TICS La revista d’Antics i Amics de l’AEG Alverna
Núm. 13 Juliol - Novembre 2013
http://www.aeigalverna.org/anticsiamics/ PORTADA
EL CAU NO TANCA A L’ESTIU ALVERNA
•
EQUIPS DE CAPS 2013/14
EDITORIAL
El cau no tanca a l’estiu NOTÍCIES
•
2014, ANY D’ANIVERSARIS
•
LA TRAVESSA D’ANDRÒMINES
•
CRÒNIQUES DELS CAMPS D’ESTIU 2013
•
UN INTERRAIL ALOCAU
•
TORNADA A L’EMPORDÀ
•
PAS D’UNITAT 2013
•
EXCURSIÓ D’AGRUPAMENT: ELS ALVERNAOLÍMPICS
ARTICLE
•
LA DEMARCACIÓ DE TARRAGONA
CUINATICS
•
PASTÍS DE 3 XOCOLATES
HISTÒRIA
•
L’UNIFORME ESCOLTA
DINORAMA
•
CONSILIARIS DE L’ALVERNA
ENTREVISTEM...
•
MIQUEL ÀNGEL ESSOMBA
DESCOBERTA I AVENTURA
•
“NEM” A FER EL KILIMANJARO
FOTOTICS
* Foto de portada: “De tornada”, d’Anton Salvador
L’Associació d’AnƟcs i Amics de l’AEG Alverna no es fa responsable de les opinions i/o arƟcles de tercers publicades a la revista TICS.
Equip de Redacció: Adrià Castellví Màrius Castellví Xavi Fort
Joan Olivan Mayte Solé Gemma Vendrell
Maquetació: Cinta Olivan Joan Olivan
AnƟcs i Amics de l’Alverna AnƟga Facultat de Lletres
Pl. Imperial Tarraco TARRAGONA anƟcsiamics@aeigalverna.org www.aeigalverna.org/anƟcsiamics
TICS 13.indd 1
“Hi ha valors escoltes que continuen tenint validesa, com el compromís i la gratuïtat.” Entrevistem el pedagog i especialista en educació intercultural, Miquel Àngel Essomba. p. 16
1/10/2014 2:56:48 PM
Equips de Caps 2013/14 Castors i Llúdrigues
Helena Barceló, Marc Piñol, Èlia Olivan i, acotxada, Marina Segado Aquest any a la unitat de castors els ha tocat una dosi d’energia impressionant! Amb la Marina com a cap amb experiència de la unitat, l’Èlia i el Marc venint de ràngers i l’Helena de truc, segur que en faran de ben grosses per als més petits de l’agrupament!
Llops i Daines Marina Altés, Gemma Solé, Paula Solé, Júlia Gimeno i, acotxat, Adrià Castellví És un dels equips amb més caps. En total en tindran 5: l’Adrià, provinent de truc, la Paula, com a relleu de la unitat, la Marina com a cap veterana, la Gemma, acompanyant als castorets que pugen, i la Júlia, una incorporació molt esperada ja que fa dos anys va ser intendent de llops i daines i ho va gaudir moltíssim!
Ràngers i Guies
Pioners i Caravel·les
David de la Torre, Mireia Seguí, Júlia Abelló i, acotxats, David Nogués i Pasqual Ortega.
Marina Gavaldà, Clara Olivan, Joan Manel Burillo i Joana Sans
A ràngers i noies guia tindrem el Pasqual i la seva veu de l’experiència dins la unitat, juntament amb un David Nogués que ve de llops i daines, i la Júlia, de castors. El David de la Torre completa l’equip amb més homes de l’agrupament, i la Mireia es reincorpora al cau després d’haver-lo deixat quan era caravel·la. Tots cinc amb les piles molt carregades i amb moltes idees.
Truc
Els pioners i caravel·les estaran hiperestimulats amb els quatre caps que tindran: la Joana continua com a relleu de la unitat, la Clara puja des de ràngers, la Marina des de llops i daines, i el Joan Manel des de castors! Segur que les descobertes i activitats en col·laboració amb altres entitats prendran molta força amb aquest equip tan crític i implicat en la vida tarragonina!
Equip d’agrupament
Lluís Vendrell ‘Franki’ i Rat Mas
Marina Altés, Mar Solé, Lluís Vendrell (Franki) i Danae López
Com tots ja sabem, la Rat continuarà amb els trucs de segon any, que aquest any ja encaren el projecte i la seva etapa final com a nois i noies del cau (la següent, si volen, és entrar a l’equip de caps!). Per a truc 1, i després de molts i molts anys reservantse’l, hi haurà el Franki, que ha tornat de Malàisia amb noves idees i conceptes.
L M La Mar i ell FFranki ki continuen i sent els l representants de l’agrupament. La Danae continua portant els comptes i subvencions (i quotes i milions de factures) al dia, fent-nos presentacions dels pressupostos de forma amena i amb llenguatge planer per a què tots ho entenguem. La incorporació d’aquest curs és la Marina Altés, com a secretària, té molta iniciativa i s’ha adaptat molt ràpid al seu nou lloc dins de l’equip.
Equip de suport
A l’equip de suport aquest any hi entren la Laura Díaz, la Júlia Pasqual i la Gemma Vendrell. Pretenen ser un equip més de l’agrupament, útil i sempre a punt per ajudar a les unitats quan vagin d’excursió, fer d’intendents i el que se’ls demani! El seu objectiu és continuar l’Arxiu que van començar a crear la Núria Andreu i la Laura Fort.
2 TICS 13.indd 2
1/10/2014 2:57:19 PM
Editorial EL CAU NO TANCA A L’ESTIU
A
mb el sopar de fi de curs de cada any s’evidencia que arriba a la fi el curs regular del Cau. A l’espera de la celebració dels Camps d’Estiu, aparentment, el projecte educatiu entra en letargia. Efectivament, només és una aparença; el compromís de tots els caps va més enllà del “dissabte a dissabte”. Ells saben que la utilització del locals municipals no està garantida indefinidament, i això els ha dut a augmentar, més encara, la seva dedicació a l’Agrupament. Un altre cop, aquest grup de joves s’ha arromangat les mànigues per buscar i dur a terme un seguit d’extrajobs, és a dir, activitats que
Aquest és un aspecte poc conepermeten generar diners per a assolir gut dels caps i que és tot un exemple finalitats diverses d’entre les pròpies de treball cooperatiu, amb el valor de l’Agrupament. Per Sant Magí i afegit d’una finalitat social que perSanta Tecla un vermut a la plaça meti garantir la continuïtat d’un proSedassos amenitzat amb música de jecte educatiu. El gralles; treballant per l’Ajuntament Els extrajobs dels caps fet de destinar-ho, majoritàriament, com a organització a l’estiu són tot un a possibilitar el a les festes de Sta. finançament de Tecla; participant exemple de treball la compra d’uns als actes de la cooperatiu i de locals nous –quan, coordinadora 11 fins i tot, és prode setembre amb generositat. bable que alguns jocs a la plaça del d’aquests voluntaFòrum i portant la ris ja no formin part de l’Agrupament barra del bar pel Ball de Diables de quan es faci efectiva la compra– li Tarragona, en la celebració del seu dóna un plus de generositat. 30è aniversari. Una fenyada!
2014, any d’aniversaris desembre
14
blea 6ª Assem Amics Antics i
L’11 de setembre de 2014 serà una Diada molt important pel nostre país, però al cap de poques setmanes s’esdevindrà un altre aniversari ben especial per la família alverniana. Tot just farà 45 d’anys d’aquella primera reunió del cau de Ràngers del 4 d’octubre de 1969. Acabem d’encetar el 45è curs escolta de l’Agrupament i hem acomplert ja cinc anys de funcionament de la seva Associació d’Antics i Amics. Esperem que podrem celebrar-ho aviat i presentar la tant esperada Fundació Alverna. Sens dubte seran els temes principals de la nostra 6a Assemblea Ordinària de Socis, el proper 14 de desembre. No us la perdeu.
3 TICS 13.indd 3
1/10/2014 2:57:21 PM
Foto: TICS
Foto: Marisol Cruz
La Travessa segueix creixent Aquesta 4a edició ha superat novament la participació anterior, amb 14 embarcacions d’adults, 8 infantils i prop d’un centenar de tripulants. També ha crescut la comissió organitzadora, s’ha repartit millor la feina i s’han introduït algunes novetats a la festa.
J
a de bon matí es notava que enguany tindríem una magnífica Travessa. Bon temps, bandera verda i un bon grapat de voluntaris, antics i amics, per ajudar a fer les inscripcions i instal·lar tendals, pancartes, megafonia i tota la parafernàlia.
La segona novetat va ser la formació d’un jurat independent, abillat a l’estil d’oficials de marina, que a banda de fer molta patxoca van interactuar positivament amb els tripulants abans de la cursa. Van fer una ronda de comprovació de les andròmines, vetllant pel compliment del reglament i la seguretat de les seves esbojarrades La primera novetat visible va ser la distribució ordenada dotacions. El presentador va demanar que un delegat de de les Andròmines en boxes numerats, com si es tractés cada equip expliqués al públic el seu nom i ambientació. d’una prova del mundial de Fórmula 1. Amb això es va Seguidament, davant les sospites del jurat i les queixes guanyar molta visibilitat per al públic, es va donar una d’algun espavilat, els socorristes motoritzats de la Creu digna acollida als participants i va millorar la imatge gene- Roja van comprovar que la boies de referència no estaven ral de la festa. a la mateixa distància de la platja, cosa que va permetre 4
TICS 13.indd 4
1/10/2014 2:57:22 PM
4a Travessa d’Andròmines de Sant Magí LA CLASSIFICACIÓ Fletxa del Mar a l’embarcació més ràpida
Somos longos Palanganeru Major a l’arribada amb més aigua beneïda
Pizza Boscos boat Ganxet de Secà a l’arribada amb menys aigua beneïda
Les Desincronitzades Foto: Lluís Villarroya
Trempera Marinera per a la millor ambientació
Biodròmina 3.0 Narcís Monturiol a la 1a embarcació enfonsada (ex aequo)
El somni d’una nit d’estiu Mundials de natació Germans Dalton per a la més infractora
MAIK 9.0
III Consurs Fotogràfic “Hem guanyat” (v. FotoTics)
Lluís Villarroya Foto: Lluís Villarroya
modificar les fites i donar la sortida a totes les andròmi- però, en remolcar dissimuladament els seus companys nes amb igualtat d’oportunitats. de Maik 9.0., van ajudar el Jurat en la difícil tasca d’atorgar el premi Germans Dalton, entre tots els tramposos La tercera novetat no la va veure gaire gent però la va que porten tota mena de recipients il·legals per transsentir tothom a la platja del Miracle i a mig Tarragona. portar l’aigua beneïda de Sant Magí, que ja no fa gràcia!. I és que la sortida la va assenyalar un coet dels grossos, al més pur estil “chupinazo” de les festes navarreses. La I mentre els grans es recuperaven de l’esforç, es donava cursa va ser molt lluïda, tot i que dues embarcacions la sortida als petits navegants que van aventurar-se a les no van suportar les petites onades de la sortida i van aigües del Miracle en 8 andròmines. Aquesta II Travessa naufragar en dos pams de fondària, disputant-se aferris- Infantil es consolida i creix també en participació, assegusadament el preuat premi Narcís Monturiol (a la primera rant-ne la continuïtat. en enfonsar-se), que el jurat va resoldre salomònicament atorgant-lo a ambdues ex-aequo. La resta d’embarcaci- Acabem destacant el bon nivell de les imatges preons van ser prou ràpides i el premi Fletxa del Mar es va sentades al III Concurs Fotogràfic, on va triomfar Lluís resoldre a l’esprint entres dues. Villarroya amb la fotografia “Hem guanyat”. Li desitgem que li aprofiti l’àpat per a dues persones a “Les tres besCom sempre, cal agrair la col·laboració de la moto nàu- sones”, que és el magnífic premi d’enguany. tica de la Creu Roja en la recuperació d’elements desballestats espontàniament de les andròmines. Enguany, Fins el proper 15 d’agost. Visca Sant Magí i visca la gresca! 5 TICS 13.indd 5
1/10/2014 2:57:24 PM
CAMPS D’ESTIU/2013 Castors i Llúdrigues Els Castors vam ser la primera unitat de l’Agrupament en marxar de Camp d’Estiu, a l’Ermita de la Foia de Cabacés. Allí vam trobar un diari molt antic d’un nen que havia viscut allà, i cada dia en llegíem un bocinet. Això sí, no vam perdre temps i vam fer un munt d’activitats. Un dia vam pintar una torreta i després hi vam plantar una tomaquera, vam fer uns balls amb pintura, fang i espuma d’afaitar, etc. Llavors va arribar la ruta, fins a la Bisbal de Falset, on ens vam trobar la piscina! Vam passar per llocs preciosos, on hi havia coves naturals entre les roques vermelloses típiques del Montsant. Després de la ruta ja quedava poc per marxar, però no ho podíem fer sense celebrar la gran boda que vam estar preparant durant tots els campaments. Finalment, va resultar un camp d’estiu molt divertit i ens vam quedar encara amb ganes de més!
Ràngers i Noies Guies Després d’una gran flashmob, els Ràngers i les Noies Guies vam començar a preparar el Camp d’Estiu. Al juliol, vam a anar a Cerbi per desintoxicar-nos de les noves tecnologies i ens vam introduir a un nou model de societat basat en l’autogestió i el respecte a l’entorn. Les pluges van afectar la nostra ruta però, tot i això, vam poder pujar fins l’estany de La
Gola, on vam jugar amb la neu. A més de la ruta vam fer unes excursionetes i vam descobrir els petits pobles pirinencs. Al terreny vam fer moltes activitats i tallers, i també ens vam banyar al riu. L’última nit els de segon any van preparar un sopar boig i vam acomiadar un gran curs!
6 TICS 13.indd 6
1/10/2014 2:57:25 PM
CAMPS D’ESTIU/2013 Llops i Daines Feia un bon grapat d’anys que el nostre agrupament no trepitjava les terres del sud del país, així que, en aquest Camp d’Estiu els Llops i Daines hem estat explorant els indrets dels Ports de Beseit. Vam començar visitant Horta de Sant Joan. Tot seguit ens vam desplaçar fins a Arnes i, finalment, vam arribar al nostre terreny. Per aconseguir-ho vam fer una ruta de tres dies, coronant el cim de Santa Bàrbara, fent una parada tècnica al Toll del vidre per agafar forces i travessant els Estrets; un espai maquíssim ple de llocs on poder refrescarse. Molta calor, moltes mosques i mosquits però també un bon grapat de noves experiències, rialles i records per seguir gaudint!
Pioners i Caravel·les Aquest any Pioners i Caravel·les vam anar a la Mola d’Amunt, prop de la Pobla de Segur. Els primers cinc dies vam fer una ruta per l’espai natural del Parc d’Aigüestortes, des d’Espot fins a Taüll. Els paisatges eren tan espectaculars que va valdre la pena patir una mica. La resta de dies vam estar al terreny base, fent un total de quinze dies de Camp d’Estiu. En el terreny vam treballar molt l’eix d’animació, l’objectiu del qual era aconseguir entre tots establir quina era “la societat ideal” a través del conegut còmic d’Astèrix i Obèlix. Gràcies a aquest vam fer diversos debats i conseqüents reflexions que ajudaven a plantejar diferents aspectes de la vida i, a la vegada, adquirir nous coneixements i créixer una mica més com a persones. Cal mencionar que vam tenir molts companys de viatge durant el Camp d’Estiu: uns de poc desitjats, com la incansable tempesta que ens perseguia per les muntanyes o els trons i llamps que irrompien en els silencis de la nit, i d’altres de molt inesperats, com el gran gos pirenaic que ens va guiar en l’últim tram de GR fins a Taüll!
Truc 1 Per acabar de completar un molt bon curs, els Truc 1 van decidir anar a conquerir el Puigmal. Va ser tota una experiència conviure entre vaques i cavalls; sense fogonet ni oli ni sal! Després de la ruta pels voltants de la Vall de Núria i de passar molt fred, els Truc 1 van decidir instal·lar el seu camp base al càmping de Ribes de Freser. Un cop allí, van realitzar activitats relacionades amb la coneixença dels diferents sistemes polítics, i també van començar a discutir sobre el seu futur projecte.
7 TICS 13.indd 7
1/10/2014 2:57:26 PM
CAMPS D’ESTIU/2013 Truc 2
Un interrail aloCAU Truc II hem tingut un any bastant mogudet. Vam començar el curs sense animador però amb el projecte triat: fer un Interrail (un tour amb tren per Europa) com a Camp d’Estiu, que va ser bàsicament l’únic en el que ens vam centrar durant tot l’any, a part del Camp d’Hivern, que el vam preparar juntament amb Truc I i vam anar tot junts a l’Ermita de la Pietat d’Ulldecona.
Selva Negra.
Teníem moltes idees en quant a llocs on volíem anar, però ens costava bastant posar-nos d’acord i ens vam atabalar una mica. Per sort, la Laura va acceptar ser la nostra nova animadora. Ens va aportar dinàmiques molt bones que ens van permetre agilitzar la preparació del projecte. Cal dir que ens vam esforçar molt perquè tot sortís bé. Vam fer alguns extrajobs per subvencionar-nos (els diners no cauen del cel i no volíem que els nostres pares ho haguessin de pagar tot): vam fer pastissos i després els vam vendre al cau, vam organitzar un torneig de futbol... Finalment, després de tantes hores invertides en l’elaboració del dossier del CE en buscant albergs, càmpings, horaris de tren, transbords, possibles descobertes, supermercats, menú, etc., ja el teníem acabat. Només ens faltava la part més important: la realització del projecte.
Mur de Berlín.
L’itinerari que vam fer passava per Amsterdam, Copenhaguen, Berlin i la Selva Negra (a més d’uns quants transbords). Vam gaudir molt i vam veure llocs molt interessants. A més, vam tenir la sort de conèixer gent a cada ciutat on vam estar, que ens van ensenyar coses que un turista convencional no hauria vist. I malgrat que vam tenir certs moments de nerviosisme i patiment (imprevistos que van fer que en algunes ocasions haguéssim d’improvisar), tot va anar rodat i vam aconseguir tornar a Tarragona sans i estalvis i havent gastat menys del que havíem previst. Amb aquest projecte hem après que si ens proposem fer bé una cosa i ens hi esmercem, ho aconseguim; a més, la convivència durant divuit dies ha fet que la nostra amistat s’hagi enfortit molt. Es podria dir que som una petita gran família! Hem acabat la nostra etapa com a “nens i nenes” de l’Alverna i no tots seguim com a caps, però mai oblidarem tot el que el cau ha significat per nosaltres. ADRIÀ CASTELLVÍ
ChrisƟania.
8 TICS 13.indd 8
1/10/2014 2:57:28 PM
Tornada a l’Empordà
Els dies 25 i 26 de maig, els trucs de l’Alverna vam decidir tornar a l’Empordà per oferir ajuda a les famílies que havien patit l’incendi que vam viure l’estiu passat de campaments. Més concretament, vam passar el cap de setmana a Capmany amb Trucs de tots Catalunya. Formava part del projecte Trucs per l’Empordà, coordinat
per Ambienta’t i la Demarcació de Girona. Allà vam tallar els arbres cremats, vam retirar les tanques fetes malbé i vam arreglar recs. Però també vam tenir estones de diversió i de coneixença dels altres Trucs que hi van participar. A tots ens ha quedat un gran record d’aquella trobada.
Pas d’Unitat 2013 Comença el curs i, com cada any, tots som més i cal canviar les branques i acollir aquells que venen per primer cop al cau. Era molt aviat pel matí, almenys per molts de nosaltres, quan ens vam endinsar en el món de l’Alícia al País de les Meravelles. Després de saber on érem vam haver de passar un seguit de proves per derrotar la reina de cors i el seu exercit de cartes i finalment passar al País de les Meravelles. Però encara quedava una ultima cosa per fer, una ofrena per als nouvinguts a la branca i un altre per acomiadar-se de l’antiga unitat per part d’aquells que marxen a branca més gran. Llavors, per unitats, van travessar la porta i es van trobar als que seran els seus caps d’aquest curs! ADRIÀ CASTELLVÍ
9 TICS 13.indd 9
1/10/2014 2:57:30 PM
Els Alvernaolímpics El passat cap de setmana del 26 i 27 d’octubre es va realitzar l’excursió d’agrupament anual de l’Alverna que, casualment, coincidia amb la tradicional celebració alverniana dels jocs olímpics, els Alvernaolímpics.
E
n aquesta excursió, i després de desmitificar la història dels famosos jocs (i és que no provenen de l’antiga Grècia, sinó dels antics alvernians que habitaven prop del mont Olimperna) cada unitat va anar arribant al terreny de la Riba, on van plantar les tendes i van preparar-se les disfresses pertinents: els castors eren les flames olímpiques, els llops i daines els atletes, els ràngers i noies guia tenien el paper d’entrenadors de l’equip, i els pioners i caravel·les i els truc eren els animadors de cada país i els portadors de la bandera.
Un cop enllestida la seva disfressa, es van dividir en petits grups, on hi havia un o dos caps (atletes d’elit jubilats) que els guiaven al llarg del cap de setmana. Cada petit grup representava els colors d’un país que els nois i noies van crear tot posant-li nom, inventant-se el seu ball tradicional, la seva habilitat, la bandera i el crit de guerra. Van sortir països tan variats com el Caukistan, Marisol o 10 TICS 13.indd 10
1/10/2014 2:57:32 PM
Excursió d’Agrupament
Terremuerte, entre d’altres. En total n’hi havia deu, i s’havien de preparar per competir pel dia següent. Així doncs, al llarg de tot el dissabte van realitzar diferents activitats, com el record del cap de setmana, que consistia en una medalla de fang, o unes classes d’escalfament i aeròbic per exercitar els músculs i tonificar-los abans de la gran competició. Per la nit, després de sopar, es va fer un joc de nit molt ràpid en què es tractava el tema del dòping, tot fent atenció a la injustícia que això significava pels altres competidors que no tenien cap tipus d’ajut extra.
prova van fer el recompte de punts i van establir el guanyador del certamen. Malauradament no es recorda el nom de l’equip vencedor, doncs la cerimònia de donació de premis va quedar aigualida pel robatori de les medalles olímpiques, que més tard van trobar al mig del bosc amb una carta dels déus de l’Olimperna. En aquesta carta, se’ls explicava que el que comptava era l’esforç, la il·lusió i el treball en equip de cada país, pel que els déus havien decidit abolir les medalles i, a canvi, atorgar-los un bagul ple de llaminadures com a recompensa per la feina feta.
Després de passar una molt bona nit en què van dormir una horeta més del que tocava (i és que el canvi d’hora va ser molt beneficiós pel repòs dels atletes) va començar la competició per trobar el millor equip alvernià. La competició constava de cinc espais: bitlles catalanes, salt de corda comunitari, petanca d’aigua, cursa de relleus paralímpics i lluita de ball artístic. Els àrbitres de cada
Finalment van netejar mentre les famílies dels atletes anaven arribant, que van dur un suculent menjar que va culminar amb un concurs de postres molt disputat i, com no podia ser d’altra manera, una magnífica hora dels adéus tots plegats! GEMMA VENDRELL ROSSELL 11
TICS 13.indd 11
1/10/2014 2:57:35 PM
La demarcació de Tarragona
L
a Demarcació de Tarragona de Minyons Escoltes entre els agrupaments i els Espais generals del Moviment. i Guies de Catalunya (MEG) va néixer, no sense La feina voluntària dels i les caps és imprescindible, dificultats, a la dècada de 1960 en ple règim moltes reunions, moltes hores, molts kilòmetres... que franquista i una jerarquia eclesiàstica molt desconfiada. es veuen reflectits en l’Assemblea de la Demarcació i Es deia “Delegació Diocesana d’Escoltisme”, era itinerant Trobada 0 (d’e tots els caps dels agrupaments a l’inici del i comptava amb agrupaments de Tarragona, Reus, La curs), les formacions, els espais de trobada i dissabte rere Selva del Camp, Montblanc, Santa Coloma de Queralt, el dissabte als caus. Vendrell i Valls. Hem de tenir en compte però, que molts d’aquests caus no tenien totes les unitats i que Guies Sant L’estructura actual consta d’un Equip de Demarcació, Jordi i Minyons Escoltes anaven per separat. formada per la Comissària, el Comissari, el tresorer o tresorera, el secretari o secretària i les o els L’any 1968 van aprovar els estatuts i passà a ser responsables pedagògiques. S’encarreguen la quarta demarcació constituïda després de coordinar i liderar tots els espais de de les de Barcelona, Vic i Girona. Als participació de la Demarcació: la Taula inicis dels anys setanta les noies i els de Caps d’Agrupament (TACA), la Taula nois van començar a treballar plegats de Secretaris/es i Administradors/es fins la fusió definitiva com a Minyons (TASA), la Taula Ampliada (on participen Escoltes i Guies Sant Jordi de Catalunya les persones que estan en equips, (MEGSJC) l’any 1977. És una època comissions...), i la Taula de Formació (on de democratització, de canvis polítics es tracten temes pedagògics específics i de crisi econòmica. Els Agrupaments de les formacions). A més de comissions i i la Demarcació eren espais de llibertat i equips que es formen per treballar aspectes pràctica transformadora, i es començaren a puntuals, hi ha els equips de Formació de celebrar, per exemple, les assemblees de Caps. Caps (Foca Inicial, Foca 1 i Foca 2) que s’inclouen dins de l’Escola de Formació de MEG, l’Ekip U (que Als anys vuitanta, van aparèixer i desaparèixer agrupaments dona suport a les branques dels Agrupaments), i l’Equip a localitats com per exemple El Catllar, l’Espluga del A (que organitza unes jornades pedagògiques). Francolí, la Canonja i Cambrils. A la dècada dels noranta en trobem a Sarral, Blancafort i Altafulla. El nou segle Avui la Demarcació de Tarragona consta de 13 XXI ha viscut la desaparició d’alguns agrupaments situat Agrupaments, 950 infants i joves i més de 250 caps. a localitats petites i l’aparició de nous a les ciutats grans. Han passat més de 40 anys i els temps han canviat, la El curs 2008/2009 es va celebrar el 40è aniversari de la demarcació ha canviat i les persones també. Però totes Demarcació. les que hi hem estat, estan i estaran, compartim la idea de transformar la societat des de l’educació en valors, la La Demarcació és un espai de coordinació entre els vivencialitat i la fraternitat. diferents agrupaments, alguns amb una participació més activa i altres menys. També té la funció de frontissa MARC SUANES LARENA
Als 80, van aparèixer i desaparèixer agrupaments a El Catllar, Cambrils...
12 TICS 13.indd 12
1/10/2014 2:57:38 PM
Amb aquest nom estrenem una nova secció a la TICS. El menjar per compartir ha esdevingut tot un clàssic en les activitats de les Unitats de l’Alverna, dels caps, de les excursions amb pares i també d’Antics i Amics. A banda de simplificar la logística de les activitats aporta el valor afegit de la companyonia i l’intercanvi d’experiències.
Diverses famílies han demanat les receptes dels menjars més reeixits i ens han decidit a obrir aquest nou espai, que encetem amb la recepta del pastís guanyador del premi del concurs de postres a l’excursió d’agrupament del passat 27 d’octubre, a càrrec de la família AlemanyAlabart.
PASTÍS DE TRES XOCOLATES per Família Alemany-Alabart Ja veureu que és un pastís de fàcil elaboració i que dóna uns resultats espectaculars...
Ingredients: 200 gr. de xocolata negra 200 gr. de xocolata amb llet 200 gr. de xocolata blanca 600 ml. de nata (millor si té un mínim del 35 % de matèria grassa) 600 ml. de llet sencera 3 sobres de quallada Un paquet de galetes Maria 100 gr. de mantega
Per a fer aquest pastís cal preparar la base i les tres capes de xocolata per separat. El primer pas és triturar les galetes, trossegeu-les amb les mans i fiqueules dins una bossa de plàstic. Podeu aixafar les galetes amb un corró o qualsevol objecte contundent. Foneu la mantega al microones i barregeuho amb les galetes. Tapeu la base d’un motlle desmuntable amb aquesta barreja, que quedi ben plana i, si voleu, fiqueu-ho al forn 5 minuts a 180 graus. Si no ho fornegeu tampoc no queda malament. Desprès passarem a preparar les capes de xocolata. Seguirem el mateix procediment tres vegades, una per a cada xocolata: Agafeu 200 ml de nata i
200ml de llet i escalfeu-les en un caçó a foc lent. Abans que comenci a bullir afegiu la xocolata negra trossejada i remeneu ben remenat. Quan la xocolata estigui fosa afegiu un sobre de quallada i remeu-ho bé durant uns minuts. Aboqueu aquesta barreja al motlle, per sobre de la base de galeta i poseu-ho a la nevera una estona. Passat aquest temps torneu a fer el mateix procediment amb la xocolata amb llet. Espereu una estoneta més i torneu a fer el mateix amb la xocolata blanca, anant ficant una capa de xocolata per sobre de l’anterior. Aneu amb compte per tal que la xocolata calenta no foradi la capa de sota. Poseu el pastís a la nevera i deixeu-lo refredar unes hores. Millor si el feu d’un dia per l’altre. Si voleu, en lloc d’un motlle podeu fer servir petits gots transparents i fer racions individuals. Bon profit!!
13 TICS 13.indd 13
1/10/2014 2:57:39 PM
L’uniforme escolta
E
l fundador de l’Escoltisme, en Robert Baden-Powell, va plantejar aquest moviment educatiu des de la seva experiència militar. És per això que va utilitzar tota l’estètica castrense per simbolitzar valors com la unitat, la disciplina, la simbiosi amb la natura, l’esperit de descoberta i el compromís. Concretament els uniformes dels primers escoltes es van inspirar amb els de la policia sud-africana que va crear el mateix Baden-Powell: camisa caqui, pantalons curts amb cinturó, botes, barret, fulard i insígnies, i més endavant, faldilles les noies.
Ràngers i Noies Guies, el blau; Pioners i Caravel·les, el vermell, i els Caps el marró. Més endavant les noves unitats de Castors i Llúdries, amb el taronja, i els Trucs, amb el verd, completen el ventall de les unitats.
El nostre agrupament, l’Alverna, neix el 1969, i des dels inicis incorpora la nova estètica on els uniformes estan formats senzillament per les camises de colors de cada unitat, juntament amb el fulard amb el lila del Camp de Tarragona i el verd de l’esperança. Els pantalons són una peça que gaudeix de bastanta llibertat. Hi ha des de curts A Catalunya, els primers escoltes de Minyons de Muntanya, de pana marró fins els típics texans llargs. En el cas de cap els anys trenta, varen incorporar l’uniforme original les noies hi va haver les daines que varen portar faldilles del fundador. Aquesta estètica va perdurar àmpliament amb peto els primers anys, indumentària que va caure fins entrats els anys seixanta quan els vents de renovació en desús ben aviat. També esporàdicament hi va haver pedagògica van influir en molts aspectes de l’Escoltisme. alguna unitat que va portar una mena de boina i algú, a S’abandonen els colors grisos i caquis i s’incorporen nous títol individual, barret escolta clàssic. colors que donen un aspecte nou: Llops i Daines, el groc; L’ús de l’uniforme es circumscrivia a les excursions i als moments més simbòlics de la vida de les unitats, com eren les excursions, alguna acció ciutadana, el Pas d’Unitat i la Promesa. Les camises podien portar alguns elements identificatius com l’escut del moviment, la bandera catalana o una placa amb els tres camins que simbolitzaven les opcions escoltes: fe, país i educació. Als anys vuitanta es manté una certa continuïtat d’aquest uniforme bàsic format per camisa i fulard, fins que a mitjans dels noranta es va anar perdent. En l’actualitat ens podem trobar agrupaments que porten la camisa de cada unitat i altres que tan sols porten el fulard, com l’Alverna. MÀRIUS CASTELLVÍ GAVALDÀ 14 TICS 13.indd 14
1/10/2014 2:57:39 PM
Dinorama
MaƟes Boada, Guardià del Caputxins de Tarragona el 4/10/1969.
CONSILIARIS DE L’ALVERNA En la fundació de l’Agrupament Escolta (i poc després també Guia) Alverna, el 4 d’octubre de 1969, el Pare Maties, Guardià dels Caputxins, va tenir un important paper d’acolliment. Mentre l’Agrupament va romandre al seu casal, va comptar sempre amb un consiliari caputxí, amb més o menys participació en el Cau. Ara, com en molts altres agrupaments, és un cap qui cuida l’atenció a la dimensió espiritual en el projecte educatiu.
Joan Menasanch, anys 70. Impulsor de la missa de joves, va sintonitzar amb els caps.
Francesc Soler, anys 80. Sempre disposat a fer la missa a la muntanya, si no juga el Barça!
Pere Cardona, anys 90. Es mulƟplicava entre tots els grups dels caputxins, amb una comunitat molt envellida.
Pere Arrufat, anys 2000. Mestre i amic de tota una generació de caps. 15 TICS 13.indd 15
1/10/2014 2:57:40 PM
Entrevistem... MIQUEL ÀNGEL ESSOMBA
M
iquel Àngel Essomba Gelabert ha estat director del Centre UNESCO de Catalunya, President de Linguapax, és doctor en pedagogia i professor de la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha estat director de formació de formadors en educació intercultural del Consell d’Europa i va ser Responsable de Cooperació i Responsable Pedagògic General de Minyons Escoltes i Guies de Catalunya als anys 90. Aprofitem que Miquel Àngel Essomba ha vingut a Tarragona per fer la xerrada “La LOMCE a debat” per fer-li unes quantes preguntes, tant d’aquest tema com de l’EscolƟsme.
Comencem amb la LOMCE, diuen que serà un retrocés en l’educació de 40 anys. No és cap exageració. Penseu que en bona part aquesta Llei està inspirada pels sectors més reaccionaris de l’Església Catòlica. A més, la base social que li dóna suport és gent conservadora que enyora l’escola dels 70. Que és el més criƟcable d’aquesta Llei? Podríem resumir-ho dient que va en contra de les tendències internacio-
nals actuals en sistemes educaƟus, basades en les evidències més contrastades. Els currículums es basen en assignatures en lloc de competències, i són generalistes en lloc d’adaptables a l’entorn; es promou la religió catòlica en l’ensenyament públic en lloc de l’educació laica; es torna a la rigidesa dels cursos i desapareix el concepte de cicles i etapes; l’avaluació s’orienta a segregar per nivells en lloc de cercar la millora; es potencia l’autoritarisme del director de centre en lloc de la parƟcipació de la comunitat educaƟva... Però potser el pitjor de tot és que uƟlitza l’educació com instrument per fer políƟca de parƟt, en lloc de tractar-la com a un instrument d’Estat. Anant a l’EscolƟsme, sembla que els valors predominants avui són l’individualisme i el materialisme. Creus que la proposta escolta va contra corrent? És una evidència que l’EscolƟsme avui va contra corrent, la qual cosa no em sembla negaƟu. Al contrari, si la societat ha evolucionat és perquè en algun moment algunes persones han anat contra corrent. Als anys 60 hi va haver tot una sèrie de dones que van anar en contra de l’ordre establert que les relegava en un segon lloc. El feminisme ha aconseguit una igualtat entre homes i dones, encara que sigui formalment. Al mateix va succeir als Estat Units, on el moviment anƟ-racisme va lluitar contra la discriminació de les persones de color. És veritat, l’EscolƟsme va contra corrent, però ho considero necessari per contribuir als canvis socials.
16 TICS 13.indd 16
1/10/2014 2:57:40 PM
En la transició, l’EscolƟsme va treballar el senƟr democràƟc i la recuperació de la idenƟtat nacional als caus. Creus que actualment cal treballar en altres direccions? En cert senƟt, alguns temes han quedat superats amb el temps. Per exemple, el treball en equip que l’EscolƟsme ha promogut des de sempre, avui tothom el té com un valor assumit. A l’esport, l’empresa, les escoles... En canvi, hi altres valors propis que conƟnuen tenint un gran validesa, com el compromís i la gratuïtat. Aquests valors han de conƟnuar reforçant-se des dels nostres caus perquè són una necessitat social que es projecta en tots els àmbits. En el cas de la gratuïtat, és un debat que afecta la mateixa essència de l’educació en el lleure, donat que hi ha una oferta lucraƟva en front d’una oferta de voluntariat, com l’escolta.
70 l’EscolƟsme va situar-se en barris amb problemes d’integració, potser en un futur proper caldrà tornar a fer una feina d’EscolƟsme “inclusiu” a favor de la convivència, sense alinearse amb cap de les parts, sigui quin sigui el resultat final d’aquest procés d’alliberament nacional.
Consideres que la pedagogia de l’acció i el treball a la natura són encara una eina potent per uns infants amb tanta eines tecnològiques? Les noves tecnologies també tenen la seva part posiƟva, atès que han orientat l’interès dels joves cap a la comunicació social. Aquestes eines ens han donat possibilitats que fa trenta anys eren inimaginables. Avui, convocar una reunió o una excursió és més fàcil a través del Whatsapp. Això no és ni bo ni dolent, és un signe dels temps. Tanmateix, considero que els nois i noies d’avui en dia conƟnuen Fins on ha d’arribar el compromís quedant embadalits davant una posta de sol, quan els hi cau un xàfec estant a com a valor a les nostres unitats? L’EscolƟsme, a diferència d’altres as- les tendes o fent una ruta. La potència sociacions o enƟtats, sempre s’ha i la màgia de la natura en estat definit com un moviment social i salvatge, per moltes màquines que educaƟu. Aquesta idea de moviment s’invenƟn, conƟnuarà fent admirar a porta inherent el ser un espai de qualsevol escolta i guia dels nostres transformació, de ser una escola de caus. Transmetre aquesta sensibilitat ciutadanes i ciutadans compromesos i és la feina dels nostres caps. críƟcs que volen canviar el seu entorn que no els agrada en base als seus principis. A més, l’escolta ha estat un moviment social que ha treballat en xarxa des fa molt de temps, coordinant tots els agrupaments i demarcacions. Una qüesƟó a la qual avui se li dóna molt de valor.
Quin és el paper que ha de tenir l’EscolƟsme en l’actual procés d’alliberament nacional? En aquest marc l’EscolƟsme haurà de tornar a treballar força als caus. Penso que aquest procés passarà factura, que no fractura, perquè hi haurà gent que en sorƟrà lesionada en el seu senƟment de perƟnença, sigui quin sigui el desenllaç final. Si en els anys
“La màgia de la natura, per màquines que s’inventin, continuarà admirant a qualsevol escolta i guia”
Linguapax Internacional és una organització no governamental dedicada a la valoració i protecció de la diversitat lingüística mundial. www.linguapax.net 17
TICS 13.indd 17
1/10/2014 2:57:41 PM
‘NEM’ A FER EL KILIMANJARO
Arcadi Cornadó Royo i Luis Javier Manjón Paniagua “Luisja”, són dos dels veterans que més anys han estat a l’Alverna, de nens i com a caps. Ara són membres molt actius dels equips de la Demarcació i de l’Associació d’Antics i Amics de l’Alverna. L’Arcadi és el Secretari de Demarcació i el Luisja és Tresorer d’Antics i Amics. Tots dos comparteixen també l’afició a la muntanya i als castells, l’Arcadi de la Jove i en Luisja dels Xiquets de Tarragona. Un alvernià no pot dir que no a un “cococo” (tòpica referència a la covardia de les gallinàcies). Així que, quan vam dir-nos l’un a l’altre “nem a fer el Kilimanjaro, cococo?”, no ens ho vam pensar. I ja ens tens al Luisja i l’Arcadi, quatre mesos més tard, fent quinze hores de vol passant pel pintoresc Qatar destinació Moshi (Tanzània). Després d’un intensiu de swahili, posàvem rumb al cim més alt d’Àfrica. Acompanyats pel nostre guia Kitambia i el nostre equip de deu persones (cambrer inclòs), ens vam endinsar dins la selva de les cotes baixes amb una primera etapa que anava dels 1.700m als 3.100m d’alçada. Una pujada molt suau, sempre a ritme “pole-pole” (xino-xano), que ens acompanyaria la resta de dies posant a prova els nostres nervis. En arribar al campament coneixem la que seria casa nostra les properes cinc nits: una iglú per dormir, una carpa i una taula sempre parada amb te i aigua calenta. “Hidratar o morir”, ens deien, mentre ens omplien de sopes i purés.
El tercer dia fem aclimatació entre els 3.800 i els 4.600m, per acabar dormint de nou a 3.900m sota la paret del Kilimanjaro. Un darrer dia previ al cim ens fa passar l’aventura de la paret de Barranco, amb una petita grimpada i descans unes hores al darrer campament, a 4.600m. A les 12 de la nit, ben abrigats, iniciem l’atac al cim. Al cap de 6 hores de dura pujada, assolim l’Uhuru-Peak (5.895m) i veiem sortir el sol des del sostre del continent africà. Entre aquella tarda i l’endemà fem la ràpida baixada fins a la sortida del parc i tornem a la comoditat dels hotels, per completar el nostre viatge amb dos dies de safari, veient animals i paisatges espectaculars.
A partir d’aquí començava la sabana i el desert, poca vegetació i molta pols, amb força calor i les primeres vistes del cim del Kibo (el més alt dels tres volcans que conformen el massís del Kilimanjaro). Una etapa curta per assolir els 3.800m i passar la tarda de relax, jugant durant hores amb una baralla de cartes i les pedres del terreny. 18 TICS 13.indd 18
1/10/2014 2:57:41 PM
19 TICS 13.indd 19
1/10/2014 2:57:42 PM
Primer premi del III Concurs Fotogràfic Travessa d’Andròmines (Lluís Villarroya).
Camp d’Estiu dels Truc 1 al Puigmal.
Equip de caps 2013-14.
fotoTICS Camp d’Estiu dels Castors i Llúdrigues.
Vermut de Sant Magí amb la txaranga Tocabemolls. Caps i intendents dels R/NG al Camp d’Estiu. 20 TICS 13.indd 20
1/10/2014 2:57:44 PM