TICS nº 8

TICS La revista d’Antics i Amics de l’AEG Alverna

Núm. 8 Nov 2011 - Feb 2012

http://www.aeigalverna.org/anticsiamics/ PORTADA

ESCOLTISME INTERNACIONAL* LʼAGRUPAMENT

•

ACTIVITATS DE LES UNITATS

•

NADAL A L’AGRUPAMENT

EDITORIAL

Escoltes del món NOTÍCIES

•

ASSAMBLEA D’ANTICS I AMICS

•

R/NG I L’EXPERIÈNCIA LAB

•

CURSA D’ORIENTACIÓ

ARTICLES

•

L’ALVERNA, MÉS ENLLÀ DE LES FRONTERES per Xavier Abelló

•

L’ESCOLTISME: MOVIMENT INTERNACIONAL per Màrius Castellví

DESCOBERTA I AVENTURA

•

MONT BLANC DU TACUL per Ariadna Puig

ENTREVISTEM...

•

ELENA MOYA

HUMOR

•

XIRUQUERUS per Màrius Castellví

FOTOGRAFIES

•

EXCURSIONS I CAMPS D’HIVERN

Les trobades amb escoltes d’altres països són experiències enriquidores que ens apropen el valor de sentir-se “ciutadans del món”. * Foto de portada: Truc ‘85 a Finlàndia el 2004.

L’Associació d’Antics i Amics de l’AEG Alverna no es fa responsable de les opinions i/o articles de tercers publicades a la revista TICS.

Equip de Redacció: Xavier Abelló Màrius Castellví Xavi Fort Joan Olivan Mayte Solé Maquetació: Cinta Olivan

Antics i Amics de l’Alverna

“Al Cau m’agradava molt fer reunions, tots en cercle, debatent, decidint... tan diferent de l’escola”

Antiga Facultat de Lletres

Pl. Imperial Tarraco TARRAGONA anticsiamics@aeigalverna.org www.aeigalverna.org/anticsiamics

Entrevistem l’Elena Moya Pereira, periodista i escriptora. Una alverniana que viu a Londres. p.12

ACTIVITATS DE LES UNITATS Llops i Daines

Camp d’hivern a Vallfogona.

Alguna cosa estranya els va passar als Llops i Daines del 27 al 30 de desembre quan van anar a Vallfogona de Riucorb…

Vam patir una regressió temporal a l’època medieval! Hi havia tres nobles que només tenien privilegis, un grapat d’eclesiàstics que es passaven les sobretaules escrivint històries per a la reina, i un munt de camperols que van haver de “pringar”. Així van anar passant els dies… Fins que els camperols, cansats de la injustícia, el dia 29 es van rebelar i van organitzar una manifestació per reivindicar-se; perquè

tots som igual d’importants i tenim el dret de ser tractats de la mateixa manera. Però, ep! No tot va ser això els quatre dies! Vam riure i vam fer moltes activitats, vam conèixer nous jocs, com “El Samurai”, vam veure una pel·lícula i vam menjar crispetes, vam fer un sopar reial amb la reina, vam fer un raid, etc. Fins i tot l’última nit vam anar al campanar del poble a celebrar el nou any menjant dotze lacasitos! En resum, va ser un molt i molt bon camp d’hivern.

Pioners i Caravel·les

Primera excursió, a Juneda.

Començava el novembre i els Pioners/Caravel·les vam anar a Juneda a fer la nostra primera excursió. Allí vam conscienciarnos sobre els conflictes que hi ha al món i que estan oblidats o que no surten pel Telenotícies, i també sobre el tràfic d’armes. A més a més ens vam anar coneixent una mica més.

Després de diagnosticar-nos unes malalties extremadament perilloses, com ara el consumisme, les obsessions compulsives, el narcisisme i l’egocentrisme, vam anar al centre de

2

desintoxicació “Castell de Saira”, molt a prop de Lleida, on ens vam sotmetre a un tractament a base de pastilles per curar-nos.

Aquests quatre dies ens han servit per unir-nos com a grup i curar-nos definitivament.

Mariona Sementé (Caravel·la)

ACTIVITATS DE LES UNITATS Truc

Resultat del primer projecte de Truc 1.

Des que va començar el curs ens preguntàvem què faríem set “matadets” fins a l’estiu.. Aleshores, observant el cau en el que ens havien ubicat, vam pensar que seria una bona idea donar-li una mica de color i un toc personal pintant-lo.

El primer dia vam blanquejar el cau, ja que els colors que hi havia abans eren prou forts com per transparentar; el segon vam pintar el fons d’un blau barrufet (per no dir pepero), i el tercer (i següents) vam afegir-hi el toc artístic pintant-hi un Peter Pan, el coet del Tintin, “Trucles”, un pentagrama...

Un cop vam finalitzar el nostre primer “projecte” del curs vam centrar-nos en el camp d’hivern, que vam compartir amb el Truc II, a l’Ermita de la Roca de Mont-roig del Camp.

Aquest campament, inspirat en l’edat medieval, va ensenyar-nos una manera diferent de fer un camp d’hivern, més “familiar” per dir-ho d’alguna manera.

Els veterans de Truc 2 estem en ple projecte del nostre segon any: “Truc on tour”, contactant amb trucaires de molts agrupaments per conèixer la situació de la unitat a la resta de Catalunya. Podeu seguir la nostra feina a través del blog http://trucontour.blogspot.com/, del Twitter i del Facebook.

Adrià Castellví i Èlia Olivan

Excurció dels dos Trucs a Porrera.

Agrupament

Nadal a l’Alverna.

Com cada any, l’Agrupament va celebrar el Nadal a la manera alverniana. Aquest cop, l’Alverna feia molts regals a diferents nens. Però… havíem perdut una carta i un nen no tenia regal!

Així que vam anar a buscar-la en petits grups per esbrinar quin regal volia l’Òscar. Tot això, abans de l’hora de deixar els

regals sota l’arbre de Nadal immens de la ciutat de Tarragona.

L’Òscar volia una cosa gran, suau i molt important. I tots ho vam endevinar: volia una abraçada gegant de part de tot l’agrupament! Perquè, com vam concloure, les coses més importants són les que no es veuen.

3

Editorial

Alvernians i italians en la Trobada Internacional de Trucs a Catalunya, 1994.

ESCOLTES DEL MÓN

Q

uan l’any 1907 el coronel anglès Robert BadenPowell organitza un campament amb vint joves a l’illa de Brownsea, poc es deuria pensar que estava creant un moviment d’educació en el lleure que s’escamparia per tot el món. Un moviment que actualment arriba a més de 28 milions d’escoltes repartits en 216 països.

Costa d’entendre que en un segle tan convuls com el segle XX, ple d’enfrontaments entre països, de lluites ideològiques, de cultures o d’interessos econòmics, una activitat d’educació en el lleure adreçada als infants i joves hagi esdevingut un fenomen d’èxit arreu del planeta.

4

sentir. El conjunt de valors que s’acuPerò la realitat és que existeix una mulen amb la vella frase escolta xarxa internacional d’agrupaments “Sempre a punt” que ens aporta un són signe d’idensentit de germanor més enllà de religi- L’Escoltisme internacio- titat escolta arreu, des d’Austràlia ons, races, cultures nal ens aporta un sentit fins al Canadà, de i llengües. de germanor més enllà Finlàndia a la nostra Tarragona.

A l’agrupament de religions, races, hi ha hagut expeQuan els disriències d’intercancultures i llengües sabtes, al nostre vis escoltes, com cau i als caus de podreu veure en aquest número de la nostra revista. qualsevol altre país, es parla de ser Han estat intercanvis amb joves ale- “ciutadans del món i de treballar per manys, finlandesos, francesos, turcs, la pau”, estem contribuint a crear consciència i esperança per deixar italians, austríacs..., i sempre hi ha un món millor del que l’hem trobat. hagut la sensació de compartir un llenguatge, una manera de fer i de

4a assemblea anual d’Antics i Amics El passat dissabte 14 de gener, tot just començar l’any, es va celebrar l’assemblea dels Antics i Amics, i ja en van quatre! La Cristina, el Txus i el LuisJa van presentar i conduir els punts de l’ordre del dia, que enguany es feia per primer cop a l’Espai Kesse, just a sota dels nostres caus.

Es comença l’assemblea amb una breu repassada a les actuacions i al moment actual de les diferents comissions d’Antics i Amics. Totes tiren endavant els projectes marcats des de la darrera assemblea. Les andròmines estan consolidades, però potser caldrà donar rellevància al concurs oferint petits premis, així com fer una difusió més àmplia del concurs de fotografies, fins i tot crear una exposició de fotos. La revista també continua sense pegues i es planteja celebrar el núm.10 durant el primer trimestre del curs vinent. L’excursió va ser molt ben valorada, tot i que s’hi va trobar a faltar la participació de membres actuals del cau, essent molts dels caminants fills i filles d’antics i amics. L’arxiu començarà a funcionar, per fi, aquest gener, amb l’ajut del material obtingut pel Tu ajudes de Caixa Tarragona. També s’ensumen propos-

tes i idees per poder dur a terme des de l’arxiu.

Tornem a parlar de locals; tornem a insistir en què són l’eix vertebrador que fa que existim. En parlem abastament i decidim que potser ara és un bon moment per comprar. Es crea una comissió per valorar la compra de locals i la possible conversió de l’associació en fundació.

Tothom està d’acord amb els comptes i amb el nou pressupost. Assistents: els de sempre, incombustibles, i amb ganes de tirar endavant. Ja ens han advertit des de la junta que algú comenci a pensar en rellevar-los. Però això ja serà un tema per la propera assemblea.

R/G participarà aquest curs a l’experiència LAB El Laboratori és una iniciativa de Minyons en què es crea un grup de treball i seguiment per a unitats que vulguin fer un projecte encarat al servei a la comunitat. Hi participen dues unitats de Llops i Daines, Ràngers i Guies i Pioners i Caravel·les de tot Catalunya. Aquesta n’és la segona edició, i en les reunions mensuals els equips de caps posaran en comú experiències i recursos, alhora que rebran noves eines per part de l’equip dinamitzador per desenvolupar la tria i el projecte a les seves unitats.

Cursa d’orientació el proper 18 de març El pròxim diumenge 18 de març l’Agrupament realitzarà el boom del projecte que haurem estat treballant durant l’Excursió d’Agrupament. Consitirà en una cursa d’orientació d’unes 20 balises amb tres nivells de dificultat per tal que tothom pugui gaudir de l’activtat. L’escenari serà l’anella verda de Tarragona, un espai verd protegit al perímetre de la nostra ciutat on hi conformen un red de senders senyalitzats, masos i contruccions dels nostres avantpassats romans. Serà una activitat on tot l’Agrupament hi tindrà cabuda, des dels més petits fins els més grans de l’Agrupament passant per les famílies i amics. L’activtat acabarà amb un dinar germanor al Pont del Diable.

5

L’Alverna,

Sauna finlandesa al bell mig del bosc.

Al llarg de la seva història l’Alverna ha viatjat diverses vegades fins més enllà de les nostres fronteres. Les circumstàncies són ben variades i diferents, depenent de cada moment, però bàsicament sempre que s’ha agafat el tren per anar més enllà de Portbou o l’avió des del Prat ha estat per correspondre a algun intercanvi, per participar en alguna trobada mundial o com a “festa final” d’algun projecte, objectiu o etapa.

P

otser l’exemple més recent el tenim l’any passat quan el Truc 2 va anar fins als camps de refugiats sahrauís (mireu reportatge a la revista núm.6).

Aquesta va ser segurament una excepció perquè la gran majoria de vegades que s’ha creuat les fronteres no s’ha sortit de la Comunitat Europea. En aquesta edició de la revista us hem volgut aportar dues experiències diferents, en el temps i en el “format”. La primera ens parla del 1976 i d’Alemanya, i ens l’explica el Lluís Villarroya. La segona fa referència a una sortida que el 2004 ens va portar fins a Finlàndia, tal i com ens fa memòria l’Arcadi Cornadó.

Alemanya 1976 L’experiència del 1976 va ser un intercanvi proposat per un agrupament escolta alemany, i la unitat encarregada d’acollir-los va ser la de Pioners i Caravel·les. Els escoltes alemanys van venir durant la Setmana Santa del 1975.

“La unitat de Pioners i Caravel·les havia preparat, per aquella ocasió, un camp d’hivern a la Morera del Montsant. Es van plantar les tendes al costat d’una vella i solitària masia, on una monja volia fundar una comunitat. Aquells dies els escoltes alemanys i catalans la vam ajudar a endreçar el terreny i a fer algunes reparacions a la masia. Després del camp d’hivern va tenir lloc l’acollida dels alemanys, tot repartint-los per les llars dels Pioners, Caravel·les i caps. Ens trobàvem al cau i fèiem de guies turístics per Tarragona. Després d’uns dies, els alemanys van seguir el seu viatge fins a la Costa Brava ja que tenien més temps de vacances.

6

Pioners i Caravel·les a l’ajuntament de Bensberg, Alemanya.

més enllà de les fronteres L’experiència va ser tan engrescadora que de seguida es va començar a parlar de la segona part de l’intercanvi: els Pioners i Caravel·les de l’Alverna aniríem a Alemanya de camp d’estiu l’any següent, el 1976. Es van fer tota mena d’extrajobs per pagar el viatge. El més destacat va ser recollir diaris, perquè se’n van aconseguir una gran quantitat. També es van preparar activitats culturals, representacions (mims, castells, cançons, cuinar una truita, fer pa amb tomaca, etc). En resum, va ser la feina de tot un curs.

A la fi, l’estiu del 76, ens vèiem els Pioners i les Caravel·les a la plaça Universitat de Barcelona agafant l’Europa Bus cap a Colònia (Alemanya). L’arribada a la ciutat alemanya va ser espectacular: la visió nocturna de l’immensa

El Lluís Villarroya ens explica la realitat ben diferent que van poder viure allí aquells dies. “Aquells escoltes tenien un pressupost molt important perquè estaven subvencionats pel seu govern”. Durant la seva estada van ser rebuts per l’alcalde de Bensberg i els Pioners i Caravel·les correspongueren construint “una mena de torre de quatre” davant l’Ajuntament.

Lluís Villarroya Vilalta, el nostre narrador, es va incorporar com a Rànger a l’Alverna l’any de la seva fundació, el 1969. Va estar tres cursos a Ràngers i tres a Pioners. Va deixar l’agrupament als disset anys, després de participar en aquest camp d’estiu d’Alemanya del 76. Es va tornar a incorporar com a cap de Pioners-Caravel·les el curs 80-81.

FinJamboree 2004 L’estiu del 2004, el Truc ‘85, com a culminació del seu pas per aquesta unitat, va decidir participar a la FinJamboree, una World Jamboree (trobada mundial d’escoltes) que es va celebrar enmig de boscos i llacs prop de la localitat de Tampere, al sud de Finlàndia. Aquestes trobades se celebren més o menys anualment, intercalant-hi les europees amb les mundials.

Truc ‘85 al FinJamboree.

Catedral amb el pont sobre el Rhin ens va impressionar a tots. Penseu que en aquella època no era freqüent viatjar a l’estranger”.

Els pioners i les caravel·les van acampar als boscos de Gerolstein, a la regió de Eifel (Renània-Palatinat). “Allí vam fer les activitats pròpies dels campaments, com instal·lacions (taules i bancs de troncs, tendes, intendència...), jocs, foc de camp, etc. També vam fer visites i excursions, com la d’un castell on vam viure una exhibició d’uns falcons, la vall del riu Mosela, Trier, una planta embotelladora d’aigua, i més.”

En acabar el campament es van traslladar a Bensberg, població on estava l’Agrupament dels amfitrions. “Allí ens vam distribuir per les cases dels nostres companys escoltes. I quines cases! Es tractava d’un poble residencial molt a prop de Colònia, i les famílies dels alemanys eren de classe mitja-alta. Vam visitar Colònia i el seu museu romà, navegar pel Rhin, assistir a festes i reunions en diferents cases i al seu cau. Fins i tot ens van portar a volar en avioneta”.

Tal i com ens explica l’Arcadi Cornadó “allí els trucaires i animadors vam poder conèixer i conviure amb 11.000 escoltes, la majoria finesos, però també arribats de països com el Camerun, Canadà o Japó. Essent majors d’edat, vam participar com a “equip logístic”, i ens vam encarregar de cuinar el dinar pel dia de visita de les famílies.

Durant la resta del campament vam poder realitzar tallers amb troncs, jocs sota la pluja, curses d’orientació, focs de camp... De fet, el campament s’organitzava en “subcampaments”, on convivien un grup escolta de Finlàndia amb un grup estranger. Van ser moltes les anècdotes degut al nostre nivell d’anglès i a les diferències en la manera de fer entre els escoltes de diferents punts del planeta. No era estrany veure desfilar tots els scouts del campament amb camisa, dirigint-se a la cerimònia d’hissar la bandera, o veure els finlandesos fent estructures i construccions inversemblants amb els troncs dels arbres. Fins i tot ens vam poder banyar en una típica sauna finlandesa, per acabar llençant-nos al mig d’un llac al mig del bosc”.

Després del campament, que va durar deu dies, els trucaires encara es van quedar cinc dies més per Helsinki fent una mica de “turisme”. “Va ser una gran experiència que, de ben segur, no oblidarem mai. De fet, una de les trucaires, la Zaida, va conèixer un noi d’allà, i ja fa uns anys que s’ha casat amb ell i viuen junts em aquell país!”

XAVIER ABELLÓ TOMÂS 7

L’escoltisme: moviment internacional

BP

era el renom d’en Robert Baden-Powell, un militar important de l’imperi britànic que va tenir especial èxit a Sud-Àfrica. En concret es va distingir a la Guerra contra els Boers (1900), que eren descendents d’holandesos.

La principal gesta de BP va ser la resistència del setge de Màfeking, on els soldats anglesos, superats pels boers en una proporció de 8 a 1, varen resistir força mesos.

Sembla que en aquella situació BP va crear un cos de nois voluntaris que feien tasques de vigilància, rastreig i missatgeria, els quals van contribuir a la resistència de la ciutat de Màfeking.

Aquells nois van ser anomenats scouts (escoltes) i portaven una insígnia que recordava una flor de lis, símbol que posteriorment va ser adoptat pel moviment escolta mundial.

Pel que sembla aquells nois van ser ensinistrats per en BP en les arts del camuflatge, el pionerisme i la supervivència en entorns hostils.

nois, que ben aviat va esdevenir un best-seller de l’època, i que es va fer realitat en el primer campament amb vint joves a l’illa de Brownsea l’any 1907.

El cas és que el 1909 el moviment escolta ja s’instal·la a l’Argentina i a Xile, i en pocs anys arriba als Estats Units, Canadà i Austràlia. Els països vinculats a la corona britànica són els primers que acullen el moviment de joves, i gràcies als vincles de l’Imperi apareixen unitats a llocs tant dispars com Malàisia, Índia i Egipte, entre d’altres. A Europa també s’escampa la taca escolta a tots els grans estats, i als Països Catalans arriba el 1927 de la mà d’en Josep M. Batista i Roca, que funda Minyons de Muntanya.

En l’actualitat hi ha més de 28 milions d’escoltes al món en 216 En l’actualitat hi ha països 216 països amb movi-

8

ment escolta, i més de 28 milions d’infants i joves que gaudeixen de les seves activitats. De fet, sembla que els únics que no tenen escoltes són Myanmar, Xina, Cuba, Corea del Nord i Laos.

Deixant de banda el passat militar de l’Escoltisme, que segur que no és del que podem estar més orgullosos, alguna cosa deuria aportar aquesta nova activitat per als joves de l’època per a què, en l’Anglaterra postindustrial, arrelés amb tanta força.

Potser va ser que per primera vegada hi havia una proposta de lleure per a infants i joves que es basava en l’esperit col·lectiu, el contacte amb la natura, la solidaritat i l’educació en uns valors, tot ben amanit amb una simbologia plena de referències indigenistes.

L’Organització Mundial del Moviment Escolta (WOSM en anglès) és el moviment que acull l’organització escolta, i que actualment té la seu a la ciutat suïssa de Ginebra. Aquest moviment està agermanat amb l’Associació Mundial de Noies Guies i Noies Escoltes. A Catalunya la Federació Catalana d’Escoltisme i Guiatge acull les organitzacions d’Escoltes Catalans, Acció Escolta de Catalunya i Minyons Escoltes i Guies de Catalunya, aquesta darrera a la qual pertany el nostre Agrupament Escolta Alverna.

Aquest ideari el va concretar en el llibre fundacional Escoltisme per a

MÀRIUS CASTELLVÍ GAVALDÀ

Dinorama

Carrossa de l’Alverna 1982 durant la guerra de la farina. Aquell any els pares i mares hi van col·laborar força.

COMPARSES DE L’ALVERNA

Carrossa “Tarragona Fumtàstica”. Carnaval del 1992.

E

n aquest número comencem “Dinorama”, una nova secció dedicada a recuperar la història de l’Alverna en imatges. Ho fem amb un recull de fotografies de comparses de carnaval. Esperem que l’extens arxiu de l’agrupament ens permeti descobrir autèntics “tresors” de les aventures passades. Aquesta secció resta oberta a les aportacions de qualsevol alvernià que tingui fotos o diapositives empolsegades... sempre que siguin políticament correctes!

Astèrix a Tàrraco.

Carnaval del 1998.

Ràngers i Noies Guies al Carnaval del 1981.

9

 “MONT BLANC DU TACUL”

L’Ariadna Puig té 23 anys i porta des dels 8 anys a l’Alverna. Va entrar al cau el 1998 a la unitat de Llops i Daines com a daina de 1r any. Ha passat per totes les unitats fins arribar a fer de cap. Porta quatre anys com a cap, dos a la unitat de Llops i Daines, un a Ràngers i Noies Guies i aquest és el seu primer any a l’Equip d’Agrupament com a secretària.

L

’ascensió a un pic de 4.000 metres és quelcom simbòlic per tot amant de la muntanya. L’estiu passat vaig poder viure aquesta gesta acompanyada de dos amics. La muntanya en qüestió va ser el Mont Blanc du Tacul, situat al massís del Mont Blanc als Alps francesos. Amb els seus 4.248 m és el quart cim més alt de França i un dels més fotografiats, ja que està acompanyat dels cims del Maudit (4.469 m) i de l’emblemàtic Mont Blanc (4.810 m).

Sortim de Chamonix i agafem l’últim telefèric del dia que puja a l’Aiguille du Midi. Un cop a l’estació superior ens preparem amb piolet, grampons i casc. Ens encordem per sortir a la muntanya per una afilada aresta de neu; a l’esquerra, una caiguda de més de dos mil metres que ens duria en pocs segons fins al mateix poble de Chamonix, a la dreta, la Valleé Blanche, on pretenem fer nit.

Un cop allí plantem la tenda sobre el mar de gel on haurem de passar la nit. Al vespre el temps comença a empitjorar fins que cau una gran tempesta de pluja, pedra i vent. Arraulits dins de la tenda, l’aigua comença a entrar i a amarar-ho tot. Estem estrets, incòmodes i mullats. Quan ja és totalment fosc i sembla que la tempesta s’hagi calmat valorem l’estat de la tenda i de la nostra roba (tot plegat, xop) i decidim anar al refugi 10

Cim del MontBlanc du Tacul amb el Maudit i el Mont Blanc de fons.

A la pàgina esquerra, hidratant-nos mentre pugem, amb la Valleé Balnche a sota i l’Aguille du Midi al fons.

Foto: Albert Saragossa.

A la dreta, fantàstiques vistes de les muntanyes més boniques des del cim.

Foto: Jordi Saragossa

des Cosmiques a passar la nit per afrontar l’ascens de l’endemà en bones condicions.

Enmig de roncs i d’una calefacció massa forta, cap dels tres aconseguim dormir gaire. A les dues de la matinada els primers alpinistes es lleven per anar a fer el Mont Blanc per la via d’atac al cim que passa pel Tacul i el Maudit, la via dels quatre-mils. Nosaltres ens llevem a les cinc, tenint com a regal una espectacular sortida de sol mentre travessem la Valleé Blanche.

Un cop creuada la gran vall de gel toca pujar i pujar de valent. Ens trobem just al peu del Tacul i a partir d’aquí tot és pujada. Ens trobem amb la primera esquerda; per sort aquest any està tapada per una gran rampa de neu molt empinada. Clavem bé grampons i piolet, i cap amunt! Seguim les traces que altres alpinistes han deixat, passant per parets de gel espectaculars fins a la segona esquerda, aquesta en no tan bon estat. Només un pont natural de gel et comunica amb l’altra banda.

El descens és fa força pesat, tot i que també ens ho passem bé tirant-nos com si fos un tobogan i clavant el piolet a temps per no embalar-nos massa. Tornem a travessar tota la Valleé Blanche. Portem més de vuit hores caminant i ara ens toca tornar a pujar fins l’Aiguille du Midi. La pujada es fa duríssima a causa del cansament acumulat, però hem d’estar concentrats per tornar a passar la perillosa aresta.

Ja sopant a Chamonix, la importància de les hores caminades o del desnivell superat perd sentit, i el record de petits fragments et queden gravats a la retina i et fan començar a somiar quin dia podràs tornar a pujar ben amunt.

Un cop a l’espatlla de la muntanya ja es veu el cim. I ja a pocs metres de fer cim hi ha un últim pas complicat que requereix assegurar-nos amb les cordes i grimpar per un corredor de roca (amb els grampons posats no és gens fàcil).

Al cim hi ha alguns alpinistes italians però aviat ens quedem sols amb unes vistes impressionants: Mont Maudit, Dome du Gouter, Mont Blanc, Grandes Jorasses, Dént du Géant, Aiguille du Midi, Aiguille Verte, Cervino, massís del Monte Rosa, etc... Com que no tenim pressa, aprofitem per fer-nos unes fotos i vídeos.

Cansats però contents un cop arribats a Chamonix.

Foto: Xavier Saragossa 11

Entrevistem...

ELENA MOYA PEREIRA

L

’Elena va néixer a Tarragona, va estudiar a l’escola Pax i a les Teresines, i es va graduar en Periodisme a l’Universitat de Navarra. Després de treballar a ‘El Periódico de Catalunya’ va aconseguir una beca Fulbright per estudiar un màster en periodisme financer als Estats Units. De tornada a Barcelona, l’Elena va començar a treballar per l’agència de notícies Bloomberg, des d’on va traslladar-se a Londres. Allà va dirigir el canal de Bloomberg TV en castellà, portant un equip que incloïa la Letizia Ortiz. Després també va treballar a Reuters i al ‘Guardian’. Actualment continua vivint a Londres amb la seva companya Maria, de Dinamarca, i treballa com a Investment Writer a la City mentre escriu la seva segona novel·la. a la Rambla... La vam pintar de groc i vam posar capses d’ous al sostre per insonoritzar-la. Els caps -el Jose, el Joan, la Neus i la Irene- van pintar un llop maquíssim i un sol a la paret.

A casa anb la Maria.

“Recordo els dissabtes al Cau com una gran aventura”

12

Què és el que més recordes dels dissabtes de cau?

Ho recordo com una gran aventura.

De petita estava nerviosa a l’hora de dinar, tot veient el Marco o la sèrie infantil “de turno”. Els anuncis previs a la pel·li de l’oest eren un bon senyal perquè volia dir que ja podia marxar!

Era tota una aventura poder passar tot el dissabte a la tarda sense els Com i quan comença la teva vida es- pares. Quedava al quiosc amb la Sol i colta? l’Eva un quart abans i anàvem juntes.

Les meves germanes anaven al Robert Amb els nostres grups fèiem reunions d’Aguiló, a la Rambla, però a mi no em i preparàvem l’empresa: des de fer trideixaven perquè era molt petita. La neus a preparar la fira de Xauxa. Pintàprimera sensació d’enveja que tinc vem, fèiem xivarri, i després, el millor: és a l’estació de Tarragona, quan vaig sortir al pati a jugar a futbol amb els veure que, a més de les meves ger- més grans. Això sí que era la bomba. manes, també marxava d’excursió la M’agradava molt fer reunions, tots en meva amiga de l’escola, l’Eva Marru- cercle, parlant, debatent, decidint... gat. I jo a l’andana. Quina ràbia em va Era tan diferent de l’escola... fer! Vaig protestar molt, i em sembla que això que va ser el que va fer que T’han quedat coses del cau a la teva els meus pares m’hi apuntessin. vida adulta?

Sí, sí, és clar. Jo crec que el cau ens va Per què vas precisament a l’Alverna? transmetre molt bons valors: ajudar, Em sembla que van tancar el Robert la natura, el grup, l’activitat, lluitar i d’Aguiló o tothom va marxar a l’Alver- aconseguir somnis, fer les coses bé... na; el cas és que tothom qui conei- Moltes d’aquests coses encara les faig xíem hi va anar. Vaig començar als 7 ara: encara m’encanta anar d’excursió, anys, el primer any de Llops. Estàvem la tenda, però, l’he canviada per hoals Caputxins, en una sala que donava tels de luxe, que no està renyit amb

estar a la muntanya! Jo gaudeixo molt caminant, per exemple, vuit hores pels glacials de la Patagònia: ara bé, és molt millor si després pots tenir un bany calent i un llit! El que m’ha fet molta gràcia és quan he anat de càmping a Anglaterra: el primer cop, jo tota decidida agafant un bon pedrot per clavar les piquetes, i els meus amics rient, preguntant on anava amb allò. A Anglaterra, amb tanta gespa, les piquetes entren soles!

I a més del gust per la natura?

En un pla més profund i en contrast amb els països més capitalistes on he viscut, com els Estats Units o Anglaterra, veig que el cau em va donar una visió de grup i conjunt, mentre que aquí o a d’altres escoles/centres a Catalunya/Espanya s‘ensenyava una visió més individualista de la vida. Jo no canvio res, i penso més en ser feliç que en triomfar, i sé que això passa per tenir amics i estimats.

nar dels Estats Units amb un brillant màster en periodisme financer, també em van dir que “nanai”. Anglaterra m’ha permès escriure un llibre –no et pregunten tant: “Tu qui ets?”. També, com a lesbiana, el “mercat” era molt més gran a Londres fa tretze anys, quan vaig arribar. Ja sé que això ha millorat molt ara a l’Estat Espanyol, i jo estic molt contenta, però quan estava soltera, era millor estar aquí!

I finalment, el més important: a Anglaterra he pogut jugar a futbol a una lliga nou temporades, quan a Espanya havia de jugar a basquet perquè el futbol era de nens!

Has endegat una nova faceta d’escriptora amb The Olive Groves of Belchite: què ets ara; periodista o escriptora?

La novel·la ha estat una gran alegria i, de fet, ara treballo com a Investment Writer a la City, que paga més i em deixa més hores lliures que el periodisme.

La seva primera novel·la.

Un record d’aquests que marquen?

També he pensat molt en el viatge que vam fer a Pioners. Vam dir que aniríem a Alemanya de camp d’estiu i ningú ens va creure. Doncs bé, vam anar quinze dies a la Selva Negra. Vam fer un dossier, que encara guardo, verd, amb la cançó d’Itaca al capdavant.

Alemanya va ser la nostra Itaca. Això ha estat un molt bon exemple a la vida. Qui et pot dir que no? També em van dir que no escriuria mai en diaris anglesos o americans, que no em publicarien la novel·la i que no em donarien una beca... S’ha de tenir Ítaques i anar-hi, sí o sí.

Com ho portes tant temps fora de Tarragona?

A Anglaterra estic molt feliç, m’ha donat tot el que no podia fer a l’Estat Espanyol. Per començar, una feina! I viure d’una professió com la del periodisme amb dignitat i bona paga. Quan vaig acabar la carrera a Espanya hi havia un 25% d’atur, i després de tor-

Això em permet centrar-me en el segon projecte, que anirà sobre mestres durant l’època de la República. Jo crec que els 400 anys de catolicisme i 40 de franquisme pesen com una llosa a les espatlles de tots els catalans i es-

De trucaire, al Montsant el 1987.

13

panyols, per joves que siguin o que visquin fora. Encara no hi ha igualtat amb la dona, hi ha molta corrupció, el nepotisme impera, tot va molt amb “enxufisme”, i en molts casos l’autoritat no està legitimada, molt sovint la gent arriba al poder sense haver-s’ho guanyat. El millor d’aquesta crisi, per buscar algun consol, és que la gent ha anat al carrer i està protestant i exigint explicacions. La premsa també s’ha espavilat i critica més. Això és molt bo.

El meu llibre intenta transmetre tot això, diu que encara no som una societat democràtica madura, on tothom pugui explotar el seu potencial, aconseguir els seus somnis.

da algun bocinet de cau, encara?

Sí, sí és clar. L’esperit sempre hi és. La daina és neta i endreçada, i jo sempre ho he estat! I també procuro respectar la natura i ser decidida i anar endavant, tot i que moltes vegades costi.

Sempre recordaré amb molt d’afecte el cau, que em va donar educació i moments de gran felicitat. Fer l’hora dels adéus en acabar un camp d’estiu,

Sabem que viatges molt i aprofites per fer excursions. És cert que t’hi enduus el fulard?

Ha, ha! I tant que sí, és molt pràctic! El vaig portar per fer el Camí Inca al Perú, per arribar al Machu Pichu, i també per fer el Camino de Santiago en bici, 800 km que vaig compartir amb la Maria per celebrar el meu 40è aniversari.

Anava fenomenal sucar el fulard a la font, posar-lo al cap, i continuar pedalejant.

Signant llibres.

caçar gambutzins en plena nit, el sabor de la taronja a l’ombra d’un arbre al Montsant, jugar al mocador, riure al foc de camp, Alemanya, Ítaca...

L’única cosa que he esborrat de la meHi ha l’Elena daina, guia o caravel·la a mòria són els pals de la tenda clavats The Guardian o en el teu llibre? Que- a l’esquena!

tens fotos antigues?

La comissió d’arxiu, en aquests darrers mesos, ha adquirit el material per tal de poder muntar l’arxiu de l’agrupament gràcies a la participació en el programa TU AJUDES i a través dels punts que ens han donat els familiars i amics del cau.

El material del que disposem és: un portàtil, dos escàners de diapositives, material d’oficina, caixes arxivadores, contenidors de diapositives i carpetes. Amb tot això hem pogut reiniciar la tasca de identificació, 14

descripció i classificació de la documentació. S’ha començat a escanejar fotos per tal d’arxivar-les.

Fem una crida a tots els amics i amigues que tinguin fotos de l’agrupament o documents diversos per casa que es posin en contacte amb l’equip de l’arxiu, per tal de poder completar la memòria històrica del cau.

La feina ja està en marxa!!

15

Pioners i Caravel·les de camp d’hivern

Llops i Daines a la Roca (Mont-roig)

Camp d’hivern dels Castors extraterrestres a Blancafort

fotoTICS

R/NG a Vallclara

Ràngers i Noies Guies al camp d’hivern a Vallclara 16