TICS La revista d’Antics i Amics de l’AEG Alverna
Núm. 9 Març- Juny 2012
http://www.aeigalverna.org/anticsiamics/ PORTADA
CURSA D’ORIENTACIÓ L’AGRUPAMENT
•
ACTIVITATS DE LES UNITATS
•
EXCURSIÓ D’AGRUPAMENT I CURSA D’ORIENTACIÓ per Ariadna Puig
•
CAMPS D’ESTIU
EDITORIAL
Del servei a l’acció L’ASSOCIACIÓ
•
UN AGRUPAMENT AÏLLAT NO TÉ SENTIT
•
Cursa d’orientació L’activitat d’orientació iniciada a l’Excursió d’Agrupament va tenir continuïtat en una cursa d’orientació al Pont del Diable, on també hi van participar pares, mares, i Antics i Amics de l’Alverna.
ES PROPOSA CREAR UNA FUNDACIÓ ALVERNA
•
DE CAP A L’AIGUA
ARTICLES
•
EL RAID, REFLEXIÓ EN ACCIÓ
per Alba Suanes
DINORAMA
•
PIRÀMIDES DE GERMANOR
ENTREVISTEM...
•
L’ORIOL GRAU
DESCOBERTA I AVENTURA
•
EL BOSC DE LA MARQUESA
per Toni Bara
HUMOR
•
XIRUQUERUS per Màrius Castellví
FOTOTICS
•
MISCEL·LÀNIA
* Foto de portada: Cursa d’orientació al Pont del Diable. L’Associació d’Antics i Amics de l’AEG Alverna no es fa responsable de les opinions i/o articles de tercers publicades a la revista TICS.
Equip de Redacció: Xavier Abelló Màrius Castellví Xavi Fort Joan Olivan Mayte Solé Maquetació: Cinta Olivan Joan Olivan
Antics i Amics de l’Alverna Antiga Facultat de Lletres
Pl. Imperial Tarraco TARRAGONA
anticsiamics@aeigalverna.org
www.aeigalverna.org/anticsiamics
“La majoria dels valors de l’escoltisme, a banda dels religiosos, són encara vàlids” Entrevistem l’Oriol Grau Elias, actor i director de teatre, ràdio, televisió... i ex-llobató de l’Alverna. p.12
ACTIVITATS DE LES UNITATS Castors i Llúdrigues Els dies 24 i 25 de març, els castors i les llúdrigues vam tenir la sort d’anar fins a la plana de Lleida. Allà vam passar un cap de setmana ben diferent: vam dormir en el cau dels ALOS de Lleida, vam pujar fins a la magnifica Seu Vella i, el més important, després de donar-hi moltes voltes, vam decidir el projecte dels castors: en un primer moment hi havia dubtes entre fer un mercadet o una carrossa, però finalment els va agradar més fer una carrossa i ballar. Els castors d’aquest any ens han sortit artistes! Així que el dia del sopar del cau tindreu el plaer de veure’ls ballar!
Els Castors i les Llúdrigues a la Seu Vella de Lleida.
Llops i Daines
150 llops i daines de la Demarcació de Tarragona fem “Allioli”.
El cap de setmana del 28 i 29 d’abril els llops i daines vam anar a la trobada amb vuit agrupaments diferents per passar un cap de setmana tots plegats. El terreny d’acampada de la Riba es va omplir de motxilles i foulards de tots colors! El dissabte, en petits grups, ens vam conèixer i vam fer activitats relacionades amb l’educació emocional. Però… ens van venir a atacar uns homes vestits de negre, i ens van prendre quatre de les vuit ampolletes que cada cau havia portat amb molta cura… Per sort, vam atrapar-ne una, gràcies a la qual finalment vam aconseguir tornar-les a
2
ajuntar totes. Com que era lluna plena, les vam ajuntar a la nit i vam descobrir que “l’essència de l’escoltisme rau en el treball conjunt i en equip de tots i totes”. L’endemà a la nit vam participar en una gran competició entre agrupaments en forma de gimcana i proves. Per molt molt molt molt poc quedem els primers, però vam aconseguir una bona segona posició, i vam demostrar que a l’Alverna tenim una unitat de llops i daines genial, molt cohesionada, i que ens ho passem bé molt bé al cau fent allò que més ens agrada!”
ACTIVITATS DE LES UNITATS Ràngers i Noies Guies
La Mar i la Clara, dues caps de la unitat de Ràngers/Noies Guies, han estat les representants de l’agrupament en les reunions del “Projecte Lab”, entorn a la preparació i realització d’un projecte. S’han celebrat cinc sessions de reunions cada mes i mig, en les quals, des de l’Alverna, es pretenia cercar materials i consells útils per a fer un bon projecte. Tanmateix, s’han trobat amb reunions més del tipus “tertúlia”, on l’Alverna ha resultat la veu de l’experiència. Malgrat això el resultat no ha estat del tot decebedor, ja que ha desembocat en un engrescador projecte de servei on els R/G de l’Alverna han passat dues tardes a la Residència d’Avis La Mercè... jugant a la X-Box! La idea va sorgir dels nois i noies, i des de la residència els van fer participar en una activitat que ja tenien mig muntada.
A la residència d’avis de la Mercè, jugant a la X-Box.
Aquest trimestre, a part de les vídeoconsoles amb els avis, aquesta unitat ha pintat el cau i ha fet també una excursió precampaments per a ensenyar a muntar tendes als més novells.
Truc 1
Cada grup havia de portar un joc, però, ves per on, tots dos grups van portar el mateix!
Aquest ha estat el nostre primer trimestre totalment sols com a unitat i hem anat combinant diverses activitats.
cobertes, tot i que, a causa de la poca disponibilitat o disposició de la gent, no s’han pogut fer.
La primera va ser una descoberta sobre el món de les drogues aprofitant una exposició que hi havia al CaixaFòrum, on, a part d’anar a visitar-la, vam tenir l’ocasió de parlar amb Maria Cinta Martín, una psiquiatra de Joan XXIII que treballa amb drogodependents. La següent activitat va ser un cinefòrum, en el decurs del qual vam veure la pel·lícula “Philadelfia”. Mentrestant vam estar planificant diferents des-
El cap de setmana del 21-22 d’abril vam fer una excursió a Valls, a una casa de la Clara, on vam escollir els objectius de camp d’estiu i vam fer una restricció dels llocs on volem anar de campaments. I així hem arribat fins avui amb molta feina i il·lusió pel camp d’estiu.
3
Excursió d’Agrupament i cursa d’orientació
Aprenem a orientar-nos Què és l’Anella Verda de Tarragona? Per a què serveix una brúixola? Com puc orientar un mapa? Totes aquestes preguntes ens les plantejàvem just abans de començar l’activitat d’Agrupament que hem treballat aquest any.
T
ot va començar a l’excursió d’Agrupament que vam realitzar el 3 i 4 de març a Montblanc. El dissabte a la tarda vam tenir el primer contacte amb l’orientació a través d’una activitat per racons. Ens vam dividir en dos grans grups per tal d’ajustar els continguts a les diferents edats. El grup dels petits van fer tres racons on van haver de fer un dibuix de casa seva, fer construccions amb material divers i saber-lo plasmar en un dibuix, i van fer un joc de punts cardinals amb l’ajuda d’una brúixola.
Per altra banda, el grup dels grans van començar tots junts en un primer racó, on el David, membre del Club Montsant d’Orientació, ens va fer una petita explicació de què era l’orientació i quin era el material necessari. Després hi va haver dos petits tallers on es va explicar com fer servir una brúixola i fer rumbs, i en un altre van aprendre a interpretar un mapa a partir de la realitat i la simbologia. 4
Pares, mares i antics a la cursa d’orientació
Tant el grup dels petits com el dels gran van poder realit- per les muntanyes, al voltant de Sant Josep, que donen zar els tallers a l’aire lliure ja que els espais naturals que accés a la Serra de Prades, amb bonics paisatges. ens oferia Montblanc eren idonis per la pràctica d’aquest esport.
Cursa per l’Anella Verda
L’orientació, però, no s’entén sense el coneixement del territori, i per tant, calia fer una presentació dels espais verds més pròxims de la nostra ciutat: l’Anella Verda de Tarragona. L’Anella Verda és un espai verd protegit en el perímetre de Tarragona on s’hi configuren una xarxa de senders senyalitzats i de masos abandonats. Per tal de conèixer tot això vàrem realitzar una gimcana per petits grups on grans i petits vam descobrir aquest pulmó natural de la ciutat.
A l’excursió d’Agrupament vàrem aprendre moltes coses i les volíem compartir amb la resta d’Agrupament. És per això que el diumenge 18 de març vam realitzar una cursa d’orientació oberta a familiars i amics pel Pont del Diable. Va venir força gent i de diferents edats. Ens vam reunir a la Torre del Vents per anar caminant tot junts per la vorera del riu Francolí fins al Pont del Diable. Un cop allà vam realitzar la cursa d’orientació, on ens ho vam passar molt bé corrent amunt i avall pels camins, sense que ningú es perdés! Amb tant d’esport ens mereixíem un bon dinar, El diumenge vam comprovar amb èxit que havíem assu- que ens van preparar els Antics i Amics. I així va ser com mit tots els continguts, realitzant una cursa d’orientació vam acabar aquest bonic dia de primavera: fent un bon real pels voltants de Montblanc. Hi va haver dos circuits dinar de germanor. amb sis balises cadascun. Els Castors i LL/D van fer un circuit més reduït pels trossos i turonets que hi ha en direcció a l’Espluga del Francolí. Els grans es van enfilar ARIADNA PUIG
CAMPS D’ESTIU/2012 Castors / Llúdrigues Del 25 al 30 de juny Ulldemolins (a l’ermita de Santa Magdalena)
T-2 LL/D
Llops / Daines Del 26 de juny al 6 de juliol Malniu (Cerdanya)
R/G
T-1
P/C
Ràngers / Guies Del 6 al 15 juliol Saldes (Berguedà) Pioners / Caravel·les Del 12 al 23 de juliol Les Escaules (Alt Empordà) Truc 1 Del 23 al 29 de juliol La Garrotxa
C/LL
Truc 2 Del 16 al 29 de juliol Alps francesos
5
Editorial DE LA DESCOBERTA AL SERVEI
M
oviment 15M, democràcia real ja, #novullpagar, iaioflautes, Assemblea Nacional Catalana... Sembla que la crisi econòmica ens estigui fent qüestionar moltes coses. Molta gent comença a pensar que no n’hi ha prou amb votar cada quatre anys. L’escoltisme sempre ha utilitzat la DESCOBERTA com a eina pedagògica, ja n’hem parlat en TICS anteriors. La descoberta pot ser d’un espai natural, d’un poble o d’una realitat social, però el més important no és el nou coneixement adquirit, sinó l’anàlisi crítica d’allò que hem conegut; la reflexió, tant personal com en petit grup, i la posta en comú d’allò que creiem que cal preservar i de les coses que pensem que haurien de canviar.
El raid és una altra eina educativa, molt important que trobin la manera típicament escolta, que ens entrena de canalitzar la crítica cap a accions en l’anàlisi de nosaltres mateixos, positives; que no es quedin només dels altres i de la realitat que ens en la indignació passiva o en la reacció destructiva. envolta. Però cal un pas més, cal passar a l’acció. Hem d’animar els nostres infants i joves, en el marc Per això volem reivindicar la de les seves possibilitats, a deixar de necessitat del TRUC. Els nostres ser passius davant joves de 17 i 18 la realitat i comen- Els adolescents han de anys necessiten un çar a fer propostes temps per descode canvi i accions canalitzar la crítica cap brir realitats, serne crítics i passar a reals, per petites a accions positives l’acció. Han d’obrirque puguin semse a d’altres entiblar, per deixar el món una mica millor de com l’hem tats i trobar moltes opcions per triar trobat. un camí personal. Els adolescents sempre han estat (i cal que segueixin essent-ho) crítics amb els adults, amb els seus valors i amb el sistema social, polític i econòmic que els hem llegat. Però és
Fer de cap en pot ser una entre molt diverses alternatives, però mai imposada per la necessitat de l’Agrupament o la rutina del costum.
Un agrupament aïllat no té sentit El cap de setmana 31 de març i 1 d’abril, les “Ángeles de Franklin” i els seus/seves tècniques ens vam traslladar a Cambrils, amb la finalitat de superar tot un seguit de missions que en “Franklin” ens proposava. En una d’aquestes missions vam comptar amb la Cristina Saladié i el Txús Manjón (membres d’Antics i Amics). Tots plegats, vam reflexionar sobre la necessitat que tenim, com a agrupament, de treballar les nostres relacions. Més enllà del vincle intern amb els nens i nenes, les famílies, els caps, la demarcació i el moviment, també hem de cuidar i treballar, a partir de descobertes i motivació, per relacionar-nos i col·laborar amb altres entitats. La nostra situació actual d’incertesa amb els locals ens porta a restablir i enfortir la relació amb l’Ajuntament (actualment, la nostra entitat acollidora) i donar-nos a conèixer a la resta de partits polítics municipals.
6
A dia d’avui s’han iniciat aquestes reunions en les que hi assisteixen una representació del Consell de Caps i una representació de l’Associació Antics i Amics.
Es proposa crear una Fundació Alverna El 12 de maig, a l’espai Kesse, es van trobar prop de la meitat dels socis d’Antics i Amics, en una assemblea extraordinària per debatre el treball de la comissió de Les Quatre “A” (Albert Claramonte, Agustí López, Angel Martín i Albert Fabregat). En el seu informe fan un repàs a la situació dels locals de l’Alverna i analitzen els avantatges i inconvenients de les diferents possibilitats futures: l’acolliment en un espai cedit, com ara en l’edifici municipal, el lloguer o la compra d’un local propi. L’opció que resulta més atractiva és la darrera. Per a la compra però, es presenta el problema de la manca de personalitat jurídica i fiscal pròpia de l’Alverna. De les diferents possibilitats que ha estudiat la comissió, la constitució d’una Fundació per part de l’Alverna i l’Associació d’Antics i Amics, amb possible participació de l’Ajuntament i alguna altra administració, és el que acaben recomanant en el seu informe. Després d’un debat força participatiu, s’aprova la proposta i el seu full de ruta, per tal de posar-se a la feina tant bon punt es compti amb la imprescindible complicitat del Consell d’Agrupament.
FULL DE RUTA 1. Un cop acabat l’informe havent-hi integrat les aportacions dels caps, es revisa en assemblea extraordinària d’AiA i es lliura al Consell d’Agrupament. 2. El Consell d’Agrupament, després d’esmenar i finalment aprovar l’informe d’estratègia, el farà conèixer –atesa la implicació que tindrà també per als pares i mares- en Assemblea General. 3. Definició del Patronat de la Fundació, redacció d’estatuts. 4. Traspàs dels diners acumulats per a la compra del local i creació i registre de la Fundació. Aquests passos han de ser simultanis. 5. Definició d’estratègia de compra de locals, definició de preu objectiu, definició de l’esforç financer assumible. 6. Creació d’una comissió per a la compra dels locals i que, bàsicament, s’encarregués de fer recerca activa al mercat immobiliari. 7. Creació d’una comissió que dinamitzi les accions de captació de diners i de generació de nous ingressos. 8. Creació d’una comissió que s’encarregués del projecte tècnic (arranjament, llicències i permisos, etc.).
De cap a l’aigua!
Dimecres. 9’30 del matí. (Música de fons. Els Papagayo i el seu “Rumbo a la mar”). Una colla de rarets comencen a descarregar tot de paquets i fustots. Aquest any han arribat més d’hora. Semblen excitats. En porten ALGUNA de cap. En un extrem de la platja, un parell de tendes replenes de guiris somnolents. A dins, el silenci de fa una estona ha anat desapareixent i comencen a sentir-se unes veus. Primer, discretes. Preguntes sense resposta. “Dorms? Ho sentiu?” A poc a poc ha anat apareixent la sorpresa. “Què hi deu fer tanta gent a aquestes hores?” Després, indignades. “Quins trons! Ni aquí ens deixaran
en pau? No hem dormit ni quatre hores!!! Maleïda guia d’Internet! Per dormir, podeu acampar a la platja del Miracle, deia. Doncs sí que és tranquil, aquest raconet de Tarragona!”
15 d’ag ost Platja d el Mira
cle
III Trave s mines d sa d’Andròe Sant Magí II Con curs Fo togràfic de la Tr avessa
Això passa per no llegir el programa d’actes de la Festa Major de Sant Magí. Estigueu al cas! Aquest cop la farem ben grossa. T’ho perdràs? 7
“Truc on tour”
1
Els Truc 2 d’aquest curs 2011-2012, hem decidit dedicar el Projecte a un àmbit molt escolta. Aquest pretén investigar la situació de la unitat de Truc al territori català ja que prèviament havíem observat que molts agrupaments directament havien suprimit la unitat o que l’enfocaven com una preparació per a ser cap.
A
principis de setembre, després de què sortissin moltes idees per al projecte, va acabar sortint guanyadora aquesta proposta i vam batejar-la Truc On Tour. Així doncs, després del pas d’unitat a l’octubre, vam començar a treballar. Encara no sabíem com volíem acabar el projecte, tot i que vam començar a preparar el tret de sortida: buscar els correus de tots els animadors de Catalunya, preparant activitats per a poder fer la trobada una mica més dinàmica, obrint planes web al facebook, al twiter, al flick-r i un blogger (trucontour. blogspot.com) per anar explicant com avançava el projecte. A més a més, a la primera excursió que vam fer juntament amb Truc 1, vam aprofitar per fer un vídeo promocional del projecte que està penjat a les xarxes socials que abans hem comentat.
2
El següents caus que vam visitar eren de Minyons, igual L’inici del nostre treball de camp el vam fer a Reus, a un que nosaltres, i aquí és on començàvem a trobar simicau d’Escoltes Catalans. Això canviava una mica les coses, lituds entre els Truc. A partir d’aquí tot va anar amb ja que funcionaven d’una manera molt diferent. De fet, una mica més de ritme, tot i que ens hagués agradat ni el nom de la unitat era igual, ells es deien Claners en visitar-ne més. Per qüestió de transport, sobretot vam comptes de Trucaires. visitar caus de la Demarcació de Tarragona. Després 8
El projecte de Truc 2
3 de desembre. Reus
31 de març. Cambrils
10 de desembre. La Canonja
7 d’abril. Tarragona
La Mulassa
AEiG Bisbe Borràs 3
21 de gener. Tarragona AEiG Xaloc
28 de gener. Torreforta AEiG Gelsto
10-11 de març. Figueres
AEiG Sant Pere 1
24 de març. Valls
3
dels Claners de Reus vam visitat els trucs de l’AEiG Bisbe Borràs de La Canonja, l’AEiG Xaloc de Tarragona, l’AEiG GELSTO de Torreforta, l’AEiG Gent de Mar de Cambrils, l’AEiG Sant Pere de Figueres, l’AEiG Verge de la Candela de Valls i l’AEiG Coll de les Savines de Cervera.
AEiG Verge de la Candela Entrevista a Glòria Cano, extruc i actual responsable pedagògica de la Demarcació de Tarragona.
AEiG Gent de Mar 2 Entrevista a Màrius Castellví i a Cristina Saladie, antics animadors de Truc de l’Alverna als anys 80 i 90, respectivament.
28 d’abril. Olot
Entrevista a Jordi Feu, pedagog i professor a la Universitat de Girona i coautor del proper llibre sobre el Mètode Truc.
18 de maig. Barcelona
Entrevista a Trini Molist, Comissària general de Minyons Escoltes i Guies de Catalunya.
26 de maig. Cervera
AEiG Coll de les Savines
hagi més confiança, i això pot generar molt bon ambient Un reportatge audiovisual i forjar relacions d’amistat que durin molts anys. Tot s’ha Al març vam decidir com acabar el nostre projecte. No de dir, però, que molts caus enguany estaven recuperant volíem que es perdessin tots els coneixements adquirits, la unitat, i gràcies a això i a la redacció del Mètode Truc i, tenint en compte que ara a Minyons s’està replantejant és possible que la unitat vagi agafant importància. A més el Mètode Truc, volíem donar a conèixer la nostra investi- a més, el projecte ens ha servit per conèixer molts trucaigació a aquestes persones i també saber com s’està avan- res com nosaltres, que ens han ensenyat la seva manera çant amb el Mètode. Així que vam decidir que, juntament de treballar i de fer. amb unes entrevistes que faríem a ex i actuals animadors, pedagogs del moviment i la gent que està al capdavant Tot això i molt més ho presentarem el 9 de juny al Kesse del Mètode Truc, faríem un reportatge audiovisual. amb l’audiovisual que conté entrevistes i imatges que vam enregistrar en visitar els diversos caus. En aquest En conclusió, nosaltres, després de tenir l’experiència de acte hem convidat també gent de Minyons que estan passar per Truc i veient les opinions i els modus operandi posats en el tema de Truc i que ens van ajudar prèviadels altres caus, volem reivindicar-ne la pervivència. És ment amb les entrevistes a l’hora de fer el reportatge. una unitat que serveix per acabar un cicle. Un acomiadament que ens aporta tot un seguit de descobertes d’altres llocs i entitats i l’experimentació d’uns coneixements TRUCAIRES: Júlia Abelló, Amalia Alonso, Èlia Olivan, que no podríem assimilar en cap altre lloc. Truc és la Marc Piñol, Joana Sans i Paula Solé. ANIMADOR: Luisja unitat que, sent un número reduït de persones, fa que hi Manjón. 9
El Raid, reflexió en acció
A
ra que ja tenim aquí els Camps d’Estiu, no podem deixar de parlar d’una activitat: el raid. Ja fa molts anys que el raid conviu amb l’escoltisme, i durant tot aquest temps han anat evolucionant, adaptant-se a les necessitats i normativa de cada moment. És la seva flexibilitat la que el fa vigent en el nostre projecte educatiu. A dia d’avui aquesta gran eina pedagògica ens ajuda a assolir aquells objectius que ens plantegem.
i noies als qui va dirigit i de les necessitats que els caps hagin detectat, ja sigui com a grup o com a persona. Com ens agrupem? El més habitual és fer petits grups de 3 o 4 persones com a molt (amb més, seria difícil crear un ambient de confiança i complicitat), o parelles quan el raid és més curt. S’intenta agrupar persones que es coneixen poc o que no acostumen a anar juntes.
A fi d’entendre millor en què consisteix, donarem resposTambé hi ha la possibilitat del raid individual, en el que no ta a les següents preguntes: hi haurà activitats de coneixença, o seran dirigides a un Quan? mateix, i per tant aquest tindrà un caire reflexiu encara Tot i que acostumem a fer-lo durant el Camp d’Estiu (ja més marcat. que les condicions del moment són molt favorables), també el podem fer al Camp d’Hivern, en una excursió de Què fem durant el raid? cap de setmana o, per què no, un dissabte. Quan ja tenim clar allò que volem treballar, es tracta de dinamitzar i estructurar les diferents activitats. A través Quant? de sobres numerats, de pistes, d’un eix o d’una petita La durada del raid pot variar en funció de l’edat dels nens història. i nenes, nois i noies: un matí o una tarda, un dia sencer o la possibilitat de passar la nit fora. Pel que fa les activitats, aquestes han de ser variades, començant per algunes dinàmiques de coneixença i conOn? fiança perquè el petit grup es conegui i creï un bon clima. El lloc és important: lluny d’estímuls externs, de les noves Arribats a aquest punt, preguntes, vinyetes, imatges, tecnologies, en un lloc tranquil. Quin millor lloc, doncs, textos reflexius, cançons, jocs de taula, dinàmiques per que la natura? resoldre situacions..., totes tenen cabuda al raid. Quin és l’objectiu? Coneixença d’un mateix i/o del petit grup, reflexió sobre un o més temes d’interès i actual (la crisi, els amics i la família, interculturalitat, medi ambient, el món...). Evidentment, dependrà de l’edat dels nens i nenes, nois 10
Finalment, ens reunim tots els grups i fem una posada en comú, no només del que s’ha treballat, sinó també de les anècdotes o moments viscuts, que no són pocs! ALBA SUANES LERENA
Dinorama Camp d’hivern dels trucaires a Prenafeta, el 1980.
PIRÀMIDES DE GERMANOR
A
les excursions de les nostres unitats les experiències de germanor es manifesten ben sovint en petits moments: cantant una cançó en grup, fent una ruta, preparant el sopar plegats...
Els PC al camp d’hivern a Capçanes, el 1981.
En el nostre Dinorama d’avui us oferim l’oportunitat de gaudir d’una imatge de germanor que s’ha fet en el passat, i que es continua fent avui. Són les piràmides que va popularitzar una famosa sèrie televisiva dels anys 80: “Con ocho basta”. Aquestes piràmides, a diferència dels castells, permeten participar per un igual a tots els membres que hi surten, uns a dalt i d’altres a baix, però amb un detall que és important: tots estan de cara a la foto. Un detall important... quan el temps passa. És una forma divertida de tenir una foto de grup diferent. Germanor en estat pur!
Pas d’Unitat al Parc del Francolí. Octubre 2010. 11
Entrevistem...
O
L’ORIOL GRAU
riol Grau Elies és un conegut actor i director de teatre, ràdio i televisió. Molta gent sap també que és un gran conversador, un molt bon observador del seu entorn i que li agrada “mullar-se” en les iniciatives que considera justes. El que potser no sap tanta gent és que l’Oriol va formar part de l’Alverna.
“Me la crec l’Assemblea, crec que ens hi hem d’implicar perquè és un bon instrument.”
“Jo vaig ser a l’Alverna amb 7 o 8 anys, de petit, a l’època de Llops. Hi vaig fer cap pels meus germans, que també hi anaven, i, sobretot, per la proximitat amb l’escola en la qual jo estudiava aleshores, al mateix edifici dels Caputxins, al centre “Vallellano”. Recordo que a aquella edat ja vaig anar de colònies, la qual cosa ara, mirat amb perspectiva, penso que era tota una heroïcitat. Tinc bons records d’aquella època. De fet és quan vaig començar a fer teatre”. L’Oriol Grau parla bé de l’escoltisme, segurament pels bons records que guarda, com quan ens deia “Crec que la majoria dels valors ètics que aporta l’escoltisme, si deixem de banda els religiosos, avui encara són absolutament vàlids. Hem de pensar que estem parlant de valors humans, com respectar els companys, respectar la natura, treballar amb equip. Apren-
dre a compartir.... Jo era d’una família de set germans i, per tant, això de compartir ho tenia molt clar; recordo, però, que el tema era molt diferent per aquells que no tenien tants germans o, més encara, per aquells que eren fills únics”. I de l’Alverna... al món del teatre, la seva professió, però també la seva passió: “De ben petit ja em tirava això del teatre; a l’Alverna primer, però sobretot després, a l’escola Pràctiques, on vaig fer cap des del “Vallellano”. Allí, a l’auditori de l’Escola de Magisteri, fins i tot vaig començar a dirigir les meves primeres obres. Als 16 anys hagués volgut entrar ja a l’Institut del Teatre a Barcelona, però era molt car i a casa consideraven que aquesta era una professió molt inestable. Potser per això després em van animar a aprovar unes oposicions que em van portar a fer de funcionari durant sis anys; primer a l’administració de l’Estat, i després, quan es van fer la majoria de traspassos a la Generalitat, a l’administració catalana. Per tant, d’entrada, seguia la tradició familiar”. Música i teatre Per tant ell va començar a fer teatre de ben petit, però no s’hi va dedicar de forma professional fins ben tard. De fet primer va passar pel món de la música: “Em vaig dedicar a la música amb l’Orquestra La Gramola de la Iaia. Durant vuit anys vam estar recorrent Catalunya de revetlla en revetlla. És durant aquesta època que em vaig rodar de veritat en el món de l’espectacle professional”.
12
Actualment treballa d’autor, actor i de director del Col·lectiu de Teatre Necessari Trono Villegas; de fet es codirector de l’espai de la Part Alta tarragonina. Trono Villegas va arribar de la mà de Dames i Vells: “L’ajuntament ens va encarregar muntar el judici del Carnaval, i a partir d’aquí tot va venir una mica rodat”.
moltes coses, com ara no viure tant de les subvencions en uns moments com els actuals”. Implicació social Com ja hem dit al principi, l’Oriol Grau és una persona implicada i que es mulla. Sense anar gaire lluny, últimament l’hem vist presentant en diversos llocs de casa nostra l’Assemblea Nacional de Catalunya: “Vaig voler fer a Tarragona la presentació oficial de l’Assembla Nacional perquè penso que actualment Tarragona té un dels cartells més fatxes de Catalunya... Aquí anem cap al PP! Després també m’ho van demanar a Vila-seca i també ho vaig fer. Per mi no va ser la presentació d’un acte qualsevol, me la crec l’Assemblea, crec que ens hi hem d’implicar perquè és un bon instrument, especialment perquè és transversal, sense cap partit polític que hi remeni les cireres”.
Oriol Grau ha estat també un home de ràdio, però sobretot, de televisió. Ha treballat per El Terrat de Produccions, la productora d’Andreu Buenafuente, durant catorze anys. La relació amb Buenafuente va començar a la ràdio, a la cadena SER, primer a Reus i després a Barcelona. A partir d’aquí és prou coneguda la seva trajectòria televisiva: Arús, Xavier Sardà, Palomino...: L’Oriol a ‘Bildelberg Club Cabaret’, una “La meva darrera visita al món de la producció teatral televisió va ser com a Director de prode la Trono. grames d’entreteniment de TV3, sota la direcció de Mònica Terribas. Va ser molt “xulo”, però jo no aguanto més de dos anys en un despatx! No descarto tornar algun dia a la televisió, però En el mateix escenari reivindicatiu, de moment les meves prioritats són Oriol Grau es mostra molt crític amb unes altres”. la realitat cultural de la ciutat de Tarragona: “No puc estar gens satisfet. Actualment combina la feina artística Aquí continuem sense creure amb la amb la de professor a la Universitat producció cultural pròpia, circumstànRovira i Virgili, als estudis de Comuni- cia que no passa per exemple a ciutats cació, en l’assignatura de Comunicació veïnes, on fins i tot els botiguers no verbal i expressió corporal, i també aposten per la cultura. No hi veig una amb la presidència de la Coordinadora implicació de la ciutat. Potser és veride Teatres Independents de Catalunya. tat el tòpic que diu que aquesta és una A Trono darrerament els va molt bé ciutat on hi ha massa militars i funcioamb produccions com Bildelberg Club naris jubilats! A més, actualment esCabaret o la Marató de Nova York, tem vivint la paradoxa de què som la “però la llàstima és tenir un teatre tan capital de la cultura catalana tot just petit on només hi caben 50 cadires. La l’any en què ens carreguem referents sala ja té 400 amics i 2.000 persones com la Dixi o el REC”. interessades que ens han visitat en alguna ocasió; això vol dir que hi ha un Parlant de paradoxes...: ”No tenim número molt important d’espectadors diners per cultura i després et trobes que volen teatre de petit format als coses com que hem gastat 32 milions Podeu trobar la programació de la Sala quals i per problemes d’espai, però, per fer un forat; i que davant d’aquest Trono a: www.salatrono.com no sempre podem donar resposta. escàndol que no té nom ningú no deAra estem mirant dos locals de lloguer mani perdó, que no hagi responsabilia la Part Alta per intentar fer un teatre tats i que davant una gestió tan desasde 100 o 120 localitats. Això arreglaria trosa ningú s’alteri!”. És l’Oriol. 13
Descoberta i aventura EL BOSC DE LA MARQUESA
Toni Bara és biòleg i professor d’institut, membre des dels seus inicis del GEPEC/EdC, del Centre Excursionista de Tarragona, de DEPANA, de la Plataforma Platja Llarga i d’altres moviments de preservació dels entorns naturals de les nostres contrades..., a més d’escolta de l’Alverna els anys 80.
Una mica d’història Quan uns pocs representants del Grup de Natura l’AGLÀ del C.E.T. vàrem visitar el nét de la Marquesa, preocupats pels especials valors naturals i paisatgístics de l’espai, als anys 80, aquest ens il·lustrava l’estima que son àvia tenia pel seu bosc, per on sovint passejava, quan, davant les innombrables ofertes de promotores urbanístiques rebutjades, a la fi, amb una maleta plena de diners oberta, ella, a la pregunta “Però senyora, se’n dóna compte de què podria fer amb tots aquets diners?”, ella respon: “Sí, comprar-me un bosc com aquest, però com ja el tinc..”. És així doncs que naltros, i en Santi Salvador –gran defensor del bosc i el sotabosc, en pau descansi- l’anomenàvem “El Bosc de la Marquesa”. I així es va postular quan poc anys més tard, en successives compareixences de premsa enfront les obres ja iniciades d’un complex residencial amb hotels, xalets i golf inclòs, paradoxalment vam aconseguir de preservar-lo. Però la història personal es remunta anys abans, quan estava a l’Alverna, no recordo ben bé si a ràngers o pioners, que vaig descobrir aquest bosc. És allà on els caps ens varen dur a desenvolupar una activitat d’unitat, vora la Punta de la Creueta: a filmar en super8 una pel·lícula versada sobre un desembarcament després d’una guerra nuclear... Buufff, quina aventura, amb un bot inflable, remant, mullant-se, llençant-se per la gran duna que havia al final de la Llarga, amb el bosc de rerefons... Sí, ves per on, va ser estant al Cau que vaig iniciar la descoberta d’aquest vell paratge, aleshores d’accés prohibit i fortament custodiat pel seu guarda particular.
Els seus valors naturals Efectivament, quan hi entrem aviat ens adonem que són ben pocs ja els racons que resten i que desprenen l’essència de la mediterraneïtat d’una forma tant clara i plausible. El Bosc és una pineda jove que acull, al seu dessota, una escadussera comunitat de màquia litoral de 14
garric i margalló amb murtra, ensems el savinar litoral, únic a Catalunya, que roman sobre el substrat sorrenc de tota la part sud. Són ja molt conegudes i freqüentades les belles cales Fonda, Arbosa o Waikiki i Calabecs o de la Rocaplana, sense oblidar la Platja Llarga, indeslligable, amb les seves dunes, aiguamolls reductuals i rareses botàniques que finalment també s’ha assolit preservar... Els penya-segats i roquissars marins són l’hàbitat d’endemismes tarragonins com ensopegueres i altres espècies de plantes modestes, de l’escassa merla blava o del falciot pàl·lid... El Clot del Bòlid, rere la Calabecs, és una dolina càrstica o l’impacte d’un meteorit, que encara resta per demostrar... Esperem que algun dia aquest Bosc de la Marquesa sigui públic, i que el seu Mas Grimau -catalogat com a monument d’interès-, amb la seva torre de defensa medieval, esdevingui un equipament socioambiental de primer ordre i, alhora, un referent principal d’activitats de lleure respectuós. Aquest és el seu valor afegit: un paisatge apreciat i volgut pel seu paisanatge.
15
Parada de roses i llibres per Sant Jordi
Dinar de germanor al Pont del Diable
Ràngers i Noies Guies amb els veterans dels videojocs
fotoTICS
Excursió d’Agrupament a Montblanc
Els participants a la cursa d’orientació 16