TICS La revista d’Antics i Amics de l’A.E. Alverna
Núm. 1 Abril - Agost 2009
http://www.aeigalverna.org/anticsiamics/
P O RTA D A
ARA SÍ! NOTÍCIES
•
L’ASSOCIACIÓ I LA REVISTA “TICS” ES PRESENTEN EN SOCIETAT
•
GRÀCIES PEL “TU AJUDES”
•
LA SETMANA DEL CIGRÓ per LuisJa
•
P/C A BARCELONA
•
CAMPS D’ESTIU 2009
A RT I C L E S
•
PARLAR DE VALORS AVUI per Màrius Castellví
•
LA FORMACIÓ DELS CAPS per Cristina Saladié
E N T R E V I S TA
•
LLÍVIA PALLISO per Xavier Abelló
HUMOR
•
XIRUQUERUS!! per Màrius Castellví
L’Associació d’Antics i Amics de l’AEG Alverna no es fa responsable de les opinions i/o articles de tercers publicades a la revista TICS.
Equip de Redacció: Xavier Abelló Màrius Castellví Joan Olivan Xavi Fort
E
l dia 25 d’agost de 2009 quedarà gravat a la història de l’AEiG Alverna com el dia en què va canviar de locals, després de 40 anys vivint als dels Pares Caputxins, a la Rambla Nova, per anar-se’n, de forma provisional, a l’antiga Facultat de Lletres de la Plaça Imperial Tàrraco.
Tot i l’amenaça de tempesta i pluja, ens vam reunir una cinquantena de persones entre caps, pares, mares, antics i nens per dur a terme el temut (i a la vegada desitjat) trasllat, i deixar-se l’esquena i la suor per carregar caixes, bancs, taules, eines i, fins tot, neveres fins a un quart pis sense ascensor. En general va ser un dia de molta feina, moltes escales i molta xafogor, però també de molta il·lusió per engegar una nova etapa de l’agrupament i molta pena per tancar-ne una altre. Això sí, encara queda molta feina per acabar d’organitzar els nous espais i polir els petits detalls i, d’aquesta manera, començar a l’octubre un nou curs amb energies renovades i locals nous. Només ens queda agraïr l’esforç a tota aquella gent que va venir a donar un cop de mà i no li va importar haver de carregar i descarregar furgonetes sota la pluja, fer incomptables viatges per una escala plena de pols, i patir les mil i una rascades.
Antics i Amics de l’Alverna Antiga Facultat de Lletres
Pl. Imperial Tarraco TARRAGONA anticsiamics@aeigalverna.org www.aeigalverna.org/anticsiamics.html
A tots vosaltres, gràcies.
L’Associació i la revista TICS es presenten en societat El dissabte 28 de febrer es va presentar en societat la nostra associació i va nèixer aquesta revista. La sala d’actes del casal dels caputxins va tornar a omplir-se de gent, qui sap si per darrer cop. Els membres de l’equip van explicar als assistents els motius de crear aquesta nova entitat i un membre de cadascuna de les comissions de comunicació, arxiu i 40é aniversari, va explicarne els objectius. Es va presentar i distribuir el primer número d’aquesta revista i va tancar l’acte la Rosa Maria Rosell, regidora municipal, que va manifestar el suport de l’Ajuntament a la nova entitat i va explicar alguna anècdota dels seus anys de cap a l’agrupament. Rosa Rossell va dedicar paraules de suport a la tasca de l’Alverna. També van acudir fotògrafs i periodistes que van fer ressó a la premsa local d’aquest acte, tal com podeu veure en els retalls el m o c n e t n dels diaris de diumenge 1 de març. e s e es pr
s Antics i Amic Agrupament l’Alverna «recer» de l’
na INA / Tarrago JOSEP MED de l’Al-
ics Antics i Am gona van rra verna de Ta ir a la tarda ah presentar-se ació després com a associ d’haver-se os de tres mes a tal. Indum constituït co t imposat de ïts pel traslla opi Agrupala seu del pr i Guia l’Alment Escolta va formar es verna, l’ens a les tasques com a suport questa as«A del trasllat. amb la vosociació neix el recer de r luntat de se , explicava t» l’agrupamen rt, de la coahir Xavi Fo unicació. La m missió de co ió està comnova associac comissions s posta per tre n conjuntara que treballa sques de suta ment en les upament. La port a l’agr xiu s’encarcomissió d’ar a de recollisc rega de la ta
●
ciutat. polítics de la primer cop, A més, per r la nova re van presenta itat, TICS, nt vista de l’e ies més desamb les notíc grupament. l’a tacades de r ha de marxa «L’Alverna això rò pe c, llo d’aquest nova identisignifica una cem a foren m co e tat qu partir d’ara. malitzar a de joves neup gr t es Aqu re suport i alcessita el nost ulli en moac s el e qu gú », va expliments difícils s Castellví, iu car ahir Màr redacció de de l’equip de l’última co, tar ahir. / M.M. en es pr TICS. A més 40è anivern va es de l’Alverrna la del ó, ics si Am is i m s tic t els preEls An està ultiman altra sari, s de tots els actes L’ s. re et Ll de tiu - Facultat de comunicació, para celebraran el curs se ents i d’empaada de docum caixes peerr comissió, uè totes les acti- que , entre els quals es nt rq quetament en nitzar la doo-- vetlla pe l’Alverna es di- vine a una gran festa per ar ga després reor que té 400 vitats de s mitjans de co- prep emorar l’aniversari. m al cumentació, , al nou edi- fonguin i entre els grups com ia ió anys d’històr a a l’antiga municac fici d’acollid
Gràcies pel “TU AJUDES” Des de l’Agrupament Escolta i Guia Alverna i l’Associació d’Antics i Amics de l’AEiG Alverna, volem agraïr la confiança i esforç de tots aquells que han decidit donar els seus punts de Tu Ajudes al nostre projecte “40 aniversari de l’agrupament”. Finalment s’ha aconseguit un ajut de la Fundació Caixa Tarragona per un valor de 2.773 euros. A partir d’aquest moment ens toca treballar per fer que aquesta celebració sigui un acte com es mereix la nostra entitat. Gràcies a tots i totes.
L
a Setmana del Cigró. Per uns, una cosa que no arriben a entendre; per altres, una “fricada” descomunal; per mons pares, una excusa barata
per marxar de casa una setmana sencera; pels caps, un dels moments més esperats del curs. La veritat és que costa d’explicar que és la Setmana del
Cigró sense provocar que el que t’escolta fiqui cares rares. No entenen com vint persones poden decidir en un moment del curs anar-se’n a uns locals no gaire acondicionats a viure durant set dies, dormint a terra, seient en sofàs vells, cuinant damunt d’una taula de cavallets... Però la veritat és que és la setmana on més es viu l’ambient del Consell. És la setmana on tothom fa vida “normal”, va a classe o a treballar, compleix amb les seves obligacions i fa les seves reunions. Amb la diferència, però, que, en arribar a casa, en comptes de la mama o el papa, qui es troben és dinou persones més amb unes ganes de festa inimaginables. Moltes són les anècdotes que s’han viscut al llarg dels anys a les setmanes del cigró, com les llargues sessions de diapositives del pare Pere mentre tots lluitaven per mantenir-se desperts, les partides maratonianes d’UNO fins a altes hores de la nit, la gesta de canviar el taulell de la cistella de bàsquet sense escala, les sessions matinals de vint despertadors estratègicament sincronitzats cada dos minuts durant tres hores... En definitiva, la Setmana del Cigró s’ha de viure i t’asseguro que no deixa indiferent. LUISJA
P/C, de descoberta per BCN
L
a unitat de Pioners i Caravel•les van tornar a fer enguany una descoberta per la ciutat de Barcelona. Durant tot el cap de setmana, per grups, van poder conèixer diversos barris de la capital catalana i les diferents realitats socials que es poden trobar a una distància tan curta com és la d’una parada de metro. De fet els diversos grups es van desplaçar mitjançant aquest transport públic, el que va donar un al•licient més a la descoberta. A la fotografia podeu veure els membres d’un grup que no van poder deixar de fer-se una foto a la parada del carrer Tarragona. Parlant d’al•licients, un altre en va ser dormir gairebé dins de la Sagrada Família, on tot just tenen el seu cau l’Agrupament que porta per nom l’església que va deixar inacabada el reusenc o riudomenc Antoni Gaudí.
CASTOR
S
del l4 Santa
al 20
Maria
de jul
iol
de Mar
torell
es
Un par c d'at , raccio amb 3 a ns. Es tracci , com un ons di esta a a fira feren mbien t s i cad t a d a en una 1. Le a una s tass cultu es xoc r a 2. La : ants d selva e la encan 3. El tada d , xina s ning 'Afric Per al es esp a anyol tanca s ment o farem comia un par t d'aq tit de uesta futbo l.
LLOPS /
DAINES e juliol
l2 d del 3 al
niu
s de Mal
Estany
s espais
,
on hi
Un circ
iverso haura d es,
rs, brom
malaba
na
Tarrago veure.
hom ho
,
a per
Es far gags...
e tot per a qu
com
pugui
, NGERS / NOIES GUIES RA liol de l'l a l'll de ju , porda) Cabanelles (Alt Em , r or ro r rr "Ter ra , , di es e qu or Pel.licula de terr al Cau".
PIONE del l8 Los Be
RS / CA
al 28
rmeja
Inter
canvi
RAVEL . LES de jul iol
les (Gr
anada
)
, gastr onomi c amb t anda , un Ag lus. Ca ruparar , da agr a rece u p a m , ptes t ent pr ipiqu eterra es de l i les h a seva a d'en senya Poster r a l'a iorme ltre. nt es f a un d els pl inar a ats cu inats mb tot . A me,s s jocs d , s'int e cone ercala ixenc, ran a i con tacte. pamen
Parlar de valors avui Sovint es parla de que la nostra societat pateix una crisi de valors. És com si cada vegada més, tots plegats, estiguéssim més pendents del que tenim o del que voldríem tenir, més que del que som o del que podem donar. Penso que aquesta crisi o mancança – digueuli com vulgueu - es fonamenta en l’individualisme i la nostra manera material d’entendre la felicitat: comprar un cotxe guai, una casa gran, l’últim model de mòbil, un viatge espatarrant, la tele de plasma estra-super-recontra-plana,... Al mateix temps, com el moviment d’una bàscula, sembla com si aquesta inflació de materialisme comportés una deflació de compromís social, d’anar cadascú a la seva. No voldria ser extremadament negatiu, però al meu entendre hi ha bastants indicis que reforcen aquest pensament. Només cal que ens fixem en les comunitats de veïns, ens les AMPA’s de les escoles, en les associacions de veïns, en els sindicats, en les entitats cíviques... com n’és de difícil fer que la gent participi, que s’impliqui i que entengui que lo comú, lo social és quelcom que l’afecta, i pel qual val la pena treballar...i fins i tot lluitar. Potser ens hem passat tres pobles pensant que ja hi haurà algú altre que ens ho farà tot! Què és el que falla? Potser és
una qüestió d’educació? L’escola pot transmetre valors de compromís i de solidaritat? Potser sí, o potser no. Però a mi em sembla que hi ha un àmbit que pot ajudar:
Sembla com si aquesta inflació de materialisme comportés una deflació de compromís social, d’anar cadascú a la seva. l’educació en el lleure. Parlar de valors com: La solidaritat, el compromís, el respecte per la
natura, el treball en equip, sentir-se germans del mon, l’espiritualitat... són coses que no es poden explicar, que no es poden parlar en una aula i esperar que els alumnes surtin
per la porta havent interioritzat el fons de cadascun d’aquests valors. Entendre el que signifiquen sols es pots fer des de la vivència, des de l’experiència personal...cara a cara amb les dificultats. Per això, penso que la proposta escolta és un bon camí. Poques activitats proposen als infants i joves experiències de vida comunitària que vagin acompanyades d’una reflexió de valors. Dir això pot semblar anacrònic, però per a mi la proposta escolta connecta amb el sentiment autèntic dels anys seixanta i setanta que, de la ma dels moviments socials, es cercava una renovació/revolució del compromís ciutadà per canviar el món. Hi ha una màxima escolta que diu “Hem de deixar el lloc per on passem millor del que l’hem trobat”. Pot semblar una frase retòrica que pot quedar buida si darrera no hi ha alguna cosa més. Una experiència en una excursió, en una trobada, en una reunió de dissabte al cau, en una ruta pel Pirineu, en una acció de servei...activitats en les quals algú ens faci veure que si hi ha alguna cosa bona al món és per que algú l’ha deixar millor del que l’havia trobat. Se us acut una millor manera de créixer i d’aprendre a viure en valors de compromís?
MÀRIUS CASTELLVÍ
La formació dels Caps
T
ots sabem que els caps de Formació per a caps nous. Adreçada Minyons Escoltes i Guies Sant als caps que han començat de nou Jordi de Catalunya, són joves en un Agrupament. És el primer voluntaris que creuen en aquest contacte formatiu. El seu continprojecte, en aquesta manera de ser i de fer. Joves que ofereixen el seu temps lliure als nens i nenes de la nostra ciutat, creient en la tasca educativa que realitzen dissabte rere dissabte. Una eina imprescindible que tenen els caps per a realitzar la tasca educativa són les formacions que s’ofereixen des de l’Escola de Formació del Moviment, tenint en compte les necessitats dels Caps segons la seva etapa evolutiva dins l’Agrupament, els continguts que marca gut és, bàsicament, informatiu. la Generalitat i l’estil educatiu de S’estructura en quatre moments: Minyons. l’acollida, la formació inicial, la El tronc comú de formació trobada d’avaluació i el és, doncs, el recorregut seguiment. Menys la forUna eina formatiu que realitzen mació inicial, aquesta els caps per tal de formació es realitza imprescindible formar-se i obtenir des de l’Agrupament. que tenen els caps els títols que requeL’Equip d’Agrupaper a realitzar la reix la Generalitat. ment és el responLa FoCa Inicial per sable d’aquesta tasca educativa són poder realitzar la primera formació. les formacions que FoCa; aquesta, per obtenir el títol de a Formació s’ofereixen des de monitor. La Formiga Inicial: es coml’Escola de Formació I i la Formiga II, per parteix el seu obtenir el títol de disseny i execució del Moviment. director, i els monoamb l’equip de formagràfics, per tal de comció inicial de la demarcaplementar la formació ció de Tarragona. Els seus dels caps i tenir totes les hores objectius són: la importància necessàries per tramitar el títol de del cap com a model educatiu, el director. coneixement de les funcions d’un
L
cap, conèixer els trets bàsics de la proposta educativa de Minyons i la realitat de l’Agrupament.
L
a FOCA. És la formació per a caps de primer any; per tal de poder-la realitzar, s’ha de tenir divuit anys, ser membre d’un Agrupament i haver realitzat la FoCa inicial. Aquesta formació la realitza un equip de la Demarcació de Tarragona, i és on es troben tots els caps de primer any dels diferents Agrupaments de la Demarcació. Els seus continguts més significatius són el coneixement de la proposta educativa del Moviment i la seva aplicació, conèixer la realitat dels nois i noies, les dimensions del desenvolupament integral de la persona, l’educació per a la salut, la dimensió relacional de les accions i
temes de marc normatiu.
F
ormiga I. Formació dirigida als caps de segon any. Aquesta formació la realitza un equip de la Demarcació de Tarragona. Els seus continguts més significatius
són: entendre, assumir i qüestionar la proposta educativa de Minyons, l’acompanyament en el procés de creixement i desenvolupament de la persona, l’educació per valors i el compromís social.
F
ormiga II. Formació dirigida als caps de tercer any. Aquesta formació la realitza un equip de l’àrea pedagògica de Minyons. Els seus continguts més significatius són: conèixer l’estructura i el funcionament general del Moviment, el paper del cap de tercer any, l’educació de l’afectivitat i l’autogestionada, el compromís personal, el projecte educatiu d’Agrupament i el director com a responsable.
M
onogràfics. Són blocs temàtics per tal de complementar la formació dels caps. S’ofereixen des de les diferents demarcacions i estan coordinats des de la taula de responsables pedagògics del Moviment. L’Escola de Formació del Moviment té uns trets característics que la fa única. És evident que els continguts, marcats per la Generalitat, són comuns a la resta d’escoles de formació, essent únics amb la concreció del treball ideològic i metodològic que ens caracteritza, però també amb l’estil de les formacions, vivencials i significatives. CRISTINA SALADIÉ
Entrevista LLÍVIA PALLISO Cap d’Agrupament
S
i haguéssim de definir amb dos qualificatius la nostra entrevistada d’avui en funció del que vam respirar el dia de la nostra trobada, aquests serien el de superactiva i superimplicada. El seu alt grau d’implicació amb el moviment escolta i molt especialment amb Alverna ens va quedar molt clar quan vam iniciar la nostra conversa, va ser tot just després de comprovar la seva “hiperactivitat” quan ens va rebre al cau de Pioners i Caravel•les, “mentre ho prepareu tot, jo vaig fent” ens va dir mentre continuava confeccionant un cartell informatiu per a totes les unitats. La Llívia és Cap d’Agrupament des de fa tres anys i la seva veterania no l’ha obtingut amb els anys, ja que només
en fa sis que va entrar a Alverna, tot just quan en tenia 18. Aquesta gairebé filòloga catalana (està fent el cinquè) i becària de la facultat de Lletres de la Universitat de Tarragona ens va explicar que va entrar a l’Agrupament gairebé per casualitat, a partir d’unes colònies de la Fundació Camerata XXI. Segons ella, mai abans havia tingut cap contacte amb l’escoltisme, ni cap experiència amb el treball amb nens. Què significa per tu ser Cap d’Agrupament d’Alverna?
És una parada més en el camí de l’escoltisme que va arribar de forma natural, generacionalment. Jo m’ho vaig prendre com un repte i alhora com una
oportunitat, l’oportunitat de poder posar el meu estil. En aquests tres anys, sobretot, hem volgut posar el nostre accent en el treball d’equip. Tots els que hem participat en aquesta darrera etapa hem funcionat com un equip perquè tots hem tingut aquesta voluntat, i això creiem que s’ha visualitzat molt clarament. Com estàs vivint des d’aquesta posició la “crisi dels locals”?
Ara ja amb molta tranquil•litat, però al principi ho vaig viure amb desesperació i molta por. Vaig arribar a pensar que l’Agrupament podia desaparèixer. Quans anys podríem resistir sense uns locals estables? Un? Dos, potser? Era tot tan fràgil! Però ben aviat aquesta por desapareix perquè veus que tothom s’involucra i que no estem sols. El fet de veure com pares i antics
van reaccionar, i com tothom es va posar a treballar per buscar solucions em va donar molta tranquil•litat. Ara li veus Alverna?
futur a
Sí. Alverna és un dels agrupaments que funciona millor de la Demarcació. En algun moment potser ha patit algun problema per la manca de gent per cobrir les places de cap, però un cop superat aquest entrebanc no hi ha cap dubte que Alverna és l’Agrupament que funciona millor del nostre entorn, tant pel que fa a les activi-
tats, a la relació i impli- la gent que ens implicació dels pares, dels quem amb la tasca de cap. Creixes molt com caps,..... a persona i sobretot I el futur de l’escoltis- aprens a treballar en equip, una qualitat me? que no sempre exisJo crec que hi ha un teix com de seguida evident desfasament et donés compte quan com a moviment catò- arribes per exemple a lic, hi ha un desfasa- la Universitat. ment entre l’entitat que hauria de ser la I la Llívia, cap on creus seva màxima acollido- que ha d’anar? ra i la realitat. És evident que si l’església o Quan vaig entrar a alguns sectors de l’es- Alverna tenia molt glésia mantinguessin clar que aquesta nova una relació més estre- activitat es desenvota amb el nostre movi- luparia mentre estudiment no haguessin ava la carrera i que, passat crisis com les un cop acabada, seria que ha viscut Alverna molt difícil continuar. o altres col•lectius Ara no ho sé. Potser sí que em puc quedar recentment. D’altra banda consi- aquí fent alguna cosa, dero que el projec- però la veritat és que te escolta és del tot ja em veig una mica necessari en una soci- gran pels “nanos”. etat com la nostra cada Potser podria anarcop més individualis- me’n a la Demarcació ta. Els nens que han per treballar en l’àmformat part de l’escol- bit de la formació de tisme són els més par- caps...... no ho sé. ticipatius, implicats i els que més saben XAVIER ABELLÓ treballar amb equip. El mateix passa amb