TICS
Ja pots veure tots els números en colors!
.
La revista de la Fundació Alverna
Núm. 29 desembre 2018 març 2019
EDITORIAL
L’alzina esdevindrà
http://www.aeigalverna.org/anticsiamics/
Alverna. NOTÍCIES
•
CAMPS D’HIVERN 2018/19
•
ASSEMBLEA D’ANTICS I AMICS I INFORMACIÓ DE LA FUNDACIÓ
•
BAIXADA DEL PAJARITU
•
ELS ACTES DEL 50è ANIVERSARI
50è ANIVERSARI
•
PILONA AL C/ COMTE
•
EXPOSICIÓ DEL 50è
•
A LA RECERCA DE
•
LA FESTA MAJOR DE
•
L’ALVERNA VA A LA VERNA
L’ALVÈRNIA L’ALVERNA
ARTICLES
•
LA PASTORAL DELS CAPUTXINS
CUINATICS
•
UN SOLET DE FULL I XOCOLATA
DINORAMA
•
FUSTERS DE PEGA
ENTREVISTEM...
•
ELS PRIMERS RÀNGERS DE L’ALVERNA
DESCOBERTA I AVENTURA
•
LA SERRA DE CARDÓ
XIRUQUERUS FOTOTICS * Fotos de portada: Plantant l’alzina del 50è. Foto: Màrius Castellví. La Fundació Alverna no es fa responsable de les opinions i/o arƟcles de tercers publicades a la revista TICS.
Equip de Redacció: Sergi Aldave Màrius Castellví Xavi Fort Marta Marơnez Joan Olivan Maquetació: Cinta Olivan
Llívia Palliso Pau Salvador Mayte Solé Albert Villarroya
Joan Olivan
Fundació Alverna
Pl. Sant Fructuós, 1 43002 TARRAGONA
“El respecte per la Natura i el sentiment de País van ser valors que vaig viure al Cau.”
anƟcsiamics@aeigalverna.org Col·labora:
Entrevistem Cristià Casadevall, Jordi Olivan i Lluís Villarroya, tres dels primers ràngers de l’Alverna del 1969. p. 16
2
Editorial L’ALZINA ESDEVINDRÀ L’ALVERNA L’any 1985, amb motiu del 15 aniversari de l’Agrupament, es va plantar un arbre davant del Convent dels Pares Caputxins, on hi havia la seu del nostre Cau. Aquell arbre, un castanyer d’índies, a més de representar l’arrelament a la ciutat, pretenia ser una mostra de reafirmació de l’entitat després de superar un període de crisi interna a finals dels anys setanta. Malauradament l’Ajuntament va canviar de lloc l’arbre quan es va reformar la Rambla Nova als anys 90, i la placa commemorativa d’aquell acte ha dormit a la nostra secretaria durant trenta cinc anys. Avui sembla que la història es repeteix d’alguna manera. L’Agrupament ha superat la crisi que va suposar haver d’abandonar els caus dels Caputxins després de quaranta anys. I ho ha fet empoderant-se amb la determinació dels seus equips de caps, de l’entorn d’antics escoltes i guies i de les famílies que li van donar suport per trobar una nova seu. Ara, després de 50 anys d’existència, tenim uns locals de propietat que ens projecten amb tranquil·litat cap el futur. Les crisis de les entitats, quan no Plantada del castanyer d’índies del 15è aniversari de l’Alverna davant del convent dels les ensorren, les fan més fortes. Per Caputxins. 1985. Arxiu Joan Tarés. això, en la celebració d’aquest aniversari, el fet de plantar una alzina commemorativa del moment. No voltant del seu peu, per créixer amb té tot el valor simbòlic del renaixe- us sembla que transmeten l’orgull ella. Amb el pas del temps podrem ment i la reafirmació de la nostra i el compromís de pertànyer a un reafirmar la nostra identitat, que voluntat de ser i del projecte ben viu? es fondrà amb la seva soca, el seu projecte escolta que Les crisis de les entitats, Haurem de cui- tronc i les seves branques. defensem. L’alzina esdevindrà l’Alverna. I, quan no les ensorren, dar la nostra alziSi mireu la portana. Regar-la, ado- si en algun moment hem d’afronles fan més fortes. da d’aquest númebar-la, vigilar que tar nous reptes, crisis o dificultats, ro de la Tics veuno emmalalteixi..., segur que ens xiuxiuejarà a cau reu l’alegria dels nostres escoltes i però també haurem de celebrar els d’orella “Endavant escoltes i guies, guies, petits i grans, fent-se la foto moments importants de l’entitat al val la pena”!
3
CAMPS D’HIVERN 2018/19 Castors i Llúdrigues Els animals del bosc Verd i Lila (Castors i Llúdrigues) no vam parar quiets durant tot el Camp d’Hivern perquè havíem de conèixer amb profunditat els boscos de la zona. Primer vam anar amb tren fins a l’Espluga de Francolí, on vam fer una ruta pel bosc per poder estar en contacte amb unes gallines que ens van regalar els seus ous. El segon dia vam anar a Montblanc de visita i a dinar. Després vam agafar el tren per anar a la Riba, on vam caminar i caminar fins a arribar al refugi. El bosc de la Riba també el vam conèixer, ja que fora del lloc on dormíem era tot bosc i vam estar jugant un munt d’estona. Finalment, li vam fer un regal al bosc: uns dibuixos súper creatius!
Llops i Daines
Els Llops i Daines vam anar de Camp d’Hivern a la Manreana, a Juneda, i en tren, com més ens agrada! Entre la boira i el fred i gràcies a fer-ho entre tots, els superherois vam trobar els altres fragments de l’esfera de la pau universal. Vam conèixer els animals de la granja, vam tocar els cavalls, les vaques ens van llepar, vam veure una ovella acabada de néixer, vam imitar els paons… També vam conèixer Puigverd de Lleida, la seva gent i el seu plat típic. Vam fer un munt de jocs que havíem preparat nosaltres, un taller record del nostre superheroi, vam veure una pel·lícula i també vam descobrir un gronxador molt particular i, fins i tot, vam muntar una disco! També ens va donar temps per plantejar-nos uns objectius personals per a millorar com a persones durant aquest curs.
Els Ràngers i Noies Guies vam gaudir d’un Camp d’Hivern en una casa de colònies a Font Rubí. Vam fer moltes activitats per conèixer-nos una miqueta més. També vam fer un Raid-Ruta en petits grups sobre l’autoestima i sobre el compromís. Al llarg de la tarda cadascú de nosaltres ens vam haver de marcar un objectiu personal, ja fos enfocat al cau o bé al nostre dia a dia. Aquest compromís que ens hem marcat al Camp d’Hivern serà revisat al llarg del curs i així podrem anar comprovant si estem anant pel bon camí. També va ser el moment de tancar l’eix d’animació del primer trimestre, que ens va servir per adonar-nos del fet que sempre hem de ser nosatres mateixes i mostrar les notres qualitats sense sentir-nos jutjades i, evidenment, sense jutjar. Cadascú és únic!
4
Ràngers i Guies
CAMPS D’HIVERN 2018/19 Pioners i Caraveŀles Els Pioners i Caravel·les vam anar de Camp d’Hivern a Talamanca, al Bages. Allà vam passar quatre dies i tres nits, participant en un concurs per a ser el millor Scout Raveru, per guanyar -ni més ni menys- que una fabulosa copa de plàstic i uns súper pins fets amb goma eva. Sí, vam passar-nos del pressupost però va valdre la pena per poder veure les cares d’alegria de l’equip guanyador! Com a bons scouts i guies vam treballar el compromís personal, vam fer una petita ruta pel bosc del costat del poble i un seguit d’activitats preparades pels
Truc 1
mateixos Pioners i Caravel·les, i d’altres que ens van permetre reflexionar sobre temes socials i emocionals. D’altra banda, com a bons scouts i guies als que els va la marxa, vam inventar versets de nadal, vam passar-nos mig camp d’hivern fent kirikis, i fins i tot vam tenir prou temps lliure per descansar de tanta festa! Ah, i les caps ens van mimar donant-nos patatetes i torró Suchard pel ressopó!
La unitat de Truc 1 hem tingut un primer trimestre bastant enfeinat. Vam anar d’excursió conjunta amb la unitat de Truc 2 al càmping Arc de Barà, en uns bungalous. Ens ho vam passar mot bé amb els nostres companys! Després d’aquesta magnífica excursió ens vam posar a treballar cada unitat per separat. Hem començat a organitzar les descobertes que farem pròximament, hem decidit tots els objectius que tenim com a Truc 1 i on volem arribar com a unitat, i hem fet diverses activitats de coneixença per cohesionar-nos encara més! Nosaltres, malauradament, no hem anat de Camp d’Hivern. No obstant això, l’hem substituït pel futur Camp de Primavera, quan anirem a Barcelona a fer bona part de les descobertes que estem planificant.. Encara falten dos mesos per anar-hi, però tenim moltes ganes de fer-lo!
Aquest començament de curs ha estat una mica mogudet pels Truc 2 perquè havíem d’afrontar la tria del projecte i començar a perfilar-lo tenint la meitat de la unitat vivint fora de Tarragona i començant un Cicle Formatiu o la Universitat.
Truc 2
Però, tot i els retards en el calendari, les hores dedicades a la celebració del 50è i que ens encantem amb una mosca, al Camp d’Hivern vàrem triar el nostre impactant projecte: crear i interpretar una obra adaptada per persones amb discapacitat visual És un repte molt important però estem convençuts que ens en sortirem prou bé. I, per cert, hem estat parlant i possiblement anirem de campaments d’estiu a Portugal per acabar la nostra etapa com a joves al cau sense estar-nos-en de res!
5
Assemblea d’Antics i Amics i informació de la Fundació
Foto: Xavi Fort.
El 14 de desembre de 2018 es va celebrar l’assemblea anual d’Antics i Amics. Com en totes les entitats, és el moment en què la Junta sotmet la Memòria d’activitats, l’Estat de comptes de l’any que acaba i el Pressupost del proper exercici, a la seva massa social. Les fundacions, en canvi, no tenen sòcies; per això s’ha institucionalitzat una reunió conjunta de l’Associació Verd i Lila amb Antics i Amics per tal que el Patronat de la Fundació informi anualment tota la comunitat Alverna. Recordem que el Patronat el formen set persones, quatre nomenades per l’Associació Verd i Lila i tres per Antics i Amics. Fundació L’any 2018 es van formar dues comissions conjuntes amb persones de les tres entitats: una per preparar les activitats commemoratives del 50è aniversari de l’Alverna, i l’altra, anomenada Pla de Futur, per reflexionar sobre l’orientació d’Antics i Amics i la Fundació quan, d’aquí a tres anys, s’acabi de pagar el préstec de l’adaptació dels locals.
Foto: Xavi Fort.
a incorporar-se a les comissions. Va aprofitar per recordar que convé encomanar el marxandatge que s’ha ofert, ja que només s’encarregarà en funció de la demanda que hi hagi. Antics i Amics Es repassà l’activitat desenvolupada per les diferents comissions: - La TICS segueix funcionant molt bé, però es va demanar més col·laboració dels caps per recollir fotografies i informació de les activitats de les unitats. - La novena Travessa d’Andròmines va ser un èxit de participació i d’organització gràcies a les col·laboradores. -També es va valorar molt positivament l’excursió a la Febró, en la que els caps van preparar el dinar. Es va destacar positivament l’antelació en concretar la data com un dels motius principals de l’èxit de participació de moltes famílies. - Pel que fa a l’arxiu s’informà de l’estat de digitalització del fons fotogràfic de l’Agrupament i es van mostrar les carpetes penjades al Flickr. - Respecte al terreny d’acampada, s’informà que encara falta un permís per poder iniciar les obres de condicionament.
“S’ha institucionalitzat una reunió conjunta de l’Associació Verd i Lila amb Antics i Amics per tal que el Patronat de la Fundació informi anualment tota la comunitat També van informar que algunes entitats han demanat utilitzar els Alverna.” locals entre setmana. Per aquest motiu, el Patronat ha preparat uns convenis amb les normes i condicions. Així mateix, han elaborat un protocol per regular-ne l’ús, per a unitats d’altres agrupaments que demanen passar-hi la nit. Finalment, van presentar l’estat de comptes amb un resultat positiu de 2.600 euros, que permetrà avançar una part de l’amortització del préstec. 50è Aniversari de l’Alverna La Mariona, cap d’agrupament, va presentar el cartell i explicà els diferents actes programats, convidant la gent 6
Finalment, a l’assemblea es va fer una reflexió sobre la necessitat de relleu en la majoria de comissions, la importància de fomentar la coneixença entre les famílies de l’Alverna i animar més pares i mares a participar activament a l’Associació d’Antics i Amics.. JOAN OLIVAN
L’Alverna a la Baixada del Pajaritu
Com els darrers anys, el passat dia de Carnaval l’Agrupament va tornar a participar a la Baixada del Pajaritu, un dels actes més esbojarrats i de descàrrega d’adrenalina més bèsties del Carnaval. Després de fer Cau al matí, vam quedar a la plaça del Fòrum amb les famílies per llançar-nos tots junts amb l’andròmina. La Baixada del Pajaritu, organitzada per la Colla Jove, és un acte on les entitats participants -a banda de disfressar-se i llançar-se amb un carro pel Cós del Bou-, aprofiten per reivindicar o protestar sobre un tema social. L’Alverna vam decidir protestar contra els abusos reiterats d’alguns capellans de l’Església a infants i joves; i, sobretot, condemnar les declaracions de l’Arquebisbe de Tarragona, que treia gravetat a l’assumpte afirmant que els capellans “havien tingut un mal moment”. El carro anava decorat amb alguns cartrons que recordaven el “Papamòbil” i consignes als costats. Els quatre caps que baixaven amb el carro anaven vestits de capellans i d’arquebisbe, mentre que la resta de l’agrupament anava amb armilles grogues i consignes contra els casos d’abusos. Aquesta crítica ens va permetre guanyar el Premi a la millor Sàtira. Sortosament, no vam patir cap accident tot i que vam baixar a tota velocitat. Alguns altres carros no poden dir el mateix! Com sempre, una experiència molt divertida que dona visibilitat i cohesió a l’Agrupament. Esperem que l’any que ve ho puguem tornar a repetir! ARNAU ESTIVILL
Fotos: David Folch.
7
UN SOLET DE FULL I XOCOLATA
per Sergi Aldave
(recepta apresa de la Rosa M. Samper) La recepta d’avui és molt senzilla i permet que la canalla col·labori en la seva elaboració. Pot ser unes postres o un berenar ideals per a trobades, excursions o activitats amb les famílies. Donada la dificultat de l’elaboració de la pasta de full, recomanem comprar-la ja feta. Ingredients: • • •
2 pastes de full rodones fresques crema de xocolata 1 ou
Començarem el nostre Sol de full extenent una de les pastes de full sobre el marbre de la cuina. No traurem el paper que incorpora, ja que ens servirà per a l’enfornat. Extendrem una capa de crema de xocolata per sobre de la pasta. La quantitat a afegir-hi dependrà del gust de qui cuina, però recomanem no passar-se en excés, ja que podem acabar trobant-ho massa empalagós. Tot seguit, posem la segona pasta de full a sobre de la que ja tenim sucada amb xocolata, de forma que coincideixin ambdues. Amb l’ajuda d’un bol o qualsevol altre objecte circular, marcarem un
cercle en el centre sense arribar a travessar la primera capa de full de pasta. Aquest cercle haurà de tenir, aproximadament, un diàmetre de 15 cm, i serà el centre del nostre Sol de full. Farem talls a la pasta des de la vora del centre cap a l’exterior, com si fossin els rajos del sol. Haurien de sortir-ne 16 talls. Un cop fets els talls, enroscarem cadascuna de les tires dos o tres cops, alternant una tira enroscada cap a la dreta i la següent enroscada cap a l’esquerra. Pintarem amb ou batut el Sol i l’enfornarem a 200О durant uns 15 minuts.
Cafè preparant el 50è aniversari El 23 de febrer vam fer el cafè. Famílies i persones d’Antics i Amics ens vam reunir per compartir idees
que poguessin ser interessants per a la xerrada que es farà el dissabte a la tarda de la Festa Major (que serà el cap de setmana de l’11 i 12 de maig al parc del Saavedra). Ho vam tenir clar des del primer moment: l’addicció a les noves tecnologies. És un tema que afecta de manera transversal totes les generacions, i que ens preocupa la gestió que en fem tant infants i joves com adults. Des d’aquesta premissa, intentarem donar forma a una xerrada impartida per especialistes i un espai per racons dinamitzat perquè tothom pugui aportar la seva experiència d’un tema que travessa el nostre dia a dia.
8
La Pilona de l’Alverna
Enguany l’Alverna ha participat a la festa “International Pilons Parade” que cada any organitza l’Associació de Veïns del Carrer Comte a la Part Alta. De fet, l’agrupament ho ha fet com a entitat convidada per la celebració del seu 50è aniversari, en reconeixement a la llarga trajectòria en l’educació en el lleure d’infants i joves. Així doncs, el 7 de juliol de 2018, un grapat de nens i nenes del Cau es van trobar al carrer Comte per pintar el piló que els va adjudicar l’organització. El disseny va anar a càrrec de la Laura Díaz i la Danae López, que es van inspirar en el logo de l’Agrupament i el Balcó del Mediterrani. Amb unes plantilles, els més petits van poder pintar els logos i altres motius a la pilona, que va quedar coronada de color groc. Una jornada ben divertida, preludi de la celebració dels actes del 50è aniversari de l’Agrupament.
9
La plantada de l’arbre del 50è
Foto: Júlia Abelló.
Foto: Màrius Castellví.
Moments entranyables els que ens està oferint la celebració del 50è de l’Alverna, com la plantada d’una alzina davant del Cau el dissabte 16 de febrer, que va ser el tret de sortida de les celebracions. Durant el matí hi va haver la feina de condicionar l’espai on havia d’anar l’arbre. El forat l’havia fet la Brigada Municipal, però s’havia d’arrossegar el bloc de pedra on hi anava fixada la placa commemorativa fins al seu lloc definitiu. La pedra no ens la prendran, en podeu estar segurs! A quarts de sis, al mig de la plaça de Sant Fructuós, va començar l’acte conduït per l’Anna Medina i l’Helena Forès. Un dels moments més emotius va ser quan una orquestra formada per infants, joves i caps del Cau va interpretar la cançó “Arrels” acompanyats de les veus de gran part dels presents. Es van iniciar els parlaments amb una representació de les unitats que va presentar els actes del 50è aniversari, seguit de les paraules de felicitació dels
10
Foto: Júlia Abelló.
Foto: Màrius Castellví.
representants de la Demarcació de Tarragona i de la Sra. Carmina Blay, de la Direcció General de Joventut. Especials van ser les paraules de l’Agustí López, president de la Fundació Alverna, reflexionant sobre els valors del Cau, i de l’Equip d’Agrupament, en reconeixement als que han fet possible aquests 50 anys d’educació d’infants i joves. Per finalitzar els parlaments, una representació dels infants va fer una glosa sobre la seva experiència del Cau. Però la bogeria es va desfermar quan va arribar el moment de la plantada de l’arbre. Una munió de Llops, Daines, Castors, Llúdrigues i altres, va aixecar l’alzina d’una revolada i, en un instant, va ser inserida al clot juntament amb una “Caixa del Temps”. També es va procedir a la inauguració de la placa commemorativa, per donar pas a una sèrie de fotos de grup amb l’Alzina del 50è, i acabant amb una xocolatada festiva per a tothom. MÀRIUS CASTELLVÍ
L’exposició del 50è
Fotos: Xavi Fort.
Un dels actes previstos per a la celebració del nostre 50è aniversari és el muntatge d’una exposició en la qual s’ha volgut recollir la història de l’Agrupament al llarg de tots aquests anys, pensant en les persones que hi han format part, en les que n’hi formen actualment i en totes aquelles que, sense ser alvernianes, tenen curiositat per a conèixer l’Alverna.
acompanyades dels textos que narren aquesta evolució, tenen format de time-line, i a cada any hi correspon una fotografia i un fet destacat. També s’hi poden trobar uns plafons que descriuen què és l’agrupament, com s’hi educa i quin paper té com a entitat arrelada a la ciutat.
La Comissió de l’exposició ens vam marcar, des de l’inici de l’encàrrec, un triple objectiu: recollir els fets més rellevants de la història de l’Alverna, explicar quin és el projecte de l’Agrupament i la forma de treballar, i servir d’espai de trobada de totes les persones que al llarg d’aquests cinquanta anys han format part o han estat vinculades al Cau.
Per acabar, s’ha dissenyat un espai participatiu on qui vulgui pot deixar un missatge compartint la seva experiència alverniana, indicar en un mapa els llocs on ha passat els Camps d’Estiu o fer-se una fotografia de record. Per a l’ocasió s’ha recuperat el projecte 1000 Alvernians, amb la finalitat de continuar recollint les dades de totes les persones que han sigut alvernianes en un moment o altre.
Després d’un any de feina, el dissabte 16 de març ha tingut lloc la inauguració de l’exposició. En els parlaments que s’han realitzat durant aquest acte hem pogut escoltar l’Enric Rovira, uns dels fundadors de l’Agrupament, la Joana Sans, membre de la Comissió, i infants i joves representants de les diferents unitats. Les persones que visitin l’exposició trobaran un recull d’imatges que il·lustren els principals esdeveniments que han marcat la història de l’Agrupament, però també dels petits fets del dia a dia d’una entitat viva, compromesa amb l’educació no formal i activa en la millora del seu entorn. Les imatges,
Durant la visita a l’exposició es pot visualitzar un vídeo amb el testimoni de persones que han estat a l’Agrupament, que expliquen aquelles anècdotes i historietes mil cop compartides i que desperten els records i les complicitats de qui les han viscut de primera mà. L’exposició es pot continuar visitant al Pati Jaume I de l’Ajuntament des del 16 de març fins al 22 d’abril, i durant les festes de Santa Tecla, entre el 14 i el 24 de setembre. SERGI ALDAVE
11
A la recerca de l’Alvèrnia
Foto: Júlia Abelló.
Foto: Júlia Abelló.
El món de Veríl·lia ha inspirat l’eix d’animació de les acƟvitats de Cau al voltant del 50è aniversari de l’Alverna.
Us preguntareu qui són aquests personatges tant frikis de la foto. Doncs la resposta és ben fàcil, són els cinc intrèpids buscadors del món de Veríl·lia. S’han ajuntat un personatge de cada poblat per buscar l’Alvèrnia, que pel seu 50è aniversari s’ha escapat.
l’Alvèrnia. Resulta que s’havia escapat perquè tenia por de no recordar tot el que havia viscut al llarg d’aquests cinquanta anys. Els infants i joves de l’agrupament van aprofitar per escriure-li el que per a ells havien significat tots aquells anys, però tampoc va servir de res.
Un dia, els infants i joves de l’Alverna es van trobar, casualment, amb ells i van decidir ajudar-los a buscar per tots els poblats. El que no sabien era que, a cada poblat, aprendrien moltes coses. Al primer poblat, Mègic, van aprendre què era l’escoltisme, i els van visitar una parella molt curiosa que es deien Baden Powell i Olave, els creadors de l’escoltisme.
En el quart poblat, Els Menhirs de l’Essència, els van rebre quatre cuiners una mica esbojarrats, que van ensenyar-los quina és la gran essència d’aquesta Alverna. Però ni amb la poció que la druida li va preparar, va fer que l’Alvèrnia aparegués.
Al segon poblat que van visitar, Els Jocs Florals, van fer moltes activitats de natura. Un jardiner i una alpinista els van explicar que el nom d’Alverna prové d’una muntanya d’Itàlia. L’Alvèrnia, però, no apareixia per enlloc, així que van continuar amb la cerca. Al tercer poble que van visitar van conèixer un poblat nòmada, i van poder visitar els antics poblats de Caputxins i del Kesse, mentre descobrien la seva gran història. A les Coves Mil·lenàries van aconseguir rebre notícies de
Per últim, al Bosc de les Idees vam poder conèixer els grans projectes de l’Alverna i vam poder descobrir que el cau és un lloc on poden sorgir grans idees. Però ni rastre de l’Alvèrnia. Sort que uns amics molt especials, la Colla Jove Xiquets de Tarragona, van ajudar-nos a enviar-li una nota que deia que ens trobarem el dia 11 de maig a la Festa Major, a veure si així la podem trobar d’una vegada. Ens acompanyareu per fer-la entrar en raó i demanar-li que celebri el seu aniversari amb nosaltres? JÚLIA ABELLÓ
Foto: Júlia Abelló.
Foto: Júlia Abelló.
12
La festa major de l’Alverna El cap de setmana de l’11 i 12 de maig l’Alverna es prepara per a un dels actes centrals del 50è aniversari. Des del dissabte al matí fins al diumenge a la tarda, el Parc de Saavedra acollirà dos dies plens d’activitats molt diverses, però sempre amb l’objectiu de crear un espai social i cultural dins d’un ambient lúdic i festiu. Es començarà el dissabte al matí amb la Cercavila del Lleure. L’Agrupament convidarà totes les entitats del lleure educatiu de la ciutat a prendre part d’una cercavila amb gegants, nanos i altres elements festius que tinguin. S’està treballant per aprofitar aquesta festa conjunta i poder donar-li un significat reivindicatiu, remarcant la importància de la tasca d’aquestes entitats a la ciutat. La cercavila recorrerà alguns carrers de la part alta i acabarà al Parc de Saavedra. Seguidament, i al mateix emplaçament, hi haurà una ballada folk amb cançons i danses tradicionals i un vermut.
a l’actualitat. A l’hora de sopar s’oferiran plats a preus populars, cuinats per altres entitats. Per acabar el dia, passaran per l’escenari tres grups diferents i per a tots els gustos. En primer lloc, el grup de grallers La Virolla ens animarà amb les seves versions de música actual i tradicional. Després serà el torn d’una banda de versions juvenils que farà saltar el públic, i, en acabar, diferents punxadiscos pujaran a l’escenari.
“L’11 i 12 de maig, l’Alverna El diumenge al matí es reobre l’espai amb una gimcana familiar pensada per es prepara per a tots els públics, enfocada en la relació l’Alverna i Tarragona. En acabar, a un dels actes esentre gaudirà d’animació en directe i es centrals del 50è servirà vermut a la barra. Finalment, la festa major acabarà amb un gran dinar aniversari.” popular.
L’activitat es reprendrà a la tarda amb una fira preparada pels infants i joves de l’agrupament i un espai fòrum per tractar el tema de les noves tecnologies amb experts en la matèria, destinat al públic adult. Posteriorment es farà un berenar popular per a tothom! A continuació, hi haurà un karaoke amb les cançons que han marcat totes les generacions escoltes, des dels inicis de l’Alverna fins
Amb tot, volem que sigui un cap de setmana de festa major obert a tota la ciutadania, volem obrir les portes de l’Alverna perquè gent de totes les edats pugui gaudir de les diferents activitats. Així doncs, ja podeu avisar la família, els amics i amigues del cole, els germans i germanes, els companys i companyes de quinta i tothom que conegueu perquè sigui una gran festa major! ALBERT VILLARROYA
L’Alverna cap a La Verna, Itàlia La comissió organitzadora ja ha preparat el programa del viatge a Alverna (Itàlia), pel 50è aniversari. El desplaçament es farà amb autocar fins a Barcelona i avió fins a la Toscana. El programa previst és:
Divendres 23/08 - Arribem a Florència cap a les 10:00 h del matí; visitem la ciutat durant el dia. - Cap a les 19:00 h de la tarda agafem el bus, que tindrem llogat per tot el cap de setmana, i anirem cap al santuari situat a la muntanya Alverna. Allà és tot autogestionat; per tant, farem el sopar, una mica de caliu a la nit i a dormir. Dissabte 24/08 - Passarem tot el dia al santuari, el visitarem, farem una excursioneta a la muntanya Alverna, ens farem fotos... Diumenge 25/08 - Baixarem a Florència un altre cop i allà les famílies tindreu temps lliure, podreu anar on vulgueu i fixarem una hora de tornada, per agafar el bus, tornar a l’aeroport i agafar l’avió amb temps. 13
La Pastoral dels Caputxins uan algú decideix fer de cap assumeix un bon grapat de responsabilitats i tasques. Algunes d’elles es poden entreveure abans de fer el pas i d’altres es descobreixen un cop t’hi trobes.
Q
oració del Pare Guardià de la Comunitat, que servia per agafar el to. Arribar tard i saltar-se l’oració, tot i el petit retret del Guardià, era una pràctica habitual que es passava de generació en generació.
Però n’hi ha d’altres que no es poden ni imaginar. Àmbits i llocs que, com a jove, desconeixes totalment i que, fins a cert punt, suposen la descoberta d’una realitat nova que pot resultar xocant: la de les relacions institucionals entre l’Agrupament i les entitats de l’entorn. Una d’aquestes experiències ha estat l’assistència a les reunions del Consell Pastoral del Convent dels Caputxins.
L’any 1981, des de la Comunitat dels Caputxins es va voler impulsar la col·laboració i implicació de les entitats de la Pastoral amb les activitats del convent. D’aquí van sortir algunes iniciatives, com la de publicació d’un opuscle on totes les entitats explicaven els seus objectius i accions, que pretenia donar visibilitat a la vida del Convent a tothom que s’apropava a l’església, i que es va repartir a les misses durant algun temps.
La Pastoral era un espai de trobada de totes les entitats que compartíem el Convent dels Caputxins. Assistir-hi, amb vint anys i amb tarannà alvernià, suposava un xoc i endinsar-se en un món ben estrany. Aquest Consell estava format per entitats com el Pa de Sant Antoni, el Grup d’Oració, l’Associació de Vídues, la de Pessebristes, la d’Alcohòlics Anònims o la Fraternitat Cristiana de Malalts i Minusvàlids, i estava dirigit, com no podia ser d’altra manera, pels Pares Caputxins, encapçalats pel Pare Guardià.
Una altra col·laboració de l’Agrupament va ser organitzar el ressopó de la Nit de Nadal, muntant unes taules amb torrons i neules a la sortida de la Missa del Gall per a tothom que hi assistia. Una anècdota d’un any va ser que ens van encarregar que a les 12 de la nit toquéssim la campana de l’antic convent que estava al soterrani, a l’espai anomenat Cal Seixanta. Era una campana imponent! El cas és que s’havien de fer 12 campanades, però per motiu de l’engrescament que portaven els del Cau que ho van fer, potser se’n van tocar el doble..., o més! El consiliari de l’època, el Pare Francesc, ens va dir, amb un punt d’ironia: “Potser no sabeu contar massa bé, oi?”.
“Els joves de
l’Alverna érem molt valorats
com a força de treball.”
A principis dels 80 el consell de caps reservava l’assistència al Consell Pastoral als més valents. No és que quasi ningú dels caps hi volgués anar, és que ningú hi volia anar. I és que les reunions tenien fama de ser avorrides. Davant la manca de persones voluntàries a assistir-hi, a finals dels anys 80 i principis dels 90 es va assignar aquesta tasca a les persones que tinguessin l’afortunat càrrec de Cap d’Agrupament. Les reunions es celebraven a la 7a planta de l’edifici, en una sala gran que hi havia amb diferents estàtues de fusta pertanyents a l’antic convent dels caputxins, a més d’un Sant Crist i un Sant Antoni de dimensions naturals, que és el Sant al que està consagrada l’església. Tot plegat, una mica tètric i carrincló. Les reunions començaven amb una 14
Malgrat tot, aquell espai de trobada dels diferents grups de l’edifici era una mostra d’un cert arrelament de la Comunitat dels Caputxins a la ciutat i, a vegades, creava xarxes molt interessants de les que tothom en treia profit. La gent de l’Alverna, coneguts com els joves, a banda de baixar algunes dècades la mitjana d’edat dels assistents, érem molt valorats com a força de treball. A vegades, les propostes que se’ns feien, com la de tocar la campana, eren bastant interessants, però d’altres calia suar sang per a esquivar-les amb prou mà esquerra. Quina gran escola d’assertivitat. SERGI ALDAVE MÀRIUS CASTELLVÍ
Dinorama
Pioners i Caravel·les, camp d’esƟu 1976, a Alemanya Foto: Arxiu Alverna Truc 1983-84 fent Travessa d’Andròmines del Miracle a la Rabassada. Foto: Arxiu Alverna
FUSTERS DE PEGA Sembla que quasi tot el que ens envolta està fet de materials artificials: plàstics, metalls, silicones..., cosa sintètica, vaja. Mica a mica ens hem anat allunyant del que és més natural, la fusta! La fusta és el material que ens regala la natura. Fins no fa pas massa, en el temps dels nostres avis i àvies, la fusta era el component essencial de les cases, del mobles, dels
Ràngers i Noies Guia, acƟvitat carretons, curs 1994-95. Foto: Arxiu Alverna
carros, com a combustible, de les eines, les joguines... Per tot arreu hi havia fusta, i també...fusters. El Cau, a les activitats i als camps d’estiu, ens dona l’oportunitat de gaudir fent objectes i instal·lacions de campament tot treballant la fusta amb la destral, la serra, l’enformador i la maça. Ens fa sentir la satisfacció de fer de fusters, tot i les butllofes a les mans.
Ràngers i Noies Guia, camp d’esƟu a Borredà (Bergadà), 1996. Foto: Arxiu Alverna
15
Entrevistem... CRISTIÀ CASADEVALL, JORDI OLIVAN I LLUÍS VILLARROYA
C “Al Governador Civil no li va agradar que tinguéssim una senyera i una bandera de Sant Jordi”
risƟà Casadevall, Jordi Olivan i Lluís Villarroya són tres “nens” de la primera unitat de Ràngers de l’Agrupament Escolta i Guia Alverna. Els hem convocat davant del Cau, al peu de l’alzina del 50è, perquè ens expliquin els seus records de l’any 1969.
Com us va arribar que es feia un agrupament? Lluís Villarroya: Amb els meus pares anàvem a missa als Caputxins, i un diumenge recordo que el Pare Joan, que després va esdevenir el primer consiliari, va comunicar que el dissabte següent començaria una acƟvitat per a nens als locals del convent. Als meus pares els va semblar bé; al meu germà i a mi no tant, però teníem el compromís dels pares que ho podríem deixar si no ens agradava. CrisƟà Casadevall: En el meu cas va ser una mica diferent. Directament, la meva mare em va dir: hi has d’anar, i punt! Si no recordo malament, però, jo vaig començar algun dissabte més endavant. Així, el dissabte 4 d’octubre del 1969 us trobeu al Cau... Jordi Olivan: El local de la primera reunió va ser al soterrani, just sota l’escala. Hem de recordar que l’edifici dels Caputxins estava mig vuit ja que
16
no feia massa que s’havia acabat de construir. Recordo que el local estava ple d’andròmines de l’anƟc convent: taules, bancs d’església, alguna figura religiosa... Lluís: Els caps Enric Rovira, Josep M. Pastrana i Ricard Espinosa van saber crear un bon ambient des del primer moment. De fet, gran part de la reunió va consisƟr en presentar l’Operació de la unitat per aquell curs, i ho van fer amb un rotlle de paper d’embalar, que desenrotllaven per un cantó i enrotllaven per l’altre, il·luminat amb una llanterna, on s’anava explicant l’objecƟu de condicionar el local. Em va semblar impactant aquella presentació! Però aquell local va ser sols el de la primera reunió, oi? CrisƟà: Quan jo vaig començar ja érem al local que hi havia entrant a la dreta, a peu pla de la Rambla Nova, que després va ser de la Sala Mireia de catequesi i, més endavant, del grup Fraternitat CrisƟana de Minusvàlids. Aquell va ser el Cau que vàrem condicionar en l’Operació d’aquell curs. Jo ja em vaig trobar la unitat organitzada en equips de treball: fusters, electricistes i pintors! Lluís: Sí, però aquests eren equips de treball de l’Operació. La unitat estava organitzada en tres patrulles que tenien noms d’animals i un banderí disƟnƟu. La meva patrulla era la dels “Furons”, tot i que aquests només servien més per a les excursions, les reunions i acƟvitats diferents a l’Operació. Jordi: Al principi vàrem començar vuit ràngers però ben aviat la unitat
va aplegar més nens. De fet, als inicis havíem de fer alguna acƟvitat de coneixença cada dissabte, perquè sovint dèiem “I tu qui ets?”. Les tres patrulles van arribar a ser de quatre o sis ràngers, fins arribar a uns divuit o vint membres. Recordeu les primeres excursions? Jordi: No les recordo molt bé, però crec que les primeres excursions eren d’un dia o d’un maơ, ja que al ser hivern no es prestava a anar amb tendes, i l’opció d’anar a cases de colònies no es contemplava en aquella època. Lluís: Tinc la idea que en alguna de les primeres excursions ens van donar el fulard, i també recordo que ben aviat portàvem la camisa blava de Ràngers a les excursions; unes camises que anàvem a comprar a una boƟga de Reus que es deia La Tenda. El fulard també el portàvem els dissabtes per anar al Cau. CrisƟà: Però els fulards no els van comprar a cap lloc. Hi va haver una sèrie de mares que els van cosir. Res de cosa industrial!
marxàvem al cap de dos dies, ho va deixar estar. I els caps, què us semblaven? Lluís: Una de les coses que recordo amb més simpaƟa era el trio de caps. Era curiós com es compenetraven els tres. Cadascun feina el seu paper. L’Enric era el seriós, que imposava més respecte i feia les reflexions profundes. El Josep M. era l’animador amb la guitarra i les cançons, i el Ricard era el més juganer, sempre anava amb Ràngers penjats de l’esquena. Jordi: Has de pensar que tant el Ricard com el Josep M. eren molt joves. Potser tenien setze o disset anys, i, per tant, eren més de la conya. L’Enric en tenia més de vint, i li tocava fer el paper del gran.
Què us heu endut de l’experiència escolta? CrisƟà: Home, al Cau vaig fer moltes coses. Recordo excursions d’agrupament, l’Olimpíada de Ràngers a la Canonja, el viatge a Alemanya, fer de cap.... Lluís: Acostumats a la dinàmica de Segons l’Enric Rovira, al Camp d’EsƟu l’escola dels anys 60, rigorosa i molt seriosa, fer acƟvitats diverƟdes, amb vàreu fer la Promesa Escolta? Lluís: Crec que a Ràngers se’n deia el cançons, danses, excursions i focs Compromís. Recordo que vàrem fer un de camp era una novetat que em va acte tot solemne, que estant a l’aire engrescar de seguida. Una de les coses lliure, amb la bandera catalana i la que més valoro és el treball en equip i de Sant Jordi, va fer que fos especial. la gesƟó d’un projecte col·lecƟu. L’Enric impactava amb el seu posat Jordi: Ben aviat vàrem desenvolupar més cerimoniós mentre ens parlava un senƟt de responsabilitat i de compromís amb el grup, de tal manera dels valors escoltes. CrisƟà: Ara que ho dius, recordo una que era ben estrany que es faltés algun anècdota. Vàrem rebre la visita d’un dissabte. D’alguna manera, pensaves inspector del “Movimiento”, el senyor que hi havia coses que depenien de tu. Ramon Varga Machuca, que va aixecar El respecte per la Natura i el senƟment acta del que va veure al campament. de País, també van ser valors que vaig El cas és que l’acta va arribar al viure al Cau. Governador Civil, a qui sembla que sembla que no li va agradar que I la xerrada entre vells Ràngers es va Ɵnguéssim una senyera i una bandera anar allargant una bona estona més: de Sant Jordi, i va enviar un telegrama “Recordes l’Àngel Pòrtoles, que era a l’alcalde de Capafonts perquè ens fes grandot...?”, “El Rafel Pasano té un marxar. L’alcalde, que no volia enrenou, restaurant...”, “De tant en tant veig el ens ho va venir a dir però, com que Jaume Francesc...”
Foto: Màrius Castellví
A la TICS núm. 2, de desembre de 2009, vam publicar l’entrevista als 3 caps de la primera unitat de Ràngers de l’Alverna. La podeu recuperar a:
17
LA SERRA DE CARDÓ
Lluís Gurrera i Magrané va ser cap de Pioners i Caravel·les a l’Alverna als anys 90 i és membre del GATA, Grup d’Amics de Toni Achón – Ecologistes de Tarragona, que enguany fa 20 anys. Aquesta entitat naturalista, excursionista i ecologista pren el nom d’un dels fundadors de l’Alverna. Toni Achón va deixar empremta i testimoni per allà on va passar i el Lluís dedica aquest article a la seva memòria. La Serra de Cardó és un Espai d’Interès Natural (EIN) a cavall entre les comarques de la Ribera d’Ebre i el Baix Ebre, en els termes municipals de Rasquera i Benifallet. Un indret amb una vista excepcional del Delta de l’Ebre. Una ruta circular d’aproximadament 30 km que surt i acaba al poble de Rasquera, famós pels seus deliciosos pastissets. Començarem, doncs, seguint el camí dels eremites, un petit recorregut assenyalat amb franges grogues i blanques, que va en direcció a la teixeda d’en Cosp. És un espai protegit, amb la singularitat que conté els exemplars de Taxus Baccata més ancians i ben conservats de les nostres comarques meridionals i que s’han salvat sempre dels incendis que han afectat la serra. Arribarem a la Font del Teix, des d’on es visualitza tota la vall del Pla del Burgar, un indret ideal per a aturar-nos i esmorzar. Un cop recuperats energèticament seguirem l’ascensió cap el portell del Bou i, tot crestejant, cap al portell de Cardó. Ens endinsarem en un preciós bosc mixt de carrasca, roure, pi i d’arbres caducifolis, com la blada de fulla petita, el grèvol, la moixera i la servera. Farem el cim, decidits, de la Creu de Santos (942,3 m), una vista privilegiada de 360 graus sense cap tipus d’obstacle al davant. Un indret on és d’obligada l’aturada per dinar tot esglaiant-nos dels regals que ens fem a la retina. Començarem el descens cap a l’antic balneari de Cardó de 1866, un altre cop a través d’un bosc mixt molt ben 18
conservat. Seguirem ara la ruta de les ermites, llocs on es recloïen els antics eremites carmelites. Entre les més destacades ens trobem l’ermita de la Santíssima Trinitat, Sant Àngel, Sant Simeó i Sant Onofre. Ens aturarem, doncs, a observar el balneari d’aigües amb sals minerals bicarbonatades i arsenicals, que va estar en servei fins l’any 1965; abans, però, des del segle XVII (any 1606), havia funcionat com un monestir dels Carmelites, fins que l’amortització de Mendizábal de 1835 va aturar la seva activitat monàstica. També va funcionar com a hospital de l’exèrcit republicà durant la guerra civil. L’antic Balneari es troba ubicat a sobre d’un espectacular espadat rocós a tocar del Salt del Frare, just davant del barranc de Sallent. Actualment funciona com a planta embotelladora. Després d’haver-nos deixat emportar per una part de la història d’aquestes contrades, seguirem el petit recorregut que ens portarà novament cap a la vila de Rasquera. Per celebrar l’efemèride acabarem amb el beure de germanor al casal del poble. En cas que vulguem escurçar la ruta i quedar-nos en la seva part més aèria, podem arribar amb els vehicles fins al balneari i iniciar-la des d’aquí en direcció a la Creu de Santos. Grup d’Amics de Toni Achón: www.gata.cat
19
Plantant l’alzina del 50è aniversari. 16/2/2019 Fotos: David Folch
fotoTICS
Premiats en la Baixada del Pajaritu per ser la més reivindicativa.
Inaugurant l’exposició del 50è aniversari. 16/3/2019. Foto: Xavi Fort 20