Ja pots veure tots els números en colors!
TICS .
La revista de la Fundació Alverna
Núm. 27 març - juny 2018
http://www.aeigalverna.org ht
EDITORIAL
El plaer de caminar NOTÍCIES
•
LA FEBRÓ: AVENCS, AVENCOTS...,
•
LES COMISSIONS DEL 50è ANIVERSARI
I TAMBÉ CALÇOTS! •
ACTIVITATS UNITATS
•
SANT JORDI AMB MISSATGE
•
TRUCART
•
CAMPS D’ESTIU 2018 (mapa)
•
A L’AIGUA DE NOU (Travessa)
ARTICLES
•
ELS NOSTRES PETITS AMICS..., O NO
•
EL MANTENIMENT DELS SENDERS
per Esther Ondé per Josep Casanovas CUINATICS
•
AMANIDA DE LLENTIES AMB QUINOA
HISTÒRIA
•
PROJECTE GR DELS P/C (1985-86)
DINORAMA
•
FEINES DOMÈSTIQUES
ENTREVISTEM...
•
RAFAEL LÓPEZ-MONNÉ
DESCOBERTA I AVENTURA
•
ELS RAIDS D’AVENTURA
XIRUQUERUS FOTOTICS
* Foto de portada: Caminada a la Febró.
La Fundació Alverna no es fa responsable de les opinions i/o arƟcles de tercers publicades a la revista TICS.
Equip de Redacció: Sergi Aldave Adrià Castellví Màrius Castellví Xavi Fort Marta Marơnez Maquetació: Cinta Olivan
Joan Olivan Llívia Palliso Mayte Solé Albert Villarroya
Joan Olivan
Fundació Alverna
Pl. Sant Fructuós, 1 43002 TARRAGONA
“Facis el que facis, procura que el cervell estigui sempre al costat del cor.”
anƟcsiamics@aeigalverna.org Col·labora:
Entrevistem Rafael López-Monné, geògraf i fotògraf. Defensor, conservador i difusor del nostre patrimoni natural: els camins i el paisatge. p. 12
La Febró: avencs, avencots..., i també calçots!
A
les 9 del matí d’un 18 de març, a la Febró hi fa fresqueta! El termòmetre del cotxe assenyala 1ОC i la petita brisa que hi bufa accentua la sensació de fred. A l’aparcament de la Febró (punt de trobada) sovintegen danses improvisades, les corredisses dels més menuts, un frenètic anar i venir de gossos enjogassats...; i és que qualsevol activitat és bona per a apaivagar el fred.
la calçotada. Boníssims, els calçots, i boníssima, la salsa! I les postres, totes exquisides, raó per la qual es declara desert el concurs de postres.
No podem més que agrair la feina de totes les voluntàries i voluntaris que han fet de la trobada tot un èxit. Un èxit organitzatiu i participatiu. I és que no pot ser d’una altra manera. I gràcies també a l’Ajuntament de la Febró per la I quina il·lusió! Ens disposem a començar la caminada, cessió de la Sala de Ball. la pujada als Avencs de la Febró i als Avencots. Amb un desnivell de 300 metres, un preciós corriol s’endinsa en Alvernianes i alvernians, ens hem de felicitar pel bonic dia el bosc en el qual encara podem trobar neu a les zones que ens hem regalat. més obagues; i un cop a dalt, i pràcticament a peu pla, accedim als Avencs, un dels indrets més tel·lúrics de la Per cert, quan hi tornem? muntanya tarragonina. Realment espectacular! LLUÍS BARCELÓ Allà esmorzem i recuperem forces. Alguns explorem els Avencs i d’altres ens limitem a la contemplació de la natura o a la presa de fotografies, abans d’iniciar el descens i tornada al poble. Un cop a baix tenim l’oportunitat de conèixer de primera mà els terrenys del projecte de l’espai d’acampada de la Febró (encara en tramitació) que ens mostra en Joan Carles Santos. Aquesta agradable passejada aconsegueix despertar-nos la gana i, per tant, encaminem les nostres passes a la Sala del Ball de La Febró, el magnífic espai polivalent, cedit per l’Ajuntament, on els cuiners i les cuineres voluntàries treballen de valent per tenir-ho tot a punt. Després d’un petit vermut, les prop de seixanta persones que participem de la jornada ens entaulem per gaudir de
2
Editorial EL PLAER DE CAMINAR
L
a caminada-calçotada d’Antics i Amics, que enguany ens ha dut a descobrir els magnífics voltants de La Febró, és una oportunitat de fer una bona passejada per senderons de muntanya tot gaudint dels companys i de la natura, motivats per l’expectativa d’una gran calçotada a Ràngers i Noies Guia de l’Alverna en ruta pels Ports de Besseit. l’arribada. Camp d’esƟu al Delta, juliol de 2010. Foto: Arxiu Alverna Però durant aquesta ruta, amb ambient de gresca, no acabem de na cosa de mística saludable. Com els blancs i grocs dels PR. Alguns valorar una cosa que a la nostra si ens fes un reset mental i activés d’aquests camins han estat tallats vida de ciutat hem anat perdent: el alguna cosa en el nostre interior. per les noves carreteres o autoplaer de caminar. Molts dels qui hem viscut l’escoltis- pistes, però molts altres continuen En el nostre dia a dia urbà, els me hem gaudit de grans caminades, intactes a esquenes del progrés. desplaçaments són sovint mecànics, i potser alguns continuem sentint, Caminar tot fent una ruta és o més concretament, amb màquines. de tant en tant, l’impuls d’agafar la també una forma de descobrir el Anem en cotxe, en moto, en auto- motxilla i perdre’ns per algun sender país, els seus pobles i la seva gent. bús o..., en el millors amb el mapa a la mà. Encara podem trobar en el sòl rocadels casos, en bici. En aquest sentit, llós les velles roderes dels carros L’experiència de Ens hem habituat és d’agrair que algu- d’antany, o descobrir alguna font caminar per senders té nes entitats excur- rònega a la vora del camí, o aquella a conviure amb els sorolls, la contami- alguna cosa de mística sionistes s’esforcin barraca de pedra seca on el pagès nació, la pressa, i a per senyalitzar i con- es resguardava quan la tempesta el saludable. fer el mínim esforç servar aquestes vies feia fer nit al tros. per desplaçar-nos. que en altre temps D’alguna manera fer camí és estiL’experiència de caminar sol o en unien els nostres pobles i viles. Per mar el país, perquè és una forma de grup, per senders de muntanya, al tot arreu podem trobar els famosos conèixer-lo. I sols podem estimar el camp o pel mig d’un bosc, té algu- senyals blancs i vermells dels GR, o que coneixem.
Les comissions del 50è aniversari Encara que ens sembli una mica lluny, el 50è de l’AEiG Alverna ja el tenim ben a prop! És per això que, tan l’equip de caps com els Antics i Amics, ens hem començat a moure per preparar aquesta celebració històrica. S’han creat dues comissions motors. Per una banda, una formada per membres del consell de l’Agrupament i, per l’altra, tres valents antics que han decidit moure el galliner dels més dinosaures. Després de tres pluges d’idees, on s’ha intentat que tots els membres implicats en l’Alverna hi tinguessin cabuda –infants, caps i Antics i Amics–, i d’un treball per tal
d’englobar-ho tot, s’han creat una sèrie de subcomissions a fi de preparar els actes concrets del 50è. Us les enumerem tot seguit. La comissió Viatge a l’Alverna (sí, per anar a visitar aquella muntanya italiana a qui li devem el nom!), una altra de comunicació (bé haurem d’explicar què fem i per què ho fem, oi?), una d’exposició fotogràfica (quina millor manera de conèixer la nostra història que de forma gràfica?) i una comissió dedicada a l’organització de la festa major de l’Alverna (buf, i quina festa major! No tindrà res a envejar a Santa Tecla!). Què, guai? T’hi apuntes?
3
ACTIVITATS DE LES UNITATS Castors i Llúdrigues El 17 i 18 de març els Castos i Llúdrigues vam fer una excursió estrenant el nostre cau! Dissabte ens van fer una descoberta sobre castells al local de la Colla Jove. La resta de l’excursió la vam dedicar a fer activitats preparades pels nens i nenes, a treballar el compromís i a jugar, compartint algunes activitats amb els Llops i les Daines. Vam acabar l’excursió amb una dansa amb totes les famílies i dinant plegats. El 12 i 13 de maig vam fer la primera excursió amb tendes! Vam anar al càmping Les Salines, de la platja Llarga, i ens vam estrenar amb un aiguat de proporcions bíbliques. Sort que ens aquestes edats, quan et venç la son, no hi ha res que et desperti fins que surt el sol de matinada! Després vam triar el projecte: farem un taller d’slime i gravarem un
Ràngers i Guies
A la platja llarga, 13 de maig 2018. Foto: Júlia París
vídeotutorial com els de YouTube. El podreu veure tots al sopar de final de curs.
El 3 i 4 de març vàrem fer una excursió al Museu d’Història de Catalunya, a Barcelona, dinant al parc de la Ciutadella. Després vàrem anar al Cau de l’AEiG Sant Antoni Abat, on vàrem poder jugar i intercanviar experiències amb els R/ NG i passar-hi la nit. Diumenge vàrem compartir una bona estona amb la instagramer Juliana, reflexionant sobre temes com l’ús de les xarxes socials, la igualtat de gènere, el consumisme i la llibertat sexual. Amb ella vàrem passar un matí molt agradable al jardins i al laberint d’Horta! El 19 i 20 de maig vam participar a la trobada Rocafort, de R/NG de la Demarcació, a Sant Martí de Tous, que estava ambientada en la música Rock, i que va tenir molt de caliu, tot i la pluja. El projecte que hem escollit pel trimestre és fer una fira per recaptar diners per a una ONG, amb botiguetes i altres activitats.
Truc 1 Les Truc 1 ens hem dedicat a buscar i preparar descobertes per intentar veure i informar-nos de com és la realitat que ens envolta. Com fer samarretes de forma sostenible, com funciona una cerveseria artesana o com podem arreglar-nos nosaltres mateixes la roba que se’ns trenca són temes en els que estem treballant. En mig de tanta feina també vam fer una sortida de cap de setmana a Barcelona, on, entre d‘altres coses, vam visitar l’antiga presó Model; allí ens van explicar com vivien els presos d’aquell centre centenari. Per finalitzar hem començat a preparar el nostre camp d’estiu a Euskal Herria; ens atrau molt descobrir el seu entorn natural i cultural, i en podem treure molt de suc!
4
ACTIVITATS DE LES UNITATS Llops i Daines El 17 i 18 de març les Daines i els Llops vam anar d’excursió i, oh, sorpresa!, estrenàvem el cau! Al matí, al Bosc de la Marquesa, vam fer un raid individual i un altre en grups per conèixer-nos millor. A la nit vam compartir vetllada sobre astronomia, amb les Llúdrigues i els Castors, i vam veure un curtmetratge. L’endemà vam fer polseres per poder viatjar a través del Temps, i ho vam comprovar amb un joc de preguntes. Vam acabar l’excursió fent una dansa i un gran dinar conjuntament amb les famílies! El nostre projecte és muntar una fira amb paradetes d’habilitats, punteria..., on es podran guanyar punts bescanviables per premis (objectes de segona mà aportats per les famílies per a reutilitzar).
Durant el segon trimestre vam fer una descoberta del món dels grafits i un taller de llums i ombres. El 19 de maig, a la tarda, vam participar en una trobada mini all-i-oli al Parc de la Ciutat, amb els agrupaments Xaloc, Gesto i Fent Camí.
Pioners i Caraveŀles El 17 i 18 de març vàrem fer una excursió a Barcelona que ens va quedar ben atapeïda d’activitats. Primer vàrem visitar la presó Model, descobrint seva història. Després vàrem visitar l’Espacio del Migrante, al barri del Raval, i el projecte del col·lectiu del Topmanta. I vam acabar a l’exposició del CCCB “Després de la fi del món”. Com a projecte vàrem escollir fer una Setmana del Cigró al Cau, convivint tots plegats de l’10 al 12 de maig. L’experiència ens va permetre treballar l’autonomia personal, fer activitats de coneixença i preparar el camp d’estiu, que enguany ens durà a Menorca. També vàrem concretar extrajobs pel campament, com el berenar que vàrem fer el mateix dissabte 12, adreçat a les famílies del Cau, o la venda de joies de Santa Tecla que s’elaboren en el marc del projecte de l’Aula d’Educació Especial de l’Escola Rubió i Ors, on treballa la mare d’una caravel·la.
Sant Jordi, llibres, autores i roses amb missatge Enguany, a la paradeta de Sant Jordi de l’Alverna, vam vendre roses ecològiques, amb un embolcall sostenible una mica diferent al d’altres anys. Aquest consistia en una reixeta d’arpillera acompanyada, cadascuna, d’una etiqueta amb diferents frases de caire feminista; aquesta iniciativa va tenir molt bona acollida. A més, teníem molts llibres al millor preu. La paradeta, situada a la Rambla Nova, va estar oberta tot el dia. S’hi va habilitar un espai on alguns autors –Àngel Martín, Col·lectiu Mots en Cru i Teresa Duch– van signar llibres als seus lectors. Volem donar les gràcies a les famílies que ens vau donar els llibres per poder vendre’ls, i també a totes aquelles que us hi vau atansar a comprar o simplement a saludar!
Foto: Màrius Castellví
5
TrucART, fira d’artistes emergents
Aquest any, com acostumen a fer totes les unitats els truc 2 vam decidir fer un projecte, però no un projecte qualsevol, volíem fer una cosa diferent ja que era el nostre últim any al cau tots junts. La nostra tria ja la vam començar a parlar al camp d’estiu de l’any passat al Port de la Selva, on ens vam passar llargues estones xerrant i discutint sobre quin objectiu teníem ganes de fer. En un principi volíem viatjar lluny i fer un voluntariat, però al llarg de les converses vam acabar veient que fer un voluntariat no era la millor opció, i vam marxar del camp d’estiu amb la tasca de pensar què era el que realment ens motivava a cadascú. I així ens vam trobar a mitjans de setembre. Al llarg de tot el primer trimestre vam estar parlant i mirant de trobar una idea definitiva però ens trobàvem bastant encallats. Vam intentar buscar també com volíem que fos el nostre projecte per tal de treure una idea definitiva. Però no va ser fins al camp d’hivern on, gràcies a la combinació d’algunes idees, vam idear el projecte de fer una fira intercultural amb artistes emergents del territori, el que acabaria sent Trucart. En el seu moment ens van entrar algunes pors perquè volíem muntar una cosa bastant gran i sabíem que tindríem molta feina. Però des d’un principi ens vam posar a pensar en possibles persones que estarien interessades en participar en el nostre projecte. I tan bon punt vam començar a tenir noms que ens interessava que vinguessin, ens hi vam posar en contacte per explicar el nostre projecte i preguntar-los si estarien interessats en venir. En un principi volíem que la nostra fira fos una barreja de xerrades, paradetes, tallers i música ambient, però ens vam trobar amb complicacions ja que moltes de les associacions amb les que vam contactar per a què hi fessin xerrades no s’ho van poder compaginar. També ens hem trobat amb un seguit de problemes burocràtics, com la quantitat de papers que hem hagut 6
de fer per a què l’ajuntament ens deixés disposar del lloc, o que haguéssim de tancar cada dia a les 22 hores enlloc de les 24, hora prevista des d’un principi. Ara bé, no tot són complicacions ni problemes, ja que vam contar amb set grups de música com Zona Off, Pd Peting, Slipers, Miraima, l’Eloi Duran i l’Albert Villarroya i el Impaktats, i amb cinc artistes manuals com l’Àngel Martín, l’Andreu Berruezo, la Viki Tomàs, el Lluís González i el Toni. El dia del boom estàvem tots nerviosos, però tant el dia 4 com el dia 5 van resultar molt profitosos. És cert que en un principi ens va quedar un cert regust agredolç, perquè havíem tingut molt pocs visitants i pensàvem que ens hi podríem haver esforçat molt més, però des de fora tothom ho va veure com una gran causa. El projecte “Trucart” ha acabat essent una gran manera de deixar la nostra empremta al cau i d’acabar una etapa com a nens a l’Alverna. POL ROSET I NURIA SALVADOR, TRUCAIRES
CAMPS D’ESTIU 2018
Castors / Llúdrigues Del 25 al 30 de juny Sant Marơ de Tous (Anoia) Llops / Daines Del 23 de juliol a 1 d’agost Gósol (Bergadà) Ràngers / Guies Del 28 de juliol al 7 d’agost Queralbs (Ripollès) Pioners / Caravel·les Del 31 de juliol al 10 d’agost Menorca Truc 1 Segona quinzena de juliol Euskal Herria Truc 2 Segona quinzena de juliol Nord d’Espanya
Els nostres petits amics..., o no S’acosta la primavera, i amb el bon temps es compleix la dita “a l’estiu tota cuca viu!”. Bé, doncs, segur que molts de vosaltres heu patit la incòmoda experiència de conviure amb els polls i haver de desallotjar-los del cap dels vostres fills.
• • • •
Fa uns anyets que sóc mare i a casa ho hem patit més d’un cop, sobretot després d’una excursió o d’un llarg camp d’estiu (típic). Arribar a casa i, vinga, a gratar-se el cap com si fos un mico.
•
Procediment: Humitejar el cabell (farà menys mal). Aplicar l’oli corporal per tot el cap. Si el cabell és molt llarg, fer quatre particions; treballarem millor. Pentinar amb la llemenera línies fines. Comencem pel clatell, continuem per les patilles i acabem per la part superior. Cada cop que passeu la pinta, remulleu-la amb aigua que tingueu preparada en un pot. Veureu com cauen els bitxets, que rellisquen amb l’oli. Repetiu l’acció tantes vegades com faci falta (quants més animalons més repeticions). Renteu amb el xampú habitual.
Comparteixo un “truqui” per fer-los desaparèixer sense gastar masses diners i sense ser agressiu amb la pell del cuir cabellut.
•
Necessitem: • Oli corporal (Johnson, per exemple). • Una llemenera (pinta especial); si és de farmàcia, millor. • Oli d’arbre del te, per prevenir.
CONSELL: Durant l’època d’infestació és aconsellable posar unes gotes d’oli d’arbre del te dintre el xampú. Abans de marxar d’excursió, apliqueu una mica d’aquest oli al clatell, darrera de les orelles i zona frontal (és un gran repel·lent). ESTHER ONDÉ
•
7
AMANIDA DE LLENTIES AMB QUINOA per Irene Marta Cada dia són més les persones del nostre entorn que són vegetarianes. Els motius que porten a aquesta decisió són molt diversos, bé sigui per consciència ambiental, per moda, per salut, per cultura, religió…; pot haver-hi tants motius com persones. És important, com amb qualsevol dieta, que sigui completa, variada i sana. Per aquest motiu, cal informar-se bé abans de prendre la decisió, i seguir aprenent una vegada s’ha pres, per millorar cada dia.
Ingredients per a 4 persones: • • • • • • • • •
200g de quinoa 200g de llenties cuites 1 pebrot verd o vermell 1 tomàquet mitjà olives negres 1 llauna de moresc oli d’oliva sal pebre
Si utilitzes llenties seques, el dia abans les has de posar en remull. Després les has de coure i deixar refredar. Si les llenties ja estan cuites, es netegen sota l’aigua de l’aixeta. La cocció de la quinoa es similar a la de l’arròs. Primer s’ha de rentar bé sota l’aigua de l’aixeta amb l’ajuda d’un colador de mida petita o en un bol. Després es posa una olla al foc, fins que l’aigua bull, amb una mica de sal, i s’afegeix la quinoa i es deixa bullir fins que el gra es torna transparent i li surten una mena de
pels. Es pot posar alguna espècia o una fulla de llorer. Quan està cuita, es cola. Es talla el pebrot i el tomàquet a daus petits. Una vegada està tot llest, en un bol afegim les llenties, la quinoa, el pebrot i tomàquet tallats, les olives i el moresc (prèviament escorreguts i rentats). També s’afegeix un raig d’oli d’oliva i es poden afegir altres espècies, com el juliverd, pebre o un raig de suc de llimona. Es barreja tot bé i ja està llest per servir!
Es diu que el menjar entra pels ulls, així és que podem pensar una presentació més elegant si no volem servir-ho en un bol o plat sense més. Una opció és emprar un motlle i fer un petit cilindre molt condensat, amb unes fulles de julivert per sobre i un raig de vinagre de Mòdena, o bé, per una mena de lasanya, emprant capes de tomàquet, laminar entre capa i capa del cilindre.
A l’aigua de NOU! I és que la travessa arriba aquest estiu a la seva novena edició, mantenint el format exitós dels darrers anys, la data i els horaris, però amb petites sorpreses que ens faran gaudir un cop més de viure i veure la travessa aquàtica d’andròmines més boja del Mediterrani!
terra i aigua (i qui sap si també per aire) a la VII Travessa Infantil, i a les 12:30 donar el tret de sortida a la IX Travessa d’Andròmines de Sant Magí i veure qui és el més ràpid en portar l’aigua beneïda fins la boia i tornar, o en enfonsar-se...
Així doncs, un any més ens trobarem a la Platja del Miracle el 15 d’agost, a partir de les 10:30, per posar a prova l’enginy en el disseny de les andròmines, a les 12h per veure com el futur de la travessa es desenvolupa per
Tot ben amanit amb el VIII Concurs de Fotografia, els esmorzars saludables, musiqueta i bon ambient al més pur estil alvernià. ARCADI CORNADÓ
8
El manteniment dels Senders
La Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC) és la federació esportiva encarregada de gestionar, homologar i vetllar pel bon manteniment de la Xarxa de Senders Homologats de Catalunya.
En aquest moments disposem de més de tres-cents voluntaris arreu del país que, pinzell en mà, recorren els nostres camins perquè aquests siguin més segurs per a tots els usuaris que els trepitgen.
La Xarxa de Senders Homologats de Catalunya conforma avui en dia més d’onze mil quilòmetres de senders senyalitzats amb les tres marques que gestiona la FEEC: els Senders de Gran Recorregut (GR®, franges blanca i vermella), els Senders de Petit Recorregut (PR®, franges blanca i groga) i els Senders Locals (SL®, franges blanca i verda). Aquestes marques estan registrades a l’Oficina Espanyola de Patents i Marques.
A banda d’aquests col·lectius i òrgans estrictament federatius, la FEEC estableix convenis amb altres institucions públiques com les Diputacions Provincials, els Consells Comarcals i Consorcis de Turisme, i també amb ens privats com associacions, patronats, etc...
Pel que respecta als GR®, són quasi set mil els quilòmetres gestionats. Els senders a Catalunya són considerats instal·lacions esportives en el medi natural i estan catalogats en el Consell Català de l’Esport i inscrits en el Registre Oficial de Senders de Catalunya de la FEEC. El Comitè Català de Senders és l’òrgan federatiu encarregat de la gestió, disseny i administració de tot allò que correspon als senders homologats en el nostre país. Altres estructures i organismes que intervenen, a nivell federatiu, en la gestió dels senders són: la Comissió de Senders de Catalunya com a òrgan consultiu i format pels Representants Territorials de Senders escampats per les nou vegueries de Catalunya, el Cos de Tècnics de Senders com a òrgan col·legiat format per aquells tècnics que són els encarregats de vetllar pel correcte disseny dels projectes de senders i la seva aplicació en el terreny, així com de les inspeccions posteriors i, finalment, el col·lectiu de Cuidadors de Senders, que són aquells voluntaris i voluntàries que formen part de les més de 430 entitats excursionistes integrades a la FEEC i que, dia darrera dia, vetllen pel manteniment de la senyalització de la nostra Xarxa de Senders.
Aquests convenis estableixen les garanties que aquells senders promoguts per l’administració, pública o privada, compten amb el nivell de qualitat i seguretat exigit i reflectit en el Reglament d’Homologació de Senders a Catalunya. En aquest àmbit, doncs, al col·lectiu de cuidadors i mantenidors federatius, hem de sumar-hi uns altres col·lectius que, de forma permanent o bé puntual, treballen pel manteniment de la senyalització dels nostres senders. Agrupaments escoltes, associacions culturals, grups de nois i noies en tallers de colònies, etc., realitzen, puntualment, tasques de manteniment de la senyalització, sempre supervisats per tècnics federatius. El manteniment constant dels senders és la millor garantia per l’usuari d’aquestes instal·lacions que conformen un servei públic de primer ordre. A totes aquelles persones que, des d’una vessant professional o bé des del voluntarisme, realitzen tasques de manteniment de la senyalització els hem d’agrair la seva abnegació i treball pel bé de la comunitat.. JOSEP CASANOVAS I REDONDO VICEPRESIDENT PRIMER DE LA FEEC 9
Empresa Pioners i Caravel·les (1985-86) RECUPERAR EL CAMÍ DE COLLDEJOU
D
escobrir el país fent camí és una de les accions treballs es van fer amb les orientacions del Sr. Aguadé. més pròpies dels escoltes i guies. També ho Un dels pioners de l’època, el Sergi Aldave, ens explica és fer servei. Per això, ajuntant aquestes dues “La feina era dura ja que el desbrossament el fèiem experiències, ens ve de gust explicar l’empresa dels principalment amb aixada. Gran part del camí el vàrem Pioners i Caravel·les del curs 1985-86, que va consistir fer així i no s’acabava mai, però al final no sé d’on va en fer el servei de recuperar un camí: el que va de sortir una desbrossadora mecànica amb la que vàrem Colldejou a Escornalbou. fer molta via. Ja la podrien haver portat abans...”
En aquell curs els caps de la unitat eren el Xavier Un altre pioner, l’Albert Fabregat, ens explica que Salvadó i la Yvonne Amorós, que van fer aquesta “Durant els dies que vàrem estar treballant al camí proposta d’empresa a finals del primer trimestre del ens vàrem fer molt amics dels caçadors. Estaven molt curs. contents amb nosaltres quan els hi espantàvem la caça mentre fèiem xivarri pel camp.” El Xavier ens explica “Havia participat en un camp de treball de recuperació dels camins de Tarragona Quan el camí va estar arranjat i senyalitzat, es va a Montserrat, on vaig conèixer el Dr. Enric preparar un acte d’inauguració en el qual Aguadé, prohom de país, enamorat de es van convidar les altres unitats del la preservació dels camins i un dels Cau, que van recórrer tot el camí capdavanters del Comitè Català de una vegada el cap d’agrupament, el Senders”. Josep M. Salvadó, va tallar la cinta com mana la tradició. La festa va Segons ens explica el Xavier, va ser acabar amb un dinar de germanor el Sr. Aguadé qui va oferir al Cau al Castell d’Escornalbou i amb la la possibilitat de recuperar aquest satisfacció d’haver fet una activitat camí entre Colldejou i Escornalbou de servei ben complerta i divertida. que estava pràcticament perdut. Els Pioners i Caravel·les van acceptar En aquest exercici de memòria històrica l’empresa amb entusiasme, la qual es va dur alverniana, l’Albert Fabregat ens trasllada un a terme en diversos dissabtes de la tardor del 1985, record colpidor “Al cap d’uns mesos d’haver acabat per acabar al camp d’hivern de Nadal a Colldejou. l’arranjament del camí vàrem voler tornar-hi. Quina L’activitat gaudia de prou al·licients: viure la natura, el va ser la nostra sorpresa quan vàrem observar amb servei i l’esforç en equip. estupor que gran part del camí havia estat esborrat, condicionat com una pista ample per part de la La feina principal era desbrossar d’herbes i matolls Diputació!”. MÀRIUS CASTELLVÍ el camí que era, a primera vista, inexistent. Aquests
“La feina
era dura ja que
el desbrossament el fèiem amb aixada.”
10
Dinorama
Pioners i Caravel·les, camp d’esƟu a Alemanya 1975 Foto: Arxiu Alverna
Feines domèstiques Els campaments i les excursions són una oportunitat pels nostres nois i noies per experimentar coses que, potser, no fan en el dia a dia de casa seva. Per exemple: rentar-se la roba i rentar plats. Vet aquí unes feines ben dignes i importants que a casa es queden
Ràngers i Noies Guia, camp d’esƟu 1991 Foto: Arxiu Alverna
Ràngers i Noies Guia, camp d’esƟu a la Foia 1989 Foto: Arxiu Alverna
restringides pels pares i mares –quan els seus calçotets o les seves calces, no sols a les mares, malauradament-. eh? O rentar els plats, paelles i olles sota la llum d’un frontal... El Cau ens dóna l’oportunitat de valorar aquestes feines i créixer com Com deia Santa Teresa, “Déu també a individus independents i capaços. està entre les cassoles”. Qui diu Déu diu superar prejudicis i valorar les O no és bonic veure un grapat feines que ben sovint altres fan per d’infants rentant a la vora d’un riu nosaltres, no us sembla?
Excursió d’Agrupament a Montblanc curs 2003/04 Foto: Arxiu Alverna 11
Entrevistem... RAFAEL LÓPEZ‐MONNÉ
R
afael López-Monné és geògraf, fotògraf, professor de la URV, arƟculista en diversos mitjans de comunicació i escriptor. Defensor, conservador i difusor del nostre patrimoni natural: els camins i el paisatge. Parlem envoltats de vesƟgis històrics i en ple FesƟval de Tàrraco Viva. Un decorat ni fet a mida per parlar amb una referència en el camp de la conservació del patrimoni cultural i natural del nostre país.
“Hem de seguir fomentant el món associatiu; és la millor escola per anar a la muntanya”
Ets geògraf fotògraf... Comencem per aquí? La meva formació acadèmica és de Geografia i Història, i em vaig anar especialitzant en la geografia. La fotografia va ser una cosa que em va apassionar des de jove i, a poc a poc, vaig començar a elaborar projectes editorials de manera professional i vaig anar deixant el món universitari per dedicar-me plenament a la fotografia. La millor definició seria que sóc una persona que intenta fer allò que li agrada.
I actualment, et dediques exclusivament a la fotografia? No. Molt sovint acabo barrejant geografia i fotografia. Sempre pregunto als meus clients: Què voleu explicar? Quins valors voleu transmetre? La meva feina com a fotògraf és saber com plasmar aquests missatges que es volen transmetre. Per tant, la meva mirada com a fotògraf es forma a parƟr de la realitat.
De fet, quan treballes, et bases en un consell de CarƟer-Bresson... Que diu que quan facis fotografies Per tant, el que seria el teu hobby, ha (o facis el que facis) procura sempre acabat sent la teva professió... Com que el cervell esƟgui al costat del cor. Sense les emocions no som res. La part desconnectes? No desconnecto mai. He acabat emocional és molt important per a mi. transformant tots els meus hobbies Per exemple, em costa molt fotografiar en feina. Té els seus desavantatges, coses que no m’agraden. La lletjor però no ho canvio. Visc tot el que faig. m’incomoda, la recerca de la bellesa M’aixeco cada maơ amb ganes de és un dels objecƟus de la meva feina i de la meva vida. treballar, i això és un luxe. I el paisatge és bellesa... El que tenim al davant és territori, no paisatge. És a parƟr de l’art que el connotem estèƟcament i li donem forma. És una construcció cultural, el paisatge està dins nostre, no a l’exterior. Fins a finals del segle XVII no vèiem paisatge, hi vèiem territori. Van ser doncs els romànƟcs els qui ens van ensenyar a veure paisatge? Van ser la peça clau. Nosaltres encara mirem amb ulls romànƟcs. Només tres cultures al món han sigut capaces de generar la idea de paisatge: la xinesa, la japonesa i l’occidental. La resta la veuen en clau de supervivència. I fa
12
necessita, quant dura... Actualment s’ha publicat el nou Manual de senyalització d’iƟneraris Parlant de caminar... Has fet una i camins de Catalunya. Es passa de muntanya de 7000 metres i dos de fomentar la senyalització d’iƟneraris 8000 metres; i, després de l’alpinisme, concrets a entendre que cal marcar et passes al senderisme. Qualsevol camins. Les rutes venen després. Els persona podria pensar que ho has fet municipis han de mantenir les xarxes de camins igual que les xarxes viàries. del revés. Sí. Quan feia alpinisme no veia camins Aquests camins són públics i tens dret perquè no n’hi ha per sobre dels a moure’t pel teu país. Per llei cal 2000 metres. Els alpinistes només tenir inventariats i conservats aquests veuen llocs per on passar. En l’úlƟma camins. expedició que vaig fer, l’any 1993, vam anar a fer dos cims de 8000 metres. Si parlem del cas concret de Tarragona, Quan anàvem a fer el segon cim, vaig què n’opines del projecte de la tenir una espècie de revelació: tenia Budellera? moltes més ganes d’anar a veure què Considero que és un error. Perdem feien els pastors de la zona que de camins romans molt interessants, pujar la muntanya. Vaig fer cim però però el problema és que els perdem vaig notar que s’havia acabat la meva gratuïtament. Urbanitzem sense senƟt, experiència en l’alpinisme. En tornar, perquè considero que ara mateix em vaig començar a interessar en la no ho necessitem. El creixement no idea de com generar relats al voltant hauria d’anar a Llevant, si no a Ponent. del caminar. Cap a finals dels 90 vaig En aquest senƟt, s’han comés errors començar amb la secció La excursión enormes i tenim una sèrie de barris a La Vanguardia. Però no volia explicar totalment desconnectats. Físicament només l’excursió en si, si no que volia necessitem que el centre s’uneixi amb explicar històries. els barris. relaƟvament poc que hem començat a caminar per plaer.
Fa uns anys, per anar a la muntanya, agafàvem un mapa, una brúixola... Actualment tenim mil i una aplicacions que ens faciliten molt la vida a l’hora d’anar a fer una excursió i, per tant, hi va molta més gent. Aquesta democraƟtzació acabarà matant el paisatge? La democraƟtzació no pot ser mai dolenta. Que a la gent li agradi sorƟr, és fantàsƟc. El que cal és limitar l’accés motoritzat a la muntanya. Hem empeƟƟt les muntanyes. Si per fer la Pica d’Estats tardes dos dies perquè no hi pots accedir directament en vehicle, t’estalviaràs molta gent imprudent. També hem de seguir fomentant el món associaƟu; és la millor escola per anar a la muntanya. I potser també cal explicar correctament les rutes: què es
I per acabar, unes preguntes curtes per conèixer-te millor. Quin llibre tens a la tauleta de nit? Sàpiens. Una breu història de la humanitat. Un llibre totalment deliciós. El paisatge que et té el cor robat... Et diré una muntanya... Montsant. Una cançó per escoltar mentre camines... Tot un disc, The Joshua Tree dels U2. Me’l va enviar el meu germà mentre estava fent l’Annapurna. Quan el vaig escoltar es va produir una connexió amb casa meva molt forta. Encara ara, quan l’escolto, penso en aquells paisatges. Una excursió per fer en família... La pujada i baixada a Sant Bartomeu, al Montsant. En un maơ la teniu feta! 13
ELS RAIDS D’AVENTURA
Joana Sans Osanz va entrar a l’Alverna a 1r de R/NG. Després de completar la trajectòria a les diferents unitats, va ser cap de P/C, animadora de Truc i cap de Ll/D. A Demarcació va ser formadora de FOCA1 i de FOCA2. En l’àmbit esportiu, és campiona de Catalunya de km vertical sub23, i té àmplia experiència en curses de muntanya, excursionisme, escalada, atletisme, bàsquet, esquí alpí i nòrdic... He tingut la sort, ja des de ben petita, de fer petits tasts de molts esports diferents. Natació, bàsquet, patinatge, esquí, atletisme, excursionisme... En els últims anys m’havia centrat en els esports de resistència i, sobretot, en les curses per muntanya. Un dia, xerrant amb l’Andrea Ruiz (ex-membre del Bisbe Borràs), vam decidir-nos a participar en el Raid d’Aventura d’El Catllar 2017. Què en sabíem del raid? Doncs que era una prova de 7 hores, durant la qual havíem de demostrar les nostres habilitats en orientació, BTT, cursa a peu, caiac, escalada, ràpel, tir amb arc, espeleologia..., i que no n’havíem fet mai cap!
que necessiten, ja sigui menjar, aigua, material...) i és un esport de navegació (el recorregut és secret fins el moment de la sortida i no està senyalitzat). Normalment, és contra el rellotge. Això vol dir que tens X hores per fer la prova i sumar el màxim de punts possible trobant les balises i punts de control. El que menys temps necessiti per completar el recorregut i més punts té, guanya!
Abans d’explicar-vos l’experiència m’agradaria dir-vos que si sou amants de la natura i, a més, sou dels que no us decidiu per un esport en concret..., us recomano el raid d’aventura! Podreu trobar una categoria adient a cada nivell i, fins i tot, existeixen categories familiars on podeu participar tot fent equip amb els més petits.
Van ser els 44km i les 7 hores més curtes de la meva vida. Com que és una prova en equip, la presa de decisions és contínua i la comunicació és clau. El temps és or i cal decidir ràpid i, si pot ser, encertar la decisió correcta. No ens va donar temps a cansar-nos de la BTT, doncs ben aviat ja érem sobre el caiac recorrent la platja llarga per buscar la balisa que ens donava més punts. Després vam resoldre una rogaine i vam endinsar-nos per la Budallera corrent a cercar més balises. El temps començava a esgotar-se i vam agafar la BTT per tornar al Catllar (tot travessant un túnel totalment fosc de 500m i lluitar contra tots els esbarzers de la comarca). Al Catllar vam resoldre el tir amb arc i el ràpel i vam aconseguir molts punts. Un cop d’ull al cronòmetre ens va dir que havíem de fer un esprint cap a meta, ja que si ens passàvem de les 7 hores ens penalitzaven! Ho vam donar tot i vam arribar a només un minut del tancament!
És un esport multidisciplinari (es requereix domini de diverses tècniques), és per equips (mai pots separarte del teu company, ni per fer pipí!), és de resistència (la durada pot oscil·lar entre poques hores fins a dies seguits de prova), és de supervivència (no es pot rebre ajuda externa i els equips han de dur tot allò
Per ser la primera experiència, en vam sortir contentíssimes. La cirereta del pastís: primer equip femení classificat. I és ara quan me n’adono que he de donar les gràcies a les caps que em van ensenyar a orientar-me, a utilitzar mapa i brúixola i a observar el medi natural.
L’Andrea dominava justament les disciplines que jo descontrolava més i viceversa. Així que vam decidir que fèiem un bon equip i que amb una mica d’entrenament ens en sortiríem amb una mica de dignitat.
14
15
Daines i Llops dels Agrupaments de Tarragona en la minitrobada All-i-oli al Parc de la Ciutat, 19/5/2018
Excursió d’Agrupament i Antics i Amics a la Febró. 18/3/2018
fotoTICS
Ràngers i Noies Guia al Laberint d’Horta, 3 i 4/3/2018
Pioners i Caravel·les de la Demarcació a la trobada Gaspatxo, al Campament de la Riba. 26 i 27/5/2018 Foto: Joan Pau Javega 16