TICS La revista d’Antics i Amics de l’AEG Alverna
Núm. 16 Juliol - Novembre 2014
http://www.aeigalverna.org/anticsiamics/ PORTADA
45è ANIVERSARI NOTÍCIES
•
EQUIPS DE CAPS 2014/15
EDITORIAL
De Ginesta 83 al 9N NOTÍCIES
•
ELS CAPS FAN HORES
•
LA TRAVESSA
EXTRES D’ANDRÒMINES •
CRÒNIQUES DELS CAMPS D’ESTIU 2014
•
EL MUSICAL DEL 45è
DINORAMA
•
LA NEU
HISTÒRIA
•
PECES DE MUSEU
ARTICLES
•
EL CONTE COM A RECURS PEDAGÒGIC
CUINATICS
•
PESTIÑOS
ENTREVISTEM...
•
RAI PUIG
DESCOBERTA I AVENTURA
•
CURSES D’ORIENTACIÓ
XIRUQUERUS FOTOTICS * Foto de portada: Sopar del 45è aniversari de l’Alverna.
L’Associació d’An cs i Amics de l’AEG Alverna no es fa responsable de les opinions i/o ar cles de tercers publicades a la revista TICS.
Equip de Redacció: Adrià Castellví Màrius Castellví Xavi Fort
Joan Olivan Mayte Solé Pau Salvador
Maquetació: Cinta Olivan Joan Olivan
An cs i Amics de l’Alverna An ga Facultat de Lletres
Pl. Imperial Tarraco TARRAGONA an csiamics@aeigalverna.org www.aeigalverna.org/an csiamics
“M’agrada conèixer altres cultures i espais naturals verges.” Entrevistem Rai Puig, un alvernià que ha recorregut en solitari 2000 km de costa canadenca en el seu caiac. p. 16
Equips de Caps 2014/15 Castors i Llúdrigues
Marina Gavadà, David de la Torre, Joan Manel Burillo i Berta Manero Aquest any la unitat compta amb el Joan Manel i la Marina que ja van treballar junts l’any passat a P/C. Completen l’equip el David de la Torre que prové de R/NG i amb moltes ganes de treballar amb nens petits, i la Berta, que ve de Truc i que ja va estar amb els castorets l’any passat al Camp d’Estiu i se’n va enamorar!
Ràngers i Guies
Mariona Sementé, Èlia Olivan, David Nogués i Adrià Castellví A Ràngers i Guies tenim el David Nogués, que porta la veu de l’experiència gràcies al curs passat. L’acompanyen l’Èlia, que ve de Castors però que havia estat a R/NG el curs anterior, i l’Adrià, que l’any passat era a Ll/D. Finalment la Mariona s’incorpora a l’equip després de dos intensos anys de Truc.
Truc
Lluís Vendrell i Joana Sans El Lluís, com a veu de l’experiència a l’Agrupament, finalitzarà l’etapa de Truc que va començar amb els joves nascuts el 96. La Joana, després de dos anys a Pioners, entra a Truc per fer dos anys d’allò més especials. Tots dos segur que ajudaran a realitzar tots els projectes que es proposi la unitat.
2
Llops i Daines
J Abelló, Pau Júlia Salvador, Marina Segado i Marina Altés A Llops tenim, per segon any consecutiu, la Marina Altés, amb un grapat d’experiència i preparada per fer un bon traspàs del curs passat a la Marina Segado, que ve de C/Ll; a la Júlia, que ve de R/NG; i al Pau, que ve directament de Truc amb nous aires pel Consell.
Pioners i Caraveŀles Gemma Solé, Pasqual Ortega, Clara Olivan i Helena Barceló A l’equip de Pioners tenim la Clara, que portarà la dinàmica a la unitat gràcies a la seva estada a la unitat l’any passat. El Pasqual ve de R/NG però ja va acompanyar els P/C al Camp d’Estiu. La Gemma i l’Helena vénen de les unitats més petites però han volgut un canvi per treballar amb uns dels més grans de l’Agrupament.
Equip d’Agrupament
Marina Altés, Joan Manel Burillo, Danae López i Mar Solé A l’EA, com a últim any dins l’equip, trobem la Mar com a Cap d’Agrupament, que seguirà posant la coherència i el treball dins el Consell, i la Danae, que un cop més ha demostrat el valor de la constància i la feina ben feta. També tenim la Marina, en el seu segon any com a Secretària, que ens aporta aquest punt de seny que a vegades és tan necessari. Finalment, la nova incorporació d’aquest any és el Joan Manel com a Cap d’Agrupament, que comença el curs amb moltes ganes i energia. Tots quatre fan un gran equip que segur treballarà de valent durant tot el curs.
Editorial DE “GINESTA 83” AL 9N
E
l nostre país està vivint uns moments molt especials de la seva història. El passat 9 de novembre es va produir un acte de reivindicació nacional d’una gran potència. Encara que per alguns la participació de 2 milions i escaig de persones en una consulta popular (iŀlegalitzada) sigui un fracàs, a d’altres ens agrada pensar que és un èxit del procés d’alliberament nacional de Catalunya. Un procés que ve de lluny. I és que durant els darrers anys de la dictadura i amb la transició a
la democràcia a finals dels anys 70, molts van ser els àmbits socials que varen treballar per la reconstrucció de la identitat nacional de Catalunya. El sindicalisme, els mestres amb la renovació pedagògica, les entitats de cultura popular recuperant els elements festius, l’associacionisme cívic i solidari integrador dels nouvinguts, el moviment veïnal, les entitats per la llengua,...una societat que es vertebrava al voltant d’un projecte de país. van concretar en unes estratègies i En aquell context, Minyons accions per a dur als caus de tot el Escoltes i Guies Sant país, cada dissabte Jordi de Catalunya Les reflexions i anhels i a cada excursió. va organitzar la priAquella trobamavera del 1983 un dels dos mil joves caps da va impregnar congrés de caps al proposta eduanaven al voltant de lacativa Montseny anomedels escolnat “Ginesta 83”. recuperar la identitat tes fins als nostres En aquella trobadies, amb l’objectiu nacional catalana. da es van plantejar de formar homes els grans debats de i dones crítics i futur sobre la proposta educativa actius. Però també, va contribuir a escolta. I entre ells hi havia la ponèn- la reconstrucció d’una consciència de cia de “País”. Les reflexions i anhels nació, juntament amb tots els altres dels més de dos mil joves caps ana- moviments socials i culturals del país. ven al voltant de recuperar la identiPer això, en l’èxit del 9N estem tat nacional catalana, de la memòria convençuts que l’Escoltisme hi ha històrica, de l’acció dels mitjans de aportat alguna cosa. Alguna cosa que comunicació, de la recuperació de la potser es va començar a coure a nostra llengua... Uns debats que es “Ginesta 83”.
Els caps fan hores extres Com ja comença a ser habitual, quan arriba la calor i passen els camps d’estiu l’activitat pels caps no cessa; és temps de guanyar diners per aconseguir uns locals dignes. Aquest any el que hem fet són els ja tradicionals vermuts a la plaça dels Sedassos per festes majors, tant Sant Magí com Santa Tecla. En el primer vam tenir com a estrella el gran pd Biel, que ens va amenitzar el matí amb el seu ritme, i en el segon -no menys important- vam comptar amb la coŀlaboració dels grups de grallers de les quatre colles castelleres de la ciutat. A part d’això, per santa Tecla vam fer de walkie-talkies per a les processons, cercaviles i la baixada de l’Àliga. 3
Ja en van cinc! El passat 15 d’agost es va celebrar la Travessa d’Andròmines de Sant Magí a la platja del Miracle de Tarragona, i ja en van cinc!
A
questa activitat organitzada pels Antics i Amics de l’Alverna, que s’emmarca dins el programa de la festa major de Sant Magí, ja s’ha fet un lloc entre els actes més familiars, divertits i refrescants d’aquestes dates. El 15 d’agost ja és una data marcada amb un cercle vermell en l’agenda de molts tarragonins i tarragonines.
Un any més la meteorologia ens va ser favorable i vam gaudir d’un sol esplèndid i d’una mar en calma. La feina va començar ben d’hora. Una bona colla de coŀlaboradors va fer front a la mandra i a la ressaca de la nit de festa major i ens vam trobar a la platja del Miracle per començar a muntar tota la infraestructura. Cap a quarts de deu, amb tot quasi bé enllestit aquest any, vam inaugurar la sana tradició de esmorzar a peu de platja. El Javi ens va obsequiar amb un merescut àpat que ens va acabar de posar les piles. Ja amb la panxa plena, cap a les deu, van anar arribant les primeres tripulacions amb les seves “embarcacions”. Mentre uns es situaven al seu “box”, els altres enllestien les inscripcions.
Els primers en participar van ser els més petits amb unes andròmines molt originals i divertides. Com cada any nàufrags, herois de còmic i d’altres personatges inclassificables es barregen a la sorra per completar un dur circuit nàutic. En finalitzar, tots van ser obsequiats amb llaminadures i joguines d’aigua. És evident que gaudim d’una pedrera d’intrèpids navegants que garanteixen la continuïtat de la travessa per molts anys. Pel que fa als adults, dos nous premis es van afegir als ja existents: la “Rana Gustavo”, a l’embarcació reutilitzable per la “Baixada del Pajaritu”, i el “Doctor Slum”, al millor enginy. Tot i que la majoria van arribar a bon port, les palanganes de l’aigua beneïda arribaven ben buides.... Com ja va essent tot un clàssic, l’andròmina més ràpida , és a dir la “Fletxa de Mar”, va ser lliurat a “Somos Longos”.
Els guardonats van rebre els premis de la mà d’una triUna de les novetats d’enguany va ser la presentació pulació molt especial: tres mariners recentment desempública de cada andròmina de forma individualitzada, barcats del vaixell de “Vacaciones en el mar”: el capità per tal que tothom tingués el seu minut de glòria. Cada Màrius, el timoner Joan i la contramestre Mercè . Cal fer tripulació desfilava per la catifa vermella mentre el nostre esment que aquest any el nostre jurat s’ha posat molt “speaker” en feia la presentació. Quant glamour! dur amb el seguiment estricte del reglament. Sembla ser 4
5a Travessa d’Andròmines de Sant Magí LA CLASSIFICACIÓ Fletxa del Mar
Narcís Monturiol
a l’embarcació més ràpida
a la 1a embarcació enfonsada
Somos longos
La mar de brutes
Palanganeru Major
Germans Dalton
a l’arribada amb més aigua beneïda
a la més infractora
Rayo te das queen
Xaloc
Ganxet de Secà
Dr. Slum
a l’arribada amb menys aigua beneïda
al millor enginy
Pepino de mar III
La tortuga Rafa Trempera Marinera a la millor ambientació
Rana Gustavo
Nasa
reutilitzable a la Baixada del Pajaritu
Hora d’aventures
que en les edicions anteriors alguns participants s’havien pres la normativa una mica a la lleugera....Mira que són tramposos! Una reconeguda artista local, Yoyi Fort, va aportar el seu treball personalitzant els càntirs que es donen com a premi.
siasme, per la Creu Roja per vigilar-nos, pel nostre jurat mariner i fotogràfic, pels intrèpids participants, pels espectadors, banyistes, familiars, amics... i per a tots els membres d’Antics i Amics que van fer d’un matí de dura feina una jornada entranyable i divertida.
Aquest any però un núvol fosc va ennegrir el final de la jornada. Un comando de malvats xalocaires enfollits va Així mateix es van exposar les fotografies d’edicions segrestar el nostre estimat “Càntir Major” símbol de la anteriors. El concurs fotogràfic d’enguany ha minvat en travessa. Finalment sobreposant-nos al disgust i després el nombre de participants però segons ens comenten ha de setmanes de negociacions, vam poder recuperar-lo. guanyat en originalitat. El jurat del concurs encara està Sembla ser que entre els diferents agrupaments de la deliberant el nom del guanyador. També es comenta que demarcació hi ha l’ancestral tradició de mangar-se “troen cas de quedar-se el premi desert, seran els organitza- feius”. Mira que són... dors qui aniran a sopar (si home! I que més!). Esperem trobar-nos tots a la VI edició de la Travessa En definitiva, estem molt contents de la tasca dels d’Andròmines de Sant Magí amb la mateixa iŀlusió, noves nostres coŀlaboradors, que aquest any han estat molts. idees i moltes novetats androminaires. Agraïments pel xef d’Antics i Amics que ens va delectar amb un bon esmorzar, pels speakers amb el seu entu- LES COĿLABORADORES DE LA TRAVESSA 5
CAMPS D’ESTIU/2014 Castors i Llúdrigues Els Castors i Llúdrigues vam anar de Camp d’Estiu del 25 al 30 de juny a Les Esplanes de Nulles, una aula de natura que funciona des de l’autogestió i la sostenibilitat i on hi viuen una parella amb els seus fills. Durant aquests dies, com a bons troglodites que érem, vam fer molts jocs i activitats: una gimcana, un taller de contes, danses... I també vam fer una ruta fins a Vilabella i tornar! El paisatge era molt bonic i el camí molt pla. També vam poder donar menjar als animals de la nostra tribu: cavalls, ases, gallines i porcs. D’aquest Camp d’Estiu ens emportem moltes anècdotes i bons moments que recordarem sempre!
Ràngers i Guies
Els Ràngers i Noies Guies vam marxar 12 dies a Calldetenes, prop de Vic, terra de fuets i botifarres on vam gaudir de un temps força inestable mentre vivíem una guerra entre indis i vaquers. Vam fer una ruta aprofitant el GR-2 i vam gaudir de les vistes que aquell trajecte muntanyós ens oferia. També vam fer una ruta molt curta sobre refugis de la guerra civil i en algun moment vam anar a fer el xafarot a veure els porcs de l’home del terreny o a ajudar-lo a tallar cues de ceba.
Pioners i Caravel·les Els Pioners i Caravel·les arriben a Tavascan i es troben immersos en els Jocs de la Fam! El Poder (caps) els separen per Districtes i els sotmeten a dures proves que només podran superar les i els més espavilats i competitius! Només un Districte pot guanyar... La ruta comença, i els PICS hauran de guiar durant tot el camí amb un mapa incomplet. Tot va molt bé, el paisatge és preciós! La primera etapa la superem amb èxit. La segona etapa comença amb cel inestable, però finalment el sol surt! Ens posem crema solar... Però, a només 10 minuts del Coll de Certascan, ens sorprèn una tempesta de neu, aigua i, sobretot, molt i molt vent que ens obliga a girar cua i a córrer cames ajudeu-me tot desfent el camí! Arribem al campament al dia següent. Sort que surt el sol i podem eixugar tota la roba! Però... els Jocs de la Fam continuen! Els PICS descobreixen que les tendes han desaparegut, que han de competir entre ells per aconseguir el menjar, que han de lluitar entre grups per aconseguir material... Per sort, hi troben una alternativa: per què competir entre ells? Per què no deixen de fer cas a les proves absurdes que el Poder els obliga a fer?
6
D’aquesta manera, al llarg del nostre camp d’estiu vam tractar temes de desigualtat social, abús de poder, esperit crític i cooperació. Finalment, tornem a casa amb nous aprenentatges i també amb algunes “batalletes” divertides, com ara que vam perdre les hamburgueses riu avall i vam haver d’anar-les rescatant d’una en una!
CAMPS D’ESTIU/2014 Llops i Daines Aquest passat camp d’estiu els Llops i Daines vam anar de campaments al “Pla del Pont” situat a Vallfogona de Ripollès. Tot i que no ens va fer gaire bon temps, ja que va ploure quasi tots els dies, ens ho vam passar molt bé envoltats per un paratge natural preciós. Vam banyar-nos al riu i en els nombrosos gorgs que envoltaven el nostre campament, vam celebrar un casament, ens vam tornar too’crazies amb el coco, vam fer un “intent” de ruta, ja que no vam saber arribar al nostre destí... en fi... El fet es que ens ho vam passar molt bé tots junts culminant-ho tot amb un esplèndid sopar boig que ens van preparar els de tercer any on ens ho vam passar pipa!
Truc 1 Aquest estiu passat, els Truc 1 van realitzar un CE un pèl atípic; i és que, en lloc d’anar d’acampada en algun terreny muntanyenc, van fer una excursió-ruta per diverses localitats del Gironès, començant per Calonge i acabant a Fornells de la Selva, tot passant per la capital de la comarca. Tot i així, els pobles no foren escollits aleatòriament, sinó que el recorregut fou especialment dissenyat amb la idea de passar pels diferents indrets coincidint amb les seves respectives Festes Majors, per tal de descobrir noves celebracions locals i conèixer millor la cultura catalana. Des de festivals musicals fins a botifarrades populars, foren dues setmanes de descobertes i de diversió, on vam saber trobar també, però, alguns dies per acabar de decidir i encarar el projecte d’enguany.
Truc 2 Els cinc de Truc 2 vam decidir aquest any acabar l’últim curs com a nens amb un camp d’estiu una mica diferent dels altres. Després de tota la feina que vam fer amb el projecte “l’opinió de les paraules”, i el muntatge del sopar, ens en vam anar a fer un camp d’estiu més tranquil; vam anar a Menorca. El camp d’estiu el vam fer del 7 d’agost al 14, una setmana sencera per a acabar de culminar tots aquests anys al cau. Vam estar en un càmping, i des d’allà vam anar fent diverses sortides per tota l’illa. Tots junts vam estar molt bé entre nosaltres, i vam descobrir una altra forma de passar el camp d’estiu jugant a cartes i descobrint nous llocs que per aquí a Tarragona no tenim.
7
El musical del 45è
Durant el curs passat es van fer una sèrie d’actes per tal de commemorar el 45è aniversari del nostre cau, l’Alverna. Com a consell de caps, i després de donar-hi moltes voltes, ens vam marcar uns objectius molt clars per a la celebració: d’una banda, volíem que hi hagués algun acte obert a la ciutat, que pogués ser el ‘substitut’ del projecte d’Agrupament; per l’altra, i amb un caràcter més intern, volíem que la celebració es fes extensiva a tothom que havia participat de l’agrupament al llarg de la seva vida.
A
El dia del sopar, després de menjar-nos el meravellós pastís d’aniversari, els caps vam posar fil a l’agulla i vam estrenar el musical de l’Alverna. Val a dir que, tot i no haver pogut fer cap assaig general (ja se sap que els caps sempre anem de cul, ja sigui per una cosa o per una altra), la cosa va sortir prou rodona, i vam gaudir moltíssim fentlo i veient les cares de sorpresa i il·lusió de tots els que hi éreu presents. I ara, passats uns mesos d’aquell sopar, i La idea va engrescar tot el consell, i és que tot i que els després d’haver rebut moltes demandes per part de les caps sempre estem junts i fem milers d’activitats i reuni- famílies i caps antics, us en fem arribar la lletra. ons, mai havíem tingut un petit projecte conjunt en què bolcar-nos. A partir d’aquí, ens vam repartir la història Esperem que us agradi! de l’agrupament per dècades, vam crear petits grups de treball i cadascú va fer la seva versió musicada de l’època GEMMA VENDRELL ROSSELL que havia escollit. ixí doncs, i seguint els objectius, es va organitzar la fira d’intercanvi, la caminada i calçotada amb col·laboració amb Antics i Amics, i el sopar de fi de curs de cada any. Aquest any, però, els caps volíem participar activament de la celebració final, i se’ns va acudir que podia ser una bona idea il·lustrar la història de l’Alverna mitjançant un musical.
8
45 anys de l’Alverna DÈCADA DELS 60 Cançó: Grease Vam néixer l’any 1969 (Alverna a Alverna!) Lila i Verd són els nostres colors (Alverna a Alverna!) El verd de l’esperança. El lila és Tarragona I el nom una muntanya situada a Itàlia això és l’Alverna A A A... Van ser 3 els nostres fundadors (alverna a alverna!) Venien del Robert d’Aguiló (Alverna a Alverna!) Munten un cau Munten un cau Això és l’Alverna A A A... Tot això no ho van fer pas tots sols, El Pare Maties els va ajudar molt. Amb uns locals al primer pis del Convent dels Caputxins Vam néixer el 69, ___ perquè som uns porcs, això és l’Alverna A A AAAAAA.... 4 d’octubre del 69, eren tres caps i un consiliari van començar amb vuit ràngers (Amb només vuit ràngers!) Antoni Achón (uh, uh, uh!) cap d’agrupament! Ell va ser el primer pringaaat! Un motivat! El primer de molts! I després et toca a tu, i a tu, i a tu, a tu, i a tu. A l’Alverna pringuem TOTS! No se salva ningú! (uh, uh, uh!) Això és aixííííííííí Ja ho pots ben dir... DÈCADA DELS 70 Cançó: I will survive Teníem molta por, feia només un any que havíem engegat aquest projecte tan estrany Però ens hem consolidat,
hem fet molta difusió i s’han inscrit... ja som 150 nens! Com ho petem!! Som un gran cauuu!! Som un gran cau! Cançó: Staying alive, Bee Gees A l’abril, celebrem la Diada amb tots els nens! Està prohibit, però ens és igual, perquè som 150 nens!
I la camisa per fi ens l’hem petat! Ens vestirem lliurement; pensarem el que voldrem perquè això és la TRANSICIÓ DÈCADA DELS 80 Cançó: Alaska Nosaltres som els del 80 sí sí sí els del 80! i el que presentem si us agrada bé i sinó tambéééé. Cançó: Walking on Sunshine
Els hi demanem a les famílies vendre llibres de Segona mà, Segona mà! (x2) Ah, ah, ah, ah, Rosa per aquí Rosa per allà!
Durant aquests anys van sorgir moltes activitaaats el pas d’unitaaat, (wooo-ah!) loteria de nadaaal, (wooo-ah!) la revista La Dreceeraa, (wooo-ah!) que l’hem renovat ens hem renovat!
Anem amb Llops de camp d’estiiiiuuu aaa can pasquaaaal.
Cançó: Final Countdown
[Sona un pasodoble Españoles: Franco.. ha muerto!]
Al servei militaaar els caps van anaar abandonant el cau; la crisi ha arribaat.
Cançó: Daddy Cool, Boney M Diuen que Franco ha mort... Ja li han cavat el sot! (x2) Ara que ja no hi és.. Festa per sempre més! Per fi ens coeduquem! Nois i noies juunts! Per fi ens coeduquem! Som 150 nens! (i nenes!) Cançó: YMCA, Village People RUTA! La camisa ja està massa... BRUTA! i la promesa ningú la... DISFRUTA! Plantegem-nos què fem i con-se-güent-ment ho canviem!! Perquè la promesa ja s’ha acabat.
Hi havies d’anar per collons ja l’has cagaat (ja l’has cagaat) Les coses mai més van ser el mateix. Estan fent la mili. Cançó: I want to break free, Queen El cau fa trasllat canvieem de pis i amb aquest canvi arriba intendència i Cal Seixanta aquí; i a més fa 15 anys oh síii! Plantant un arbre, que fins! Cançó: Our House, Madness I l’any 87 i la constucció dels baixos ens va donar els millors locals amb un pati gegantí jugavem sense fi. 9
45 anys de l’Alverna locals, tenir-los és un plaer al cau, cada instant és un record Cançó: Welcome to the jungle, Guns&Roses L’any vuitanta-vuiit un canvi va sorgir; calien estatègies per unir l’equip de caps, i potenciant el vi dolç el contacte va estallar, i el baby boom dels Estats Units no tindria res a envejar. Roçaments, magreig per tot arreu; la monogàmia ha fet nens nens nens nens nens nens I aquests nens han repoblat el cau. Cançó: Girls just wanna have fun, Cindy Lauper El relleu de cap d’agrupament del Josep Maria Salvador va fer entrar a la Mayte Solé com a cap, cap d’agrupament com a cap d’agrupament! i al Xavi Foooooooooort (clan Fooort) el clan Fort va arribar oh fort, de Fort n’hi ha mil oh fort, Forts per tot arreu Fort, Gran, Aldave, Olivan... Fort, Gran, Aldave, Olivan... Cançó: Thriller, Michael Jackson Sí, sí, sí, els 90 ja són aquí Sí, sí, sí, els 90 ja són aquí DÈCADA DELS 90 Cançó: Wanna be, Spice Girls
una revista; es deia El Trempat Era l’avi de la TICS, però tenia un nom molt més eixerit. Voleu saber què va passar, què va passar de veritat? Digues què va passar, què va passar de veritat! (x2) Què va passar? (x6) Que el pare Pere va arribar! Els 25 anys vam celebrar als anys 90 Ho vam petar amb unes samarretes tan originals que encara ara ens les volem posar Cançó: Baby one more time, Britney Spears El pare Pere va arribar (uuuh) I cap a l’Alverna ens va portar (va portar!) L’Alverna surt a veure món a la muntaaanya que ens dóna el nostre nom! Al 92 obrim Castors, i tot va molt béé. Però ens quedem sense caps, i hem de tancar. Però per compensaaaaar aquests pivons vam arribar! El pare Pere va arribar (uuuh) I cap a l’Alverna ens va portar (va portar!) L’Alverna surt a veure món a la muntaaanya que ens dóna el nostre nom!
Voleu saber què va passar, què va passar de veritat? Digues què va passar, què va passar de veritat! (x2) Què va passar? (x6) Que el pare Pere va arribar!
DÈCADA DEL 2000 Cançó: Chúpala, Kase o.
Als anys 90 Vam presentar
Si de jove tu hi anaves (Alverna!) Si ets diferent de la resta (Alverna!)
Si t’agrada molt la festa (Alverna!) Marc, Lluís i Adrià et faran vibrar. Estàvem bé vivint tranquils, jugant a llepa, menjant pernils. A sobre nostre, els caputxils, fins que un dia van venir uns mandrils Érem bona gent, i també bruts. Eduquem a nens, els fem astuts. Els poderosos ens volien muts, perquè el que interessa són els tributs I és que l’església i el capital, quan s’ajunten, fan molt mal Quan s’especula, tot s’hi val. I ens van fer fora així... del pal! Si de jove tu hi anaves (Alverna!) Si ets diferent de la resta (Alverna!) Si t’agrada molt la festa (Alverna!) Marc, Lluís i Adrià et faran vibrar Llençats al carrer o sobre la gespa verda Estàvem perduts, no teníem una _ _ ___ Però en el sistema vam trobar una esquerda I tots junts vam cridar: Visca l’Alverna! Damunt del Kesse la nostra keli, una nova escena d’una nova peli. Des de l’escenari saludo a l’Eli Però què dius?! Are you ready? Els caps s’ho curren, treballen massa: extrajobs a l’aguait, estem de caça! I és que fem barra i fem festassa. Al lloc on va, l’Alverna arrassa. Si de jove tu hi anaves (Alverna!) Si ets diferent de la resta (Alverna!) Si t’agrada molt la festa (Alverna!) Marc, Lluís i Adrià et faran vibrar. Cançó: Abracadabra, Pont Aeri
10
Dinorama
Camp d’hivern P/C 1.04.1975. La Morera del Montsant. Intercanvi amb escoltes alemanys de Bensberg. Mentre els catalans aŀlucinaven amb la neu els germànics maleïen la seva mala sort.
LA NEU La neu és un element rar a les nostres activitats. Vivim en un país de la Mediterrània de clima suau on la neu arriba als nostres pobles i ciutats de manera excepcional. Per això quan en una activitat, excursió a l’hivern o fent una muntanya al camp d’estiu ens topem amb una nevada o ens trobem amb una raconada de neu, l’excitació i la gresca està assegurada.
Camp d’hivern Ll/D 2001. Vallfogona de Riucorb. Sorprenent gimcana sobre la neu.
Aquí tenim una mostra d’alguns moments on la neu ha fet acte de presència en activitats de l’Alverna al llarg de la seva història. Que el canvi climàtic no ens privi d’aquests moments tan divertits!
Camp d’Es u Truc-2 2012. Agulles de Midi amb el Montblanc al fons.
Camp d’Es u P/C 2002. Núria. A falta de trineu, una màrfega per lliscar sobre la neu.
11
Peces de museu
Armari i bancs del Cau de Llops i Daines que daten dels inicis de l’Agrupament, als anys 70.
A
quest darrer any, des de l’Associació d’Antics i Amics s’ha començat la tasca de digitalitzar el fons fotogràfic de l’Alverna. Una feina que ha de garantir la preservació del llegat històric de l’agrupament. Però a més de les fotografies, diapositives i documents, també hi ha una part important de la memòria de l’entitat que està en els objectes. Coses que representen records de moments viscuts per les diferents generacions d’infants i joves que han passat pel Cau.
Potser és difícil fer un inventari de tots d’aquells objectes que durant aquests 45 anys han tingut algun paper important, però en aquest article n’hem escollit alguns que tot seguit us presentem.
1. Armari i bancs del cau Ll/D. L’armari i els bancs són un mobiliari que ja hi era als inicis de l’Alverna. Concretament, els bancs els va fer Enric Rovira, que era fuster i primer cap d’agrupament, per a la primera unitat de Llops quan aquesta estava al primer pis dels Caputxins que donava a la Rambla Nova. Els dibuixos tant dels bancs, amb motius naturals, com de l’armari, que simula una cabina telefònica de Londres, daten de l’any 1981. O sigui que els bancs tenen 40 i escaig anys, i els dibuixos més de 33!
Cau de Llops ja amb els bancs, 1970. Foto: arxiu Josep M. Salvadó. 12
2. Placa del 15è aniversari. Aquella va ser la primera celebració d’aniversari de l’Alverna. L’Ajuntament va voler reconèixer la tasca educativa de l’Agrupament plantant un arbre als jardins que hi havia a la Rambla Nova, just davant del Cau, amb un acte que va comptar amb la presència de l’alcalde Recasens. Juntament amb l’arbre, que era un castanyer d’Índies, es va posar la plaça commemorativa aferrada a una pedra. Sovint els membres del Cau regaven l’arbre, el qual va durar fins que es va remodelar la Rambla Nova Plantada de l’arbre del 15è. La placa commemora va es va posar al peu de l’arbre aferrada a una roca. amb l’aspecte actual. La podeu trobar a la secre5. Tapís d’MEiGSJ. taria del Cau.
3. Drac de Klagenfurt. El juliol de 1983 totes les unitats d’un agrupament de Klagenfurt, ciutat agermanada amb Tarragona, varen fer un camp d’estiu a la nostra ciutat. Durant la seva estada, l’agrupament els va fer d’amfitrions amb visites als llocs emblemàtics de la ciutat, estades a cases dels nostres escoltes i un foc de camp a l’ermita del Llorito. En agraïment, ens varen fer obsequi d’una figura del Drac de Klagenfurt, un símbol d’aquella ciutat. El podeu trobar també a secretaria.
En el context dels actes del 15è aniversari de l’Agrupament, el 1984, la Núria Vives, mare dels germans Salvadó, membres actius de l’Alverna de l’època, va fer un tapís amb l’emblema de Minyons Escoltes i Guies Sant Jordi de Catalunya. Un tapís que va presidir les reunions de caps durant molts anys. Actualment el podeu veure a la secretaria de l’Agrupament.
De segur que n’hi ha molts més. Potser algun dia haurem de tenir el nostre propi museu per gaudir amb els records que ens invoquen aquests objectes i preservar el llegat pels futurs escoltes de l’Alverna.
MÀRIUS CASTELLVÍ GAVALDÀ 4. Plaques de fusta per cada unitat. El 12 de juny de 1983 es va fer una excursió de pares a Poblet. Aquella excursió la va organitzar una comissió de pares i mares força implicats amb l’Agrupament. El Miquel Dattoli, pare de la Virgínia -que era cap R/NG en aquella època-, va fer, com a reconeixement a la tasca dels caps, unes plaques per a cada unitat, que van estar durant molt de temps als respectius caus. Actualment les podeu trobar a secretaria i repartides per les unitats. 13
El conte com a recurs pedagògic
Excursió d’Agrupament 2011.
V
et-ho aquí una vegada, ara ja fa una pila d’anys, que representa una situació no prevista en el codi normatiu a les unitats més petites de Minyons i Guies (ales- que teníem. Aquesta situació provoca un risc (4), que l’heroi o la protagonista accepta per a saltar-se la hores només Ll/D), es feia servir el conte com norma. Els mecanismes de correcció (5) (matar a recurs quasi únic per ensenyar tot allò que un drac, riure’s-en del dolent,...) fan que es volíem transmetre als nostres escoltes. Avui resolgui el conflicte, i que els protagonistes comptem amb altres recursos, molts d’ells adquireixin un nou carisma que serà per a visuals i en consonància amb les noves ells un nou hàbit (6). Evidentment això tecnologies, però si ho analitzem una desemboca en una nova normativa (7), mica a fons veurem que la base, sovint, la qual genera un nou marc estable (8). continua tenint la forma i l’objectiu d’un conte. (1) Hi havia una vegada una reina... (2) que tenia una corona i vivia en un Malgrat que l’eix d’animació és gairepalau... (3) va perdre’s pel passadís bé sempre un conte, una història, una secret... (4) va decidir dirigir-se cap a faula que transformem en imatges, sons l’estança prohibida... (5) va obrir la porta o altres elements, el que crec que ja no segellada... (6) estava molt contenta de la fem massa sovint i que encara pot tenir un seva victòria... (7) ja mai més va sentir-se impacte per als Castors i els Llops i Daines sola a palau. és el conte explicat. Sense llegir, donant èmfasi, emocionant... El conte ens mostra un marc estable(1) (ens presenta un lloc, un espai, un personatge), tot El conte facilita que qui l’escolta creï un vincle amb qui fàcilment identificable. Aquest marc es regeix per una el narra, a través dels lligams emotius dels personatges i normativa (2) (ens mostra el codi de comportament quo- situacions en les quals els nostres petits herois i heroïnes tidià), la qual resulta truncada per un conflicte (3), que s’hi senten reflectits. No tenen passadissos secrets ni estances prohibides, però en sentir la solució, saben que les seves pors i les seves situacions de risc també són superables.
“El conte crea un vincle amb qui el narra, a través de situacions on els nois i noies s’hi senten reflectits”
Vet-ho aquí una vegada, ara ja una pila d’anys, els caps de Llops/Daines de tot el moviment ens vam reunir a Castell de l’Areny l’1, 2 i 3 de maig i ens vàrem explicar, de mil i una maneres, quatre rondes de contes contats. I vet aquí un gat, i vet aquí un gos, que aquest article, ja s’ha fos! Llops i Daines a Vallfogona. 1991-92. 14
MAYTE SOLÉ I CLAVERO
PESTIÑOS Tot seguit, afegiu les farines i, amb les mans, aneu barrejant i amassant.
Ara que arriba el fred i necessitem unes postres força calòriques, podem preparar uns pestiños casolans. Una petita delícia. Ingredients: 250 g de farina de força 250 g de farina normal 200 g d’oli La pell d’una taronja (sense la part blanca, que amarga) 50 g de matafaluga 50 g de sèsam 100 g de suc de taronja 50 g de vi blanc 50 g d’anís dolç (licor) Un pessic de sal Per a l’almívar de mel: 300 g de mel 50 g d’aigua
Estireu la massa molt fina amb un corró i talleu-la en quadrets d’uns 5 cm, doblegueu-los i segelleu les puntes amb aigua (veure foto). Fregiu-los en oli no molt calent i Poseu l’oli en un cassó i escalfeu-lo. banyeu-los en una almívar de mel o Quan estigui calent, aboqueu-hi la empolsineu-los amb sucre llustre. pell de taronja, la matafaluga i el sèsam, i deixeu-ho coure cinc minuts Per a preparar l’almívar, deixeu bullir a temperatura molt suau. Aneu reme- la mel i l’aigua durant uns cinc minuts. nant de tant en tant. Deixeu reposar Aboqueu l’almívar ràpidament en un bol i banyeu els pestiños en ell. Si una estona. preferiu empolsinar-los amb sucre Retireu la pell de taronja, i afegiu el llustre, espereu a què es refredin. suc, el vi, l’anís i la sal, i tritureu tot bé I bon profit! amb una batedora elèctrica. MERCÈ BADIA
15
Entrevistem... RAI PUIG
E
n Raimon Puig Roig és un espor sta i aventurer tarragoní, que aquest es u ha fet una expedició en solitari de 95 dies en caiac de mar des de Vancouver (Canadà) fins Juneau (Alaska). Aquest alvernià va passar per totes les etapes de l’agrupament, des de Llops fins a Truc i també va fer de cap de suport i intendent en alguns campaments. Llicenciat en Ciències de l’Ac vitat Física, és guia professional de caiac de mar i actualment viu a Pollença (Mallorca). Aprofitem que ha vingut a Tarragona per votar el 9N, per fer-li aquesta entrevista.
“Els indis conserven els seus costums, tradicions i religió”
16
D’on et ve aquest esperit aventurer? I què busques quan tries una A les excursions i rutes del cau segur desƟnació? que vaig agafar el gust per la natura, M’agrada buscar altres cultures i però també la influència d’una família conèixer formes de vida molt diferents molt espor sta i, sense dubte, el meu a la nostra, però sobretot la natura, propi caràcter. tant pels paisatges com per la flora i la fauna. M’agrada la natura verge, tant I fa temps que fas aquestes els deserts com el del Sàhara, que ja he travessat en cotxe, com l’àr c o expedicions? Sempre m’ha agradat fer viatges a l’Antàr da, on m’agradaria fer alguna llocs exò cs, sobretot espais de natura expedició. El 2010 vaig fer la primera agrest. Crec que tot va començar un en caiac per la Baixa Califòrnia (Mèxic) es u, als 18 anys, quan vam passar i després n’he fet una o dues cada any. un mes d’interrail per Europa, amb He palejat les costes del País de Gal·les, l’Arcadi Cornadó i dos amics més. Nova Zelanda, País Basc, Mallorca i La primera aventura sense pares ni Menorca. La d’enguany però ha estat monitors, amb reptes quasi diaris per la més llarga i la primera en solitari i superar, tota una experiència molt total autonomia. enriquidora. Després he intentat fer cada any un viatge; però expedicions Vols dir que no tenies cap equip de pròpiament, fa cinc anys. suport? Exacte. Anava completament sol i havia de carregar amb tot el necessari dins el caiac. Té uns compar ments estancs on desar la tenda, el sac de dormir, el menjar... La costa de l’Inside Passage està molt poc habitada; només trobava algun poble de pescadors cada 8 o 10 dies i havia de carregar menjar fins al proper poble. No hi ha quasi carreteres, la gent dels pobles es desplaça amb barques. El meu equip de suport el tenia a 8.600 km: la família i un amic a qui enviava un missatge de text cada vespre, gràcies a un comunicador per satèl·lit. És un aparell u líssim i no gaire car. En un cas d’emergència permet localitzar-te i té l’opció d’emetre senyals periòdiques, que possibiliten
a l’equip de suport conèixer el recorregut que has fet. I no pescaves? No, el perill més gran en una expedició en solitari és pa r algun accident o emmalal r. Cuinar peix pot atraure ossos o llops i fer foc comporta risc de cremades. Tampoc caminava gaire per la costa, em limitava a buscar un lloc per desembarcar on poder plantar la tenda. El bosc és molt atapeït, costa molt obrir-se pas entre el brancam creuat dels arbres. Una torta de peu, un tall en una mà, qualsevol lesió podia ser un problema enorme. Vas veure algun dels famosos grizzlies? Un parell de vegades, i també algun ós negre, però fugien de seguida. Una nit em va despertar el soroll d’un que rondava la tenda, però va marxar tot just sen r-me. Són més perillosos els llops que van en grup i els ants. Al Canadà hi ha més accidents mortals pels ants que pels óssos. Són molt territorials i poden ser agressius. En vaig veure alguns i són realment enormes.
generació. Vaig arribar a un poble un dia de festa i feien cerimònies amb ves ts d’ós, com fa centenars d’anys.
I vas completar bé l’expedició? Sí, tot i que vaig suportar molta pluja, no hi va haver gaires dies de tempesta, i vaig arribar a Juneau 20 dies abans del previst, podent-ho aprofitar per seguir palejant fins al parc nacional Glacier Bay i contractar un servei de taxi nàu c per a la tornada. La sorpresa va ser quan em va venir a recollir: era un catamarà enorme amb 200 turistes que no paraven de fer-me fotos. Realment anava brut i pudent I la fauna marina? Al mar vaig veure tantes balenes, com un nàufrag. potser quasi 200, que ja no en feia cas si no és que em passaven per sota el I faràs difusió d’aquesta aventura? caiac. Un cop en va passar una de 17 Tinc un munt d’hores de filmació i una m de llarg, però no vaig pensar ni per productora professional disposada un moment que em pogués fer bolcar. a realitzar un documental per anar Va ser un moment màgic. a concursos, televisions i cinema. Si aconsegueixo finançament amb micromecenatge a Verkami, en faré Com et rebien als pobles? Imagina’t la sorpresa que tenien en presentacions i conferències. Penso veure’m arribar sol amb el caiac! editar un calendari amb les millors Tenien molta curiositat i eren molt fotografies i des nar el producte de la acollidors. Sovint dormia com a venda a Greenpeace. convidat en alguna casa i vaig poder veure com viuen. Jo no m’imaginava que tota la població fos índia. La roba que porten, les casetes de colors..., són occidentalitzades, però ells conserven els seus costums, tradicions, religió. La llengua l’ha perdut la darrera
Podeu veure fotografies i detalls del viatge a: https://ca-es.facebok.com/ paddlingtoalaska 17
CURSES D’ORIENTACIÓ
En Sergi Aldave Escrichs és un dels nostres socis més actius i destacat impulsor de la Travessa d’Andròmines. Va entrar a l’Alverna com a Rànger i ha fet quasi tots els papers de l’auca, inclòs el de Cap d’Agrupament i formador de caps. És pare de Guia i Llop, casteller dels Xiquets de Tarragona i portador dels Nanos Vells. Un mapa a les mans. Arrugat, doblegat en mil i un plecs. A l’altra mà, una brúixola. Tot i que sovint no li’n faci ni cas, sé que la porto i això em fa sentir segur. Estic enmig d’un bosc dens. Els esbarzers m’esgarrinxen els camalls i em trobo sol. Fa estona que he abandonat el camí en el punt d’atac previst. Avanço quatre passes més i el somriure, sempre aquell somriure, em torna a la cara. L’he trobat. Blanca i taronja, al peu d’un arbre. Tal i com indicava el mapa. Al menys aquest cop, no m’ha costat gaire. D’altres vegades no tinc tanta sort. O tant encert. I faig tombs i tombs buscant, però l’única norma és no defallir. Trigui el que trigui, he de trobar la balisa. Fa vuit anys vaig descobrir, de mans d’un bon amic, un esport del qual no havia sentit a parlar mai i que algú, sense saber-ho, va inventar pensant en mi: l’Orientació. I no és que se’m doni especialment bé, competitivament parlant, però el gaudeixo amb tots els sentits. Les curses d’orientació són unes proves esportives en les quals cal passar per uns punts de control senyalitzats en un mapa amb el menor temps possible, amb l’ajut d’un mapa i una brúixola. I això, que explicat així sembla tan simple, és absolutament fantàstic. Una persona sola, un mapa, una brúixola, un entorn natural i un repte. Un dels punts forts de l’Orientació és que es tracta d’un esport apte per a tothom. Ja sé que es diu el mateix de molts altres esports, però en aquest, creieu-me, és del tot cert. Hi ha qui s’agafa les curses com una competició esportiva i els veureu passar a tota velocitat saltant 18
marges i amb els peus pràcticament sense tocar terra. Però també hi ha qui ho veu com un pretext per a entrar en contacte amb la natura i tot passejant, amb el mapa a la mà, posa a prova el seu sentit de l’orientació. A més, les curses estan organitzades de forma que existeix una multitud de nivells i dificultats diverses, que van des de la iniciació fins a la competició. Potser la meva afició per l’orientació és una forma de compensar tots els cops que d’excursió amb el Cau, tant de nen com de cap, acabàvem perduts i maleint havernos deixat el mapa a casa. Sort que, avui en dia, això ja no passa, oi? Si voleu més informació, podeu fer una ullada a la pàgina web del club Montsant: http://www.clubmontsant.org/
19
Juny 2014. Final del projecte de R/NG: Olimpíada, amb participació de 5 agrupaments. Les inscripcions en menjar es destinen al Banc d’aliments.
14/juny/2014 Paradeta solidària de Ll/D a la plaça de les Cols.
fotoTICS
P/C al Camp d’Estiu a Tavascan. 20
V Travessa d’Andròmines.
1r Premi del Concurs de barrets al sopar del 45è aniversari de l’Alverna.