TICS nº 11

TICS La revista d’Antics i Amics de l’AEG Alverna

Núm. 11 Des 2012 - Feb 2013

http://www.aeigalverna.org/anticsiamics/ PORTADA

CAPS: JOVES EDUCADORS LʼAGRUPAMENT

•

ACTIVITATS DE LES UNITATS

•

EXCURSIÓ D’AGRUPAMENT

EDITORIAL

SER CAP LʼASSOCIACIÓ

•

LES ANDRÒMINES A LA BAIXADA DEL PAJARITU

•

L’ASSEMBLEA D’ANTICS I AMICS

•

II CAMINADA

DINORAMA

•

EQUIPS DE CAPS

ARTICLES

•

L’AGENDA DEL CAP

•

CARCAIXENT 82. UNA ACCIÓ DE SERVEI

ENTREVISTEM...

•

L’ELOI ISERN

DESCOBERTA I AVENTURA

•

LES VIES VERDES per Anton Salvador

HUMOR

•

XIRUQUERUS per Màrius Castellví

FOTOTICS

•

MISCELͽLÀNIA

Avui, ser cap d’unitat en un agrupament escolta és una rara mostra de servei altruista. Són joves que segueixen creixent mentre afronten la responsabilitat de ser educadors dels infants, al mateix temps que gaudeixen del treball en equip, compartint ideals i experiències.

* Foto de portada: Excursió d’Agrupament a Les Masies de Poblet.

L’Associació d’AnƟcs i Amics de l’AEG Alverna no es fa responsable de les opinions i/o arƟcles de tercers publicades a la revista TICS.

Equip de Redacció: Xavier Abelló Màrius Castellví Xavi Fort

Joan Olivan Mayte Solé Gemma Vendrell

Maquetació: Cinta Olivan Joan Olivan

AnƟcs i Amics de l’Alverna AnƟga Facultat de Lletres

“Som un grup de joves que gaudim del teatre, aportant un punt de vista crític i social”

Pl. Imperial Tarraco TARRAGONA anƟcsiamics@aeigalverna.org www.aeigalverna.org/anƟcsiamics

Entrevistem l’Eloi Isern Cazalla, director del grup de Teatre “Tornavís ”. p. 11 i 12.

ACTIVITATS DE LES UNITATS Castors i Llúdrigues Els castors de l’Alverna enguany han tingut un hivern ple de màgia. Tots els membres de la unitat van ser seleccionats per anar a l’ stage de l’escola de màgia de Vallfogona de Riucorb. Aquest cop però, no ens vam poder queixar de res. L’espai era magnífic i gran, molt gran. L’autobús ens va deixar just al costat de la casa i no va caldre caminar amb les motxilles.... tot i que l’endemà ens esperava una ruta. Durant tota l’estada del Camp es va aprofitar, sobretot, per aprendre a fer trucs de màgia i encanteris, fins i tot l’últim dia ens vam atrevir a fer la poció del coc, que es van acabar menjant castors i familiars quan van venir a buscar-los.

Ràngers i Noies Guies Els Ràngers i les Noies Guies vam anar a Sant Quirze de Besora, una zona declarada reserva de fauna salvatge, i vam poder gaudir plenament de la natura ja que estàvem apartats del nucli urbà. Es deia que la conducta dels R/NG d’enguany no era gaire adequada, i per aquest motiu van ingressar al “Campament Scout”, on van ser sotmesos a unes normes estrictes i van conèixer una mica l’origen de l’escoltisme. Vam fer una passejada fins al castell de Montesquiu, entre moltes altres activitats, i ens ho vam passar genial!

Truc El Camp d’Hivern dels Trucaires, va ser tot un èxit. Hi van anar tots els components Truc 1 i Truc 2; amb la Rat com a animadora de les feres i amb uns col·laboradors excepcionals: el Franki, l’Ari i el Toni. Després de tenir uns petits entrebancs a l’hora de trobar el lloc, finalment van anar a fer la seva Formació de Superherois a l’Ermita d’Ulldecona. L’espai no podria haver estat millor: rodejat de pintures rupestres i de parets plenes d’escaladors; i amb unes vistes impressionants, ja que la casa estava situada a un dels punts més alts de la zona. Els trucaires, durant el Camp d’Hivern, van fer activitats de tota mena. Van tenir tallers de cuina, jocs de taula, gimcanes, vetllades interminables, espais de treball, i un mític partit de Quidditch (l’esport dels bruixots). També, va ser durant aquest Camp d’Hivern que els trucaires de segon any van decidir el seu projecte després de moltes hores de debat.

2

Cal dir que l’últim dia van tenir l’honor que el grup de música Pepet i Marieta fessin un concert “privat” al recinte de la mateixa ermita. En definitiva, van ser un molts bons dies de convivència entre la família dels Truc.

ACTIVITATS DE LES UNITATS Llops i Daines Entre gallines, galls, ovelles, cabres, oques, porcs senglars, cavalls i altres animals ben estranys, els Llops i Daines van passar el Camp d’Hivern a la Granja-escola “El Castell de Saidia” a Almacelles, Lleida. Gronxadors i un parell de pistes de futbol van amenitzar força les estones lliures així com la descoberta de l’slackline, que ens va portar a treballar sobre les altures. Por, molta por, i tot i així, van aconseguir, amb la seva astúcia i l’ajuda de 5 druides, derrotar un bruixot malèfic. Nens i Caps van tornar molt satisfets de l’experiència viscuda. Quina passada!!!!!

Pioners i Caravel·les

Aquest any, del 27 al 30 de desembre, pioners i caravel·les vam anar a Tivissa. L’eix d’animació era 21 DIES, basat en un programa de televisió. Atès que aquest consisteix en realitzar diferents coses durant 21 dies, les activitats pensades pels pioners i caravel·les van ser molt diferents les unes de les altres (com ara judo, crear una ballesta com a taller record, o fer una activitat de “llum, so i imatge”). L’ activitat organitzada pels caps i també relacionada amb l’eix, va ser la RUTA-RAID. Se’ls va donar un mapa a cada grup de Raid i havien d’aconseguir arribar a un mateix punt de trobada mentre havien d’anar resolent conflictes plantejats típics d’un Raid. Una de les activitats a destacar va ser la de simular que estàvem en un casino i havien de jugar al Risc, al Poker i al Gran Hotel. Els pioners i caravel·les havien de seguir unes normes, fet que comportava que cada jugador començava el joc amb avantatges o inconvenients; d’aquesta manera vam voler treballar la crisis. Resumint, ens ho vam passar molt bé i, sobretot, vam poder dormir moooooooooooooooooolt!

Els caps Als caps ens agrada tenir espais de distensió per passar-nosho bé tot junts, i ja és tradició que a prop de Nadal realitzem el joc de l’Amic Invisible. El joc consisteix en què cadascú regala únicament a una altra persona, i cada persona rep només un regal. El sorteig de la persona triada es fa normalment amb paperets, però enguany les noves tecnologies ens han permès fer-ho per Internet, facilitant-nos la tasca. Un cop reps per correu electrònic la persona a qui li has de fer el regal, tens unes setmanes per poder-li enviar missatges o fer-li fer proves per tal que pugui aconseguir el regal el dia assenyalat. Enguany fins i tot s’ha utilitzat un perfil de facebook per comunicar-se de manera anònima i seguir totes les relacions. La norma addicional és que tots els regals han d’estar fets a mà, aprofitant i reciclant el màxim material possible. El nivell dels regals, any rere any, se supera, i enguany hem vist coses com jocs de taula, coixins, caixes de fusta, galetes i sabons artesans, marcs de fotos, porquets

de feltre, calendaris... Regals molt ben encertats, personalitzats i artesanals, que no tenen res a envejar als regals comprats a les botigues. Acabem sempre amb un sopar per compartir i tots junts fem una mica de ben merescuda festeta!

3

Guerra pel tron El cap de setmana del 16 i 17 de febrer, tot l’agrupament es va reunir a l’Espluga del Francolí per tal d’assistir al torneig que la reina Ariadna la Conquistadora celebrava amb motiu de la commemoració del seu vint-iquatrè aniversari.

M

entre la reina ens donava la benvinguda, va tenir un atac de psoriagris aguda, i ens va haver de deixar, de forma que el tron del regne va quedar buit.

Davant la necessitat urgent de tenir un rei que ens governés, ens vam dividir en les nou famílies que havíem vingut des de terres molt llunyanes per reclamar la legitimitat del tron. Cadascuna d’aquestes famílies estava composta pels prínceps (castors), els cavallers (llops i daines), les dames de la cort (ràngers i noies guia), els assessors del príncep (pioners i caravel·les) i els bufons (truc). A cada casa també hi havia membres de la guàrdia de la nit (caps). Totes les famílies, doncs, van construir les seves fortaleses amb capses de cartró i les van decorar al seu gust; també van pintar la seva bandera i ens van explicar qui eren, d’on venien i quin era el seu crit de guerra. Les famílies eren: Baration, Sturk, Turgurien, Gruijoy, Lunister, Arrun, Talli, Martell i Tyrello. 4

Excursió d’Agrupament

Després de les presentacions, la tarda va passar volant ja que van venir dos joglars amb bones dots de cuina (l’Arcadi i el LuisJa) que ens van delectar amb els últims èxits de les pistes de ball medievals, i els pioners ens van ensenyar algunes versions de les danses típiques del cau. Més tard vam fer una gimcana d’habilitats i, després de sopar, vam tenir unes emergències nocturnes que ens van obligar a anar al mur amb l’ajuda dels trucs per defensar-lo de les invasions dels salvatges d’altres regnes.

i escolliria un representant, que de vegades es reuniria amb els altres de la resta de regions per resoldre problemes comuns. Un gran cap de setmana que va acabar de la millor manera: un meravellós banquet preparat per les famílies i una multitudinària hora dels adéus!

El diumenge es va aixecar emboirat, però després de fer el meravellós clauer record de l’excursió, la boira va escampar i la gran guerra va començar. La guerra va ser molt dura, i quan se’ns va acabar la munició vam descobrir que tots estàvem plens de pintura i que, en el món real, això hagués significat que tots hauríem mort. Així doncs, cada família es va reunir i va parlar sobre què havien de fer i les conclusions van ser gairebé unànimes: no ens calia un rei per a governar, sinó que cada regió s’administraria sola 5

Editorial

SER CAP

L

’any 1983 hi va haver una trobada de caps de Minyons Escoltes i Guies Sant Jordi de Catalunya al Montseny. Se la va anomenar Ginesta’83. Va ser una trobada que va reflexionar, en una època de transició democràtica, sobre el paper de l’educació en el lleure i l’escoltisme català en la construcció d’una societat més justa. En l’acte de cloenda d’aquella trobada hi va participar el president de la Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol, que també havia estat escolta. Entre d’altres reflexions que va fer en el seu discurs de tancament, davant tots els caps escoltes de Catalunya, n’hi va haver una d’especialment significativa: “Podeu ser bons o mals caps, però sempre haureu estat caps”. És a dir, la influència com a educadors en els nens o joves mai

Ser cap és una rara mostra de sermés els seria indiferent. I això és una vei altruista en els nostres dies. Per idea ineludible per a tots els caps això cal un reconeixement de tots els d’avui... i de sempre. que sabem del seu treball. Ser cap és una responsabilitat Tanmateix, els envers els nens i joves caps també joves de cada unitat, Ser cap és una han d’agrair l’oporperquè segur que tunitat de gaudir els influirà, positi- rara mostra de servei de l’experiència de vament o negatialtruista en els viure en comunitat. va. Però no podem De tenir el suport oblidar que el cap nostres dies d’un grup solidari, també és una peron es parla el mateix idioma de sona jove en evolució. L’agrupament valors i de compromisos, on es gaués també un espai de creixement pel deix compartint uns ideals, i on es cap. És com un estadi superior en el qual cristal·litzen moltes experiènci- poden confrontar lleialment els senes i valors que s’intenten transme- timents viscuts... Ser cap és un compromís com a tre en l’educació escolta. El servei, el treball en equip, la formació... educador, però també és una oportunitat inestimable com a jove de però també l’amistat, les relacions de parella, gestionar els conflictes, créixer positivament. Segurament, una experiència que no oblidarà mai. madurar les contradiccions...

La Travessa d’Andròmines a la Baixada del Pajaritu Els organitzadors de la Travessa d’Andròmines de Sant Magí, han preparat un carretó per fer la Baixada del Pajaritu, amb la participació de tot l’agrupament, disfressats de barrufets. El carretó alvernià estava guarnit amb referències marineres i va fer un recorregut força lluït. L’activitat va servir de cloenda de la celebració del carnaval pels nois i noies de l’agrupament i va permetre fer-nos presents en una activitat molt popular de la ciutat que ha estat la inspiració de la nostra Travessa nàutica. Es va repartir publicitat entre els assistents i fer contactes amb l’organització, que es va mostrar disposada a tornar-nos la visita participant amb una andròmina aquest proper 15 d’agost.

6

Assemblea d’Antics i Amics nuat endavant, cada cop amb més embarcacions i més exemplars a l’esquena. El de les barques es compromet a repartir feines, una mica abans de la trobada de l’agost, i a preparar un carretó per la Baixada del Pajaritu i fer publicitat entre els bojos dels carretons. L’arxiu sembla que pot revifar si milloren l’espai de treball; acaben la reunió amb la incorporació de 2 socis que s’ocuparan d’organitzar la digitalització i arxiu de les fotos. Aquest any es farà l’excursió de Cornudella a Ulldemolins el 14 d’abril, i s’ha vigilat de no coincidir amb activitats d’Agrupament i evitar la manca de participació que va obligar a suspendre-la l’any passat.

Ens reunim els Antics i Amics, cada cop més antics, i també més amics, a la sala Kesse per a celebrar l’assemblea ordinària de l’associació que us ofereix aquesta revista. Anem revisant el què s’ha fet; ep! Ull, que som uns 90 socis! Els equips d’Andròmines i de Revista han conti-

L’estat de comptes deixa un romanent per a la compra de locals de més de 2.857 euros, amb el que acumulem 11.213 euros des del 2008. Aquestes xifres ens duen a la part més sucosa de l’assemblea: la Fundació. Demanen les tres subcomissions –legal, recerca de mercat i econòmica-, si entre tots podem col·laborar amb perfils professionals que puguin donar un cop de mà en aspectes especialitzats com ara gestors, economistes o arquitectes tècnics. A les comissions que formen l’associació hi haurà membres, tant del consell d’agrupament, com de l’associació d’antics i amics. Es debaten alguns aspectes dels Estatuts, com la conveniència d’una direcció reduïda a 5 patrons, escollits majoritàriament pel consell d’agrupament, per un període de 4 anys. En acabar l’assemblea es va fer el lliurament del premi del concurs de fotografia de la Travessa d’Andròmines, a Joana Sans, amb un berenar que va permetre allargar la tertúlia dels socis i simpatitzants.

II Caminada Antics i Amics de l’Alverna Reserveu-vos la data del 14 d’abril. Aquest any sí! L’any passat, la proximitat en el calendari de l’excursió d’agrupament i la cursa d’orientació, oberta a les famílies i als antics, va restar inscrits a la nostra caminada i vam decidir suspendre-la. Enguany s’ha coordinat l’agenda i confiem tornar a la gran participació del 10 d’abril de 2011. Per a l’ocasió hem plantejat una única ruta, apta per a tots els públics, des de Cornudella fins a l’ermita de Santa Magdalena d’Ulldemolins, passant per Albarca. El més agosarats tindran, a més, l’opció de pujar a la Roca Corbatera des d’Albarca. Informació i inscripcions a: http://www.aeigalverna.org/anticsiamics/

7

Dinorama

Equip de caps 8990 a la porta dels Caputxins.

ELS EQUIPS DE CAPS

E

n els quaranta i escaig anys de l’Alverna s’han succeït un bon grapat d’equips de caps. Són part de la història d’aquest agrupament. Els que el van fundar, els que el van fer créixer i els que l’estan mantenint viu avui.

Són joves de diferents generacions que han saltat de mil·lenni a mil·lenni, adaptant-se als nous temps. Però sempre transmetent l’esperit escolta: treballar per deixar un món millor del que l’han trobat, a través de l’educació en el lleure dels infants.

Excursió de caps. 1981.

Pas d’Unitat al Llorito. Octubre 2011.

Equip de caps de 1998. Trobada de Demarcació.

8

L’agenda del cap Sembla que fer de cap nomÊs sigui quedar alguna estona, entre setmana, per preparar el cau, passar la tarda de dissabte amb la unitat i algunes sortides i campaments. Amb aquesta agenda podreu veure totes les hores que es dediquen en aquesta feina de voluntariat.

9

Carcaixent 82:

Feia molt poc temps que Minyons Escoltes – Guies Sant Jordi de Catalunya iniciava el funcionament de les unitats de la branca TRUC, però teníem molt clar, des de la direcció de ME-GSJ, que l’acció fonamental per aquesta edat era el SERVEI.

I

vet aquí que buscant quin tipus de servei podríem proposar a les nostres unitats de TRUC, es produeix, cap a mitjans d’octubre del 1982, un accident que va commoure tothom: la ruptura de la presa de Tous després d’uns dies de grans aiguats al País Valencià, que va provocar la inundació de la ciutat de Carcaixent, així com la de tots els poblets de la contrada.

El cas és que, en menys d’una setmana, ME-GSJ de Catalunya va tenir la capacitat d’organitzar una expedició d’uns 250 trucaires de tot Catalunya, amb uns 70 o 80 de la demarcació de Tarragona (amb trucaires de l’Alverna de Tarragona, de l’Agrupament de Cambrils, de Reus, de La Canonja, de Montblanc, de l’Espluga de Francolí i de Valls; espero que no me’n deixi cap). Us asseguro que fèiem patxoca quan ens varem trobar a la Plaça Imperial Tàrraco amb els busos que venien de Lleida, Girona i Barcelona. La idea principal era anar a donar un cop de mà a aquella gent que se’ls havia colgat la ciutat d’aigua. Vàrem arribar a l’institut de Carcaixent, situat dalt d’un turó, a la part més alta de la ciutat, on ens havíem d’allotjar durant la nostra estada al poble. També havien designat l’institut com a punt on es rebien totes les ajudes 10

que arribaven (roba, queviures, sabates, etc.) i també de distribució a la població. Els 250 que anàvem ens vàrem repartir i organitzar una mica les tasques. En primer lloc, organitzar tot el que allí s’havia recollit, ja que en una mateixa aula t’hi podies trobar de tot: patates, sabates, roba, pastes, ous o enciams. Situació similar ens vam trobar en acostar-nos al poble. Us puc assegurar que la sensació que vàrem tenir en baixar de l’institut cap al centre és d’aquelles que no es poden oblidar mai. Veies la ratlla fins on havia arribat l’aigua i, a mesura que caminaves, comprovaves que et passava per damunt del cap fins superar-lo més d’un metre pel damunt en la part més baixa de la ciutat. A l’Ajuntament ens posàrem a disposició de l’alcalde i dels comandaments militars allí desplaçats. No hi havia gens d’acord en quines tasques s’havien de fer de forma urgent, així que vàrem fer propostes constructives, prioritzant les tasques que calia activar i en quin ordre, intentant que també hi prengués part la gent de la ciutat. Primerament, s’havia de netejar la panificadora per tal de poder començar a fer pa (estem parlant d’una setmana i

Una acció de servei mitja després de la inundació); a continuació, els súpers, les farmàcies, etc. Les autoritats es van quedar bocabadades, ja que en una estona a la tarda es va poder disposar d’una colla d’infraestructures que ells, amb més de deu dies, no havien pogut engegar. Els dies finals de la nostra estada vàrem anar casa per casa per ajudar a treure al carrer tot el fang i tots el mobles i altres pertinences fetes malbé de les llars que es van veure afectades per les inundacions. En definitiva, vàrem fer un servei a una població que ho necessitava, en un temps rècord i de manera efectiva, segons ens van manifestar tant les autoritats com els escoltes del País Valencià, molt sorpresos de la capacitat organitzativa que vàrem demostrar. Al cap d’uns dies de prestar aquest servei, es va produir una situació similar a causa de les inundacions a Lleida i Balaguer. Els TRUCS de ME-GSJ de Catalunya varen respondre una vegada més (aquesta vegada jo no vaig poder assistir-hi) i també s’hi presentaren per ajudar on calia. En fi, una experiència ben contundent per iniciar el funcionament d’una branca dins ME-GSJ de Catalunya. Espero que aquestes ratlles serveixin per poder recordar uns fets que varen marcar certament la nostra vida a aquells que vam tenir la sort de poder participar-hi.

PEP OLIVÉ Escolta de l’Agrupament Verge de la Candela de Valls i adjunt de TRUC de la Demarcació de Tarragona el 1982

DUES CARES El grup de Truc de l’Alverna que hi va participar estava format per Francesc X. Camps, Esther Poll, Josep M. Grau i Xavier Salvadó, acompanyats pel cap d’agrupament d’aleshores, Josep M. Salvadó, que va substituir el Joan Tarés, l’animador, que no hi va poder anar. Segons ens explica en Josep M. Salvadó, l’experiència de Carcaixent va tenir dues cares. Per una part, la sensació de caos i el drama de la gent que ho va perdre quasi tot, i per una altra, el treball de servei que van fer els trucaires els dies que hi van estar. Una experiència impactant.

11

Entrevistem... L’ELOI ISERN

A

vui ens apropem al món del teatre a través de l’Eloi Isern Cazalla, precoç director del grup tarragoní “Tornavís Teatre”. L’Eloi té 21 anys i treballa com a coordinador d’actors de Port Aventura. A més, col·labora amb la Sala Trono i també actua a Dames i Vells. La seva vocació és

ser actor.

A Tarragona se’t coneix com el director del grup de teatre “Tornavís”. Però com connectes amb el món de l’escena? Sent estudiant de l’IES Marơ Franqués, em vaig apuntar al grup de teatre “Vis de vanadi”, que a l’insƟ era una acƟvitat extraescolar. Aquest grup venia funcionant des de l’any 1984, de la mà de la Mercè Sardà, i en tots aquests anys ha esdevingut una autènƟca escola de teatre. Allí va néixer la meva vocació arơsƟca.

Ɵnuant amb aquesta acƟvitat mentre estava fent el Batxillerat. Potser és rar fer de director tant jove, però és un paper on sempre m’hi he senƟt còmode. I que té a veure el grup “Vis de vanadi” amb el grup “Tornavís Teatre”? Com ja he dit, el grup “Vis de vanadi” és una autènƟca escola de teatre. Per això no ens ha d’estranyar que en els seus 28 anys d’acƟvitat a l’InsƟtut Marơ Franquès hagi facilitat el naixement de diversos grups de teatre, una vegada els seus alumnes finalitzaven els seus estudis.

Més enllà de la meva faceta d’actor, ja des de ben aviat em varen animar a fer de director, de tal manera que essent estudiant de 4t d’ESO ja portava El cas de “Tornavís” és la conseqüènel grup de teatre dels de 1r i 2n, con- cia de què els alumnes que deixem l’insƟ el 2008 volem conƟnuar fent teatre després de l’experiència posiƟva de parƟcipar a “Vis de Vanadi”. En sí mateix, el nom ja és una pretensió de conƟnuïtat. La paraula “Vis” vol dir “tornillo” en català. De fet “Vis de vanadi” és el cargol que subjecta una peça de vanadi dels anƟcs tocadiscs. La idea d’anomenar “Tornavís Teatre” al nostre grup va ser una proposta d’en Salvador Pascual, pare de la Júlia, una de les nostre components, que va lligar la idea del “vis” amb una proposta de teatre que vol fer pensar, “caragolar” les reflexions des de l’òpƟca teatral. Des del principi ens va semblar un nom magnífic. Però ara ja porteu quatre anys... Sí. Inicialment, el nostre grup neix com una experiència d’esbarjo amb la gent que deixa el Marơ Franquès, però sense saber-ho, estàvem creant un grup de teatre estable, amb conƟ12

nuïtat. Aquest projecte es consolida a la Mostra de Teatre Jove de Tarragona de l’any 2009, on parƟcipem amb l’obra de text Després de la Pluja de Sergi Belbel, al teatre Metropol. Aquella actuació ens fa senƟr actors, i el reconeixement del públic ens esperona a conƟnuar treballant. El proper any volem celebrar el nostre cinquè aniversari com cal, fent una aportació en diferents accions al món cultural de la ciutat. La vostra principal acƟvitat són les obres de text? Sí. No obstant, també fem col·laboracions a parƟr de propostes d’altres enƟtats ciutadanes que volen reforçar el seu missatge amb una peƟta representació. Un exemple va ser la collaboració amb el grup feminista “Cau de llunes” i les seves jornades “Dones i Art”, en les quals vàrem aportar una escenificació que reflexionava sobre el paper de la dona. En aquests casos el procés creaƟu és col·lecƟu, de tots el membres del grup, fins arribar a l’obra que es representa.

nes; gent que volem fer reflexionar sobre el món que ens envolta. Entre els nostres membres n’hi ha un grapat de l’Agrupament Escolta Alverna, però tots ens senƟm implicats socialment. Per a nosaltres “Tornavís” és tant una expressió arơsƟca com una mostra de compromís social. El grup de teatre Tornavís assaja els divendres, de 6’30 h. a 8’30 h. del vespre, a la Sala d’Actes de l’IES Marơ Franqués.

De totes maneres, més enllà de les col·laboracions amb altres enƟtats com a teatre de carrer, la nostra acƟvitat central és escenificar obres d’autor. Obres que facin parƟcipar acƟvament tots els components del nostre grup. Des de l’any 2009 ja hem fet 4 obres. Per enguany, puc avançar l’exclusiva que la nostra obra serà Quan arribi el migdia de Jordi Sala, i que es representarà el 12 de juny al Teatre Metropol, en el marc del cicle Teatre Jove de Tarragona. Quin és el perfil del grup de teatre “Tornavís”? Nosaltres no ens volem classificar. Som un grup de 18 joves amics d’entre 18 i 22 anys, que gaudim del teatre, i volem treballar el drama i la comèdia Per a més informació: indisƟntament. Però ens agrada apor- Facebook.com/tornavisteatre tar un punt de vista críƟc i social, i ens Twiter: @tornavisteatre considerem amb inquietuds ciutada- Correu: tornavisteatre@gmail.com

“Tornavís Teatre és tant una expressió artística com una mostra de compromís social.”

Alguns dels seus membres són membres de l’Alverna, com el Joan Manel Burillo, la Marina Altés, la Júlia Abelló, la Marina Gavaldà i la Júlia Pascual.

13

 VIES VERDES, AVENTURA APTA PER A TOTS EL PÚBLICS Anton Salvador Sedó va ser cap de Llops i Daines i de Pioners i Caravel·les i Secretari de l’Alverna del 1985 al 1989. També va treballar als equips de FOCA d’Aprofundiment i de TROCA de Minyons Escoltes i Guies Sant Jordi. Actualment, com a pare d’una guia i d’un trucaire, col·labora amb l’Alverna i amb l’Associació d’Antics i Amics. Si voleu passar un gran dia en família, fer una mica d’esport i viure la natura de prop, no us perdeu la gran oportunitat que representen les vies verdes. Les vies verdes són una xarxa d’antics traçats ferroviaris, avui en desús, que han estat recuperats per ser camins en els quals només poden circular gent caminant, amb bicicleta o a cavall, encara que n’hi ha algunes en les que pot haver-hi algun vehicle agrari. En general, són vies molt segures i que transcorren per paratges força bonics. Moltes d’elles encara conserven velles infrastructures, com ponts, túnels, i antigues estacions, que mantenen un regust nostàlgic d’altres èpoques. A casa nostra tenim la sort de tenir l’antiga via del tren de la Terra Alta, que transcorre per les poblacions d’Horta de Sant Joan, Arnes, Pinell de Brai, Bot, a través de les serres de Pàndols, on, a més a més d’un paisatge espectacular, podeu gaudir de la visita a pobles tan emblemàtics com Horta de Sant Joan -amb el museu Picasso- i gaudir d’un lloc tan bonic com és l’enclavament de l’ermita de la Fontcalda amb el riu Canaletes d’acompanyant. Si hi aneu, vigileu la canalla no sigui cas que algú vagi a l’aigua!!! (m’ho diu la veu de l’experiència). Aquest recorregut l’he fet vàries vegades i amb vàries famílies amb nens i nenes de diferents edats (des dels 2 anys anant amb cadireta fins adults amb tàndem), i sempre ha estat un èxit i ens ho hem passat tots molt bé. Encara recordo els aplaudiments a la meva filla el segon cop que la vam fer, quan tenia 5 anys i tot just feia una setmana que havia après a anar amb bicicleta sense rodetes. Normalment -i per no fer feixuc el recorregutho hem plantejat des d’Horta cap a Tortosa, la qual cosa és fenomenal perque el desnivell sempre juga al teu favor ja que sempre fa baixada. No obstant això, també es pot fer de pujada perquè el desnivell no és excessivament fort; no oblidem que és una antiga via per on passaven 14

trens. Tot depèn de l’estat físic i de l’edat de les criatures. Hi ha diferents possibilitats, però la més còmoda (si portes canalla petita) és la de llogar bicicletes a alguna companyia de la zona i que et vingui a recollir a algun punt acordat, portant el dinar per gaudir a la natura d’un bon àpat amb regust de carmanyola. El recorregut total és de 23,7 km, i si algú encara en vol més, pot enllaçar la ruta amb la via verda del Baix Ebre. Després d’aquestes experiències ens hem dedicat a fer altres rutes amb bicicleta, com per exemple la ruta del Carrilet a Girona o la ruta del Bidasoa per Navarra, integrada al projecte Euro Velo, que pretén unir Europa a través d’una xarxa cicloturística, en la qual els països europeus ens porten molt avantatge. O anar de Poblet a Santes Creus, entre d’altres. El fet de viatjar amb bicicleta et permet gaudir d’una forma diferent el paisatge, d’una manera més intensa i pausada, més integrat amb el que t’envolta i d’una forma sana i molt més ecològica de desplaçar-te. Si voleu informació podeu buscar a la següent adreça www.viasverdes.com; hi ha vies verdes per tota la geografia propera!!!!

15

Les Andròmines a la Baixada del Pajaritu.

Camp d’Hivern de Castors a Vallfogona de Riucorb.

Ballant l’“Alverna Style” trucs i castors.

fotoTICS

Excursió d’Agrupament a Les Masies.

Celebració del Nadal al Parc de la Ciutat. 16