TICS
Ja pots veure tots els números en colors!
.
La revista de la Fundació Alverna
Núm. 30 abril - juny 2019
http://www.aeigalverna.org/anticsiamics/
EDITORIAL
La recerca de l’Alvèrnia NOTÍCIES
•
ALVERIANS DE LA JOVE
•
ACTIVITATS DE LES UNIͳ
•
EL PATRONAT ES RENOVA
•
MAPA DELS CAMPS D’ESͳ
TATS
TIU 2019 50è ANIVERSARI
•
LA FESTA MAJOR DE L’ALͳ VERNA
DINORAMA
•
SANTA CAPELINA ENS GUARDI
ENTREVISTEM...
•
Emili Guillemat, vicepresident de la Cooperativa Obrera Tarraconense
DESCOBERTA I AVENTURA
•
PASSEJADES AMB GOSS@S: MIRADORS DEL BAIX GAIÀ
XIRUQUERUS FOTOTICS
* Foto de portada: Cercavila de les entitats del lleure. Autor: Xavi Fort. La Fundació Alverna no es fa responsable de les opinions i/o arƟcles de tercers publicades a la revista TICS.
Equip de Redacció: Sergi Aldave Màrius Castellví Xavi Fort Marta Marơnez Joan Olivan Maquetació: Joan Olivan
Llívia Palliso Pau Salvador Mayte Solé Albert Villarroya
Xavi Fort
Fundació Alverna
Pl. Sant Fructuós, 1 43002 TARRAGONA
“A nosaltres ens guiava el sentiment de país i de llibertat, i això derivava en un compromís ferm.”
anƟcsiamics@aeigalverna.org Col·labora:
Entrevistem Emili Guillemat, vicepresident de la Cooperativa Obrera Tarraconense, entitat que celebra el centenari del seu edifici. p. 12
Alvernians de la Jove En un article publicat al núm. 4 de la Tics (juliol-novembre de 2010), ja es va explicar la relació de l’Agrupament Alverna amb el naixement el 1979 de la Colla Jove dels Xiquets de Tarragona. Una relació basada en el nombre significatiu d’escoltes alvernians que van formar part del nucli inicial de la colla lila, i que va marcar la seva personalitat en els seus inicis. Però la història va segellar el vincle entre aquestes dues entitats quan el 4 de maig de 1980, a la Fira de Xauxa de l’Agrupament al Pati dels Pares Caputxins, es va descarregar el primer castell de sis de la Colla Jove Xiquets de Tarragona, quan encara no tenia la seva camisa distintiva, confirmant el projecte casteller dels liles. En aquell castell hi van participar uns quants escoltes, que després van ser membres actius de la Colla Jove. Podem esmentar l’Antoni Gabriel “Gabi” a baixos, el Màrius Castellví i el Jordi Olivan a segons, el Francesc X. Magaroles a terços en un dels intents, i el Xavier Grau, que en pau descansi, a dosos. També hi havia molts escoltes en posicions de pinya. Tot plegat, una participació significativa en una construcció de sis pisos. Per això en l’acte del 50è aniversari de l’Alverna no hi podia faltar la participació de la Colla Jove. El 30 de març
2
d’enguany la colla va oferir una actuació homenatge a la plaça de davant del Cau, on diversos castellers alvenians van ser protagonistes dels castells bastits. Concretament, un 4 de 7 on hi va pujar el Jordi Olivan, un dels primers ràngers de l’Alverna, que ja va havia pujat al primer 4 de 6 de l’any 1980, i sengles pilars de quatre amb l’Antoni Gabriel i l’Arcadi Cornadó a segons. Per reblar una jornada plena d’emocions, els Alvernians de la Jove que hi van poder estar es van fer una foto de grup al peu de l’alzina de la l’Alverna, amb camisa castellera i amb el fulard verd i lila. TEXT I FOTOS : MÀRIUS CASTELLVÍ
Editorial LA RECERCA DE L’ALVÈRNIA! L’Alvèrnia? Què és l’Alvèrnia? Un personatge, una història, un símbol, un missatge, o potser... tot a l’hora? L’Alvèrnia és una bona metàfora de l’estil propi de l’Escoltisme, de la nostra proposta educativa. El nostres caps han aprofitat el 50è aniversari de l’Agrupament per a teixir un eix d’animació que ha lligat moltes activitats: “La recerca de l’Alvèrnia”. Amb aquesta proposta, des del novembre fins al maig, han recreat un món de fantasia a través d’uns personatges imaginaris de nom ben recaragolat (Ilargia, Taexandre, Blau, Juliverd i Fauloi), acompanyats del nostre armari fantàstic en un país imaginari: Veríl·lia. Tot un muntatge rutilant que ha vehiculat una gran quantitat de missatges. Missatges com el de la història de l’Agrupament Escolta i Guia Alverna des dels seus inicis l’octubre del 1969, visitant els espais dels caus inicials a l’edifici dels Caputxins o la quarta planta del Kesse, seu dels darrers anys. La història de l’Escoltisme i dels seus fundadors, Baden Powell i Olive, i els valors de la Llei Escolta. També els 5 dinamismes que impregnen la nostra pedagogia: el petit grup, la fraternitat universal, el compromís, el joc institucional i el progrés personal, així com les tècniques que usem a les nostres excursions: l’orientació, els primers Alvèrnia apareix a la Festa Major del 50è aniversari. Foto: Júlia Abelló. auxilis, el coneixement de la natura... Aquests mesos, “la recerca un fet extraordinari: del no-res va La Irene, que representava el de l’Alvèrnia” ha acompanyat la aparèixer l’anhelada Alvèrnia! Un personatge de l’Alvèrnia, va ser descoberta de les L’Alvèrnia ens va dir: personatge que va cap de Pioners i Caravel·les de nostres essències, reblar el clau amb un l’Agrupament a principis dels anys l’experiència escolta us fins arribar al cap missatge a tots els 80. Fa més de trenta anys que viu a de setmana de l’11 acompanyarà sempre! infants, joves, caps, Barcelona i ja no té relació directa i 12 de maig, amb la famílies i antics que hi amb l’Alverna. celebració de la Festa de l’Alverna al eren presents: l’experiència escolta Quan li ho van proposar no s’ho Parc de Saavedra. Va ser el dissabte us acompanyarà sempre! És ben cert va pensar ni un segon! D’alguna per la tarda quan, de sobte, va succeir el que va dir l’Alvèrnia. manera, ella encara és del Cau.
3
ACTIVITATS DE LES UNITATS Castors i Llúdrigues Aquest 3r trimestre a Castors i Llúdrigues hem fet una descoberta sobre el Pol Nord i una sobre les tortugues marines, on hem a après la importància que té, per a la supervivència d’aquests animals, que cuidem el medi ambient i que generem el mínim de residus possibles. També hem anat d’acampada a Vila-rodona; per algunes de nosaltres era la primera vegada que muntàvem i dormíem en tendes! Durant el cap de setmana, després d’intensos debats, vam decidir el nostre projecte, que consistirà en construir un photocall de l’espai que inclourà un coet i un matalàs per poder saltar cap a lluna i els planetes. L’anirem construint dividits en diferents comissions al llarg dels propers caus, i el presentarem el dia del sopar del 50è. Al final de l’excursió, vam fer un dinar de germanor amb les
famílies; hi va haver molt bon ambient i plats per llepar-se’n els dits!
Llops i Daines Aquest trimestre els Llops i Daines hem estat treballant de valent amb el projecte! El dissabte dia 4 de maig, vam fer cau tot el dia i van venir la Júlia i el Marc a fer-nos uns descoberta sobre teatre. Ens va anar molt bé, ja que una part del nostre projecte és representar petites historietes. Ah! Pels despistats i despistades que encara no sabeu quin projecte fem, us hem de dir que consisteix en realitzar un dia amb les famílies i amics/gues. Primer de tot, els LL/D representaran a les famílies els gags preparats i, un cop finalitzats, els esperarà un berenar exclusiu i deliciós cuinat per ells i elles mateixes. Per acabar el dia rodó, farem un parell de jocs conjunts!
Els R/NG ja hem triat projecte!!! Muntarem un vídeo on es faran preguntes a diferents persones sobre 4 temes concrets: feminisme, maltractament animal, LGTBI i racisme. Així ens assabentarem del grau de consciència de la societat en aquests temes. El primer que hem hagut de fer és formar-nos en les diferents temàtiques, i preparar les preguntes que farem i també els enregistraments. Hem dedicat molts caus al projecte, però no s’acaba aquí! A l’excursió del tercer trimestre, que vam fer a Valls, vam aprofitar per gravar tothom i també vam decidir com volíem que fos tot el muntatge del vídeo. Tenim moltes ganes de mostrar-vos el resultat final del projecte!!! A banda del projecte -encara que no ho sembli....-, hem estat treballant en el Camp d’Estiu. Sembla mentida, oi? Doncs sí, som tots i totes unes cracks! Com veieu, ha sigut un trimestre on hem estat fent molta i molta feina!!!!
4
Ràngers i Guies
ACTIVITATS DE LES UNITATS Pioners i Caraveŀles Aquest trimestre els Pioners i Caravel·les hem començat a preparar el nostre projecte: volem fer un ARG (Alternative Reality Games), un joc de realitat alternativa on es crea una història falsa que es difon per les xarxes socials. És un joc de pistes on la gent que participa creu que passa de veritat en algun lloc del món. La gent que decideix participar i resoldre els diferents enigmes que es plantegen han d’assolir l’objectiu marcat pel grup organitzador. Quan aquest objectiu s’aconsegueix, es confirma que és una broma i que tot era un joc. Ja hem creat la història, els personatges i les pistes, i farem el començament de la creació de comptes a les xarxes i llençar tota la primera fase d’informació als participants. També vam anar a la Gaspatxo, la trobada de Pioners
i Caravel·les, on compartim moments amb altres agrupaments. Nosaltres vam aprofitar per quedar-nos a dormir al cau a treballar per avançar el projecte!
Truc 1 En aquest tercer trimestre, la unitat de Truc hem estat fent un munt de descobertes preparades per les joves. Hem fet un tast de cerveses artesanes, ens hem informat sobre el procés de voluntariat europeu i, a més, vam anar d’excursió de Primavera a Sant Cugat, on vàrem poder fer fins a dues descobertes: una sobre l’evolució del rap i l’altre sobre el funcionament d’un grup de Joventuts Comunistes, les dues molt interessants. Però també hem tingut temps per ajudar a la celebració del 50è, participant activament en la magnífica Festa Major de l’Alverna. Per últim, fa poc vam estar a la trobada de Trucs de la demarcació de Tarragona amb les nostres companyes de Truc 2; ens ho vam passar molt bé!
Aquest és el nostre últim any a Truc!
Truc 2
Està sent un any molt mogut; ens toca preparar el que, probablement, serà el major sopar de la història de l’Alverna, els nostres 50 anys. Però tant de bo fos només el sopar... Tenim mil coses al cap!!! Marxarem d’introspecció a la Vall de Núria, finalitzant la nostra etapa retrobant-nos amb aquells nois i noies que un dia vam ser; el contacte amb natura serà essencial. Val a dir que no tot ha sigut nomes feina, també ens ho hem sabut passar super bé. L’Adrià, el Jordi, l’Èlia, la Clara, el Roger i el Pablo -que ha plegat enguany-, us envien records i esperança a totes aquelles famílies que temien que el cau deixés de ser el cau. Ja som aquí.
5
Camps d’estiu 2019 Castors / Llúdrigues De l’1 al 6 d’agost Olesa de Montserrrat (Baix Llobregat) Llops / Daines Del 29 de juny al 6 de juliol Vilanova de Sau (Osona) Ràngers / Guies Del 26 de juliol al 3 d’agost Sant Pere de Torelló (Osona) Pioners / Caravel·les De l’1 a l’11 d’agost Pedret i Marzà (Alt Empordà) Truc 1 Del 4 al 14 d’agost Esterri d’Àneu (Pallars Sobirà) Truc 2 De l’1 al 9 de juliol Vall de Núria (Ripollès)
El Patronat es renova La Fundació Alverna segueix el seu camí, i un cop superada l’etapa d’adquisició del local, afronta ara la seva primera renovació de patrons. Recordem que els patrons
de la Fundació són triats des del consell d’Agrupament (quatre d’ells) i des d’Antics i Amics (els altres tres). Així doncs, després dels primers dos anys, ha arribat el moment de renovar algunes cares... Mariona Sementé, Júlia Abelló i Adrià Castellví substitueixen Maria del Mar Solé, Joan Manel Burillo i Marina Altés, respectivament. Moltes gràcies als tres per la vostra feina!! Finalitzada aquesta primera etapa, la Fundació afronta ara una reflexió sobre el seu futur i el paper que ha de jugar. Aquest procés ens ha de proporcionar un full de ruta per als pròxims anys en el que tots ens hi sentim còmodes i que ens ajudi a donar més difusió dels valors de l’Escoltisme a la nostra ciutat.
Júlia Abelló, Agusơ López, Adrià Castellví, CrisƟna Saladie, Danae López Mariona Sementé i Luisja Manjón 6
Així que... a la feina, patrons!!
Festa Major (I) La Festa Major de l’Alverna no només va durar un cap de setmana. Tot va començar fa més d’un any, quan infants, joves, caps, famílies, antics i amics vam fer una pluja d’idees dels actes i activitats amb què volíem celebrar mig segle. Hi havia una llista enorme de propostes amb idees esbojarrades, les nostres preferides, i hem intentat ferles totes. Necessitàvem celebrar-ho, i amb un dia no en teníem prou. Així doncs, durant mesos i mesos, tota aquesta gent vam treballar per fer possible un dels actes centrals del nostre aniversari: la Festa Major. Els caps i la comissió que han fet possible la Festa Major. Els agraïments s’acostumen a deixar pel final, però ja Foto: Júlia Abelló. fa setmanes que ens els aguantem. Com ja sabeu, ens encanten les comissions, i la Festa Major no hauria estat possible sense gent que posés tota la seva energia a preparar la logística, la decoració, la barra, els actes culturals, els concerts, la gimcana… Ni gent que posés les seves mans, cotxes, furgonetes (i remolcs!) durant aquell intens cap de setmana.
I, ara sí, que comenci la festa! PREGÓ REIVINDICATIU Vam començar la cercavila llegint un manifest davant de l’Ajuntament per reclamar que les entitats tarragonines del lleure educatiu siguem més escoltades. El manifest va ser el resultat d’un treball conjunt entre moltes de les entitats de lleure tarragonines: l’AEiG Xaloc, l’AEiG Fent Camí, l’AEiG Ixent, l’AEiG Gelsto, l’Esplai La Grapadora i l’Esplai Sant Fructuós. Va ser amb les idees i opinions dels caps i monitors, i també la dels infants i joves d’alguns agrupaments, que vam crear l’escrit.
Lectura del manifest conjunt de les enƟtats del lleure educaƟu. Foto: Júlia Abelló.
Les principals reivindicacions eren tenir espais on poder desenvolupar les nostres activitats, acabar amb la gimcana burocràtica que se’ns imposa per fer qualsevol activitat al carrer i que l’Ajuntament ens tingui més en compte i valori el nostre paper dins l’educació i la societat. LA CERCAVILA DEL LLEURE Fa anys, els Pioners i Caravel·les i els Castors i Llúdrigues van introduir nous membres a l’agrupament, el gegant i el drac. Des de llavors que els traiem a passejar sempre que en tenim ocasió, i aquell dia no hi podien faltar. A més, vam voler que ens acompanyessin els caus i esplais de la ciutat. La cercavila del lleure. Foto: Albert Villarroya. 7
Festa Major (II) Un cop acabat el manifest, la cercavila va arrencar des de la Plaça de la Font per recórrer els carrers de la Part Alta acompanyada dels grallers del col·legi Sagrat Cor, i amb un munt d’infants i joves omplint el recorregut de gresca! Moltes de les entitats de lleure de la ciutat vam reunirnos per fer possible una cercavila molt participativa, demostrant un cop més la importància de treballar -i celebrar! - plegats. I quina millor manera hi ha d’acabar una cercavila que amb un ball folk! Gràcies als amics del grup Folkatr3s, ja al Parc del Saavedra, vam començar a escalfar motors. Tot i que feia un sol típic d’agost, grans i petits vam poder moure l’esquelet i conèixer aquelles danses més tradicionals durant gairebé una hora seguida! Això sí, vam trobar sempre el descans necessari a la barra, on els primers voluntaris del cap de setmana servien els refrescos i vermuts per arrodonir la festa. ELS INFANTS, PROTAGONISTES A les 4 de la tarda, els infants i joves es retrobaven amb els seus caps al cau. L’horari era més aviat que habitualment, perquè els esperava una tarda molt llarga i intensa. De seguida van anar a buscar el seu grup, format per nois i noies de diferents unitats, i preparar el material per la fira. Un cop al Parc del Saavedra, es van trobar amb els ja coneguts personatges de Veríl·lia, i aquest cop la sorpresa va ser majúscula. Enmig de flames i fum, a dalt de l’escenari, per fi va aparèixer l’Alvèrnia! Amb una posada en escena espectacular, l’Alvèrnia va fer un gran discurs davant els petits i grans de l’agrupament. Sense dubte, l’eix d’animació del 50è, que va començar a l’inici de curs i ha anat apareixent durant molts caps de setmana a la vida alverniana, va culminar tal i com es mereixia! Ara sí, la tarda va arrencar per a tots els públics amb dues activitats paral·leles. Els infants i joves de l’agrupament van organitzar la fira de l’escoltisme (una mena de tribut a la mundialment coneguda Fira de Xauxa…), amb un munt d’activitats per aprendre a ser un bon escolta i fer les típiques coses de cau. La fira es va anar preparant durant els caus del 2n i 3r trimestre amb els grups de Participació Infantil, formats per infants i joves de diferents unitats. Van ser ells mateixos els que van triar també el tema comú, que volia explicar a través d’activitats i jocs la pregunta que tothom de fora del cau es fa: “Què feu al cau?”. Un cop les diferents paradetes van deixar de tenir visitants, va ser el moment perfecte per nosaltres, perquè vam poder improvisar unes danses conjuntes amb totes les unitats i caps.
8
Ha arribat l’Alvèrnia. Foto: Xavi Fort.
Ball folk. Foto: Xavi Fort.
Fira de l’escolƟsme. Foto: Albert Villarroya.
Festa Major (III) MOMENTS PER A TOT: DEBAT i KARAOKE En un altre espai del Parc, amb un ambient més tranquil, comptàvem amb la Dominica Díez, psicòloga clínica de la Unitat de Joc Patològic i Altres Addiccions no Tòxiques de la Fundació Althaia, que va dinamitzar un debat a l’entorn de l’ús de les pantalles i les TIC. Va ser un espai on compartir inquietuds, reflexions, estratègies, i també va servir per donar la volta al “problema”. La clau que va donar la Dominica és establir rutines i definir els moments en què es poden utilitzar i en els que no (i no només els infants i adolescents, també els adults!). Limitar les hores i convertir els videojocs, per exemple, en una activitat familiar, és una bona pràctica a l’hora d’introduir les tecnologies a les nostres vides. Així doncs, hem d’aprendre a conviure amb les pantalles i les TIC d’una manera responsable i saludable, ja que formen part de la nostra societat. I a partir d’aquí, ja no vam parar. Cap al vespre, la gent anava arribant al parc per gaudir de l’ambient i amb ganes de cantar al karaoke! I la veritat és que no ens calen gaires disfresses ni complements per perdre la vergonya. Vam gaudir d’actuacions estel·lars com la del Doraemon, combos explosius amb les famílies més atrevides o amb antics membres que demostren estar a l’alçada dels millors artistes, el rap tarragoní de l’Equip d’Agrupament, el hit de l’Equip de Demarcació, els petits artistes... I fins i tot un grup d’amigues que estaven celebrant un comiat de soltera es van animar a cantar!
Debat sobre les pantalles i ús de les TIC. Foto: Albert Villarroya.
Karaoke alvernià. Foto: Màrius Castellví.
LA GRAN REVETLLA Després de deixar-nos-hi les cordes vocals i remenar els malucs, necessitàvem recuperar forces amb un bon sopar. Sort que l’Ernesto i la Marina i els companys del Casal Sageta de Foc ens havien preparat uns plats espectaculars (unes coquetes de moresc farcides i acompanyades d’una amanida de llenties, i bulgur amb verdures). Què, quants vau anar a demanar les receptes? La nit no podia començar sense La Virolla, un dels grups de grallers tarragonins de referència que mai falla a les nostres celebracions. Tot eren hits, des de la Mayonesa fins a l’Amparito. Els següents en pujar a l’escenari van ser un grup de joves promeses del Camp: la Prole Band! Ens van fer cantar i ballar fins ben entrada la nit amb les seves versions de La Raíz, Zoo, Txarango, Obrint Pas..., sense deixar de costat els grans èxits del moment. La festa major va omplir el Saavedra de gent que saltava i ballava, i la veritat és que hi havia un ambientàs! Amb el
La Prole Band en acció. Foto: Màrius Castellví.
parc ple de gom a gom, vam allargar la festa una estona més amb els punxadiscos de la casa! Bé, alguns més d’una estona més. Sempre recordarem les hores que vam passar esperant un vigilant de seguretat que mai va arribar i els infinits gabinets de crisi que vam viure. Al final, tot va sortir bé i és una anècdota d’aquelles que ens agradarà explicar. 9
Festa Major (i IV) EL RETORN MÉS ESPERAT Havent descansat (alguns més que d’altres), diumenge al matí, i encara amb alguna lleganya, ens vam despertar per participar a la gimcana! Amb les diferents proves preparades al Camp de Mart, els participants havien d’aconseguir totes les parts que formen la història de l’Alverna. No van faltar clàssics com el salta-fulards o la prova de mímica, que famílies, petits i grans van superar amb nota! Al migdia va arribar una de les sorpreses més esperades: el retorn de La Burla! Fa anys -molts anys-, un grup d’alvernians va muntar un grup d’animació infantil. Com sempre passa al cau, algú va dir: ‘Aquest diumenge fem la Fira de Xauxa al pati dels Caputxins, per què no us animeu a fer quatre cançons i quatre danses?’ Era el 1993, i així naixia la Burla. Després van seguir actuant per festes de barri, pobles, aniversaris, i pel 25è aniversari del cau. Així doncs, tornaven a agafar la guitarra uns quants anys després, aquest cop pel 50è. I bé, com diem la família escolta, ‘sempre a punt’ per treure a passejar la bicicleta glinc, glinc o la vaca lechera! Per tancar el cap de setmana, un incombustible i incondicional equip de cuina ens va preparar una fideuà deliciosa, que vam compartir en família a la poca ombra que hi havia al parc. Vam ser 150 persones compartint un dinar de germanor que va ser la millor manera d’acomiadar-se d’un cap de setmana que es recordarà sempre! GRÀCIES, FAMÍLIA! Ara sí, no podem acabar sense posar-nos una mica sensibles. La Festa Major de l’Alverna va convertir el Parc del Saavedra, durant dos dies, en un espai ple de vida. I això vol dir ple de germanor i de treball conjunt que crea vincles molt bonics entre la família alverniana. Ple de participació, on els més grans es retrobaven per celebrar que encara són alvernians i per agrair-nos la festa que havíem muntat, i els més petits gaudien, potser sense tenir-ho molt clar, de moments que recordaran quan siguin més grans: ‘Aquell any pel 50è, on vam fer aquella festassa!’. Un bocinet de ciutat on els infants i joves van ser els protagonistes, amb la cercavila o la fira, i els i les joves voluntàries de caus i esplais de la ciutat s’ajuntaven per reivindicar-se. També va ser un espai per la cultura i la música, obert a tota la ciutat, on més de vint músics van passar pel nostre escenari, i on molta gent més enllà del cau va traspassar les portes del Saavedra per gaudir-ne.
10
El retorn de La Burla als escenaris. Foto: Xavi Fort.
Dinar de germanor. Foto: Xavi Fort.
Segurament, amb la manera de fer del cau, que els caps, antics membres de totes les èpoques i pares i mares treballin conjuntament de forma voluntària per crear un espai tant enriquidor, que va molt més enllà de la nostra tasca educativa, és quelcom màgic. I que ens hem d’agrair a nosaltres mateixos i sentir-nos-en orgullosos i orgulloses. Per últim, el més important, l’agraïment més sincer a totes les persones que heu ajudat a què tot això fos possible. A les valentes que es van apuntar a les comissions, a les que no vau dubtar en ser voluntàries pel que fes falta, des dels incansables de la barra fins als cuiners, passant pels que van fer de transportistes per un dia. Especialment, també volem agrair al Casal Sageta de Foc la seva col·laboració imprescindible. Gràcies a tots i totes les que vau participar incondicionalment en tots els actes, i a les que vau donar-ho tot almenys en algun dels moments del cap de setmana. I finalment, gràcies també a tot el consell de caps per la feinada, la que mai no es veu, i a la comissió motor de la Festa Major, per la seva entrega i obsessió en que tot sortís perfecte. ÈLIA OLIVAN i ALBERT VILLARROYA
Dinorama
Caps i Trucaires, Montserrat a peu, 1982. Foto: Arxiu Alverna. Llops i Daines, Camp d’esƟu a Olot, 1992. Foto: Arxiu Alverna.
SANTA CAPELINA ENS GUARDI! Hi ha la dita que diu: els escoltes xiulen davant les adversitats. Bé, no sé si xiulem quan se’ns compliquen les coses, però el que està clar és que no ens atura qualsevol cosa. Per exemple, si ens hem proposat pujar una muntanya, fer una ruta o un joc de pistes a l’aire lliure i ens plou, doncs, no passa res, ens encomanem a Santa Capelina i ja està! No són poques les vegades que aquesta “Santa” ens acompanya, i segur que, si el canvi climàtic no ho espatlla, ho haurem de continuar fent. Per això, a les nostres motxilles no hi faltaran mai la cantimplora, la llanterna i... la Santa Capelina!
Pioners i Caravel·les, camp d’esƟu a Picos de Europa, 2001. Foto: Arxiu Alverna.
Llops i Daines, Camp d’esƟu a Canillo (Andorra), 2000. Foto: Arxiu Alverna.
11
Entrevistem... EMILI GUILLEMAT BERNAT
E
mili Guillemat és integrant, des del 2010, del Consell Rector de la CooperaƟva Obrera Tarraconense (COT), i des de fa quatre anys n’és el vicepresident. És la tercera vegada que en forma part; la primera va ser l’any 1974. Casat, té dues filles, Elisabet i Meritxell, que havien format part de l’agrupament. L’any 1965, amb només divuit anys i juntament amb altres persones, va fundar el Club de Joves. Ha estat vinculat a l’Associació d’Espectadors de Teatre de Tarragona, Òmnium Cultural i al Club GimnàsƟc, ocupant càrrec en les seves juntes direcƟves corresponents.
“La COT ha esdevingut una casa d’acollida per les entitats que ho han necessitat.”
Quina és la trajectòria de la COT? La COT va néixer com a cooperativa de consum. Quan aquesta activitat va cessar a causa de la seva inviabilitat, només en va restar l’edifici. Algunes entitats que volien reprendre la seva activitat després dels efectes de la Guerra Civil, van ser acollides a l’emblemàtic edifici. Entre elles, el Casal Tarragoní, Cor l’Àncora, Club d’Escacs, colles sardanistes, Òmnium Cultural, el Club de Joves... Ben bé s’hi hagués pogut acollir un agrupament escolta; de fet, el vostre agrupament va instal·lar-hi, ara fa vint-i-cinc anys, l’exposició del 25è aniversari. La COT ha esdevingut una casa d’acollida per les entitats que ho han necessitat. Organitzeu activitats pròpies? Sí. Bàsicament, gestionem
la
programació estable del Teatre El Magatzem i el funcionament de l’Aula d’Arts Escèniques. I també destinem molts recursos i esforços al manteniment de l’edifici. En aquest sentit, ja hem iniciat els tràmits per ubicar-hi un ascensor que ens permeti eliminar barreres arquitectòniques. Quines associacions o activitats externes acull la COT actualment? Es fan classes de ball (tangos, swing...), i entitats com l’Agrupació Esperantista, l’Escola Lacaniana de Psicoanàlisi, el Cor Ciutat de Tarragona, el Cor Mos Cantars... I l’acolliment és gratuït? No, perquè el manteniment de l’edifici té uns costos que hem de cobrir. Cal fer pedagogia en el sentit que tots els serveis tenen un preu, i la COT no els pot assumir tots. I en quina forma s’estipulen els detalls de les condicions del lloguer? Doncs mitjançant la redacció i signatura d’un conveni, on hi consten les condicions d’ús i quin tipus de contraprestacions s’han de produir entre ambdues parts. Quin valor té comptar amb aquestes entitats? Significa que acollim i que possibilitem a moltes persones tenir un espai on desenvolupar les seves
Foto: Xavi Fort. 12
inquietuds, perquè a Tarragona hi ha un dèficit molt important de locals a l’abast. Quan vam crear el Club de Joves l’any 1965, la meva idea era fer una entitat similar al Centre de Lectura de Reus, amb diferents seccions, però no va ser possible en aquells moments.
va sumint en un rol cada cop més passiu i individualista. Per tant, hi ha una certa transversalitat.
Tinc entès que algunes persones vinculades a la COT també ho han estat amb l’escoltisme... És cert. Penso en noms com en Sergi Xirinacs, expresident de la COT, o Aquesta darrera idea, podria tornar Ramon Marrugat, activista cultural i social, que va apuntar els tres fills a a posar-se sobre la taula? Actualment és molt difícil, perquè, l’Alverna, o jo mateix, també a través cada cop més, manca gent de les meves filles. Això confirma la compromesa. Quan jo era jove, en teoria de les famílies implicades en una època difícil i amb repressió l’activisme social, cultural... cultural, des del Club de Joves havíem organitzat classes de català quan Enguany es compleixen cent anys aquest estava prohibit. A nosaltres de la inauguració de l’edifici de ens guiava el sentiment de país, de la COT. Què representa aquest llibertat i de poder expressar, i això aniversari? derivava en un compromís ferm de Amb motiu d’aquest aniversari hem tirar-ho endavant. Amb l’avenç de la fet un reconeixement, en forma de democràcia, aquesta “subsidiarietat” placa, a tots els socis que n’han fet va anar perdent sentit, i sembla que possible el manteniment. Això vol actualment ens hi hem acomodat dir que tothom que s’ha vinculat a la del tot. COT se l’ha estimat i no ha permès que hagi estat venut, tot i els diversos episodis d’especulació urbanística És un problema generacional? Tinc els meus dubtes. Veig que les al llarg dels anys. Em sento molt persones que ens hi impliquem afortunat que el meu pas per la venim de famílies amb tradició Junta hagi coincidit amb aquesta de participació, i som fàcilment efemèride perquè, de petit, venia a identificables perquè hem estat comprar el pa a la cooperativa, tot o estem en diverses entitats de i que s’hi despatxava tot tipus de la ciutat; jo en dic TTV, és a dir, queviures. Tarragonins de Tota la Vida. Potser en la política hi ha una mica més Doncs, feliç aniversari i que sigui d’implicació –per interessos per molts anys més! personals, malauradament–, però fer-ho en activitats no remunerades ja és més difícil. A què ho atribueixes, doncs? Crec que, actualment, la gent es distreu amb la quantitat desmesurada d’informació de què disposem a través d’Internet i de les xarxes socials. Abans, per comunicar-te, necessitaves amics; sempre m’ha agradat compartir, cara a cara, les idees. El fet que moltes coses te les donin fetes, et
Com en moltes entrevistes que hem fet, la conversa no acaba aquí, sinó que s’allarga una bona estona. I és que a l’Emili, com a persona compromesa i cultivada, li agrada compartir les seves idees i escoltarne de diverses; i en qui transcriu aquesta conversa ha trobat un bon aliat...
Exposició del 25è aniversari, a la COT Foto: Arxiu Alverna.
L’edifici centenari de la COT Foto: Màrius Castellví.
hƩp://www.cotarraconense.cat/ 13
PASSEJADES AMB GOSSΝS: MIRADORS DEL BAIX GAIÀ
Sergi Aldave Escrich és un dels socis impulsors de la Travessa d’Andròmines i ja porta anys a la redacció de la Tics. En el núm. 16, en aquesta mateixa secció, va publicar “Curses d’orientació”. Quan un animal de companyia entra a formar part de la família canvien moltes coses en les rutines i hàbits de casa. Cobrir les seves necessitats comporta temps, energia i despeses. Si a més l’animal és un gos (o una gossa), els canvis són importants ja que cal trobar temps i llocs per on poder passejar amb l’animal i, en la mesura del possible, deixar-lo lliure per a que pugui córrer, jugar i explorar l’entorn. A casa, que som saltamarges de mena en el bon sentit de la paraula, l’adopció de la Frida ha provocat algun canvi en el nostre llistat de prioritats, i el disposar de temps per a poder estar en contacte amb la natura ha escalat posicions de forma notable. Sempre que podem busquem estones per a sortir a caminar en espais oberts on la gossa pugui anar al seu aire sense molestar ningú. Els camins del Tarragonès ofereixen moltes possibilitats per a fer aquestes caminades. La varietat de paisatges de la nostra comarca ens permet accedir fàcilment a llargues passejades per les platges i els camins de ronda a tocar del mar, caminar per paisatges de ribera o badar entre vinyes i camps de garrofers. Ben a prop de casa hem descobert racons increïbles. Per tal de donar valor a aquesta varietat de paisatges i animar tothom a descobrir els camins del Tarragonès, el Consell Comarcal ha engegat una iniciativa anomenada Miradors del Baix Gaià, consistent en la instal·lació de diversos punts d’observació escampats pels municipis que formen aquesta subcomarca, pels quals travessa el riu Gaià en el seu tram final, des de Renau fins a Altafulla, i els municipis de la zona est de la comarca fins a Roda de Barà. De tots aquests miradors, us en volem proposar un que considerem una petita joia per les vistes que ofereix i per la passejada que ens hi porta: el Mirador de Renau o de 14
la Plana de Peralta. Situat en un petit turó en el camí de l’Argilaga a Renau, aprofita una panoràmica que abasta els municipis de Renau i la seva pedania de Peralta, i Vilabella i muntanyes com la Tossa Grossa de Montferri, el Montmell o el Montagut. Per apropar-nos al Mirador podem començar la nostra passejada a l’Argilaga. Al carrer de Sant Roc, baixant des de l’Església, trobarem el camí que, passant pel cementiri, ens porta fins a Renau. A 2,5 km, arribem a la balconada sobre Peralta i Renau on hi ha instal·lat el Mirador. Des d’aquest punt podem optar per baixar fins a Renau i tornar pel GR del Catllar fins a l’Argilaga, passant per la urbanització de Sant Roc, o per agafar el camí que surt des del mateix Mirador en direcció est. Sigui quina sigui la vostra opció, trobareu multitud de senderons i camins que uneixen les dues poblacions. I en tot cas, estem parlant de passejades d’entre 5 i 10 km. Al wikiloc podeu trobar un bon grapat de tracks d’aquesta zona. En aquestes passejades, aprofitem el ritme pausat que ens marca la Frida, que s’atura a tot arreu per olorar, rosegar bastons i seguir rastres, i ens deixem emportar per unes passes lentes que no porten enlloc, però que ens ho mostren tot. Si mai us decidiu a arribar-vos fins el Mirador de Renau, us convidem al joc dels disbarats. Curiosament, a la taula panoràmica del Mirador hem detectat un parell d’errades a l’hora d’identificar els diferents elements que hi figuren. A veure si els trobeu! Per a més informació sobre els Miradors del Baix Gaià, podeu consultar la pàgina web del Consell Comarcal del Tarragonès: www.tarragones.cat http://tarragones.cat/camins-del-tarragones
15
Gimcana de la Festa Major. 12/5/2019. Foto: Júlia Abelló.
Excursió de llops i daines a Reus. 9/4/2019 Foto: Núria Salvador.
Paradeta de Sant Jordi. Foto: Màrius Castellví.
fotoTICS
Cercavila de Festa Major. Foto: Xavi Fort. 16
Cuina de Festa Major. 12/5/2019. Foto: Màrius Castellví.
Les caps també dinen. Foto: Xavi Fort.