Cabanes (1701-1714)

Cabanes (1701-1714)

http://cabanesemporda.wordpress.com

Índex Introducció 3.- Pròleg 4.- Llibre de memòries d’Amer Massó, pagès de Sant Esteve de Guialbes 5.- La guerra de Successió a l'entorn de Cabanes: Cronologia La guerra de Successió a l’Empordà: Transcripció i adaptació lliure d’alguns fragments de les memòries d’Amer Massó (pàg. 7) 8.- Els anys abans de la guerra 11.- La Guerra de Successió 18.- Tributs, contribucions i forniment de les tropes 22.- Càstigs, turments i servituds 23.- El Cadastre 25.- Dites, reflexions i anècdotes Els registres parroquials mostren els efectes de la guerra (pàg. 27) 28.- Presència de soldats i ferits. Actes de violència 29.- Moviment demogràfic (1701-1714). Bateigs i defuncions Cabanes a principis del segle XVIII (pàg. 32) 33.- Introducció 34.- El terme municipal i el nucli urbà 38.- Carrers, masos i altres indrets 42.- Demografia i economia. La Concòrdia del 1700. El cadastre de 1779 La vida quotidiana 44.- El cicle de la vida, a partir de la família del cirurgià Pere Delmer 47.- El que ens expliquen els testaments 51.- Les botigues de l'època: La gabella 57.- Els contractes d'arrendament 60.- Oficis i persones que els exerceixen 63.- Cognoms, noms i malnoms 65.- Famílies rellevants 87.- Capellans 97.- Curiositats dels registres parroquials 100.- Meteorologia i plagues Annexos 101.- Bibliografia i notes

2

Cabanes a principis del segle XVIII (1701-1714)

Pròleg

Com era Cabanes a l’època de la Guerra de Successió? Com es va viure el conflicte des del nostre poble?

No consta que cap exèrcit instal·lés el seu camp dins el nostre terme municipal ni tampoc que s'hi desenvolupés cap fet bèl·lic, però això no vol dir que els nostres avantpassats no patissin les conseqüències de la guerra. La proximitat dels passos fronterers i de les principals vies d’entrada a la península ens converteix en una zona de pas, que si bé en moments de bonança pot ser font de riquesa, en èpoques de conflicte, el pas de les tropes, suposa un munt de servituds. Aquí hi hem d’afegir la proximitat als diferents assentaments militars que al llarg d’aquests anys es van muntar a Figueres, Peralada, Navata... i que ben segur que ens van obligar a col·laborar en el manteniment de les tropes d’un i altre bàndol, amb el que significava d’empobriment i misèria: impostos, robatoris, maltractaments...

No he trobat cap referència històrica que ens expliqui què hi va passar a Cabanes durant aquells anys, tot i que diferents estudis sobre l’impacte de la Guerra a l’Empordà o a algun poble del nostre entorn, com pot ser l’article d’Albert Compte sobre la Guerra a Castelló d’Empúries (*), ens pot donar moltes pistes del que va passar aquí.

Per aquest treball m’he basat en dues fonts:



El llibre de memòries d’Amer Massó, pagès de Sant Esteve de Guialbes



Els registres parroquials de Cabanes

Gràcies a les memòries d’Amer Massó, coneixerem detalls molt precisos del pas de les tropes per l’Empordà i sobretot del que va suposar pels pagesos de l’època. Tenint en compte que Sant Esteve de Guialbes es troba a uns 30 km de Cabanes les seves experiències no poden ser massa diferents de les que van viure els cabanencs.

A partir dels registres parroquials podem conèixer dades importants de la vida a principis del segle XVIII: oficis, noms de lloc, famílies rellevants... i el nombre de naixements i en especial les defuncions ens diuen en quins moment el poble va patir amb més intensitat els efectes de la guerra. (*) Compte i Freixenet, Albert. La Guerra de Successió vista des d’un petit nucli urbà empordanès. A: Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, vol. 25, núm. 2 , pàg. 167-192 (1981)

Altres documents d’interès per conèixer com era Cabanes al segle XVIII:

    

Compte, Albert. Cabanes al segle XVIII: un exemple d’expansió de les terres de cultiu per mitjà d’establiments i roturacions d’aigualleixos i garrigues. A: Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos, 29. Pàg. 177-190 (1996) Cruz Cardiel Natxo. El cadastre de Cabanes de 1779. Consideracions sobre la font per a l’estudi històric. A: Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos, 29. Pàg. 191-240 (1996) Serrano Jiménez, Lluís. Cabanes 1789: inventari i llibreria d’un hisendat. A: Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos, 41. Pàg. 311-338 (2010) Inventari dels béns d'Antoni Aguer, a petició de la seva vídua Llúcia Aguer. Data: 11 d'octubre de 1760. Font: Arxiu Històric de Girona Capítols matrimonials signats entre Jaume Pont de Casadevall i Puig i Antònia Aguer i Puigferrer.

Data: 14 d'octubre de 1780. Font: Arxiu Històric de Girona Antònia Gimbernat i Gou - Setembre, 2014 http://cabanesemporda.wordpress.com

3

Cabanes a principis del segle XVIII (1701-1714)

Llibre de memòries d’Amer Massó, pagès de Sant Esteve de Guialbes

Descripció del document Els esdeveniments narrats al llibre de memòries d'Amer Massó se situen entre finals del segle XVII i mitjans del XVIII. Sembla que l'any 1693 l'autor era un nen, i que aquest llibre l'escrigué entre els anys 1755 i 1761, tot i que dóna dades des del 1640 provinents dels records de pares i avis.

L'autor és Amer Massó, pagès de Sant Esteve de Guialbes, que escriu aquest llibre per a l'"Ereu de casa meua ó amat lector".

La informació està estructurada pels continguts habituals dels llibres de notes, o de memòries, de pagès. Ens ofereix tot un seguit de fets i esdeveniments contemporanis, relatius als conflictes de la Guerra de Successió i a la consegüent entrada de la dinastia dels Borbons, i com afectaren a les terres gironines. Dedica el gruix de l'obra a fer un retrat de la societat local, i al final detalla les plagues i els fenòmens meteorològics que afectaren els conreus de Sant Esteve de Guialbes, i dóna consells d'agricultura.

Pel que fa a la societat de Sant Esteve de Guialbes, segons ell està mancada de justícia, perquè està sota l'arbitrarietat dels de Can Fort, procuradors del senyor jurisdiccional (el llinatge Xetmar). Per això dedica una bona part del llibre a criticar les actuacions de la família Fort, i dels veïns que els hi anaven a favor.

Tenint en compte que és un llibre que escriu per al seu hereu, hi fa una acurada descripció de la societat local, enumerant totes les famílies del poble i especificant qüestions com quines propietats tenien, el seu nivell de riquesa o la qualitat moral del seus membres.

Can Fort

Pel que fa referència a casa seva, Can Massó, explica al seu hereu i als lectors del llibre, els motius de la seva mala situació econòmica. Segons ell es deu a tres raons: el seu pare era de molt bona fe, cosa que provocà que molta gent li degués diners, la mare era una dona dominant que atresorava els guanys de casa i els malgastava i a ell, mentre fou regidor, el van acusar injustament de robar a la caixa del Comú, i li confiscaren algunes de les seves propietats.

Aquest Llibre de memòries d'Amer Massó pagès de Sant Esteve de Guialbes l'hem d'emmarcar dins el fenomen de popularització de les memòries, i dels llibres de família, que es visqué a Catalunya entre els segles XVII i XVIII. El títol és atribuït perquè manquen les primeres pàgines. El nom de l'autor es troba a la pàgina 39 del document, en què diu "jo Amer Massó".

Font: Arxiu de Complement de l’Arxiu Comarcal del Pla de l’Estany http://www.vilademuls.com http://extranet.cultura.gencat.cat/ArxiusEnLinia

4

Cabanes a principis del segle XVIII (1701-1714)

La guerra de Successió a l’entorn de Cabanes: Cronologia 1701 

novembre, 3.- Felip V es casa amb Maria Luisa Gabriela de Saboya, a la parròquia de Sant Pere, de Figueres

1703 

Figueres i tot l’Empordà es pronuncia a favor de Carles III

1705  

setembre.- Reconeixement de Carles III, com a rei setembre, 22.- El coronel austriacista Birolà, amb 1.300 homes, ataca Figueres.

Resisteixen algunes hores el foc. Es fan 189 presoners de guerra

1706       

gener.- França entrà a l’Empordà amb una gran armada i s’aquarteraren a Figueres, a Llers, a Castelló, a Navata, a Bàscara i Calabuig, a Verges i a Sant Pere. Les tropes de Carles III es retiren de l'Empordà gener, 20.- Fusellers i paisans rebutgen l’intent d’entrada de 2.000 homes des del Rosselló a Catalunya febrer, 2 i 4.- Fusellers i paisans tornen a rebutjar l’intent d’entrada de 2.000 homes des del Rosselló a Catalunya febrer, 9.- El duc de Noailles entra a l’Empordà amb 12 batallons i 500 cavalls. Divideix la tropa en dues. Una penetra pel coll del Pertús i l’altra pel coll del Portell i ocupen Figueres, deixant guarnicions a Navata i Bàscara febrer, 15.- Pontós. Combat entre les tropes del duc de Noailles i Milord Donegal a l’Àngel de Pontós maig, 12.- Té lloc un eclipsi solar. Celebracions per la retirada de l’exèrcit de Felip de Borbó A la retirada els francesos saquegen la comarca i desmantellen el castell de Llers

1707

 

Les tropes borbòniques ocupen Torroella de Montgrí. Estigueren a l'Empordà entre maig i setembre. Acamparen a Figueres, Peralada i Calabuig, etc. maig-juny.- Els botiflers i les tropes borbòniques destruïren molts olivars. Només a Figueres, causaren danys per valor de 80.000 lliures

1708

•

A la primavera tornà una altra armada de França que parà camp a Cervià

1709 

estiu.- Un exèrcit francès de 10 ó 12 mil homes envaeix l’Empordà. Ocupen Bàscara i Roses, entre d’altres. Acampen prop de la casa d’en Fares de Romanyà (Pontós)

1710 

finals d’any.- S’inicia el predomini felipista a la comarca. Al desembre, uns 45 mil francesos s’escampen per l’Empordà (el 1717, l'Alt Empordà tenia 19.869 habitants)

1711 

L’entrada dels francesos fa que la guerra es generalitzi a la comarca

5

Cabanes a principis del segle XVIII (1701-1714)



gener, 11.- Monestir de Sant Pere de Rodes. Felip de Borbó ordena l’expulsió dels monjos que es va fer efectiva després de l’11 de setembre amb execucions i empresonaments.

1712 





febrer, 9.- Les tropes aliades comencen a evacuar Catalunya, que queda sola enfront dels exèrcits franco-castellans Revifada austriacista o juny, 20.- El coronel austriacista Birolà ataca el castell de Llers, que es rendeix el dia 22. S'empresona la guarnició de 180 soldats i el comandament o juliol, 13.- Atac al castell de Darnius i empresonament de la guarnició de 230 soldats o agost, 11.- Sagnant combat al mar de Roses entre els capitans Pere Vidal i Fulgenci Moreno, i una galiota francesa o octubre, 17.- Intent de defensa de Roses o novembre, 23.- Atac a la vila de Cadaqués, defensada pels capitans Korch i Valentí Alsina. Fan 140 presoners El duc de Berwick entra a l’Empordà i s’apodera definitivament de la comarca o desembre.- Es dóna per liquidada la causa austriacista

1713  

març, 14.- Utrecht. Firma del Tractat d’Evacuació de Catalunya juliol, 1.- Les darreres tropes austriacistes abandonen Catalunya

6

Cabanes a principis del segle XVIII (1701-1714)

La Guerra de Successió a L'Empordà Transcripció i adaptació lliure d’alguns fragments de les memòries d’Amer Massó

8. Els anys abans de la guerra | 11. La guerra de Successió 18. Tributs, contribucions i forniment de les tropes 22. Càstigs, turments i servituds |

23. El cadastre

7

|

25. Dites, reflexions i anècdotes

Cabanes a principis del segle XVIII (1701-1714)

Els anys abans de la guerra Cronologia dels segles XVII i XVIII

• • • • • • •

(1640-1652) Guerra dels Segadors (1650-1653) La pesta (1653-1658) Entrades anuals de tropes franco-catalanes (1659-1697) Guerres franco-espanyoles (1702-1714) Guerra de Successió (1720-1722) Pesta a Marsella. Controls per evitar contagis. Cadins es converteix en llatzeret (1793-1795) Guerra Gran

[Foli 9] En lo any 1674 vingué una gran armada de França a l’Empordà, la qual comandava un tal mussu (monsieur) Xanberch, el qual anà a assetjar Girona i li fou precís fugir sense guanyarla, amb lo qual inquietà un poc el país i com no pogués fer la seva, no tingueren temps d’enfadar molt el país i se’n tornà a França amb la poca gent que li havia quedat.

L’any 1684 tornà una altra armada de França enfadant i robant el país, aquesta armada era comandada per mussú de Bellafont, el qual anà a assetjar Girona i li fou precís fugir ell i la gent que li quedà, sense guanyar Girona, i per haver-me descuidat del que oí dir a diferents que s’hi trobaren en els dos setges, el nom dels generals és cert i solament poden ser transferits que el primer fos el darrer i el darrer fos el primer. Sols puc dir que a un dels dos, Xanberch i Bellafont li succeí que havent fet bretxa a la muralla del Mercadal, una nit dóna una avançada a la bretxa entrant dins i com els de la ciutat estaven forts i el fons del fossat de la bretxa escurat i en tot el fossar d’on podien entrar havien fet un ensostrat amb uns claus espessos i llargs de 2 pams o casi, amb una punta aguda que casi era impossible de entrar-hi ningú sense espatllar-se o estripar-se. Perquè com era de nit saltant el fossat sense veure l’enclavada fins que es veien espatllats o morts i després els que escapaven dels claus se formaven en una plaça que havien fet els de la ciutat i els de dins tenien algunes artilleries abocades a dita plaça i carregades de cartutxos. Quan la plaça era casi plena de gent disparaven els de dins i, si n’havien quedat de vius, sortia un batalló de cavalleria, sabre en mà, a acabar de matar els que havien quedat i d’aquesta manera anaren continuant els de Girona fins que pararen d’entrar i pararen perquè algú francès abans de saltar al fossat amb el foc de les artilleries veu la trampa dels claus i recula de costat i deia: Cal morir pel nostre Rei, però no tan bojament i portant la notícia al General de França que tants com n’havien entrat tots eren morts i ell hi havia enviat quasi tota la armada i ell sabuda tal notícia com a certa, alçà el camp i fugí de pressa per guardar-se del pitjor.

[Foli 10] L’any 1693, vista del meu temps, encara en puc dir poca cosa, tan sols per sentir dir entrà una armada de França, la qual comandava el Sr. Duc de Noailles, qui anà a assetjar Roses i guanyà i després de guanyar s’estengueren les tropes de França per tota aquesta terra enfadant i composant el país de totes maneres en la forma que més endavant explicaré.

Duc de Noailles

8

Cabanes a principis del segle XVIII (1701-1714)

[Foli 11] L’any 1694 anà lo General de França el Sr. Duc de Noailles a guanyar Girona i dit any hi havia una gran armada de Espanya molt valerosa de cavalleria i infanteria que quan anaven arribant les tropes, tant valeroses i amb tanta abundància, jo vaig sentir dir al Sr. Dr. Fort, reverent de Sant Esteve, que ell parlant amb alguns oficials d’Espanya i alabant les tropes tant florides i tant abundants, deien que aquell any batrien a França amb tanta gent i l’ajuda de les places i abans de guanyar Girona i respongué un Capità d’Espanya que França faria el que voldria i que no es pensés que les tropes d’Espanya fessin res de bo i fou la veritat. Com es veu que al pla de Foixà hi havia tan valerosa armada d’Espanya que si haguessin valgut un cigarro era impossible batre’ls, amb la forma que estava l’armada, segons deien diferents que s’hi trobaven, posada a la vora del Riu Ter i gros com era, no obstant això, l’armada de França passa dit Riu i comandava França un tal mussu de Ceseron el qual passava davant amb altres oficials i l’armada darrera portant guia del país a la gropa d’un oficial de cavalleria el qual guia, segons es digué, s’hi feu ric i fou que passant el riu li mataren l’oficial que davant d’ell caigué mort i el guia també es va deixar anar sota l’aigua avançant aigua avall veia que al pit del general i del seu cavall les bales hi petaven com pluja i no li feien mal i era que segons es deia, dit Cesaron anava amb arts del diable. En dit pas o avançada mataren molta gent de França, tanta que després el guia deia que el riu anava espès de sang i morts que portava el riu, els quals dit guia en cert paratge n’escorcollava molts i els donava camí al riu.

Passa dita armada de França en dit pas i bat l’armada d’Espanya i fou que tota la cavalleria d’Espanya fugí i la infanteria sola tingué batalla amb l’ajuda de la miquelatada de la qual infanteria se’n perdé molta, que fou una crueltat que després els gavaits se’n burlaven com els batien que els pobres, amb rosaris a les mans, els demanaven curtel (clemència), per amor de Déu i els francesos deien després futra los futet un cop de sabre al rosari i els mataven i no obstant el sobre dit la infanteria i els miquelets d’Espanya, encara que derrotada l’armada defensaren les artilleries tirant i reculant i dit any 1694 guanyaren el Castellfollit i el fort de Palamós ...

[Folis 15-17] Després d’haver guanyat Barcelona per França l’any 1697, comandant l’armada mussu de Bandoma (Vendôme)1, les tropes de França s’aquarteraren pel país i França i Espanya ajustaren la pau. Després les tropes franceses estaven aquarterades pel país, però sense causar problemes, encara que es trobessin partides contràries, cadascú feia el seu camí –en aquest lloc la cavalleria estigué un temps per les cases ja que el país només els donava palla als cavalls i els soldats havien de menjar el que els hi donàvem i a callar tots- tinc bona memòria que a casa fèiem pa de sègol la major part i quan els soldats menjaven amb nosaltres tots menjàvem aquell pa trist i ningú deia res i després a tropells els francesos se n’anaren a França i fins a l’agost de l’any 1705 aquesta terra tingué quietud, encara que abans de l’any 1700, hi havia per aquest lloc les tropes d’Espanya, cavalleria i d’infanteria, segons si els llocs eren grans o petits, n’hi havia més o menys quantitat i la gent els hi havia de fer la vida com als demés de casa i diré que en aquest lloc hi havia 3 soldats de cavall i totes les cases els feien bulleta (allotjament) per torn, com si paguessin una talla (impost) i a vegades si algun per la seva pobresa i misèria els feien àspera vida tenien ruido amb els soldats i els cavalls havien de menjar palla si en volien i el ruido era amb els soldats remulons (rondinaires) i no es pagava cap altre tribut al rei d’Espanya i els soldats com fos el calçar i el vestir anaven molt miserablement i jo he vist diferents soldats anar a captar -per amor de Déu- per poder viure. Això era abans de l’any 1700. Aquest any a regnar a Espanya Felip quint, fill de la casa Burbon de França, el qual morí cap a l’any 1745, poc més o menys i entrà a governar Fernando sisè, el qual morí l’any 1760, per la festa de Corpus. Entra a regnar Espanya Carles tercer, el seu germà, el qual desembarca a Barcelona l’octubre de 1760 2. Venia de rei de Nàpols amb demostracions i paraules de pietat i amor a Catalunya, però fins avui dia 19 d’abril de 1762 ha empitjorat tot i no fa meravelles perquè descendeix de França. Continuà una mica les ordenances de Carles 2, rei antecedent, el qual morí l’any 1700, dins poc temps que regnà

9

Cabanes a principis del segle XVIII (1701-1714)

Felip V de la casa de Burboll i net de Lluís catorze, tots del regne de França i fills de la casa de Burbon es comença a Catalunya a demanar graciosament un tribut en diner anomenat lo donatiu que fou cosa tenua (no era un import exagerat), que en aquest lloc de Sant Esteve es demanava i es pagava, amb 3 pagues tot l’any i tot lo comú, 55 lliures barceloneses i la gent es queixava molt del gran pagament i en aquest temps hi havia gran falta de diner i com el país estava avesat que Carles 2 fou un rei molt benigne que no demanava diners enlloc del país i tan sols, cada lloc, havia de fer la vida a alguns soldats que havien de menjar i beure amb els paisans i tots a callar, encara que cap el 1660 hi hagué algunes trepasseries entre les tropes i el país amb escopetades, en particular amb un coronel de cavalleria anomenat Fernando Gallo.

[Folis 236-237] En aquell temps de Carles segon Rei d’Espanya era home benigne i molt pietós i la soldadesca anaven molt miserablement ...

Any de 1700 que vingué Felip quint Rei qui fou d’Espanya deixà continuar els ministres com està dit que ja posà un pagament titulat lo donatiu, cosa tènue lo que son antecessor no feia pagar res al país i dit Felip 5, vingut de la casa Burbon de França, cosa que durà fins a l’agost de 1705, que en dit temps vingué un altre pretendent per ser Rei d’Espanya, anomenat Carles tercer, vingut de la casa d’Àustria, el qual vingué amb una valerosa armada de mar i terra, d’anglesos i holandesos i alemanys i portuguesos, molt entremesclada armada d’aguenaus? sectaris, luterans, moros, jueus i de tota porqueria de sectes posats a la lliga amb guerra contra França i Felip quint, pretenent la corona d’Espanya. Durà dita guerra robant i matant de totes maneres i totes les trapasseries luxurioses i robatoris amb totes porqueries de sectes fins l’any 1713, quan en dit temps se’n va anar de Barcelona el dit Carles 3, amb grans promeses de fidelitat favorables a Catalunya si s’hagués complert.

Felip V

En dit temps havia mort l’emperador Josep, fill de l’emperador Leopold i germà del dit Carles 3, el qual no tenia successió i caigué l’herència de la casa d’Àustria, juntament ser Rei d’Hongria i de Bohèmia i Senyor de la casa d'Àustria i si hagués estat Rei d’Espanya i emperador que fou, després hauria estat Bell Senyor (poderós) i la Lliga es va trencar ja que no volgueren tan Bell Senyor i el feren evacuar Espanya i com de Espanya evacuà la Índia, lo millor i Catalunya Aragó i València que era i és solament d’Espanya, que tot el demés que estava amb els ajustos i concerts de pau, tot es quedà de la casa d’Àustria i segons es diu els descendents del dit Senyor també es fan posar Reis d’Espanya, lo que bastant en gaudeixen encara que es vengueren el Regne de Nàpols que segons es digué públicament n’havien pagat quaranta dos milions donats a la casa d’Àustria lo que entre tots es partiren la mel d’Espanya i qui quedà més malament fou Catalunya com a entremesclats de traïdors a la Pàtria i acumulats a rebels amb tota fidelitat com si haguessin anat a buscar al dit Carles tercer que bastant va saber venir i que dolenta fou la vinguda per Catalunya, la qual quedà governada pels traïdors a la pàtria, lo que amb els ajustos de Barcelona, havien ajustat un tractat i amb la presentació de la firma ja eren diferents i favorables al Rei i contraris al país i per això dic traïdors a la pàtria que el General se’n meravella quan veu la presentació i sabia bé el que havien pactat i promès, però com fos favorable al Rei, encara que fos contra el país, va ser acordat i així dic el que dic dels traïdors a la pàtria. El que en el citat temps de les guerres es vivia molt dissolutament, uns eren aligots, altres eren botiflers, altres eren lladres, altres eren traïdors. Els rics eren botiflers i els pobres eren espies, qui era, qui no era. Lo que tant quan durà dit temps mai han anat millor les collites i les vendes de tot quan podia treballar...

10

Cabanes a principis del segle XVIII (1701-1714)

La Guerra de Successió

1703-1704-1705 [Folis 17-18] Essent Felip cinquè al trono de Castella i rei d’Aragó, els anys 1703 i 4, tingueren grans guerres a la Itàlia espanyola que pertanyia a la Corona d’Aragó. Carles 3, fill de la casa d’Àustria i fill de l’emperador Leopold –senyor de la casa d’Àustria- en dites guerres intervenien les potències de l’Imperi i la casa d’Àustria, la principal, i Anglaterra i Holanda i Portugal, tots posats a la Lliga i a favor de Carles tercer i contra Felip cinquè, rei d’Espanya, i Lluís 14, rei de França i avi del dit Felip quint. Les dites guerres que duraren temps, passaven d’Itàlia a Portugal i a l’agost 1705 de Portugal vingueren a Barcelona i guanyaren fàcilment per manca de guarnició. Igualment guanyaren Lleida, Tarragona, Tortosa, la Seu d’Urgell i Girona, que no tingueren un sol cop de pistola, al contrari, i com que tardaren a anar a Roses, França, mentrestant, hi posà una guarnició forta i sempre es quedà de Felip V. Costà més guanyar Figueres que Girona que n’hi mataren alguns pocs. Fou a l’octubre de 1705 i s’hi robà molt a les botigues.

1706 [Folis 18-19] En dites guerres i al setge de Barcelona hi mataren dos generals, un era de la casa d’Àustria, un tal príncep Darmstadt i un tal milord Donagal, general anglès i després de guanyar, els vigatans3 i altres tropes de Carles 3 que també havien guanyat Alacant i Dènia i València, es van aquarterar pel país. A la darreria d’aquest mateix any o bé al gener de 1706, França entrà a l’Empordà amb una gran armada i s’aquarteraren a Figueres, a Llers, a Castelló i a Navata, a Bàscara i Calabuig i fins a Verges i Sant Pere tenien una forta guarnició i mentrestant les tropes de Carles 3 s’estaven retirant de tot l’Empordà, arribà a tots els pobles l’ordre de què –a pena de la vida- un de cada casa havia d’anar al sometent11, junt amb alguns pocs soldats que entre tots hi havia uns 10.000 homes per abordar Bàscara i el mateix dia, que fou per Carnestoltes, també abordaren Navata alguns 6.000 homes entre sometents, vigatans i tropes arreglades i tant bé treballaren uns com els altres, tant a Navata com a Bàscara, que tothom fugí només amb la fressa de les trompetes, encara que a Bàscara hi abordaren uns 80 cavalls de França els quals mataren molta gent i agafaren molts presoners amb l’ajuda de la guarnició de Bàscara i de Calabuig que sortiren a aturar la gent del sometent que anaven tan desconcertats i sense un bon regiment, que de les tropes arreglades no n’agafaren ni en mataren cap, només paisanatge. El senyor Duc de Noailles, general de l’armada de França, estant a l’Àngel de Pontós 4, amb pocs soldats, mirant els enemics, volia fugir i arribà un coronel de dragons de França i pega cop de ulleres envers Bàscara i digué al Duc de Noailles: futra destaquem-hi 80 cavalls que batran tota aquella gent, que tots són paisanatge. Prop de l’Olivet d’en Massanes de Pontós, vora el Camí Real, arribaren dits sometents i en aquest lloc dits 80 dragons, o bé alguns d’ells, mataren un tal Joan Martí d’Olives, prop de Vilajoan.

Després d’això, triomfaren dits francesos, fent contribuir a l’Empordà i venint més tropes de França de les quals se n’aplegaren molts, i a principis d’abril tots marxaren cap a Barcelona i s’ajuntaren amb una altra armada de Felip 5 i tots junts assetjaren a Carles 3 dins de Barcelona, assetjada per mar i per terra. Això fou a l’abril i maig de 1706. En aquest setge es veieren amb molts treballs, tant els de fora com els de dins de la ciutat, encara que els de dins triomfaren quan, al 10 o bé a l’11 del mes de maig, els arribà socorro de la flota d’Anglaterra per mar i aleshores desmantellà l’armada de terra que hagué de deixar les artilleries i municions i se’ls donà pas per la marina i cap a l’Empordà i fou quan hi hagué l’eclipsi de sol de 1706 (12 de maig). Fou precís haver de fugir, per haver fugit l’armada de mar el dia abans

11

Cabanes a principis del segle XVIII (1701-1714)

de l’eclipsi de sol, que segons es digué, quan el sol clipsà, l’armada que havia fugit de Barcelona es trobava davant de Toló (Toulon?) i Felip quint, rei, amb tota la seva armada fugí amb tants treballs que a Sant Celoni, Felip 5 esmorzava pa de munició sol i ganivet i en veure’l un vivander apiedat li presentà un palpís de moltó cuit i un pa blanc de 2 lliures de pes i junt amb altres grandes se’l menjaren i des d’allí fins Figueres trobaren molt poca gent als pobles per on passaren ja que tothom fugia i no trobaven de què menjar per la gent i a la vila de Figueres, tothom havia fugit i amagat la vianda i vist el desafuero que els amenaçava, foren 4 ó 5 que decidiren anar a prestar obediència i si no m’enganyo foren 2 sacerdots junts amb alguns principals de la vila que anaren a esperar-los a la Creu de la Mà i quan Felip 5 els va veure, diuen que es va senyar i digué: en nom de Déu hem arribat a terra de cristians. El primer que demanaren va ser si pagant es trobaria menjar i beure per a les tropes i la resposta que els donaren fou si s’inquietaria algú i si es robaria i la paraula que donà Felip 5 –a pena de la vida- que ningú de les seves tropes no s’atrevís a robar ni a inquietar a ningú i que en cas de què succeís anessin a donar-ne part i que després obrarien en justícia i que tothom pogués vendre qualsevol cosa de menjar i beure i demanar el preu que els hi semblés i fer pagar el que s’ha concertat, cosa que s’observà i feta la petició i donada la paraula Felip 5 corregué davant la vila 2 dels presentats dient a la gent que ningú fugís, ans al contrari, que qualsevol que tingués qualsevol vianda de menjar que la traguessin davant la porta i que la venguessin, cadascun demanant el preu que li semblés i fent-se pagar el que havien tractat i s’observà l’ordre i tothom qui tenia vianda la vengué al seu gust ben agraït i estimat del senyor Rei i dels Grandes.

Segons es digué que abans de marxar del setge de Barcelona volien donar batalla les dues armades de Felip 5 i Carles 3 i en lo entremedi de temps, començava l’eclipsi de sol i els generals i Felip 5 s’espantaren quan es van veure a les fosques com si fos de nit, que es veien les estrelles clarament com a la nit.

La fam i la misèria que patiren la gent de l’armada de França i de Felip 5 units i fugint per la marina fou que pels llocs i viles on passaven tothom fugia i amagaven la vianda, la que no se’n podien emportar, i el motiu de la fugida era que s’havia inventat que Felip 5 i França havien fet unes camises enquitranades i que les posarien a la gent que atrapessin pels llocs i viles juntament amb uns grillons i els grillons, segons deien, eren tals que els farien posar als dos dits grossos de les mans i que amb un cargol de ferro al mig dels dos dits de un pam de llarg amb una gran punta, posades les mans darrera els plantarien dit clau o cargol dins el cos i calarien foc a la camisa enquitranada i així els farien morir, essent així, no era molt si tothom fugia. El que no es digué si va ser executat a alguna persona.

1707 [Folis 20-21] Les armades unides de França i Felip 5 estigueren a l’Empordà alguns dies, sense demanar res als pobles ni inquietar a ningú, sinó pagant i l’any 1707, al maig va tornar l’armada de França a l’Empordà i estigué acampada a Figueres un temps i després es retiraren a acampar a Peralada. Segons es deia hi havia uns 12.000 homes els quals es feien contribuir pels llocs i viles on els tenien a l’obediència i arribaren a Calabuig on hi havia guarnició i fortificat el castell i s’emportaren la gent i espatllaren el castell i en dita avançada aquest lloc anaren a prestar obediència i els soldats s’emportaren pres a Figueres el jurat Josep Martí i el lloc se'n feu deu dobles per pagar el rescat, no més perquè no hi anaren més, que als llocs i viles de prop els feien fornir amb tants moltons cada dia, o bé tants bous cada setmana i tant vi cada dia, això segons els llocs o viles com eren de grans. Aquesta armada estigué fins al setembre fent danys i enfadant el país.

En això d’enfadar el país i destruir, eren les persones del mateix país les pitjors i era que uns afectats a Felip 5 i altres afectats a Carles 3 i altres neutrals, tots quedaven malament en la manera que explicaré, els afectes a Felip 5 eren o els deien botiflers i als afectats a Carles 3 els

12

Cabanes a principis del segle XVIII (1701-1714)

deien aligots o bé imperials. Als botiflers per desjachtar (despreciar o insultar) els deien qui botifarras qui botifarres i aquests a Catalunya, en la seva major part, eren la gent granada i els rics, mentre que la plebea menuda, en la seva major part, eren afectats a Carles 3 i se’ls anomenava aligots o imperials i per altre nom vigatans i acumulats (imputats) com a lladres.

Cada afectat alabava el seu bàndol i tots quedaven malament, que corria un vocable (dita) que deia: Entre Felip 5 i Carlos 3 nos deixaran sense roba ni cap diner i fou com deia la dita.

La destrucció del país fou que quan Carles 3 avançava o dominava, els botiflers havien de fugir i, una vegada fora de casa, els robaven quan tenien i els malmetien els béns, menjant, bevent i robant-los perquè eren botiflers i el mateix feien als imperials com s’ha dit dels botiflers, que pocs van ser d’un i altre bàndol que quedessin acomodats. Els que quedaren bé foren els neutrals que no es mogueren de ses cases i treballar i pau.

En aquest temps corria diner amb tanta abundància com fins avui s’haja mai vist i més i la causa de tant diner era que la flota de mar d’Anglaterra i Holanda toparen amb la flota d’Espanya que venia de les Índies carregada d’or i plata. Toparen al port de Vigo i fou que la flota d’Espanya es va rendir i les flotes d’Anglaterra i Holanda dominaren i robaren dita flota d’Espanya i fou tal l’estrago (desastre) d’Espanya, que en dit port de Vigo cremaren trentaquatre vaixells d’Espanya i del robatori de dita flota havia vingut tanta abundància de moneda.

El viure i tractar en dit temps era que ningú gemegava dels viures sinó els rics per ser quasi tots botiflers, encara els viures molt cars el blat a dobla i 6 lliures, la quartera; el vi, el més barat a 20 rals plata la bota i 30 rals plata quan més, quan menys; el tocino, a 6 rals? la lliura; els moltons a dobla i 6 lliures cadascun, això quan més quan menys, segons ells, els bous molt cars, que per haver-hi molt despatx de carn, bous ordinaris d’aquest país es pagaven 9 dobles i 10 i més segons com eren de grossos i bons. Arribà el tocino a les carnisseries a 7 rals? la lliura, el moltó a 9 rals? la lliura i el bou a 4 rals? la lliura i amb això, ningú gemegava dels viures.

Era tant el diner que corria que qualsevol persona amb mitja diligència que tingués tan sols 2 rals de vuit per esmerçar ja guanyava el viure comprant i venent i en aquest temps Carles 3 no demanava res de tributs i qualsevol persona no es negava a deixar un ral de 8 i 2 a qualsevol amic i el bergant que no volia tenir diligència, ni treballar se n’anava a les companyies dels miquelets i assentava plaça i amb això vivien a casa dels patrons sense pagar res i això era el més pesat per als paisans on conferien (anaven) que era per les fronteres de França o les fronteres de Roses.

Tornem a l’armada de França posada al pla de Figueres Empordà, al maig i juny de l’any 1707.

Com els botiflers aleshores eren gallos (orgullosos, prepotents) posats a l’armada donaren tal estrago ells i les tropes espatllant olivets, trencant branques i soques que feia dol de veure i era que alguns olivets eren dels imperials com s’ha dit i per fer mal tots eren d’imperials, que segons digueren s’havia estimat el dany al terme de Figueres -només de les oliveres que havien espatllat- en més de 80 mil lliures a més que els llocs de la plana de l’Empordà havien de contribuir a l’armada segons com eren de grans amb tantes lliures... de carn cada dia, això és de moltó, bou o ovella i tantes bótes de vi cada dia segons la grandària del lloc o la vila. Jo puc dir que en dit any i temps estava per escolà amb el rector de Mollet de Peralada i veia els pagesos de dit lloc que bestrevien (aportaven) moltons i ovelles per al forniment de l’armada i així mateix també aportaven bots de vi per al forniment de l’armada i més que dita armada donaren un destacament a les muntanyes de La Jonquera i Cantallops i Recasens i Espolla i Sant Quirze de Colera, en les quals hi havia moltes vaques i segons es digué que de tots els qui tenien vaques els n’havien pres la meitat i digueren que a un tal Roger de Maçanet de Cabrenys se li n’havien emportat 35 vaques, això sense pagar-ne res als amos de dites vaques. Jo ho puc dir per haver-ho vist quan s’emportaven dites vaques, de les quals en passaren moltes prop meu a Mollet i una vaca s’escapà del ramat prop del prat d’en Vingut i un miquelet de França la va aturar a més a córrer i la espantà amb una escopetada, això vist per mi en dit temps, jo Amer Massó. La dita armada es retirà i acampà a Peralada fins cap al setembre de 1707 que se’n tornà d’allí a França.

13

Cabanes a principis del segle XVIII (1701-1714)

1708 [Folis 21-23] A la primavera de l’any 1708 torna una altra armada de França amb uns 14.000 homes i pararen camp a Cervià, els quals a l’arribada robaren molt a Viladasens, Fellines, Vilafreser, Sant Esteve, Terradelles i Orriols i Llampaies i em deixo Medinyà i Sant Julià de Ramis on posaren guarnició a l’església i al pla de Campdorà hi havia una altra armada de Carles tercer, la qual una nit feren un destacament i se’n portaren la guarnició de l’església de Sant Julià de Ramis dit any i fou que els francesos havien muntat una artilleria al cim de la muntanya, sobre la font Cuenta (Picant), a tramuntana i des d’allí apuntaven l’armada de Carles tercer de manera que amb un cop de bala foradaren la paret d’una casa, costa amunt de Campdorà, però aquella bateria durà poc.

Ara tornem al camp de Cervià, amb lo matar i robar. Dit any 1707 fou per als llocs anomenats, juntament amb els de la riba del Ter, com Flaçà, Mollet i altres llocs veïns i circumveïns que no robaven sinó quan se’n podien emportar tant de robes com altres alages (joies i parament) de casa i coses de menjussa i diners i coses que valguessin. Penso que fou com per aquí, diré que vingueren en aquest lloc de Sant Esteve amb un ramat 35 francesos que només portaven quatre fusells i això és que sortien del camp sense ordre i els primers que vingueren feren la seva de manera que tots es carregaren a casa del ferrer Pagès, qui carrega de roba, qui de gallines, qui de cansalada, qui de pa i tots se n’anaren carregats i a llur salvo i fou en dita casa. Molta gent d’altres llocs s’havien retirat ells i la vianda i com això fou un matí de repente la gent no tingué temps de retirar la vianda, tan sols de fugir i deixar-ho tot i era el que dits gavaits volien, però aviat canvià, ja que en vingueren nou d’altres que arribant en trobaren dos i els encalçaren a escopetades i llavors sortiren paisans amb armes i també s’hi van fer a escopetades, de manera que de 9 que n’hi havia en mataren 8 i començat de matar-ne, tots els que podien atrapar els mataven i el mateix feien, de robar i matar, pels llocs veïns i circumveïns com fos Vilafreser, Fellines, Terradelles, Orriols i Viladasens, de manera que a Viladasens carregaren una bota plena de vi, de 8 botes de grandària, a una carreta i a força de gent, ells mateixos se l’emportaren al camp i la ventura dels pobles fou que dit robar era sense llicència, tan sols d’ells mateixos que amb el que mataren haurien cremat dits llocs i no se’n feu altre cas, com si no hagués passat res.

Després de Cervià se n’anaren a Sant Pere Pescador i allí hi estigueren cosa d’un mes i tota la armada es retirà a França i la crueltat que fou dels dits francesos que, estant a Cervià acampats, sols que s’esbarriessin (desviessin) fins a mig corts? de camí prop l’armada els anaven a agafar els miquelets de Carles 3 junt amb altres paisans desvergonyits i altres paisans desesperats, que dits gavaits els havien robat tot el que tenien i el pitjor era que quan els tenien rendits els mataven a tots i això era homicidi voluntari i després de rendits i assegurat que en aquesta part de Sant Esteve i els llocs abans anomenats en mataren 300 en diferents parts i fou després la total desgràcia d’aquests pobles que durà 5 anys consecutius que la pedregada s’emportà les anyades d’aquests pobles -on més on menys- blat, vi.

A la primavera de 1708 torna una altra armada de França que arribà a parar camp a Cervià i l’ensurt i major treball eren les alarmes que donaven que, anant pels llocs i viles com molts no els anaven a prestar obediència, quan hi anaven (els soldats) tots fugien i moltes vegades no donaven temps d’amagar la vianda i ells se l’emportaven i la gent fugia per no contribuir i n’hi havia que se’n sortien bé i altres malament. Dit any 1708 estan acampats dits gavaits feren una sortida i camp-volant5 que passaren la muntanya dels Àngels a cert mal pas i un dematí, molt aviat, arribaren entre Salt i Santa Eugènia -on hi havia l’armada de Carles 3- els quals, a aquella hora, no pensaven amb els gavaits. Fou el cas que els francesos despertaren els aliats i se’ls hi emportaren molta cosa i es retiraren a l’Empordà i també robaren alguna cosa i al setembre es retiraren a França.

14

Cabanes a principis del segle XVIII (1701-1714)

1709 [Folis 23-24] L’any 1709, a la primavera, va tornar una altra armada de França a l’Empordà i estigueren tot l’estiu, fins alguns dies del mes de octubre. Muntaren dita armada de França, des del camp posterior a Empordà i a la Bruguera, prop de la casa d’en Fares de Romanya6 (Pontós), i cap a Olot i Cerdanya, a la tardor.

Ara direm les obres i miracles dels francesos a l’Empordà, dit any 1709. El primer camp que tingueren -dit any- fou a Sant Pere Pescador, petita França per a molts botiflers. Des de dit camp, una nit, els francesos feren una sortida i camp-volant5 i anaren a Banyoles i Porqueres i Usall i van robar a discreció tot quan podien, encara que fins a la reculada robaren poc, començant als llocs de Porqueres, Banyoles, Mata, Borgonyà, Fontcoberta, Vilavenut, Espasens, Pujals, Vilamarí, Sant Marçal, Sant Esteve i els altres llocs de la carrera fins al camp de Sant Pere Pescador. Dita sortida durà dues nits i un dia complet i fou que a l’anada passaren a Medinyà, a Sant Can Fares Andreu de Terri, Cornellà on varen cremar la casa d’en Solà, a la primera nit i el dia següent estigueren als llocs de Banyoles i el seu entorn i a la nit vinent, a la reculada, fou l’estrèpit de dita sortida, des d’Olives al camí banyolí que passa del coll d’Orriols a Banyoles; en aquest terreno tot el camí es feu a la nit i tot aquest terreno que seguia dit camp-volant es feu amb la paraula tot defront (endavant?) i tots els soldats de peu i cavall, tots carregats de blat i altres alages de les cases.

Els paisans desesperats tenien armes i en mataren en diferents parts -jo en faig nota ja que vaig ajudar a enterrar-ne dos a la tanca d’en Seseres de Sant Esteve, als quals trobàrem dins les motxilles, un Sant Crist, que pensàrem que havien robat i altres coses.

Després d’alguns dies d’aquesta sortida es va alçar el camp de Sant Pere i els gavaits anaren a parar camp a la Bruguera, prop de la casa d’en Fares de Romanyà i allà hi estigueren prop de 2 mesos i en dit temps robaren molt, de tal manera que un dia feren una sortida fins a Sant Esteve, Terradelles, Orriols i Vilademuls i en dits llocs està assegurat que deixaren ben poc que fos bo per fer diners o menjar que tot s’ho emportaren al camp i més que un altre dia de primers d’octubre feren una altra sortida a robar i arribaren a robar fins a Medinyà i Rabós i Santa Llogaia i Sors, Pujals, Vilamarí, Espasens, Sant Marçal, Sant Esteve, Terradelles, Vilademuls, Galliners, Ollers, Orfes, La Palma, Canelles i Parets i Orriols. En tots aquests llocs fou el pillatge de França en un mateix dia i l’endemà al matí l’armada va alçar el camp i marxaren cap a Olot i la Cerdanya.

1710 [Foli 24] L’any 1710 tinguérem quietud tot l’estiu, sense tropell de guerra, ni robar i per Tots Sants entrà França amb una furiosa armada i el general Duc de Noailles que la comandava va anar a assetjar Girona7 i la guanyà que per la festa de Reis de l’any 1711 es va rendir la plaça amb acte de socorro dit any 1711, del qual més endavant direm els treballs que passaren en aquesta campanya i setge tant els soldats de les dues parts com el paisanatge.

15

Cabanes a principis del segle XVIII (1701-1714)

1711 [Folis 24-25] Fou tan fatigós i de tant treball el dit setge que durà set setmanes, les bateries i sempre tramuntana i pluges i com lluitaven sempre de la part de tramuntana, els pobres de dintre sempre estaven coberts del fum de les bateries d’uns i altres que passat el setge els de dins eren tots negres del gran fum i de les grans pluges, que contínuament plovia, i hagué ocasió que plogué tres dies i tres nits sense parar mai i foren dites pluges tan contínues i amb molta fred barrejada que la major part del temps no es podia passar cap riu del circuit de Girona, ni a peu ni a cavall i hi havia gran fam a l’armada per no poder passar d’una part a l’altra a buscar pa ni altres menesters, tant per a la cavalleria com per a la infanteria. La gent del camp tingueren sort de l’abundància de naps que hi havia en dit temps que passada la funció (el setge) els mateixos francesos deien que si no haguessin estat els naps, molts haurien mort de fam i com es menjaven dits naps calivats (fets al caliu) sense sal ni pa que era festa major i això tant els oficials com els soldats del camp i fou tal la fam i necessitat i fred que patí la cavalleria en aquest setge i campanya i el comboi que passat dit temps jo vaig veure diferents regiments quan se’n tornaven a França que tots els soldats tiraven els cavalls per no poder portar els soldats a cavall de magres i flacs i després deien els francesos que dita cavalleria dins l’any era morta, que de 10 en 10 cavalls i comboi no n’havia quedat un de cada cinc durant l’any vinent i fou que patiren molta fam i fred i pluges per no poder trastejar. Alguns atribuïen que dits treballs eren un càstig de Déu, però el país bé els pagà les pèrdues i treballs que tingueren els francesos en dita guerra com més llargament diré el que vaig veure i oir i em passà a mi molta cosa com més llargament explicaré del fornir el quarter d’hivern, de la civada i la petita estancilla, això era del General o bé de l’Intendent gran botifler i llop carnicer Don Gorgori Matas, advocat de Figueres i bell burro en quan a les lletres i la mala clàvia del fust mateix i escorxador del país, junt amb altres botiflers, que sortiren malament llurs afers i segons es digué de Don Gorgori Matas 13 el mateix que no diré el succés per no escandalitzar ni censurar el que Déu ha castigat o premiat. Qui és confrare, prendrà candela com diu el refrany que avui corre en aquest país que Déu castiga com és servit.

Ara que hem tractat els treballs de França en dita guerra, direm els treballs del país, en totes maneres, i començarem amb l’actuació de les persones després d’haver-se rendit Girona. Molts dels qui servien a Carles 3 amb companyies i regiments es retiraren, qui a Barcelona, qui per les muntanyes fins a Vic i Olot i Camp Rudon (Camprodon) i altres parts, vivint del país i sense pagar a ningú. Dita gent era una bella molèstia pel país i més per a la gent de les fronteres dels dominis de França, on contínuament estaven dits miquelets, anomenats per França els vigatans, els quals una vegada fora l’armada de França no deixaven portar res a Girona, de manera que anaven a agafar gavaits fins a les muralles de Girona i se’ls emportaven fins a les Fonts del Rei, arribaren a emportar-se cent.

1712 [Folis 25-26] Després l’any 1712 vingué una armada de Carles 3 que assetjà Girona a la llarga (durant temps?), de manera que dins de Girona menjaven carn de cavall i burro i encara n’haguessin tingut amb abundància i més que el juliol de dit any 1712 vingué a l’Empordà un general de la casa d’Àustria anomenat Veocel (Wetzel), en tot l’Empordà no hi havia sinó molt poca tropa i una nit (12 de setembre), sense ruido ni parlar-se de tropes, dit general va anar a assaltar Roses i entrar-hi de potència (per la força?). Digueren que havia clavat un instrument al portal, anomenat petard, per cremar la porta i deien que era tal aquest instrument que encès de foc ningú s’hi podia acostar a apagar-lo fins ser tot cremat i havent eixit bé amb la sortida i dins el fossat de la muralla per escalar-la s’espantaren a dins i a fora i els de fora, i foren dos regiments que els soldats fugiren i deixaren els oficials dins el fossat i llavors una i altra part es retiraren a son salvo i amb poques canonades, de manera que passada dita funció els oficials

16

Cabanes a principis del segle XVIII (1701-1714)

de dins deien que tot havia passat de repent i es veien perduts i ja volien capitular si no fos que veieren que els de fora flaquejaven. Passada dita funció, les tropes de Carles 3 estigueren a l’Empordà i prop de Girona i anaren venint més tropes dels aliats amb abundància i assetjaren Girona, a la llarga, com en altra part s’ha dit i dites tropes dels aliats anaren venint i s’acordonaren a la muntanya de Sant Julià de Ramis, des de Guscos?, fins aprop dels Àngels al cim de la muntanya i fou que havia vingut una armada de França d’uns 25.000 homes per socórrer Girona i no pogueren. Arribaren a tenir piquet a Sant Sebastià de Medinyà i els aliats tenien una avantguarda a casa d’en Català al cap del pont de la Costa Roja i dins la casa, vist els francesos que no podien socórrer Girona es retiraren i pararen camps entre Jafre i Verges on els aliats hi anaren per donar batalla als francesos i en una nit fugiren a França i això fou per Sant Martí, 11 de novembre de dit any. Amb tota aquesta fressa ni uns ni altres no demanaven cap tribut al país només algun bagatge i dits aliats estigueren davant de Girona fins passades les festes de Nadal de dit any i després, per Reis, fugiren a son salvo sense que ningú els molestés amb tal que havien fet un pont de cuire? al Ter. Passaren la major part dels aliats sobre dit pont posat al Ter, entre Domeny i Sant Gregori, ensostrat dit pont hi podien passar carretes i es tenia amb un llibant i era dit pont de cuire format per llaüts o barcots amb vestiment de ferro las circuits de cuire? amb que dit pont quan pujava l’aigua, també pujava el pont i a la retirada els aliats se l’emportaren i anaren a parar camp entre Riudarenes i Mallorquines cosa que jo vaig veure anant-hi a buscar dues mules que se n’havia emportat d’aquest poble -per al bagatge- un capità teller alemany del Regiment Bani junt amb altres regiments alemanys, tots de 20, qui de 22 i qui de més companyies cada regiment, i totes les companyies eren de 100 homes o més cadascuna i anomenaré diferents noms dels Regiments alemanys eren: Bani, Traon, Revenclau, Tafxuin, Estaranberch, Yerga, Boubon i altres i en dits camp quan jo hi vaig arribar pagaven 7 diners? d’un pa de munició, 7 diners? la lliura? del tocino, 2 diners? la lliura? d’arròs, 20 diners la maitedella (unitat de mesura) del vi i dolents que penso l’aigua dels estanys de dita armada hi rebufava i era tanta l’abundància del fred i fang i aigua en dit camp que al matí les bèsties del camp encara que portessin l’albarda negra, al matí eren blanques i arribant el sol a les tendes fumaven com un furmigó de artiga i als focs que acostumaven a fer a la armada no s’hi podia acostar de 3 passos que, assegurat que en dits focs hi havia sempre una gran carretada de llenya, com a mínim, i quan al gener es deixà aquest camp, donaren els bagatges a qualsevol que els demanés i més que molts, per causa del temps explicat, deixaven els bagatges i se n’anaven sense, i als que es quedaven els pregaven que s’emportessin el que havien deixat i entre d’altres un home de Canet d’Adri agafà una mula d’aquest poble amb la forma explicada.

17

Cabanes a principis del segle XVIII (1701-1714)

Tributs, contribucions i forniment de les tropes [Foli 10] Era lo tractar de França subjugar i enfadar el país i era posar guarnicions de soldats i fer-se fort pels poblats grans i pels castells com fos a Figueres, a Navata, a Bàscara, al castell d’Orriols, al castell de Medinyà, al castell de Foixà, a la vila de Banyoles, a Besalú, al castell d’Esponellà, a Verges, a Torroella de Montgrí, a La Bisbal i altres parts que a ells els hi semblés bé i diré que pertot allà on hi havia guarnicions, tots els llocs o viles veïns i circumveïns els feien contribuir i els feien portar tantes racions de pa, tantes racions de carn, tantes càrregues de llenya i tantes càrregues o quintars de palla per al sosteniment de les tropes i això cada dia i segons els llocs o viles com eren de grans o petits i a més d’això havien de pagar la contribució dels camps que això era del general i lo de les guarnicions en deien forniment del quarter d’hivern. La contribució del camp en deien la petita estancilla10.

[Folis 13-14] Tornem a les contribucions de França que eren el quarter d’hivern que posaven guarnicions a Bàscara, a Orriols, al Castell de Medinyà, a la vila de Banyoles, a Besalú, Figueres, Navata, La Bisbal i moltes altres parts, a les quals feien contribuir els llocs i viles veïns i circumveïns per tot allà on tenien guarnicions en la forma i qualitats que en altra part està dit i segons el que tinc oït a dir als vells que jo he vist i ben conegut, als anys de 1674 i 1684, en els quals anys també hi hagué guerres de França en aquesta terra també feien els mateixos procediments, com més endavant diré i, ja dit, ara explicaré lo vist i oït a dir d’aquest poble que l’any 1694 hi havia guarnicions de França a les quals havíem de fornir a la vila de Bàscara, al castell d’Orriols, a la vila de Verges, al lloc de Cervià i al castell de Medinyà, a Santa Llogaia del Terri i a la vila de Banyoles i Girona amb la contribució del camp. ...

Lo de contribuir a Bàscara era que cada setmana havíem de portar 18 càrregues de llenya i 6 quintars de palla i una quartera de civada i mig mallal d’oli i 20 racions de pa cada dia i a vegades haver d’anar 12 bagatges cada mes a Roses o a L’Escala o Torroella de Montgrí o Palamós o Girona i a més d’això haver de fornir 4 francs amb diners cada dia i a vegades ... i al castell d’Orriols també haver de fornir una càrrega de llenya cada dia i una lliura de candeles de seu i un quintar de palla cada setmana i 2 francs amb diner al Comandant cada dia i 3 corta (quarta) d’oli cada setmana i de tant en tant 4 bagatges a cercar pa de munició a Girona, a Figueres i al castell de Medinyà, també haver de contribuir amb carn 6 ...? cada setmana i 15 racions de pa cada dia i 6 unces de candeles de seu cada setmana i al Comandant amb diners un franc cada dia i Santa Llogaia que hi havia cavalleria que cada dia havíem de fornir un quintar de palla i una quarta d’oli cada dia per llum i cada setmana haver d’anar a cercar gra per a la cavalleria a L’Escala, a Roses, a Palamós. Amb un fred cruel i neu a mitja cama, s’hi va haver d’anar i l’hereu Salvi Rost s’hi espaima (refredar) i morí d’aquella. Això 10 bagatges cada setmana i Girona per la contribució del camp a l’intendent 12 francs i 2 quarteres de civada cada dia i per les guarnicions expressades si faltava cada dia que no portéssim avançat ja hi havia discreció de soldats a menjar i beure i emportar-se’n un jurat, posa’l a la presó i donar-li 20 quereles o bé altres mortificacions. L’any 1695 anaren a assetjar Barcelona i guanyaren.

[Folis 26-29] Ara tornarem amb els treballs i pagaments d’aquest país començant amb l’entrada dels francesos l’any 1710 i part de 1711 i 1712.

18

Cabanes a principis del segle XVIII (1701-1714)

A l’entrada de l’any 1710, a l’octubre vingueren grans tropes a l’Empordà i començaren a posar guarnicions a Verges on van haver d’anar 6 homes d’aquest lloc per treballar on es fortificaven els francesos i a més de treballar la gent a gasto del lloc havien d’aportar tantes racions de pa cada dia –cosa crescuda- i tant amb diners cada dia, respecte al pa ajustaven passats alguns dies de portar-ne: tant blat cotejat a tantes racions per quartera i el mateix feren a Medinyà, on jo vaig anar a treballar a la fortificació baix el carrer. En dit treball hi intervenien Riudellots, La Mota, Rabós i Sant Andreu i Santa Llogaia de Terri i els sobre dits llocs havien d’aportar estaques grosses per fer rastillos (tanques) i treballar que només ens donaven el pa de munició com a un soldat i a més els llocs expressats havien de fornir el castell, al comandant tal mussu Tome?, amb tantes racions de pa i tantes racions de carn i tants francs, això cada dia, de manera que en aquest lloc concertaren amb pa i un tocino gras, proporcionant blat i carn a tantes racions segons el pes. Feren el forniment de tants dies i faltant dites porcions empresonaven un home del lloc, si no trobaven el jurat o el batlle o això era durant el setge de Girona que dits francesos no gosaven anar als llocs a agafar gent, que quan Girona caigué anaven sense por pels llocs agafant gent i si els jurats els deien que tal i tal eren la causa per la qual no havien complert, llavors el destacament anava a buscar-los agafant els amos, o bé els germans o bé els mossos i se’ls emportaven a la presó i allà els turmentaven fent-los ballar la flassada o bé fent-los donar 30 quereles, o bé 40, o bé més per turmentar-los i a més d’això fer-los pagar xupina (multa) de 1 o bé 2 bombes de vi i si no pagaven els turmentaven més i el mateix feren a Bàscara i el mateix feren a Orriols, en totes aquestes parts havíem de contribuir i a més del sobre dit havíem de fornir a Girona, encara que a Medinyà durà poc, però durà bastant a Orriols i la vila de Bàscara i a Girona amb la civada i petita estancilla que era el forniment del camp i el quarter d’hivern, a més d’això del fornir Orriols al castell amb tantes càrregues de llenya i tants quintars de palla i tants francs cada dia i encara pitjor a Bàscara tot al mateix temps i faltant el que demanaven llavors enviaven un destacament als llocs que no complien i els tractaven com en una altra part s’ha dit i a més d’això, a Bàscara, fornir amb palla i feixines per fortificar-se i estaques i feixines per coure el pa de munició i contínuament tenir allà bagatges al seu servei i més haver de fornir amb tant d’oli i tantes candeles de seu, això cada dia i a més d’això a Bàscara haver-hi de tenir, durant molt temps, tants homes per treballar i fortificar-se i això tot a gasto dels llocs i el mateix amb les tragines dels bagatges a buscar farina o gra a Roses, o bé a L’Escala i a altres parts, amb tal que durà anys que aquest lloc amb els forniments expressats pagaven 18 lliures cada dia i això era que els demès ens feien les parts i com aquest lloc tenia crit (fama) i el veïnat d’Olives que ens feia molt mal que aquest lloc sol, amb Olives, pagàvem tant de forniments, contribucions i estancilla com el lloc de Pontós i Borrassà i això era pel nom d’en Fort i en Seseras i el veïnat d’Olives i la voluntat que ens portaven els veïns demanant-nos per quedar bé ells.

Feia temps que en aquest poble els jurats no podien encarregar bagatges ni guies, sinó els primers que topaven degut al molt treball que havien de fer per complir el que demanaven unes parts i altres de les guarnicions expressades, alguna vegada entre bèsties i persones eren més de 60 fora del lloc en un mateix dia pels motius expressats.

I a més de tot el que s’ha expressat dels francesos, els miquelets o fusellers de Carles 3 –pels botiflers i francesos anomenats vigatans- i pel motiu que els tenien per lladres per anar en contra d’ells i en part que de lladres, amb capa abrigada, en tenien prou que llur general Don Rafel Nebot en sabia suficient, que estan aquarterats dits miquelets a Olot, Sant Pau, totes les muntanyes fins a Sant Gregori, prop de Girona, i les muntanyes de Montnegre i d’allí estant anaven diferents partides de dits miquelets a agafar francesos i partides de dits francesos i això era el que indignava als botiflers i als francesos i al país també que en aquest lloc per ajuda de cost d’altres llocs havíem de fer la vida a una companyia de miquelets a Camós de Sant Vicenç durant temps i sols puc dir que amb una setmana aquest lloc hi gastà 100 lliures, per les quals vam haver de manllevar un censal per haver-nos endarrerit en el pagament a aquests miquelets. Aquest censal el vam manllevar al reverent Antoni Ferrer, rector de Vilafreser, el qual fou el primer que quitarem (redimirem) en aquest lloc i fou per les burles que ens feien amb el cobrament de les pensions.

A més d’això tots els veïns i circumveïns de les guarnicions de França sempre tota gent tenia un dogal al coll i la raó era que els gavaits i botiflers, endiosats i enfadats del que s’ha dit,

19

Cabanes a principis del segle XVIII (1701-1714)

feren un pregó que –a pena de la vida- ningú pogués donar menjar, ni beure, ni assistència a cap dels dits miquelets-vigatans i com que dits vigatans a vegades eren 6 per un i a vegades més, si no els hi volien donar, ells mateixos s’ho prenien i si no ho denunciaven la gent cavien en mal (tenien problemes) i si ho denunciaven pitjor ja que els acomulaven (consideraven) com a vigatans. Això succeí a un pobre home, prop del molí d’en Xunclà, que alguns vigatans li prengueren de potència (per la força) menjar i beure de casa seva i o bé ell els hi donà per estalviar-se alguna cosa i fou el cas que a Girona, pels motius expressats penjaren a aquest home i això fou sense recurs de justícia i després i abans tants quants n’agafaven dels dits vigatans, tots els esclonxaven (mataven) sense més recurs i durà temps que si agafaven algun dels dits vigatans l’endemà el penjaven i malaventurat el presoner que s’esqueia en aquest temps a la presó, encara que no tingués cap crim, tan sols haver matat una puça ja era penjat segur i sense recurs i això era la crueltat de governador i la supèrbia del jutge embutifarrat i sense ànima segons bon judici de persones desinteressades.

Encara que dit jutge després fou jutge de l’audiència a Barcelona i segons es digué morí condemnat perquè durant la seva malaltia no parlà mai de confessar, ni de penedir-se, només crits com un toro rabiant i mai ni Maria, ni Sant Pere, ni Sant Pau, ni confessió; això fa pensar que Déu a vegades per rigor castiga com es mereix, encara que dit jutge havia fet altres trepasseries luxurioses que no direm el que succeí perquè seria censurar el que Déu ha castigat o premiat.

Després part de l’any 1711 i 1712 i fins als Reis de 1713 que es revifaren totes les tropes de Carles 3, en tot aquest temps ni els francesos ni els botiflers no pogueren cobrar contribucions dels llocs d’aquesta terra, però bastant feren pagar els atrassos amb tal que anaven grans partides de soldats pels llocs i viles dit any 1713, a les Carnestoltes, i agafaven quanta gent topaven pels llocs i camins encara ni que fossin rectors dels pobles, ni beneficiats sacerdots, ni frares que tinguessin tasca de curats, ni procuradors, a tots els agafaven i els portaven lligats amb altres persones, encara que fossin sacerdots, tots a peu i com a lladres o brivons i tots a les presons, això és a Girona i a Perpinyà, amb tal que a Perpinyà moriren diferents homes i sacerdots i entre d’altres, a no mentir, hi va morir el rector d’Esponellà i a la presó de Girona també en morí de gent, amb tal que dites presons i el castell de Perpinyà eren plenes de gent, hi va haver homes que estigueren prop d’un any a la presó perquè els pobles no podien pagar els endarreriments que demanaven i per no trobar diners a censal encara que Don Gorgori Matas, intendent en deixava tants com se n’havien de menester firmant-li censal els majors dels pobles i sense veure cap diner. A aquest lloc de Sant Esteve per acabar de complir dits endarreriments ens deixà un censal de mil lliures amb moneda de França i no veiérem cap diner, això ho puc dir per haver hagut de firmar, com altres, les fermanses (fiances) del lloc i a més d’això vam fer 2 anys de redelme que n’haguérem 750 lliures i tot això no toca enlloc dels pagaments ens demanaven que encara es fes talla i es manllevà molts altres censals i tot anà per dits pagaments ja que tenien a la presó de Girona a Silvestre Massó, jurat d’aquest poble, de ma casa (parent), el qual estigué en dita presó sis mesos o més encara que el lloc li feia la vida i no li faltava menjar, ni beure, ni bon llit, ni enteniment i més que qualsevol persona que ocasions hi va haver d’estar el jurat o altra persona per no voler pagar o fer fermança si en donaven part, llavors despatxaven una discreció en contra seva i l’agafaven si podien a ell o als seus i portar-los a la presó i havent complert el que demanaven llavors sortien de la presó.

Manllevaren a més del dit 300 lliures a Guinart de Celrà i 300 lliures a les monges de Sant Daniel, 100 lliures a la cademia?, 100 lliures a Mariàngela Bassols, 150 lliures a un tal Hubet, beneficiat i altres que per a tot, el comú d’aquest poble pagava una pensió de 2.380 lliures i tot això era manllevat. L’any 1713 i 1714 que fou quan dominà França només hi havia un ròssec vell de 150 lliures inquibit a dita quantitat.

[Folis 30-31] L’any 1714, al maig i juny, França desmantella aquesta terra i torna a dominar Felip quint i pensant tenir algun respir encara fou pitjor, ja que França encara de tant en tant ens feia alguna rebaixa, però Espanya mai ha tingut rebaixa.

20

Cabanes a principis del segle XVIII (1701-1714)

L’any 1713 i part de 1714, fou el setge de Barcelona -14 mesos- el qual s’enfrontà sense socorro de cap Rei a les potències de França i Espanya units i si no hagués estat que hi va haver alguns traïdors a la pàtria encara no haurien guanyat de temps. Però després de guanyat fou la major crueltat, penjant gent, escopetejant, posant a galeres i desterros per la vida i a molts sense culpa i un cossari (corsari) anomenat Brachamont (Feliciano Bracamonte) fou dels més cruels, fent matar i penjar gent els que ell agafava amb la seva partida, encara que al lloc d’Arbúcies hi hagué un voluntari desanimat que veient l’estrago de dit home amb la seva partida grossa de gent posat al lloc d’Arbúcies el volia anar a matar dins d’un casa i la sort que tingué dit Brachamont fou que l’amo de la casa on era dit cossari en tingué alguna notícia i pregà al desanimat que per amor de Déu no fes tal intentona perquè li digué que encara que tu el matares, ells em mataran a mi i robarien quan tinc i això no serà cap alivio, sinó més dany i amb això tot es callà.

Foren tals els pagaments i contribucions començant el juliol o agost de 1714, que cada mes havíem de pagar la contribució i més crescuda que la de França i només puc dir per tenir-ne plena memòria que prop de la festa de Sant Andreu es van fer dues talles dins un mes que d’un me'n vaig fer 14 lliures i de l’altra 12 lliures i això només a casa meva, que els altres cadascú es cuidava del que era seu i assegurat que al cap de mes de dites talles no se’n degué un ral de plata jo pagava 4 lliures per cada 100 lliures i així anàrem passant dit any pagant encara que l’any 1715 canviaren les ordres, mentre que abans havíem de pagar cada mes, el canvi foren les quinzenades que havíem de pagar cada quinze dies i sols puc dir que dit any 1715, per abreviar dit any es feren en aquest poble quinze centes lliures de talles i de l’any 1713 i part del 1714 no es manlleva cap censal més però hi ha l’endarreriment de pensions i pagar talles i només puc dir per haver-ne pres nota que tot l’any 1711 i 1712 i 1713 i 1714, cada any d’eixos sobre dits me’n vaig fer, només de la meva casa, més de cinquanta lliures cada any, això a més del que havíem manllevat com està dit en una altra part, que molta cosa es podria provar al llibre de comptes i al llibre d’albarans dels censals del comú i assegurat que dels treballs i pagaments sobre dits encara és molt més del que dic, que el fingir ni dir més del que ha estat no pot portar cap alivio, sinó notícia que del notat només diràs que no pot ser i que és mentida, però potser no hi hagi cap mentida, que ha estat més del que dic de totes les coses, menys el que s’ha manllevat que es pot justificar amb els llibres sobre dits en altra part que vist el número expressat és per espantar i no creure-s’ho, però com que no puc treballar ni trastejar m’ha semblat bé deixar-ne nota del que més llargament diré de Guerres i pagaments.

Dia 15 d’abril de 1755

El marquès de Franclieu (1680-1745), a la pàgina 89 de les seves memòries explica que va arribar a l'Empordà el 3 de novembre de 1711, que va guanyar molts pobles ocupats per miquelets enemics i que s'establia a les esglésies. Com que era difícil fer-hi arribar els queviures, va cridar els jurats d'aquestes poblacions i els va exigir d'anar cada quatre dies al seu camp per recollir el menjar per aquelles guarnicions i els va dir que si no proporcionaven els queviures i no portaven, cada dos dies, les cartes dels comandants del lloc, ell aniria immediatament a cremar els pobles. Aquest sistema va anar molt bé, a les guarnicions no els va faltar de res i es van evitar combats que haurien provocat moltes pèrdues i s'haurien afeblit les tropes amb els diferents destacaments que s'haurien hagut de desplaçar per portar els queviures a totes les guarnicions...

El marquès va romandre a Figueres fins el juliol de 1712.

A: http://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k208776f

21

Cabanes a principis del segle XVIII (1701-1714)

Càstigs, turments i servituds [Folis 10-11]

Càstigs i turments Si es demanava un tribut a un lloc i els jurats o altres en nom seu no anaven a prestar obediència a ells, hi enviaven una tropa de soldats i agafaven al primer que trobaven del lloc i se l’emportaven i el posaven a la presó i a les hores demanaven al lloc o vila, tantes centes o tantes lliures segons el poblat com era de gran i si es burlaven en aportar el que demanaven, maltractaven el presoner i si n’hi havia algun que no volgués pagar la talla (impost) hi donaven queixa i enviaven una tropa de soldats i si podien agafar al que no volia pagar se l’emportaven pres i el posaven a la presó i a vegades per enfadar-los més perquè paguessin, a la presó els agafaven i els hi donaven 30 querelas, o 50 –o bé 100- i això era que quatre soldats agafaven l’home un per cada peu i un per cada ma i l’alçaven de terra sobre una pedra o un tronc i els feien donar cops al cul o en alguna altra part que els dolgués, o bé fer-los ballar la flassada que era posar-los ajaguts dins un llençol o flassada i 4 ó 6 homes, un a cada cantó, els tempestajaven, fent-los saltar i donar cops a terra perquè els dolgués i portessin pressa en pagar el que els hi demanaven.

A més d’això els feien pagar bombes de vi i si no volien pagar els tornaven a turmentar.

Prestar obediència Era anar un, o dos, o quatre amb les insígnies posades, ja que portant el sobredit senyal qualsevol tropa i, oficials millor, no s’atrevien a inquietar ningú i aquells anaven a presentar-se al General o a l’Intendent dient que eren els jurats o el batlle de tal lloc, que anaven a prestar obediència i que les tropes de llur armada no els inquietessin que ells els servirien de tant bona gana com si els arrenquessin el fetge.

22

Cabanes a principis del segle XVIII (1701-1714)

El Cadastre [Foli 31] Ara començarem l’any 1716 amb els pagaments que introduí un tal Josep Patiño 8, frare i bugre (Persona dolenta, menyspreable -o- Golafre: es dóna aquest nom per menyspreu als francesos), per aquest país de Catalunya, el qual va introduir el Cadastre que vol dir esclau del Rei i després pel bon efecte fou desterrat i tret d’Espanya. Jo vaig veure l’escolta que l’acompanyava a França i passava pel pla de Bàscara i em digueren que era dit frare.

L’any 1716 vingué l’ordre de fer el Cadastre i haver de pagar per terres bones, mitjanes i dolentes i per censals i personals i bestiar i pous de glaç i rajoleries i bucs i negociants i emoluments de llocs i viles com poden ser Gabelles (Impost –o- Estanc –o- Botiga de queviures barrejada d'hostal, on també es serveix beure i viandes cuites), hostals, mesures i pesos i qualsevol altre producte i segons el que denunciaven (declaraven) que produïa cada vessana de terra, feren la taxa del Real pagament i qui volgué ser guapo de tenir o bé declarar més del que tenia, com van fer alguns Burros saberuts i Doctors en cap de marge, i els altres pobres després havien de pagar la mala cara, que per acceptar les declaracions de qualsevol borrico foren bons, però després per descarregar, encara que fos mal declarat, no hi havia cap certificat bo, només pagar i el qui denuncià poc i dolent -que no volgué ser galant- aquell se’n va sortir millor.

Per les declaracions o preguntes generals, els ministres del Rei amenaçaven que tothom declarés arreu que, si no declaraven, després el Rei els hi prendria el que no haurien declarat i amb això molts burros tremolaven i declaraven més del que tenien i per pagar totes les declaracions eren admeses i els qui foren savis i no tingueren por de les amenaces i declaraven poc, ho encertaren.

[Foli 32] Les taxes que es feren a Catalunya tot junt es van fer 32 classes de terra, això és de 32 preus la vessana i a cada part de terra li posaven el preu segons el que declararen que donava de fruit cada any i diré que en aquest poble posaren aquests preus i això cada any:  la terra de camp de 1a qualitat, a la classe 18, que era de 9 lliures barceloneses de preu  la terra de camp de 2a qualitat, a la classe 21, que era de 6 lliures barceloneses de preu  la terra de camp de 3a qualitat, a la classe a la classe 22, que era de 5 lliures barceloneses de preu  la terra d’hort a la classe 11, que era de 12 lliures barceloneses de preu cada vessana 

les vinyes de 1a qualitat, a la classe 15, de preu 13 lliures per vessana



les vinyes de 2a qualitat, a la classe 18, de preu 9 lliures barceloneses



les vinyes de 3a qualitat, a la classe 20, de preu 7 lliures barceloneses



les oliveres de 1a qualitat, a la classe 20, de preu 7 lliures barceloneses



les oliveres de 2a qualitat, a la classe 22, de preu 5 lliures barceloneses



les oliveres de 3a qualitat, a la classe 23, de preu 4 lliures barceloneses

 

les terres ermes com que no hi declararen bosc, totes les posaren a la classe 29, que eren de preu 4 diners per vessana alguns llocs que declararen boscos els taxaven a 2 lliures per vessana



la terra de prats a 4 lliures per vessana

23

Cabanes a principis del segle XVIII (1701-1714)

[Foli 55] L’any 1716 es va compondre el cadastre per Ordre Reial i d’un tal Patiño8, frare intendent. Es van haver de declarar terres, cases, censos, censals, violaris9, tot tipus de bestiar, fins i tot els bucs i els personals i delmes i tot tipus de negocis i rajoleries i pous de glaç i de neu. En dites declaracions molta gent pecaren per declarar arreu i els qui declaren poc ho encertaren, com s’ha vist, quan demanaven les declaracions deien que si no es declarava arreu els prendrien tot el que tenien, això no va ser una ordre, sinó de paraula, i amb això i la por, molts declararen arreu i com en aquest poble tingueren consell diverses vegades sobre la declaració, se’ns deia declarem arreu, altres deien no declarem res, amb això diguérem a la ventura, declarem la meitat i ho vam endevinar ja que el primer any que vam pagar cadastre, només vam pagar 293 lliures barceloneses i per la mala unió, el segon any ens apujaren 70 lliures més i fou que mentrestant compongueren el cadastre per escrit sobre el que Patiño havíem declarat i el que ens havia quedat per declarar i com que a les primeres denúncies només havíem declarat 17 cases i cinc personals (impost) menors, a més dels 17 amos de les 17 cases declarades, quan anàvem escrivint: peça de terra de tal, dita tal consisteix a tantes vessanes de terra i casa en dita terra, amb això ens vam carregar perquè ens van trobar més cases de les que havíem declarat i com els personals era el que pujava molt, que tenint 6 vessanes de terra i casa ja taxaven 4 lliures i 10 diners de personal cada any a més del Real (impost) de les terres i bestiar, censos, censals o delmes o terçons o altres negocis, com a dalt s’ha dit.

[Folis 66-67] Més contingué el més de gener de 1715 que en dit any i temps entrarem en els dominis i ordenances del Rei Felip 5, Rei d’Espanya i en dit temps es mudaren les ordenances Reials i fou que França havia conquerit aquesta terra i l’havia escorxada amb pagaments i altres tribulacions com en altra part s’ha dit i en dit temps comença la gran crueltat dels pagaments molt pitjors que els de França i els enpetxos (botiga, despatx...?) que posaren d’estancs de tabac i tota classe de medicines i l’estanc de la sal, que l’estanquer major era a Barcelona un tal Sotelo i com els enpetxos de la sal eren tals que no se'n podien tenir, tots els pobles o la major part acudiren a donar clamors a Barcelona i acabaren, tant uns com els altres, que molts síndics se’n tornaren, qui als 5 dies, qui als 6 dies, qui als 8. Tan sols el nostre s’hi quedà, que no marxà com els demés, i allà hi estigué 21 dies, confiat que el comú ja li pagaria a un ral de 8 cada dia i se’l feu pagar i al lloc hi havia home més capaç que no ell i li volien fer anar...

24

Cabanes a principis del segle XVIII (1701-1714)

Dites (vocables), reflexions i anècdotes Dites    

Entre Felip cinquè i Carles tercer ens deixaran sense roba ni cap diner.

Pels rics prou va bé que de la sang dels pobres s’apedaça [Foli 238] Un ric tot escau i un pobre tot erra [Foli 356] Qui no llaura eixut i moll sempre anirà amb el sac a coll [Foli 356] Expressions curioses

Com es veu que al pla de Foixà hi havia tan valerosa armada d’Espanya que si haguessin valgut un cigarro era impossible batre’ls, amb la forma que estava l’armada... ... i que les tropes de llur armada no els inquietessin, que ells els servirien de tant bona gana com si els hi arrenquessin el fetge. ... arribà un coronel de dragons de França i pega cop de ulleres envers Bàscara i digué... ... qui volgué ser guapo de tenir o bé declarar més del que tenia, com van fer alguns Burros saberuts i Doctors en cap de marge...

Reflexions ... de ser pobre jo me’n faig culpable i guarda’t de ser pobre que, si ets ric, tots et voldran beneficiar i, si ets pobre, per raó que tinguis, hauràs de callar i sofrir per força... ... Als botiflers a Catalunya, en la seva major part, eren la gent granada i els rics, mentre que la plebea menuda, en la seva major part, eren seguidors de Carles 3 i se’ls anomenava aligots o imperials i per altre nom vigatans ...

[Foli 358] El vi...

Tant com té de bo, desordenat també ho té de dolent, que crema el fetge, torba la llengua, lleva les forces a la gent, lleva l’honra i reputació, crema el cos i l’ànima i sabràs que qualsevol borratxo, amb dos homes que puguin testificar d’haver-lo vist borratxo només una vegada, tots quants testimonis i actes i juraments fets per jutge o notari o batlle o altra justícia instada o bé testimonials tot això es dona per nul i no tenen cap valor dits actes, ni testimonis ni juraments.

Tinc per ben experimentat que la gent glotons de celler, ben pocs d’aquest glotons són amics de treballar les vinyes.

Per això els reverendíssims prelats en temps de ma vida han privat de fer cap de taula als funerals, això és predicar després d’haver dinat, que s’ha experimentat de dir moltes borratxades predicant, mira que són homes fràgils, encara que sacerdots i no te’n meravellis d’això.

[Foli 363] L’oli...

A l’Empordà, segons el dir comú, és el millor oli que hi ha i la millor llei d’oliveres per aturar olives i treure oli és l’argudell, lo que a la Selva de Mar, Cadaqués i Llançà

25

Cabanes a principis del segle XVIII (1701-1714)

[Foli 304] Torno a parlar dels castellans per les fineses del ser bons cristians, com es pinten i la bufaina que gasten contra els catalans que pel seu dir no són bons cristians i la raó que donen és que els catalans no tenen confiança en Déu i sempre volen guardar alguna cosa per demà i per això diuen dels catalans que no són bons cristians, que no confien en Déu que demà ajudarà.

[Foli 24] De Don Gorgori Matas: ... gran botifler i llop carnicer Don Gorgori Matas, advocat de Figueres i bell burro en quan a les lletres i la mala clàvia del fust mateix i escorxador del país, junt amb altres botiflers, que sortiren malament llurs afers i segons es digué de Don Gorgori Matas 13 el mateix que no diré el succés per no escandalitzar ni censurar el que Déu ha castigat o premiat.

Qui és confrare, prendrà candela com diu el refrany que avui corre en aquest país que Déu castiga com és servit.

[Foli2 30-31] L’any 1714, al maig i juny, França desmantella aquesta terra i torna a dominar Felip quint i pensant tenir algun respir encara fou pitjor, ja que França encara de tant en tant ens feia alguna rebaixa, però Espanya mai ha tingut rebaixa.

Anècdotes [Folis 14-15] ... havent guanyat el Castellfollit, fortalesa la qual fou demolida per França abans de deixar-la i estantí de guarnició per comandant tal mussú Juñié el qual volia fer contribuir la plana d’en Bas i com dita terra era molt fornida de miquelets d’Espanya no deixaven anar-hi a aquella part d’Olot i en Bas i passà que un dia sabent, dit Juñié comandant, que tots els miquelets d’Espanya havien anat aquell dia a la plana de Vic, anà amb un destacament i hi anà el mateix comandant que quasi no havia deixat gent a la fortalesa tan confiat anava i arribà a cert lloc de la plana d’en Bas i començà de crema i roba dita plana i contingué que entre els paisans i els miquelets que recularen (des de Vic) fou tal l’abundància de gent que amb escopetades els tragueren d’aquella terra i cert que de les tropes de França segons es digué només de n’havia escapat un i quan li demanaren com s’havia escapat deia que no ho sabia i creia que algun Sant l’havia ajudat.

El que no fou dit de Juñié és que deien que anava amb arts diabòliques i es ficà a l’església del Carme d’Olot, amb tota la seva gent, on moriren la major part i en particular dit Juñié i quan es veié ferit i moribund es queixava al dimoni dient que l’havia enganyat i li respongué perquè s’havia ficat en lloc sagrat, que ell allí no podia ajudar-lo que si hagués fugit, bé que l’hauria ajudat i així acabà dit Comandant.

[Foli 19] ... fou que pels llocs i viles on passaven tothom fugia i amagaven la vianda, la que no se’n podien emportar, i el motiu de la fugida era que s’havia inventat que Felip 5 i França havien fet unes camises enquitranades i que les posarien a la gent que atrapessin pels llocs i viles juntament amb uns grillons i els grillons, segons deien, eren tals que els farien posar als dos dits grossos de les mans i que amb un cargol de ferro al mig dels dos dits de un pam de llarg amb una gran punta, posades les mans darrera els plantarien dit clau o cargol dins el cos i calarien foc a la camisa enquitranada i així els farien morir, essent així, no era molt si tothom fugia. El que no es digué és si va ser executat a alguna persona.

26

Cabanes a principis del segle XVIII (1701-1714)

Els registres parroquials mostren els efectes de la guerra 28.- Presència de soldats, fets violents i altres problemes derivats de la guerra 29.- Moviment demogrà fic (1701-1714): bateigs i defuncions

27

Cabanes a principis del segle XVIII (1701-1714)

Presència de soldats, fets violents i altres problemes derivats de la guerra Encara que l'objectiu dels registres parroquials no és altre que donar fe dels actes litúrgics, sovint aporten detalls molt valuosos per a conèixer la història d'un poble o un període històric.

Així els llibres parroquials d'aquests anys ens parlen de soldats dels diferents exèrcits que devien estar allotjats dins el terme municipal, de ferits i presoners o de problemes econòmics derivats de les guerres...

• 





    

    

1701 (desembre, 22).- Bategen a Josep Thomas Martines, fill de Pere Martines La Mata, alferes del Tinent General Josep de Salazar. Els padrins van ser Josep Pujades, cap d’esquadra de la mateixa companyia i Victòria, la seva muller.

1706 (agost, 21).- Antoni Brocumart i Faiart, ferrer, signa un codicil que complementa un testament anterior on demana al seu hereu que cure de quitar quatre anells de or que me ague de empenyar per sustentar ma casa y familia en temps de esterilitat y necesitat avia en casa y son sos dits, so es tres a casa Mitjavila del Camireal que son empenyats per vint y quatre rals plata y son dits tres anyells de casa Faiart lo un ab pedra barmella, los altres dos al uso del temps vell, lo altre a casa Jorda de Vilarnadal es ab una pedra y ha de empenyo deu rals y los dits resten en favor del ereu com sien ja de sa mare y ho reconesca ab la demes plata y or tinc jo a lo inventari prengui quan me casí ab sa mare lo qual es troba en casa menos lo llaver me robaren los francesos.

1706 (setembre, 12).- Josep Castanyer, bracer de Cabanes, fa testament i puntualitza: ... Item vull man i dexio de mos bens senyora y majora de mos bens la dita Francisca Castanyer muller mia tan com visca i observia lo meu nom volent que si per ocasio de guerras ho per ocasio de crema succeis destruccio de mos bens no se ly sia demanat aquellas cosas destruidas ho cremadas....

1708 (juny, 29 i juliol, 2).- El frare del regiment bateja dues criatures de nació francesa 1708 (juliol, 10).- Francisco Genís, bracer d’Agullana, al seu testament explica ... trobant-me ferit de una bala en la cara de la qual ferida temo morir...

1709 (març, 1).- Maria Angela, al seu testament diu ... muller de Joan Garrabet rejoler vuy absent de mi per averlo pres los francesos ...

1710 (gener, 25).- Enterren a Josep Dalmau Serra, que morí de repent d’un tret 1710 (octubre, 17).- Enterren a Joan Prim, que morí de mort violenta 1713 (febrer, 17).- Bategen a Vuendalinus Fuchs, fill de Gaspari Fuchs, (soldat del regiment de Reden) de Palatinat Superior i Caterina de Palatinat inferior. Els padrins foren Vuendalinus Rendenmeier, Bavaria i Maria Anna Turell de Final. La cerimònia va ser oficiada per Georgium Geuspach, germanorum de Civitate Thann en Alsacia 1713 (març, 7).- Bategen a Reinaldo Sauvian, fill de Jordi Sauvian de Namur, soldat del regiment de Reden i de Maria. Els padrins foren Reinaldo ... de Obtem i Appolonia Reisetim. La cerimònia la va oficiar el mateix capellà que va batejar a Vuendalinus 1713 (juny, 1).- Enterren a Caterina Efa, muller de Gaspar Fuchs, soldat del regiment de Reden 1713 (setembre, 11).- Enterren a Vuendalinus Fuchs, fill de Gaspar Fuchs i Caterina Efa 1714 (setembre, 25).- Bategen a Gertrudis Comas, filla de Joan Comas, teixidor de lli i la padrina fou la muller de Carles Fàbrega, capità de miquelets 1714 (octubre, 24).- Enterren a La Dolçor, soldat francès de la companyia de Monsiur La Sabollera, del regiment de Visuhé

28

Cabanes a principis del segle XVIII (1701-1714)

Moviment demogràfic: bateigs i defuncions No se sap exactament quanta gent vivia a Cabanes a primers del segle XVIII, tot i que se suposa que devia tenir entre 300 i 400 habitants.

Degut a la guerra, entre 1701 i 1714, Cabanes va tenir un creixement vegetatiu negatiu, el nombre de defuncions va superar en 37 al nombre de bateigs. Els registres parroquials recullen:  

331 naixements (157 nens i 174 nenes) 368 defuncions (133 adults i 235 infants)

Tot i que hi va haver 5 anys amb creixement negatiu, el pitjor va ser el 1706, quan només van néixer 18 criatures però el poble va perdre 78 persones -49 infants i 29 adults- cosa que suposa una mitjana de 6’5 defuncions per mes.

Moviment

bateigs

defuncions

any demogràfic

nenes

nens

total

adults

infants

total

1701

8

15

12

27

8

11

19

1702

5

16

14

30

7

18

25

1703

12

12

15

27

5

10

15

1704

4

18

7

25

10

11

21

1705

-2

13

13

26

5

23

28

1706

-60

9

9

18

29

49

78

1707

4

15

12

27

11

12

23

1708

-12

12

11

23

12

23

35

1709

-5

12

8

20

9

16

25

1710

1

15

13

28

10

17

27

1711

8

11

6

17

5

4

9

1712

10

8

15

23

3

10

13

1713

-14

9

11

20

16

18

34

1714

4

9

11

20

3

13

16

total

-37

174

157

331

133

235

368

29

Cabanes a principis del segle XVIII (1701-1714)

Aquestes dades reflecteixen la misèria que van patir els cabanencs d'aquests anys: manca d'aliments provocada per l'obligació de mantenir els soldats acampats prop del poble i les destruccions de propietats i collites a càrrec dels exèrcits, afegit a alguna epidèmia. Els anys de major mortalitat coincideixen amb l'arribada dels exèrcits, d'un o altre bàndol, a la comarca.  



A partir de setembre de 1705, Carles III ocupa Figueres i a principis de 1706, França entrà a l’Empordà amb una gran armada i s’aquarteraren a Figueres, a Llers, a Castelló i a Navata, a Bàscara i Calabuig i fins a Verges i Sant Pere Els estius dels anys 1707-1709, l’Empordà va estar ocupat pels francesos. Van seguir un parell d’anys de relativa calma El 1712 hi ha una revifada austriacista a l’Empordà i a finals d’any, el duc de Berwick entra a l’Empordà i s’apodera definitivament de la comarca, cosa que explicaria la davallada demogràfica del 1713

El pitjor any va ser el 1706, quan l'exèrcit francès entrà a l'Empordà pel Portús i el coll del Portell, a les Salines, ocupà Figueres i s'aquarterà en poblacions properes com Llers, Navata, Castelló d'Empúries o Bàscara. El 15 de febrer, va tenir lloc una batalla a Pontós.

Després de més d'un mes de setge a Barcelona, el maig de 1706, les tropes borbòniques van haver d'abandonar el país i a la retirada cremaren i destruïren les cases dels qui eren austriacistes, saquejaren la comarca i desmantellaren el castell de Llers. Es coneixen actes vandàlics a Borrassà i altres pobles de l’Empordà. Els austriacistes van aconseguir foragitar els borbònics, però la proximitat amb França feia que Figueres fos fàcilment recuperable i que sovint el poble hagués de patir el pas dels exèrcits.

Durant aquest any, només hi va haver 18 naixements però van morir 78 persones (29 adults i 49 infants). D’aquestes 78 morts, 49 van tenir lloc entre els mesos de juliol i agost.

Aquell estiu, quasi cada dia hi va haver algun enterrament i en algun cas, com el 21 de juliol, n’hi va haver tres.

30

Cabanes a principis del segle XVIII (1701-1714)

Entre el 7 i el 15 d'agost van morir Josep Puig Casadevall, hereu de la família, la seva esposa Margarida Viader i dos fills, una nena de 7 anys i un nen. Tenint en compte que aquesta família era de les més riques del poble i que, per tant, la que menys podia estar afectada per la manca d'aliments, el fet de què morissin 4 persones en poc més d'una setmana, fa suposar que entre juliol i agost a més de pobresa ocasionada per la guerra, Cabanes degué patir alguna epidèmia que va provocar la major part de les morts.

Encara que amb menor mesura, el nombre de casaments i de testaments d'aquest any, també es van veure afectats. Entre 1705 i 1707 només hi va haver 6 casaments, en canvi el nombre de testaments del 1706 va ser molt superior al dels altres anys.

31

Cabanes a principis del segle XVIII (1701-1714)

Cabanes a principis del segle XVIII 34. El terme municipal i el nucli urbà | Carrers, masos i altres indrets | Demografia i economia La vida quotidiana 44. El cicle de la vida, a partir de la família del cirurgià Pere Delmer 47. El que ens expliquen els testaments: religió, relacions familiars, vestits, joies, mobles...

51. Les botigues de l'època: la gabella 60. Oficis i persones que els exerceixen

|

57. Els contractes d'arrendament |

63. Cognoms, noms i malnoms

65. Famílies rellevants de l'època: Carreras, Puig Casadevall, Maymó, Aguer, Ramis..

81. Personatge nat el 1714: Rafel Vergés Brugat, notari 83. Avantpassats dels metges: Josep Pagès Dalmau, Josep Llombart Pagès, Joan Brusés Portell 86. Avantpassats del músic: Enric Cullell Sagols 87. Capellans: Jaume Puig, germans Miró, Baldiri Usall ...

97. Curiositats dels registres parroquials 100. Meteorologia i plagues

32

Cabanes a principis del segle XVIII (1701-1714)

Introducció El poble de Cabanes al segle XVIII forma part, junt amb altres, del comtat de Peralada que, malgrat el creixent centralisme borbònic, segueix representant una circumscripció administrativa d’aquella monarquia... ... El comtat, malgrat trobar-se enquadrat dins la divisió instaurada per la Nova Planta, conservava alguns dels privilegis de l’època feudal. Uns d’ells de tipus polític, com el dret dels comtes de supervisar el nomenament dels edils de cada una de les poblacions que integraven el comtat o el d’advocar vers la Cúria de la capital, Peralada, determinades causes.(3) (3) L’Ajuntament de Cabanes proposa com a batlle Antoni Aguer, que és nomenat pel procurador del comte, Dr. Mariano Bransi, per dos anys. (AHPG, “Prot. Peralada”, Ll. núm. 860, f. 73).[any 1751]

Però tant o més importants que les anteriors eren les prerrogatives de caràcter políticoeconòmic, derivades de la sobirania que, com a senyor o baró, mantenia el comte sobre les terres incultes i les aigües o la percepció de certes taxes.(4) Aquests drets, no obstant l’abolició del règim autonòmic (16 gener de 1716), foren conservats en els punts fonamentals, si bé controlats pel representant del nou Estat, el corregidor de Girona i, més particularment, el sots corregidor de Besalú...

(4) Un exemple de la percepció de taxes, el tenim en l’arrendament que l’administrador del comte concedeix a Narcís Prim, treballador de Cabanes, de les corresponents a la mencionada població, pel preu de 2.400 lliures barc. i pel temps de 5 anys.

... A Cabanes, [el comte de Peralada] ultra les consegüents jurisdiccions civil i criminal, comptava amb la facultat de nomenar, tot i que de manera indirecta, les autoritats locals (batlle i regidors), la percepció d’una part o terçó del delme parroquial (sobre gra, raïm, oli, cànem, anyells o llana), de censos, taxes, lleuda, tasca (una porció de cada setze dels fruits d’una part de les terres cabanenques, sobretot gra i raïm) i el domini directe dels boscos, dels erms i de les aigües, a més de la propietat del molí fariner...

Les imatges i els textos en cursiva dels capítols dedicats a la jurisdicció comtal, al terme municipal, al nucli urbà, la demografia i l’economia s’han extret de l’article: Cabanes al segle XVIII: un exemple d’expansió de les terres de cultiu per mitjà d’establiments i roturacions d’aigualleixos i garrigues, d‘Albert Compte i Freixanet. A: Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos, 29 (1996)

Encara que aquest estudi incideix més en els anys posteriors a la guerra de Successió, ens serveix per conèixer com era el poble a la primera meitat del segle XVIII.

33

Cabanes a principis del segle XVIII (1701-1714)

El terme municipal i el nucli urbà El terme municipal El terme de Cabanes, amb una superfície de 15 km2, presenta una forma triangular, amb la base mirant al nord i el vèrtex vers el sud, en direcció a Figueres i s'estén per les valls inferiors dels rius Muga i el seu afluent Llobregat, però mentre el Llobregat fa de límit amb els municipis de Peralada i Masarac, la Muga travessa el terme per la part central. El terreny és pla, oscil·lant entre els 20 i els 40 metres.

El sector oriental del terme el conformen terres fondes, grasses i humides, originades per les inundacions dels rius on dominen els cultius cerealístics i l'horta, mentre al sector occidental predominen els sòls pedregosos, amb vinyes i olivars.

Fins a la construcció del pantà de Boadella, periòdicament patia fortes inundacions, especialment a la tardor. Aquests aiguats, sovint catastròfics, deixaven extenses superfícies embassades que es convertien en terrenys fèrtils, molt aptes per als cultius d'horta, el blat de moro i les farratges.

Aquestes terres inundables o aigualleixos seran els espais que es repartiran entre els pagesos del poble amb la Concòrdia del 1700 i altres establiments que van tenir lloc al llarg del segle XVIII.

34

Cabanes a principis del segle XVIII (1701-1714)

El nucli urbĂ

A. La Villa

I. Camino de Peralada

B. Castillo

K. Acequia del molino de Peralada

C. Puerta de la Iglesia

L. Puerta de la acequia

D. Puerta de las Eres

M. Camino de Villa Arnadal

E. Iglesia Parroquial

N. Torre del castillo

F. Masoveries

O. Casas del castillo

G. Camino del Hostal Nuevo

P. Camino de Llers

H. Carretera de Figueras

Q. Camino de Masarac, Sant Climent i Espolla

35

Cabanes a principis del segle XVIII (1701-1714)

... De forma més o menys trapezoidal, el nucli urbà es trobava travessat al bell mig per la sèquia del rec del Molí. A la banda inferior del plànol –que correspon al nord– restava la major part del conjunt edificat, disposat de forma regular, de tipus taula d’escacs; en ell s’obrien diferents carrers i places, com el carrer de les Ferreries, el dels Cistellers, el de la Font, el de la Muralla, el de la “Professó”, la plaça de l’Oli, etc. En la part superior –corresponent al sud– existia un ample espai buit entre la massa edificada i el castell, superfície que s’anirà ocupant a mesura que vagi en augment el nombre d’habitants... ... A l’esquerra del plànol, travessada pel rec del Molí, s’estenia una franja d’horts que s’anà ampliant en el transcurs del segle. Una mica més enllà i en descampat, s’alçava l’església parroquial, emplaçada en el lloc on actualment es troba el cementiri i que, fins l’any 1820, no serà substituïda per la nova, edificada al centre del primer eixample, dintre la muralla i entre el barri vell i el del castell...

La línia vermella senyala el perímetre de l’antiga muralla.

36

Cabanes a principis del segle XVIII (1701-1714)

... La majoria d’aquesta gent ocupava el nucli urbà conegut aleshores amb el nom de Castell de Cabanes, ... El dit nucli apareixia com un recinte emmurallat, voltat de valls i flanquejat pel castell, del qual encara resta avui en peu i molt ben conservada una massissa i ampla torra.

Les muralles es trobaven enllaçades per torres i obertes per diferents portals que donaven entrada al recinte fortificat; d’ells hem pogut rastrejar en la documentació el nom dels següents: el de l’Església, el de Sant Isidre i el del Molí. Més curiosa és l’existència d’un pont llevadís, almenys a principis de segle. Tanmateix l’estat de conservació de la muralla devia ser precari, com sembla mostrar-ho el fet que, ja a finals dels anys trenta, es concedeix permís a un veí per obrir-hi portes.

37

Cabanes a principis del segle XVIII (1701-1714)

Carrers, masos i altres indrets Als registres parroquials sovint apareixen noms de lloc: carrers, masos, portals, edificis... La majoria d'aquests noms encara es mantenen. 

Carrer Cavalleries o 1707.- Al testament de Ciprià Andreu, signat el 24 de maig, hi diu: fonch fet y firmat dit testament per Cipriá Andreu bracer de Cabanes y pres per mi Jaume Puig Pre y Domer de Cabanes en la casa y cambra de dita ma casa cituada en lo carrer de la Caballaria qui va al portal de las heras... o 1716.- Al testament signat el 16 d’agost, llegim: jo Margarida Planes viuda relicta del quondam Galceran Planes bracer del present lloch y castell de Cabanes del present Bisbat de Gerona detinguda ha en lo estar de la velleza y casi malalta de malaltia corporal tement que no me vinga alguna basca quedant privada de la vida y no tenint temps de disposar mes cosas .... fonch fet y firmat lo present testament per dita Margarida Planes testadora ... en la sala de la casa de Joseph Soler son gendre cituada en lo carrer de la Cavellaria del present lloch de Cabanes...



La Caseta d’en Ramis. Era un mas de la família Ramis i estaria situat prop de l’actual mas de la Caseta. Fa pocs anys, en aquell indret hi havia una paret que se l’anomenava la paret d’en Ramis i que segurament seria el que en quedava de la casa després de ser destruïda pel foc. o 1703.- El 24 d’octubre bategen a Anna Feliu, filla de Jaume Feliu pages avitant a la Caseta de Ramis de dit lloch de Cabanes o 1703.- El 10 i el 25 d’octubre, enterren a Bernat i Anna, fills de Jaume Feliu avitant a la Caseta den Ramis o 1704.- El 12 de novembre, enterren a Pau Llanet, pages avitant a la eretat anomenada la Caseta den Ramis en lo terme y parroquia de Cabanes. Al seu testament, signat el dia 7 del mateix mes i any, que porta com a encapçalament Testament de Pau Llanet pages a la caseta de Ramis, nomena com a marmessors a la seva esposa i lo Sr Rafel Ramis pages de Cabanes i signa el document en lo aposento del mas ho Caseta den Ramis en lo terme de Cabanes. o 1705.- El 30 d’agost, bategen a Margarida Feliu, filla de Jaume Feliu pages avitant en la Caseta den Ramis en lo terme de Cabanes o 1706.- El 5 de setembre, enterren a Paula Feliu, albat fill de Jaume Feliu avitant en la Caseta ho mas de Rafel Ramis de Cabanes o 1872.- Un incendi va destruir la La Caseta d’en Ramis  A “El Pensamiento”, del 18 de juliol, hi apareix aquesta notícia: Un incendio destruyo el manso Ramis situado en el término de Cabanes. A pesar de la actividad y ausilios que prestaron cuantos acudieron al lugar del sinistro, no pudieron contener el voraz elemento. El edificio y todo cuanto contenia que fué pasto de las llamas, creemos que estava asegurado.  A “El Ampurdanés”, també del 18 de juliol explicaven: En la noche del sàbado y a eso de las doce de la misma se pegó fuego en el manso Ramis, conocido por La Caseta, sito en el termino de Cabanas. La población en masa corrió al lugar del siniestro, no faltaron en su puesto las autoridades y gracias a los esfuezos inauditos que se practicaron logrose estinguir el voraz elemento. Debido al arrojo del mayordomo, a cuyo cuidado corre el manso, logróse salvar las reses vacunas y caballares que en el establo había, las que al salir andaban a tropesones ya medio asfixiadas per el humo. La circunstancia de que al mismo tiempo ardiesen varias partes del edificio da pie a suposiciones de venganzas y represalias. Los perjuicios se calculan en unos mil duros.

Lamentamos la desgracia de que ha sido víctima nuestro amigo el Sr.

38

Cabanes a principis del segle XVIII (1701-1714)

Ramis, persona apreciada de todos cuantos la tratan, siempre dispuesto a hacer un favor e incapaz de causar daño a nadie.



El Corral del Compte o mas Aguer. Possiblement havia estat propietat del Comte de Peralada, el segle XVII va pertànyer a la família Aguer i el 1718, Josep Aguer el va vendre al seu nebot Rafel Ramis. Durant temps va mantenir els dos noms, mas Aguer i Corral del Comte, nom amb el que encara és conegut. o 1691.- El 29 de març, bategen a March, fill de March Sole habitant en lo Corral del Compte harrendador de la casa den Rafel Aguer o 1693.- El 27 de març, bategen a Josep, fill d’Esteve Feliu pages habitant a la casa den Aguer anomenada Lo Corral del Compta o 1700.- El 2 de desembre, bategen a Miquel Feliu, fill de Pere Feliu pages habitant en lo mas de Auguer dit vulgarment lo Corral del Compte parrochia de Cabanas o 1726.- El 10 de febrer, bategen a Pere, fill de Jaume Vidal, pagès i de Maria, conjuges habitans en lo Corral dit del Senyor Compte de Perelada o 1761.- El dia 4 de febrer mori de repente Harosia Heras de edat de vuytanta anys habitant en la heretat del Corral del Comte, terme y parroquia de Cabanas



El Forn d’en Gestí ... La situació començà a canviar quan en el darrer quart del segle XVI es crearen rajoleries en les quals hi treballaven artesans vinguts del Nord de la Península. La rajoleria més antiga que em pogut documentar és el forn d’en Closes ubicat a Garrigàs, citat l’any 1583 data en la qual consta que hi treballava un rajoler procedent de Sant Sebastià. La següent referència cronològica és la del forn d’en Gesti, situat a Cabanes, l’edifici i la denominació original del qual han perdurat fins a nosaltres. En aquest obrador que ja funcionava l’any 1584, sabem que almenys hi treballava un operari navarrès... A: antonioegea.blogspot.com o 1665.- Troben una dona morta passat lo forn den Jasti la qual se anomena Maria Texidora y Pou de Darnius ... y dit dia fou aportada en la capella de St Sebastia en Cabanas o 1726.- El dos d’octubre enterren a Margarida filla de Barthomeu Cellera pages habitant en lo mas de della la Muga dit vulgarment lo forn den Gesti o 1741.- El 29 de juny, bategen a Narcisa, filla de Francisco Majoral y de Caterina ... habitants al forn den Jasti... o 1743.- El 26 de maig, bategen a Maria, filla de Francisco Majoral pages habitant en lo forn dit den Jasti o del Batlle parroquia de Cabanas



Hospital de Cabanes

Situat al carrer Escoles. Alguns registres de defunció esmenten que el malalt va morir o va signar el testament a l’hospital. Altres persones, com el ferrer Jaume Palé hi vivia a prop. o 1701.- Enterren a Lluis Mir fadri del lloch de Ribasaltas Bisbat de Elna ... mori en lo Hospital de est lloch...

39

Cabanes a principis del segle XVIII (1701-1714)

o o

1705.- El 28 de novembre, bategen a Maria, filla de pares incognits la qual portaren al hospital de Cabanas a entrada de nit...

1707.- Es signa un testament on consta que fonch fet y firmat lo present testament per dit testador Barthomeu Font bracer en la cambra del hospital de pobres de Cabanes vuy als 8 janer 1707...



Mas de la Rajoleria o 1766.- L'11 de maig de 1766 morí de mort natural Antoni ... rajoler habitant en la rajoleria de St. Feliu Parroquia de Cabanas de edat de quaranta y sinch anys poch mes o menos... o 1769.- El 23 d'abril mort Maria Teresa Martí, rajolera. ... morí de mort natural Maria Teresa Martí i Brunet rajolera habitant en la Rejolaria de St. Feliu Parroquia de Cabanas de edat de quaranta anys poc mes o menos ...



Mas Maymó o 1739.- El 27 d’octubre morí Guillem Lafora, pastor del mas Maymo fill de Mullo...



Mirapigues  El 1715, bategen un fill de Joan Brusés i Anna Busquets. Va ser batejat a Cabanes el 28 de febrer ... fill de Joan Bruses treballador i de Anna muller sua foren padrins Jaume Palé ferrer de Cabanes y Maria Abat donsella habitant en Mirapigas parroquia de Peralada...



Portal de les eres. Era el portal que es trobava al final del carrer Espolla, al costat del trull. o 1704.- El 15 de juny bategen a Caterina Aguer, filla de Pere Aguer pages de dit lloch del portal de les Heres y de Paula



Portal dels molins. Segurament era el portal del carrer Canal, a l’entrada del poble, i que serviria per accedir als molins. o ... La casa del Molí de Cabanes es trobava situada a ponent del nucli urbà i fora muralla i albergava dos molins fariners, un a la part de migdia i l’altra a tramuntana. Cada un d’ells disposava de dues moles, la mola setial o fixa i la mola volant o mòbil. El molí era propietat del comte de Peralada, que l’arrendava per un termini de cinc anys.



o 

A: Cabanes al segle XVIII: un exemple d’expansió de les terres de cultiu per mitjà

d’establiments i roturacions d’aigualleixos i garrigues, per Albert Compte i Freixenet] 1706.- El 13 de setembre, Bartomeu Barrera signa el seu testament en lo aposento de la casa haont avito del present lloch prop lo portal dels molins...

Sant Feliu. Mas de Sant Feliu. El 1609, els Puig Casadevall havien comprat l’heretat de Sant Feliu de Cadins.

o o o o o

1702.- L’1 d’octubre bategen a Josep Moner, fill de Jaume Moner ortola de la orta de St Feliu de Cadins ... foren padrins Joseph Casadevall pages y Rosa Puitg muller de Miquel Puitg pages tots de Cabanes.

1704.- El 29 de juny bategen a Eulària Planas i el seu padrí fou Josep Marti Dadeu pages habitant en la heretat de St Feliu de Cadins de Cabanes 1705.- L’1 de març, bategen a Maria Planas, filla de Jauma Plana y de Cicilia Plana muller sua avitants en Sr Feliu parrochia de Cabanas 1706.- El 29 d’agost, bategen a Maria Rami, filla de Dalmau Rami ortola de St Feliu de Cadins parrochia de Cabanas 1708.- El 17 de gener, bategen a Miquel Rami, fill de Dalmau Rami ortola de St Feliu de Cadins parrochia de Cabanas ... padrins Miquel Pages bracer y la Sra Maria Casadevall y de Batlla muller de lo Sr Miquel Puig y Casadevall pages de Cabanas

40

Cabanes a principis del segle XVIII (1701-1714)

o o



1710.- A testament signat el 14 de juny, per Margarida Planes, s’hi pot llegir Item deixo la mia vinya cituada contra lo oratori de St Feliu de quatre o sinch vessanas a mon marit per espay de tres anys o tres cullitas ...

1721.- El 19 de juliol, van enterrar a Antoni, deya que era de la Serdanya y mori de mort natural que Miquel Verges masover de la heretat de St Feliu de Cadins lo avia llogat lo dia antes que no moris y perso no se sap lo nom de casa...

Sant Isidro. La referència a “pagès de Sant Isidre”, podria indicar que la seva casa estava prop d’un portal anomenat Sant Isidre, de localització desconeguda. Al treball d’Albert Compte i Freixenet “Cabanes al segle XVIII: un exemple d’expansió de les terres de cultiu per mitjà d’establiments i roturacions d’aigualleixos i garrigues”, s’hi troba aquesta referència: ... Les muralles es trobaven enllaçades per torres i obertes per diferents portals que donaven entrada al recinte fortificat; d’ells hem pogut rastrejar en la documentació el nom dels següents: el de l’Església, el de Sant Isidre i el del Molí... o 1703.- El 4 de novembre, bategen a Francisco Dadeu i foren padrins Francischo Casadevall y Maimo pages i Maria Marti de St Hisidro muller de Rafel Marti de St Hisidro pages de Cabanes o 1711.- Al testament, signat el 8 d’octubre, hi diu Rafel Marti pages de St Isidro de Cabanas

41

Cabanes a principis del segle XVIII (1701-1714)

Demografia i economia Demogràficament, Cabanes segueix la mateixa evolució dels pobles empordanesos, amb un constant augment de població, sobretot durant el segon quart de segle.

Segons la base de dades de l'Institut d'Estadística de Catalunya, el 1717, Cabanes tenia 300 habitants. Una vegada acabada la guerra de Successió, la població tingué un gran augment a causa de la prosperitat agrícola i setanta anys més tard, el 1787, ja tenia 674 habitants. La majoria d'aquesta gent vivia al nucli urbà, conegut com a Castell de Cabanes.

Segons el cadastre de 1779, el total de cases de Cabanes era de 133, de les quals només 7 s'identifiquen com a masos: l'Aigüeta, el mas Gitano, Sant Feliu de Cadins, el corral del Comte, el mas Farreró (possiblement el mas d'en Bella), el molí del Comte i el mas de Jaume Pont Casadevall (segurament el mas Maymó, actual mas Ribas) La gran majoria d’aquests cabanencs eren agricultors i vivien del cultiu de la terra i de la cria de bestiar

La Concòrdia de 1700 ... La propietat de gran part del territori era dividida en minifundis a causa del repartiment de les terres comunals, els antics aigualleixos propers als rius. Aquests terrenys foren objecte d’una concòrdia, l’any 1700, entre el comte de Peralada (i vescomte de Rocabertí) i la Universitat de Cabanes; el comte es reservà el poder d’establir algunes terres mentre que les altres passaven al comú, i alhora prometia de repartir als habitants de Cabanes parcel·les d’una vessana (els actuals horts familiars) al territori dit el Balcar. Els repartiments continuaren al llarg dels segles XVIII i XIX, especialment al sector de l’esquerra del Llobregat, cosa que evidencien les actuals feixes allargades i simètriques... [A: Enciclopedia.cat] Ja a finals del segle XVII, un conflicte enfrontà la universitat de Cabanes i el comte de Peralada. Mentre la universitat defensava els drets de pastura col·lectius, el comte establia terres que des del poble es consideraven comunals. Entre 1683 i 1693, el comte concedí 172 establiments de parcel·les molt petites.

Al llarg del segle XVIII va tenir lloc un gran transvasament de la propietat senyorial o comunal als particulars. Aquest fet ve motivat per l'ascens demogràfic que va portar una creixent demanda de terra, però tots els erms susceptibles de ser treballats tenien un senyor directe, en el cas de Cabanes, el comte de Peralada, i només es podien aconseguir a través dels establiments. Per establir un tros de terra calia el pagament d'una entrada i un cens anual a perpetuïtat, així com l'obligació de contribuir, a proporció de la superfície establerta a les despeses de construcció de terraplens i plantada d'arbres i canyes. La possibilitat d'obtenir un benefici econòmic i les noves idees il·lustrades contràries a la concentració de terres en les anomenades mans mortes van afavorir el repartiment de terres.

La Concòrdia de 1700 suposà la renúncia de la universitat de Cabanes als drets sobre els riberals de la Muga i el Llobregat i dels territoris de la Garriga, el Romaninar i el Balcar, de manera especial al dret de poder pasturar bestiar en dits territoris, mentre que el comte revocà part dels establiments fets des del 1670, concedí a la universitat totes les herbes de les terres no establertes, cedí a perpetuïtat, com a terres del comú, part dels riberals i de la Garriga, es reservà el dret de poder establir les altres terres ermes de la Garriga, sempre que fos per plantar-hi vinya, i la resta de riberals i es va comprometre a conservar els camins que van a la Garriga o a fer-ne de nous i a establir als habitants de Cabanes, terres del Balcar per fer-hi horts.

El primer repartiment de terres tingué lloc immediatament després de la firma del tractat i correspon als paratges del Balcar, seguit del Restallador i el Tamariuà que s'ofereixen a totes aquelles persones que tinguin casa, habitació y família y que seran casats y que seran

42

Cabanes a principis del segle XVIII (1701-1714)

habitants vuy de present en dit lloch. S'estableixen 97 parcel·les, la major part de les quals mesuren mitja vessana. Cadascuna d'elles paga una entrada de dues gallines i nou sous, cada any, import del cens que es paga el dia de Nadal. ... El preu de les gallines, juntament amb els pollastres representaven dos productes alimentaris de luxe, era proporcionalment molt més elevat que l'actual. A mitjan segle XVIII, per exemple, un parell de gallines –menjar de malalts i convalescents– costava 17 sous, quantitat equivalent a més de dos jornals d’un treballador del camp...

El total de terra repartida, en aquesta primera tongada, no arribava a les 40 vessanes, però va suposar un gran impacte socioeconòmic, ja que la possessió d'un hort era importantíssim per al consum familiar.

El 1723 i el 1726, la universitat va adquirir diverses finques per assegurar-se les pastures pel bestiar dels veïns del poble, amenaçades pels cada vegada més sovintejats establiments de terres per plantar vinya que efectuava el comte i que, poc a poc, anaven reduïen les terres de pastura.

El cadastre de 1779 Com a conseqüència de la derrota austriacista en la guerra de Successió, el superintendent general de l'Exèrcit i Principat de Catalunya, José Patiño, instaurà un nou sistema impositiu anomenat Catastro, que gravava els béns immobles (imposició o servei reial) i l'activitat professional (imposició personal).

El Cadastre imposat a Catalunya comportà la realització de nombroses operacions de mesura de terres, dutes a terme per un petit cos d'agrimensors anomenats geòmetres del reial tribut del Cadastre. Entre 1727 i 1815 se n'han identificat vint-i-dos. A Cabanes el cadastre va ser portat a terme per Carlos Cherta i Isidro Comas, el 10 de novembre de 1779.

- Cherta, Carles (1763-1786). XI-1779, coautor, amb Comas, de l'apeo de Cabanes (Alt Empordà) (Arxiu Comarcal de l'Alt Empordà: Fons municipal de Cabanes, sig 115).

- Comas, Isidre (1777-1791). XI-1779, coautor, amb C. Cherta, de l'apeo de Cabanes (Alt Empordà) Font: Burgueño, Jesús. “Els geòmetres del cadastre de Catalunya (1720-1815)”.

Cuadernos de Geografía, 86, pàg. 261-288. València, 2009 L'estat era qui determinava l'import que se suposava que havia de ser recaptat i es repartia entre tots els municipis, els quals el distribuïen entre els contribuents, d'acord amb les possibilitats de cadascú.

Deixant de banda els possibles errors motivats per la ocultació fiscal, el 1779 Cabanes tenia 402 contribuents, dels quals 125 residien al poble. També es constata que la propietat estava molt fragmentada, segurament degut als establiments del comte de Peralada.

De tota la superfície que es declara al cadastre, un 42% es destinava a la sembradura (cereals i lleguminoses), un 22% a la vinya, un 15% a l'olivera i un 15% serien terres ermes. Pel que fa a la ramaderia consten 68 ases, 71 bous, 20 cavalls i 54 porcs.

Els tres majors contribuents eren: Josep Terrades, domiciliat a Figueres, amb una tributació de 1598 rals; Jaume Pont Casadevall (Romaguera), amb 994 rals i Rafel Aguer, amb 937 rals.

43

Cabanes a principis del segle XVIII (1701-1714)

La vida quotidiana El cicle de la vida, a partir de la família del cirurgià Pere Delmer De la mateixa manera que el fill d’un pagès sempre es casava amb una noia de la seva mateixa posició i les persones d’ofici acostumaven a casar-se amb filles de famílies del mateix gremi o que com a mínim exercissin un ofici, Pere Delmer, cirurgià, nascut a Eus (Elna) i veí de Figueres, l’any 1700, es va casar amb Francesca Oliva, filla de Josep Oliva, cirurgià de Figueres (dispensa matrimonial del 27 de maig de 1700) No coneixem res de la seva vida anterior, però sí que podem constatar que després del casament, la parella es va establir a Cabanes on Pere va exercir de cirurgià i on va residir fins al moment de la seva defunció.

Durant aquest anys, el seu nom apareix sovint als registres parroquials, com a pare als registres de bateigs i defuncions dels seus fills, com a padrí d’altres nadons o com a testimoni de testaments. El metge era qui acompanyava el malalt en els seus últims moments i la seva presència a la casa, al costat del capellà, feia que sovint fos un dels testimonis de les últimes voluntats del moribund.

La seva vida familiar va ser la típica de l’època. Des del moment de matrimoni, cada dos anys, com a màxim, va tenir un fill, tot i que molts d’ells moriren de ben petits. Entre 1702 i 1709 van néixer 5 nadons, però només va sobreviure Isabel, la filla gran.



  



1702, 23 de febrer.- Isabel. Consta com a filla de Mosén Pera Dalmé sirurgia y de Francisca muller sua. Foren padrins Rafel Ramis, pages de la present parrochia y Isabel Vilalba, muller de Josep Vilalba sirurgia habitant en la vila de Figueras. El 1711, va fer de padrina del seu germanastre i el 24 d’abril de 1722, es va casar a Cabanes amb Josep Bellblat.

1704, 24 de setembre.- Teresa. Els seus padrins foren lo Sr Joseph Casadevall pages de Cabanes padrina Teresa Gadilo muller de Francesc Gadilo pages de Llers. Va morir al cap de quatre dies.

1706, 7 de juliol.- Josep. Padrins: Joseph Oliva cirurgia avi del batejat Padrina Anna Planas, muller de Jaume Planas, sastre de Cabanes. L’enterren el 29 del mateix mes.

1707, 11 d’octubre.- Maria. Filla legitima y natural de Pera Delme cirurgia avitant en Cabanas y de la Sra muller sua. Foren padrins Joan Riusech escrivent en Figueras y Maria Oliva muller de Joseph Oliva cirurgia avitant en Figueres (L’àvia materna). La van enterrar el 24 d’agost de 1708.

1709, 14 de juny.- Francisca Josepha. Padrins: Francesc Gadillo pages de la parrochia de Llers y Josepha Uguet donzella filla de Francesc Uguet cirurgia de Figueras. Només va viure dues setmanes, la van enterrar el dia 29 i l’endemà enterraren a Francisca Oliva, a seva mare.

Francisca Oliva havia signat testament el dia 26 de juny de 1709, davant del reverent Pere Bosch, prevere i beneficiat.

44

Cabanes a principis del segle XVIII (1701-1714)

Al testament fa aquestes disposicions: 1.

2.

3.

4.

5.

6.

7.

8.

9.

Nomena marmessors el seu pare i el seu marit Vol ser enterrada al cementiri de Cabanes i al nínxol dels Olivas (bas dels Olibas) Determina la quantitat de misses i cerimònies que se li han de fer Deixa vint lliures de plata a Isabel, la seva filla gran, pel dret de legítima, per a la seva col·locació o pel que ella vulgui El mateix fa per a la seva altra filla Josepha o Francesca (va viure dues setmanes) Vol que la meitat del seu dot, que són quinze doblas, tornin a la casa pairal o al legítim hereu i si les seves filles arriben a l’edat de fer testament, demana a l’hereva que faci fer un vestit de estemenya negrilla a la seva germana Maria Oliva. I si dita Maria troba contraent abans que les seves filles o que l’hereva arribi als catorze anys, demana als marmessors que, si és possible, facin fer el vestit a la seva germana. El vestit ha de ser un cos i faldilles de estamenya negrilla.

Nomena hereva Isabel, filla gran i en cas de mort sense fills, l’hereva serà la segona filla (és refereix a la nena acabada de néixer) Si cap de les filles pot heretar, el que resti de la meitat del seu dot, després de pagar les despeses de l’enterrament, ha de ser pel seu marit Del seu dot, deixa una part per a la seva mare

Els testimonis del testament foren: Pere Usall, fadrí, sastre de Sant Pere Pescador; Jaume Martí, treballador de Cabanes, però fill de Figueres; Pere Casamajor, de Trullans de Cerdanya, estudiant, habitant a Cabanes; Agustí Pau, jove treballador de Vilarig; Miquel Sot, treballador de Cabanes; Pere Planas, treballador de Cabanes i Pere Planas, menor, son fill.

La cura de les filles que li quedaven i la necessitat de tenir un hereu són claus per afanyar-se a buscar una nova esposa. Poques setmanes després de la defunció de Francisca, Pere Delmé es torna a casar amb Elisabet (atenent als padrins dels seus fills, és possible que el seu cognom fos Cassany i que el seu pare fos també metge o apotecari).

Pere i Elisabet van tenir 3 fills:

•  

1710, 30 de juliol.- Raymunda ó Francisca. Foren padrins lo Sr Joseph Duran y la Sra Raymunda Casany muller de Joan Casany apotechari tots de Figueras. La van enterrar el 9 de novembre 1711, 26 de juliol.- Josep Francisco. Padrins: Francisco Casanys licenciat de Figueras y Elisabet Delmé donzella (germanastra del nadó, tenia 9 anys) 1712, 27 de desembre.- Maria Raymunda. Padrins: Joseh Ramis de Cabanas y Maria Elena Casany donzella de Figueras. L’enterren el 9 d’octubre de 1713, dos mesos després d’haver mort el pare

El 31 de juliol de 1713, Pere Delmé mort a Cabanes. Es desconeix la seva edat, però tenint en compte que només feia tretze anys que s’havia casat, hem de suposar que era jove. El dia abans de morir havia signat testament davant Salvador Miró, amb aquestes disposicions: 1. Nomena marmessors al Sr Rafel Ramis i a Isabel, la seva esposa

45

Cabanes a principis del segle XVIII (1701-1714)

2. Vol ser enterrat a cementiri de Cabanes, en lo vas ahon se enterra la quòndam Francisca Dalmé y Oliva muller mia

3. Encomana les misses i cerimònies fúnebres que vol que li siguin celebrades 4. Vol que la persona que exerceixi la tutoria, hagi de donar comptes a l’hereu quan aquest compleixi vint anys 5. Vol que es paguin al Sr. Miquel Casadevall cent-dues lliures i mitja barceloneses, que li deu de la casa 6. Vol que es paguin al Sr. Rafel Ramis dote lliures i setze sous barcelonesos 7. Deixa a Isabel (filla de la seva primera esposa), per legítima paternal i en cas de matrimoni o de religió, deu lliures barceloneses, més les trenta dobles que la seva mare portà com a dot 8. Deixa a Raymunda (filla de la seva segona esposa) vint-i-cinc lliures barceloneses 9. Nomena hereu a Francisco, fill de la seva segona esposa. En cas de no poder heretar, nomena hereva a Raymunda (la nena va morir dos mesos més tard) Els testimonis del testament foren: Andreu Valls; Josep Massot; Pere Planes menor; Pere Joan Seguer; Josep Vergés; Felip Girbal; Joan Basco, tots treballadors de Cabanes.

Davant la mort de Pere, que deixa orfes una nena d’11 anys, filla de la seva primera esposa i dos nadons, la seva esposa necessita casar-se el més aviat possible per poder mantenir els fills i el 22 de febrer de 1714, Elisabet (o Isabel) la seva vídua es casa amb Pau Salabert, jove cirurgià, fill de Josep Salabert de Lladó. Al registre del casament hi diu: ... en presencia mia y en testimonis del Señor Rafel Ramis y lo Señor Miquel Casadavall pagesos de Cabanes foren esposats Pau Salabert jover cirurgia fill legitim y natural de Joseph Salabert quòndam del lloch de Lladó y de Catharina viuda vivint de una part ab Isabel Dalmer viuda deixada de Pera Dalmer quòndam cirurgia de dit lloc de Cabanes...

Possiblement Pau Salabert va ocupar la plaça de cirurgià de Cabanes, almenys fins el 1715, ja que al juny d’aquest any es registre el bateig d’un fill de la parella i se’l reconeix com a cirurgià del poble.



1715, 30 de juny.- Josep. Fill legitim y natural del Sr Pau Salabert cirurgiá de dit lloch y de la Senora Isabel sa muller. Foren padrins lo Sr Rafel Ramis pages de Cabanes y la senora Theresa Sants apotecariessa de Figueras.

46

Cabanes a principis del segle XVIII (1701-1714)

El que ens expliquen els testaments La religiositat L’Església tenia una gran influència sobre els ciutadans i així ho demostren els testaments. Tots comencen fent referència a Déu i la Verge i la major part del text està dedicat als oficis funeraris i les misses que s’hauran de resar per l’ànima del difunt, amb una descripció exacte de l’església i/o l’altar on s’han de celebrar i del que es pagarà per cadascun dels actes religiosos. Només al final del document hi apareix el nomenament de l’hereu i les deixes materials als diferents familiars. El nombre d’oficis i misses és proporcional a la capacitat econòmica del difunt però, fins i tot els més pobres reserven una quantitat per a l’Església i els qui no tenen descendència deixen com hereu a Déu i a la seva ànima...



Encapçalaments dels testaments o En nom de Nostre Sr Deu JesuChrist y de la humil Verge Maria i del gloriós patró martir St Vicens sie Amen... Primerament y antes de totas cosas encoman la mia anima al Altissim Creador qui aquella de no res ha creada pregantlo sie servit collocarla al goig celestial del Paradis... o En nom de Nostre Sr Jesuchrist de la humil Verge Maria mare sua del meu Angel Custodi sia amen. Jo ... detingut de malatia corporal de la qual temo morir attenent que som de carn mortal y que no tinch cosa mes certa que la mort i mes incerta que la hora de la mort y quant acertat es prevenirse ab dysposicio testamentaria per la ultim dia; estant empero ab mon sa enteniment, bona memoria y ferma loquela fas y ordeno aquest meu ultim valido testament...



Diferents tipus d’oficis funeraris o Una persona de can Carreras.- Enterrament i ofici doble de difunts, amb dotze capellans; novena amb oferta de pa, vi i llum; oficis de novenal i cap d’any, amb dotze sacerdots; tres-centes misses baixes; set-centes misses baixes... o Un pagès.- Enterrament amb sis capellans; nocturno de difunts; novena de misses baixes, amb oferta de pa, vi i llum; oficis de novenal i cap d’any, també amb sis sacerdots; trenta misses baixes a l’altar de Sant Vicenç, deu a l’altar del Sant Crist i 10 a l’altar de Nostra Sra del Roser. En alguns casos les misses s’han de fer fora del poble, a la Salut de Terrades, al Nostra Sra del Roure de Llers, a Nostra Sra de l’Om de Masarac, a Santa Llúcia de Vilabertran ... o Un treballador.- Enterrament amb tres capellans; una novena de nou misses oferint pa, vi i llum; oficis de novenal i cap d’any, convidant a parents i amics, celebrats per quatre capellans; cinc misses baixes a l’altar de Sant Vicenç; cinc misses baixes a l’altar de Nostra Sra del Roser; cinc misses baixes a l’altar del Sant Crist; tres misses baixes a l’altar de Sant Pere...



Designació d’hereu quan no hi ha descendents o El 1707, Bartomeu Font, signa el testament a l’hospital dels pobres i després d’encomanar els oficis religiosos institueix hereu universal a Deu y a la mia anima volent que tots mos bens sien venuts en encant publich ... y los dines que resultara pagats tots mos deutes servescan per celebrar missa y cantars per la mia anima...

47

Cabanes a principis del segle XVIII (1701-1714)

Les relacions familiars La preservació del patrimoni familiar fa que les disposicions testamentàries deixin molt clar el que s’ha de fer en cas de què la vídua o el vidu es torni a casar



El 1703, Pere Arnall, deixa senyora y majora y usufructuaria de tots mos bens a Marianna Arnall muller mia ... mantenint mon nom y no altrement...

Els casaments sempre eren acordats pels pares o tutors i el dot pot canviar si la noia decideix casar-se sense el consentiment dels familiars

 

El 1704, Joan Castanyer deixa en cas de casament ha Catherina ma filla y de Margarida ma muller vint y sinch lliures de plata casantse ha consentiment de mos propinquos parents El 1706, Salvi Vergés, pagès, explica Item dexio en dot y per dret de legitima en quiscunas de mas fillas llegitimas y naturals y de Angela ma muller sinquanta lliures plata y exes sien donadas per dot a quiscuna de mas fillas y de Angela dalt ditas casantse a gust de mon ereu y manumissors ho los de mes prop parents. Item dexio a cada una de mos fillas en cas de collocacio un bestit de estemenya bona, un faldelli de Cadis y una caxa del modo ho forma que aparexiara a mon ereu y lo dalt dit dexo a mos fillas casanse a gust de les personas tinch ditas dalt y si succeis alguna de ellas se casa a disgust de mon ereu ho de les persones tinch dalt referidas ly dexo vint y sinch lliuras plata de dot y llegitima y no altre cosa.

Molts testaments preveuen la protecció d'algun familiar, oncles, nebots, sogra... tot i que el que és més habitual és la protecció de la dona i els fills, en especial si el testador s’havia casat dues vegades.

•

 

El 1708, Pere Joan Basco, casat dues vegades, fa testament el dia de Nadal. L’hereu és el fill que va tenir amb la primera muller. A la filla de la seva primera esposa, li deixa quinze lliures de plata i una caixa per quant es casi. A la seva esposa actual li deixa “l’estancia” de la casa on es troba i que s’anomena el celler i l’hereu li ha de deixar pas per entrar i sortir de dita “estància”, també li deixa un tros d’hort amb la nota que se li ha de deixar entrada i sortida.

El 1711, Miquel Martí, pagès diu vull y man que ma sogra siga regoneguda del mateix modo que la regoneix mon pare ab son testament ço es menjada, beguda, calçada y vestida governada sana y malalta El 1713, Miquel Pagès, bracer, mana que nom hereu aja de mantenir tant en sanitat com en malatia so es menjar, beurer, calsar y vestir a Anna Leona ma neboda treballant lo que porá en la casa y en cas dita naboda se volgues casar li aja de donar mon ereu vint lliures barcelonesas. Item vull y man ha mon hereu aja de donar ha ma muller Monserrada Pages un anell de or ab una pedra vermella tant si queda en ma casa com no

També es preveu la possibilitat de què mare i fill no s’avinguin.



El 1706, al testament de Salvi Vergés, pagès, s’hi explica que mentre la seva dona no es torni a casar, si l’hereu o la nora la maltracten i ella per aquesta falta de respecte vol

48

Cabanes a principis del segle XVIII (1701-1714)





marxar de casa, l’hereu li ha de de donar un “aposento” o casa per estar i cada any l’ha de proveir amb sis quarteres de blat, sis botes de vi claret, un “corte” de cansalada, de dotze carnisseres de pes, si és salat i purgat i en cas que no sigui salat, llavors ha de pesar divuit carnisseres, un mallal d’oli, un llit de banc amb màrfega, dos llençols, coixins i coixineres i flassada i llençols per mudar.

El 1710, Miquel Brugat, pagès diu: Item vull y man que nom hereu haja de sustentar y donar tot lo necessari de menjar, beurer, calsar y vestir tant en salut com en malaltia ha Anna Maria carissima muller mia durant sa vida y quan acas dita ma muller no pogues convenir ab mon fill y nora vull y man que mon hereter li donga cada any sis botas de vi claret, sis corteras de blat, vint lliures de tucino y per estada la caseta de la força per tot son viurer y no mes.

El 1711, Quirch Brugat, fuster de Cabanes vol que en cas que la seva dona i el seu fill no s’avinguin, l’hereu, cada any, li haurà de donar tres quarteres de blat, tres quarteres de mestall, quatre botes de vi, la meitat d’un tocino i a més la de mantenir calçada i vestida.

Vestits, joies i parament de la casa Alguns testaments ens descriuen el tipus de roba, vestits i joies propis de l’època, així com el parament de la casa.



  



El 1699, Rafel Buer, bracer, diu: Item vull y man que se sia donada una dobla a ma muller Margarida la qual revi en bon compta del dot aportara. Item ly regonesch a la dalt dita ma muller un caso de aram, un llansol nou y una caxa hulana ab pany y clau las quals cosas aporta quant nos casarem y vull se le sia restituit. Item dexio y dono a la dalt dita Margarida muller mia un parolet bolt bo una axada y una paella dolenta.

Item dexo durant sa vida a dita ma muller un or de un corto y mig de terra poch mes ho menos situat cerca de Llobregat afrontant a solixent al cami qui va de Cabanas a Masarach y morint ella vull sia per lo ereu o ereua. Item dexio a dita ma muller ... tota roba blanca una marfega y una flasada. Item dexio a dita ma muller sis botas de vi claret bo mes ly dexo lo vi vermell se trobara en casa en una bota de sis mes ly dexio a dita ma muller uns ferros de tres peus los quals ella avia comprats.

El 1701, Pere Arnall deixa a la seva filla un vestit de estamenya ab son faldellí de cordellats i al seu segon fill mascle li deixa tota la roba de mon vestir ab la capsa El 1705, Dorotea, muller de Pere Martí, pagès, vol que sia donat a Rafela filla llegitima y natural de Pera Martí mon marit aquell anell de or tinch jo en ma caixa anomenat de corona de rey y axo sempre que arrivia a casarce y no altrement.

El 1706, Pere Solello, diu: Item dexio a Maria Serra muller mia aquella arca y caxia tinch a la iglesia de Cabanes. Item vull y man de mos vens sia fet y pagat un vestit de estemenya borda a Cicilia Serra ma sogra. Item vull y man a Maria Serra major de mos bens se ly sia fet un vestit so es ropilla de borell y faldilles de estamenya borda.

El 1707, Narcisa Colomer, muller de Rafel Massot, bracer, no té descendència i al seu testament diu: vull ly sia donada [al seu marit] aquella caxia bona y un llit gornit. Item vull y man a Maria ma germana se ly sien donadeas unas faldillas blaves de cordellats ulanos, una ropilla de estemenya borda y quatre camisas tot de la roba de mon us.

49

Cabanes a principis del segle XVIII (1701-1714)



 

 

El 1709, Elisabet, muller de Bertran Català, matador habitant a Cabanes, deixa a la seva filla dos anells, un de set pedres, i l’altre que és un “sello” amb una pedra vermella. Els dos anells no els podrà rebre fins que es casi. També li deixa 20 lliures de plata, sempre que es casi a gust dels seus parents. Deixa un vestit d’estamenya,–que té a la caixa- amb el cos d’estamenya bona i les faldilles d’estamenya borda, a la seva germana. Puntualitza que les faldilles són vermelles. Deixa un gipó a la seva cunyada El 1710, Anna Maria Oliva, muller de Miquel Brugat, deixa una caixa buyda ab son pany y clau a Rafel Brugat (el seu fill) unas faldillas de cordellats y un cos de estamenya dexo a la muller de Francisco Torrent, filla mia El 1710, Quirch Brugat, fuster de Cabanes diu: dexo ha cada una de mas fillas sinquanta lliuras de plata ab tres vestits lo un de estamenya negrilla, lo altre de Cadis del color quel vulla y lo altre de estamenya borda o de cordellats tambe del que ellas vullan y si acas faltassen ditas fillas mias sens succesio legitima que en tal cas tot allo de que ellas no podran disposar tinga de esser tornat a ma casa. Item dexo ha cada una de mas fillas una caxa de noguer guarnida El 1713, Vicenç Capdevila, bracer deixa a Narcisa Capdevila filla mia onse doblas en cas de collocasio una ropilla de estamenya bona, unes faldillas de estamenya borda ... y vull tambe que se ly sia donada una marfega nova y dos llansols El 1713, Celdoni Prim, fuster i viudo, vol que aquella olla de fer ayguardent sia venuda y lo que resultara vull que servesca per fer las honras a mon fill y per be de la mia anima ... Item deixo a Antoni Prim fill meu lo burro guarnit y tot lo mallol (vinya) del ..., unas estovallas, sis tovallons, dos llançols y una caxa seguida ma fi...

Per conèixer com era la casa d’un pagès benestant és interessant l’inventari dels béns d'Antoni Aguer, fet a petició de la seva vídua Llúcia Aguer, amb data, 11 d'octubre de 1760. L’inventari repassa totes les habitacions de la casa den Aguer i en descriu el seu contingut. [El document es troba a l’Arxiu Històric de Girona] Reconeixement dels deutes



El 1713, Celdoni Prim, mana que sian pagats sinch reals de plata a un sebater de Figueras que está en lo carrer de Paralada... Item vull que aquellas sis lliuras y sous plata que me deu Felix ... farrer de Figueras las entregue en mans de mos manumissors...

La importància de la vinya Als testaments estudiats no ens parla massa de camps, ni tampoc d’oliveres, només d’algun hort i en especial de vinyes (mallol) o d’estris per preparar el vi. També és interessant constatar que quan el difunt determina que l’hereu ha de mantenir a la mare, a part del blat, sempre hi afegeix unes quantes botes de vi.







El 1711, Quirch Brugat, fuster de Cabanes vol que en cas que la seva dona i el seu fill no s’avinguin, l’hereu, cada any, li doni tres quarteres de blat, tres quarteres de mestall, quatre botes de vi, la meitat d’un tocino i a més la de mantenir calçada i vestida.

El 1713, Galceran Planas, treballador deixa ... a la dita muller mia dues botas ço es una de dotse botas y la altra de quatre botas. Item vull y man que en regonecensa de deu botas de vi que me aporta la dita Margarida muller mia vull que se ly sian donades deu botas de vi per sa ajuda ...

El 1714, Jaume Palé, ferrer, deixa una casa cituada en Cabanes prop lo hospital, mellol y hort y tina y dos botas de sis y vuit botas ...

50

Cabanes a principis del segle XVIII (1701-1714)

Les botigues de l'època: la gabella Antigament no existien els establiments de venda al detall. Les universitats o ajuntaments posseïen el monopoli (gabella) d’aquests serveis i els arrendaven als particulars, pel termini d'un any. Qui optava a la concessió havia de pagar un arbitri per oferir un servei semblant a les actuals botigues de queviures i drogueria.

Nota: La gabella significa tant el monopoli de l'estat de certs productes de primera necessitat com un impost directe que cobrava l'estat : Sal, vi, oli, blat o béns exportats… durant l'antic règim.

A més de la gabella, a Cabanes hi havia l'arbitri per a la fleca i la carnisseria. Alguns documents notarials que donen fe dels contractes entre la universitat i els particulars ens expliquen les condicions del servei:

•

El 1699 es van posar a subhasta la gabella -per poder vendre oli, sardines salades, sal, bacallà durant la quaresma, aiguardent- i la fleca i taverna on es venia pa i vi, si cal haurà de fer d'hostaler i també vendre neu entre els mesos de juny a setembre.

•

El 1706, el contracte obliga a tenir provisions de: cotó, pebre, clavell, alls, cireres, agulles, perdigons, pólvora, tatxes, claus de ensostrar, sardines salades, sal, bacallar, oli i aiguardent.

•

La gabella de 1718 obliga a tenir oli, pebre, agulles, aiguardent, claus, tatxes, clavells i peix salt

1699, febrer Miquel Brugat, Josep Marti Dedeu i Miquel Oliva, cònsuls de la universitat del Castell de Cabanes, posen a subhasta la gavella del castell, amb aquestes condicions: Qualsevol persona qui vulla entendrer en arrendar la Gabella del lloch y castell de Cabanes sapia que aquella se arrendara per temps y espay de un any que comensara a correr lo die de nostra Sra Candalera del any mil siscents noranta nou y finira lo primer die del mes de fabrer del any mil setcens y perço los ne fara acta de arrendament los honorables consols de dit lloch y castell de Cabanes ab totas clausules en semblants actes y renunciacions necessarias posar acostumades y ab los pactes baix escrits y seguents E primerament sapia lo qui arrendara que hage de tenir oli bo y rebedor tot lo any sots pena de deu sous per quiscuna vegada ser atrobat fer lo contrari Item sapia lo qui arrendara que tinga de tenir sardinas saladas tot lo any y ditas sardinas tinga de vendrer conforme aniran en la vila de Figueres de un dijous en altre y nomes pero si en la vila de Figueres se vendran a mes de un diner flach la pessa que dit arrendatari les tinga de vendrer ha diner flach la pessa y no mes sots pena de deu sous per quiscuna vegada sera trobat en frau.

Item sapia lo qui arrendara que tinga de tenir sal tot lo any y dita sal tinga de vendrer a la menuda ço es a mesurons y cortans y corteras al preu que es vendra en la vila de Figueres de un dijous en altre y no mes sots pena de deu sous per quiscuna vegada sera trobat en frau.

Item sapia lo qui arrendara que hage de tenir bacalla tota la quaresma y dit bacalla tinga de vendrer conforme anira en la vila de Figueres de un dijous en altre y no mes sots pena de deu sous per quiscuna vegada sera trobat fer lo contrari.

51

Cabanes a principis del segle XVIII (1701-1714)

Item sapia lo qui arrendara que hage de tenir ayguardent y la vila li dona un sou de artdits per lliura y no mes ultra del preu ne pagara sots pena de deu sous per quiscuna vegada sera trobat fer lo contrari lo qual ayguardent hage de vendrer ha lliuras y mitjas lliuras Item sapia lo qui arrendara que tindra deu rals de plata de ganancia per quiscuna bota de oli que vendra y que lo dit oli hage de vendrer ab mesuras afinadas per lo honorable mostassaf de dit Castell.

Item sapia lo qui arrendara que ninguna persona tant habitant com forastera que vendra o vendrer fara peix salat en dit castell de Cabanas que aquell no puga vendrer que primer no sie passat per dit arrendador y lo que lo sobredit peix vendra hage de donar ha dit arrendador un sou de plata per quiscuna roba de peix salat entes empero que lo tal peix ha de haver vint y quatre horas que sera salat y no altrament sots pena de tres lliures barceloneses aplicadoras la tercera part al acusador y la altre tercera art al arrendatari y la altre tercera part al official exequtor.

Item sapia lo qui arrendara que sempre y quant no tindra peix salat per vendrer que qualsevol persona tant habitant com forastera puga vendrer de dit peix sens caurer en ninguna pena ni pagar ningun dret al arrendatari.

Item sapia lo qui arrendara que haura de firmar lo acte al pat de vuyt dies apres que la present taba li sera lliurada donant bonas fermansas a coneguda de dits honorables consols altrament sera tornada al encant y pagara lo menos preu si trobara Item sapia lo qui arrendara que lo preu hi prometra aquell pagara ab tres iguals pagas ab bona moneda de oro plata ho raho de deu reals de plata la lliura y ultra lo preu que y prometra pagara al notari y corredor llurs deguts y condecents salaris. Edigay ... Eliseu Oliva nott Publicus Petrelate Segueix un text en llatí. Els arrendataris van ser Jaume Planas, sastre i Geroni Roqui, vidu.

Testimonis: Miquel Brugat, pagès de Vilanova i Antoni Monicoy, pagès de Cabanes 1699, maig Miquel Brugat, Josep Marti Dedeu i Miquel Oliva, cònsuls de la universitat del Castell de Cabanes, posen a subhasta la fleca i taverna del poble, amb aquestes condicions: Totom qui vulla entendrer en arrendar la fleca y taverna del lloch y terme del castell de Cabanes se arrenda per temps i espay de un any que comensera a correr lo primer die del mes de juny del any mil sis ces noranta y nou y finira lo ultim die del mes de maitg de mis setcens los honorables consols de dit castell de Cabanas los he faran acte de arrendament amb totas clausulas de constitut cessionaria de drets y accions y altres estiladas y en semblants actes osar acostumades ab promesa de ... sots obligacio dels bens y emolumens de dita universitat ab los pactes empero baix escrits y seguens.

E primerament sapia lo qui arrendara que tindra obligacio de tenir pa y vi per vendra a la menuda a tots los habitans de dit lloch de Cabanas y forasters sots pena de deu sous per quiscuna vegada que faltara alguna de ditas cosas aplicadora dita pena al official exequtant y que dit pa y vi haje de vendrar co es lo pa ab balansas y “pesos” y lo vi asb mesuras tot afinat per lo honor Mostasa de dit lloch y castell de Cabanas.

Item sapia lo qui arrendera que dits honorables consols prometen donarli deu reals de plata per ganansia per quiscuna cortera de blat y altres deu reals de plata per quiscuna bota de vi

52

Cabanes a principis del segle XVIII (1701-1714)

que vendra declarant que lo pa y vi que vendra tinga de esser bo y rebedor a coneguda de dit honor Mostasa.

Item sapia lo qui arrendera que tindra obligacio de recullir en la casa los forasters y pasatgers que recullir se voldran en las nits sots la matexa pena aplicadora com dalt esta dit.

Item sapia lo qui arrendera que tindra obligacio de tenir neu per vendrar a tots los habitants de dit Castell de Cabanas qui comprarne voldran a raho de quatre diners flachs per lliura y la tindra des del die primer de juny de mil siscents noranta nou fins a Sant Miquel de setembre venent aquella ço es los tres mesos del estiu a raho de quatre diners per lliura com dalt esta dit y lo mes de setembre a sinch diners tot moneda barcelonesa inclusive sots la matexa pena de deu sous aplicadora com dalt esta dit.

Item sapia qui arrendara que ninguna persona tant si e habitant com forastera de dit castell de Cabanes que no gose ni presumesca en vendrer pa ni vi a la menuda ni donar a menjar ni beurer ni recullir en sa casa pagant sens llicencia y concentiment del dit arrendatari sots pena de deu sous per quiscuna vegada sera trobat fer lo contrari.

Item ordenan dits honorables consols que no he alguna persona que gos ni presumesca tenir lochs de cartas en part publica de dit castell de Cabanas per jugar publicament sens llicencia de dit arrendatari sots la pena dalt dita aplicadora com sobre esta dit si ja no ere que dit arrendatari no tingues que en tal cas si e licita qualsevol persona tenirne.

Item ordenan dits honors consols que ninguna persona no puga afisenar dit arrendament.

Item sapia lo qui arrendara que lo preu hi prometra sera ab moneda de plata a raho de deu rals de plata la lliura y aquell haura de donar y pagar al honor clavari de dit castell de Cabanas ab dos iguals pagas ço es la primera al cao de sis mesos haura comensat lo present arrendament y laltra a la fi del any de dit present arrendament y aquell haura de assegurar ab bonas y idoneas fermansas aconeguda de dits honors consols dins vuy dies apres que la present taba li sera lliurada altrement sera tornada al encant a risch y perill del que la haura treta de mans del corredor per lo menos preu si trobara.

Item sapia lo qui arrendara que a mes del preu hi prometra haura de pagar al notari y corredor sos justos y condecens salaris loego de fet lo acte de arrendament. Edigay ...

Segueix el text en llatí. Sembla que l'arrendatari va ser Miquel Joher, treballador. No hi consten els testimonis ni la data, que devia ser al maig de 1699.

Font: Llibre de Cabanes (1698, des 27 - 1699, des. 24). Notari Eliseu Oliva. AHG. Pe 808

1706 Josep Aguer, Salvi Valls i Pere Laboria, actualment cònsols de la universitat del Castell de Cabanes i Pere Aguer, clavari d'aquesta universitat ... posen a subhasta pública l'arrendament de la gavella del castell amb aquestes condicions: Qualsevol persona qui vulla entendrer en arrendar la gavella del castell de Cabanes per tems de un any que comensara a correr lo die de nostra senyora de febrer del any mil set cents y sis y finira lo die primer de febrer del any mil set cents y set ne faran acte de arrendament a la persona qui mes preu hi oferira ab totas clausulas en semblants posar acostumadas y ab los pactes baix escrits y seguents

53

Cabanes a principis del segle XVIII (1701-1714)

E primerament sapia lo qui arrendara que durant dit temps haura de tenir bona y bastanta provisio de coto pebra clavells alls sireras agullas perdigons polvora tatxas y claus de ensostrar sardinas saladas sal y bachallar per tots los habitants de dit Castell de Cabanas y de ditas cosas ne haura de vendrer a la menuda. Y las sardinas y bacalla en la conformitat se vendran en la vila de Figueres de un dijous en altre y si las sardinas se vendran en dita vila de Figueres a diner flach que dit arrendatari las tinga de vendrer a diner flach la pessa y no mes y la sal haura de vendrer a la menuda a mesurons cortans y quarteras en lo preu se vendra en la vila de Figueres de un dijous en altre sots pena de deu sous per quiscuna vegada sera trobat no tenir de las dalt ditas provisions e o fer lo contrari.

Item sapia dit arrendatari que tambe haura de tenir bastanta provisio de oli y ayguardent y aquells haura de vendrer a la menuda y per quiscuna lliura de ayguardent vendra la dita universitat o vila li dona nou diners per ganancia Barc y que estiga obligat en tenir tassas de dos diners y de tres diners per vendrer ayguardent sots la dalt dita pena y per bota del oli vuyt reals plata havent de vendrer ab las mesuras afinadas per lo honor mostasaph del dit Castell de Cabanes sots la mateixa pena.

Item sapia lo qui arrendara que ninguna persona tant habitant com forastera que vendra o vendrer fara peix salat en dit castell de Cabanes no puga vendrer aquell que primer no sie pesat per dit arrendatari y lo qui vendra dit peix haura de pagar a dit arrendatari per quiscuna roba de peix havent vint y quatre horas sie salta y no altrament un sou de plata sots pena de tres lliuras aplicadoras la tersera part al acusador la altre al arrendatari y la altre al oficila executant.

Item sapia dit arrendatari que lo preu hi prometra pagara ab tres iguals pagas la primera per Pasquan la altre per Sant Miquel de setembre del any mil set cents y set amb moneda de plata a raho de deu reals plata la lliura E mes sapia dit arrendatari que sempre que no tinga provisio de peix salat qualsevol persona tant habitant com forastera ne pora vendrer sens pagar dret algu a dit arrendatari ni caurer en pena alguna E mes sapia lo qui arrendara que haura de donar seguretat y fermanças idoneas a coneguda dels senyors consols y clavari y haura de haver firmat lo Acte de arrendament dins vuyt dies apres la tabba li sera lliurada altrament sera tornada posar al encant publich a arrisch y perill de dit arrendatari per lo menos preu si trobara y a mes de dit preu haura de pagar al notari y corredor sos justos salaris. E digahi...

54

Cabanes a principis del segle XVIII (1701-1714)

El text segueix en llatí, però sembla que es pot deduir que la concessió la va obtenir Jaume Planes, sastre, i que en va pagar set lliures de plata. Signen com a testimonis Pere Aguer, pagès i Antoni Cremadells, obrer, tots del castell de Cabanes. La data del document és del 8 de maig de 1706.

Font: AHPG, “Prot. Peralada”, 1706, Ll. núm. 819

1718, març Francesc Casadevall, Marià Roqui i Esteve Salvayre, cònsols de la universitat del Castell de Cabanes arrenden a Isidre Prim, fuster, la gavella del poble, amb aquestes condicions: Totom qui vulla entendrer en arrendar La Gavella del lloch y Castell de Cabanes que se arrenda per temps y espay de un any que comensara a correr al primer de mars del any mil set cens y desavuyt y finira lo derrer de fabrer del any mil set cents y dinou diga y qui dir hi voldrar que a mes donant se lliurera y los consols del dit lloch ne faran acte de arrendament ab los pactes seguents: Primo sapia lo qui arrendara que haura de tenir per tots los habitants oli pebra agullas aygardent claus tatxas y clavells Item que lo oli vendra ab mesuras afinadas per lo honr mostasaph de dit lloch y se li donar per bota de ganancia deu reals de plata y que tinga obligacio dit arrendador de tenir y vendrer aquell a la menuda sots pena de deu sous per quiscuna vegada sera trobat fer lo contari aplicadoras la una part al acusador la altre al honor mostasaph de dit lloch Item sapia lo qui arrendara que tinga obligacio de vendrer aygardent a lliuras mitjas lliuras y tassas tot afinat per lo señor mostassaph a pena y bant de deu sous aplicadors com salt resta dit y se li donara de garancia per quiscuna lliura nou diners barcelonesos.

Item sapia qui arrendara que tinga obligacio de tenir peix salat tot lo any y aquell no puga vendrer sino al preu que se vendra en la plassa de Figueres de un marcat al altre y que hage de tenir bacalla tota la quaresma y arros tot lo any a lliures y mitjas lliures y que no puga vendrer las sobreditas cosas que lo señor mostasaph no hage posat lo preu y estimat segons lo que hauran pagat de la mercaderia donant los sis diners de profit per lliura del bacallar y arros sots pena y bant de deu sous aplicadors com dalt esta dit Item sapia que qualsevol habitant li sie licit y permes vendrer pero salvat a qualsevol ocasio que se trobara que lo dit gavaller no tinga de las sobreditas cosas sens pagar ningun dret a dit gavaller empero que los forasters degan pagar a dit gaveller dos reals plata per quina de qualsevol genero de peix salat se vendra Item sapia que ninguna persona puga vendrer de las ditas cosas a pena y bant de deu sous aplicadoras com dalt esta dit Item sapia qui arrendara que lo preu hi prometra sera ab moneda de plata a raho de deu reals de plata moneda catalana per lliura lo qual pagara ab dos iguals pagas la primera per lo primer dia de juny propvinent y la ultima lo derrer dia finira lo arrendament y que al cap de vuyt dias tinga de dar fermansas a coneguda de dits senyors consols y pagara al notari y corredor sos deguts salaris. Es per ço ...

Segueix un text en llatí. Testimonis honorable Rafel Ramis i Miquel Bes, treballador ... Roqui i Salvayre, consuls. Data: 26 de maig de 1718 Font: AHG. Pe 867

55

Cabanes a principis del segle XVIII (1701-1714)

Glossari:

•

Ardit.- Moneda catalana de billó, amb un valor de 2 diners, emesa des de Ferran II fins a mitjan segle XVIII.

•

Clavari.- Antigament, tresorer, funcionari, de les administracions municipal, gremial i baronial, encarregat de les finances. Tresorer, funcionari de l’administració municipal gremial i baronial catalana responsable de les finances.

•

Gabella.- Impost que es cobrava sobre la compra o la venda d’alguns articles de primera necessitat, com ara el vi, l’oli o la sal. Estanc, monopoli oficial d'un objecte de comerç

•

Mostassà o Mostassaf.- Antic funcionari encarregat de contrastar oficialment els pesos i les mesures i de vetllar per la bona qualitat dels queviures.

•

Taba.- Plec de condicions d’un encant, d’una venda, d’un arrendament, etc.

56

Cabanes a principis del segle XVIII (1701-1714)

Els contractes d'arrendament El 1706, Francesc germans Francesc masoveria) i una l'arrendament i les

de Carreras i Reguer, com a usufructuari de la seva esposa, arrenda als i Jaume Laboria una casa, situada a la plaça de l'Oli (potser l'actual trentena de camps. El document ens descriu els camps objecte de condicions que han de complir els arrendataris.

Transcripció del document notarial.

Francesc de Carreras i Reguer, donzell del castell de Cabanes, com a usufructuari de la seva esposa Francesca de Carreras i Despuig, arrenda per un termini de quatre anys, a partir de la festa de Nadal, als germans Francesc i Jaume Laboria, pagesos de Cabanes, tota la seva heretat que té en dit castell i que consta de una casa amb un corral annex, situada a la plaça de l'oli, amb les terres i possessions que li pertanyen i que es descriuen a continuació:

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

Tot el camp situat prop del bosc d'en Roqui Camps del Gorch, excepte el que s'anomena Els Verns, que em reservo L'Aspre d'en Toscà El Camp Gran El Camp de les Soques El Camp de les Feixes El Camp de l'Era La Salanqueta El Camp Pagès El Camp dels Planells La Salanca La Llagostera El Camp ferrer El Salitar Les Deveses La Consolua El Camp de Llevamans El Campet del camí dels Carboners El Campet del camí de Mirapigues Els Pujals El Camp del Sepulcre El Campet prop del bosc de casa El Camp de l'Aspre que va a Sant Feliu El Camp de les oliveres que va a Sant Feliu Un hort sota la casa del senyor sagristà El prat dit del vescomte La Tanca El bosc El prat Ortal L'olivar prop de la Caseta d'en Ramis

57

Cabanes a principis del segle XVIII (1701-1714)

Condicions de l'arrendament

•

Haureu de conrear i llaurar les terres cinc vegades cada any a ús i costum de bon pagès i afemar-les amb els fems que fareu a la casa i els corrals i sembrar-les amb bona llavor i pagar-me terç de tot el gra d'aresta i mill a l'era i de baleig i rerabaleig com esteu acostumats i que no podreu fer retorns l'últim any. No us en n'anireu sens ma llicencia ni tampoc ... i en cas de què ho feu m'hagueu de pagar tot l'any a més dels terços.

•

En cas de fer recs, agulles, madrals, motes i altres coses que siguin convenients a dits camps o bé feu escurar, netejar o reparar aquells, tindreu obligació de fer la vida als “motadors” i pagar-los els jornals i en cas de que sigui a preu fet, n'haureu de pagar la meitat.

•

No podreu trencar ni expurgar cap arbre de dites terres com són oliveres, roures ni altra espècie d'arbres sense el meu consentiment, altrament m'haureu de pagar el dany, segons jutjaran dos experts del que haureu trencat i esporgat, i em reservo expressament que jo i els meus podrem trencar i expurgar els arbres de dites terres.

•

Cada any no podeu fer més de set vessanes de llegums com es cànem, faves, mongets i altra espècie i no en podeu fer per altra persona només pel vostre servei i si sembreu més de set vessanes me n'haureu de pagar el terç i en cas que vulgueu fer fangar allà on convinga pels menestrals m'haureu de demanar llicència.

•

Cada any, al seu temps, heu de llaurar els olivars de dites terres i pagar-me el terç de l'oli al tinells dins de Cabanes com heu acostumat a fer fins avui.

•

Em reservo expressament el delme de tots “els grans que tinc” als camps dits de la Consolua d'allà Llobregat i al camp de Llevamans de Llobregat situats tots al terme de Cabanes a més dels terços que m'heu de pagar.

•

No podeu vendre palla, ni herba, ni menys donar-ne a ningú sense la meva llicència i en cas de fer-ho m'haureu de pagar la meitat del preu que n'haureu fet.

58

Cabanes a principis del segle XVIII (1701-1714)

•

Amb el pacte de què jo pugui fer pasturar al meu bosc, us arrendo només el bestiar de la meva arada i que tingui llibertat de poder pasturar i aglanar en aquest bosc, fins a dues vessanes.

•

En cas de que vulgueu vendre “goret” de les meves terres en qualsevol temps que sereu arrendador, jo pugui (si vull) “fadigar” (dret de tempteig) el preu que us prometran i en cas, que Déu no ho vulgui, que per falta de sement per causa de guerra o de abastament i no pugueu sembrar els guarets no us podré obligar a sembrar-los, sinó que sembrareu segons la vostra possibilitat podent jo “fadigar” en tot temps.

•

El darrer any haureu de recollir la palla i herba del paller de casa i tindreu l'obligació de rostollar, després que haureu acabat de sembrar i haureu de portar les garbes a l'era davant de la casa on visc.

•

Que a més de recollir l'últim any les palles i herbes al paller com s'ha dit, tingueu l'obligació de girar (remoure la terra amb la rella) els prats al temps acostumat el darrer any i hagueu de dallar l'herba al seu temps i recollir-la al paller i faltant en alguna d'aquestes circumstàncies i estil de bons pagesos m'hagueu de pagar el dany i serà de raó de tot el que s'ha dit.

•

Dins de dos anys i dos collites o bé sis mesos abans ens puguem donar comiat l'un a l'altre, per Nadal.

Continua un text en llatí on sembla que es diu que es signa el conveni i es promet complir les condicions i que l'arrendador i els arrendataris, presents, accepten l'arrendament. Segueix un text de protocol notarial.

Testimonis: Miquel Vergés, sastre, i Jaume Creus, treballador, els dos d'aquest castell i Josep Puig Casadevall, pagès del castell ...

Signat al Castell de Cabanes, el primer de maig de 1706.

Font: Arxiu Històric de Girona. Protocols de Peralada, lligall 819

59

Cabanes a principis del segle XVIII (1701-1714)

Oficis i persones que els exerceixen

... La gran majoria d’aquests cabanencs eren agricultors i vivien del cultiu de la terra i de la cria de bestiar, com s’esdevenia aleshores en la majoria dels pobles empordanesos.

Amb ells convivien també totes aquelles altres professions pròpies d’un poble mitjà com Cabanes, la major part subordinades a l’activitat agrària, com ferrers, mestres de cases i fusters; però igualment hi trobem representants del petit artesanat, com sabaters, teixidors, sastres, etc. mentre, contràriament al que succeeix avui, no tenim notícia de l’existència de cap botiga.

L’absència d’establiments fixos de venda al detall té la seva explicació en el monopoli que les universitats o ajuntaments posseïen d’aquells serveis i que, amb el nom d’arbitris, representaven un dels ingressos de la hisenda municipal. Aquests arbitris solien arrendar-se cada any a particulars, els quals feien el paper dels actuals botiguers.(18) La persistència de nombrosos artesans en poblacions petites apareix com una de les particularitats de l’economia del Vell Règim. A Cabanes, en el repartiment de terres de l’any 1700, consten com a adquirents sis sastres, i en el de 1783, quatre teixidors, tots els quals no solament deurien satisfer la demanda local, sinó que treballarien per forans.

Entre els agricultors predominen els que podríem considerar proletariat agrari, anotats com a jornalers o treballadors ... La major part d’ells disposen d’alguna terra, gairebé sempre insuficient per cobrir llurs peremptòries necessitats, de casa pròpia i, segons el cadastre, d’un ase com a animal de treball i un porc d’engreix.

Els agricultors amb rem o explotació agrària pròpiament dita i que disposaven almenys d’un parell d’animals de tir i treball, coneguts en la documentació com a pagesos i masovers, es trobaven en minoria: quinze dintre el nucli urbà i cinc a fora, en masos.

(18) Com a exemple, podem veure l’arrendament d’un d’aquests arbitris, el de la “gavella”, a Cabanes, corresponent a l’any 1706. Segons les condicions que prèviament exposava la universitat, l’arrendatari havia de tenir “bona y bastanta provisió de cotó, pebra, clavell, alls, tiretas, agullas, perdigons, pòlvora, tatxas y claus de ensostrar, sardinas saladas, sal y bachallar...”.

Els preus haurien de ser els que regissin al mercat oli y Ayguardent” que vendrà amb les “mesures Finalment l’arrendatari té el dret que ningú pugui aquest cas hauran d’abonar-li “un sou de plata per Ll. núm. 819).

de Figueres. També “haurà de tenir bastanta provisió de afinadas per lo mostaphà de dit Castell de Cabanas”. vendre en el poble peix salat sense el seu permís, i en quiscuna arroba de peix”. (AHPG, “Prot. Peralada”, 1706,

A més de l’arbitri de la gavella que, com acabem de veure, representa una mena de botiga de queviures i drogueria, a Cabanes n’existien altres dos: la fleca i la carnisseria.

Font: Cabanes al segle XVIII: un exemple d’expansió de les terres de cultiu per mitjà d’establiments i roturacions d’aigualleixos i garrigues. Per ALBERT COMPTE I FREIXANET Vegeu també: “Les botigues de l'època: la gabella” , pàg. 50

Els registres parroquials acostumen a descriure l’ofici de les persones que hi apareixen. L'ofici més corrent és el de bracer seguit del treballador i el pagès.

Dins dels pagesos, hi ha unes famílies que per la seva situació econòmica i social, el seu nom acostuma a anar precedit de “Senyor”, són els: Puig Casadevall, Maymó, Aguer, Rochi o Roqui i Ramis, als quals segueixen aquells a qui només se’ls anomena com a pagesos: Abat, Brugat, Carbonell, Duch, Feliu, Labori o Laboria, Llanet, Oliva, Martí, Masó, Rotllens, Vergés, Vinyes...

60

Cabanes a principis del segle XVIII (1701-1714)

Però també apareixen altres oficis i ocupacions: 

 



 









 

Ataconador o Miquel Nou (també apareix com a sabater) Boter: o Saldoni (Celdoni) Prim (també apareix com a fuster) Capellà: o Josep Fuster o Jaume Ramis (beneficiat) o Jaume Puig (prevere y domer de Cabanes) o Joan Millesa (doctor, prevere y domer de Cabanes) o Baldiri Usall (prevere y sacristà de Cabanes) o Josep, Salvador i Vicenç Miró o Pere Dalmau o Tomàs Escofet Cirurgià: o Pere Delmé. Va residir al poble fins a la seva mort, el 31 de juliol de 1713 o Llorenç Ricart, apareix en motiu del bateig de la seva filla, el 31 d’octubre de 1713. Segurament va venir a Cabanes per cobrir provisionalment la plaça que va deixar la mort de Pere Delmé o Pau Salabert, casat amb la viuda de Pere Delmé. Apareix amb motiu del seu casament el 22 de febrer de 1714. El 1715 encara residia al poble.

Cisteller o Vicenç Capdevila Estudiant o Pere Casamajor, de Trallans, Cerdanya, estudiant habitant a Cabanes o Jaume Casadevall i Puig o Jaume Vidal Ferrer: o Antoni Faiart y Brocumart o Brocumart Faiart (ferrer de dit lloch) o Jaume Palé (ferrer de Cabanes) Fuster: o Saldoni Prim (ho porris) (fuster avitant en Cabanes, també apareix com a boter) o Quirch Brugat i el seu fill Pere Hortolà: o Dalmau Remi (o Rami). Al registre de defuncions del 1705, hi apareix Agnes Remi filla de Dalmau Remi ortala avitant en St Feliu parrochia de Cabanes o Jaume Moner. Al registre de defuncions del 1705, hi apareix Joseph Moner fill de Jaume Moner ortola avitant en Sant Feliu en lo terme de Cabanes.

Hospitaler o Joan Vaguer Matador: o Bertran Catala (matador o matayre de Cabanes) Mestre: o 1703.- El 16 de setembre, bategen a Joan Llauró, fill llegitim y natural de Francesc Llauro mestre de escola de dit lloch y de Esperança Llauro muller sua. Joan mort el 1705 i al registre s’hi repeteix: Joan Llauro albat fill de Francesch Llauro mestre de la escola de Cabanes y de Esperança Llauro muller sua. o 1711.- El 20 de maig, bategen a Maria Planas. El seu padrí va ser Martí Dalmau llicenciat i mestra de Cabanas natural de Las Escaulas

61

Cabanes a principis del segle XVIII (1701-1714)

 

Moliner o Pastor:

o 

o Rajoler:

o











Esteve Puig Bartomeu Debe (pastor habitant en Cabanes) Bernat Pagès Antoni de Berguey (biscahy del lloch de St Esteva, bisbat Dachs del regna de Biscaya) Pere Roca Joan Garrabet

o o Sabater: o Joan Baguer o Montserrat Terres o Miquel Nou (avitant en Cabanes-també apareix com a ataconador) Sastre: o Joan Castanyer (sastre de Cabanes) o Miquel Ortal (sastre de Cabanes) o Joan Bonavia (sastre de Cabanes) o Jaume Planas Soldat: o Gaspar Fuchs (soldat del regiment de Reden) o La Dolçor (soldat francès de la companyia de monsiur La Sabollera del regiment Visuhé) o Pere Martines La Mata (Alferes del Tinent General Don Joseph de Salazar) (Felipista) o Joseph Pujadas, cap de Esquadra de la mateixa companyia que Pere Martines La Mata (Felipista) Teixidor de lli: o Joan Comenge o Joan Comas o Pere Barrali i Romans o Bertran Maura o Josep Rossell, fadrí, teixidor de Saret (Ceret), habitant a Cabanes Traginer: o Glaudis Jofret (francès) o Francesc Forgas

62

Cabanes a principis del segle XVIII (1701-1714)

Cognoms, noms i malnoms Llistat dels cognoms que apareixen als registres de bateigs i defuncions

Abat

Coloma

Llauró

Ricart

Aguer

Colomera

Lleonart, Llehonart

Riera

Alay

Comas

Llopis

Rius

Andreu

Comenge, Comenju

Llopy

Roca, Rocha

Arnall

Costa

Maroy

Rocas

Arnau

Cremadells

Martí

Rodes

Babulet

Cullell

Masó

Rolleny

Badia

Dadeu

Massach

Roqui, Rochi

Baguer, Vaguer, Veguer

Dalmau

Massot

Rotllens

Delmé, Delmer

Matas

Saguer

Barrali

Despuig

Maymó

Sant

Barrera

Duch

Mir

Sastre

Bascu, Basco

Faiart

Mirapeix

Sello

Baulet

Farrarons, Farrerons

Miró

Serra

Bertran

Feliu

Moner

Serrat

Bes

Ferriol

Municoy, Monicoy

Sitjà

Bonavia

Fortià

Nou

Solà

Fortiana Bracomart, Brocumart Frasquet Brugat Garrabet

Oliba, Oliva

Solana

Pagès

Soler

Palé

Sot

Brusés

Garriga

Pastoret

Tarrats, Terrats

Busquets

Girbal

Pi

Terres

Capdevila

Gispert

Planas

Torrent

Carbonell

Glaudis

Plany

Tuébols

Cardona

Hortal, Ortal

Pomés

Valls

Carreras, Carreres

La Costa

Prim

Ventós (Bantós)

Casadevall

Labori

Prullens

Vergés

Castany

Laboria

Puig

Vidal

Castanyer

Lagus

Puig Casadevall

Vinyas, Vinyes

Castellà

Lassus

Quintana

Castelló

Llanet

Quitsa

Català

Llaona, Llehona

Rami, Remi

Coll

Llapei

Ramis

Bordas

63

Cabanes a principis del segle XVIII (1701-1714)

Noms relacionats amb la feina Possiblement Pere Aguer de la Sal i Josep Brugat de la Pescateria, reben aquest nom perquè en algun moment van arrendar l’arbitri o gabella per vendre sal, peix i altres productes. 

Josep Brugat de la Pescateria o Al testament, signat el 19 d’agost de 1704, Rafel Brugat diu que en cas de morir sense descendència vull mos bens sien tornats a casa Josep Brugat de la Pescateria mon pare, no a son ereu...



Pere Aguer de la Sal, que resideix al portal de les Eres. o 1704.- El 15 de juny, bategen a Caterina, filla de Pera Aguer pages de dit lloch del portal de las Heras y de Paula muller sua... o 1707.- El 15 de setembre, enterren a Paula Aguer muller de Pera Aguer de la Sal pages de Cabanas... L’endemà enterren a la seva filla Caterina

Malnoms o àlies 

Maroy.- És un àlies aplicat als Laboria. Podria ser el cognom d'una dona que es va mantenir com a àlies per evitar-ne la desaparició. o 1631.- El 8 de març, bategen a Joan, fill de Mer Laboria alias Maroy o 1705.- Apareix el registre de defunció de Teresa Maroy albat filla de Pera Maroy o LaBoria, pages de Cabanes



Porris.- Alguns registres amb el cognom Prim, afegeixen l’àlies “porris” o “purris”. Molt probablement són els avantpassats dels Prim de “can Purris o Porris” o 1706.- Mort Maria Anna Prim ho porris muller de Saldoni Prim ho porris avitants en Cabanes o 1750, 28 de novembre. Es casen Joan Prim (àlias purris) jove negociant fill de Isidro Prim fuster y de Teresa Prim y Batlle ... Victòria donzella filla ... de Isidro Cullell Pages de Buscaros parroquia de Agullana y Rosa Cullell y Gres...

64

Cabanes a principis del segle XVIII (1701-1714)

Famílies rellevants Aquest capítol recull la descripció i genealogia de les famílies més rellevants de Cabanes, a principis del segle XVIII, però també la del notari Rafel Vergés Brugat, nat el 1714, i els avantpassats dels metges Josep Pagès Dalmau, Josep Llombart Pagès i Josep Brusés Portell, que van néixer a la segona meitat del segle XIX i del músic Enric Cullell Sagols.

Els Carreras - Despuig

Els Carreres foren una família que ja el 1.201 tenien casa a Olesa de Montserrat i des d’aquesta població, una de les branques es va establir a Tàrrega. Els seus descendents van arribar a Cabanes a finals del segle XVII, gràcies a l’aliança matrimonial amb els Despuig.

Segurament formaven part de la petita noblesa ja que alguns dels personatges de la família eren donzells, oïdors de comptes de la Diputació de General, llicenciats, etc. Tot i que no es pot seguir una línia familiar, és possible que hi hagués una relació entre els Carreras o, més probablement, els Despuig amb els Serrahí, senyors de Cabanes al llarg del s. XV, els Vallgornera, els Rocabertí, els Cruïlles, els Raguer, ... que ens permet imaginar que la família de can Carreras estava vinculada als senyors del castell de Cabanes. Aquesta relació també explicaria la situació de la seva casa al costat de la Torre i ocupant una bona part de l’espai que havia estat el castell.   

Pere Serrahí, donzell de Girona i senyor de Cabanes es va casar amb Maria de Peguera El 1461, Juan Jofre Serrahí i de Peguera, fill de Pere Sarrahí, Canónigo y “Cabiscol” de la Seo de Gerona, i hereu universal dels béns de Beatriu de Rocabertí, filla de Dalmau de Rocabertí i Blanca de Rocabertí i de Cruïlles El 1485, Rafaela de Serrahí i de Peguera, senyora dels castells de Cabanes i el Coll i casada amb Pere de Vallgornera i de Fontcoberta, es va establir a Cabanes. Aquesta

65

Cabanes a principis del segle XVIII (1701-1714)

  



 

 

línia s’extingí amb llurs fills Joan i Joana de Vallgornera i de Sarraí, i aquesta portà l’herència als seus descendents i del seu marit, Miquel Marc de Montagut i de Llupià, que adoptaren el cognom de Vallgornera El 1595, un Pere de Reguer (donzell i catlà de Vicfred) consta com a oïdor militar de la Vegueria de Cervera.

El 1630, es casen a Cabanes, Rafel Despuig, donzell domiciliat a la ciutat de Girona, i Anna Magina Montrodon i l’any següent, bategen a la seva filla Francisca.

Francisca Despuig Montrodon, el 1680, es va casar en segones núpcies amb Francesc Carreras i Raguer, de Tàrrega. Més endavant, el 1757, la seva besnéta, Maria Rosa de Carreras i d’Avinyó, pubilla de Cabanes, es casarà amb Ignasi de Conill i de Carreras, d’Olot.

El 1682, Ramon de Carreras i Raguer, germà de Francesc, consta com a diputat militar de la Vegueria de Tàrrega i el 1698, es casa a Olot, amb Josepa Cruïlles, filla de Josep Cruïlles Rajadell i Maria Vallgornera Montagut. Ramon i Josepa van ser els pares de Ramona de Carreras Cruïlles.

El 1702, Antoni Francesc Carreras Despuig, de Cabanes, es casa amb Maria Carles Teixidor, de Torroella de Montgrí, El 1726, Pere Màrtir Conill i Ferrussola, es va casar amb Ramona de Carreras Cruïlles, de Tàrrega. Pere Màrtir era jurista i va ser reconegut com a Ciutadà Honrat de Barcelona. El 1727, van batejar el seu fill, Ignasi de Conill i de Carreras i els padrins van ser D. Anton de Vallgornera Montagut i Llunes, llicenciat i la Sra Anna Cunill, vda d’Olot.

El 1734, Martí Carreras Carles, de Cabanes, fill de Antoni Carreras Despuig i Maria Carles, es casa amb Josefa Avinyó, de Peralada El 1757, Ignasi de Conill i de Carreras es va casar amb Maria Rosa de Carreras i d’Avinyó, pubilla de Cabanes i filla de Martí Carreras i Josefa Avinyó

Com s’ha vist, abans que els Carreras, a Cabanes hi trobem els Despuig. Es desconeix la relació entre el Sr Rafel Despuig i Cabanes, tot i que el registre de casament fa pensar que hi va arribar el 1630, en motiu del seu enllaç amb Anna Magina Montrodon que ja vivia al poble ... son estat esposats lo Sr Rafel Despuig donsell en la ciutat de Gerona domiciliat y la Sra Anna Magina Monrodo del present castell de Cabanas ... Pot ser que els Despuig fossin militars, relacionats amb la casa Rocabertí, senyors de Cabanes, i que degut a la seva implicació política se'ls hagués recompensat amb algun càrrec dins el castell de Cabanes, però també podria ser que fos Anna Magina Montrodon, la que estava relacionada amb el castell de Cabanes.

1.- El 1462, un Lluís Despuig, mestre de Montesa, ostentava el comandament superior de l'exèrcit de Joan II i Pere de Rocaberti era capità de la vegueria de Girona-Besalú.

2.- Un Ramon Despuig i de Rocabertí (1633-81), era fill de Ramon Despuig i Anna de Rocabertí i de Boixadors.

3.- A la plana [http://www.blasonari.net] hi apareix un Rafel Despuig que per les dates i la distinció de cavaller, podria ser el Rafel Despuig de Cabanes • Juan Despuig, natural de Gerona, Caballero, fue habilitado por el Brazo Militar en las Cortes del Principado de Cataluña en 1599. Desciende de Guerao Despuig, de Quart de Gerona, elevado a la dignidad de Caballero el 15 de Mayo de 1503.

• Rafael Despuig, hijo del citado Juan Despuig, natural de Corca, Caballero, fue habilitado por el Brazo Militar en las Cortes del Principado de Cataluña en 1626.

4.- A l’Arxiu Diocesà hi consten alguns documents que per les dades que aporten també podrien referir-se al Sr. Despuig

66

Cabanes a principis del segle XVIII (1701-1714)

• 1643. C-001-02669. Magina Despuig i Prats contra Rafael Despuig, donzell, marit seu, per sevícies • 1644. D-299-04595. Rafael Despuig, donzell, firma rebut a Cristòfol Rich, canonge de la seu, de 40 lliures de la causa pia del canonge Costa a favor de Rafael Despuig, estudiant, fill seu.

El 20 de novembre de 1630, es casen Rafel Despuig, donzell (*) domiciliat a la ciutat de Girona i Anna Magina Montrodon. Entre el 1631 i el 1641, neixen a Cabanes alguns dels seus fills: Francisca (1631), Rafel (1634), Emerentiana (1639) i Maria (1641). (*) (1) A Catalunya són anomenats donzells els nascuts de sang noble, en realitat, nobles que també podrien ser anomenats oficials o cavallers. (2) Jove noble de menys de trenta anys encara no armat cavaller. (3) Al Principat de Catalunya, a la baixa edat mitjana, membre inferior de l’estament militar no armat cavaller.

Magina va morir a Cabanes el 23 de febrer de 1657 i va ser enterrada dos dies més tard ... se li feu lo cos present ab ... no rebe ningun sacrament no ha fet testament ho nos sap ...

Francisca Despuig (1631-1715), filla de la parella, es va casar en primeres núpcies amb Antoni Padern, doctor en dret, i només els va sobreviure una filla, Maria Rosa, casada a Cabanes el 26 de setembre de 1691, amb Josep Puig. El fill, Domingo Padern i Despuig va ser enterrat el 15 de desembre de 1689. Al testament signat tres dies abans es defineix com a estudiant i entre els testimonis hi ha dos militars.

Quan va enviudar, Francesca Despuig es va casar en segones núpcies amb Francesc Carreras Raguer, de Tàrrega, el 3 de setembre de 1680.

El 1702, Francisca va emmalaltir i va signar testament davant Josep Fuster, capellà del poble, però no va morir fins el maig de 1715. Al registre de la seva defunció s’hi explica que tenia fet testament, en poder de Feliu Gavella, notari de Peralada, un testament que segurament va anul·lar l’anterior. Amb tot, el testament de 1702, ens dona algunes dades interessants: • Té una filla del primer marit, Maria Rosa, casada amb el Dr Josep Puig de Figueres i un fill del segon matrimoni, Anton Francisco de Carreras i Despuig • Vol ser enterrada a l’església parroquial de Cabanes, davant l’altar de Nostra Senyora del Roser, tot i que al registre de defunció diu que la van enterrar al cementiri • A banda dels oficis de novena i cap d’any, vol que se li celebrin 300 misses a Cabanes i 700 misses a on vulguin els seus marmessors • Deixa l’usdefruit de la seva heretat al seu marit, fins a la seva mort o fins que es torni a casar. El 1706, Francesc de Carreras com a usufructuari de la seva esposa Francesca de Carreras i Despuig, arrenda per un termini de quatre anys, tota la seva heretat que té en dit castell i que consta de una casa amb un corral annex, situada a la plaça de l'Oli, amb les terres i possessions que li pertanyen. Vegeu: “Els contractes d'arrendament” Pàg. 57 • Reconeix que part del dot del seu marit es va invertir en profit dels seus béns: per pagar el plet que tenien contra la senyora Francisca Gelabert (cunyada o tia?); per construir una casa i corral, contigus a la casa principal, així com obres fetes a la casa principal i a la casa del masover (1.100 lliures), per les despeses funeràries de la seva mare Magina, del seu germà Rafel i del seu fill Domingo Padern i Despuig (775 lliures).

[Aquest apunt podria confirmar que el que coneixem com a can Carreras pertanyia als Despuig o als Montrodon i que els Carreras van arribar a Cabanes des de Tàrrega, gràcies a aquest casament i només hi van aportar el dot matrimonial.]

• Nomena hereu universal al seu fill Anton Francisco Carreras Despuig i a més li deixa 4.500 lliures. En cas de mort sense descendència, l’heretat passaria a la seva filla i si

67

Cabanes a principis del segle XVIII (1701-1714)

tampoc fos possible als seus nebots, fills de la seva germana Caterina i de Josep Sunyer, que vivien a Ullà i/o Torroella de Montgrí No se sap on ni quin any va morir Francisco de Carreras i Raguer, però el 22 d’agost de 1713 va fer testament on determina: • Que vol ser enterrat al peu de l’altar de Nostra Sra del Roser de l’església de Cabanes • Explica com vol que siguin els oficis funeraris i les misses que s’hauran de dir per a la seva ànima. Deixa 10 lliures a la Verge de Requesens • Nomena la seva esposa com a usufructuària dels seus béns • Vol que durant un any es mantingui i vesteixi a Cosme Sunyer, llicenciat d’Ullà i nebot seu • Respecte als seus béns, explica que va aportar 800 lliures de dot que estan en poder d’un notari de Figueres i esmenta el plet que van tenir amb la Sra Francisca de Montrodon i Gelabert, que va durar 10 anys. [Al Fons del Marquès de Saudín, de l’Arxiu de la Biblioteca de Catalunya, entre els plets dels Mont-rodon s’hi conserven les Pretensions d'Anton de Carreres i Despuig en l'herència de Ramon Sans i de Montrodon.] També fa referència a la manutenció de la família de la seva esposa, els seus dos fills i dues fillastres i a les despeses d’enterrament de la mare, el germà i el fill de la seva esposa • També és propietari d’una vinya, un pati prop del corral del masover i un camp de tres vessanes que està al costat.

• És administrador d’una causa pia, fundada a la vila d’Agramunt, en favor dels descendents de Francisca de Carreras i Despuig i n’explica l’estat de comptes i els problemes que li ha comportat • Nomena hereva a la seva esposa, amb la condició de què posteriorment, l’heretat passarà al seu fill Anton de Carreras i Despuig • Deixa 100 lliures barceloneses a la seva néta Antònia, per quan es casi o es faci monja Pel que es dedueix del testament, només van tenir un fill, Anton Francesc Carreras i Despuig, un fet normal tenint en compte l’edat de Francisca.

Anton Francesc de Carreras Despuig, fill de Francesc Carreras Raguer i Francesca Despuig, el 1702, es va casar amb Maria Carles, de Torroella de Montgrí (*), filla de Martí Carles i Suficiència Teixidor, nascuda el 1684. (*) El 1737, la família Carles va rebre el títol de noblesa, concedit per Felip V, en la persona de Marti de Carles i Teixidor, germà de Maria.

Anton Carreras Despuig i Maria Carles, durant la guerra de Successió van viure a Cabanes però també feren estades a Torroella de Montgrí, on nasqué algun dels seus fills: • 1704, 21 de juliol.- Eufresina. (Cabanes) Padrins: el Sr Francesc de Carreras i Reguer, domiciliat a Cabanes i la Sra. Suficiència Teixidor, muller del Sr Mariano Pagès i Gorb, ciutadà honrat de Barcelona i domiciliats a Torroella de Montgrí.

• 1708, 3 de maig.- Martí. (Cabanes) Padrins: el Sr. Martí Carles de Torroella de Montgrí i la Sra Francesca Despuig, muller del Sr. Francesc de Carreras i Reguer, domiciliat a Cabanes

68

Cabanes a principis del segle XVIII (1701-1714)

•

1709, 23 d’agost.- Maria Francesca. (Cabanes) Padrins: el Sr Francesc de Carreras Reguer i la Sra Francesca de Carreras i Despuig, de Cabanes

•

1710, 7 novembre.- Caterina. (Torroella de Montgrí) Padrins: Sr Martí Carlas i la Sra Caterina Pla de Torroella de Montgrí

El 30 de gener de 1714, enterren a Antònia una altra filla de la parella i l’única que apareix al testament del seu avi.

Uns anys després, Martí de Carreras i Carles, hereu d’Anton de Carreras i Maria Carles, es casa amb Josefa Avinyó -filla de Pere Avinyó i Mateu de Peralada i de Margarida de Mach i Pagés, de la família Mach d'Ullà-, de Peralada. Van celebrar la cerimònia a Peralada, el 29 de setembre de 1734 i l’endemà, van rebre la benedicció nupcial a la capella de Sant Sebastià de Cabanes.

Martí i Josepa van tenir un fill, Vicenç, nat el 1735 i una altra filla, Margarida, nada el 1740 i que va morir als 4 mesos. El noi degué morir, i Rosa, nada el 1738, va passar a ser la pubilla de can Carreras. Quan el 1757, Maria Rosa de Carreras i d’Avinyó, es va casar amb Ignasi de Conill i de Carreras, d’Olot, es va extingir el cognom Carreras de Cabanes.

A l’escut que es troba a la façana de can Carreras s’hi poden veure els distintius de les dues cases: els Conill i els Carreras.

Timbre: Casc o elm (símbol de cavaller) Carreras Cavall (símbol de la guerra) Estrelles (símbol de constància en el servei al sobirà) Conill Conill (símbol d'amor a les lletres) Arbre (símbol d'estabilitat i fecunditat) Tres faixes amb tres estrelles

69

Cabanes a principis del segle XVIII (1701-1714)

Els Puig i Casadevall

70

Cabanes a principis del segle XVIII (1701-1714)

L’origen documentat dels Puig de Cabanes es remunta a principis segle XVI, quan Miquel Puig, casat amb Francesca, adquireix el mas Moner (es desconeix la seva localització) de Cabanes i el 1530 ja hi habita.

El 1579, el seu fill Antic Puig, es casa amb Margarida Ramis i Requesens, filla de Francesc Requesens –àlies Ramis- i d’Antiga Ramis, pagesos de Cabanes. El 1600, Antic Puig adquireix l’heretat de Sant Feliu de Cadins i altres finques de Cabanes (*).

Dels seus néts destaquen Jaume Puig, prevere i domer de Cabanes, que va morir el 1708, i l’hereu, Miquel Puig i Prats, casat amb Anna Maria Coll, de Capmany.

Caterina Puig i Coll (?-1684), filla de Miquel i Anna Maria, es va casar amb Miquel MirCasadevall, de privilegi militar i familiar del Sant Ofici de la Inquisició, des de 1676. Aquest casament aportà noblesa a la casa Puig de Cabanes, com a descendent d’en Mir de Segaró (pagesos de privilegi militar des de 1481). Caterina va morir el 16 de novembre de 1684, havia fet testament el mateix dia. Miquel, que havia signat testament davant el notari Abdon Julià Boy el 24 d’abril de 1684, va morir cinc anys més tard.

El 1682, el seu hereu Josep Puig i Casadevall s’havia casat amb Margarida Viader i Suardell, de Montiró. Els seus últims fills van néixer els primers anys de la guerra de Successió:    

   

1686, 1 de setembre. Miquel. Padrins: el Sr Miquel Casadevall i Puig, familiar del Sant Tribunal i la Sra Anna, vda de Jaume Viader, pagès de Montiró 1688, 23 de febrer. Jaume. Padrins: Jaume Viader, pagès de Montiró i Anna Maria Quintana de Cabanes.

1689, 27 de novembre. Francisca. Padrins: Geronim Ros, pagès de Juià i Francisca Felip, de Vilopriu 1694, 9 d’octubre. Francisco. Padrins: Francisco Puig Casadevall i Anna Maria, muller d’Esteve Quintana, de Cabanes 1697, 17 de febrer. Jaume. Padrins: Reverent Jaume Puig, domer de Cabanes i Anna, muller de Pere Isidro Casadevall, pagès de Castelló d’Empúries 1699, 16 d’agost. Isabel. Padrins: Jaume Viader, pagès de Montiró i Isabel Maymó, muller de Francisco Puig Casadevall.

1701, 14 de febrer. Anna Maria. Padrins: Antoni Felip, pagès de Vilpriu i Anna Maria, muller de Pau Moner, pagès de Vilasacra.

1703, 3 de març. Miquel. Padrins: Miquel Casadevall, jove, germà del batejat i Caterina Gomis, muller de Rafel Ramis, pagès de Cabanes

El seu hereu, Miquel Puig-Casadevall i Viader, el 1707 –en plena guerra de Successió- es va casar amb Maria de Batlle i Bellsolà, filla de Joan Batlle, cavaller de Parets i d’Oròsia Bellsolà i Corominas. Fins al final de la guerra de Successió van tenir 4 fills:    

1709, 6 de gener. Josep. Padrins: Francesc Casadevall y Maymó i ... de Batlle 1710, 2 de febrer. Joan. Padrins: Joan Esteve de Batlle, veí de Bàscara i Isabel Maymó, muller de Francesc Maymó, pagès de Cabanes 1712, 14 de febrer. Miquel. Padrins: Miquel Viader, jove de Montiró i Margarida, muller de Josep Espolla, de Bàscara 1713, 10 de juny. Maria. Padrins: Jaume de Batlle, llicenciat i Maria Puig i Casadevall, donzella de Cabanes.

71

Cabanes a principis del segle XVIII (1701-1714)

El 1715 Maria de Batlle va morir i dos anys més tard, Miquel es va tornar a casar amb Anna Maria Gorgot i Pellicer.

L’hereu, fill de Miquel Puig-Casadevall i Maria de Batlle, va morir jove i sense descendència masculina. Vicenç, fill de la segona esposa ja s’havia ordenat capellà, per tant l’hereva fou Francesca Puig-Casadevall i Gorgot –nada el 1725-, la qual el 1747 es va casar amb Jaume Pont i Germànico i Molar, àlies Romaguera, de Pont de Molins. Més endavant Jaume Pont i Germànico i Puig-Casadevall, fill de la parella, es va casar amb Antònia Aguer, pubilla de la casa i heretat dels Aguer. Amb aquests dos casaments es va extingir la casa Puig Casadevall i la branca principal dels Aguer i la seva propietat va passar als Romaguera. (*) En el segle XVIII, les mencionades monges disposaven encara del domini directe sobre un considerable i extens patrimoni a Cabanes, dintre del qual el lot més destacat es trobava representat per l’antic monestir i els seus entorns i possessions annexos, en aquest temps, en domini útil de Miquel Puig Casadevall que, per tot plegat, paga l’insignificant cens de 5 sous barc. i “mediam gallinam”, a més de les dècimes de “pane, vino, canopo, lino, et carnalico, videlicet, de undecim mensuriy, unam mensuram”.

L’extensa i productiva finca, la més important de Cabanes, comprenia “casas, terras campas, olivars, molins y las cosas de aquells, prats, pasturas, arbres y arboledas, forns de teulas, y altras totas y senglas cosas, honors y possessions, en los quals llochs predits era construit lo Monastir de ditas Monjas”.

Els Maymó

72

Cabanes a principis del segle XVIII (1701-1714)

Els Maymó foren una família de pagesos benestants emparentats, entre d’altres, amb els Puig Casadevall, de Cabanes i els Nouvilas, de Sant Quirze de Colera.

En temps de la guerra de Successió trobem a Miquel Maymó, casat amb Margarida Nouvilas de St Quirch de Colera. Alguns dels seus fills van ser:    

???. Isabel 1686, 15 de setembre. Joan. Padrins: Joan Nouvilas i la seva muller Margarida, de Sant Quirze de Colera 1691, 3 d’octubre. Margarida. Padrins: Miquel Masseli, apotecari de Figueres i Margarida, muller de Josep Casadevall, pagès de Cabanes 1695, abril. Isabel. Padrins. ... fill de Joan Nouvilas, pagès de Sant Quirze de Colera i Isabel Maymó, donzella, germana de la batejada

Miquel va morir el 13 de setembre de 1702. La seva filla gran, Isabel Maymó i Nouvilas, el 1697, s’havia casat amb Francesc Puig i Casadevall. Francesc Puig i Casadevall i Isabel Maymó, van tenir uns quants fills que nasqueren durant la guerra de Successió: 



 





1698, 20 d’abril. Margarida. Padrins: Miquel Maymó, pagès i Margarida, muller de Josep Casadevall, pagès.

1699, 13 d’octubre. Anna Maria. Pels vols del 1725, es va casar amb Pere Ribas i Bonal, de Boadella. És molt possible que d’aquí vingui la relació entre els Ribas i el mas que ara porta el seu nom, però que abans era conegut com el mas Maymó, ja que els germans d’Anna Maria van morir essent adults, però sense descendència.

1701, 22 de novembre. Margarida. Padrins: Jaume Puig, prevere i Margarida Nouvilas de St Quirch de Colera. El 1702 mort un nadó de la família, podria ser aquesta Margarida 1703, 17 de desembre. Joan. Padrins: Joan Nouvilas, pagès de St Quirch de Colera i Maria Olivet, muller de Pau Olivet, pagès de Massanet de Cabrenys. Va morir el 25 de març de 1705 1710, 16 d’abril. Josep, Joan, Francisco. Padrins: Josep Nouvilas de St Quirch de Colera i la Sra Casadevall i de Batlle de Cabanes. Podria ser el Francisco Maymó, casat amb Caterina Falgàs, i que el 1753 fa testament per morir poc després. Al document ens diu que té uns 40 anys i que deixa com a hereva a la seva filla Maria. Caterina, la seva esposa va morir el 1754, només tenia 34 anys.

1713, 29 de juliol. Jaume Miquel. Padrins: Miquel Casadevall, pagès de Cabanes i Magdalena Maselis de Vilabertran. És possible que sigui el Miquel Maymó, que va fer testament el 1743. Al document diu que té 30 anys, que és fill de Francesc Maymó i d’Isabel (tenint en compte que era el fadristern que anava a casa d’una hereva és normal que és canviés el cognom de Puig Casadevall pel de Maymó). Casat, però sense fills, nomena hereu al seu germà Francesc i si ell no pot heretar, llavors les seves propietats seran per a Quirch Ribas, fill de Pere Ribas i d’Anna Maria Maymó, la seva germana.

73

Cabanes a principis del segle XVIII (1701-1714)

Els Aguer

Els Aguer són la família de Cabanes de la qual es conserven documents més antics. La primera referència que en tenim es remunta a l’any 1248, quan Bernat Aguer de Cabanes, ven al monestir de Sant Feliu de Cadins i a la seva obrera, Beatriu d’Aguiló, uns aspres de terra situats a Cabanes, a l’indret d’Aspres.

A partir d'aquesta data, diferents documents de l’Arxiu Diocesà, ens reflecteixen l’activitat dels Aguer de Cabanes:

74

Cabanes a principis del segle XVIII (1701-1714)

      





El 1319, un altre Bernat Aguer redueix el cens de dues feixes situades a l’estany de Mirapigues El 1335, Guillema, esposa de Pere Aguer es fa dona pròpia de l’abadessa de Sant Feliu de Cadins, per haver entrat al mas Aguer El 1342, Ramon Aguer apareix en un inventari de capbreus El 1402, Cília Aguer i els seus fills Ermessendis i Bernat Aguer, venen un censal a Sant Feliu de Cadins El 1540, trobem un Vicenç Aguer, pagès de Cabanes En un document dels anys 1563-64, del notari Jaume Quintana hi trobem: "...vobis Rafael Aguer, traginero, oriundo loci de Cabanis, in dicta villa de Figuerys habitater presenti..." (Arxiu històric de Girona. Protocols de Figueres) El 1578, es cita a Joana, viuda d’Antic Aguer, pagès de Cabanes. L'edifici de ca l'Aguer, del carrer Canal, que a la publicació de l'ACA, “Planificació de l'espai fluvial a la conca de la Muga” és datat el 1554, podria haver estat construït per aquesta parella.... ...Protegida, en part, per un mur o barana de pedra, la sèquia no solament dividia el recinte en barri vell i barri del castell o eixample, sinó que venia a representar l’eix vial més important, com ho indica que en ell hi disposen les seves cases algunes de les famílies de més categoria, com els Aguer, ...

El 1601 o Francesc Aguer, clergue de Cabanes es presenta per un benefici de Darnius o Jaume Aguer, clergue de Cabanes, insta la col·lació del benefici de Santa Caterina de Peralada, al que ha estat presentat per Guerau Pont Aguer, pagès de Cabanes o Quirze Pont, rector de Cabanes, fa la professió de fe. Emparentat amb els Aguer, el 1608, comença l’inventari dels seus béns, entre els quals destaquen un important nombre de caps de bestiar El 1614, Jaume Aguer, clergue de Cabanes, insta el benefici de sant Quirze d’Agullana

Els registres parroquials de Cabanes es van iniciar el 1613 i tres anys després ja trobem el bateig d’un nen, Miquel, fill d’Antic Aguer, de Cabanes i Montserrada Teixidor, de Valldevià. A partir d’aquesta parella es pot refer el lligam genealògic amb tots els Aguer del poble.

El 1640, Joan Aguer -fill d’Antic Aguer i Montserrada- es va casar amb Elisabet Gibert, de Sant Climent Sescebes. Van tenir dos fills, Rafel i Pere, citats al testament que es va signar el 1674.

El 1657, l’hereu, Rafel Aguer (1642-1692) es casa amb Maria Masseli, vidua de Vilabertran. No van tenir cap hereu, només els van sobreviure tres noies, Isabel -nada el 1658-, que es va casar amb Pere Ramis; Margarida –nada el 1662- que es va casar amb Pere Cortada de Garriguella i Estefania Francesca. El 1664, Rafel va enviudar i quatre anys més tard es tornà a casar amb Marianna Pigem, vídua de Bellcaire. Quan Rafel va morir, el 1692, nomenà hereu a Josep el fill de la seva segona esposa i al testament especifica que en cas de no poder heretar, les propietats passarien al seus néts, per ordre de primogenitura, a condició de què renunciessin al nom del seu pare –si arribara a ser mon hereu vull que haje de mantenir lo nom o cognom de ma casa co es lo nom de Auguer sens servir altres noms ni cognoms. Un altre fill de la parella, Bonaventura, va ser capellà.

Quan el 1719, el seu fill Josep dicta testament s’identifica amb aquestes paraules: Jo Joseph Aguer pages del Castell de Cabanas del Comptat de Perelada del present Bisbat de Gerona fill legitim y natural del honorable Rafel Aguer pages del dit castell de Cabanes y de la Sra Marianna ... (El tractament d'honorable li era donat pel seu càrrec de batlle) El 1692, Josep Aguer Pigem (1671-1720) es va casar amb Teresa Bohigas, de Santa Pau. No van tenir cap hereu i quan Teresa, el 1798 va morir, Josep es va tornar a casar amb Anna Cardona, vda de ... Barris d’Agullana.

Josep Aguer Pigem, batlle de Cabanes i Anna Barris, van viure els fets de la Guerra de Successió, i els seus fills van néixer durant aquell temps:

75

Cabanes a principis del segle XVIII (1701-1714)

   

1700.- Francisca. Padrins: Rafel Ramis, pagès de Cabanes i Francisca, donzella filla de Joan Cortada, pagès de Maçanet de Cabrenys. Va morir el 1713, quan tenia 13 anys.

1701.- Pere. Padrins: Pere Antoni Capmany, pagès de Biure i Isabel Gomis (abans Aguer), vda de Cabanes. Va morir el 1703 1704.- Salvador. Padrins: lo discret Salvador Prats y Matas notari del col·legi de Figueres i Rosa Aguer, donzella de Cabanes. Va morir el 1714 1708.- Maria Llúcia. Padrins: Francesc Barris, jove pagès de La Vajol i Maria, muller de Rafel Brugat, pagès de Vilabertran. El 1723 es va casar amb el seu cosí Antoni Aguer, viudo.

Pere Aguer (1643-1718), l’altre fill de Joan Aguer i Elisabet Gibert, el 1670 es va casar amb Anna Ma Barralic de Sant Pere Pescador, el 1681 amb Mariàngela Bonafós i el 1692 amb Paula Alfaras, vídua de Bonaventura Servera, barriler de la Selva de Mar. Quan el 1707, Paula va morir, Pere Aguer encara es va tornar a casar amb Maria. No va sobreviure cap fill dels dos primers matrimonis, però Pere i Paula van ser pares durant aquests anys: 

1693.- Josep. Padrins: Josep Aguer, pagès i Margarida, muller de Josep Puig Casadevall, pagès. Va morir als tres mesos  1695.- Anna Maria. Padrins: Pere Alfaras de Cadaqués i Maria, muller d’Antoni Serra de Peralada  1697.- Miquel. Padrins: Rafel Jordà, pagès de Pont de Molins i Caterina, muller de Rafel Mercader, pagès de la Selva. Va morir amb pocs mesos  1699.- Pere Antoni. Padrins: Antoni Serra de la Salanca, pagès de Peralada i Anna Maria, muller de Rafel Llorens de Cadaqués. Se’l va conèixer per Antoni i el 1723 es va casar, en segones núpcies, amb la seva cosina Llúcia  1701.- Emerenciana. Padrins: Pere Roca, habitant a Vilanova de la Muga i Maria Anna, muller de Pere Alfares, pagès de Cadaqués. El 1725, es casa amb Joan Guanter  1704.- Caterina, filla de Pere Aguer pagès de dit lloch del portal de las Heras. Padrins: Sr Joseph Puig i Casadevall, pagès i Caterina, muller de Rafel Ramis, pagès. Va morir als tres anys.

Paula va ser enterrada el 17 de setembre de 1707 i l’endemà, van enterrar la seva filla Caterina, de 3 anys. Al registre de defunció hi diu: Paula Aguer muller de Pera Aguer de la Sal pages de Cabanes.

Gràcies als dos últims registres sabem que Pere i Paula vivien prop del portal de les Eres (carrer d’Espolla) i que en aquells anys tingueren la concessió per vendre sal i possiblement altres productes.

76

Cabanes a principis del segle XVIII (1701-1714)

Encara dins els anys de la guerra de Successió, el 1711 neix una nena, Maria, filla de Pere Aguer i Maria, la seva quarta esposa i que va morir el setembre de 1713. El 13 d’agost de 1712, van enterrar a Mariàngela Auguera, viuda d’un Aguer no identificat i el desembre de 1713, van enterrar a Francisca Aguer, una noieta de quasi 14 anys, filla de Josep Aguer i Anna Barris.

Més endavant, cap el 1718, Antoni Aguer, fill de Pere i Paula, es va casar amb Margarida Coll, segurament de Vilajuïga, i el 1723, després d’enviudar, Antoni es va casar a l’església de Sant Sebastià amb la seva cosina Llúcia, filla i hereva de Josep Aguer i Anna Barris. D'aquesta manera es mantenia el cognom i les propietats quedaven dins la família. El 1751, Antoni va ser elegit batlle de Cabanes (*) i procurador del comte. Els van sobreviure tres noies, Emerenciana, Maria i Teresa i dos nois: 



Rafel (1728-1785), l’hereu d’Antoni i Llúcia, es va casar amb Caterina Puigferrer de Vilabertran, no els va sobreviure cap noi i la seva filla Antònia, el 1780, es va casar am Jaume Pont i Casadevall, amb la qual cosa l’heretat dels Aguer va passar a la família Romaguera. El 1783, Rafel Aguer apareix com el tercer contribuent del poble.

Joan (1730-1783), que el 1760 es va casar amb Maria Àngela Labori. D’aquesta parella provenen tots els Aguer que hem conegut i que encara hi ha al poble.

(*) ... L’Ajuntament de Cabanes proposa com a batlle Antoni Aguer, que és nomenat pel procurador del comte, Dr. Mariano Bransi, per dos anys. (AHPG, “Prot. Peralada”, Ll. núm.

860, f. 73).

Antoni Aguer va adquirir moltes terres gràcies als establiments que proposava el comte de Peralada, però també es va implicar per aconseguir que la universitat de Cabanes mantingués la propietat de terres comunals on poder pasturar els seus ramats. ... La política d’adquisició de terra estaria reforçada, sens dubte, per la circumstància que els llocs clau de l’administració local semblen estar més o menys controlats per les persones que més se n’aprofiten, com els hisendats Miquel Puig i Antoni Aguer, dos dels regidors que, en nom de la Universitat, efectuen la segona de les compres. Referent als dos, recordem la presència constant de llurs eugassades –almenys fins a l’època de la concòrdia– en els riberals de la Muga i l’episodi de l’empresonament de llur eugasser per ordre dels representants del comte.

77

Cabanes a principis del segle XVIII (1701-1714)

Els Ramis

Els Ramis foren una altra de les famílies benestants del poble, emparentades amb els Puig Casadevall i els Aguer i avantpassats dels Ramis que encara viuen al poble.

A l’Arxiu Diocesà de Girona, trobem una primera referència a Vicenç Ramis, pagès de Cabanes, amb data de 1545 (*). (*) 1545.- Vicenç Ramis, pagès de Cabanes, diposita 35 lliures a lluïció d'un censal del benefici del Sant Esperit de Vilafant, 6 novembre 1545; foren prestades a Joan Antoni Puig, mercader de Figueres (U-32602507)

El 1579, Antic Puig –avantpassat dels Puig i Casadevall-, es casa amb Margarida Ramis i Requesens, filla de Francesc Requesens –àlies Ramis- i d’Antiga Ramis, pagesos de Cabanes.

78

Cabanes a principis del segle XVIII (1701-1714)

Al llarg del segle XVII, als registres parroquials trobem tres branques: Jaume Ramis, casat amb Magdalena (entre 1619 i 1630, tenen sis fills), Francesc Ramis, casat amb Caterina (entre 1622 i 1629, tenen tres fills) i Pere Ramis, casat amb Margarida.

Pere Ramis i Margarida van tenir 10 fills entre 1640 i 1757, un d’ells, Jaume, nat el 1645, podria ser un Jaume Ramis, beneficiat, que va morir el 1701. L’hereu de Pere Ramis i Margarida es deia Pere, com el pare.

Nat el 1643, el 28 de febrer de 1672, Pere Ramis es va casar amb Isabel Aguer. Avuy als vint y vuyt de febrer de lany mil sis sens setenta y dos per mi Miquel Martí pr y sacrista de Cabanes fon estats esposats en presencia de Jauma Puig y Miquel Puig y Casadevall pagesos de Cabanas Pera Ramis pages fadri fill llegitim y natural de Pera Ramis [difunt] pages de Cabanas y de Margarida Ramis [difunta] muller sua y Isabel Aguer donzella filla llegitima y natural de Rafel Aguer menor pages de Cabanes y de Maria Aguer [difunta] primera muller sua.

Isabel, nada el 11 de juliol de 1658, era filla de Rafel Aguer i Maria. Va morir el 1710, als 51 anys.

Pere Ramis i Isabel Aguer van tenir 5 fills. El 18 de juny de 1684, Pere Ramis va morir. En aquestes moments, Rafel -l’hereu- només tenia 10 anys. Als divuyt del mes de juny del any mil sis cents vuytanata y quatra mori Pere Ramis pages y familiar del Sant Offici del lloch y castell de Cabanes y als dinou de dit mes y any fonch enterrat en lo sementiri de la iglesia parrochial de St. Vicens de dit lloch ab assistentia de onse sacerdots no rebe sino lo Sagrament de extemauncio y no se sap aja fet testament y de las sobredites coses ne fas fe jo Joan Bonafos pr y sacrista … he feta la novena y las honras ab …

El 23 de gener de 1689, Isabel Aguer, vda Ramis, es va tornar a casar amb Jaume Gomis, viudo de Vulpellac i el mateix dia el seu fill Rafel, amb només 15 anys, es casava amb Caterina Gomis, filla d’en Jaume.

Rafel Ramis Aguer, propietari del mas de La Caseta, i Caterina Gomis van tenir vuit fills i van viure de ple els fets de la Guerra de Successió.   



1697, 12 de maig. Isabel. Padrins: Jaume Gomis, pagès de Vulpellac i Isabel, muller de Joan Bordas, de Vilasacra 1699, 13 de gener. Josep. El 1716 es casa amb Maria Vilanova, filla d’Abdon Vilanova, pagès de Serrallonga, bisbat d’Elna 1701, 13 de juliol. Pere. Padrins: Fèlix Ramis, fadrí i la Sra Anna Maria Pallissera, viuda de Llers

1703, 20 d’abril. Margarida. Padrins: El magnífic Gregori Matas, doctor en dret de Figueres i la Sra Margarida Casadevall Puig (Viader Suardell), muller de Josep Casadevall. Gregori Matas apareix a les memòries d’Amer Massó i no sembla que li

79

Cabanes a principis del segle XVIII (1701-1714)



  

tingui massa simpatia ja que el defineix amb aquestes paraules: “gran botifler i llop carnicer Don Gorgori Matas, advocat de Figueres i bell burro en quan a les lletres i la mala clàvia del fust mateix i escorxador del país “. Margarida va morir el 31 d’agost de 1706.

1706, 24 de juliol. Maria Francisca. Padrins: Pere Aguer, pagès i la Sra Francisca Pellicer i Camps, muller de Gregori Pellicer i Camps, pagès de Llers. Podria haver mort el 1707 1708, 27 de setembre. Vicenç. Padrí, Josep Ramis, llicenciat fill de Rafel Ramis i padrina, Caterina Rochi, muller de Mariano Rochi, pagès. Vicenç podria haver estat clergue 1711, 2 de setembre. Elisabet. Padrins: Damià Vidal, pagès de Montràs i Margarida Cortada (Aguer), muller de Pere Cortada, pagès de Garriguella 1714, 21 d’octubre. Maria Llúcia. Padrins: Josep Vidal, jove i Maria Brugat

Rafel Ramis Gomis, va ser enterrat el 12 d’abril de 1734. L'hereu de Rafel i Caterina, Josep Ramis Gomis –nat el 1699- es va casar amb Maria Vilanova, el 18 de febrer de 1716. Maria era filla d’Abdon Vilanova, pagès de Serrallonga, bisbat d’Elna i de Mariàngela.

La nissaga dels Ramis, continua amb l’hereu de Josep Ramis Gomis i Maria Vilanova. Nat el 1722, també es deia Josep i el 1750 es va casar amb Maria Capdevila Martí.

L’hereu de Josep Ramis Capdevila, sabater -nat el 1751- també es deia Josep i el 1776 es casà, a Cabanes, mentre el seu germà Rafel, nat dos anys més tard, es casà amb Margarida Riera, d'Argelaguer, l'any 1781. Va viure deu anys a Tortellà treballant de mestre de cases (pairer). Més endavant van tornar a Cabanes i a partir de 1799, els seus fills ja van néixer al poble.

Els Ramis que encara viuen a Cabanes, són descendents d'aquesta parella i segurament l'àlies “peirer”, en que es coneix la família es remunta a finals del 1700. Al registre de casament del seu fill Isidre (1820) hi diu ... he assistit al matrimoni celebrador entre Isidro Ramis treballador de la present parroquia fill legitim de Rafel Ramis Peyrer y de Margarida Riera conjuges natural de Argelaguer...

Al treball d’Albert Compte i Freixenet, hi trobem referenciat un Ramis que podria ser Josep Ramis Gomis. ... Una topada d’aquesta mena la protagonitzaran el comte de Peralada, per una part, i la Universitat de Cabanes i “alguns particulars de dit lloch”, per l’altra.

El litigi concernia les pastures vora la Muga i el rec del Molí, així com el dret, reivindicat pels cabanencs, de “fer pèixer y pasturar los bestiars de dits Particulars en la vora y riberal del dit riu de la Muga, Balcà y vora del dit rech del Molí, entre los arbres que estan plantats per defensa de los Ayguats y Avingudas de dit Riu...”. L’afrontament arribà fins i tot a la detenció i empresonament a la garjola de Peralada, de l’eugasser de Josep Casadevall i de Josep Ramis, hisendats, a causa d’haver permès l’entrada del seu ramat d’eugues en terres de cultiu establertes pel comte.

Els Rochi [o Roqui] La primera referència als Roqui la trobem el 1572 quan Pere Roqui, pagès de Cabanes, com a pare i administrador de la seva filla Marianna, insta un plet contra Caterina, vda de Pere Oliver, de les Costes de Peralada per l'heretat de Jeroni Andreu, oncle de Marianna i germà de Caterina. Als registres parroquials els trobem fins al 1750.

La branca principal està formada per Francesc Roqui i la seva esposa Marianna, que tenen fills entre 1624 i 1631. Un dels seus fills, Joan, nascut el 1631 es va casar amb Anna i entre 1656 i 1673 van tenir cinc fills. Geroni, el fill gran i hereu, va néixer el 1656.

80

Cabanes a principis del segle XVIII (1701-1714)

El 17 d’abril de 1679, Geroni Roqui es va casar a Terrades, amb Maria Fàbrega, filla de Joan Fàbrega i Clara. Entre 1680 i 1698, van tenir vuit fills. Geroni va ser enterrat el 18 de maig de 1698. Havia fet testament tres dies abans, deixant aquestes disposicions:   

  

Marmessors: Maria, la seva dona; Salvador Guilla, escrivent de Figueres; Pere Fabrega, pagès de Terrades Determina com vol que siguin els oficis funeraris Nomena usufructuària dels seus béns, a la seva dona, sempre que es mantingui viuda i fins que l’hereu hagi complert els 24 anys. A partir d’aquest moment, l’hereu ha de cuidar de les necessitats de la mare vivint junts. En cas de desunió, l’hereu li ha de deixar una cambra amb el llit guarnit. També li ha de deixar pas obert per la sala i l’escala principal. Per al seu “sustento”, cada any li haurà de donar: sis quarteres de blat bo, sis botes de vi claret, un mallall i mig d’oli, cinquanta lliures de carn de tocino salt, de sal i vinagre, el que necessiti Deixa 40 lliures de plata a la seva dona, en cas de què es torni a casar i en aquest cas també si li ha de restituir el que va aportar com a dot Vol que si algun fill vol estudiar, l’hereu l’haurà de mantenir Nomena hereu al seu fill Joan. En cas de no poder heretar, la propietat passaria per odre de primogenitura a Mariano, Baptista o Josep

Mariano Roqui Fabrega, fill de Geroni i Maria, va viure els fets de la Guerra de Successió.

Mariano es va casar amb Caterina Vidal - filla de Jaume Vidal, pagès de Vulpellac i d’Isabel-, el 19 de febrer de 1708. Entre 1708 i 1726 van tenir vuit fills.        

1708.- Isabel. Nada el 9 de desembre de 1708. Padrins: Rafel Ramis i Isabel Vidal Ramis. El 1733 es va casar amb Miquel Pagès Planes 1710.- Caterina. Batejada el 13 d’abril. Padrins: Batista Fàbrega, pagès de Terrades i Caterina, muller de Rafel Ramis 1713.- Margarida. Batejada el 9 de febrer. Padrins: Josep Aguer i Margarida Frasquet 1716.- Josep. Batejat el 20 de març. Padrins: Josep Vidal, jove i Úrsula Roqui, donzella 1718.- Llúcia. Batejada l’11 de març. Padrins: Joan Baptista Roqui i la Sra Maria Ramis 1720.- Salvador. Batejat el 23 de desembre. Padrins: Josep Roqui, llicenciat i Isabel Roqui, donzella 1723.- Eulària. Batejada el 12 de desembre. Padrins: Jaume Roqui, jove i Maria, muller de Rafel Brugat.

1726.- Maria. Batejada el 24 de gener. Padrins: Josep Roqui Tarasco (Trasco) habitant a Avinyonet i Maria, muller de Josep Vidal

Amb un segle de diferència, es troben dos Josep Roqui, clergues. El primer apareix entre 1615 i 1618, mentre l’altre consta com a beneficiat a l’altar de Sant Antoni de Cabanes, l’any 1714 i podria ser fill de Geroni Roqui i Maria Fàbrega.   

1714.- Josep Roquí, clergue de Cabanes, insta la col·lació del benefici de Sant Antoni de Cabanes, vacant per òbit d’Ignasi Pla, clergue, al qual ha estat presentat pels jurats, 1714 (D368-03237) 1714.- Cabanes. Antoni. Josep Roquí, clergue de Cabanes, presentat pels regidors (A-04100107) 1728.- Josep Roquí, clergue de Cabanes, insta la col·lació del benefici de Santa Caterina de Peralada, vacant per òbit de Josep Fuster, al qual ha estat presentat per Llúcia Aguer, de Cabanes (D-382-06317)

81

Cabanes a principis del segle XVIII (1701-1714)

Personatge nascut l'any 1714 Rafel Vergés Brugat (Cabanes, 1714-Olot, 1795), notari

Batejat a Cabanes el 14 de gener de 1714, era fill de Miquel Vergés i Margarida Brugat. El 5 de gener de 1744, quan ja exercia de notari a Castellfollit de la Roca -en va ser notari titular entre 1746 i 1758- es va casar amb Mariangela Casellas Serra, filla del notari de Besalú. Més endavant es va fer càrrec d'una notaria d’Olot.

El seu nom apareix a l’inventari dels béns de Jaume Pont Casadevall i Puig, àlias Romaguera, signat el 1789. En aquest document s'hi descriu una casa, propietat de Rafel Vergés que sembla ser l’edifici que coneixem com a can Vanover.

Rafel Vergés va morir a Olot, als 85 anys, el 30 d’abril de 1795.

82

Cabanes a principis del segle XVIII (1701-1714)

Qui eren a principis del segle XVIII els avantpassats dels metges: Josep Pagès Dalmau, Josep Llombart Pagès o Josep Brusés Portell?

Avantpassats de Josep Pagès i Dalmau, metge El 22 de gener de 1709 Andreu Pagès Llahona, fill Miquel Pagès, de Cabanes i de Maria Anna Llahona, de Vilarnadal, es va casar amb Margarida Planes, de Terrades. Van tenir uns quants fills, dos d'ells nascuts duran la guerra, Miquel, el 1710 i Pere, el 1712. En Miquel, l'hereu, el 1733 es va casar amb Isabel Roqui, filla de Mariano Roqui i Caterina Vidal.

Després d'unes quantes generacions naixeria Josep Pagès i Dalmau, metge que va exercir durant anys a l'Argentina i que, el 1927, va oferir un edifici del carrer Colón per tal de poder-hi fer una nova escola pública de nens.

83

Cabanes a principis del segle XVIII (1701-1714)

Avantpassats de Josep Llombart Pagès, metge i investigador (inventor del TRABMULL) La família Llombart, està documentada als llibres parroquials de Borrassà (veïnat de Creixell), des del 1657.

La vigília de Reis de 1710, Josep Llombart es va casar, a Borrassà, amb Elisabet Vehí i se'ls coneix dos fills Joan, nat 1713 i Ignasi, nat el 1717. El seu nét, Joan Llombart i Albert, ferrer de professió, el 14 d'abril de 1771, es va casar a Cabanes amb Maria Comas Perpinyà i s'hi va establir. El rebesnét d'aquesta parella, va ser Josep Llombart Pagès, batejat a Cabanes el 8 de maig de 1857.

84

Cabanes a principis del segle XVIII (1701-1714)

Avantpassats de Joan Brusés Portell, metge Els primera vegada que apareix un Brusés als registres parroquials és el 1653, amb el casament de Josep Brusés i Cecília Abat. Cinc generacions més endavant, a principis del 1800 es casen Vicenç Brusés Pagès i Teresa Portell Aguer (germana de l'àvia de Josep Pagès Dalmau).

Joan el seu hereu, nat el 1812, es va quedar a la casa familiar, mentre el fill petit, nat el 1827 i que també es deia Joan, va estudiar medicina i va viure a Figueres. La seva filla Dolors es va casar amb Enric Ferran Xirau, farmacèutic.

85

Cabanes a principis del segle XVIII (1701-1714)

Qui eren, a principis del segle XVIII, els avantpassats d'Enric Cullell Sagols, músic i violinista?

El 6 de març de 1699, Francesc Cullell es casa, a Cabanes, amb Francesca Colom (Francesca, filla d'Andreu Colom i de Maria havia estat batejada a Cabanes el 1678). De Francesc només sabem el nom dels seus pares, però es desconeix si era fill de Cabanes o hi va venir a viure amb motiu del casament. S'han trobat 5 fills de la parella batejats a Cabanes entre 1700 i 1712, any en què va morir Francesc Cullell, quatre mesos abans de què nasqués la seva última filla. El fet de què els padrins d'algun dels seus fills fossin de la família Puig Casadevall, fa pensar que treballaven per aquesta família.

Dos segles més tard, el 1897, naixia a Algèria, Enric Cullell i Sagols, descendent d'aquesta parella.

86

Cabanes a principis del segle XVIII (1701-1714)

Capellans que van exercir a la parròquia de Cabanes

Entre 1701 i 1715, a Cabanes hi van exercir diferents sacerdots com a preveres titulars de la parròquia.     





Josep Fuster. Fins el 1703 Jaume Puig. Nascut a Cabanes, va morir el 1708, essent rector de la parròquia Baldiri Usall. Va arribar el 1703, per substituir a Josep Fuster i va morir a Cabanes, el 1709 Joan Millesa. Hi va estar pocs mesos, va arribar el 1708, després de la mort de Jaume Puig i va morir, a Cabanes, el 1709 Pere Dalmau. Va exercir a la nostra parròquia entre 1710 i 1713 Josep, Salvador i Vicenç Miró. Els tres germans van intervenir a la parròquia de Sant Vicenç. Josep només va exercir de forma esporàdica, amb motiu de la mort de Jaume Puig i Baldiri Usall. Salvador hi va residir des del 1709 fins al moment de la seva mort, el 1729. Vicenç, després d’algunes intervencions esporàdiques, hi va exercir entre 1715 i 1735 Tomàs Escofet, va arribar el 1714

A part dels capellans adscrits a la parròquia, trobem altres clergues com els capellans militars que oficiaven les cerimònies dels soldats, i els capellans i religiosos de poblacions veïnes que devien venir puntualment, per substituir malalties o absències. Un d'aquests fou Amer Gimbernat, fill d’Ollers i domer de Peralada, que era oncle-avi del primer Gimbernat que va arribar a Cabanes, el 1782.

Josep Fuster El 1682 ja apareix com a prevere de Cabanes. El 1684 se’l declara hàbil com a sagristà.

Resideix a Cabanes fins el 1703.

87

Cabanes a principis del segle XVIII (1701-1714)

Jaume Puig

Text de la làpida Hic yacet Yacobus Puig presbyter hebdomadarius hujus ecclesia qu animam suam reddi at Deo die 27 7bri anno ...708 Aquí descansa Jaume Puig prevere hebdomadari d'aquesta església que la seva ànima va retornar a Déu el dia 27 de setembre de l'any 1708

88

Cabanes a principis del segle XVIII (1701-1714)

Amb les dades que ens proporciona la inscripció de la làpida, els registres parroquials de bateig i defunció, els documents conservats a l'Arxiu Diocesà de Girona i la informació sobre la família Pont que apareix al llibre "127 genealogies", de Fernando Viader, sembla que podríem assegurar que Jaume Puig, segon fill de Josep Puig Prats i Anna Maria Casadevall, casats el 15 de gener de 1649, va ser batejat a Cabanes, l'11 de febrer 1652.

Jaume Puig seria descendent dels Puig, una família d'hisendats cabanencs documentats des de principis del segle XVI. El 1600, el seu besavi Antic Puig va comprar a Joan Boquet la propietat que abans havia estat de les monges de Sant Feliu de Cadins, tot i que elles en mantenien la "senyoria directa". Se sap que el 1773 la propietat encara era de la família Puig i se suposa que al menys una bona part la van mantenir fins a la desamortització en què va passar a l'estat. Llavors la va comprar la família Pont i Germánico (Romaguera), tot i que d'una manera o altra es pot dir que tot quedava a casa, ja que el 1747 Jaume Pont Germánico s'havia casat amb Francesca Puig Casadevall i Gorgot.

La família Puig tenia propietats al carrer Canal. D'acord amb l'inventari de Jaume Pont i Germánico (pàg. 353): www.raco.cat/index.php/AnnalsEmpordanesos/article/view/10.2436-20.8010.01.39/331860

La descripció de l'immoble fa pensar que seria una casa situada entre can Vanover i el carreró estret que va del carrer Canal al carrer Cavalleries.

A la façana de can Pey s'hi conserven dues inscripcions sobre pedra, on es pot llegir: Me fecit Jacobus Puig hebdomadarius Cabes 1701 (M'ha fet Jaume Puig, hebdomadari (clergue) de Cabanes - 1701) Per les dates, suposem que l'amo de la casa seria el mateix Jaume Puig, que ens ocupa i de fet, al seu testament parla de què té dues cases enfrontades, una "casa gran nova y ab lo hort contigu" (si fos aquesta, en el moment de la seva defunció faria 7 anys que s'havia construït) i una de petita.

Sense poder-ho assegurar amb rotunditat, aquesta podria ser la seva biografia:      

Jaume Puig neix el febrer de 1652, fill de Josep Puig Prats i Anna Maria Casadevall Va ser batejat l'11 de febrer 1652 El 1676 el declaren hàbil per a la rectoria de Cabanes, on exerceix fins al moment de la seva mort Dicta testament el 30 de juliol de 1708 Mort el 28 de setembre de 1708 Aquestes foren les seves disposicions testamentàries:  Nomena executors de les seves últimes voluntats al reverent Geronim Pontier, rector de Vilabertran, al rector i canonge Joan Gruart, canonge de Vilabertran, al reverent pare Elias Miró, religiós carmelita i Francesc Maymó Casadevall, el seu cosí germà.  Demana ser enterrat dins l'església de Sant Vicenç de Cabanes, davant de l'altar del St. Christo, en la qual vol que dels seus béns li facin una llosa on hi consti el dia, mes i any de la seva mort i el seu nom i cognom.  Vol que al seu enterrament hi hagin quinze capellans i que se li facin els oficis i novenes corresponents, convidant-hi a parents i amics.  Mana que a tots els pobres que assisteixen a l'enterrament se'ls doni sis diners barcelonesos de caritat.  Deixa trenta lliures barceloneses a l'obra de Sant Vicenç de Cabanes.

89

Cabanes a principis del segle XVIII (1701-1714)



 

 





 

 

 



 

 

Deixa 10 lliures barceloneses a la Pabordia de Nostra Sra. dels Àngels "Cistellet de les dones", 10 lliures a la Pabordia de Nostra Sra. del Roser i 10 lliures a la Pabordia de Sant Antoni de l'església de Sant Vicenç de Cabanes Deixa 20 lliures barceloneses a la Confraria de Sant Antoni de l'església de Sant Vicenç de Cabanes, per tal de què serveixin per daurar el retaule de Sant Antoni i no vol que se'n gasti res fins que s'hagi daurat el retaule.

Vol que perpètuament, cada any, el dia de la seva de la seva defunció se celebri un aniversari per la seva ànima, per la qual cosa destina 15 sous barcelonesos per a l'aniversari i 1 sou per al sagristà per la feina de tocar a morts el vespre anterior i el dia de la cerimònia.

Demana la celebració d'un altre aniversari per a seu pare Josep Puig, dedicant-hi la mateixa quantitat.

Institueix un altre aniversari, dotat amb la mateixa quantitat, per a la seva mare Anna Maria Puig i Quintana (aquí el cognom de la mare no coincideix amb les altres dades, cosa que pot ser un error del registre o que Quintana sigui el segon cognom) Demana la fundació d'un ofici solemne, a celebrar cada disset de gener, a l'altar de Sant Antoni Abat de l'església de Sant Vicenç de Cabanes, dotat amb vuit rals de plata que es dedicaran a les obligacions de la confraria.

Mana un altre ofici solemne, dotat amb disset sous barcelonesos per als curats i tres sous per al sagristà, amb l'obligació d'encendre 6 ciris, dos davant sant Jaume i 4 allà on vulguin. L'ofici ha de ser a l'altar de Sant Antoni de Sant Vicenç de Cabanes, a celebrar el dia 25 de juliol, Sant Jaume.

Deixa 5 lliures barceloneses als curats de Cabanes amb l'obligació de què els diumenges ensenyin Doctrina Cristiana i resin el Rosari i una Salve a Maria Santíssima.

Dota amb 10 lliures barceloneses, la seva fillola Rosa Puig, donzella, filla de Miquel Puig i Rosa Puig de Cabanes.

Dota amb 10 lliures barceloneses a Eularia Espanyol, vda de Joseph Espanyol de Ros, per los bons serveys que tinch rebuts i espero rebrer. (podria ser la majordoma) Dota amb 10 lliures barceloneses a la donzella Margarida Bartina, filla de Miquel Bartina, difunt de la parròquia de Sant Miquel la Cot y de Mariana Bartina.

Deixa 100 lliures de plata a Miquel Puig y Casadevall per los bons serveys y per los interessos y pot haver entre ell y yo los quals per la amistad tant gran teniem los dos... (podria ser un germà o cosí) Per tal de què es pugui comprar còmodament la casa gran nova i l'hort contigu, vol que els executors del testament, abans de posar-la públicament a la venda, facin entendre a Miquel Puig y Casadevall que se li vendrà per dues centes dobles (moneda antiga d'or o plata) amb aquesta comoditat: que el seu pare li havia fet fermança amb cent lliures de plata a Josepa Calbó, monja del monestir de Peralada i que, com diu a l'apartat anterior, li'n deixa 100 més. Les 800 lliures restants les hauria de pagar en dues parts: 400 lliures en el moment del lliurament de la casa i per les altres 400, s'ha de fer un censal.

Si Miquel Puig y Casadevall no volgués comprar la casa amb les condicions anteriors, els marmessors la podran posar a l'encant públic, juntament amb l'hort. Si la venda a un sol comprador no fos possible, la poden dividir amb tres parts, tenint cadascuna un bocí d'hort. El comprador o compradors han de pagar la meitat de l'import en diners i la resta fent un censal.

Vol que la casa petita, que està davant de la casa gran, si no es pot vendre sencera, es divideixi en dues parts. La venda s'ha de fer amb les mateixes condicions que la casa gran.

Dota a la casa d'en Maymó de Cabanes, parents seus, deu lliures barceloneses.

En cas de matrimoni, deixa 10 lliures barceloneses a la donzella Francisca Brugat i Vergés, la seva fillola, filla de Miquel Brugat y Vergés, sastre i de Margarida.

Deixa a Eularia Espanyol, vda. de Josep Espanyol una caixa de noguer de les dues que té a la casa.

90

Cabanes a principis del segle XVIII (1701-1714)

 

 

Al baci de les ànimes de Sant Vicenç de Cabanes, hi deixa 15 lliures barceloneses.

Demana que se li celebrin cent misses baixes per a la seva ànima, en l'espai de quinze dies després de la seva mort. Deu han de ser a l'església de Cabanes, cinc a l'altar de Sant Vicenç i cinc a l'altar del Sant Christo. Cinquanta s'han de celebrar a l'Església Parroquial i Col·legiata de Vilabertran i quaranta al Convent de Sant Francesc de Figueres.

Institueix hereu universal a Déu i a la seva ànima.

Al final del testament, encara demana que se li celebrin més misses.

Registre del bateig Als onsa de fabrer del any mil sis sents sinquanta y dos per mi Joseph Llanci pre y domer de la iglesia de Cabanas es estat batejat Jauma Joseph fill legitim y natural de Joseph Puig treballador de Cabanas y de Anna Maria sa muller, foren padrins Jauma Puig donsell y Anna Maria Casadevall de dit castell.

Registre de la defunció Als vint a vuyt dies del mes de setembre del any mil set cents vuyt dins la Iglesia Parroquial de Sant Vicens de Cabanas y devant lo altar del Sant Christo de dita iglesia fou enterrat lo Reverent Jaume Puig prebere y Domer de dita Iglesia de Cabanas amb asistencia de setse sacerdots qui tots missa digueren ab tot lo ofici de difunts donaren la Charitat a quisam... rebe los sagraments de Santa Mare Iglesia. Te fet testament en poder del Rnt Baldiri Usall prevere y sacrista de Cabanes, era de edat de sinquanta y sis anys poch mes o menos del que fas fe jo lo Rt Pere Parrabet prevere y sacrista de Llers de llicencia de dit sagrista, die y any fore dit 28 setembre de 1708.

Joan Millesa Fill de Pardines, a la Vall de Ribes, bisbat d’Urgell, Joan Millesa, prevere i domer, era doctor en teologia.

El 1708, després de la mort de Jaume Puig, Joan Millesa, diaca d’Urgell, va ser nomenat domer de Cabanes. Pocs mesos més tard, la tarda del 6 d’abril de 1709 va morir i el dia 8, va ser enterrat a l’altar de Nostra Senyora dels Àngels a l’església de Sant Vicenç de Cabanes.

El seu nom només apareix als registres parroquials entre els mesos de gener i abril de 1709.

Registre de la defunció: Als vuit de abril del any mil set cens y nou en la Iglesia de Sant Vicens del lloch y castell de Cabanes y devant lo altar de Nostra Senyora dels Angels es estat enterrat lo doctor Joan Millesa prevere y domer de la dita Iglesia fill del lloch de Pardinas Vall de Ribas Bisbat de Urgell del que fas fe jo Baldiri Usall prevere i Secrista de la dita Iglesia de Sant Vicens de Cabanas. mori lo dit als sis del mes a la tarda.

Joan Millesa havia fet testament el dia 5 d’abril de 1709. Els seus marmessors foren el reverent Josep Vaguer, prevere i domer de l’església parroquial de Sant Julià i Santa Basilisa de Fortià, el seu germà Esteve Millesa, pagès de la vila de Pardines, vall de Ribes, bisbat d’Urgell i Rafel Ramis, pagès de Cabanes.

91

Cabanes a principis del segle XVIII (1701-1714)

A diferència d’altres capellans no puntualitza el lloc on vol ser enterrat, només diu: ... elegesch la mia sepultura de mon cos fahedora en la Iglesia Parrochial de Sant Vicens del lloch i castell de Cabanes y en lo vas ho puesto apparega a mos manumissors ...

Signen com a testimonis: el senyor Anton de Carreras i Raguer i Josep Grau, llicenciat, habitant a Figueres.

Baldiri Usall Baldiri Usall va ser prevere i sagristà de Cabanes entre 1703 i 1709.

No s'ha trobat el lloc de naixement, però a partir del registre de defunció i del testament sabem que va néixer cap el 1659 i que en el moment de la seva mort tenia uns 50 anys. Va ser enterrat el 27 d’octubre de l’any 1709, dins l’església parroquial de Cabanes, davant l’altar major de Sant Vicenç.

Un document que es conserva a l’Arxiu Diocesà de Girona, fa pensar que en el moment del seu naixement els seus pares eren solters. 1698.- Dispensa a favor de Baldiri Usall, clergue, fill de solter i soltera, 22 maig 1698 (G-142-03201) El 1700 va ocupar la rectoria de Madremanya i degué arribar a Cabanes l’any 1703.

Registre de la defunció: Als vint y set de octubre del any mil setcens y nou, dins la Isglesia Parroquial de Sant Vicens de Cabanes devant lo altar mayor de Sant Vicens fou donada sepultura lo Rnt Baldiri Usall prevere y sacrista de dita Isglesia ab asistencia de onse sacerdots ab offici doble i dient tots Missa donant de charitat un real de vuit. Rebe tots los sagraments ... ritus Sta Esglesia. Ha fet testament en mon poder: era de edat cerca de sinchquanta anys poch mes o menos de lo que se pot dir dell lo digue St Bernat de Umberto: quinquaginta annos ... (text en llatí). Se li feren las honras als sis de novembre y se ha complert tot lo disposat en son ultim y valido testament del que fas fe jo Josep Miro y Isglesia prevere i economo sacrista de dita isglesia de St Vicens de Cabanes.

Al seu testament, signat el 22 d’octubre de 1709, a la casa i cambra de la sagristia, es presenta com a Baldiri Aymerich y Usall, tot i que en tots els registres parroquials sempre havia signat com a Baldiri Usall.

Nomena com a marmessors del testament al reverent Salvador Miró (germà de Josep Miró), domer de Cabanes, Antoni Aymerich i Lleuger, el seu nebot, el discret Joan Ferrer, notari de Verges i el Sr. Rafel Ramis, pagès de Cabanes.

Respecte a la seva sepultura, determina: Elegesch la mia sepultura la meu cos faedora devant lo Altar mayor de St Vicens de Cabanes, la qual vull sie enrajolada y acomodada de mos bens, en la qual suplico hi entrevinga la Germandat, com es de costum y altre sacerdots, tans quants aparexara a mos manifessors, als quals que no seran de la Germandat vull sels sie donada la charitat acostumada... (D’aquí deduïm que, en aquells anys, a Cabanes existia la Germandat de Sant Vicenç) A part de les misses i oficis que vol que se li celebrin, deixa vint-i-cinc lliures barceloneses al seu nebot Pere Usall Sastre, mentre que nomena hereu universal dels seus béns a Nostre Sr Déu Jesuchrist i a la seva ànima, per la qual cosa demana als seus marmessors que en el plaç d’un mes facin inventari i venguin tots els seus béns i que amb el seu import es paguin totes les misses que ha encarregat i la resta sigui empleat per a la quitació (pagar un deute) i lluició

92

Cabanes a principis del segle XVIII (1701-1714)

(redempció d’un cens) d’aquell personat (prerrogativa eclesiàstica sense jurisdicció ni ofici) de quatre centes cinquanta lliures barceloneses que jo faig als Protectors de Sant Vicenç de Besalú o als Aniversaris d’aquell Sant.

Els testimonis del testament són: Damià Vilanova, fuster de Maçanet, Jacinto Mirapex, Josep Capdevila, Miquel Bes, Rafel Arnall, bracers, Pere Martí, pagès i Pere Delmé, cirurgià, tots de Cabanes.

93

Cabanes a principis del segle XVIII (1701-1714)

Salvador, Vicenç i Josep Miró

Text de la làpida Estan aquí sepultats Salvador i Vicens Miró germans de ... i de Cabanas curats.

D'acord amb la informació que ens dóna un document de l'arxiu diocesà, els germans Miró eren fills de Navata. A l'època en què van néixer, en aquest poble, hi vivia una parella formada per Pere Miró i Maria Àngela i encara ara existeix "can Miró" una casa a la porta de la qual s'hi conserva una pedra amb la inscripció 1576. Amb tot, no he trobat els registres de bateig dels

94

Cabanes a principis del segle XVIII (1701-1714)

germans Miró, sigui perquè els llibres parroquials estan força malmesos i es fa difícil llegir-los, o sigui perquè no van ser batejats en aquest poble.

Sembla ser que la família Miró va tenir tres fills capellans: Josep, Salvador i Vicenç, però mentre que el primer va tenir poca relació amb Cabanes, Salvador i Vicenç hi van residir durant 20 anys.

El 28 de setembre de 1708, havia mort Jaume Puig, rector de Cabanes. Al cap d'un mesos, el 27 d'octubre de 1709, moria Baldiri Usall, prevere i sagristà de la parròquia. El registre del seu enterrament va ser signat per Josep Miró (un germà de Salvador i Vicenç). Josep només degué residir al poble de manera provisional mentre s'esperava l'arribada del seu germà Salvador.

El 3 de desembre apareix la signatura de Vicenç Miró com a substitut del domer i el 24 ja apareix el primer registre signat per Salvador Miró, domer de la parròquia.

A partir de gener de 1710, només apareix la signatura de Salvador, fins al 1715 quan torna a trobar-se la signatura de Vicenç Miró, sagristà de Cabanes.

Des d'aquesta data fins al 1729, els dos germans comparteixen les tasques parroquials.

Salvador Miró Va ser capellà de Cabanes uns 20 anys, des de 1709 a 1729.

D'acord amb el registre de defunció, Salvador va néixer l'any 1679.

Va prendre possessió de la doma de Cabanes el setembre l'any 1709 i va morir el 12 de desembre de 1729, a l'edat de 50 anys. L'últim registre parroquial l'havia signat el 27 de novembre i no consta que hagués fet testament.

Registre de la defunció Als dotse mori y als tretse del mes de desembre del any mil set cens vint y nou se ha donada ecclesiastica sepultura dins de la Parroquial Iglesia devant lo altar major de Sant Vicens del lloch y castell de Cabanes an al Reverent Salvador Miró Prevere y Domer de dita parroquial iglesia amb asistencia de dotse sacerdots cantant los tres nocturnos de difunts y vespras, es mort de mort natural ab tots los sagraments, no se sab aje fet testament, era de edat de sinquanta anys menos sinch dies poch mes o menos. Del que fas fe jo Vicens Miro prevere y sacrista de dita isglesia.

Vicenç Miró Va ser capellà de Cabanes des de l'any 1715 al 1735.

Després d'haver estat al poble de forma provisional el 1709, hi torna com a sagristà, sis anys més tard. Apareix, per primera vegada, en un registre del mes d'octubre de 1715.

Morí el 30 de març de 1735. L'últim registre parroquial l'havia signat el dia 2 del mateix mes de la seva defunció.

95

Cabanes a principis del segle XVIII (1701-1714)

Registre de la defunció Als trenta del mes mars del any mil cetcents trenta y sinch mori lo Reverent Vicens Miro prevere i sagrista de la Parroquial Iglesia del lloch i castell de Sant Vicens de cabanas y lo dia trenta hu se li donà Ecclesiastica sepultura ab assistencia de dotse sacerdots dient tots lo offici doble y missa per lo difunt y fou enterrat devant de Sant Vicens al costat de son germà; mori de mort natural ab tots lo sagraments menos la extremauncio feu testament del que fas fe jo Joan Vila prevere y domer de Cabanas.

El reverent Vicenç Miró havia fet testament el dia 13 d'abril de 1733. Entre altres disposicions, elegeix com a marmessors i executors de les seves últimes voluntats a Joan Vila, domer de Cabanes i a Vicenç Pi, el seu nebot.

Demana ser enterrat davant l'altar de Sant Vicenç, al costat del seu germà, amb una llosa on siguin escrits tots dos noms, demanda que es va complir, tal com demostra la làpida. També demana que a l'enterrament hi hagi dotze sacerdots i que se li faci una novena de misses baixes, a la mateixa església de Sant Vicenç.

Respecte als bens materials, deixa el personat de la seu de Girona, al seu nebot Vicenç Pi, per tal de què li serveixi per fer-se sacerdot. També li deixa els llibres i mobles de casa seva, sempre que es faci sacerdot.

A Maria Camps, la seva majordoma, li deixa un llit guarnit: màrfega, tres bancs, matalàs, flassada i quatre llençols.

Pere Dalmau No hi ha prou dades per seguir la trajectòria de Pere Dalmau. El seu és un nom molt corrent i a la mateixa època apareixen diferents apunts que segurament corresponen a més d’una persona amb el mateix nom i que possiblement tenien lligams familiars. Molts dels registres tenen relació amb les esglésies de La Cellera i Anglès i tenint en compte que a La Cellera, al segle XVIII, hi havia la casa de Can Dalmau, és molt possible que alguns dels capellans fossin fills d’aquest poble.

El que sí és segur és que el 7 març 1710, un Pere Dalmau pren possessió de la rectoria de Cabanes i s’hi està fins el 1713.

Tomàs Escofet Suposant que, en aquella època, només hi hagués un Tomàs Escofet que fos capellà i a partir dels documents conservats a l’Arxiu Diocesà de Girona, sabem que el 1704 Tomàs Escofet exerceix com a capellà a Maçanet de Cabrenys, el 1706 rep el benefici de Sant Joan de La Bisbal i el 1711 el de Sant Joan de Peralada.

El 1714 és declarat hàbil per a la sagristia de Cabanes i fa professió de fe i el 1726 el trobem a l’església de Llers.

96

Cabanes a principis del segle XVIII (1701-1714)

Curiositats dels registres parroquials Bateigs Naixement de bessons:

    

1705 (març, 1).- Bategen a Josep i Joan Llapei, fills de Mariano Llapei, teixidor de lli i de Margarida. Per evitar discussions al moment de nomenar hereu, remarquen que Joan ha estat l’últim a néixer 1706 (agost, 10).- Bategen a Anna i Elisabet Puig, filles de Miquel Puig, pagès i de Rosa 1709 (desembre, 21).- Bategen a Francisca i Llúcia Barrera, filles de Francesc Barrera, treballador i Maria 1713 (agost, 10).- Bategen a Josep i Anna Rocha, fills de Geronim Rocha, bracer i Margarida 1714 (agost, 12) Bategen a Pere i Jaume Duch, fills de Jaume Duch, bracer i Margarida

Naixement de fills de pares desconeguts (fills de la ventura)  

     

1702 1703 1705 1709 1710 1710 1710 1710

(febrer, 20).- Quirch (maig, 7).- Gertrudis (novembre, 28).- Maria, la qual portaren a l’hospital de Cabanes, entrada de nit (gener, 2).- Josep (febrer, 22).- Josep (març, 29).- Pere (maig, 1).- Josep (juliol, 30).- Josep

Personatges • 1714 (14 de gener).- Bategen a Rafel, fill de Miquel Vergés i Margarida Brugat. El 1744, Rafel Vergés Brugat era notari de Castellfollit i es va casar amb Maria Angela Casellas Serra (i/o Aldarich), filla del notari de Besalú. Torna a aparèixer a l'inventari de Jaume Pont i Casadevall, com a notari d'Olot i propietari de la casa Vanover

Defuncions Es constata que a vegades morien diferents membres de la mateixa família en pocs dies de diferència, segurament a causa d'alguna epidèmia, o que degut a problemes amb el part morien alhora mare i fill. 





 



1701    1702   1703 

Mort Antoni de Berguey, un rajoler, biscahy del lloch de St Esteva Bisbat de Dachs del Regna de Biscaya Moren tres fills de Bartomeu Barrera i Margarida, un d'ells recent nascut Mort a l'hospital Lluís Mir, fadrí de Ribas altas, bisbat de Elna El mes de març moren dos fills de Miquel Andreu i Margarida El 25 de setembre, enterren el fill del sabater Joan Baguer i de Maria i l'endemà enterren el fill del mateix Joan i de Margarida, la seva primera esposa

Enterren a un pobre vell de Rosselló que anava coix y lo qual trobaren mort en casa del provençal, alias Glaudis  El mes d'octubre moren dos fills de Jaume Feliu i Magdalena 1706.- Entre el 7 i el 15 d'agost, moren quatre membres de la família Puig Casadevall.

El 7 enterren a Margarida Viader, la mare, i una filla de 7 anys. L'11 d'agost enterren a Josep Casadevall, el pare, i el 15 enterren a Josep, un altre fill de la parella.

1708.- Mort Jaume Puig, capellà de Cabanes 1709.- Moren dos capellans de Cabanes: el Dr. Joan Millesa i el sagristà Baldiri Usall.

97

Cabanes a principis del segle XVIII (1701-1714)

 

1713.- Mor el cirurgià Pere Delmé 1713.- Mor un pobre vell del Rosselló, que anava coix. El trobaren mort a la casa d’en Glaudis

Casaments

Entre 1701 i 1714, a Cabanes es van celebrar 60 casaments, dels quals poc més de la meitat estaven formats per una parella de solters, en 7 dels casaments els dos contraents eren vidus, 10 van ser entre un solter i una vídua i 8 entre un vidu i una soltera.

Normalment les parelles eren de Cabanes o de pobles dels voltants, però entre 1701 i 1705 es troben alguns casaments en què el nuvi ve de lluny, especialment de França.      

1701.- Pere Roca, rajoler, descendent de St Joan de Moriana, de la diòcesi de Grenoble, del ducat de Saboia, es casa amb Maria Anna Farreres, filla d’Antoni Farreras, ferrer de Ripoll 1702.- Antoni Costa, del lloc de Combaç, diòcesi de St Flor del regne de França, es casa amb Teresa Cremadell de la vila de Sant Llorenç de Cerdans, diòcesi d’Elna 1703.- Glaudis Jofret, vidu (traginer), de Venissa (o Venissieux), comtat d’Avinyó, es casa amb Caterina, viuda de Rafel Roca de Peralada 1703.- Bertran Català, de Tuzaguet, diòcesi de Comenge del regne de França es casa amb Elisabet, vda de Francesc Busquets 1704.- Miquel Nou, jove sabater es casa amb Elisabet Vila, filla d’un bracer de Tapis, parròquia de Maçanet de Cabrenys 1705.- Miquel Bes, fill de la Roca de Rosselló (Laroque des Alberes) es casa amb Maria Basco de Cabanes

També es troben alguns casos de casaments dobles, pares i fills, que se celebren el mateix dia:   

1703 (febrer, 17).- Es casen Miquel Pagès, vdo i Montserrada, vda de Bernat LaCosta i els seus fills Jaume Lacosta i Mariangela Pagès 1712 (febrer, 21).- Es casen Pere Barrali Romans amb Mariangela, vda d’Andreu Pagès i els seus fills Josep Romans i Maria Pagès 1714 (maig, 13).- Es casen Joan Brusés, vdo amb Anna, vda de Josep Busquets i els seus fills Pere Busquets i Maria Brusés

98

Cabanes a principis del segle XVIII (1701-1714)

Els testaments Dels 133 adults que van morir entre 1701 i 1714, només 49 [36 homes i 13 dones] van fer testament davant del capellà de la parròquia, a aquests s’hi han d’afegir els qui van anar al notari però, llevat d’algunes famílies rellevants, la major part de les persones que feien testament es decidien pel capellà.

99

Cabanes a principis del segle XVIII (1701-1714)

Meteorologia i plagues      

    

  

1670. Plaga de llagostes que menjaren els sembrats. A llocs amagaven el sol i feien molt de soroll. Les cremaven i demanaven ajuda a la Mare de Déu de la Mercè 1688. Temporal de Sant Vicenç. Vent de tramuntana que va danyar les oliveres i boscos, trencant arbres.

1699. Gran nevada i molta fred. Matà oliveres. Era la festa de Reis 1704. Dia de Sant Genís, a les 8 del vespre, el vent de migjorn va trencar roures de 60 pams d’alçada i 5 d’ample 1706. El 12 de maig, hi hagué un eclipsi total de sol 1706 i quatre anys consecutius. Va caure pedregada i va deixar pocs fruits 1706-1760. Apareixen els frares que maten les llegums. No valia arrencar-los perquè en néixer ja havien fet mal 1709. Per les festes dels Reis el major fred que jo tinc vist mata les oliveres i estiguérem 4 anys sense fer oli i també mata molt les vinyes i tinguérem una pedregada que se’ns emporta el vi i els estiuatges.

1712. El 14 d’octubre, a la tarda, un temporal de vent de migjorn va arrencar els arbres i destrossà totes les cases 1712-1760. Apareixen les llimoques menudes i grosses que mengen tota classe de sembrats, cols i naps. N’hi ha més en terres humides. Només les mataven els orins de persona 1734 i dura 4 anys. Plaga d’orugues menudes, negres i peludes que mengen llegums i cànem. Són com les de la col però més petites 1745 i dura alguns anys. Animals es mengen les fulles i brots de roures i alzines i no feien glans. Són animals peluts com els cucs de seda, però més prims i feien teranyines, però no tant com les orugues dels pins. Va passar a Segaró, Maià i Beuda 1750. Un animal semblant va menjar els brots de les vinyes. A Garriguella, Llançà.

Amer Massó ho va veure el setembre de 1752 a Garriguella, a la part de Banyuls i diu que feia dol de veure com eren d’ermes les vinyes 1766. Avui 6 de febrer de 1767, faig nota de les atrocitats del temps a setembre i octubre de 1766 que foren tan plujosos que a l’Empordà molts pagesos sembraren 2 vegades i es quedaren sense sembrats. Que es veia, des d’aquest lloc de Sant Esteve, la plana d’Empordà de Torroella a Pals i altres parts ser tot un estany d’aigua pluvial, que dites pluges duraren prop de 2 mesos, en els quals no es podia trastejar sinó per necessitat.

100

Cabanes a principis del segle XVIII (1701-1714)

Annexos

Bibliografia Annals de l’Institut d’Empordanesos

  

Compte i Freixenet, Albert. Cabanes al segle XVIII: un exemple d’expansió de les terres de cultiu per mitjà d’establiments i roturacions d’aigualleixos i garrigues. A: Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos, 29. Pàg. 177-190 (1996) Cruz Cardiel Natxo. El cadastre de Cabanes de 1779. Consideracions sobre la font per a l’estudi històric. A: Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos, 29. Pàg. 191-240 (1996) Serrano Jiménez, Lluís. Cabanes 1789: inventari i llibreria d’un hisendat. A: Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos, 41. Pàg. 311-338 (2010).

Arxiu Comarcal del Pla de l’Estany



Llibre de memòries d’Amer Massó pagès de Sant Esteve de Guialbes. Font: Arxiu de Complement de l’Arxiu Comarcal del Pla de l’Estany. FONS ACPE181-2 / Col·lecció de documents patrimonials

Arxiu Diocesà de Girona

•

“Dispenses matrimonials” i “Índex de llocs i persones”

Arxiu Històric de Girona

•

Protocols de Peralada i Cabanes

Registres parroquials de Cabanes i altres pobles de la comarca  

Arxiu Diocesà de Girona [www.arxiuadg.org] FamilySearch [www.familysearch.org]

Notes 1.- Ortiz de Zúñiga, Diego. Anales Eclesiasticos y Seculares de la Muy Noble y Muy Leal Ciudad de Sevilla, vol. 5 [http://books.google.es/books?id=cZRSAAAAcAAJ&hl=ca&pg=PA1#v=twopage&q=447&f=false] Pàg. 446-447 2.- L’Espanya dels Borbons (segle XVIII) [http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/2010/11/27/l%E2%80%99espanyadels-borbons-segle-xviii] 3.- La Companyia d'Osona, coneguda com Els Vigatans fou una unitat paramilitar catalana del tipus miquelet que practicava la guerra guerrejada inicialment contra les tropes franceses que penetraven a Catalunya, però que, més tard, quan arribà el problema de la successió a la corona d'Espanya, s'aixecaren en armes en favor de Carles d'Austria enfront de Felip V d'Espanya.[ http://ca.wikipedia.org/wiki/Companyia_d'Osona] 4.- Àngel de Pontós. Torre de telegrafia òptica construïda al segle XIX aprofitant materials d'una construcció més antiga que podria ser una torre de guaita medieval o les restes d'una ermita del segle XV dedicada a l'Àngel Custodi. [http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=7954] 5.- Camp-volant. Tropes que es movien ràpidament, especialment per observar l'enemic i fer incursions al seu territori.

6.- Can Fares. És la més destacada de les masies que formen el lloc de Romanyà. Malgrat les nombroses modificacions sofertes, conserva alguns elements d'interès, el més destacat dels quals és una torre emmerletada que, a la seva

101

Cabanes a principis del segle XVIII (1701-1714) base, forma una volta de mig punt sota la qual s'hi pot veure encara el molí de l'antic trull d'oli. [http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=7957] 7.- Setge de Girona (1710-1711). Girona és assetjada a mitjans de desembre de 1710, i el 29 de desembre ja capitulava el Castell de Montjuïc, cosa que va permetre a Noailles emplacés bateries d'artilleria al Puig d'en Roca, des d'on bombardejà la ciutat, atac només aturat per les fortes pluges i la crescuda de l'Onyar del 9 al 12 de gener, que immobilitzà les tropes franceses. La ciutat capitulà el 14 de gener de 1711 [http://raco.cat/index.php/AnnalsGironins/article/view/121006/196098] 8.- En 1716, tras el Decreto de Nueva Planta, Felipe V dispuso que se hiciese un censo de la riqueza de las comarcas catalanas para incorporar al sistema fiscal centralizado la tributación de la riqueza de esas zonas. Patiño se encargó de instrumentar ese censo. Fue el “Catastro de Patiño”, el “Cadastre de Patiño”. José de Patiño y de Rosales era el Intendente General del Rey en Cataluña. Había nacido en Milan; había llegado a ser el Director de la Junta de Gobierno de Cataluña ... La tributación prevista por el Catastro de Felipe V se sumaría, según muchos autores, a los tradicionales “delmes” y “primicias”. Los “delmes” se pagaban al señor del término y las “primicias” a la Iglesia. Los rendimientos se dividían en 23 partes: dos para el Señor, una para la Iglesia, y 20 para el propietario del Mas... A: [http://nuevo-mas-prat-del-condal.blogspot.com.es]

  

Documentos del catastro. La documentación del catastro de Patiño en el Archivo histórico provincial de Lérida.

A: [http://www.catastro.meh.es/documentos/publicaciones/ct/ct57/06-DOCUMENTOS_57.pdf] Serrano Flo. M. Angeles. La instauración del catastro en Lérida (1716-1758) . A: [http://www.raco.cat/index.php/Pedralbes/article/viewFile/100592/151599] Camarero Bullón, Concepción ; Faci Lacasta, Pilar. La estructura documental del Catastro de Patiño, según las Reglas Anexas al Real Decreto de 9 de diciembre de 1715 . A: [http://www.catastro.meh.es/documentos/publicaciones/ct/ct56/05-CATASTRO_56.pdf]

9.- Cens, censal, violari, delme, regalia 

Cens: Dret real que es paga al senyor de béns immobles, damunt el fruit d'aquests, a canvi del domini llur o d'un cabal en diners



Censal: Pensió anual redimible que paguen una persona i els seus successors en virtut d'un capital rebut del qui cobra la dita pensió. Quantitat que paga al senyor d'una finca el qui l'habita



Violari: Renda d'una pensió vitalícia, que constitueix una obligació essencialment redimible mitjançant la qual es paga una determinada pensió anual durant tota la vida a una o dues persones, amb lliurament previ del capital corresponent



Delme: La desena part de la collita o d'altres productes de la terra, que es pagava com a tribut a l'Església o al rei i altres senyors



Regalia: Privilegi o excepció privativa que té algú en alguna cosa

10. Petita estancilla. Era pagar tant cada mes, o cada setmana, o cada dia la contribució del camp, això és diners i civada i palla.

11. Sometent. A partir del segle xvi i fins al 1716, cos de gent armada mobilitzat pel virrei i organitzat per vegueries per perseguir els criminals o defensar-se de l’enemic 12. Eclipsi solar (12 de maig de 1706). http://eclipse.gsfc.nasa.gov/SEsearch/SEsearchmap.php?Ecl=17060512 13. Gorgori Matas. El figuerense Gregori Matas y Pujol, Juez de Confiscaciones en el Ampurdán y Gerona y que formaría parte en 1716 de la, por entonces, recién fundada Audiencia de Cataluña como Alcalde del Crimen.

Arxiu Diocesà de Girona. Relació de documents que fan referència als capellans que van exercir al poble entre 1701 i 1714.

Josep Fuster  

1675. Josep Fuster, clergue de Pontós, insta la col·lació del benefici de Santa Maria de Gràcia de la capella de Sant Anna de Pontós, vacant per òbit de Joan B. Oliveres i Sala, al qual ha estat presentat pels confrares, 1675 (D-330-01810) 1680. Josep Fuster, clergue, pren possessió del benefici de la Santa Creu de la seu, vacant per òbit d’Antic Regàs, 23 febrer 1680 (acte no transcrit) (G-137-02654)

102

Cabanes a principis del segle XVIII (1701-1714)             

1681. Miquel Guibernau permuta l’anterior personat amb Josep Fuster, prevere de Cabanes, obtentor del benefici de Santa Maria de Peralada, 1681 (D-336-04004) 1682. Josep Roig, canonge tresorer de la seu, consenteix a la renuncia del benefici de la Santa Creu de la mateixa seu per part de Josep Fuster, prevere, 1682 (D-337-04088) 1682. Pere Ullastres permuta l’anterior personat amb Josep Fuster, prevere de Cabanes, obtentor del benefici de la Santa Creu de la seu, 1682 (D-337-04090) 1682. Josep Fuster, prevere de Cabanes, augmenta el personat fundat per Pere Ullastres amb 300 lliures i 200 lliures procedents d’un altre personat fundat per Miquel Guibernau, 1682 (D-337-04091) 1682. Josep Fuster permuta l’anterior personat (900 lliures) amb Francesc Sàbat, prevere de Torroella de Montgrí, obtentor del benefici de Sant Joan de la Bisbal, 1682 (D-337-04092) 1684. Els examinadors sinodals declaren hàbil Josep Fuster, prevere natural de Cabanes, per a la sagristia de Cabanes, 1684 (D-339-04741) 1684. Joan Agustí Font permuta un personat fundat per Joan Gorgoll (637 lliures i 150 lliures plata) i un altre fundat per Llorenç Bassas (150 lliures) amb Josep Fuster, clergue de Cabanes, obtentor del benefici de Sant Joan de la Bisbal, 1684 (D-339-04746) 1684. Josep Fuster permuta els anteriors personats (ca. 1.000 lliures) amb Joan Bonafós, obtentor de la sagristia de Cabanes, 1684 (D-339-04747) 1691. Josep Fuster, sagristà de Cabanes, insta la col·lació del benefici de Santa Caterina de Peralada, vacant per òbit de Bonaventura Aguer, al qual ha estat presentat per Rafael Aguer, pagès de Cabanes, 1691 (D-34606204) 1703. Baldiri Usall permuta l’anterior personat amb Josep Fuster, obtentor de la sagristia de Cabanes, 1703 (D-357-00698) 1703. Josep Fuster permuta l’anterior personat amb Miquel Martí, obtentor de la doma d’Olives a Peralada, 1703 (D-357-00699) 1728. Josep Roquí, clergue de Cabanes, insta la col·lació del benefici de Santa Caterina de Peralada, vacant per òbit de Josep Fuster, al qual ha estat presentat per Llúcia Aguer, de Cabanes, 1728 (D-382-06317) 1728. Miquel Comas pren possessió de la doma d’Olives a Peralada, vacant per òbit de Josep Fuster, 8 agost 1728 (G-152-00846)

Jaume Puig Tenint en compte que, segons la data del primer document, Jaume Puig el 1665, amb 13 anys, ja seria capellà, és possible que es barregin les activitats de dues persones, potser oncle i nebot.         

1665. Llibre D-320. Full f 94: Jaume Puig, domer de Peralada, fa professió de fe, 1665.

1665. Llibre D-320. Full f 196: Jaume Puig, clergue de Cabanes, insta la col·lació del benefici de Sant Antoni de Cabanes, vacant per òbit de Josep Lloansí, domer del lloc, al qual ha estat presentat pel cònsols de la universitat.

1676. Llibre D-331. Full f 276v: Jaume Puig, clergue de Cabanes, funda un personat dotat amb 275 lliures.

1676. Llibre D-331. Full f 278: Jaume Puig permuta l’anterior personat amb Salvador Prats, domer de Cabanes, 1676.

1676. Llibre D-331. Full f 176: Els examinadors sinodals declaren hàbil Jaume Puig, de Cabanes, per a la rectoria de Cabanes.

1677. Llibre D-332. Full f 10v: Jaume Puig, domer de Cabanes, fa professió de fe.

1677. Llibre D-332. Full f 208: Jaume Puig permuta la doma d’Olives a Peralada amb Joan Bonafós, obtentor d’un personat fundat per ell mateix.

1708. Llibre D-362. Full f 229: El vicari general com a procurador dels segrestadors de l’abadia de Vilabertran, confereix la doma de Cabanes, vacant per òbit de Jaume Puig, a Joan Millesa, diaca d’Urgell.

1709. Llibre D-363. Full f 10. Ignasi Prats, clergue de Borrassà, insta la col·lació del benefici de Sant Antoni de Cabanes, vacant per òbit de Jaume Puig, al qual ha estat presentat pels jurats del poble.

Joan Millesa    

1705. El vicari general confereix el benefici de Sant Jaume de Pedret a Joan Millesa, clergue de Pardines (Urgell), 1705 (D-359-01228) 1708. El vicari general com a procurador dels segrestadors de l’abadia de Vilabertran, confereix la doma de Cabanes, vacant per òbit de Jaume Puig, a Joan Millesa, diaca d’Urgell, 1708 (D-362-01953) 1708. Joan Millesa, domer de Cabanes, renuncia el benefici de Sant Jaume de Pedret, 1708 (D-362-01985) 1709. Salvador Miró pren possessió de la doma de Cabanes, vacant per òbit de Joan Millesa, 7 setembre 1709 (G-145-00226)

Baldiri Usall     

1698.- Dispensa a favor de Baldiri Usall, clergue, fill de solter i soltera, 22 maig 1698 (G-142-03201) 1700.- Francesc de Puig, sagristà segon de la seu, confereix la rectoria de Madremanya, vacant per òbit de Francesc Casals, a Baldiri Usall, clergue de Quart, 1700 (D-354-00016) 1700.- Baldiri Usall, rector de Madremanya, fa professió de fe, 1700 (D-354-00132) Ponç Geroni permuta l’anterior personat [1.100 ll.] amb Baldiri Usall, obtentor de la rectoria de Madremanya, 1703 (D-357-00696) 1703.- Baldiri Usall augmenta l’anterior personat amb 450 lliures, 1703 (D-357-00697)

103

Cabanes a principis del segle XVIII (1701-1714) 

1703.- Baldiri Usall permuta l’anterior personat amb Josep Fuster, obtentor de la sagristia de Cabanes, 1703 (D-357-00698)

Salvador Miró   

1709. Llibre G-145. Full f 106v: Salvador Miró pren possessió de la doma de Cabanes, vacant per òbit de Joan Millesa, 7 setembre 1709 1709. Llibre D-363. Full f 242v: Salvador Miró, domer de Cabanes, fa professió de fe.

1730. Llibre D-384. Full f 62: El bisbe confirma la col·lació de la doma de Cabanes, vacant per òbit de Salvador Miró, feta per Manuel d’Alós i de Rius, arxiprest de Vilabertran, a favor de Joan Vila, clergue de Barcelona.

Vicenç Miró     

1708. Llibre D-362. Full f 113. Vicenç Miró, prevere natural de Navata, detreu 300 lliures de l’anterior personat per fundar-ne un altre.

1710. Vicenç Miró permuta l’anterior personat [1.720 ll.] amb Pere Joan Dalmau, obtentor de la doma de Vilanant, 1710 (D-364-02504) 1715. Llibre D-369. Full f 243: Vicenç Miró permuta la doma de Vilanant amb Tomàs Escofet, obtentor de la sagristia de Cabanes i d’un personat fundat per Bernat Puntonet.

1735. Llibre D-389. Full f 107: El vicari general confirma la traslació d’un personat fundat per Bernat Pontanet, clergue, llegat per Vicenç Miró, sagristà de Cabanes, a favor de Vicenç Pi, clergue de Llers, nebot seu.

1735. Llibre D-389. Full f 271: El bisbe confirma la col·lació de la sagristia de Cabanes a Bonaventura Torras, vacant per òbit de Vicenç Miró, prevere, feta pel capítol de Vilabertran.

Pere Dalmau És possible que no tots aquests documents facin referència al Pere Dalmau, clergue de Cabanes.  1704. El vicari general confereix el benefici de Santa Elena de la seu a Pere Dalmau, clergue de la Cellera, 1704 (D-358-01005)  1704. Pere Dalmau permuta el benefici de Santa Elena de la seu amb Jeroni Dalmau, domer de Sant Gregori, obtentor del benefici de les Onze Mil verges d’Amer, 1704 (D-358-01006)  1705. Pere Dalmau, clergue d’Anglès, insta la col·lació del benefici de Sant Isidre de la Cellera, al qual ha estat presentat per Maria Perarnau i Casadevall, 1705 (D-359-01318)  1705. Pere Joan Dalmau, prevere de Girona, detreu 1.050 lliures d’un personat fundat per Josep Mercader, per fundar-ne un altre, 1705 (D-359-01160)  1705. Pere Joan Dalmau permuta el personat que ha fundat amb Ignasi Bosch de Platraver, beneficiat d’Olot, obtentor del benefici dels sants Pere i Pau de la seu, 1705 (D-359-01161)  1709. Pere Dalmau, prevere de la Cellera, funda un personat dotat amb 100 lliures, 1709 (D-363-02214)  1709. Pere Joan Dalmau, rector de Vilanant, fa professió de fe, 1709 (D-363-02242)  1709. Pere Joan Dalmau pren possessió de la doma de Vilanant, 20 octubre 1709 (G-145-00228)  1710. Antoni Planes permuta un personat fundat per ell mateix amb Pere Dalmau, sagristà de Cabanes, obtentor del benefici de les Onze Mil verges d’Amer, 1710 (D-364-02367)  1710. Jeroni Pla permuta un personat fundat per ell mateix amb Pere Joan Dalmau, domer de Vilanant, obtentor del benefici dels sants Pere i Pau de la seu, 1710 (D-364-02483)  1710. Pere Dalmau pren possessió de la rectoria de Cabanes, 7 març 1710 (G-145-00240)  1710. Vicenç Miró permuta l’anterior personat [1.720 ll.] amb Pere Joan Dalmau, obtentor de la doma de Vilanant, 1710 (D-364-02504)  1714. Tomàs Escofet, prevere, permuta un personat fundat per Isidre Perejoan amb Pere Dalmau, obtentor de la sagristia de Cabanes, 1714 (D-368-03230)  1714. Pere Dalmau, prevere natural de la Cellera, augmenta un personat fundat per Isidre Perejoan amb 796 lliures, 1714 (D-368-03234)  1714. Pere Dalmau permuta l’anterior personat amb Narcís Ausell, obtentor d’una canongia de Sant Feliu de Girona, 1714 (D-368-03235)  1714. Pere Dalmau, canonge de Sant Feliu de Girona, cedeix un personat fundat per ell mateix el 1709, a Cosme Dalmau, clergue de la Cellera, 1714 (D-368-03253)  1717. Pere Dalmau, canonge de Sant Feliu de Girona, insta la col·lació del benefici de Santa Margarida de la seu, vacant per òbit de Llucià Barnada, al qual ha estat presentat per Cecília Casablanca, 1717 (D-37103969)  1728. Francesc de Taverner i d’Ardena, abat de Sant Feliu de Girona, nomena vicari general d’aquesta església Pere Dalmau, canonge, a causa de l’ancianitat de l’anterior vicari general, Pere Joan Ros, 1728 (D382-06303)  1729. Manuel Casas, rector del Far, fa procura a Pere Dalmau, canonge de Sant Feliu de Girona, 1729 (D-38306654)  1730. Pere Dalmau, canonge de Sant Feliu de Girona, cedeix un personat fundat per Francesc Planes el 1710 a Pere Dalmau, clergue de la Cellera. (1730) (D-384-00109)  1730. Pere Dalmau augmenta l’anterior personat amb 225 lliures. (1730) (D-384-00110)

104

Cabanes a principis del segle XVIII (1701-1714)                

1730. Pere Dalmau permuta l’anterior personat amb Josep Caselles, obtentor del benefici de Santa Maria de Gràcia de Sant Feliu de Girona. (1730) (D-384-00111) 1738. Execució de lletres papals que confereixen a Pere Dalmau el benefici diaconil de Sant Feliu de Girona, 15 abril 1738 (G-154-01118) 1738. Paulí Sala, sagristà segon de Sant Feliu de Girona, consenteix a la resignació del benefici de Santa Maria de Gràcia de la seva església per part de Pere Dalmau. (1738) (D-392-01907) 1738. Miquel Renart permuta un personat fundat per ell mateix amb Pere Dalmau, prevere, obtentor del benefici de Santa Maria de Gràcia de Sant Feliu de Girona. (1738) (D-392-01913) 1738. Pere Dalmau, canonge de Sant Feliu de Girona, permuta el benefici diaconil d’aquesta església amb Cosme Dalmau, obtentor del benefici dels sants Llorenç i Cecília del mateix temple. (1738) (D-392-02006) 1738. Pere Dalmau, dit, permuta el benefici dels sants Llorenç i Cecília de Sant Feliu de Girona amb Tomàs Puig, obtentor de la doma simple de Cornellà. (1738) (D-392-02007) 1739. Pere Dalmau, canonge de Sant Feliu de Girona, renuncia el càrrec de vicari general d’aquesta església.

(1739) (D-393-02126) 1740. Pere Dalmau, canonge de Sant Feliu de Girona, permuta un personat fundat per Miquel Renart amb altre Pere Dalmau, canonge de la mateixa església, germà de l’anterior, obtentor del benefici de la doma simple de Cornellà. (1740) (D-394-02437) 1744. Pere Dalmau, canonge de Sant Feliu de Girona, insta la col·lació del benefici de Sant Genís de Cornellà, vacant per òbit de Martirià Albertí, al qual ha estat presentat per Narcís Esteve, pagès de Puigpalter (Banyoles). (1744) (D-398-03362) 1744. El vicari general confereix el benefici de Sant Genís de Cornellà, vacant per òbit de Martirià Albertí, a Pere Dalmau, canonge de Sant Feliu de Girona, tot refusant el dret de patronat que hom atribuia a Narcís Esteve, pagès de Banyoles. (1744) (D-398-03398) 1746. Esteve Dalmau, clergue de la Cellera, permuta un personat fundat per ell mateix amb Pere Dalmau, canonge coadjutor de Sant Feliu de Girona, procurador de Pere Dalmau, canonge de la mateixa església, obtentor del benefici de Sant Genís de Cornellà. (1746) (D-400-04049) 1747. El vicari general confirma la traslació d’un personat fundat per Esteve Dalmau, llegat per Pere Dalmau, canonge de Sant Feliu de Girona, a Pere Dalmau, també canonge de Sant Feliu. (1747) (D-401-04297) 1747. Ignasi Carrera, escolar d’Anglès, insta la col·lació del benefici de Sant Isidre de la Cellera, vacant per òbit de Pere Dalmau, canonge de Sant Feliu de Girona, al qual ha estat presentat per Miquel Perarnau, pagès de la Cellera. (1747) (D-401-04342) 1749. El vicari general confereix el benefici de l’Esperança de Quart, vacant per òbit d’Andreu Clerch, rector d’Agullana, a Pere Dalmau, clergue. (1749) (D-403-04786) 1756. Pere Dalmau, clergue, insta la col·lació del benefici de Santa Maria Antiga de Pals, vacant per òbit d’Ignasi Garriga, prevere, a la qual ha estat nomenat pel rei. (1756) (D-410-06349) 1763. Pere Dalmau, prevere de Montfullà, renuncia el benefici de l’Esperança de Quart. (1763) (D-41707572)

Tomàs Escofet               

1704. Tomàs Escofet, clergue de Maçanet de Cabrenys, funda un personat dotat amb 300 lliures, 1704 (D358-00879) 1704. Miquel Oliveras, rector d’Usall, permuta el benefici diaconil d’Ullastret amb Tomàs Escofet, clergue de Maçanet de Cabrenys, obtentor d’un personat fundat per ell mateix, 1704 (D-358-00915) 1706. Tomàs Escofet, prevere, insta la col·lació del benefici de Sant Joan de la Bisbal, al qual ha estat presentat per Pere Genís de Guitart i Millàs, 1706 (D-360-01461) 1711. Isidre Perejoan, clergue, permuta un personat fundat per ell mateix amb Tomàs Escofet, obtentor del benefici diaconil d’Ullastret, 1711 (D-365-02718) 1711. Tomàs Escofet pren possessió del benefici de Sant Joan de Peralada, 18 febrer 1711 (G-146-00253) 1714. Tomàs Escofet, beneficiat de Peralada, augmenta un personat fundat per Isidre Perejoan amb 220 lliures, 20 dobles i 248 lliures plata, 1714 (D-368-03228) 1714. Tomàs Escofet, prevere, permuta un personat fundat per Isidre Perejoan amb Pere Dalmau, obtentor de la sagristia de Cabanes, 1714 (D-368-03230) 1714. Els examinadors sinodals declaren hàbil Tomàs Escofet per a la sagristia de Cabanes, 1714 (D-36803229) 1714. Tomàs Escofet, sagristà de Cabanes, fa professió de fe, 1714 (D-368-03263) 1714. Bernat Puntonet, clergue de Maçanet de Cabrenys, permuta un personat fundat per ell mateix amb Tomàs Escofet, sagristà de Cabanes, obtentor del benefici de Sant Joan de Peralada, 1714 (D-368-03307) 1715. Tomàs Escofet, sagristà de Cabanes, augmenta amb 170 lliures un personat fundat per Bernat Puntonet, clergue de Maçanet de Cabrenys, 1715 (D-369-03620) 1715. Vicenç Miró permuta la doma de Vilanant amb Tomàs Escofet, obtentor de la sagristia de Cabanes i d’un personat fundat per Bernat Puntonet (D-369-03621) 1718. Miquel Oliveras, prevere natural de la Miana, augmenta un personat fundat per Tomàs Escofet amb un altre personat fundat per Josep (F)oguera el 1710, dotat amb 1.385 lliures, 1718 (D-372-04430) 1726. Bernat Esponellà permuta la doma de Llers amb Tomàs Escofet, obtentor de la doma de Vilanant, 1726 (D-380-05912) 1726. Tomàs Escofet, domer de Llers, fa professió de fe, 1726 (D-380-05960)

105

Cabanes a principis del segle XVIII (1701-1714)

Cabanes (1701-1714)

Antònia Gimbernat i Gou Setembre, 2014 www.cabanesemporda.wordpress.com

106