PORTADA
UNA CAMINADA AMB ROMESCO
La revista d’Antics i Amics de l’AEG Alverna
LʼASSOCIACIÓ
•
TICS
JORNADA DE PITET
Núm. 15 Març- Juny 2014
EDITORIAL
Consum alternatiu
http://www.aeigalverna.org/anticsiamics/
ARTICLES
•
FUNDACIÓ ALVERNA: EL PER QUÈ DE TOT PLEGAT per Agustí López
•
ANIVERSARI MARINER
AGRUPAMENT
•
ACTIVITATS DE LES UNITATS
•
L’OPINIÓ DE LES PARAULES
•
FIRA D’INTERCANVI
•
TROBADA ALLIOLI
•
L’ALVERNA CONTRA LA LLEI DE L’AVORTAMENT
ARTICLES
•
LA MÚSICA COM A VALOR EDUCATIU per Xavi Fort
•
LES REVISTES DE L’ALVERNA per Màrius Castellví
DINORAMA
•
FOCS DE CAMP
ENTREVISTEM...
•
MARGA AGUILÀ
DESCOBERTA I AVENTURA
•
CÓRRER, UNA ALTRA MANERA D’ANAR A LA MUNTANYA per Arcadi Cornadó
HUMOR
•
XIRUQUERUS per Màrius Castellví
FOTOTICS
•
MISCELͽLÀNIA
* Foto de portada: Caminada d’Antics i Amics.
L’Associació d’AnƟcs i Amics de l’AEG Alverna no es fa responsable de les opinions i/o arƟcles de tercers publicades a la revista TICS.
Equip de Redacció: Adrià Castellví Màrius Castellví Xavi Fort
Joan Olivan Mayte Solé Mireia Seguí
Maquetació: Cinta Olivan Joan Olivan
AnƟcs i Amics de l’Alverna AnƟga Facultat de Lletres
Pl. Imperial Tarraco TARRAGONA anƟcsiamics@aeigalverna.org www.aeigalverna.org/anƟcsiamics
TICS 015.indd 1
“L’excursionisme més romàntic ha deixat pas a l’escalada més tècnica i esportiva.” Entrevistem Marga Aguilà Menal, presidenta del Club Excursionista de Tarragona. p.16 i 17.
11/24/2014 7:34:30 PM
Caminada pel Gaià
Jornada de pitet! Foto de grup a l’Argilaga.
Novament hem fet allò que més ens agrada a tot l’agrupament (caps, nens, nenes, papes, mames...): fer exercici a l’aire lliure i recompensar-nos després, per l’esforç, amb un menjar digne de reis; però, sobretot, fer-ho tots plegats.
E
nguany hem aprofitat la celebració del 45è aniversari de l’Agrupament per organitzar una Caminada – Calçotada.
Com que volíem que vingués tothom i no hi haguessin excuses de l’estil “és massa aviat”, “tinc son”, “aquesta ruta és massa llarga” o “és massa curta”, etc., vam ser molt diligents i oferirem quatre possibilitats: 1. Caminar la ruta llarga: St. Creus – l’Argilaga: 21 km. 2. Caminar la ruta curta: l’Argilaga – Nulles - l’Argilaga: 12,71 km. 3. Fer el dinar de tothom. 4. Anar directament a l’Argilaga a gaudir de la calçotada. I va ser un rotund èxit perquè vam ser molts per a totes quatre opcions. Entre tots érem bastant més d’un centenar de persones i ens ho vam passar d’allò més bé. Atès que tenim accés directe amb els homes i dones del temps de TV3, vam demanar que fes un dia solellós i,
Els de la caminada curta esmorzen sota l’alzina centenària d’En Pontarró.
2 TICS 015.indd 2
11/24/2014 7:35:09 PM
Caminada llarga entre vinyes i camps de conreu.
La caminada llarga surt de Santes Creus.
Calçotada dels AnƟcs i Amics al Casal de l’Argilada.
que ens va acollir a tots, on vam poder paladejar des d’un vermut de patates, olives i altres coses; fins a uns calçots molt ben fets amb salsa romesco -que estava saborosíssima-, una carn de primera feta al punt, i unes postres delicioses; tot acompanyat amb vi negre del país Els més aventurers, els grans esportistes del nostre agru- i refrescos diversos. pament, que feien la ruta llarga, es van trobar a les 7 del matí a la plaça Imperial Tarraco, on un autobús els portà Tot plegat, un dia meravellós: un paisatge esplèndid, sol, aire lliure, menjar de primera i companyia estupenda. I, a Santes Creus, punt d’inici de la ruta. evidentment, amb moltes ganes de tornar-ho a repetir el Els només esportistes (sense aventurers ni grans), que proper any, amb celebració d’aniversari o no, i de trobarvan escollir la ruta curta, es concentraren, també, a la nos novament. plaça Imperial Tarraco, però a les 9 del matí; i a la mateixa hora, també hi eren els grans xefs dels calçots i de la carn. DOLORS HERNÁNDEZ I des d’allí cadascú se’n va anar a l’Argilaga, al punt d’inici de la ruta o de la recollida de fustes per fer foc. sobretot, que no plogués -per allò del foc a terra per fer els calçots i la carn-, i ens ha van concedir. Feia una mica d’aire i de fred; però això sí, ens acompanyà un sol preciós durant tota la caminada.
Tots els caminants ens vam arreplegar a Nulles al voltant de les 2 de la tarda i junts vam fer l’últim tram fins a l’Argilaga, on ens esperava el premi: la calçotada. Com que feia una mica de fred i una ventada bastant molesta, a l’hora de dinar vam comptar amb el gran honor de poder-ho fer a la sala annexa del Cafè de l’Associació Cultural de l’Argilaga, fet que cal agrair a la família Vendrell-Ciurana. Un lloc habilitat amb taules i cadires
El tradicional Hora dels Adéus. 3
TICS 015.indd 3
11/24/2014 7:35:11 PM
Editorial CONSUM ALTERNATIU
D
iuen que l’augment del consum intern és una de les dades macroeconòmiques necessàries per sortir d’aquesta crisi, que ja fa més de 5 anys que ens ofega. Amb la repetició diària d’aquesta mena de missatges a tots els mitjans de comunicació, organitzar una FIRA D’INTERCANVI sembla un acte de rebel·lia. Però el model de creixement basat en l’increment constant de la producció i del consum ens ha portat a crisis periòdiques com la que ara patim, que cada cop semblen més dures i de les que sempre en sortim amb més desigualtat: uns pocs, més enriquits i molta més gent empobrida. Un dels trets distintius de la pedagogia escolta és la de formar persones obertes, crítiques i actives, de manera que presentar una alterna-
tiva al model consumista dominant, recursos naturals, plantejant una tot i que de moment tingui un caire alternativa de consum més sostenimés simbòlic que efectiu, ajuda a ble. Aquestes iniciatives d’intercanvi plantejar dubtes sobre els valors del no monetari d’objectes, de manera sistema econòmic actual i reflexionar semblant al que fan als bancs de sobre d’altres alternatives possibles, temps per intercanviar serveis, tenen encara que avui puguin semblar utò- també un fort component social: piques. fomenten la soliEls mercats d’in- L’Agrupament ha sortit daritat, la cooperatercanvi tenen un ció i les relacions al carrer per mostrar entre les persones valor mediambiental evident. En dels pobles o barvalors alternatius a donar una segona ris on es realitzen. utilitat als objectes tothom, no només als Cal prendre consque ja havien queciència que la crisi nostres joves. dat en desús proactual ens compromouen la reutilitzamet a totes i a tots i ció, que és la primera i més efectiva que cal compensar les dificultats que forma de lluitar contra el greu pro- patim amb proximitat amb els altres. blema de l’increment de residus. Al L’Agrupament ha sortit al carrer per mateix temps, també és una forma mostrar aquests valors alternatius a de reduir el malbaratament dels tothom, i no només als nostres joves.
Fundació Alverna; el perquè de tot plegat Tothom vinculat a l’Agrupament sap que mai hem disposat de locals en propietat. Arran de la marxa dels cedits pels Caputxins la incertesa en aquest tema s’ha convertit en permanent. Què passa si un dia ens tornem a trobar sense locals? Podríem pagar un lloguer? Quin preu tindrien les quotes? Quantes famílies podrien pagar-ho? Seria la fi de l’Agrupament?
persones enorme en una ciutat com Tarragona. Aquest actiu té una força i una empenta impressionants que cal posar en valor. Per tot plegat d’un temps ençà, tant des de l’Agrupament com des d’Antics i Amics, s’ha estat treballant en una solució a aquest tema.
És evident que no podem fer recaure en els equips de caps la responsabilitat legal que comporta la propietat En contrast, ens trobem que una entitat que enfila un 50è d’un immoble; per això, a més d’altres motius jurídics, aniversari té un patrimoni increïble en tots aquells que hem arribat a la conclusió que la millor solució és dotar a han participat de la vida de l’Agrupament: nens i nenes, l’Agrupament d’una eina de futur com és una Fundació, la però també tots els caps i les famílies. Un col·lectiu de Fundació Alverna.
4 TICS 015.indd 4
11/24/2014 7:35:13 PM
Aniversari mariner Arriba la V Travessa d’Andròmines de Sant Magí. Doncs sí! Ja farà cinc anys que els alvernians desafiem els conciutadans a lluir enginy i dots marineres a la Platja del Miracle, en una travessa que cada cop aplega més gent. El cinquè aniversari mantindrà l’estructura habitual, però comptarà amb suculentes novetats i sorpreses. D’entrada, la data es manté -el 15 d’agost-, de la mateixa manera que el lloc -la Platja del Miracle, a tocar del Fortí de la Reina-. També es manté l’oferta d’activitats, amb la V Travessa, la III Travessa Infantil, i el VI Concurs de Fotografia, però la primera novetat serà l’horari. Enguany ho retardem tot una mica perquè en puguin gaudir els més mandrosos, i canviem l’ordre de les travesses infantil i d’adults per donar més pes i interès als més petits, i més temps i emoció als grans. Així doncs, la trobada als boxes serà a les 10:30h. A les 11:30h donarem la sortida a la Travessa Infantil, i a les 12:00 el chupinazo marí donarà la sortida a la Travessa Gran. I alerta! El jurat d’enguany tindrà més feina, perquè hi ha novetats al reglament: almenys el 50% dels tripulants de l’andròmina hauran d’anar a sobre l’embarcació durant tot el trajecte, i l’aigua beneïda s’haurà de dur en el recipient original que facilitarà l’organització! Però, per compensar-ho, s’inclouen algunes noves categories per poder optar a premis, com el premi a l’andròmina amfíbia i el premi Dr. Slump a la més enginyosa, entre d’altres. I enguany els trofeus seran creats per una artista tarragonina! Tot això i moltes més sorpreses ho trobareu el 15 d’agost a la V Travessa d’Andròmines de Sant Magí! Ja podeu començar a arriar veles! www.androminestarragona.com
La idea central és que l’Agrupament pugui seguir la seva activitat com fins ara i des de la Fundació es treballi per facilitar el seu futur i continuïtat. Això, com és obvi, inclou els locals, però també pot incloure altres activitats, com el foment de l’escoltisme a la ciutat, la col·laboració amb d’altres entitats o la realització d’activitats complementàries a les de l’Agrupament. I, per què no dir-ho, també pot actuar com a millor via de captació d’ajuts, donacions i subvencions per sufragar les diferents línies d’actuació.
En la creació de la Fundació hem volgut que l’Agrupament no perdi mai el control de la seva essència, raó per la qual, en el seu òrgan gestor -el Patronat-, la majoria de la composició recau en persones que estiguin a l’equip de caps. La resta es composarà de persones relacionades amb Antics i Amics. Tot plegat, per seguir endavant amb aquest gran projecte que tenim entre mans: educar en valors.
AGUSTÍ LÓPEZ
5 TICS 015.indd 5
11/24/2014 7:35:14 PM
ACTIVITATS DE LES UNITATS Castors i Llúdrigues Els C/LL estem treballant en la Presa (projecte), que serà un bar-restaurant. El van escollir durant l’excursió a Valls del cap de setmana del 12 i 13 d’abril. Els nens i nenes s’encarreguen de fer el disseny del bar, pensar idees pel menú i escriure la carta, entre altres coses. El dia 7 de juny a la tarda farem un berenar-sopar al pati de l’Alverna amb els pares i mares i amb tothom del cau que vulgui venir. Servirem pizzes, begudes i alguna sorpresa més! Els diners que recaptem aniran destinats al cau, pels nous locals. Les setmanes prèvies al boom hem estat practicant com fer les pizzes perquè el dia que les servim surtin d’allò més bones! Així que no podeu faltar al berenar!
Llops i Daines Aquest tercer trimestre els llops i daines hem estat prepa- polseres, pompons.... Farem la paradeta el dia 14 de juny a la rant el nostre projecte: una petita fira per recaptar fons per Rambla Nova. Us hi esperem! una ONG -que en aquest cas serà DEHIDES- que tracta les desigualtats de gènere a la nostra ciutat. Hem estat preparat A més a més, també hem participat a l’AlliOli, una trobada de diferents elements per vendre figuretes de fang, origamis, LLiDs de la Demarcació.
6 TICS 015.indd 6
11/24/2014 7:35:15 PM
ACTIVITATS DE LES UNITATS Ràngers i Noies Guies Els Ràngers i Noies Guia hem estat molt ocupats! Al març vam gaudir del sol en l’excursió a Sitges, on vam escollir el nostre projecte per a aquest curs: unes Olimpíades entre Ràngers de diversos caus de Demarcació amb l’objectiu de recollir menjar per fer una donació. Ens vam repartir en comissions per tal de dividir tota la feina a fer (que és molta!) i que el projecte surti rodó. A més a més, vam fer una descoberta amb un DJ que ens va ensenyar un munt de coses, i hem preparat activitats per l’excursió de tercer trimestre i per al Camp d’Estiu.
Pioners i Caravel·les Els Pioners i Caravel·les ja estem immersos en la recta final del curs. Vam començar-ho tot fent descobertes. I no unes descobertes qualsevol, sinó extretes de les nostres pròpies inquietuds i que, en petits grups, vam preparar entre tots i totes. Juntament amb les que els nostres caps ens van preparar, vam poder fer un petit tast de temes tan diversos com la fotografia, la memòria històrica de la nostra ciutat, els somnis, la cuina i idees delicioses per fer postres, projectes globals que fomenten l’ecologia, la solidaritat i el respecte per l’entorn, així com la conscienciació sobre el comerç just. Ara ja tenim projecte: una Trobada de Pioners i Caravel·les de la demarcació de Tarragona que farem el cap de setmana del 7 i 8 de Juny. Aquest projecte inclourà també la participació en un servei social o natural de l’entorn en el que ens instal·larem.
Truc 1 Després del camp d’hivern els trucs teníem moltes ganes descobrir coses noves i per això vam realitzar una sèrie de descobertes que ens intrigaven i motivaven. Les que més ens van agradar van ser: la descoberta de teatre feta per l’Eloi Isern, la descoberta sobre els drets i deures davant la llei a càrrec Raquel Garcia i, per últim, la descoberta d’intelligència emocional feta per Teresa Sauquet.
sabíem on anàvem ens vam perdre, però en una hora vam arribar al terreny. Durant l’excursió vam aprendre a filtrar aigua, vam fer una barbacoa i vam realitzar activitats típiques del cau. Ara mateix estem totalment posats en el camp d’estiu; per preparar-nos hem fet un taller de tresoreria amb la Danae, tresorera de l’Alverna.
A més a més, vam realitzar una excursió al terreny d’acampada Namasté, al costat del pont del Diable. Com que no
7 TICS 015.indd 7
11/24/2014 7:35:17 PM
L’opinió de les paraules Després de molts mesos sense posar-nos d’acord amb el projecte que volíem realitzar, va caure entre les nostres mans aquest petit tresor: donar l’oportunitat als tarragonins d’expressar la seva opinió i ser escoltats!
U
n cop vam aconseguir enfocar el projecte, escollir el títol, planificar les dates i els temes, a més de trobar els conferenciants adequats, va ser l’hora de treure a la llum el nostre petit projecte.
amb una xerrada-debat final portada a terme per un especialista en aquell tema.
El funcionament ha estat el següent: al cap de dues setmanes d’haver deixat les llibretes per a què s’impregnesL’opinió de les paraules ha resultat ser sis setmanes d’opi- sin de les idees dels ciutadans, les recollíem i, després de nió dels tarragonins, on aquests podien escriure a les la lectura, fèiem un buidat de les principals aportacions nostres llibretes per donar l’opinió sobre el tema que es que quedaven exposades en la xerrada d’aquella setmatractava en aquell moment. Les llibretes es podien trobar na. Després del cau preparàvem la sala i enllestíem els repartides en diversos punts estratègics de la ciutat, com últims detalls per tal que el tema següent es posés en ara bars, botigues, grans superfícies, punts culturals, etc. marxa el més aviat possible, i donàvem el tret de sortida Els tres temes tractats han estat el sexisme, els residus a la xerrada, que començava puntualment a dos quarts nuclears i el tractament mediàtic de l’actualitat; tots ells de vuit. 8
TICS 015.indd 8
11/24/2014 7:35:18 PM
Projecte Truc 2
Les xerrades han estat molt profitoses ja que hem après molt, tant de les opinions de la gent com del debat que es generava al final de cada xerrada. També ens ha permès compartir les nostres idees amb gent d’altres edats i punts de vista diferents, ampliant així la nostra opinió. Volem donar les gràcies a Sofia Acosta, Jaume Morron i Jan González, com a conferenciants, per dedicar el seu temps a compartir amb tots nosaltres els seus coneixements. També donar les gràcies a les nostres famílies, que ens han donat el suport necessari per tirar endavant el projecte des del primer moment. A l’Espai Jove Kesse, per cedir-nos les seves instal·lacions per a poder dur a
terme les xerrades-debat, facilitant-nos així l’obertura a tota la ciutat. A tots els establiments que han volgut participar en el nostre projecte, i, sobretot, a aquells que heu escrit la vostra opinió a les nostres llibretes i heu dedicat el vostre temps a venir a les xerrades que hem organitzat. Ha estat un plaer poder comptar amb tots vosaltres! Tot i que s’hagi acabat el projecte, segueix dient la teva! BERTA MANERO, PAU SALVADOR, MARIONA SEMENTÉ, MARTA VILLAROYA. Animadora: RAT MAS. 9
TICS 015.indd 9
11/24/2014 7:35:20 PM
Projecte de l’Agrupament
Fira d’Intercanvi Aquest any l’Alverna arriba al seu 45è aniversari i per a celebrar-ho, entre altres coses, tot l’Agrupament ha realitzat un projecte conjunt: la Fira d’Intercanvi. L’objectiu era promoure el valor de l’intercanvi no monetari, d’aprofitar el que a algú altre no li fa servei i no llançar el que encara pot ser útil a altres. A més a més, la Fira estava pensada per a ser oberta a tothom, de manera que qualsevol pogués participar-hi portant els seus objectes, i, alhora, que l’Agrupament es donés a conèixer a la ciutat.
D
urant unes quantes setmanes, les famílies i els caps vam anar portant objectes per a ser degudament inventariats i etiquetats. Aquests objectes es van separar en sis categories: llibres, roba, complements, joguines, tecnologia/música i coses de casa. Cada objecte havia d’anar a la paradeta corresponent, cadascuna decorada i gestionada per un grup format per nens de totes les unitats, sota la supervisió d’un parell de caps. Qualsevol persona podia intercanviar un objecte que portés per un objecte de la paradeta, sense cap altra norma que considerar que el valor dels dos objectes fos relativament similar.
El dia de la fira els més grans controlaven que l’intercanvi fos just, i portaven un registre dels canvis que tenien lloc per a poder oferir l’objecte final a la família que hagués aportat l’objecte inicial. Els més petits s’encarregaven de col·locar les etiquetes als objectes i traslladar-los de parada, si era necessari (per exemple, si s’intercanviava
una samarreta per un llibre). Al llarg del matí tots els nens tenien estones de temps lliure per poder voltar per les paradetes i intercanviar algun objecte que haguessin portat, a fi de poder viure també l’experiència de l’intercanvi. Degut a les habituals desaparicions de bolígrafs al cau, es va decidir muntar també un “Vermut boligrafero”, gestionat per alguns pares voluntaris, on s’oferien refrescos i vermut a canvi de bolígrafs i llapis. Tot i la sorpresa inicial d’algunes persones en sentir que no s’acceptaven diners, va acabar essent tot un èxit, i se’n va aconseguir una capsa plena! El matí va començar amb tot d’objectes que ja no volíem, no necessitàvem o no ens agradaven, i, a través de l’intercanvi, vam acabar el dia amb objectes de segona mà però nous per a nosaltres! MIREIA SEGUÍ
10 TICS 015.indd 10
11/24/2014 7:35:21 PM
Allioli. Trobada de Llops i Daines de Demarcació Els dies 17 i 18 de maig els Llops i les Daines vam anar a la trobada Allioli de la Demarcació de Tarragona, on vam demostrar que som uns veritables gals que només temen que els caigui el cel a sobre. Durant el dissabte al matí vam fer un raid per Reus; allí vam començar a conèixer els nostres nous amics dels altres caus. Cap al migdia vam tirar cap a Montblanc, on vam dinar, i després vam fer una activitat de l’eix del curs i un taller record! Per la nit vam jugar al Fan i vam anar a dormir ben d’hora ben d’hora per estar descansats pel dia següent. L’endemà vam participar a la competició entre caus que es celebra cada any. Tot i quedar segons, vam ser el cau amb més estil de tots!
L’Alverna contra la Llei de l’Avortament L’any passat, i arran d’uns llargs debats entre el consell de caps, vam veure que era necessari poder-nos posicionar com a entitat educativa en certs temes i problemàtiques de la nostra societat. Per tal de poder fer efectiva l’adhesió a alguna causa, manifest, protesta, etc., dues terceres parts del consell de caps havien d’estar d’acord en
debatre-ho amb tot el consell, i, a partir d’aquí, podríem prendre una decisió. Així doncs, fa unes setmanes, i com tots ja sabem, es va fer pública la proposta de la nova llei de l’avortament, amb el suport del govern actual i l’església catòlica. Des del consell de caps, i de forma unànime, ens posicionem en contra d’aquest avantprojecte: els motius són prou clars, doncs creiem que és un retrocés en els drets de les dones perquè les priva del seu poder de decisió i de la seva llibertat individual com a persones. Per aquest motiu vam decidir, també, que l’AEiG Alverna participaria a la manifestació que es va dur a terme el dia 8 de març a l’estàtua dels despullats de Tarragona, on, sota el lema “Seguim decidint, seguim desobeint. Juntes amb la lluita feminista” us vam convidar a acompanyarnos per dir NO a una llei que ens farà tornar cinquanta anys enrere en el progrés democràtic.)
11 TICS 015.indd 11
11/24/2014 7:35:23 PM
La música com a valor educatiu Camp d’esƟu Pioners 1970.
E
m costa imaginar algú qüestionant la simple presència de música al cau, bé a les activitats bé a les excursions. Però, tenim consciència de què una activitat tan quotidiana com aquesta pot esdevenir un element educatiu? La història ens demostra el paper que el cançoner tradicional ha jugat en els nostres caus, sobretot quan la guitarra era la única alternativa per endur-se a sobre les melodies i les lletres de moda. Actualment els avenços tecnològics ens ho faciliten, però, alhora, hi ha el risc de perdre de vista les virtuts d’aquest llenguatge universal. Ens hem aturat mai a pensar que, a través de les cançons, podem transmetre sensacions, coneixements, estats d’ànim...? Aquesta premissa, ben
elemental, ens dóna peu a establir una comparança amb els llenguatges intel·lectuals, sensorials i anímics, afirmant que són ben diferents segons l’etapa de creixement de l’ésser.
La música és una eina per transmetre els valors de l’escoltisme
Excursió de caps a Puigcerver el febrer de 1982.
Doncs bé, aquest raonament tan primari no sempre ha estat assumit per tothom. Al llarg de la meva estada al cau recordo haver vist i escoltat, en força ocasions i animats pels més grans, els Llops/ Daines cantant cançons com L’Estaca de Lluís Llach. Si bé és cert que la ignorància del significat del text per part dels nens resultava -si més no- inòqua, crida l’atenció que els responsables no optessin per textos més adequats a l’edat dels nens, desaprofitant, així, una magnífica ocasió d’educar cantant. Fruit de la meva vocació, fa molt anys em vaig atrevir a preparar un manual per a les xerrades que impartia a les Formacions Bàsiques de la Demarcació. A grans trets, feia referència als aspectes que es poden treballar a través de les cançons: la psicomotricitat, la creativitat, la sensibilitat, l’esbarjo/animació, la cultura, i la comunicació. També hi apuntava quines característiques essencials havien de tenir les cançons: havien de ser motivadores, imaginatives i participatives. I, a més a més, donava quatre pistes sobre com ensenyar a cantar i com ensenyar una cançó: com escollir-la (lletra, vocabulari i tessitura1 adaptats a l’edats dels nens que l’han de cantar), respectar el text original i la mètrica dels silencis, assenyalava
12 TICS 015.indd 12
11/24/2014 7:35:24 PM
acabava amb un apartat de criteris per seleccionar les cançons més adequades a cada unitat. Cal tenir consciència, doncs, de les virtuts educatives de la música, però també de les conseqüències negatives que una praxis dolenta pot provocar. I no renunciar a emprar aquesta eina per transmetre els valors que han fet de l’escoltisme una forma de vida progressista en el marc de la convivència, el respecte i l’esperit crític. Com va dir Paul Michael, activitat musical en el cant, interpretar música i escoltar música són coses molt Camp d’esƟu dels Truc. Moià, 1982. apropiades per a desenvolupar, amb vistes al futur, les relacions entre les persones, estèticament conformades, unes quantes idees sobre quina havia de ser la pedagogia de l’amistat, el respecte, la solidaritat, la coperació i l’ajut. del cap (trobar el moment adequat per ensenyar-la, no forçar la veu ni cridar –els nens aprenen per imitació-, no XAVI FORT fer repetir massa vegades un fragment que no surt...), i acabava aquest apartat suggerint alguns aspectes a tenir en compte (deixar que els nens triïn algunes cançons, 1. La tessitura d’una veu o instrument designa el conjunt de les ensenyar cànons –per iniciar-se en el treball de vàries notes que un músic, cantant o instrumentista, és capaç d’emetre veus alhora- i exigir una bona articulació). El manual fàcilment del greu a l’agut.
CAMPS D’ESTIU/2014 Castors / Llúdrigues Del 25 al 30 de juny Nulles Ruta pels meandres del Gaià
P/C
T-2 LL/D
Llops / Daines De l’1 al 9 de juliol Vallfogona de Ripollet
R/G
T-1 LL/D T-1
P/C
R/G
Ràngers / Guies Del 19 al 31 de juliol Calldetenes (Osona) Ruta pel pantà de Sau Pioners / Caravel·les De l’1 a l’11 de juliol Tavascan Ruta per la zona de la Pica d’Estats, Montcalm... Truc 1 Del 13 al 27 de juliol Ruta pel Gironès
C/LL
C/LL T-2 Truc 2 Del 7 al 14 d’agost Ruta pel Camí de Cavalls de Menorca
13 TICS 015.indd 13
11/24/2014 7:35:25 PM
Les revistes de l’Alverna
A
“La Drecera” va durar poquet. Tot just van ser tres o quatre exemplars, el que va durar el No obstant, la TICS no ha estat la primera revista de l’Agru- curs del Truc de pament. En les més de quatre dècades del Cau hi ha hagut l’època. Però ens va deixar, entre altres mitjans “periodístics”. Pàgines interiors de La Drecera. d’altres, un especial de la Fira de Xauxa del 82 i diverses cròniques de les La Drecera El gener de 1982, a iniciativa dels Truc, neix “La Drecera” unitats. amb el propòsit de transmetre informació de les activitats de les unitats i Trempat de l’agrupament, La revista “Trempat” sorgeix el 1991 des del consell del moviment i d’agrupament. És un mitjà adreçat als caps i membres del d’història escolta. consell per animar l’ambient, amb articles divertits, porAquesta revista tades suggerents, informació del moviment, propostes de tenia una tirada reflexió i diverses entrevistes. de 100 exemplars i es distribu- L’Esther Ondé i el Jordi Aldave van ser l’equip de redacció ïa a tots els mem- durant els prop de quatre anys que va durar la “Trempat”. bres del Cau. L’Esther ens diu que la revista L’edició dels truvolia crear “bon caries era força rotllo” i caliu, i rudimentària. Els que si bé anava textos es picaven adreçada als caps amb l’Olivetti, les també la veien fotos que s’incloels nens de les ïen es revelaven unitats, tot i que al laboratori que no es repartia. existia al Cau, i els titulars es feien amb adhesius. És de destacar una entrevista al cap d’agrupament on no s’esTè c n i c a m e n t menta el seu nom. És clar, ells ja el coneixien! la revista era modesta, a base de dibuixos, fotocòpies d’articles del diari i textos picats a màquina. L’ordinador encara no estava a l’ordre del dia. A més, alguns dels primers exemplars es van imprimir al Cau amb un aparell que es deia “ciclostil”, que era una impremta portàtil que permetia fer còpies. mb la revista TICS l’Alverna s’ha dotat d’una eina de comunicació interna, de difusió de la memòria de l’Agrupament i d’apropament a la ciutat fent-la arribar a l’Ajuntament i altres administracions, grups polítics, mitjans i diverses entitats ciutadanes.
El cicle de la “Trempat” arriba fins al 1995, amb prop d’una vintena exemplars editats i un munt d’anècdotes recollides a les seves pàgines. Des de la TICS fem un reconeixement a aquells primers periodistes de l’Alverna. 14 TICS 015.indd 14
11/24/2014 7:35:26 PM
Dinorama
Pioners i Caravel·les de Camp d’Hivern a Boí l’any 1982.
Pioners i Caravel·les a Mont-ral el 1973.
FOCS DE CAMP El canvi climàtic en els darrers quaranta anys ha afectat molts àmbits del nostre planeta: el desglaç dels pols, el creixement del nivell dels mars, la desertització, els incendis dels boscos, etc. En el món de l’Escoltisme, la prevenció dels incendis
poder gaudir de vetllades amb un foc de llenya al centre de la rotllana. Moments de companyonia, d’alegria, de cantar i riure en un entorn natural, il·luminats amb el ball de les flames, Aquells primers escoltes de l’Alver- sota un cel estelat, a l’escalf d’uns na dels anys 70 i 80 encara van bons amics... i la seva conseqüència, la prohibició de fer foc al camp, va comportar que es perdés un moment màgic de les nostres excursions: el foc de camp.
A Sant Miquel de Cuixà el 1980. 15 TICS 015.indd 15
11/24/2014 7:35:28 PM
Entrevistem... MARGA AGUILÀ
M
arga Aguilà Menal és la presidenta del Centre Excursionista de Tarragona des de fa quasi 20 anys. L’entrevistem al seu local del carrer Sant Antoni M. Claret 11, a quatre passes de l’actual cau de l’Alverna.
El CET és una enƟtat amb llarga trajectòria... Ja hem complert més de 40 anys. Es va fundar el 17 de desembre de 1973, fusionant dues enƟtats molt anƟgues: el Grup Excursionista Muntanyenc (1922) i l’Agrupació Excursionista Ginesta (1929).
“Els esports de natura s’han popularitzat molt, però es competeix més individualment que en equip”
fins a tres cops: el 1997, 2000 i 2003. A banda, l’Òscar Cadiach ha parƟcipat en d’altres expedicions com a representant del CET.
I els esports de compeƟció? Al anys 80 va créixer l’afició a l’esquí de muntanya. El Jordi Aluja va impulsar una secció d’esquí i BTT que va funcionar des del 1985 fins al 1992. I heu conƟnuat amb la tradició? No exactament. Aquelles enƟtats Hi havia equips del Centre en la mamantenien l’esperit romànƟc dels joria de curses federaƟves d’esquí de inicis de l’excursionisme català: desc- muntanya, BTT i triatlons. oberta del país, amor per la natura i recuperació i conservació dels camins I la secció d’escalada? de muntanya. El CET de seguida va És la més nombrosa. Ara gairebé la agafar la vessant més esporƟva: esquí meitat dels més de 250 socis del Cende muntanya, BTT, escalda i alpinisme. tre en són membres. De fet el rocòdrom que tenim al nostre local és un Hi va haver una època de grans expe- dels nostres principals acƟus. Sigui com vulgui, el món de l’escalada tamdicions? Sí, el 1982 es va consƟtuir el grup alpí, bé ha canviat molt. Als anys 80 es feien que es va estrenar al Nun i va seguir expedicions a les grans parets del Troll acƟu fins al 2003, fent moltes expe- –a Noruega-, a la Cordillera Blanca de dicions a l’Himàlaia: Annapurna, Cho Perú o al Yosemite dels Estats Units. Oyu, Grasherbrum II, Broak Peak, K2 i Ara, en canvi, l’escalada s’ha popularl’Everest. Aquest darrer es va intentar itzat molt, però més per la part tècnica,
16 TICS 015.indd 16
11/24/2014 7:35:29 PM
i s’ha perdut força l’esperit aventurer i ha reserves. El de la Figuera va quel’amor per la natura. Ara molts escala- dar malmès per bretolades i ha estat dors es limiten al rocòdrom i al búlder. restaurat per l’Ajuntament del poble a canvi de la cessió per part nostra duSembla que seguiu tenint molt socis... rant deu anys. De moment, però, enSí, però la majoria no tenen l’esperit cara no l’han reobert. parƟcipaƟu dels inicis. Penseu que a la dècada dels 80 vam superar els 350 Amb vint anys de presidenta a les socis i vam tenir un esplai funcionant esquenes, deus ser de les mes anƟdel 1983 al 1998, així com i el Grup de gues... Natura l’Aglà, en funcionament des Sí, almenys al nostre territori. Als inidel 1985 al 1990. També es va fer un cis era l’única dona que assisƟa a les campament d’iglús cada hivern du- reunions de la IV Vegueria. En els darrant vint anys i es van organitzar set rers anys s’està normalitzant i hi ha edicions de la pujada a la Pena, quan més dones dirigents de clubs, però aquests curses encara no estaven tant encara són majoria els homes. de moda. Ara, al rocòdrom, ve gent que es pensa que això és com un gimnàs privat; molts no són conscients que aquesta és una associació sense ànim de lucre i que tots els socis tenim la mateixa obligació de col·laborar en el manteniment de les instal·lacions o de proposar i organitzar acƟvitats. Doncs sí que ha canviat el món de la muntanya! No és tant a la muntanya com a nivell de clubs. Tots els esports de natura s’han popularitzat molt; cada cop hi ha més gent que pracƟca l’esquí de muntanya, BTT o l’escalada, però es competeix més a nivell individual que en equip, com a les curses de muntanya. Amb les xarxes socials és més fàcil informar-se i quedar per anar a curses o fer búlder. Ja no és imprescindible passar pel Centre per apuntar-se o organitzar sorƟdes. De tota manera, per a tenir la tarja federaƟva, que et permet accedir als refugis de muntanya amb descomptes i l’assegurança, has de ser soci d’un club reconegut per la Federació d’EnƟtats Excursionistes de Catalunya. Nosaltres formem part de la IV Vegueria. A més el CET té dos refugis propis, oi? Sé, de fet el d’Albarca és de la Diputació i nosaltres en som usufructuaris. Ara el tenim llogat a un guarda que se’n cuida de tenir-lo obert sempre que hi
“Cada cop hi ha més gent que practica l’esquí de muntanya, BTT o l’escalada”
Per a més informació, al web del CET: http://www.cet.weboficial.com/ i al local, dimarts i dijous, de 7h a 9h del vespre: Sant Antoni M. Claret, 11 Tarragona 17
TICS 015.indd 17
11/24/2014 7:35:31 PM
Córrer: una altra manera d’anar a la muntanya
Arcadi Cornadó Royo Alvernià entre el 1994 i el 2013
Que córrer està de moda, no és cap secret. Només cal sortir de casa a qualsevol hora del dia i constatar la plaga de runners que envaeix els carrers de qualsevol ciutat. Com ells, jo també fa anys que em vaig deixar endur per la febre d’aquest esport. Però pels amants de la muntanya i la natura, l’asfalt i els carrers plens de cotxes i gent no són un gran atractiu. És llavors quan un dia surts a caminar per la muntanya a bon ritme, i poc a poc veus com les baixades et van convidant a accelerar i deixar-te anar fins a córrer. Després arribes al pla, i et trobes a gust amb el ritme que duies, i el mantens. Llavors ja estàs perdut, la febre del running se t’ha enganxat fins i tot quan vas a la muntanya!
Però córrer per la muntanya és molt més que fer curses. En el meu cas, córrer per la muntanya em va permetre recórrer bona part del Montsant, des de Cabacés, durant l’any que vaig viure allí. Sortia per la tarda, i començava a córrer pels camins de muntanya. La intenció no era entrenar, sinó descobrir. No importava el ritme ni la distància que fes. La gràcia estava en provar nous camins, descobrir racons d’aquelles muntanyes. Si em venia de gust parar, parava, feia un parell de fotos, admirava el paisatge... Ja ho sabeu, la propera vegada que vulgueu sortir a córrer, proveu d’agafar un dels camins que surten pels boscos dels voltants de la ciutat, i veureu quin canvi!
Poc a poc vas agafant-li el gust. Primer vas amb por: pedres, salts, irregularitats del terreny… i si em torço el turmell i em quedo tirat aquí, al mig de la muntanya? Però la por va marxant, i el ritme augmenta, i les baixades en les que et permets córrer cada cop són més tècniques i arriscades, però al mateix temps les vas trobant cada cop més divertides. Fins i tot et comences a permetre el luxe de fer algunes pujades corrent, o caminant el més ràpid possible. I no, ara ja no surts a caminar per la muntanya i et trobes corrent. Ara surts a córrer per la muntanya com abans ho feies per la ciutat, però en contacte directe amb la natura, amb el paisatge, amb els animals i les plantes que et vas creuant. Les teves cames experimenten noves sensacions, guanyen en coordinació i agilitat, i pateixen molt menys la monotonia de l’asfalt. I llavors, com abans t’havia passat amb l’asfalt, t’apuntes a una cursa, després proves amb una de més llarga, una marató, un kilòmetre vertical, t’apropes a l’ultrafons… 18 TICS 015.indd 18
11/24/2014 7:35:31 PM
TICS 015.indd 19
11/24/2014 7:35:32 PM
Fira d’Intercanvi.
Ràngers i Noies Guies a Sitges.
Lliga de la Pilota.
fotoTICS
“Avalancha” comiat d’Antics i Amics a l’Argilaga.
TICS 015.indd 20
Parada de Sant Jordi a la Rambla.
Daines a la Trobada Allioli.
11/24/2014 7:35:34 PM