Revista dels Tres Tombs 2024 Cerdanyola del Vallès

Entitat federada

Galeria

La pancarta és de l’any 2007, però al 2024 pot ser més necessària que mai. “No més vials, ni Centre Direccional!”

© Arriers de Sant Antoni Abat de Cerdanyola del Vallès i dels autors Dipòsit legal: B- 45329-99 Imprintsa La realització d’aquest butlletí ha estat possible gràcies a: Disseny i maquetació Joan Sánchez Braut Projecte gràfic original Jordi Mascarell Redacció: Jordi Garsaball, Montse Garriga, Xavier Aguado Correcció: J. Sánchez Braut Fotografia: Xavi Olivé, Jordi Sánchez, Manel Navarro, Núria Puentes Il·lustracions: Ado Acosta Màrqueting i vendes: Joan Sánchez Braut Entreteniments: Josep Aliot, Anna Monistrol, Jordi Mascarell, Jaume Grau, Escola d’Escacs Cerdanyola, Ado Acosta, Xavier Aguado, Jessica Pitonisa Col·laboradors: José Manuel Vicente, equip de Les Refardes (Anna, Núria, Ernest i Ester), Maite Barceló, Enric Gustems, Juan C. Hernández (Dpt. Comunicació Real Soci-

2

~ Gener 2024

edad de Carreras de Caballos de Sanlúcar de Barrameda), Federació Catalana dels Tres Tombs Cessió de fotografies: Real Sociedad de Carreras de Caballos de Sanlúcar de Barrameda, José Manuel Vicente, Les Refardes, Enric Gustems Logística: Quirze Puig, Carles Artadó, Cristina González, Mònica Miras, Sergio Miras, Ernest Burgueño, Enric Gustems, Óscar Brujas, Iu Brujas, Iona Brujas, Jessica Arenas, Jaume Puig, Olga Bascu, Oriol Munuera, Orlando Mariné, Encarna Ortiz, Ermini Puig, Edu Català, Laia Garsaball, Xavier Comadran, Carles Sánchez, Alfredo Fogolin, Núria Pladevall, Eudald Pladevall, José Manuel Vicente, Lluís Berenguer Esmorzar i dinar dels Tres Tombs: Associació Gastronòmica i Cultural El Pansalet

Tres tombs de Cerdanyola 2024

Editorial

Arriers de Sant Antoni Abat de Cerdanyola del Vallès

Vint-i-cinc Tombs d’argent

C

om qui no vol la cosa, aquest any, els arriers i arrieres celebrarem els vint-i-cinc anys de la recuperació de la festa dels Tres Tombs a Cerdanyola.

Cerdanyola perdé el Tres Tombs a finals dels anys 50, quan la «Cooperativa Ganadera» deixà de fer-se’n càrrec. Tot s’anà perdent: carros, cavalls, guarniments, tant sols quedaren el Joanic, el Miquel, el Pepitu i en Fargues com a darrers testimonis d’un temps exhaurit.

Tot comença de nou quan l’any 1999, a petició d’una nena del col·legi Montserrat, l’aleshores alcaldessa de Cerdanyola, decidí recuperar la festa. Per aquesta tasca ens reunirem un grup de persones de procedències diverses: pagesos, gent d’ofici, del món de la cultura, etc... i acabàrem organitzant de nou la festa dels Tres Tombs. Molts hagueren d’aprendre des de les beceroles, altres ja duien l’ofici fet. Per a tothom allò dels Tres Tombs era una cosa ben nova.

L’antropologia afirma que tota activitat de més de vinti-cinc anys, és a dir, que hagi suportat una generació, es pot considerar tradicional. Així doncs, els nostres Tres Tombs aa són, ja de nou, una tradició cerdanyolenca. Igualment, aquesta tradició és ben viva i ens

trobem amb una festa consolidada, que atrau un gran nombre de persones, ja sigui per descobrir-ne mil facetes, per ensenyar els grans als petits o simplement per gaudir d’un museu de la vida rural a l’aire lliure.

També volem destacar la importància que tenen les escoles i les diferents entitats locals d’arrel en la configuració del programa dels Tres Tombs, les quals donen una brillantor especial a la festa i sense el seu ajut seriem incapaços d’arribar a tot arreu.

Malgrat tants bons moments, queden moltes coses per resoldre, especialment les relacionades amb les infraestructures. Seguim necessitant un espai de taller i un espai per desar els carros, alguns dels quals, tot i ser material històric, resten exposats als capricis de la meteorologia. Hem reivindicat espais adequats i escoltem el silenci. Ho hem reivindicat i ho seguirem fent, malgrat aquesta estranya sensació de picar ferro fred contínuament.

Per als propers anys ens proposem ampliar la festa i poder gaudir d’aquestes noves infraestructures que ens permetin arribar més enllà del que ara fem, perquè, a part dels nostres Tres Tombs, participem en altres fetes on portem amb molt de goig el nom de la nostra ciutat. D’aquí a vint-i-cinc anys en tornem a parlar.

ALIMENT I COMPLEMENTS PER A ANIMALS DE COMPANYIA

C/ Ample, 19 · 08290 Cerdanyola del Vallès T. 93 580 93 45 · info@banachanimals.com

Gener 2024~

3

Festa de Sant Antoni Abat

Estimem i respectem els animals

L

a festa de Sant Antoni, també coneguda com dels Tres Tombs, és una festa que just passat Nadal, omple els nostres carrers de persones de Cerdanyola, o vingudes de fora, que volen gaudir de la primera passada que es realitza a la nostra comarca.

Amb els Tres Tombs celebrem una festa que forma part de la nostra tradició i que ha de ser alhora una festa de l’estima i el respecte cap als animals.

Gràcies als Arriers de Cerdanyola, gaudirem d’una festa que té un origen mil·lenari. No és gens fàcil aconseguir que una tradició com aquesta sobrevisqui en el temps. Per aquest motiu hem de celebrar que l’esperit d’aquesta festa continuï intacte.

Cerdanyola és una vila amb unes arrels rurals que encara avui dia són presents entre la ciutadania i que és molt important que les noves generacions coneguin perquè forma part de la nostra història.

La festa dels Tres Tombs, que se celebrarà gairebé a tots els pobles de Catalunya en els pròxims mesos, és una adaptació de les antigues tradicions que el poble feia servir per demanar la protecció dels animals útils per fer les feines del camp i que l’església va transformar amb l’advocació de Sant Antoni Abat, patró dels traginers, pagesos i animals de peu rodó.

La Cerdanyola d’avui res té a veure amb la dels segles passats, però amb la festa dels Tres Tombs podem imaginar com era el món rural dels nostres avis, i retre homenatge a tots aquells que ens han precedit i que encomanaven a Sant Antoni Abat, la protecció dels seus animals, com avui continuem fent.

Bona festa dels Tres Tombs!

Carlos Cordón Núñez Alcalde de Cerdanyola del Vallès

4

~ Gener 2024

Tres tombs de Cerdanyola 2024

Per molts anys, Tres Tombs!

S

ant Antoni és una de les festes més populars a la ciutat, d’aquelles que apleguen més veïnes i veïns als nostres carrers. Aquest any compleix el quart de segle des de la seva recuperació, l’any 1999. Des del primer moment i gràcies a l’entesa entre la societat civil i l’Ajuntament, la festa i el programa d’activitats paral·leles han estat un èxit. Amb una gran participació popular, reconeixible en totes les tasques d’organització i una gran culminació, quan es fa la passada pels carrers cerdanyolencs. És especial l’èxit d’una festa que rememora un passat que pocs, ben pocs, han viscut. La Cerdanyola pagesa, viscuda en comunió amb la serra de Collserola i altres paratges de la nostra ciutat.

Per moltes i molts, veure desfilar els cavalls muntats o arrossegant tota mena de carros, o gaudir dels animals de companyia beneïts, són l’enllaç a la Cerdanyola del Vallès que vivia de l’agricultura que ja no existeix però que sentim ben a prop perquè forma part del que som avui en dia. És una de les capes de la nostra història, la festa i tot el que comporta, molt important perquè la conegui tothom. Destacar, en aquest sentit, l’esforç perquè les escoles hi participin. La figura dels i les bandereres infantils és una gran pensada perquè els joves ciutadans formin part d’una festa que ens defineix. Com moltes d’altres que amb el pas de la història han convergit per fer la Cerdanyola del Vallès actual, la que s’ha transformat en la ciutat del coneixement.

Us animo perquè gaudiu al màxim de la festa. Em consta que és el resultat de molts esforços i moltes hores de dedicació. Tot fet des del voluntariat, organitzat perquè un any més Cerdanyola del Vallès celebri la festa de Sant Antoni Abat.

Felicitats, amigues i amics de l’organització! Són 25 anys de muntar una festa que ens defineix, que ens fa ser el que som. Seguiu endavant en aquesta tasca! La ciutat i l’Ajuntament, en mesura de les nostres possibilitats, us fem costat! Fem festa i preparem-nos, perquè comença un cicle festiu: «Després de Sant Anton Carnestoltes són». Gaudiu!

David González Regidor de Cultura

Gener 2024~

5

Festa de Sant Antoni Abat Recorregut de la passada

E

nguany el recorregut de la passada seguirà la tònica dels darrers anys.

Tota la corrua de carros, carruatges i cavalls passarà pel carrer que honora

6

~ Gener 2024

el sant patró dels arriers. I a l’avinguda de la Primavera podrem gaudir, novament, de l’espectacle de la comitiva en doble sentit.

El recorregut de la passada es planeja

cada any intentant minimitzar l’efecte de ciutat embussada i procurant reduir en la mesura del possible les molèsties a la circulació motoritzada.

Agraïm la paciència de tots aquells

Tres tombs de Cerdanyola 2024 Carrers i places per on circularà la passada que es veuen obligats a esperar el pas de la cavalcada i els convidem a sumar-se a una festa que recupera una de les nostres tradicions més antigues.

c/ dels Artesans, c/ de Sant Ramon, c/d’Anselm Clavé, c/de la Mare de Déu del Pilar, pl/ de Sant Ramon, c/ de Sant Casimir, c/ de Francolí, c/ de Sant Antoni, c/ de Felicià Xarau, pg/ de Cordelles, c/ de Lluís Companys, c/ de Sant Iscle, av/ de la Primavera, c/ de Sant Iscle, c/ de Lluís Companys, c/ de Sant Martí, c/ de Sant Ramon

Gener 2024~

7

Festa de Sant Antoni Abat OFICIS A CAVALL

De poltre a cavall de Gran Premi

C

José Manuel Vicente, vibasdressage. Fotos cedides per Laia Rosillo i Sara Martínez

erdanyolenc, encara que no hi visc, vaig començar fent de guia a la hípica Truyols o Granja Rosita, i també formant part dels Arriers/es de Cerdanyola; allà vaig conèixer grans amics que encara conservo.

Volia estudiar veterinària, però finalment em vaig adonar que no era el millor estudiant del món, entre d’altres perquè en sortir de l’escola me n’anava a la hípica sempre que podia. Recordo passar moltes tardes veient com l’Abuelo (l’Isidoro Soldado) i el Carles Artadó ensinistraven o domaven poltres nous per poder-los enganxar i/o muntar.

Recordo passar moltes tardes veient com l’Abuelo (l’Isidoro Soldado) i el Carles Artadó ensinistraven o domaven poltres nous Actualment em dedico professionalment als cavalls, soc genet professional de doma clàssica i em dedico a desbravar i domar poltres, millorar problemes de cavalls i genets, fer classes d’equitació, etc.

Durant la meva formació vaig conèixer moltes disciplines, com el salt d’obstacles, enganxes de competició, doma clàssica, i també mètodes com la doma natural, racional

8

~ Gener 2024

Orlands, amb 5 mesos, amb la seva mare a Holanda.

o sistemes d’ensinistrament basats en la etologia. Sempre he pensat que com més sàpigues del mon del cavall millor, perquè pots agafar tècniques o idees d’altres disciplines.

Després de treballar amb genets de concurs complet d’equitació i amb cotxers d’enganxe de competició, em vaig adonar que el que més m’agradava era la doma clàssica, sobretot perquè hi ha exercicis molt

tècnics i complicats de dur a terme.

Per fer-vos una idea, es triga aproximadament 7 o 8 anys a poder fer Gran Premi amb un cavall, comptant que els poltres es comencen a desbravar sobre els 3 anys, i que normalment no comencen a competir a aquest nivell fins als 9 o 10 anys, i fins als 11 o 14 freqüentment no consoliden tots els exercicis.

En el meu cas, el que més m’apas-

Tres tombs de Cerdanyola 2024 siona és agafar un poltre de 0 i anar pujant tots els nivells, fins, finalment, com aquest any, debutar en Gran Premi amb un cavall domat per mi des del principi. L’èxit dependrà del caràcter, qualitat, habilitat, temperament...

Els cavalls són animals que recorden i aprenen molt, tant les experiències bones com les dolentes, i moltes vegades els cavalls que han tingut males experiències són més difícils d’ensinistrar que els cavalls que no han tingut cap aprenentatge.

Segons la meva manera de veure les coses, no m’agrada entrar en la discussió de si és millor la doma natural o no, però sí que crec que l’etologia és molt necessària, ja que cal crear una relació de respecte i confiança mútua amb el cavall. És fonamental que el cavall entengui què volem d’ell i, sobretot, no tenir pressa.

El primer que li ensenyo al poltre és a deixar-se tocar; vaig insistint progressivament fins que s’habitua.

Després, amb una cabeçada de quadra o de les de nusos de corda, començo a ensenyar-li a girar al voltant meu, si pot ser en un picadero rodó. El més important és donar poques ordres i que siguin ben clares. És primordial que el cavall entengui les ordres de pas, trot i galop, així com també el xiulet o una altra ordre per cridar-lo i convidar-lo a venir.

En aquesta etapa hem d’aconseguir que no ens tingui por, però que respecti tant les nostres ordres com el nostre espai. Hi ha cavalls que tenen tendència a tenir-nos por i a no fer cas a les ordres, per falta de entesa, perquè han estat mal edu-

Orlands, amb 2 anys i mig.

cats o per falta de respecte envers el nostre espai.

De vegades la gent cria el poltre com si fos un gosset, però s’ha de ser conscient que quan el cavall creix és un animal que pesa molt i que té molta força. També hi ha sementals que son molt dominants o desafiants, i que poden ser agressius; tot això dependrà molt del caràcter de cada animal.

El següent pas és poder tocar el cavall amb la fusta o la tralla per tot el cos sense que s’espanti, fent tocs suaus o pressions per girar, parar, canviar d’aire, etc.

Després se li comencen a posar materials com ara protectors, l’embocadura o la muntura, etc.

Aquest procés ha de ser progressiu i el més suau possible per al cavall.

Per exemple, el primer dia només li poso protectors a les mans i quan ja els accepta, en un dia o més, li poso als peus; després un altre dia mun-

to un filet a sobre de la cabeçada sense muserola més tard, la brida, la montura etc.

Quan el cavall ja coneix tot això li poso unes regnes fixes molt llargues que aniré escurçant perquè vagi acceptant el contacte amb l’embocadura.

Una cosa que vaig aprendre de l’enganxe és a fer servir les regnes llargues per ensenyar el cavall a parar, a girar, a fer pas, trot i galop.

Aquest ensinistrament pot durar 15 dies o 2 mesos, depenent de l’animal, però de totes maneres, un cop ho tenim, és hora de començar a habituar-lo al genet. Jo estic acostumat a fer-ho sol, però és de molta ajuda ser dues persones en aquest període.

El primer que s’ha d’aconseguir és que el cavall accepti que facis salts al costat de la muntura com si anessis a pujar, poder picar a sobre de la muntura, poder tibar i donar cops amb els estreps, etc. Per la meva experiència, he vist que la manera

Gener 2024~

9

Festa de Sant Antoni Abat

Orlands, amb 4 anys, competint al Campionat de Catalunya.

de fer-ho i que un animal tan espantadís com és el cava ll es quedi tranquil, és crear un estímul que potser en un principi pot incomodar-lo, però que es continua repetint fins que finalment deixa de fer-li por i llavors l’estímul s’atura, actuant així com a recompensa. D’aquesta manera el cavall acaba entenent que

Houdini, amb 11 anys, en el seu debut en Gran Premi.

formarem amb poc fins a poder fer el mateix muntats. En aquesta part mai s’ha de tenir pressa, perquè una caiguda és una mala experiència tant pel genet com pel cavall.

O sigui que a poc a poc i bona lletra, com se sol dir. Conforme l’animal ens accepta anirem passant a fer cercles més grans i, amb l’altra

D’aquesta manera el cavall acaba entenent que no passa res i, a base de practicar, aquell estímul s’acaba convertint en una cosa normal no passa res i, a base de practicar, aquell estímul s’acaba convertint en una cosa normal.

Llavors, progressivament farem el gest de pujar de panxa a la muntura i acariciar-lo, però sense arribar a passar la cama al principi. Si tenim un ajudant, aquest farà caminar el cavall en cercles petits, i ens con-

10 ~ Gener 2024

persona peu a terra donarem corda amb el genet a sobre, fins que la persona que dona corda va perdent importància, i el genet en va guanyant i va assolint el control.

A partir d’aquest moment anirem repassant aquests passos breument abans de pujar a la muntura, durant tot el temps que el cavall necessiti,

cosa que dependrà molt de cada animal.

Normalment, els cavalls joves que ensinistro per la doma clàssica comencen a competir als quatre anys, en competicions que cada any van pujant de nivell. Amb quatre anys faran pas, trot i galop, i figures senzilles com ara cercles amplis i transicions bàsiques; amb cinc anys hi afegim el pas galop, galop pas, galops en trocat, etc. Als sis anys, canvis de peu a l’aire; als set o vuit, piruetes a galop i les primeres sèries de canvis de peu cada 4 trancs 3 trancs...

I a partir d’aquí, que sol ser entre els nou i els dotze anys, el nivell Gran Premi, on hi ha piaffe, passage, canvis de peu cada dos trancs i d’altres...

El secret d’aconseguir-ho és molta paciència, molt entrenament i molta confiança mútua entre el cavall i el genet.

Festa de Sant Antoni Abat ENTREVISTA A Enric Gustems, membre dels Arriers i Arrieres de Cerdanyola

Els imprescindibles de la colla: els cavalls Montse Garriga Teixidó Cada any veiem un bon número de cavalls, mules i ponis a la passada dels Tres Tombs de Cerdanyola, i també a les passades dels altres pobles de Catalunya. Però, d’on surten aquests cavalls? On viuen?

Qui els cuida? Per conèixer el dia a dia d’aquests imponents animals, parlem amb l’Enric Gustems, una de les persones que es cuiden dels cavalls dels Arriers i Arrieres de la nostra ciutat. L’Enric és un apassionat dels cavalls, als quals sempre ha dedicat bona part del seu temps, ja sigui muntant a la Hípica Truyols (Granja Rosita), o bé, ara que està jubilat, tenint cura dels cavalls dels Tres Tombs. Amb ell ens trobem als camps i quadres, prop de la riera, on viuen el Nerón, el Castanyo, el Tit, el Sant, el Rocco, el Nu, el Curtis, el Willy, el Xoco i el Moreno.

E

stem en el que s’anomena un nucli zoològic. Què significa això?

Per dir-ho bé, un nucli zoològic és tota instal·lació en la qual hi visqui un determinat nº d’animals, en el cas dels cavalls, a partir de 5. Ha de complir uns requisits mínims que venen marcats per la llei: tenir aigua, femer, dutxa, etc. I unes condicions higièniques i de cura dels animals correctes.

I aquí quants cavalls hi ha?

N’hi ha deu. Cada un té el seu passaport i la seva cartilla sanitària, cosa que implica que cada cert temps els ha de visitar la veterinària. També porten xip.

Quina és la seva procedència?

D’on surten, aquests cavalls?

Doncs la majoria els hem comprat a granges d’engreix i a escorxadors,

12 ~ Gener 2024

La feina de donar de menjar no té festius ni dies de descans. A la foto, l’Enric repartint palla.

ja que originàriament eren cavalls per carn. Nosaltres els comprem i els portem cap aquí. De vegades també anem a fires de bestiar. De fet, això de voler tenir els nostres propis cavalls per sortir a les passades va començar quan la Granja Rosita va tancar i va desfer-se dels cavalls. Nosaltres ens vam quedar amb alguns animals, com el Machito, un matxo petit que vam comprar entre tots. Recordo una reunió en la què un posava vint euros, un altre cinquanta, un altre quaranta… i així el vam comprar. D’aquesta manera també ens vam quedar l’Ator, un al-

tre dels cavalls de la hípica i un dels nostres cavalls històrics. L’Ator ja era gran quan el vam comprar, igual que el Machito, però el coneixíem d’haver-lo tret als primers Tres Tombs de Cerdanyola i no podien deixar que acabés a l’escorxador. El que fem és comprar els cavalls en nom de l’associació dels Arriers i Arrieres de Cerdanyola. I, gràcies a la feina que fan aquests animals als Tres Tombs, els podem mantenir i tenir-los en bones condicions.

Per tant, alguns d’aquests cavalls ja fa molt temps que són aquí…

Tres tombs de Cerdanyola 2024 Quin és el més vell?

El més vell és el Willy i darrere seu ve el Castanyo. El Castanyo fa uns vint anys que està amb nosaltres; també el Nerón i el Tit porten molts anys aquí. Una història curiosa és la del Willy, que havia estat cavall d’arrossegament; havia guanyat premis i tot. Nosaltres ens el vam quedar quan ja era massa gran per competir, i la feina que vam tenir al principi per convencer-lo que no calia estirar tant! Semblava que ell sol s’havia d’endur el carro!

I el més jove?

El Moreno, un poltre de tres anys.

Quan comprem un cavall jove li hem d’ensenyar tot: què són els guarniments, que és estirar d’un carro, que vol dir anar a dreta i esquerra, etc. Abans d’enganxar-lo a un carro, es practica amb una roda. I també s’agafa un cavall que ja tingui “la mili feta” i se’l posa amb el novell, perquè si aquest s’espanta per alguna cosa l’altre aguanti el carro i li ensenyi que no passa res; això ho feia molt bé l’Ator. És un procés que requereix paciència, per tal que el cavall sàpiga que el que li fem no li farà cap mal. Si no fos així, no podríem sortir als Tres Tombs, perquè un cavall que té por es torna molt difícil de dominar.

El Xoco, pasturant.

camps... Per què no estan tots junts?

Entre els cavalls hi ha sempre una relació de “jo mano i tu creus”. Encara que només n’hi hagi dos, sempre n’hi ha un que és el dominant. Si estiguessin junts, a l’hora de menjar el que mana es faria un tip de menjar i els altres menjarien menys. Per això

els repartim en grups petits, i sempre tenint en compte que entre ells tenen afinitats, és a dir, que amb uns es fan amics i amb uns altres es mosseguen i es barallen.

Es consideren animals de feina?

D’esport? De companyia?

D’esport no, perquè no participen

Quants anys viu, un cavall?

Avui en dia, que gairebé no treballen, viuen ben bé 25 o 30 anys. L’Ator en tenia més de 30, i el Willy va pel mateix camí.

Però suposo que arriba un moment en què ja no poden sortir tampoc als Tres Tombs… És llei de vida que es facin cada vegada més grans i que arribi el dia en què diguin “fins aquí he arribat!”. O bé que comencin a coixejar… Llavors els deixem aquí tranquils, fins que un dia tens el disgust de trobarte’ls morts al camp, com li va passar al Dofinet, o bé has de trucar a la veterinària si veus que l’animal té molts dolors i pateix, com va ser el cas de l’Ator.

Estan

repartits

per

diferents Gener 2024~ 13

Festa de Sant Antoni Abat en competicions. I tampoc són animals de companyia. Es consideren animals de feina (com els gossos pastor) i això fa que no es puguin vendre de nou a l’escorxador. Els cavalls que són per carn tenen una regulació determinada i uns controls molt estrictes respecte a la medicació que reben. Abans tots els cavalls podien acabar a l’escorxador, mentre que ara ja no és així. En el moment en què nosaltres els comprem, passen a tenir la consideració d’animals de feina.

Com és el dia a dia d’aquests animals?

Bé, jo cada dia, quan arribo, faig una repassada general: miro que tots caminin bé, que no s’hagin fet mal al gratar-se amb alguna cosa, etc. Després els dono de menjar. Mengen dos cops al dia: pinso, segó, farratge...

Als camps plantem rai-gràs, que és herba verda, i també en mengen. I mentre estan als camps sempre van pasturant. A la tarda, amb altres arriers, de tant en tant els enganxem, bé a la roda, bé al carro d’entrenament,

14 ~ Gener 2024

Els cavalls disposen de camps amplis i quadres. A la foto, el Curtis i el Nu.

perquè es mantinguin en forma. Si no fan exercici es posen grassos i perden força. Finalment, al vespre, toca fer la segona menja del dia, i ja a descansar.

Aquests, en canvi, només els ferrem pels Tres Tombs. Això no vol dir que el ferrer no vingui quan cal, a retallar un casc que ha crescut massa, o a reposar una ferradura perduda...

I quines altres feines implica tenir un cavall?

Cada sis mesos s’han de desaparasitar internament, cosa que vol dir que ha de venir la veterinària. També s’ha de netejar la quadra, tot i que aquests cavalls no estan gaire a la quadra. I cal esquilar-los, perquè si no es tornen molt peluts, acumulen ronya i se’ls poden fer rastes que els molesten. Així que els esquilem, els posem unes mantes a sobre perquè no tinguin fred.

Pel que fa a ferrar, ho fem de cara als Tres Tombs. Els cavalls que fan feina sovint s’han de ferrar cada dos mesos o dos mesos i mig; és el cas dels cavalls que treballen a determinats cultius i vinyes ecològiques.

Creus que els cavalls et coneixen?

I tant que em coneixen! Quan arribo ja m’estan esperant i si trigo una mica massa en acostar-me ja em criden o em rondinen si no els he posat el pinso o la palla... Quan entro en un camp a donar menjar no s’espanten mai, més aviat al contrari, els he de marcar el meu espai, perquè sinó se’m tiren a sobre.

Amb això has de vigilar, perquè sense mala fe et poden fer mal. Pensa que pesen cinc-cents quilos o inclús més, i que tenen una força enorme.

Per altra banda, però, són animals molt recelosos... Per agafar-te confiança t’han de conèixer. Després ja arriba un moment en què, quan

Tres tombs de Cerdanyola 2024 estàs amb ells, és com si fossis un més. Aquesta és la sensació que jo tinc.

I tu que els coneixes bé... Creus que s’ho passen malament, als Tres Tombs?

Bé, aquests cavalls surten cada any a diverses passades i estan molt acostumats. Si s’ho passessin molt malament ja no voldrien pujar al camió, perquè quan pugen saben perfectament on van. En canvi, pugen sols. El primer Tres Tombs que fan a la vida els sembla estrany, és clar...

Però de seguida aprenen de què va la passada. Es tracta de vigilar amb algunes coses bàsiques, com ara que la gent no els toqui sense avisar, que no es tirin petards, que la banda de música vagi sempre al davant i no al darrere... Llavors, és clar, depèn també del caràcter de cada cavall: hi ha animals més nerviosos i animals més tranquils.

I sempre pot passar un imprevist: un cop de vent, un globus que es peta... Pot ser que els cavalls tinguin un ensurt i que el tinguem nosaltres. Però un ensurt el podrien tenir també al camp. Encara més si fossin cavalls salvatges vivint a la naturalesa, on poden tenir caigudes, malalties, depredadors, etc.

Us afectarà d’alguna manera la Llei de Benestar Animal aprovada al 2023?

No ho crec, perquè aquests cavalls ja estan en les condicions que marca la llei: tenen espai, menjar, aigua...

Estan en bones condicions de salut, malgrat que algun ja comenci a ser gran. Van en camió a les passades,

Descansant al pati de la quadra amb les mantes d’hivern.

De tant en tant toca sortir dels camps i treballar, en un Tres Tombs o una altra feina, cosa que garanteix el manteniment del nucli zoològic.

de manera que no han de fer llargues caminades de poble en poble. I tampoc se’ls exposa a grans esforços, perquè els carros porten càrregues simulades i s’acostumen a enganxar més animals dels que fan falta. En realitat, als nostres cavalls segurament els aniria bé treballar una mica

més, perquè estarien més en forma.

El que vull dir és que els Arriers i Arrieres som els primers que volem que aquests animals estiguin bé. Treballar amb ells fa que hi tinguem un vincle que és difícil d’explicar. Per això els cuidem cada dia, tot l’any, quan són poltres joves i quan es jubilen.

Gener 2024~ 15

Festa de Sant Antoni Abat Imatges d’abans Un quart de segle enrere

El Mos, el cavall de can Quirze (Barberà), abans de la recuperació dels Tres Tombs a Cerdanyola.

Fent el camí de tornada dels Tres Tombs, per deixar el Mos a can Quirze.

16 ~ Gener 2024

Els primers Tres Tombs dels Arriers i Arrieres de Cerdanyola no van ser a Cerdanyola, sinó a La Llagosta, l’any 1998, amb el Mos.

Preparació del carro de bocois de can Viloca (Barberà), l’any 2000.

A la foto, en Quirze Puig, l’Ermini Puig i en Jaume Morera.

Festa de Sant Antoni Abat

Banderers 2024

Banderers i cordonistes

Banderers Infantils

Banderer:

Miquel Soler Gómez Cordonistes:

Roger Soler Serrano Joan Soler Gil

Els banderers de l’any 2023: Xavier Pla Rivases, Judit Pla Rivases i Mario Idáñez Rico, al costat dels banderers del col·legi Montserrat Laura Coronado Carrasquilla, Arnau Álvarez Navarrete i Laura Janés Lardiés (foto Manel Navarro).

18 ~ Gener 2024

Èric Fidalgo i Fermín Carla Claveria i Saavedra Roger Martínez i Andreu Són alumnes de 6è de Primària de l’Escola Escaladei

Els banderers infantils Laura Coronado Carrasquilla, Arnau Álvarez Navarrete i Pol Jiménez Senra (Núria Puentes)

Festa de Sant Antoni Abat La importància de les llavors

Les Refardes, un projecte llavor Text i fotos: Equip de les Refardes

L

es llavors com a material imprescindible en l’agricultura esdevé de gran importància per poder ser autosuficients i resilients.

Les llavors de varietats locals són aquelles que durant anys i anys els agricultor@s han anat seleccionant en cada territori segons les qualitats específiques desitjades (gust, olor, grandària, etc.). Aquestes han sobreviscut en el temps gràcies al traspàs de les llavors de pares i mares a fills/es, sent sempre lliures de córrer de mà en mà.

Per tant, tota aquesta feinada que s’ha fet al llarg del temps ens ofereix una biodiversitat genètica que fa que obtinguem llavors de plantes adaptades als territoris i resistents davant les adversitats (clima, plagues, etc.).

Un altre punt importantíssim, a diferència de les varietats híbrides o modificades genèticament, és que aquestes varietats són reproduïbles, és a dir, del fruit n’aconseguirem les llavors que en sembrar-les ens oferiran de nou plantes molt semblants.

Malauradament, avui dia la major part de les llavors que es fan servir en tot el planeta són llavors modificades genèticament o híbrids.

Aquestes són propietat de grans empreses multinacionals, no són reproduïbles, obliguen als pagesos a comprar-les de nou cada any, van lligades a certs fertilitzants i

20 ~ Gener 2024

Assecant les llavors en sedassos

pesticides, i tot i ser molt productives provoquen l’empobriment de la nostra alimentació, ja que són poc nutritives.

Inevitablement, la seva expansió fa que disminueixin els cultius de les varietats locals amb la consegüent pèrdua cultural i culinària dels nostres territoris.

Per això és important sembrar llavors de varietats tradicionals, antigues i lliures; reproduir-les i compartir-les.

Des de Les Refardes, una cooperativa sense ànim de lucre amb la seu a Mura, Barcelona, des de fa quinze anys que s’està fent aquesta tasca,

recol·lectant, multiplicant, conservant i venent llavors de varietats locals.

Des dels membres de la cooperativa es vetlla per una coherència i ecologia en tot el procés del treball, des de la sembra fins a la venda de llavors que s’ofereixen en formats tant per aficionats com per pagesia professional.

L’intercanvi, el treball en xarxa, i fer difusió i formació a petits i grans, a professionals i aficionades, forma part de la tasca diària sempre amb la finalitat de treballar per la sobirania alimentària i la biodiversitat cultivada.

Tres tombs de Cerdanyola 2024

Per tal d’assegurar la viabilitat de les llavors, es fan proves de germinació de totes les varietats

Llavors de xirivia, llestes per a ser sembrades

Des de Mura es coordina l’obtenció de llavor de varietats locals de 19 finques repartides per tot Catalunya. La major part d’aquestes es dediquen a la venda de proximitat de verdura ecològica certificada. Actualment, es té el goig d’oferir un catàleg d’unes 350 varietats locals d’horta, adobs en verd, i flors.

Per tal de mantenir aquest patrimoni viu es planifica cada any el que se sembrarà a cada una de les 19 finques. Cada productor selecciona i recull les millors plantes per a obtenir-ne llavor, any rere any.

Es netegen bé les llavors del fruit, aplicant les diferents tècniques ja sigui en neteja de fruits humits, com carabasses o tomàquets, o bé en fruits més aviat secs, com amb les mongetes o la tavella de les cols.

Per tal de tenir les llavors al punt òptim s’assequen amb molta cura per a poder-les guardar.

Controlar la qualitat de les llavors és indispensable per a exercir la venda d’aquestes, per tant, es fan proves

La neteja de les llavors és un procés minuciós

de germinació de cada varietat un cop l’any com a mínim per tal d’assegurar que neixin perfectament als horts dels clients.

La venda és bàsicament des de la botiga en línia que es pot visitar a la web (www.lesrefardes.coop), però també hi ha botigues per Catalunya que distribueixen les llavors de

les varietats que més els agraden.

En algunes fires del territori català sovint també s’hi participa, i es va anunciant a les xarxes socials que podeu consultar a Facebook i Instagram (@lesrefardes). Un incansable treball de formiga que és però el pilar de la nostra sana i coherent alimentació.

Gener 2024~ 21

Festa de Sant Antoni Abat

Passada 2023

La veu i la música d’en Xavi Rizzo al pas de banderes. (Manel Navarro)

Al matí, el lluïment dels Joves Diables de Cerdanyola va acompanyar el retronar dels trabucs. (Xavi Olivé)

Bon dia, banderers! (Xavi Olivé)

Ep, al tanto amb els Diables! (Jordi Sánchez)

Perspectiva de l’església, amb la Coral Collserola en primer terme. (Núria Puentes)

Conèixer es estimar. (Manel Navarro)

22 ~ Gener 2024

La petita Laia Torné, de Sant Cugat, en companyia de l’euga Nina. (Manel Navarro)

Tres tombs de Cerdanyola 2024

La Iona i la Mia, en representació de les Arrieres de Cerdanyola, al carro de canonades d’aigua encapçalat pel Willy. (Xavi Olivé)

Aturada momentània d’en Jordi de Castellbisbal per saludar el president. (Xavi Olivé)

L’Eva, amb el carro de torn d’en Bernat. (Jordi Sánchez)

En Jaume i la Sílvia, organitzant l’ordre de la passada. (Xavi Olivé)

Els companys de Sant Just Desvern amb un carro d’agència. (Núria Puentes)

El privilegi de veure el món a lloms d’un cavall. (Núria Puentes)

Gener 2024~ 23

Festa de Sant Antoni Abat

Programa de la Divendres 12 de gener 15:30 h

Tres tombs de Cerdanyola 2024

Festa de Sant Antoni Abat

Rebuda de la bandera infantil a l’Escola Escaladei

24 ~ Gener 2024

Dissabte 13 de gener a la plaça de Sant Ramon 11:00 – 14:00 h

Mostra de jocs i esports tradicionals A partir de les 11:00 h

Bitlles catalanes amb el Club de Bitlles Cerdanyola 11:00 -13:30h

Un carret pels Tres Tombs: taller de construcció de petits carros (a partir de 4 anys). Organitzen el CRAC i el Museu d’Història de Cerdanyola 11:30 h

Taller de guarnir carros amb flors i verd amb Bambalina a Ca n’Ortadó A partir de les 12:00h

Contes dels Tres Tombs i de com van tornar a Cerdanyola, amb Susagna Navó. Organitzen el Museu d’Història de Cerdanyola i el CRAC

Tres tombs de Cerdanyola 2024

a passada Diumenge 14 de gener 8:20 h

Matines galejadores

amb els Trabucaires de Cerdanyola.

Lluïment dels Joves Diables de Cerdanyola.

Inici a la plaça de l’Abat Oliba 9:00 h

Concentració de la comitiva a casa del Banderer 2024 (carrer de la Flor de Maig, 44, interior) i lliurament de les banderes.

A continuació, cercavila fins a l’església 9:30 h

Missa solemne cantada per la Coral Collserola a l’església de Sant Martí 10:00 h i durant tot el matí

Mercat dels Tres Tombs amb productes de proximitat a la plaça de l’Abat Oliba 9:00 a 12 h

Concentració de cavalleries, carros i carruatges al carrer dels Artesans (Parc Tecnològic). Esmorzar típic preparat per l’Associació Gastronòmica i Cultural El Pansalet (invitació per als participants). Organització de la passada segons l’ordre establert 12:00 h

Inici de la Passada de Sant Antoni Abat

Itinerari: Parc Tecnològic i continuarà per c/dels Artesans, c/de Sant Ramon, c/d’Anselm Clavé, c/de la Mare de Déu del Pilar, pl/de Sant Ramon, c/de Sant Casimir, c/de Francolí, c/de Sant Antoni, c/de Felicià Xarau, pg/de Cordelles, c/de Lluís Companys, c/de Sant Iscle, av/ Primavera, c/de Sant Iscle, c/de Lluís Companys, c/de Sant Martí, c/de Sant Ramon 13:30 h

Benedicció dels animals al carrer de Lluís Companys, al costat de l’Ajuntament

Gener 2024~ 25

Festa de Sant Antoni Abat

Característiques de la passada de Sant Antoni Abat L’estructura:

La passada començarà a organitzar-se cap a quarts d’onze en tota la llargada del c/ Artesans. L’ordre serà el següent:

01.- Banda de l’Agrupació Musical de Cerdanyola 02.- Banderers infantils 03.- Carruatge amb la imatge de Sant Antoni Abat 04.- Banderers 05.- Autoritats municipals 06.- Llimoneres petites 07.- Llimoneres de cavalls 08.- Carros de pagès petits 09.- “Tresillos” 10.- Quartes 11.- Carros grans de pagès 12.- Cavalls muntats

L’itinerari:

Començarà al lloc de concentració, al Parc Tecnològic, i continuarà pels carrers dels Artesans, St. Ramon, Anselm Clavé, Mare de Déu del Pilar, pl/ de Sant Ramon, St. Casimir, Francolí, St. Antoni, Felicià Xarau, pg/ de Cordelles, Lluís Companys, Sant Iscle, av/ de la Primavera, St. Iscle, Lluís Companys, St. Martí, St. Ramon. Us recordem que el recorregut tindrà restriccions viàries durant tot el matí.

Col·laboreu-hi.

La Benedicció

Mantenim el lloc de la benedicció de l’any passat, al carrer Lluís Companys, al costat de l’Ajuntament. El motiu del canvi és evitar les llambordes del carrer Sant Martí, que compliquen l’aturada dels animals.

L’avituallament:

Comencem de bon matí amb coca a casa del banderer (Carrer Flor de Maig, 44, interior). Des de les 9, esmorzar al lloc de la concentració. Durant la passada caurà algun tall de coca.

26 ~ Gener 2024

Tres tombs de Cerdanyola 2024 Condicions sanitàries i assegurança: Recordem que és necessària la documentació sanitària dels animals (original i fotocòpia) i l’assegurança. Targeta Sanitària Equina i assegurança d’animals i carruatges. Hi haurà control veterinari. A la passada s’aplica el Reglament de Benestar Animal 2024, aprovat per la Federació Catalana dels Tres Tombs amb les aportacions de l’Associació de Veterinaris Especialistes en Èquids de Catalunya AVEEC.

Esmorzar de la passada de Sant Antoni Abat Diumenge 14 de gener

L’Entitat:

L’Associació Arriers de Sant Antoni Abat de Cerdanyola del Vallès és una entitat adherida a la Federació dels Tres Tombs de Catalunya. La integren: President: Ermini Puig Secretari: Jordi Garsaball Tresorer: Jaume Puig Vocals: Xavier Aguado, Jordi Mascarell, Orlando Mariné, Quirze Puig, Eudald Pladevall, Montse Garriga, Jessica Arenas, Enric Gustems, Ernest Burgueño i Carles Artadó Per a qualsevol dubte ens podeu trobar els dissabtes de 8 a 10 del matí al Bar Minguet o al tel. 93 580 55 66. I per a qualsevol suggeriment o si voleu enviar fotos dels Tres Tombs: arriers@gmail.com

L’esmorzar es farà un cop més al Parc Tecnològic, on a partir de les 9 h i fins a les 11,30 h podreu gaudir d’un àpat tradicional que us donarà forces per a tota la passada. A càrrec de l’Associació Gastronòmica i Cultural El Pansalet.

Gener 2024~ 27

Festa de Sant Antoni Abat

Els Banderers Infantils: alumn

28 ~ Gener 2024

Tres tombs de Cerdanyola 2024

nes de 6è de l’Escola Escaladei

Gener 2024~ 29

Festa de Sant Antoni Abat Notícies dels Arriers Veredicte del concurs d’Instagram

E

l 26 de gener es va fer públic el veredicte del I Concurs d’Instagram Festa dels Tres Tombs, una col·laboració amb AFOCER que esperem que sigui per molts Tres Tombs

més!

(Foto: Jaume Puig)

Cerdanyola als Tres Tombs d’Igualada

C

om cada any, hem participat en passades en altres pobles de Catalunya. A la foto, el nostre company Ernest, amb un carro de bobines de fibra òptica als Tres Tombs d’Igualada.

(Gemma Moncho)

Tres tombs de Cerdanyola

2024

30 ~ Gener 2024

Col.laborem amb el Servei Local de Català

E

n el marc del conveni de col·laboració amb el Consorci de Normalització Lingüística, la primera activitat va ser aquest novembre, amb una classe al Servei Local de Català sobre el vocabulari dels Tres Tombs: festa i guarnicions. Hi van participar els arriers Quirze, Jaume i Jordi.

(Foto: Jordi Garsaball)

Tres tombs de Cerdanyola 2024

Notícies dels Arriers En Castanyo visita el Saltells... ...i en Willy, l’Escaladei

A

l col·legi Saltells, la classe anomenada dels Tres Tombs va rebre la visita del nostre cavall Castanyo, acompanyada d’una explicació per part d’en Jordi, dels Arriers/es de Cerdanyola, i la Sílvia, de la Federació Catalana dels Tres Tombs.

(Foto: Jaume Puig)

E

ls Arriers/es també van visitar l’escola Escaladei.

Va ser el 9 de juny, i en aquest cas el cavall visitant va ser el Willy.

(Foto: Jaume Puig)

A les Santes de Mataró

E

l 27 de juliol, en Sergio, l’Ernest i en José Manuel van participar muntats a Les Santes, la Festa Major de Mataró, una festa de llarga tradició en honor a les patrones de la ciutat, Juliana i Semproniana.

(Foto: Mònica Miras)

Gener 2024~ 31

Festa de Sant Antoni Abat ARRIERS SENSE FRONTERES

Las carreras de caballos de Sanlúcar de Barrameda Juan C. Hernández - Dpto. Comunicación Real Sociedad de Carreras de Caballos de Sanlúcar de Barrameda Fotos cedidas: Real Sociedad de Carreras de Caballos de Sanlúcar de Barrameda celebraron un total de 26 carreras para caballos pura sangre con dos grandes premios, el Andalucía y el Ciudad de Sanlúcar, que son las dos carreras más importantes de la reunión hípica.

Historia de las carreras de caballos Aunque no existe acuerdo unánime acerca de los antecedentes que originaron las Carreras de Caballos en las playas de Sanlúcar de Barrameda. Desde siempre se ha admitido que el origen de éstas se remonta a las competiciones informales que realizaban los dueños del ganado equino utilizado para el transporte de pescado desde la playa de Bajo

Una competición que aúna la emoción con la belleza

S

on muy pocos los acontecimientos que se celebran en España que tienen el arraigo y la antigüedad de las Carreras de Caballos de Sanlúcar de Barrameda, que cada mes de agosto se celebran en las playas de esta localidad gaditana.

Se trata de un espectáculo deportivo, pero que cuenta también con una mezcla importante de aspectos turísticos, culturales y sociales. No olvidemos que las Carreras de Sanlúcar no se concebían antes sin las tradicionales meriendas en la playa que tenían lugar en unas casetas que se instalaban en el barrio marinero de Bajo de Guía, lugar donde terminaban antiguamente las competiciones. A nivel turístico, como Fiesta de Interés Internacional, que es desde 1997, las Carreras cuentan con un atractivo especial no sólo para los sanluqueños sino para los miles de personas que nos visitan cada año.

32 ~ Gener 2024

Junto a la manzanilla, la gastronomía y la riqueza monumental de la ciudad, las Carreras de Caballos son otro de los atractivos importantes para que el foráneo se acerque a Sanlúcar de Barrameda.

Cada año, desde la Real Sociedad de Carreras se trabaja para que este acontecimiento se siga desarrollando con la misma brillantez que hasta ahora se ha venido celebrando en el litoral sanluqueño.

Los objetivos de la organización pasan cada edición por mejorar el programa de carreras y el recinto de llegada, instalado en la playa de Las Piletas, y aumentar la cuantía económica destinada a premios.

A ello contribuyen de una manera fundamental los patrocinadores.

De un lado el sector privado y de otro el público, qué a través de la administración local, provincial y autonómica, colaboran con las Carreras.

Esta temporada pasada de 2023 se

Tres tombs de Cerdanyola 2024 unas estrictas normas muy similares a las empleadas en las “carreras al estilo inglés”.

El 20 de septiembre de ese mismo año quedó constituida la Sociedad de Carreras de Caballos de Sanlúcar de Barrameda, convirtiéndose en la segunda institución caballar establecida en nuestro país tras la Sociedad

Las Carreras de Caballos no serían sólo una competición deportiva sino todo un acontecimiento social Las primeras carreras reglamentadas se remontan al siglo XIX

de Guía hasta los mercados locales y los de las poblaciones vecinas.

Se trataba de competiciones que carecían de reglamento. El litoral sanluqueño era utilizado como improvisado hipódromo mucho tiempo antes de que se celebraran las pri-

meras carreras de velocidad debidamente reglamentadas y que tuvieron lugar el 31 de agosto de 1845. Éstas fueron ya unas auténticas carreras de caballos en las que compitieron animales aptos para pruebas de velocidad y que estuvieron sometidas a

de Fomento de la Cría Caballar, fundada el 23 de abril de 1841.

Pero las Carreras de Caballos no serían sólo una competición deportiva sino todo un acontecimiento social.

Cuando Sanlúcar se convierte en el centro de veraneo del sur de España en la mitad del siglo XIX, “los palcos”

Gener 2024~ 33

Festa de Sant Antoni Abat

Cada año, miles de visitantes acuden a presenciar este espectáculo a la vez deportivo y turístico.

de las carreras de caballos se conforman en el epicentro social de las temporadas estivales. Era muy típico tomarse la merienda en los palcos y disfrutar de una tarde de carreras.

34 ~ Gener 2024

Hoy día, esos palcos siguen formando parte de la fiesta de los caballos.

Así, durante el segundo ciclo de la temporada, miles de sanluqueños y visitantes se reúnen al término de las carreras en torno a una copa de manzanilla para disfrutar de la noche estival.

El 3 de marzo de 1981 se refunda y se aprueban los nuevos estatutos de la Sociedad de Carreras de Caballos de Sanlúcar de Barrameda, que a partir de esa fecha pasa a organizar de manera exclusiva las carreras en las playas sanluqueñas. La entidad adquiere una dimensión desconocida hasta entonces y comienza a recibir el apoyo de entidades privadas

El cartel de la pasada edición, en agosto de 2023

Tres tombs de Cerdanyola 2024 Las Carreras de Caballos de Sanlúcar de Barrameda han experimentado un auge importantísimo y estamentos públicos para patrocinar las carreras. Las jornadas de competición se amplían a dos ciclos de tres días cada uno de ellos, se oficializan las carreras y se integran en el circuito hípico nacional.

El 6 de julio de 1989 las Carreras de Caballos fueron declaradas de Interés Turístico Nacional y con fecha 3 de junio de 1997 la Secretaría de Estado de Comercio, Turismo y Pequeña y Mediana Empresa, Presidencia de TURESPAÑA, concede el título de Fiesta de Interés Turístico Internacional.

Además las Carreras de Caballos han recibido en los últimos años importantes premios y reconocimientos entre los que se encuentran el Premio al Mérito Turístico de Sanlúcar, Premio Andalucía de Turismo, Premio “Leyenda del Deporte Andaluz”, mejor labor de promoción en la Gala

del Deporte de Cádiz, distinción de la Diputación de Cádiz con motivo del Día Internacional del Turismo, Medalla de Oro de Andalucía y título de Real concedido por la Casa Real.

En estos últimos años, las Carreras de Caballos de Sanlúcar de Barrameda han experimentado un auge importantísimo a nivel nacional e internacional, no sólo por la competición deportiva en sí, sino también por lo singular de este espectáculo, único en su género, y que cuenta con un marco incomparable. A la bella estampa de los caballos pura sangre corriendo por la orilla del mar, se une el verde horizonte del Parque Nacional de Doñana, la desembocadura del Guadalquivir y las inigualables puestas de sol de esta tierra.

Todo ello suma para que la Real Sociedad de Carreras de Caballos de Sanlúcar de Barrameda, siga tra-

Considerada Fiesta de Interés Turístico Nacional desde 1997

bajando para mejorar cada año la organización de unas carreras que se celebran, por un lado, gracias al compromiso de los estamentos públicos y del sector privado, y por otro al respaldo del pueblo de Sanlúcar y de los miles de foráneos que nos visitan cada verano para disfrutar de este acontecimiento único en el mundo.

Gener 2024~ 35

Festa de Sant Antoni Abat Safir Maite Barceló, escriptora

Un dia amb un d’aquells descansos, pensava, s’escaparia, no tenia cap més sortida

E

ls traginers de 1820 feien grans distàncies de poble en poble.

Els carretons anaven plens a vessar de mercaderies de tota mena.

Per aquest motiu, posaven tirant el carro, fins i tot, sis cavalls o eugues i els rotaven del seu lloc i així, el pes d’estirar el carro no requeia en els mateixos animals que eren els que estaven situats al davant.

El Safir i l’Hera treballaven per l’Antoni, un traginer del Vallès Occidental que sortia un dilluns de casa i no tornava fins dissabte quan el sol queia a l’horitzó.

El Safir era de pelatge negre, enèrgic, corpulent i se les donava de ser decidit. L’Hera de color badia fosca amb cap, coll, esquena gairebé negres amb una taca blanca a la part frontal de la cara, era valenta, sensible i afectuosa i es pensava les coses dues vegades. Tots dos s’agradaven.

El Safir es queixava, no volia aquella vida. N’estava tip, l’amo la tenia presa amb ell, com era gran i fort creia que podia aguantar més que els altres, un dia amb un d’aquells descansos, pensava, s’escaparia, no tenia cap més sortida. De moment aguantava per l’Hera, esperava convèncer-la de què marxes amb ell.

Quan estava al seu costat sentia un formigueig a l’estómac, sabia que hauria de tombar les barreres de la

Tres tombs de Cerdanyola

2024

36 ~ Gener 2024

Cavalls a Doñana

timidesa i dir-li el que sentia per ella.

Avui tocava fira, molta gent i ells amb altres cavalls i eugues descansaven en una quadra on els hi havien donat menjar i beure.

L’Hera li deia al Safir que no podia estar sempre amb aquella tristesa que si havia de prendre una decisió que ho fes.

— I tu vols quedar-te?

— Jo soc feliç Safir, no necessito aventures, no soc com tu.

— Però sense tu no serà el mateix —li respon amb veu apagada el Safir.

— Sé que ens compenetrem molt bé, però si et quedes, al caràcter et

(SimonsImages)

canviarà, seràs un amargat i acabaràs odiant-me. No Safir, cadascú ha de buscar el seu camí.

Un cavall que escoltava la conversa entre els dos si posà pel mig i li diu al Safir: — Escolta, sé de bona tinta que kilòmetres al nord on l’aire és fred, hi ha unes muntanyes molt altes i els cavalls pasturen lliures. Però vigila, per arribar no és gens fàcil, l’humà no t’ha de veure, per això, has d’anar sempre a camp a través i millor de nit, guiat per la lluna.

— Lliures de veritat?

— Tal com t’ho dic.

Tres tombs de Cerdanyola 2024 El safir va obrir els ulls i un halo d’esperança va fer que el cor se li engrandís.

— Safir — va dir l’Hera— no tu pensis més, aquesta lligadura és molt fluixa, només que estiris amb una mica de força es desfarà el nus i en aquest poble estem més a prop del nord.

Quan sigui el vespre i tothom estigui descansant, serà la teva oportunitat.

Tocava dir adeu, el moment més difícil i a la vegada més joiós per en Safir Safir va afirmar amb el cap i també amb llàgrimes als ulls, marxar sense ella li era dolorós, però tenia raó, no podia quedar-se, el caràcter se li estava avinagrant, i aniria a pitjor.

Va començar a pensar com sortiria d’aquell poble sense ser vist. Darrere l’estable tot eren camps, només hauria de donar la volta a l’estable

Cavalls salvatges a Sabucedo, Galícia

i procurar que ningú el veiés, llavors començar a galopar amb totes les seves forces.

Tocava dir adeu, el moment més difícil i a la vegada més joiós per en Safir; deixar a la seva estimada i

(José Maria Barroso)

anar cap a la llibertat. Cap dels dos podien dir res, tampoc feia falta, el silenci i les mirades diuen molt més que moltes paraules. El Safir va sortir i envoltant l’estable va començar a córrer cap a la llibertat.

Gener 2024~ 37

Festa de Sant Antoni Abat El dissabte 13 de gener de 2024 a partir de les 11h a la plaça de Sant Ramon

XVII Mostra de Jocs i Esports Tradicionals Guarniment de carros amb flors Bitlles catalanes · Taller de carrets Contes dels Tres Tombs

Col∙laboren:

38 ~ Gener 2024

Foto: Xavi Olivé

Foto: Jordi Sánchez

Foto: Jordi Sánchez

Foto: Xavi Olivé

Bambalina, Club de Bitlles Cerdanyola, CRAC i Museu d’Història de Cerdanyola

Festa de Sant Antoni Abat Mots enquadrats

Entreteniments Josep Aliot i Anna Monistrol prolooping@gmail.com

Horitzontals 1. Via lenta de comunicació (3 paraules). Intel·ligència Artificial. 2. Compte!

Vola cap a l’oest. Índex de Massa Corporal. 3.

La de biblioteca està en perill d’extinció. Propi d’una altra època. 4. Mitja petaca. Menja vegana. Mostri submissió. 5. D de cinc-cents.

Resa de cara a la Meca. Fa diana al pub, al revés. 6. Migració massiva. Centre de coordinació. Beguda de romans. Universitat Catalana d’Estiu. 7. Havà. Pot donar un altre significat a la paraula. A la moda. 8. És fàcil que surti rodona. Si sona, és per casualitat.

Cap de tanoca. Inclinat cap a terra. 9. Els que manen no volen canviar el seu Statu. Afligit, moix. Mitja tita. A, d’amnèsia. 10. Exhibicionista cultural, al revés. No sabem si tornarà.

Parla del nostre origen. 11. El que respirem, a l’inrevés. Celebració dels mil. 12. La moto és molt i molt Racing. Mosca adormidora. Dempeus. 13. Llengua maltractada també per l’estat francès. Pell de brau. 14. Ment acrobàtica juganera, actuant com li és propi.

Verticals 1. Ajuda a fer meravelles amb una escala de color (3 paraules). Repetida a la babalà. 2. Escomesa. Això comença a fer xup-xup. Correspondència que puja. 3. Transforma un cuc en una papallona. Crom. 4. La Josefina a casa. Crit planyívol. Vuitè i amunt. 5. Després de Crist. És una mitja mosca. Una atmosfera. Allarga una mica el concert, tot pujant. 6. Totes les vocals a la tum-tum. Corrua estrafolària, cap amunt. Objectiu, o en paraules del mestre Fortuny, “alimenta els petits i entreté als grans”. 7. Fricció social. 8. Obre l’aparador. Dins de la bauma. Organitzen els estius de la canalla. Romà que s’ha quedat més sol que la una. 9. Obtús, ignorant. Tren ràpid. Temps mort. El cel de París, mirant als núvols. 10. Molt poc freqüent. Intent que s’ha quedat a mitges. Neó. British Airways. 11. 2πr. Organització Cívica i Democràtica. Principi i final de tot. Obliga a la parella a compartir el pinyó. 12. Combustible nuclear, cap amunt. Puja però no segueix cap camí. 13. Intenta assemblar-se a l’original. Nial, nieró, niu, pardalera, cap amunt. 14. Augmenta amb les distraccions al volant.

Vuit diferències

40 ~ Gener 2024

Ado Acosta

Tres tombs de Cerdanyola 2024

Sudokus

Escacs Escola d’Escacs Cerdanyola www.escacspec.org

Nivell Difícil

Nivell Mitjà

Nivell Fàcil

Josep Aliot i Anna Monistrol - prolooping@gmail.com

Jeroglífic

8 7

Jordi Mascarell

6 5 4

Blanques fan mat en dues jugades

3 2 1 A

B

C

D

E

F

G

H

Gener 2024~ 41

Festa de Sant Antoni Abat La tira còmica

El temps del 2024

El nus Piolat per fer terminals Quirze Puig

L

a corda utilitzada per fer el nus d’aquest any és de pita, una fibra natural de les d’abans. Es tracta de fer un trenat a la corda per evitar que es desfaci; d’aquesta manera convertim el cap de la corda en una terminació sòlida i fiable. Us animem a provar-lo!

42 ~ Gener 2024

Per Ado Acosta

El calendari dels pebrots: predicció visionària

Solucions dels entreteniments Mots enquadrats

Escacs Dg8 + -Cg8 Cf7++

Jeroglífic Collonades coll + onades Sudoku

Mitjà

Difícil

Vuit diferències

Fàcil

Gener 2024 ~ 43

Festa de Sant Antoni Abat

Les Entitats Associacions col·laboradores

Ens falta espai per agrair la col·laboració de tanta gent i tantes entitats, i ens falta revista per posar més fotos. A totes i a tots els què ens ajudeu, als que vau participar fa temps, als que participeu des de fa poc, i a totes i a tots els que estareu amb els cavalls dels Tres Tombs d’aquí a vint-i-cinc anys més... Moltes gràcies!!!

44 ~ Gener 2024

Festa de Sant Antoni Abat L’horòscop

Per: Jessica Pitonisa

ÀRIES LLEÓ La teva concentració pot És un repte per a tu aprenveure’s afectada per manca dre a mostrar els sentiments de descans o mala alimeni compartir-los amb el teu tació, i influir a la feina. Fes el company de quadra. Callar possible per recuperar energia i poder men- et causarà un dolor que t’impedirà avançar i tal, has d’estar al 100% per als Tres Tombs! aprofitar la magnifica etapa que ve.

SAGITARI Et trobes en el moment per saber que vols un canvi de camp, tancar un cicle i iniciar una nova etapa. Deixa el passat enrere, sense dolor ni penediment, i concentra’t en el present i en allò que oferirà el futur.

TAURE VERGE La temporada de Tres Tombs Ets indomable, incontrolaés aquí, resoldràs qualsevol ble, inquiet, nerviós i incorcontratemps. Passi el que regible, necessites estimular passi, saps com i estirar el la ment i no tens por de cancarro en el moment adequat. Els teus amos viar de camí si cal. Així ets, vius sense por. El estan orgullosos de tu. teu hobby més gran, galopar pel camp.

CAPRICORN Comença un cicle de prosperitat, perdràs la sensació de no avançar. Els teus projectes adquireixen un nou ritme i això et posarà de bon humor i t’ajudarà a estirar el carro amb alegria.

BESSONS BALANÇA Nous reptes. Potser t’oferiSortiràs de la mala ratxa. ran una nova ocupació que Aprèn a relaxar-te i gaudeix impliqui més temps, esforç i de la vida, caldrà que paris preparació. Accepta-la peratenció a la teva salut per què serà positiu. Experimentar nous llocs on aconseguir tenir estabilitat. No t’amoïnis, tot posar-te al carro és bo. N’aprendràs molt! passarà i tornarà la sort. Ànims!

AQUARI És el moment d’ajudar algú que necessita suport emocional i companyia. Evita l’ambient tens i tot se solucionarà amablement i jovial. Amb la teva perspicàcia i sentit de l’humor, sortirà genial!

CRANC ESCORPÍ Novetats al camp. Us faran Has passat una etapa de una proposta que us entutensió desbordant. Pots exsiasmarà i pensareu en la plotar en el moment menys possibilitat d’un canvi. Et cal indicat. Esforça’t perquè temps per decidir. Quan ho tinguis clar, no ho no passi. Sigues més tolerant. La teva vida dubtis! Els teus amos faran pel teu benestar. s’harmonitzarà en tots els aspectes.

PEIXOS Tens ganes d’activitat física i d’entrenar cada dia amb el carro. És fantàstic, però no et passis o pots tenir cruiximents o dolors musculars... És millor poc esforç i molta constància.

II Concurs Fotogràfic Passada dels Tres Tombs

A

FOCER i els Arriers/es de Cerdanyola organitzem el II Concurs Fotogràfic “Passada dels Tres Tombs 2024” a Cerdanyola del Vallès.

El tema del concurs fotogràfic és qualsevol dels actes de la passada dels Tres Tombs que tindrà lloc el 14 de gener de 2024.

El concurs és obert a tothom i els participants podran guanyar una estada de cap de setmana per a 2 persones en un allotjament rural, valorada en uns 100 euros.

S’hi pot participar amb un màxim de 5 fotografies per autor, la inscripció és gratuïta i l’enviament de les fotos s’efectuarà per internet al web d’AFOCER www.afocer.cat.

En aquest mateix web podeu consultar les bases, i posteriorment s’hi podrà veure una selecció de les obres presentades al concurs.

46 ~ Gener 2024