Page 1

27 de maig de 2012

Arquebisbat de Tarragona

Diumenge de Pentecosta

Any LXIII - IV Època - Número 3246

LA MARCA DE L’ESPERIT SANT

A

vui és un gran dia. No només és l’origen de l’Església, sinó la seva festa. Celebrem la vinguda de l’Esperit Sant sobre els Apòstols, reunits al cenacle, sota el signe d’un vent impetuós i en forma de foc. També un vent fort i el foc van ser els elements presents en el lliurament dels Deu Manaments a Moisès a la muntanya del Sinaí. El Déu d’Abraham, de Moisès i de Jacob, el de David i el dels nostres pares en la fe, completa així definitivament la seva aliança en Jesucrist amb tota la humanitat mitjançant l’enviament de l’Esperit Sant. Això és el que celebrem en la festa d’aquest diumenge en què, com cada any, tindré la satisfacció d’administrar a la Catedral el sagrament de la confirmació. M’agrada pensar que molts adolescents i joves rebreu la unció i la imposició de les mans amb el desig de veure-us enfortits en la vostra vida cristiana. Ja fa un temps vaig escriure una carta per als confirmands en què vaig recollir el testimoni de Teresa de l’Infant Jesús quan es preparava per rebre aquest sagrament. La santa de Lisieux, amb aquest llenguatge senzill del cor que utilitzava, ho recordava així: «Poc després de la meva primera comunió, vaig entrar de nou en un recés per a la meva confirmació. M’havia preparat acuradament per a rebre la visita de l’Esperit Sant […]. Em feia feliç pensar que aviat seria una cristiana perfecta, i que conservaria, per tota l’eternitat sobre el meu front la creu misteriosa que el bisbe marca en administrar el sagrament.» Certament, la marca no és un tatuatge físic, com el que porten avui moltes persones, sinó una marca espiritual: la pertinença a Crist, que assolim amb el baptisme, es veu reforçada per aquest nou pas en la vida de fe que, precisament per confirmar la nostra condició de cristians, es diu confirmació. L’Esperit Sant ens omple dels seus dons quan l’acceptem i seguim amb fidelitat les seves inspiracions. Ens dóna la pau, que abans ha d’estar al cor de les persones, perquè n’hi pugui haver en el

món. Ens dóna la saviesa, que ens permet distingir entre el bé i el mal i fer la voluntat de Déu sabent que en això està en joc la nostra felicitat a la terra i al cel. I tots els altres dons, que són gràcies operatives i que ens ajuden a recórrer el camí de la vida amb fortalesa i ajudar amb el nostre consell i solidaritat tants germans nostres, començant pels més necessitats. Quan procedeixi a l’administració d’aquest sagrament pregaré Déu que us faci valents per a ser, vosaltres mateixos, en totes les circumstàncies, seguidors de Crist, conscient que en això rau la vostra felicitat present i futura, i la de tants amb els qui us trobareu en el camí de la vida. Demanaré que sigueu forts per a ser feliços.


DIUMENGE DE PENTECOSTA Lectura dels Fets dels Apòstols (Ac 2,1-11) Durant la celebració de la diada de la Pentecosta, es trobaven tots junts en un mateix lloc quan, de sobte, se sentí venir del cel un so com si es girés una ventada violenta, i omplí tota la casa on es trobaven asseguts. Llavors se’ls aparegueren com unes llengües de foc, que es distribuïren i es posaren sobre cadascun d’ells. Tots quedaren plens de l’Esperit Sant i començaren a expressar-se en diversos llenguatges, tal com l’Esperit els concedia de parlar. Residien a Jerusalem jueus piadosos provinents de totes les nacionalitats que hi ha sota el cel. Quan se sentí aquell so, la gent hi anà i quedaren desconcertats, perquè cadascú els sentia parlar en la seva pròpia llengua. Estranyats i fora de si deien: «No són galileus, tots aquests que parlen? Doncs, com és que cadascun de nosaltres els sentim en la nostra llengua materna? Entre nosaltres hi ha parts, medes i elamites, hi ha residents a Mesopotàmia, al país dels jueus i a Capadòcia, al Pont i a l’Àsia, a Frígia i a Pamfília, a Egipte i a les regions de Líbia, tocant a Cirena, hi ha forasters de Roma, hi ha jueus i prosèlits, hi ha cretencs i àrabs, però tots nosaltres els sentim proclamar les grandeses de Déu en les nostres pròpies llengües.» Salm responsorial 103 Beneeix el Senyor, ànima meva. Senyor, Déu meu, que en sou de gran. Que en són de variades, Senyor, les vostres obres, la terra és plena de les vostres criatures. R. Quan envieu el vostre alè, Senyor, renoveu la vida sobre la terra. Si els retireu l’alè, expiren i tornen a la pols d’on van sortir. Quan envieu el vostre alè, reneix la creació, i renoveu la vida sobre la terra. R. Glòria al Senyor per sempre. Que s’alegri el Senyor contemplant el que ha fet, que li sigui agradable aquest

poema, són per al Senyor aquests cants de goig. R. Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Galàcia (Ga 5,16-25) Germans, deixeu-vos guiar per l’Esperit, i no satisfeu els capricis de la carn. Perquè la carn es deleix contra l’Esperit i l’Esperit contra la carn. Esperit i carn lluiten l’un contra l’altre, per no deixar-vos fer allò que voldríeu. Però si us deixeu conduir per l’Esperit, no esteu subjectes a la Llei. És ben clar on porten els impulsos terrenals: a la fornicació i a d’altres desordres, a la idolatria, als maleficis, a les enemistats, discòrdies, gelosies, enrabiades, rivalitats, divisions, sectarismes, enveges, excés de beure, orgies i coses semblants. Ja us vaig advertir, i us adverteixo encara, que ningú dels qui obren així no podrà heretar el regne de Déu. Però els fruits de l’Esperit són l’amor, el goig, la pau, la paciència, la bondat, la fidelitat, la mansuetud, la sobrietat. La Llei no ha estat pas donada contra res d’això. Els qui són de Jesucrist han clavat a la creu totes les passions i els desigs terrenals. Ja que l’Esperit ens dóna la vida, deixem-nos guiar per l’Esperit. Lectura de l’evangeli segons sant Joan (Jn 15,2627.16,12-15) En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Quan vindrà el Defensor que jo us enviaré quan seré amb el Pare, l’Esperit de la veritat que prové del Pare donarà testimoni de mi. I vosaltres, que sou amb mi des del principi, també en donareu testimoni. Encara tinc moltes coses per dir-vos, però ara seria per a vosaltres una càrrega massa pesada. Quan vindrà el Defensor, l’Esperit de veritat, us guiarà cap al coneixement de la veritat sencera, perquè ell no parlarà pel seu compte: dirà tot el que sentirà dir i us anunciarà l’esdevenidor. Ell em donarà glòria, perquè tot allò que anunciarà ho haurà rebut d’allò que és meu. Tot el que és del Pare és meu; per això dic que tot allò que us anunciarà, ho rep d’allò que és meu.»

PARAULA ENDINS «L’ESPERIT SANT» L’Esperit Sant no pot ser el gran desconegut o oblidat. És el Santificador. Ens santifica. Hem de reconèixer la seva veu: de la docilitat a les seves indicacions depèn la santedat i l’eficàcia apostòlica. Un cristià madur parla amb ell contínuament. Crist és el model a imitar; l’Esperit Sant, el Modelador: ens dóna nova forma, transforma la nostra ànima en una imatge viva de Jesucrist, perquè tinguem els mateixos sentiments que Crist. Per a discernir què vol Déu de nosaltres en cada moment –cada dia– hem d’aprendre a identificar la seva veu interior. És un Mestre que mai no es cansa d’ensenyar. No és possible estimar plenament Jesucrist –estimar, pensar i actuar com ell ho faria– sense rebre el seu Esperit. Els seus set dons –saviesa, enteniment, consell, fortalesa, ciència, pietat i temor de Déu– i els seus dotze fruits –amor, goig, pau, paciència, longanimitat, bondat, benignitat, mansuetud, fidelitat, modèstia, continència

i castedat– provenen del tracte assidu ambell. A sant Josepmaria Escrivà li van aconsellar: «No parli, escolti’l.» I com a fruit del seu amor i tracte amb la tercera persona de la Santíssima Trinitat va compondre aquesta oració: «Veniu, oh Sant Esperit! Il·lumineu el meu enteniment per conèixer els vostres manaments. Enfortiu el meu cor contra els insídies de l’enemic. Inflameu la meva voluntat […]. He sentit la vostra veu i no vull endurir-me i resistir dient: després..., demà. Nunc cœpi! Ara! Que no passi que el demà em manqui. Oh, Esperit de veritat i de saviesa, Esperit d’enteniment i de consell, Esperit de goig i de pau! Vull el que voleu, vull perquè voleu, vull com vulgueu, vull quan vulgueu…» «Rebeu l’Esperit Sant.» Hem rebut la confirmació? Procurem que altres la rebin? Que Maria, esposa de Déu Esperit Sant, ens faci dòcils a les seves inspiracions. Josep Ribot Margarit, pvre.


UN NOU LLIBRE EL MISTERI DE L’HOME, DESVETLLAT PEL P. PERE CODINACHS El P. Pere Codinachs i Verdaguer, claretià, acaba de publicar un nou llibre titulat L’home com a misteri, editat per Claret, que, d’alguna manera, complementa una obra anterior del mateix autor: Riquesa global, pobresa mundial. Amb un estil directe i, també, amb una pàtina poètica, el P. Codinachs ofereix al lector un estudi sobre el que anomena «misteri de l’home» des de sis perspectives: antropologia, filosofia, teologia, cultura, religió i educació. L’autor afirma que, per la raó, el misteri de l’home és impenetrable. Però tot seguit afegeix que el cor és capaç d’intuir el que la raó no pot «conèixer». Es aquí on trobem ja dues paraules importants: el concepte filosòfic de la intuïció i el cor, el leb dels hebreus. A través de l’ull del cor, l’home pot intuir la divinitat i la presència d’un ésser superior. L’home té la capacitat «d’intuir i sentir realitats no sensibles ni visibles, ni raonables,

però sí reals per a ell». L’autor expressa la sorpresa per l’home que «té tanta riquesa humana per al bé i tanta misèria per al mal», fins al punt que la dictadura del marxisme i de l’economia neoliberal sense control han alienat l’home. El P. Codinachs imposa una tasca a l’home d’avui: cercar qui és i quin serà el seu futur, tenint en compte que Déu continua actuant en el món. L’obra del P. Codinachs constitueix una valuosa aportació per a desvetllar el misteri de l’home. L’autor ofereix un punt d’esperança: «Malgrat tot, l’home com a misteri no ha desvetllat prou encara el seu immens poder de fer el bé i crear un món transformat.» La llum del cor i de la intuïció allunyen les ombres. Josep S.

La Mare de Déu del Claustre de Tarragona finalitza el pelegrinatge per les escoles L’auditori del Camp de Mart de Tarragona va acollir, el divendres dia 11 de maig, l’acte de clausura del pelegrinatge que la Mare de Déu del Claustre ha realitzat a deu de les escoles de la ciutat de Tarragona durant aquest curs escolar. L’acte va consistir en la celebració de l’eucaristia presidida pel Sr. Arquebisbe, Mons. Jaume Pujol, i concelebrada pels preveres acompanyants dels col·legis i rectors de la ciutat; en el lliurament d’un quadre de la Mare de Déu a cada escola com a record de la visita i en el lliurament de premis als alumnes guanyadors en les cinc modalitats del concurs convocat durant la visita —auca, redacció, dibuix, poesia i fotomuntatge. La celebració, que va congregar 1.800 nens i nenes, va ser molt participada per part dels alumnes, els quals van llegir les pregàries, van presentar

diferents ofrenes a la Mare de Déu i van cantar i pregar al voltant de la seva imatge. El Sr. Arquebisbe va felicitar les escoles pel tracte excel·lent que han donat a la Mare de Déu i, dirigint-se als nens i nenes, va explicar que la imatge de la Mare de Déu del Claustre començarà el seu pelegrinatge per les parròquies durant el mesos de setembre i octubre, tot animant-los, també, a ser-hi presents. La imatge de la Mare de Déu del Claustre ha anat peregrinant per les següents escoles de la ciutat de Tarragona: Mare de Déu del Carme, el Carme, Sant Domènec de Guzmán, l’Ensenyança-Lestonnac, Sagrat Cor de Jesús, Turó, La Salle i Santa Teresa de Jesús, Aura i Sant Pau Apòstol de Tarragona. Els últims tres dies d’aquest mes de maig visitarà l’Escola Joan XXIII de Bonavista, darrer col·legi d’aquest pelegrinatge.

LITÚRGIA DE LA SETMANA Diumenge, 27: Diumenge de Pentecosta (SOL) [ Fets 2, 1-11; Salm 103, 1ab i 24ac. 29bc- 30.31 i 34; 1 C 12, 3b-7.12-13; Jo 20, 19-23 (LE/LH pròpies)]. Dilluns, 28: [ 1Pe 1, 3-9; Salm 110, 1-2. 5-6. 9 i 10c; Mc 10, 17-27]. Dimarts, 29: [ 1Pe 1, 10-16; Salm 97, 1.2-3ab.3c-4; Mc 10,28-31]. Dimecres, 30: Sant Ferran (ML) [ 1 Pe 1, 18-25; Salm 147, 12-13.14-15.19-20; Mc 10,32-45]. Dijous, 31: La visitació de la Mare de Déu (F) [ So 3, 14-18; o bé Rm 12, 9-16b; Sal: Is 12, 2-6; Lc 1, 39-56 (LE/LH pròpies)]. Divendres, 1: Jesucrist, Gran Sacerdot per sempre (F) (traslladada) Is 52,13-53,12, o bé He 10,12-23; Salm 39, 6ab.7.9.10.11ab; Lc 22,14-20 (LE/LH pròpies). Dissabte, 2: St. Marcel·lí i St. Pere, màrtirs (ML), Memòria de Santa Maria en dissabte (ML) [ Jud 17,20b-25; Salm 62, 2.3-4.5-6; Mc 11,27-33]. Diumenge, 3: La Santíssima Trinitat (Sol) [ Dt 4,32-34.39-40; Salm 32, 4-5.6 i 9. 18-19. 20 i 22; Rm 8, 14-17; Mt 28, 16-20 (LE/LH pròpies)]. Les lectures pertanyen al cicle B. Litúrgia de les Hores: Salmòdia de la setmana IV


EN EL NOSTRE MÓN PASSA…

Ha mort Mn. Eugeni Ferré Cabré

…que vagis on vagis i parlis del que parlis sempre surten els problemes que estem vivint. Es podria pensar que no hi ha hagut mai tants problemes com hi ha ara. És possible que cada persona en algun moment pugui tenir aquesta percepció i segurament que també la tingui cada generació. Però, vaja!, sense atenuants ni mirar al passat: tenim molts problemes! En tots els camps! En el camp econòmic pots resseguir tots els sectors, i tots en tenen: el sector primari: pagesos, pescadors, ramaders…; el secundari: producció, transformació, transport…; el terciari: serveis de tota classe…, i no cal dir les institucions financeres, que són al centre de l’ull de l’huracà. El devessall de notícies contradictòries, els diagnòstics interessats (per vots, per diners…), les solucions que no sembla que solucionin gaire cosa, les opinions desviades, estereotipades… tot plegat fa una espècie de mareig, és a dir, sensació d’anar perduts, d’inseguretat, de no trobar el camí, de futur incert… I tot això amb una forta crisi de valors. No és estrany que moltes persones estiguin indignades. Hi ha motius per estar-ho. A més, no sembla que ningú en sigui responsable. Si s’apunta algú de seguida surten els seus per a defensar-lo. Al contrari, alguns —que alguna responsabilitat hi deuen haver tingut— se’n van amb fortes sumes de diners. Enmig d’aquesta tempestat cal subratllar el paper que estan fent els llaços familiars i la solidaritat de tantes persones per a ajudar els que pateixen, com és el cas de la tasca que està fent Càritas i altres institucions d’ajuda als que ho necessiten. Tots hem de ser solidaris! En aquests moments és una sort tenir la seguretat de la fe, de l’esperança i de la caritat, que no ens evadeixen, sinó que ens fan viure i comprometre amb els problemes reals, i a més ens fan posar la seguretat en les coses que no passaran mai. Déu ens estima de veritat! Miquel Barbarà Anglès, pvre.

A l’edat de 91 anys ens va deixar, el passat dia 15 de maig, Mn. Eugeni Ferré Cabré, el qual havia nascut a Vilaplana el 6 de juliol de 1920 i, de ben jovenet, va manifestar la seva vocació presbiteral. L’any 1945 va ser ordenat prevere pel cardenal Dr. Manuel Arce Ochotorena. El 1947 va obtenir la llicenciatura en Teologia per la Universitat Pontifícia de Salamanca. La seva primera destinació presbiteral va ser com a vicari de la Parròquia de Santa Maria d’Alcover, ministeri que va compartir amb el d’encarregat de la de Santa Maria de Barberà de la Conca. Les parròquies de Sant Francesc de Tarragona, de la Riera de Gaià, del Pont d’Armentera, d’Arbolí, de Siurana, de Rocallaura (i Montblanquet), de Cervià de les Garrigues, de les Borges del Camp, de l’Albiol i de la Selva del Camp van conèixer el seu zel pastoral i les seves fermes conviccions, així com el seu tarannà emprenedor i les seves dots d’orador. Va ser professor de llengua grega i d’aritmètica del Seminari Pontifici de Tarragona i membre del Consell Presbiteral entre 1967 i 1973, de la Delegació diocesana de música y de litúrgia de la Comissió de Litúrgia, de la qual fou el president entre 1969 i 1972. El passat 16 de maig les seves exèquies, que van tenir lloc a l’església parroquial de Santa Maria de Vilaplana, van ser presidides pel Sr. Arquebisbe i concelebrades per gran nombre de preveres de l’arxidiòcesi. Hi van assistir nombrosos fidels. Mn. Eugeni Ferré Cabré, reposi en la pau de Crist!

FELICITEM-LOS Aquesta setmana celebrem l’aniversari de la seva ordenació sacerdotal el següents preveres 29 de maig: Romà Aldave Aguiló (1975) 31 de maig: Josep M. Barenys Capellades (1952) Alfons Boqué Dalmau (1952) Josep Raventós Giralt (1952) Ad multos annos!

L’escolanet, per Joan M. Padrell, pvre.

ES FA SABER 2 de juny • Vigília extraordinària amb el res de vespres i celebració de la santa missa presidida pel Sr. Arquebisbe, Mons. Jaume Pujol, amb motiu del 125è aniversari de la fundació de l’Adoració Nocturna de Tarragona i la CVII Festa Eucarística de les Espigues. Hi haurà exposició del Santíssim, processó i benedicció de la ciutat i dels camps. A la Catedral de Tarragona, a les 22.00h. 3 de juny • Aplec arxiprestal de pregària a l’ermita de la Bovera organitzat per l’arxiprestat d’Urgell-Garrigues.

Full dominical (27-0512)  

Semanari d’informació de l’Arxidiòcesi de Tarragona. n. 3246

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you