Des de ben petits, les persones generem un imaginari gràfic, un conjunt de records associats a imatges, colors, sensacions i emocions. Aquest conjunt conforma bona part dels nostres records d’infantesa i representa part d’aquell món màgic on vivíem: La llum dels dies de pluja, o els colors daurats del sol travessant una persiana, l’atmosfera envolvent de casa els avis, les olors especials, aquells dies que et varen quedar gravats en el record. És a mesura que ens anem fent partíceps del món adult, que assumim lligams, responsabilitats i obligacions; en el nostre imaginari, anem substituint aquelles percepcions d’infant, per coneixements més analítics, un estudi del nostre entorn i una assimilació de referents que ens van conformant un carácter i consequentment una nova percepció de l’entorn. L’Asha va nèixer el 21 de març de l’any 2003, ara té sis anys, sóm pare i filla, per circumstàncies de la vida, vivim allunyats. Ens veiem de tant en tant un parell de dies de cada dos setmanes, i en altres periòdes més llargs durant les vacances. Jo cercava un mitjà per connectar els nostres móns, una espècie de registre de quan l’altre no hi és, m’havía passat pel cap fer un dietari, unes correspondències, o quelcom que ens poguessim anar alternant. Un dia li vaig proposar a l’Asha de fer un llibre de fotografíes, en altres ocasions ella ja havía mostrat interès per fer-ne, i de vegades m’havía sorprés la seva curiositat pel tema. Així vam començar aquest projecte, teníem una idea compartida, una excusa per començar a treballar,a partir d’aquí vaig pren-
dre una sèrie d’acotacions tècniques que condicionaríen el procediment de treball, i que havíen de donar un sentit i unitat estètica al projecte. Per l’Asha vaig trobar escaient un procés fotogràfic analògic, que li fes oblidar els tics de la fotografía digital, fer fotos i no poder-les veure a l’instant, disposar d’un número finit de fotografíes, entre d’altres condicionants, han estat per al meu aprenentage fotogràfic factors imprecindibles, que he volgut traspassar a l’Asha en aquest treball. La vaig anar proveïnt de càmeres analògiques d’un sol ús, que ella anava disparant tan en períodes que estavem separats com en moments compartits, sense cap mena d’alliçonament ni gairebé consells, he intentat deixar que prengués imatges a través de la seva mirda, i sota el seu focus d’interés. Per la meva banda treballaría en blanc i negre, amb una antiga càmera 6x6, una “twin lens reflex”, sense fotòmetre incorporat, amb una òptica de focal fixa. Aquesta càmera també ha sigut l’excusa per dotar-me d’uns condicionaments, m’ha transportat a una fotogrfía molt concreta, una fotografía podríem dir meditativa, amb un preocediment de treball antagònic al del món digital, subjecte a la productivitat-competitivitat; Passejar amb una antiga 6x6, mesurar la llum amb un fotòmetre, revelar els carrets, genera sens dubte una relació molt diferent entre el fotògraf i l’entorn. El resultat d’aquests gairebé quatre mesos de treball han pres forma en el llibre d’autor que tens a les mans, és un llibre on l’Asha i jo hem dipositat una pila de moments, experiències, sensacions, i que ens ha servit per compartir-nos establint un diàleg fotogràfic. Un diàleg que em anat generat durant tot el procés; Al realitzar les fotografíes, escanejar-les, visualitzar-les, seleccionar-les, editarles, conjugar-les entre elles i finalment ordenar-les en forma de llibre, aportant un discurs, una petita història en cada una d’aquestes dobles pàgines. De les més de 350 fotografíes que hem pres, n’hem seleccionat quinze de cadascú, quinze imatges, una per cada dia que estem separats, quinze, entre tu i jo.