LʼAGRUPAMENT
•
TICS La revista d’Antics i Amics de l’AEG Alverna
ACTIVITATS DE LES
Núm. 17
UNITATS
Des 2014- Feb 2015
•
NOU WEB DE L’ALVERNA
•
CARNAVAL ALVERNIÀ
•
LLUM VERDA A LA
http://www.aeigalverna.org/anticsiamics/
UNIFICACIÓ EDITORIAL
La Demarcació LʼASSOCIACIÓ
•
VII ASSEMBLEA D’ANTICS
•
NAVEGANT PEL PAJARITU
I AMICS
CUINATICS
•
BOLES D’ARRÒS per Yoyi Fort
DINORAMA
•
L’HORA DELS ADÉUS
ARTICLES
•
LA NATURA COM A EINA PEDAGÒGICA per Txiqui López
•
LA DEMARCACIÓ DE TARRAGONA AVUI per Llívia Palliso
•
L’ALVERNA I ELS INICIS DE LA DEMARCACIÓ per Màrius Castellví
ENTREVISTEM...
•
JAUME SENDRA
DESCOBERTA I AVENTURA
•
LA FELICITAT ESTÀ EN EL CAMÍ per Àngel Martín
HUMOR
•
XIRUQUERUS per Màrius Castellví
FOTOTICS
•
MISCEĿLÀNIA
* Foto de portada: A la Baixada del Pajaritu, de Júlia Abelló. L’Associació d’An cs i Amics de l’AEG Alverna no es fa responsable de les opinions i/o ar cles de tercers publicades a la revista TICS.
Equip de Redacció: Sergi Aldave Adrià Castellví Màrius Castellví Xavi Fort
Joan Olivan Llívia Palliso Pau Salvador Mayte Solé
Maquetació: Cinta Olivan
Joan Olivan
“Van buscar gent de l’Alverna per garantir la continuïtat.”
An cs i Amics de l’Alverna An ga Facultat de Lletres
Pl. Imperial Tarraco TARRAGONA an csiamics@aeigalverna.org www.aeigalverna.org/an csiamics
Avui entrevistem Jaume Sendra, president de l’Agrupació de Portadors dels Nanos Vells de Tarragona, que enguany fan 150 anys. p. 12.
ACTIVITATS DE LES UNITATS Castors i Llúdrigues Els Castors i les Llúdrigues hem començat aquest any amb un total de 9 nens i nenes, però això no ens ha fet pas enrere per començar el curs amb molta energia. Al principi vam topar amb la “Foscor”, que ens va voler posar a prova fent-nos demostrar que no teníem por i que érem bons alvernians. En joc estaven dos fulards que els faltaven a les noves incorporacions d’enguany. Però a Montblanc, en una excursió passada per aigua, vam poder-li dir que ens els mereixíem per tot el que havíem fet i treballat. Durant el Camp d’Hivern vam conèixer una tribu d’indis que ens va fer descobrir Santa Coloma de Queralt. I fent la caminada a la muntanya sagrada vam arribar a Montargull, amb els immensos molins ben a prop, per aconseguir els ingredients de la recepta màgica que ens farà ser joves i alegres per sempre!
Els Castors i les Llúdrigues a Santa Coloma.
Llops i Daines Els Llops I Daines vam marxar de camp d’hivern amb els Trucs. Vam començar amb un eix d’animació sobre el llibre MOMO de Michael Ende, on tots els LL/D havíem de “pagar” pel nostre temps lliure, o si no havíem de realitzar diferents tasques d’ajuda a la casa. Durant l’excursió vam tenir algun ensurt amb una visita inesperada dels Trucs, tot i que l’endemà els vam anar a fer una visiteta per a demostrar que no els hi teníem por. També vam fer una petita ruta pels voltants, per començar a acostumar-nos a caminar una mica més. Tot i que vam tenir un petit accident amb final feliç al final del Camp d’Hivern, ens ho vam passar bomba!
Llops i Daines al Montsant.
Ràngers i Noies Guies Durant aquest passat trimestre els Ràngers i les Noies Guies ens hem anat coneixent una mica més a través del nostre talent musical. Cantant i ballant ens vam plantar a les portes d’un Camp d’Hivern a Ulldecona que ens esperava ple de coses per fer. A part de les Gales del concurs “Dóna la Nota” vam fer un amic invisible amb materials reciclats, vam veure la peŀlícula “Els Jocs de la Fam”, vam fer un taller de com preparar activitats, un taller d’educació emocional... Tot enmig d’un gran ambient entre els nois i noies i els Caps, gaudint fins ben tard d’una última nit de jocs! Els Ràngers i Noies Guies a Ulldecona.
2
ACTIVITATS DE LES UNITATS Pioners i Caraveŀles Del 27 al 30 de desembre els PiCs vam anar de Camp d’Hivern a Planoles, on vam continuar l’eix d’animació del programa Next que havíem començat a l’excursió del primer trimestre. Els caps, gràcies a forçar accions en un eix plenament vivencial, van provocar la rebeŀlió de les noies (i algun que altre noi empipat). A partir de llavors, vam tractar el gènere a través de tallers i el raid, que vam haver d’escurçar degut a les baixes temperatures del Pirineu. Va nevar un dia, i tot i tenir alguna que altra baixa..., ens vam conèixer entre tots molt millor. Ara comencem a preparar les descobertes, encarant el projecte amb molta iŀlusió. Els Pioners i Caravel·les a Planoles.
Truc 1 i Truc 2 Els Truc 1 i Truc 2 vam marxar de camp d’hivern juntament amb els Llops a Ulldemolins. Un cop allí, les dues unitats ens vam separar en cases molt properes, la qual cosa va comportar un seguit de brometes durant els 3 dies restants. A l’excursió ens vam tornar uns experts en cuina gràcies a l’eix, que consistia en el primer Masterchef realitzat a Catalunya. També vam viure un raid amb una crisi social en el regne que requeria una solució ideada per nosaltres. A més, tots junts vam reflexionar sobre com està evolucionant la unitat, que aviat se separa, i vam arribar a la conclusió que el compromís i les ganes de fer coses són el que ens motiva a actuar aquests dos anys.
Els Truc prop de l’ermita de Sant Antoni, a Ulldemolins.
Nou web de l’Agrupament El 26 de gener del 2015 els caps de l’Alverna han presentat el nou web de l’agrupament. Aquest es presenta amb un format com l’anterior, perquè els pares i mares puguin veure, en relació a l’agrupament, totes les activitats que s’hi fan, tots els documents i contactes necessaris per a poder formar-ne part, així com les fotos de les activitats de les unitats. I al final, per als més agosarats, també hi ha una mica d’història de l’Alverna; i pels super fans de l’agrupament hi ha tot el marxandatge del qual disposa el cau. Us animeu a fer-hi un cop d’ull?
3
Carnaval alvernià Com cada any els alvernians i les alvernianes ens reunim tots junts en una de les festes que, pel seu caràcter boig i desenfadat, més ens agraden i lliguen amb la nostra manera de fer: el Carnaval. Aquest cop els caps vam decidir que volíem tractar la Bellesa com un antivalor, mirant de buscar-ne el sentit crític a una festa que des de fa uns anys s’ha convertit en una mostra de pit i cuixa. La història s’ambientava en què ens trobàvem en un concurs de bellesa, i on, a través de la selecció atenent als diferents atributs de cadascú, triàvem mister/miss Alverna.
Com no podia ser d’altra manera, tothom va posar els seus ulls, les cames, la boca, com a parts més atractives d’ells mateixos. Però al final, en un gir dels coneixements, el Jurat, format pels guapíssims caps, no vam triar mister Alverna per la seva bellesa interior, sinó per pel seu enginy a l’hora de respondre les nostres preguntes. Després, en petits grupets, vam fer una reflexió sobre el perquè d’aquesta decisió, arribant a la conclusió que el món interior és el que val la pena de cadascú. Finalment vam participar amb els Antics i Amics en la “Baixada del Pajaritu” fent d’intrèpids pirates preparats per a l’abordatge!
Llum verda a la unificació Des de fa ja uns quants anys el moviment escolta català esta immers en un procés de fusió entre les tres grans agrupacions que el formen: Minyons Escoltes i Guies, Escoltes Catalans i Acció Escolta. En aquest triangle, els dos altres actors ja s’havien posicionat a través de les seves assemblees generals i només faltàvem nosaltres, Minyons Escoltes i Guies, per ratificar si volíem o no volíem començar aquest procés cap a la unió. Després d’una Assemblea General Ordinària (AGO) on no es va aconseguir una majoria suficient per a l’obtenció d’un resultat clar, es va repetir la votació en una Assemblea General Extraordinària (AGE) on, per fi, va quedar clar que volíem avançar cap a un moviment escolta únic, obert i català. I que pot significar això per a nosaltres? Un moviment únic pot aconseguir fer més pressió en l’àmbit local i nacional, i també més força a nivell internacional. A més, ens pot ensenyar a veure com viuen l’escoltisme altres
4
persones amb unes perspectives diferents a les nostres. Tot això ens ho confirmarà o desmentirà el futur. ADRIÀ CASTELLVÍ
Editorial LA DEMARCACIÓ
E
ls pares, mares i joves de les membres de ple dret. I és que la unitats del Cau no saben ben Demarcació és el principal espai de bé què és la Demarcació de relació entre els agrupaments de les Tarragona. No els hi nostres comarques i cal. Però els caps garant de la qualitat La Demarcació és sí que ho saben. de l’educació als Els caps viuen agrupaments. És el principal espai la demarcació l’òrgan territorial en de relació entre els intensament a què s’organitza el través de les moviment Minyons agrupaments. FOCA’s (formació Escoltes i Guies de pedagògica), de Catalunya. les trobades de branca i participant Alhora, la feina de la Demarcació en les seves assemblees, on són és possible gràcies al treball dels
joves, que més enllà de la seva etapa a les unitats o com a caps, han optat per fer tasques en els seus òrgans. Una dedicació desinteressada al servei dels agrupaments del seu territori. En els més de quaranta anys de la Demarcació de Tarragona, molts han estat els que hi han coŀlaborat com a comissaris, tresorers, secretaris, adjunts de branca, formadors..., gent que ha invertit el seu temps perquè el que fan els nens i nenes del Cau cada dissabte sigui una experiència educativa de valors.
VII Assemblea d’Antics i Amics La setena assemblea ordinària de l’Associació d’Antics i Amics de l’Alverna –i que per primera vegada ja compta amb més de 100 socis– es va celebrar el darrer 13 de desembre de 2014. La Junta va destacar la bona marxa del procés de digitalització del fons fotogràfic –que s’està duent a terme gràcies a l’ajuda d’un professional extern– i que ja compta amb més de 2000 diapositives escanejades. Per la seva banda, la comissió de l’excursió/calçotada va valorar molt positivament aquesta activitat organitzada de manera conjunta amb els caps de l’agrupament, per la qual cosa esperen poder repetir l’experiència durant aquest curs. Igualment destacable va ser l’èxit de l’última Travessa d’Andròmines, que aquesta vegada volia incrementar la participació dels més menuts. No obstant això, de cara a la propera edició, la comissió s’ha proposat de potenciar el concurs de fotografies, que en aquesta ocasió ha quedat desert.
Després d’aprovar l’estat de comptes de l’any 2014, es van explicar les novetats en referència a la Fundació Alverna que, pràcticament, ja és una realitat. De fet, aquesta circumstància ha contribuït a reactivar la comissió mixta –de membres de l’associació i l’agrupament– per tal de reprendre la recerca de locals. Tal com ells mateixos ens van traslladar durant l’assemblea, ja s’estan estudiant alguns possibles emplaçaments. Aquest nou impuls relacionat amb els locals ha engrescat molt els caps de l’agrupament, que –durant aquest curs– volen augmentar encara més els ingressos en extrajobs. De manera paraŀlela, l’Associació d’Antics i Amics es va comprometre a explorar vies alternatives de finançament en cas que faltin diners per als locals, alhora que convocà una assemblea extraordinària sobre aquestes qüestions en particular –fundació i locals– per al proper mes de maig o juny.
5
Navegant pel Pajaritu Un any més (i en van…) els colors de l’Alverna han tornat a lliscar per la Baixada del Pajaritu. El canvi d’itinerari, recuperant el traçat de les primeres edicions, ha afegit espectacularitat i diversió a l’acte. El nivell de les diferents andròmines i disfresses puja any rere any i fan de la Baixada un dels actes més participatius del Carnestoltes tarragoní. Enguany el trasto rodant alvernià ha agafat la forma d’un vaixell pirata. La tripulació del vaixell estava una mica desorientada i hi ha qui diu que els va sentir preguntar la direcció per anar a Andorra. Sembla que hi havien de portar algun tresor heretat.
BOLES D’ARRÒS,
per Yoyi Fort
Ingredients per a 10 persones aprox. (surten unes 30 boles). És una recepta senzilla de fer, però requereix temps. Així que millor fer-la quan tinguis molts convidats; surt més a compte. Ingredients: • 400 g d’arròs cru • 500 g de vedella picada • 500g de porc picat • 1 pot petit de tomàquet concentrat (170 g) • 2 alls i mitja ceba • 150 g de formatge ratllat • oli, sal, pebre i pebre vermell dolç Per arrebossar: farina, ou i pa ratllat
Posarem en una cassola el trinxat de vedella i el de porc juntament amb l’all i la ceba picats, sal i un rajolí d’oli. El deixarem fer a foc lent i tapat durant mitja hora aproximadament i remenant de tant en tant. A mitja cocció hi haurem posat un polsim de
6
pebre i una cullerada petita de pebre vermell dolç i rectificarem de sal. A continuació hi afegirem el tomàquet concentrat i remenarem bé perquè arribi a tota la carn. Ho deixarem tapat un quart d’hora més. Paraŀlelament haurem cuit l’arròs al dente, l’escorrerem amb el colador i el passarem per aigua freda. El reservem en una font prou gran com per abocar-hi el trinxat. Un cop fet el trinxat, cal deixar-lo refredar i barrejar-lo amb l’arròs. Aboqueu-hi el formatge ratllat i remeneu bé perquè quedi repartit pertot arreu. Preparem en tres safates la farina, l’ou i el pa ratllat per a l’arrebossat. Amb una cullera
gran agafem la quantitat d’arròs que ens càpiga a la mà i la treballem perquè ens quedi rodona. Passem-la per la farina, per l’ou i finalment pel pa ratllat. Finalment les fregim amb força oli calent.
Dinorama
Camp d’Hivern Pioners i Caraveŀles. Capçanes. Desembre 1980.
Excursió de Pares i Mares. La Trinitat. Hivern 1982.
L’HORA DELS ADÉUS Els escoltes tenim molts trets d’identitat: el fulard, el mètode educatiu, les acampades amb tendes, l’esperit de servei..., però un dels més entranyables és la tradició d’acabar les nostres excursions i trobades cantant tots plegats “L’hora dels adéus”. És un acte molt nostre, que segella els moments viscuts durant uns dies i ens referma
en els valors de “la llei que ens agermana”, com diu la mateixa cançó. Per això, els que hem viscut l’experiència escolta, quan cantem allò de: “...I ens estrenyem ben fort / mentre diem: Adéu-siau!”, amb les mans agafades i les cames entrecreuades, sentim que és quelcom més que una cançó de comiat.
Camp d’Es u Ràngers i Noies Guies. Beceit 2001.
Camp d’Es u Pioners i Caraveŀles. Delta de l’Ebre 1989.
7
La natura com a eina pedagògica
Foto cedida per Tixqui Lòpez.
E
ncara recordo certes converses que vaig tenir amb alguns ancians durant la meva infantesa quan em veien tornar a casa amb els meus prismàtics i el meu quadern de camp. Ells recordaven com, en el seu període escolar durant la segona república a l’escola rural, el mestre aprofitava l’entorn més proper per donar la classe de natura. El riu, el bosc o els prats constituïen una veritable aula on el coneixement arribava per via directa a cada un d’aquells nens que aprenien lliçons gràcies a l’observació directa. Ara ni l’entorn ni el programa escolar permeten que es reprenguin les pràctiques tan interessants i que impregnaven l’alumne d’unes experiències tan palpables com el tacte de la pell d’una granota.
transmetre quan realitzem algun itinerari de natura: poder ser testimonis del que cada dia esdevé en la naturalesa o millorar amb accions concretes algun espai que ha patit l’home. El medi natural segueix suposant una gran aula on poder aprendre sobre els diferents processos naturals que esdevenen diàriament, i per aquest motiu cal seguir sortint als ecosistemes que ens envolten. Conèixer per respectar és el lema d’una assignatura que no ho hauria de ser, ja que hauria de formar part dels coneixements transmesos de generació en generació. Lamentablement hem perdut el contacte amb la natura fins i tot en ambients rurals i, per aquest motiu, cada vegada són més les agressions al medi ambient i els seus habitants.
“La natura és una aula on el coneixement Les primeres accions encaminades a sensibilitzar els més petits en el arriba per camp de l’educació ambiental in situ via directa a En aquest moment es fa imprescindible es van celebrar a Catalunya i van ser tornar a reprendre el contacte amb la les anomenades festes de l’arbre, on cadascun natura que ens acull i que ens dóna molts centenars d’alumnes participaven dels recursos que utilitzem diàriament, plantant un arbre en els parcs i jardins dels nens i però les nostres visites no han de ser espodel seu municipi. Lamentablement tot allò liadores, sinó que han de ser la base d’un es va perdre i no va ser fins a la dècada nenes” coneixement adquirit gràcies a la observació i dels vuitanta del segle passat quan l’educació
el delit d’un món natural capaç de sorprendre’ns. ambiental no reglada va començar a tenir més presència. Des de llavors fins ara les escoles i entitats excursionistes, així com alguns grups ecologistes, van Així, jo us convido a què passegeu pel riu Francolí, un prendre la batuta per començar, sobre un nou escenari, lloc que us pot conduir a moments i espais que us transportaran a una altra forma de sentir. Això és el la pràctica de la sensibilització ambiental. contacte amb la natura: una experiència d’equilibri. Marian Novo, Catedràtica de la Unesco en Educació Ambiental, va sintetitzar en una frase el que hauria de TXIQUI LÓPEZ ser l’educació ambiental amb aquestes paraules “Aplicar l’ètica en l’acció”. I és això precisament el que intentem NATURALISTA I EDUCADOR AMBIENTAL 8
La Demarcació de Tarragona avui
A
AGRUPAMENT FUNDACIÓ FULARD Alverna 1969 verd i lila Ben Enllà 1997 grana i groc Bisbe Borràs 1964 blau i groc Fent Camí 1988 groc i blau Gelsto 1989 negre i vermell/verd Gent de Mar 1976 blau i senyera Ixent 2009 blau i lila 1975 groc i negre Aquí és on entren en joc les demarcacions, 8 en total: Alt Ter L’Estornell 1966 vermell i blanc (amb seu a Vic), Baix Llobregat/Garraf/Alt Penedès (amb M. Déu de la Mercè 1992 blanc i verd seu a Sant Feliu de Llobregat), Barcelonès (subdividida en Misericòrdia 1960 grana i blanc quatre sectors), Catalunya Central (amb seu a Manresa), Montsant-Cim 1958 negre i groc Girona (amb seu a Girona), Nord-Occidental (amb seu V. de la Candela 1983 verd i blau a Tàrrega i subseu a Lleida), Tarragona (amb seu a Xaloc Tarragona) i Vallès/Maresme (amb seu a Granollers). Per a més informació també podeu consultar: Avui, la demarcació de Tarragona engloba 13 caus, entre http://demarcacions.escoltesiguies.cat/tarragona/ els quals hi trobem l’Alverna. Els coneixes? Saps quan es estatic/agrupaments van crear? De quin color són els seus fulards? T’ho posem http://www.escoltesiguies.cat/agrupaments http://www.somcau.cat/entitats.php fàcil! ctualment, Minyons Escoltes i Guies de Catalunya (MEG) compta amb uns 150 agrupaments escampats per tota la geografia del país. Parlem d’aproximadament 14.000 infants i joves que arreu del nostre territori formen part d’aquest moviment que per les seves dimensions, evidentment, necessita organitzarse.
LLÍVIA PALLISO
Demarcacions i nombre d’Agrupament de MEG.
Agrupaments de la Demarcació de Tarragona.
9
L’Alverna i
Trobada de Demarcació. Pioners Caraveŀles, el 1973 a Mont-ral. Foto: Arxiu Enric Rovira.
E
l vincle i la coŀlaboració de l’Alverna amb la Demarcació de Tarragona ha estat més que significatiu al llarg dels anys. Molts han estat els membres de l’Agrupament que hi han coŀlaborat amb responsabilitats com a comissaris, als equips de branca, de formació, secretaris i tresorers.
Però en aquest article volem remarcar la participació de l’Alverna en els inicis de la Demarcació de Tarragona. I ho fem a través d’una conversa amb l’Enric Rovira Vinyeta, que va formar part del primer equip de la Demarcació l’any 1971, primer com a comissari adjunt, i després, el 1972, com a comissari pròpiament.
Hem de recordar que l’Escoltisme i Guiatge no es reprèn després de la Guerra Civil fins els anys cinquanta a Catalunya, i els seixanta a les nostres comarques amb agrupaments a Tarragona, Reus, Valls, Cambrils, el Vendrell i Santa Coloma de Queralt, i que no a tot arreu hi ha demarcacions.
“D’alguna manera, podem dir que la Demarcació neix als locals del nostre Agrupament”
L’Enric, que va ser fundador de l’Alverna l’any 1969, ens explica que a finals dels seixanta de la passada centúria el moviment Minyons Escoltes s’estava organitzant en demarcacions. És per això que el 1967 es designat en Jordi Costa de Barcelona com a comissari delegat i que, entre altres, té l’objectiu d’impulsar la creació de la Demarcació de Tarragona, tasca que afronta amb un equip 10
provisional de persones del territori.
Tanmateix, no és fins l’any 1968 que es formalitza la demarcació amb el reconeixement per part de l’Arquebisbat de Tarragona de la “Delegació Diocesana d’Escoltisme”. Hem d’esperar l’any 1971 per trobar el primer comissari de Tarragona, Ramon Marrugat, provinent de l’A.E. Robert d’Aguiló, que és escollit transitòriament pels caps d’agrupament, juntament amb el mateix Enric Rovira, com a comissari adjunt.
L’Enric ens explica que en aquells anys la demarcació no tenia local, i l’oficina administrativa de l’equip del 1971, el que estava format exclusivament per gent d’aquí, estava ubicada a l’Alverna, compartint l’espai de la secretaria de
els inicis de la Demarcació de Tarragona
Enric Rovira Vinyeta 1972-1973
Xavier Salvadó Vives 1992-1995
Jordi Olivan Arqués 1982-1983
Àlex García García 2000-2003
Josep M. Salvadó Vives 1989-1990
Ens els 40 i escaig anys d’existència de la Demarcació de Tarragona, l’Alverna ha aportat diversos comissaris i comissàries que han treballat al servei de tots els agrupaments. Han estat joves companys que han dedicat el seu esforç perquè l’Escoltisme de les nostres comarques sigui ben viu i de qualitat. Vagi des de la TICS un reconeixement per la seva feina.
Cristina Saladié Lozano 2003-2005
Maria Gras Rius 2006-2008
Marc Suanes Larena 2008-2011
l’Agrupament, que estava situada a la primera planta de l’edifici dels pares Caputxins. D’alguna manera, podem dir que la Demarcació neix als locals del nostre Agrupament.
independents. En aquells moments, la jove Olga Xirinachs, era la comissària de la demarcació de les Guies Sant Jordi, que va tenir un procés de constitució paraŀlel al dels nois.
Més endavant, l’Arquebisbat cedeix un local ubicat al carrer August, deixant la secretaria de l’Alverna. En aquestes dependències ja es treballa conjuntament amb el moviment de noies, tot i que formalment continuen essent moviments
L’any 1972, l’Enric Rovira assumeix les funcions de comissari, aquesta vegada escollit per l’assemblea de caps de la demarcació. Ens diu que es van potenciar les activitats de branca i el treball conjunt amb el moviment de noies en diferents aspectes: organitzant les Formacions de Caps (FOCA’S), compartint la secretaria i la tresoreria de la demarcació, i gestionant la delegació de la botiga de material escolta “La Tenda”, que estava al mateix edifici. També es participa activament en els comissariats generals i en les assemblees del Movimiento Scout Católico. Amb el testimoni de l’Enric Rovira coneixem un xic més la història de la Demarcació de Tarragona, on l’Alverna ha tingut un protagonisme important. Un paper que encara es manté avui amb els alvernians que hi continuen coŀlaborant dia a dia. MÀRIUS CASTELLVÍ GAVALDÀ
11
Entrevistem... JAUME SENDRA
J
aume Sendra Solé és el president de l’Agrupació de Portadors del Nanos Vells de Tarragona, des de 1992. Els tretze nanos de Bernat Verderol celebren enguany el seu 150è aniversari i s’estrenaran reproduccions adaptades pel Seguici Pe t. Ens obre la Casa de la Festa per parlar-hi.
“Hi ha moltes portadores de nanos, tot i la duresa física.”
Quin és l’origen de l’Agrupació? Abans els Nanos els portaven treballadors de la Brigada Municipal. L’any 1986, quan l’actual alcalde era conseller de Cultura i l’Alfred Fort era el tècnic de festes (an c escolta del desaparegut Agrupament Robert d’Aguiló), van buscar voluntaris per portar-los. Volien estalviar una par da considerable i fer-ho més par cipa u. Buscant garan r la con nuïtat, l’Alfred va recórrer a l’Alverna, mentre que el Josep Fèlix Ballesteros fitxava uns quants amics. Ell mateix ha estat sempre portador i encara ara, essent alcalde, porta un nano cada 18 d’agost, a l’arribada de l’aigua de Sant Magí.
i em vaig estrenar amb la metgessa. Com que sóc molt ample d’espatlles vaig anar prou còmode. Penseu que als originals de Verderol s’hi havia afegit una estructura de ferro per corregir les deformacions del cartró pedra, i eren pesants i incòmodes. Als portadors més prims els ballava l’estructura i el balanç del pes ho feia molt feixuc
I hi havia moltes noies? I tant! Tota una revolució en aquells anys 80, i la majoria fent de portadores, que ja us dic jo que era molt dur sicament. Amb els anys s’ha conver t en tradició que l’anada a Ofici del ma de Santa Tecla la facin les noies. Es puja Nosaltres reconeixem 12 alvernians fins la Catedral, es treuen caps i ves ts entre els 20 noms a l’acta de consƟ- per esmorzar, s’ho tornen a posar tot, i cap a l’Ajuntament! I encara, quan tució. Sí, i la majoria encara segueixen en s’acaba, van al Balcó a fer una sessió ac u. Jo m’hi vaig afegir per la meva de fotos. Tot i que les reproduccions dona, excap de l’Alverna, que era de actuals són més còmodes, no us les fundadores. Un any els faltava algú penseu que és un passeig. Des de quan sorƟu amb les còpies? Des del 2002. Ja l’any 2000 vam començar a recollir fons amb apadrinaments. Penseu que cada nano costa quasi 6.000 euros, i els de grans perruques, molt més. El gran avantatge és que ja teníem anys d’experiència de portadors i vam fer molts suggeriments a l’escultor geganter Manel Casserres, de Solsona, i al sastre tarragoní Ambrós Domingo. A banda de la lleugeresa i resistència de la fibra de vidre, en comparació amb el cartró pedra, l’estructura és d’alumini i molt més anatòmica. Els ves ts tenen mol ssims detalls que els fan molt pràc cs. Ara, amb una mica de traça et pots posar i treure
12
el ves t sense ajut. Amb els vells era impossible, cada portant necessitava una persona per ves r-se i desves rse. I posar-s’hi amb temps! I feu moltes sorƟdes? No. Dues per Sant Magí i tres per Santa Tecla, cada any, i quan rebem un nou arquebisbe. Abans també per Corpus, però ja fa més de 20 anys que només per festa major. A fora hem sor t 5 o 6 vegades en tots aquests anys. Si algú ens fa una proposta, cal demanar autorització a la Comissió Assessora del seguici popular. Nosaltres tenim un conveni amb l’Ajuntament i ens regim pel Protocol del Seguici. El conveni dóna per molt? Amb prou feines en tenim per l’aigua, l’esmorzar del dia de Santa Tecla, anar renovant les samarretes dels que porten l’aigua i algunes pe tes reparacions de la modista o l’escultora, Àngels Cantos. Quan s’ha de fer una reparació important, de vestuari, perruqueria o escultura, ho diem als tècnics de cultura i se’n fa càrrec l’Ajuntament. I els nanos ballen? Per Santa Tecla de 2000, l’any del 125è aniversari, l’Anton Salvador i el Xavi Fort (dos socis de l’Associació d’An cs i Amics i pares d’alvernians en ac u) van composar una música per ballar els nanos, una peça diferent per a cada parella i una altra per al Capità. Els balls no han ngut con nuïtat per la dificultat de la roba i, sobretot, per la poca visibilitat de la persona portadora. Celebrareu el 150 aniversari amb els nanos peƟts? Bé, això dels nanos pe ts és cosa de l’Ajuntament. Nosaltres preparem alguns actes i estem renovant el nostre web. La proposta de fer uns nanos pe ts va sorgir del Josep Cornadó (el pare de l’Arcadi, alvernià incombus ble) quan era director del
col·legi Pau Delclós. Amb la crisi, la cosa es va aparcar durant anys. Pensa que no es poden fer amb els motllos grans i poden sor r més cars que els nostres. La idea és que els portadors siguin alumnes d’una escola, no sé si diferent cada any. Jo crec que hauran de ser els nens i nenes més grans, que això pesa força i no és com els gegants o el bes ari, que quan el seguici s’atura poden descansar. Està previst fer dos ves ts per cada nano i que dos portants es puguin anar rellevant.
L’Agrupació de portadors a la Casa de la Festa.
Recordes alguna anècdota? Deu fer uns deu anys, una mare va donar a un nano el xumet del seu fill. No sabíem què fer-ne i el vam penjar d’una de les cintes del bastó del Nano Capità. Ara ja en porta uns quant més.
Pugem al pis de dalt i ens els mostra. També el detall del barret d’un nano, on va afegir una cinta morada fa anys que el fa semblar amb escarapeŀla republicana. I tota la roba penjada, amb els gafets, botons i gomes, que ells van proposar per ves r-se més fàcilment i evitar estrips... Es fa tard i hem de deixar descansar els Nanos. Si no voleu esperar a Sant Magí, podeu visitar-los algun cap de setmana a la www.nanosvellsdetarragona.cat Casa de la Festa, o a la seva pàgina web. 13
LA FELICITAT ESTÀ EN EL CAMÍ
Àngel Martín Masip va ser cap de LL/D durant dos anys, i també secretari i formador de FOCA durant un parell d’anys més. Actualment és membre d’Antics i Amics i pare d’una guia. “Què redimonis estic fent aquí?” I és que encara no he trobat el motiu pel qual sempre m’apunto a “aventures” i em marco OBJECTIUS que, en un principi, estan fora del meu abast. Crec que en diuen DESCOBERTA, és a dir, sortir fora de la teva àrea de comoditat i entrar en una zona desconeguda per convertir-la, poc a poc, en una àrea de confort. Això és com el primer cop que vaig arribar a El Catllar: tota una aventura!!! I en canvi, avui, més aviat sembla un passeig quasi avorrit i rutinari.
té preu, la veritat és que et fan veure que estàs una mica tocat del bolet. I és ben cert! Ho confesso, en alguna ocasió he estat a punt de llançar la bici barranc avall o he plorat en alguna ruta de molts dies quan el teu cos et diu prou i l’ànima et fa tant mal com les cames o el cul. Aleshores penses que potser aquesta vegada l’OBJECTIU era massa ambiciós i que caldrà fer una bona REVISIÓ –que, per cert, mai arriba.
D’aquesta manera, últimament, em trobo PLANIFICANT Dit això, què m’impulsa a aixecar-me de nit per tramuntar sortides de centenars de quilòmetres i enredant d’altres la carena de la Serra Major del Montsant a un grau sota “beteters”. És el cas del darrer PROJECTE en curs –potser zero, patir rampes, agulletes i caigudes? DESCOBERTA? Sí, inclouré un EIX D’ANIMACIÓ–, el Camí de Cavalls, una ruta pot ser el plaer de veure uns cérvols durant només tres de dos-cents quilòmetres que volta tota l’illa de Menorca. segons travessant el camí a pocs metres de tu, això és, un Tinc la intenció de fer-la en tres dies amb quinze companys record per a tota la vida. Eh! I no cal anar tan lluny. Ben a de pedals. prop tenim la Pobla de Segur, i els trenta quilòmetres de pujada més els trenta de baixada poden valer la pena quan Ja us explicaré com ha anat i recordeu que la vida és com veus els colors dels oriols, els abellerols, els llangardaixos una bicicleta de marxes, si no et mous no les provaràs verd llimona, les salamandres...un llarg món d’imatges i totes. vivències. Llàstima que la TICS sigui en blanc i negre! Salut i pedals!!! (PAU I BÉ). També és tota una experiència pedalejar uns metres en paraŀlel amb un porc senglar i els seus garrins –això Rutes habituals: LA PICA/ CABRA x LA MARATÓ TV3 / sí que dispara l’adrenalina– o la mirada precisa d’una PRADES/... guineu, la cara d’espant d’un cabirol –i la meva– enmig del Rutes més dures: Turbón Tour 100km. (2 dies) / Ruta del camí. La NATURA es barreja amb el plaer de la velocitat, Cister 115km. (1 dia) / La VIP Extrem 2011/2012 135km (1 d’experimentar un cert risc i incertesa. dia) / L’Euskadi Extrem 200km. (2 dies) / Pedals d’Occitània Anar en BTT també és PAÍS; d’això me n’adono quan a les converses deixo anar un “hi vaig passar en bici” o quan coŀlecciono ermites, construccions de pedra seca, pous de gel, carboneres, pous de calç...no ho puc evitar, sempre paro a fer-hi una foto. També en faig als cims, els pics, els gorgs i les cingleres. I la cara dels caçadors, els fotògrafs i dels pastors quan passem en bici per racons inhòspits no 14
200km. (3 dies) / La Transpirinenca 1a. part 300km (4 dies) / Transpirinenca 2a. part 378km (5 dies) / Pamplona-Valls 400km (4 dies) / Totes les Ermites del Montsant 150km. (3 dies) Rutes multitudinàries: La PICA 1000, Orbea Challange Los Monegros 6.500, la Cabrerès 8.000 participants Si us interessa el detall de les rutes podeu veure’l a: www.wikiloc.com usuari: anganaona
15
Pirates alvernians a la baixada del Pajaritu.
Llops i Daines a la Selva del Camp, col·laborant amb el Banc d’Aliments.
Vaixell d’Antics i Amics al Pajaritu.
Pessebre dels caps per felicitar el Nadal.
fotoTICS
Castors i Llúdrigues a Santa Coloma de Queralt.
Llops i Daines al Camp d’Hivern, a Ulldemolins. 16