TICS La revista d’Antics i Amics de l’AEG Alverna
Núm. 7 Juliol - Octubre 2011
http://www.aeigalverna.org/anticsiamics/ PORTADA
UN NOU PAS NOTÍCIES
•
EQUIPs DE CAPS 2011/12
•
EL PAS D’UNITAT
•
TRUCAIRES CASTANYERS
•
II TRAVESSA SANT MAGÍ
Un nou pas
EDITORIAL
Oportunitats L’ASSOCIACIÓ
•
projectE 1000 alvernIans
ARTICLES
•
MOLLES DE PA per Empar de Bofarull
•
CONSELL PER A LES RUtES DE MUNTANYA per Màrius Castellví
•
FUNDACIÓ CASAL L’AMIC per Jordi Navarro
MÉS NOTÍCIES
•
CRÒNIQUES DELS CAMPS D’ESTIU 2011
ENTREVISTEM...
•
EL PARE MANEL
DESCOBERTA I AVENTURA
•
DE MAR A MAR per Arcadi Cornadó
HUMOR
•
Xiruquerus per Màrius Castellví
FOTOTICS
•
ESTIU 2011 i nous caps
* Foto de portada: Pas d’Unitat 2011 a l’ermita de Llorito.
L’Associació d’Antics i Amics de l’AEG Alverna no es fa responsable de les opinions i/o articles de tercers publicades a la revista TICS.
Equip de Redacció: Xavier Abelló Màrius Castellví Xavi Fort Joan Olivan Mayte Solé Maquetació: Cinta Olivan Joan Olivan
Antics i Amics de l’Alverna
Comença un nou curs amb el pas d’unitat, que visualitza el progrés educatiu i la renovació personal que comporta passar de veterà d’una unitat a novell de la següent.
“La meva manera de ser cristià entén que la fe i l’acció social són part de la mateixa cosa”
Antiga Facultat de Lletres
Pl. Imperial Tarraco TARRAGONA
anticsiamics@aeigalverna.org
www.aeigalverna.org/anticsiamics
Entrevistem el Pare Manel, mossèn i conegut activista social de Barcelona. p.13
Equips de Caps 2011/12 Comença un nou curs amb moltes novetats als equips de caps i amb un bon grapat d’objectius nous o renovats. D’entrada, com una de les prioritats, es proposa treballar un conveni amb l’Ajuntament per definir les condicions dels locals, alhora que es vol obrir la porta a col·laborar amb l’espai de joventut Kesse, i compartir el pati que ha millorat l’Institut Tarragona amb nous equipaments esportius. En un altre nivell, es vol tirar endavant la iniciativa de crear un arxiu històric de premsa dels últims anys i incrementar la cooperació amb Antics i Amics.
Castors
Joan Manel Burillo, Laura Fort i Gemma Solé L’equip de Castors es renova completament. El Joan Manel i la Laura, com a caps de 2n any, faran la funció de caps amb experiència a la unitat, i la Gemma puja de Truc amb molta mà amb la canalla . Seran, doncs, els responsables de cuidar els més petits i petites de l’Alverna.
Pasqual Ortega, David Nogués, Danae López i Òscar Fabregat Els Llops i les Daines tindran aquest any l’únic equip de quatre caps, però només fins el febrer, quan l’Òscar haurà de marxar a estudiar fora. La Danae aquest any és qui dona continuïtat t i experiència, en el seu segon curs com a cap. D’altra banda, puja el Pasqual de Truc, que aportarà molta imaginació a la unitat. La resta són autèntics fixatges, el David i l’Òscar, que ja van ser intendents als camps d’estiu.
Pioners i Caravel·les
Ricard Sendra, Clara Olivan i Mar Solé
Víctor de la Torre, Blanca Domingo i Lluís Vendrell Els Pioners i les Caravel·les tindran l’equip de caps amb més veterania; amb el Lluís, que repeteix a Pioners en el seu tercer any com a cap, i amb la Blanca, en el seu vuitè any. Els acompanya el Victor, que arriba amb molta energia de Truc.
Truc
Equip d’agrupament
Luisja Manjón i Toni Duran
Lluís Vendrell i Núria Andreu (Caps d’Agrupament), Alba Suanes (Tresorera) i Ariadna Puig (Secretària).
El Luisja completarà el seu cicle a Truc amb les noies i el noi de segon any, que prepararan durant el curs el seu darrer projecte a l’Agrupament. Pel que fa als nous trucaires, tindran com a guia i animador el Toni.
2
Llops i Daines
Ràngers i Guies
Els mitjans de l’Agrupament tindran enguany un equip molt treballador. La Mar, amb el seu cinquè any com a cap i el seu tercer any a ràngers, serà la veu de l’experiència a la unitat. L’acompanyen la Clara, que puja de Truc, i el Ricard, un altre dels fitxatges d’enguany.
Equip de suport
Els equips de caps, d’altra banda, ja han manifestat que enguany es serà especialment estricte amb l’assistència dels nens/es, atesa la llarga llista d’espera existent; i en el foment de l’ús del foulard en activitats realitzades fora de l’Agrupament. Per últim, cal també remarcar que els caps seguiran actualitzant el pla estratègic (PEA), formant-se en els diferents cursos que s’ofereixen des de Minyons, i fent extrajobs per fer calaix pels futurs locals.
Albert Claramonte, Arcadi Cornadó, Salva Grau, Mehdi Salec i Joan Espuis
L’Equip d’Agrupament es renova aquest any amb dues entrades noves a l’equip: el Lluís com a Cap d’Agrupament, substituint la Gemma Vendrell. i l’Ariadna com a secretària substituint l’Arcadi Cornadó. L’Alba complirà el seu tercer i últim any com a tresorera. Dels quatre, només el Lluís farà de cap d’unitat.
Comença el curs amb el Pas d’Unitat L’Agrupament va engegar el curs el passat 22 d’octubre amb una activitat ambientada en el món dels pirates que es va desenvolupar principalment a l’Ermita del Llorito. El pirata Barbaverda va demanar ajuda a l’Agrupament perquè havia perdut el seu lloro i el seu mapa quan es va encallar la seva nau al port de Tarragona. Amb l’ajuda dels pirates (caps) i dels grumets del pegat lila (nens i nenes) van realitzar una sèrie de proves en petits grups per la ciutat per tal de reconstruir un mapa que els va portar a tots fins a l’Ermita del Llorito. Cada petit grup va haver de pensar-se un nom pel seu bot pirata, una bandera, la seva cançó i fabricar-se un pegat lila per ser un bon grumet. Després de dinar es va fer el Pas d’Unitats on van quedar tancades per aquest curs les noves incorporacions i els nous equips de caps. Finalment, ja per unitats, es va baixar xino-xano cap al Cau per experimentar les primeres sensacions dels grups renovats. Un any més aquest inici de curs realitzat conjuntament per totes les unitats i membres de l’Agrupament ha servit, entre altres moltes coses, per visualitzar el creixement personal amb el pas dels més grans de cada unitat a la següent i per facilitar la incorporació dels nouvinguts, bé sigui a l’Agrupament o a altres unitats. És també molt important la convivència i cooperació entre grans i petits que es practica en aquest tipus de trobades, a banda del reforçament del sentiment de pertinença a l’Alverna.
Trucaires, castanyers per Tots Sants
Un any més, els components dels dos grups de Truc, els que acaben de deixar Pioners i Caravel·les i els veterans de Truc 2, han unit esforços per organtizar la venda de castanyes. La pluja va complicar molt la feina i va disminuir la clientela els primers dies, però el temps va millorar
per Tots Sants i al final van haver de pencar de valent. Veterans i novells es van distribuir molt bé les tasques i els horaris i van acomplir amb nota l’ofici de castanyers al carrer, tradició que els Pioners de l’Alverna van recuperar per Tarragona fa quaranta anys. 3
La festa continua Com ja és tradició des de fa un bon grapat d’anys (almenys ja en són dos), el 15 d’agost es va celebrar la Travessa d’Andròmines de Sant Magí a la Platja del Miracle dins dels actes de la festa major tarragonina dedicada al nostre patró més mariner. La participació s’ha mantingut respecte a l’any passat, cosa que ens fa pensar que no va ser flor d’un estiu i la festa de l’aigua té bona salut. Si, a més a més, tenim en compte que hi ha alguna embarcació de fora del nostre “àmbit” que s’anima a participar-hi (de moment els deixem guanyar sempre!!) i que sembla que s’ho passa bé, aquesta pot ser la millor “publicitat”. Esperem que, en els propers anys, el número d’embarcacions vagi en augment fins que siguem capaços de fer categories, eliminatòries, sessions d’entrenament...; bé, potser esperem no arribar a tant i ens conformarem amb què la gent ens vagi coneixent i que la Travessa es converteixi en un acte tradicional i participatiu per tot tipus de grups de gent (tipus la Baixada del Pajaritu). De moment, la climatologia ens respecta (Sant Magí, del que som grans devots, en ajuda tot el que pot, cosa que Santa Tecla no fa amb els seus!!!). 4
Detall de la instantània de Fred Ratel, guanyadora del concurs de fotografia.
2a Travessa d’Andròmines de Sant Magí LA CLASSIFICACIÓ Fletxa del Mar a l’embarcació més ràpida
Somos Longos
Palanganeru Major
a l’arribada amb més aigua beneïda
GGP Ganxet de Secà a l’arribada amb menys aigua beneïda
Bidròmina Ultramar per la vinguda de més lluny
Assessoria de l’Ajuntament
I Concurs de Fotografia Enguany, com a novetat, es feia el I Concurs de Fotografia, la qual cosa va fer que la platja estigués plena de gent amb càmeres i que, d’aquesta manera, l’acte quedés immortalitzat des de diferents punts de vista. Atès que el nivell dels participants al concurs era molt igualat, el jurat (format pel Xavi Fort, la Marta Martínez i la Rat Mas) va decidir que la fotografia guanyadora fos “Comença l’aventura”, feta pel prestigiós artista Frederic Ratel (conegut amb el nom artístic de Fred). El premi era un àpat per a dues persones al Restaurant Entre Rambles, conegut pel seu bon menjar, bon ambient i millor tracte. Volem agrair l’ajuda de l’Agrupament, dels membres dels Antics, de l’Ajuntament i, sobretot, de tots els participants i de tota la gent que el dia 15 d’agost va anar a passar una estona –que esperem que fos entretinguda– i a fer caliu a la Platja del Miracle. Moltes gràcies i us esperem a tots l’any vinent!
Trempera Marinera per a la millor ambientació
Yellow Submarine
Narcís Monturiol a la 1a embarcació enfonsada
Nàufrags Perpetuadors de la Travessa a la millor representant del futur
Fondo de Bikini Germans Dalton
Visca Sant Magí i visca l’Alverna!
per a la més infractora
Desert per igualtat LA COMISSIÓ ORGANITZADORA 5
Editorial OPORTUNITATS
A
profitant el lèxic modern, si volguéssim cercar els “hastag” que identifiquen l’activitat de l’Agrupament, de tots els agrupaments escoltes, en podríem dir un grapat: descoberta, diversió, natura, grup, servei, espiritualitat, experiència..., i també, oportunitats. Potser des de la situació de les nostres famílies de l’Alverna, una mica més favorable que en altres contextos socials, ens costi d’entendre el que significa tenir “oportunitats”. Però de ben segur que hi ha molts nois i noies que a través de
que ens mostren experiències en l’experiència de compartir i de tenir aquest sentit. referents positius, tenen l’oportunitat Aquestes entitats han treballat en de decidir com volen que sigui la seva entorns difícils, però amb el temps vida, més enllà de les inèrcies que els han aconseguit que molts d’aquells imposa el seu entorn. En aquest número de TICS es mos- nens i nenes amb risc d’exclusió social avui siguin monitors tren altres experiències d’educació L’educació en el lleure i educadors, és a dir, transmissors de refeen el lleure que aporta models positius rents positius que aporten models poden ajudar altres positius en nens i nenes a cercar el seu camí. entorns menys favorables. El Casal L’experiència de l’educació en el L’Amic de Camp Clar o l’Associació lleure és poderosa, ens dóna “oporGrup Muntanyès de la Fundació Pare tunitats”... a tots. Manel a Nou Barris, són exemples
Projecte “1000 alvernians” L’Agrupament Escolta i Guia Alverna fa temps que va assolir la majoria d’edat i es dirigeix, lent però constant, cap a la flor de la vida. Ens trobem a menys de vuit anys de celebrar els nostre cinquantè aniversari, i, per estar a l’alçada de l’esdeveniment, ens hem plantejat un repte de grans dimensions: demostrar que per l’Agrupament han passat, des de la seva creació, més de 1000 persones. Sabem que serà molt complicat reunir les dades de tota la gent, però tenim temps i molta il·lusió i estem segurs de què com més a prop estiguem de l’any 2019 més gent retrobarem. De moment hem començat poquet a poquet, obrint un apartat a la nostra plana web per tal de donar a conèixer el projecte i perquè tothom pugui entrar les 6
seves dades. Vam fer un primer anunci a les xarxes socials i la resposta no ha pogut ser millor: ja hem aconseguit reunir 159 persones! No obstant això, necessitem molt la vostra ajuda. Res farà funcionar millor el projecte 1000 Alvernians que el boca-orella. Si coneixeu gent que va passar per l’Alverna i ara està desconnectada, parleu-li del nostre repte, del gran aniversari que s’està coent. Potser no arribarem a 1000, tant se val, però veure en un moment determinat més de 500 persones reunides per cridar ben fort i dir-li a la ciutat: “Jo sóc de l’Alverna” serà més que emocionant.
Molles de pa
L
’edat resguarda les històries, algunes de les quals naveguen en els meandres del record, amb persones, vivències i etapes diverses. Com els infants perduts de conte, espantats i confiats alhora, segueixo les molles de pa deixades no sé quan i retrobo una mena de camí que dibuixa el vincle amb la coeducació. El viatge passa pels viaranys de la memòria, per la biblioteca i l’arxiu particulars (a casa no som de llençar), i pel ciberespai. Les dues darreres fonts repassen, lligades a la innovació educativa, explicacions, nomenclatures, acords, tendències i avisos que es van matisant des dels anys 60 fins als nostres dies; les definicions són provisionals.
els diferents espais de formació. Concretem sense complicacions objectius en cada unitat. De contres, no n’hi veiem perquè ja hi hem pujat. Al cau i a casa, on els tres germans hem estat educats en igualtat de condicions, d’oportunitats, i som un bon equip. Els nostres pares es respecten, s’estimen i s’admiren i les opinions d’ambdós són fonamentals.
El tercer episodi em duu als dos cursos a l’equip d’aprofundiment. Sóc una dona casada i al segon any tindrem la primera filla. Amb la Maite i l’Anton, el Jordi, la Jacqueline i la gent de Lleida (la Mercè i el David) esperem amb interès els ponents Els instants evocats vénen més de gust. d’aquells dies tan intensos a Juneda i ens Coeducació: Rescataré tres moments. El primer és agrada escoltar-los de nou. El Pau Lòpez, creixerem plegats, no del temps de nena a l’Agrupament de el Salvador Juncà, la Lluïsa Morera i el Valls. Em reconec en la daina que juga, ens sé imaginar sense seu marit, l’Imma Reguant i d’altres... El canta i fa un taller de tapissos amb d’alCarles Masjuan condueix el taller de coeaquella convivència tres daines. Veig el primer camp d’estiu ducació: ens fa veure la riquesa d’infinites de guies a Santes Creus. Fem teatre: Les vivències i petites i grans descobertes de armes de Bagatel·la, amb les caps, el consil’altre o de l’altra que hi ha en una unitat. liari i un intendent que esdevindria cap nostre ben aviat. Ens ho passem molt bé. En començar el curs Un quart moment se m’imposa. És ara, davant de l’ordisegüent les caps ens demanen què ens sembla “ajuntar- nador, revisant un cop més les meves actituds, el projecte nos” amb els ràngers. Tenim aquell cap del campament i de família, la relació amb els alumnes, amb els companys, una de les nostres caps. Només dues persones per a una amb els amics... el món que volem construir. I tinc clar unitat de R/G tan nombrosa! Però també ens ho passem que la coeducació em va ensenyar a mirar d’una manera molt bé: anem a Miramar, seguim jugant i cantant, par- determinada les persones, els homes i les dones, a relalem, caminem. És la tardor del 75. Ens fem molt amics. cionar-m’hi. I deu venir sobretot d’aprendre a estimar i a Mor Franco, tenim una setmana de festa a l’escola i ens jugar net. trobem cada dia a jugar a cavall fort al Cau. Els nostres caps pleguen. Nosaltres ens reunim els dissabtes en algu- Empar de Bofarull Bertran na casa fins que hi ha caps nous. Creixerem plegats. No Va ser daina, guia, caravel·la i trucaire, cap i cap d’agrupament ens sé imaginar sense aquella convivència. N’hi ha que decidim fer de caps. I aquí ve un segon moment: la jove de 18 anys. A partir de llavors apareix el mot, el concepte: coeducació. Escoltem, opinem en
de l’A. Verge de la Candela de Valls, comissària de la demarcació de Tarragona i membre de l’equip de FOCA d’Aprofundiment. És mare d’una trucaire, d’una caravel·la i d’un castor de l’Agrupament Alverna de Tarragona. 7
CAMPS D’ESTIU/2011 Castors
Els castors van anar de camp d’estiu del 25 al 29 de juny al terreny Els Castanyers, que es troba a Santa Maria de Martorelles (Vallès Oriental). Uns dies abans els havia visitat el pallasso més important del món per dir-los que els havien seleccionat per a una acadèmia de pallassos, on els transformarien totalment. Van haver de viatjar amb tren i autobús per arribar a aquesta “acadèmia”. Van fer guerres d’aigua i de pintura, van dormir en bivac, van pujar el Turó Galzeran i, fins i tot, compartien terreny amb un paó!
A Els Castanyers de Santa Maria de Martorelles.
El camp d’estiu dels Llops i les Daines, del 26 de juny al 3 de juliol, va començar tot participant en l’imaginari “I Congrés de Científics Químics de Saldes”. Accidentalment es va escampar un virus molt perillós, que donava símptomes com ara ballar sardanes o fer-se abraçades; i van passar els dies buscant l’antídot, mentre augmentaven els infectats.
Tots els nens i nenes van assolir el títol de pallassos i van tornar a Tarragona, però amb ganes de més i amb les piles posades per al nou curs al Cau!
Llops i Daines
Van fer una activitat completament preparada pels nens i nenes: una cursa de vaixells pel riu, de quasi dos pams de fondària! També van fer figuretes de fang, el joc de les banderes amb xeringues d’aigua, un taller de cuina amb receptes molt originals, un gran concurs de cançons, una gimcana dels sentits, un raid de coneixença en petits grups i un gran sopar boig que van preparar els caps. A mig campament van fer una ruta de dos dies de veritables muntanyencs. Va resultar una mica dura, però van gaudir de magnífiques vistes del Berguedà i del Pedraforca, i van dormir –en lliteres de tres pisos!– al Refugi de la Serra d’Ensija. Els llops i les daines van fer una valoració final molt positiva del camp d’estiu. El grup cada cop s’ha anat unint més, està més coeducat, i al Jordi per fi li agrada el tomàquet! S’han assolit molts reptes!!!
Ràngers i Noies Guies
Ruta pel Berguedà.
Els Ràngers i Noies Guies van anar a Riudaura de l’1 al 10 de juliol. És un poblet de la Garrotxa amb una gran tradició de bandolerisme. Allí els bandolers de l’Alverna van haver d’ajudar els de la comarca a obtenir les monedes necessàries per acumular un gran tresor. En aconseguir-ho van descobrir el major tresor que es pot somniar: un mateix!
Camp d’estiu a Riudaura.
8
La ruta bandolera es va fer per la fageda d’en Jordà, passant per pobles com Castellfollit de la Roca i per la zona volcànica del centre de Catalunya. Els primers dies de ruta van estar marcats per la pluja i els darrers per l’impressionant paisatge que van travessar.
CAMPS D’ESTIU/2011 Pioners i Caravel·les
Els Pioners i Caravel·les van fer el camp d’estiu del 15 al 26 de juliol a Gòsol, al Berguedà. Els 6 primers dies però, havien de fer una ruta de Castellfollit fins a Berga, tot representant una comunitat medieval que fuig d’un drac per fundar un nou poble. Representaven la societat de l’època, amb els caps fent de família reial i de Cavaller Negre i els nois i noies repartits entre la noblesa, els cavallers i el poble ras, que havia de treballar per als nobles. Tot i que els caps ja van retallar l’itinerari previst pels propis nois i noies, les etapes previstes van resultar excessives amb tot el material personal i del campament que s’havien de repartir. Finalment van alternar jornades de ruta i de descans sacrificant part del recorregut previst.
Camp d’estiu a Gòsol, Berguedà.
Els Truc 1 van fer un campament itinerant per la Catalunya Nord del 22 de juliol al 3 d’agost. Tot el recorregut es va fer en transport públic, majoritàriament en tren, i a peu. Van visitar Cotlliure, on van veure la tomba de Machado; Argelers, on van buscar, sense èxit, les restes del camp de concentració dels refugiats republicans; Elna, amb la seva magnífica catedral i una emotiva visita a la Maternitat d’Elisabeth Eidenbenz; Perpinyà; Vinçà, i Prada de Conflent, on van cercar empremtes de Pompeu Fabra i Pau Casals. Des de Prada van visitar el monestir de Sant Miquel de Cuixà i van fer una ruta de muntanya al Canigó, pujant pel Xalet dels Cortalets i el Pic Jofre, per baixar després cap a Sant Martí del Canigó i Vilafranca de Conflent. Van fer la descoberta d’aquesta vila murallada i van acabar la ruta a la Tour de Carol. Les diferents descobertes de la història del nostre país, del seu passat medieval i del més recent de la postguerra, i la magnífica ruta del Canigó, han donat temes per al debat en el grup i l’enriquiment personal d’aquests joves.
Truc 2
Puigpedrós, cinquè cim assolit.
El camp d’estiu va resultar una mica accidentat, amb alguns lesionats i malalts, però tots els inconvenients es van anar superant sense problemes i no van impedir que els nois i noies es divertissin moltíssim i que el recordin com dels millors que han fet mai.
Truc 1
L’expedició Trukistan 93 al cim del Canigó.
Els Truc 2 van aprofitar el seu darrer camp d’estiu per fer una cosa inèdita al cau: pujar cinc dels pics més emblemàtics de Catalunya en deu dies. Les muntanyes que van triar van ser: El Turó de l’Home (1.712 m), el Canigó (2.784 m), la Pica d’Estats (3.143 m), el Puigmal (2.911 m) i el Puigpedrós (2.913 m). Cal dir que, per qüestions de transport, van haver de fer el primer uns dies abans de marxar de camp d’estiu. Després van establir el seu camp base a Llívia, i a partir d’allí van anar fent excursions d’un o dos dies per pujar cadascun dels cims. La Pica va ser l’ascensió més difícil, però també la més gratificant, en aconseguir deixar un foulard de l’Alverna al sostre de Catalunya. Aquests cinc nois i noies han tancat una etapa al Cau però en comencen una de nova amb molta il·lusió: quatre faran de caps i el cinquè estarà a l’equip de suport!
9
Consells per a les rutes de muntanya
F
ent una mica de surf per internet a la recerca de webs de temàtica xiruquera, hem topat amb un de força interessant: www.jouscout.com. Hi podem trobar informació de tota mena. Des de temes d’alimentació fins a activitats, orientació, llocs d’acampada, mètode escolta... En propers números de la TICS anirem recollint alguns dels temes que s’hi poden trobar, però ens ha semblat interessant, ara que hem començat un nou curs al Cau i tornen les acampades, recollir una sèrie de consells sobre seguretat i prevenció a les excursions, campaments i rutes de muntanya.
trobat una taula força curiosa, a tenir en compte a les sortides a la muntanya, que orienta i relaciona el pes de la motxilla, durada de la caminada, altituds i edat dels infants i joves. Edat Durada Desnivell 6/7 anys menys de 2h 300m 8/9 anys 2h 30min 500m 10/11 anys 3h 30 min 700m 12/13 anys 4h 30 min 800m 14/15 anys 5h 30min 1.000m 16/17 anys 7h 1.300m
Alçades Pes 500m 3kg 1.000m 4kg 1.500m 6kg 2.000m 8kg 2.500m 10kg 3.000m 12kg
COMUNICAR ON ANEM: En cas de rutes, excursions i sortides a la muntanya és important comunicar on es va A LA RUTA, PENSEM EN EL MÉS FEBLE: Cal tenir present i per quant de temps al responsable de la casa de colò- que el desenvolupament físic dels nois i noies no és mai nies, refugi o del terreny on s’estigui acampat, o uniforme. Quan es va en grup cal adaptar-se al ritme a qualsevol altre persona competent que i capacitat dels més febles. No és convenient se’n pogués fer càrrec de la situació si planificar les excursions i rutes pensant L’important és gaudir veu que no hem tornat en el termini en els més grans de la unitat, podem previst. tenir problemes amb els que no poden de l’experiència de la seguir i aigualir una activitat que pot ser EL TEMPS: Les excursions i altres actienriquidora per a tots. Pensem que el bon muntanya vitats a l’aire lliure estan molt condicionaexcursionista no és el que camina molt ràpid, des pel temps. S’ha de tenir en compte, i fins sinó el que manté un ritme constant. i tot suspendre, aquelles activitats en funció de la pluja o de la presència de boira. Amb infants caldrà limitar-se a LA HIDRATACIÓ ÉS FONAMENTAL: La hidratació moltes zones de poca altura, preveure el retorn abans que es faci vegades és la clau de l’èxit d’una ruta o excursió. S’ha de fosc i, en general, evitar caminar per tarteres, pendents portar suficient aigua per beure sovint i mantenir el renmolt forts amb herba i camins massa prop de cingles, diment en l’esforç. Cal protegir-se del sol amb un barret, esquerdes, barrancs profunds i talussos. crema solar,... ah! i no oblidar mai la farmaciola. EL PES DE LES MOTXILLES: Hi ha una relació directa entre Patir per patir no ens aporta res. L’important és gaudir de el pes de les motxilles i l’èxit d’una ruta. Cal evitar el pes l’experiència de la muntanya o d’una excursió. excessiu a les motxilles dels infants ja que, a més de patir, deterioren el gaudi de l’excursió. En aquest sentit hem màrius castellví gavaldà 10
Fundació Casal l’Amic
L
a Fundació Casal L’Amic és una organització sense ànim de lucre que té com a objectiu principal l’acció social i educativa amb infància, adolescència i joventut, en situacions de risc social. Té la seva seu a Campclar. Treballa, des de l’any 1983, fonamentalment als barris de Ponent de Tarragona i compta amb un centenar de persones, entre professionals, voluntaris i voluntàries i col·laboradors i col·laboradores que desenvolupen diferents projectes i programes socials a la ciutat de Tarragona en contextos socio-educatius, en l’espai del lleure o com a complement institucional, oferint recursos sòcio-educatius allà on no arriba l’administració.
25 anys treballant per la infància en risc
Els valors de la FCA són: la sostenibilitat, l’eficiència, el compromís amb la realitat social, l’autonomia professional i econòmica, la creativitat i la innovació professional, el voluntariat, la construcció de processos interna i externament i la coherència entre els projectes educatius i l’ideari. Com a ideari educatiu creiem en la intel·ligència emocional, en la resiliència, en l’autonomia i el sentit de l’humor com a eines personals. En la competència social, la gestió alternativa dels conflictes, l’arrelament a la comunitat i la sostenibilitat com a estratègia col·lectiva. I el respecte als drets humans, la solidaritat i la justícia social com a ideals per transformar el món. La intervenció sòcio-educativa del Casal l’Amic va iniciar-se l’any 1983 des del voluntariat, fent activitats d’esplai i posteriorment de reforç escolar, fins arribar a constituir un Centre Obert al barri de Campclar. La realitat actual de la fundació prové d’un llarg procés evolutiu que ens porta, especialment, a l’any 1997 quan es va decidir fer un gran
pas endavant i constituir-nos com a Fundació. Després de més d’un quart de segle, volem continuar creixent, fidels a la nostra missió, valors i ideari en la qualitat i la confecció de propostes i en l’àmbit d’intervenció. Actualment, la FCA compta amb 29 anys d’experiència desenvolupant projectes socials, educatius, de participació i de desenvolupament comunitari organitzats en tres àrees d’intervenció: àrea de lleure i comunitat, àrea de comunicació i participació i l’àrea d’escolarització. Entre els serveis i projectes que desenvolupa actualment la FCA podem destacar: el Centre Obert d’Infància a Campclar, la campanya d’estiu (casals d’estiu, colònies i camps de treball socials), A peu de carrer (projecte d’intervenció educativa al carrer, als barris de Ponent), dispositiu ACCÉS (que ofereix eines i assessorament als joves per afrontar-se al mercat laboral), Correspondències Ciutadanes (projecte de cooperació europeu que mitjançant residències artístiques, realitza accions d’art social), Unitat d’Escolarització Compartida Ponent, Gestió del programa PROA i del Pla Educatiu d’Entorn de la ciutat de Tarragona, Pack Escoles (tallers educatius que s’ofereixen als centres del Camp de Tarragona), Delegats en 3D (formació a joves de secundària en participació i assessorament de diversos processos participatius dins del Camp de Tarragona). Pots col·laborar fent de voluntari a les activitats o sent amic/ga col· laborador mitjançant donacions puntuals o aportacions periòdiques. Pots trobar-nos a: c. Riu Llobregat, bloc 4, esc. 10 1r 2a. 43006, Campclar – Tarragona fundacio@fundacio-casalamic.com JORDI NAVARRO LLIBERATO És president de la Fundació Casal l’Amic. 11
Entrevistem...
M
“A la presó, intento acompanyar, fer que se sentin considerats com a persones”
el pare manel
anel Pousa Engroñat és el mossèn de la parròquia de la Santíssima Trinitat, però potser el coneixereu més com el Pare Manel, per la seva activitat social a la presó i amb els infants de Nou Barris de Barcelona... i per la repercussió televisiva de les seves gales. Avui el tenim a Tarragona fent una xerrada al local de la Colla Jove on presenta el seu darrer llibre “Més a prop de la terra que del Cel”. Aprofitem l’oportunitat per a fer-li una entrevista per la TICS, on des del primer moment sentim la seva empenta, plena d’honestedat i senzillesa”. La teva tasca com a mossèn ha estat vinculada des de sempre als barris obrers de Barcelona? Tot i néixer accidentalment fora de Barcelona, la meva família és d’aquesta ciutat i des de ben petit m’hi vaig criar. La meva vocació com a mossèn va ser el resultat d’un procés interior que em va dur a identificarme plenament amb l’Evangeli, fins a la meva ordenació com a sacerdot l’any 1975. Des d’aleshores no m’he mogut de la parròquia de la Santíssima Trinitat dels barris de Verdum i Roquetes, una zona de la ciutat que es caracteritza per ser fonamentalment de classe obrera. El teu treball ha anat més enllà de les funcions pastorals d’un mossèn de parròquia? La meva acció social va començar d’una manera natural. Una parròquia té uns locals on s’hi fan activitats. A
través d’aquestes activitats vaig connectar amb molta gent del barri i amb moltes realitats difícils. Potser va ser la meva manera de ser cristià, que entén que la fe i l’acció social són part de la mateixa cosa, la que va fer que mica a mica amb relacionés amb joves de la presó, amb infants amb risc d’exclusió social i amb tot allò que suposés treballar pels que ho tenen difícil. Per a molts de nosaltres la presó és un món totalment desconegut. Què hi fas allí? Jo no vaig a la presó ha fer proselitisme ni predicar l’Evangeli. No és la meva manera de fer. Jo sols intento acompanyar les persones que la vida no els ha donat masses opcions, i sobretot que se sentin considerades com a persones, que no s’identifiquin amb el delicte, com sembla que els hi volen fer recordar cada dia des de les estructures penitenciàries. No obstant, et sorprendries de trobar persones ben lliures a dins, gent amb la seva riquesa personal que no s’ha destruït en aquells ambients. Normalment vaig a xerrar amb ells quan m’ho demanen, surto amb alguns voluntaris a fer activitats amb els més joves a fora de la presó... Des de la “Fundació Pare Manel” també feu molta feina amb els infants. Pel treball amb els infants tenim L’Associació Grup Muntanyès. L’any 1983, juntament amb la monja Luisa Alba, varem començar a organitzar
12
activitats pels nens i nenes del barri amb la col·laboració de voluntaris. El propòsit era establir una relació afectiva positiva amb aquells nens i nenes en situació de risc social, i amb les seves famílies, oferint suport per a potenciar el desenvolupament ple de la persona.
i tot una vegada em va voler acompanyar a la presó. L’èxit d’aquestes gales va fer que se’m conegués més, però la fama no significa res per a mi.
Després d’una bona estona xerrant, hem pogut comprovar que el Manel gaudeix amb la conversa, transmetent-nos que res del què passa al seu Actualment organitzem colònies de va- entorn li és aliè. Un referent valuós de cances, casals als col·legis públics, ac- compromís en vers els altres, no mastivitats esportives, i sobretot, l’esplai sa comú en els nostres temps. diari que ocupa la canalla les hores de després de l’escola, tant pel que fa a esbarjo com a fer reforç escolar. Tota aquesta activitat és una feinada! Com t’ho fas per tirar-ho endavant? Inicialment funcionàvem amb voluntaris, però ara tenim algun personal contractat per cobrir l’horari diari. Alguns d’aquests monitors contractats havien estat voluntaris. Estic molt content amb ells perquè són molt creatius i treballen molt bé. També bequem activitats d’altres entitats del barri a través de la nostra fundació. Amb l’agrupament escolta de Nou Barris també hi hem col·laborat.
Premiat com a millor llibre de no ficció. Sant Jordi 2011.
El que més em satisfà és que el 70 per cent de la xarxa social que ens dóna suport, les persones que col·laboren amb les nostres activitats, han estat usuaris anteriorment de les mateixes, la qual cosa confirma que l’experiència ha estat positiva. La Fundació Pare Manel ha agafat molta volada. Fins i tot es podria dir que ets un mossèn mediàtic... Suposo que és l’efecte “Rubianes”. Des de fa 15 anys organitzem la gala “puja al cel amb el Pare Manel” que pretén recaptar fons per a les activitats de la Fundació. El meu amic Carles Flavià em va proposar que participés en una gala l’actor Pepe Rubianes, ja que el coneixia personalment. I així va ser. En pocs anys vàrem haver de canviar de local perquè no hi cabíem. El Pepe era una persona especial, fins
Signant exemplars del seu llibre a la Colla Jove.
Podeu trobar més informació sobre la Fundació a: www.paremanel.org 13
Descoberta i aventura DE MAR A MAR
Arcadi Cornadó Royo va entrar a l’Alverna el 1995 i va passar per totes les unitats. Ha fet de cap d’unitat de LL/D, R/NG i P/C, de secretari de l’agrupament, i actualment col·labora a l’equip de suport. És mestre a l’escola Alfons I de Puigcerdà i un gran activista en la cultura popular, participant activament al Drac de Sant Roc, casteller i graller de la Colla Jove, actor esporàdic als Pastorets de la Golfa i altres. També és un esportista de diferents modalitats com les curses de fons, duatlons, caminades de resistència i un gran aficionat a la muntanya.
A
quest estiu, acompanyat de 3 mestres més de l’escola de Puigcerdà, vam realitzar la travessa íntegra del GR-11, la Ruta Transpirinenca. Un sender senyalitzat de gairebé 800 km, amb 35.000 m de desnivell que travessa els Pirineus, saltant de vall en vall, des del Cabo Higer, a Hondarribia, fins al Cap de Creus, unint així el Mar Cantàbric i el Mar Mediterrani.
Nosaltres vam decidir fer-ho en 39 etapes (la gent acostuma a fer-ho entre 35 i 45 dies), caminant cada dia del 7 de juliol al 14 d’agost. Dels 4 integrants de l’expedició, una portava un cotxe de suport, de manera que vam planificar les etapes acabant sempre que era possible en algun poble o refugi accessible, fet que permetia dormir en càmpings, tenir menjar fresc, i poder gaudir d’una sèrie de comoditats que sense el cotxe no hauríem tingut. El camí va començar amb dues etapes duríssimes, de més de 9 hores, que no quadraven gens amb la planificació de la guia, que marcava 5 i 7 hores respectivament per aquestes primeres etapes. Això ens va desmoralitzar, ja que el cansament, les butllofes i mals per tot el cos apareixien molt aviat, i vam arribar a dubtar de si podríem amb el repte.
bant a alçades considerables amb colls de quasi 2.800 m. El temps del juliol, fred i plujós, va fer que algunes etapes fossin especialment dures i que la boira ens portés algun problema, però la bellesa dels paisatges ens encoratjava a seguir endavant. Després de 25 dies caminant vam arribar a Catalunya, fet que ens va donar forces extra, sobretot quan anàvem trobant amics i familiars que ens visitaven. Sant Maurici i els Pirineus del Pallars van tornar a posar a prova el nostre estat de forma fins arribar a Andorra, segurament el tram més pesat del camí, amb etapes “trencacames” i amb paisatges molt urbanitzats. L’entrada a la Cerdanya, que ara és casa nostra, ens va fer veure que era possible acabar el GR. Rebuts amb un gran sopar pels amics de l’escola, ja només ens van caldre 10 dies aguantant la calor per arribar al mar. L’última etapa pel Cap de Creus, acompanyats d’alguns dels amics que havíem fet pel camí va ser un passeig triomfal. Al far del Cap de Creus ens esperaven amics i familiars per rebre’ns i celebrar, després del bany pertinent, que havíem complert un somni i l’havíem compartit amb uns fantàstics companys de viatge.
El tercer dia però ja ens vam adequar al temps marcat a la guia, i així vam entrar en una primera fase del viatge pel Pirineu de Navarra amb etapes suaus, d’unes 5 o 6 hores, que van permetre que el cos s’adaptés perfectament al ritme d’aixecar-se a les 6 del matí, caminar durant hores, descansar per la tarda i dormir aviat. Amb el cos ja a to, vam enfrontar-nos al dur Pirineu aragonès, amb grans desnivells, etapes més llargues, i arri14
Podeu llegir el blog amb la crònica de cada etapa a 2011GR11.blogspot.com.
15
2a Travessa d’Andròmines de Sant Magí
Truc 1 al Canigó
Equip de caps 2011-2012
fotoTICS
Camp d’Estiu dels Castors
Celebració final del Truc 2 16