TICS La revista d’Antics i Amics de l’AEG Alverna
Núm. 6 Març - Juny 2011
http://www.aeigalverna.org/anticsiamics/ PORTADA
TRUCAIRES AL SÀHARA LʼAGRUPAMENT
•
L’ALVERNA AMB EL SÀHARA
•
ACTIVITATS DE LES UNITATS
•
TROBADA DE MIL CAPS per Mar, Luisja, Lluís i Gemma
EDITORIAL
L’aixeta que raja aigua LʼASSOCIACIÓ
•
PIRATES DEL CAURIBE 2
•
CAMINADA D’ANTICS I AMICS 2011
ARTICLES
•
TRUC 77, PROJECTE DE
Trucaires al Sàhara El nostres joves del Truc-2 han viscut una experiència de descoberta i servei als campaments de refugiats sahrauís de Tinduf. Ha estat la conclusió d’un any de treball i preparació en equip que els ha dut a una realitat ben diferent, on han omplert una mica més el seu sarró de vivències. Bona feina, trucaries!
SOLIDARITAT AMB EL POBLE SAHRAUÍ per Marc Alemany •
EL CAMÍ DEL TRUC per Marc Suanes
INFORMACIÓ
•
CAMPS D’ESTIU 2011
•
EL PROJECTE DE L’ARXIU
ENTREVISTEM...
•
JOAN MARIA MAIXÉ
DESCOBERTA I AVENTURA
•
COVA URBANA DE TARRACO per Josep M. Salvadó
HUMOR
•
XIRUQUERUS per Màrius Castellví
FOTOGRAFIES
•
FIRA DE LA DESCOBERTA
* Foto de portada: El Truc 2 amb la família del Mehdi, vestits amb la roba típica sahrauí. L’Associació d’Antics i Amics de l’AEG Alverna no es fa responsable de les opinions i/o articles de tercers publicades a la revista TICS.
Equip de Redacció: Xavier Abelló Màrius Castellví Xavi Fort Joan Olivan Mayte Solé Maquetació: Cinta Olivan
Antics i Amics de l’Alverna
“La solidaritat sempre és una experiència bidireccional”
Antiga Facultat de Lletres
Pl. Imperial Tarraco TARRAGONA anticsiamics@aeigalverna.org www.aeigalverna.org/anticsiamics
Entrevistem Joan Maria Maixé, capdavanter en la solidaritat amb el poble sahrauí durant més d’una dècada a la nostra ciutat. p.12
L’Alverna amb el Sàhara
El nostre viatge al Sàhara
•
•
Els nens de l’escola jugant al mocador.
La nostra aventura africana va començar ja fa quasi un any, quan els Truc 2 vam decidir que el nostre projecte final fos un viatge al Sàhara, idea del nostre company Mehdi. Des del moment de la decisió, hem viscut uns mesos durs, durant els que hem hagut de treballar de valent per aconseguir els diners, definir en què consistiria el nostre projecte, trobar el transport, informar-nos sobre la vida i història sahrauí, etc. I vam passar tant de temps preparant el projecte que la seva realització ens ha passat volant, i de sobte, ja hem tornat a Tarragona.
E
n arribar aquí la gent ens pregunta què hem viscut allí, què hem aprés. Podríem respondre amb els tòpics estàndards que abunden en els relats d’aquest tipus de viatges: que ens ha obert els ulls, que ens ha fet valorar les comoditats de les que disposem aquí, que ens ha fet agafar consciència de la realitat que viuen moltes persones que no han tingut les mateixes possibilitats que nosaltres; en definitiva, que ens ha canviat, a nosaltres i a la nostra manera de veure el món que ens envolta. Podríem respondre tot això i no estaríem mentint, però la nostra experiència ha estat més profunda que tot això. No ha estat una experiència merament personal, sinó que també l’hem viscut com a grup. M’explico:
Vam arribar a Tindouf el dia 16 d’abril a la matinada. L’aeroport amb el que ens vam trobar allí era realment esperpèntic, sobretot si el comparàvem amb l’aeroport del Prat, d’on veníem. Aquell va ser el primer contrast de tots els que ens esperaven durant aquells deu dies. El transport que ens havia de portar fins a Dajla (el cam- • 2
La haima.
L’Alverna amb el Sàhara
Nens a Daira.
Dajla.
El nostre clàssic particular.
Les dunes i el sirocco.
pament de refugiats més llunyà) no era altre que un autobús de línia de Vitòria, jubilat a terres algerines feia alguns anys. Algunes hores més tard vam arribar al campament i a la que seria la nostra casa durant els següents vuit dies. El primer que ens va sorprendre era la immensitat del campament, era molt més gran del que ens havíem imaginat. Respecte a la casa dels familiars del Mehdi on ens vam allotjar, es tractava d’una parcel·la quadrada d’uns 200 m2 delimitada per una tanca metàl·lica d’un metre d’alçada on cohabitaven tres edificacions d’argila (el lavabo, la cuina i una petita sala d’estar) i una haima (tenda quadrada típica beduïna). Cal dir que el Sàhara ens va rebre amb un sirocco (tempesta de sorra) que es va allargar durant quatre dies. Aquella tarda teníem una cita molt important: ens visitava el comissari d’Educació del Front Polisari (el Govern del Sàhara Occidental) del campament de Dajla per parlar amb nosaltres sobre el projecte que havíem de dur a terme. Tot estava en ordre.
que el projecte en sí va ser un èxit rotund, vam arribar realment a tots aquells nens durant els cinc dies que vam estar junts i que ells es van divertir i van aprendre coses, com fer malabars o jugar a jocs de cau, com ara els víkings o bèstia. A les tardes aprofitàvem per conèixer la zona, així que vam visitar l’hort (sí, un hort al mig del desert) de Dajla, l’hospital, l’escola de dones, i també vam anar a les dunes. Ep! Vam veure els Barça-Madrid rodejats de més de cent persones pendents d’un sol televisor! També vam jugar a futbol amb els nois del campament i vam poder fer moltes petites coses que quedaran en el nostre record.
En definitiva, vam anar a realitzar un projecte per fer activitats pels nens i ensenyar-los jocs i tallers, però vam acabar aprenent molt més nosaltres d’ells, de la seva innocència, de la seva senzillesa, de la seva capacitat per passar-s’ho bé amb qualsevol cosa que tinguin i, sobretot, de la seva capacitat d’adaptar-se a la vida en un lloc que Ensenyant i aprenent dels nens El repte de veritat va venir al dia següent, a l’escola. no és casa seva i on les condicions són molt adverses. Després de molts mesos de treballar, de planificar-ho tot Com a grup vam aprendre a integrar-nos en una societat fins al més mínim detall, ja estàvem davant dels nens pels i forma de vida que ens era aliena fins aquell moment, i quals havíem estat preparant les activitats. Durant tot el vam aconseguir treballar en grup en situacions molt difetrajecte fins l’escola de la nostra daira (barris dins dels rents a les que es donen en el nostre dia a dia. campaments) havíem estat acumulant nervis i dubtes, que es van esvair de sobte en el moment que vam fer la Gràcies per tot, esperem que pugueu tornar aviat a casa primera rotllana amb els nens de l’escola. La veritat és vostra. 3
ACTIVITATS DE LES UNITATS Llops i Daines
Bomba-melón a la plaça del Pallol de Reus.
Els llops i les daines no han parat quiets, i han fet coses molt grans! Jocs i tallers molt divertits, com un d’abraçades. Van anar d’excursió a Reus, els dies 2 i 3 d’abril, i entre tots van triar el projecte: fer un taulell gegant del joc “Cluedo” per a fer una partida molt gran. Han treballat de valent en aquest projecte i comencen a preparar les activitats per marxar de Camp d’Estiu. I, és clar, també han jugat molt; fins i tot han fet una partida de bomba-melón!
Pioners i Caravel·les
El dissabte 28 de maig, foto de grup al Cau.
Durant el segon trimestre, a banda de l’excursió d’agrupament, no n’han fet cap d’unitat per problemes de dates, però un parell de dissabtes han fet cau tot el dia per treballar, de valent, en el projecte i el Camp d’Estiu. A més a més, el dissabte 21 de maig van anar a Cambrils, al Jardí de la Coeducació, un acte organitzat per la Demarcació de Tarragona, on van assistir-hi les unitats de tots els Agrupaments que van voler. Abans d’anar a l’acte cada unitat havia de treballar el gènere al cau i treure’n unes conclusions que després es van posar en comú a Cambrils.
Truc 1
El dies 4 i 5 de juny faran una excursioneta al Càmping Les Palmeres per acabar de preparar tot el projecte. Han triat fer descobertes sobre temes de medi ambient i energies renovables que segurament acabarà en una Fira per donar a conèixer a la ciutat el que hagin aprés. El Quique Domingo els va fer una xerrada-debat sobre què és el medi ambient i quines coses hi estan relacionades, i l’Equip de Suport els va venir a fer un taller sobre recursos energètics i el seu impacte en el medi.
En el segon trimestre els trucaires han anat fent descobertes sobre diferents temes que ells mateixos han triat i organitzat, buscant algun especialista, els materials i tota la intendència. N’han fet de fotografia, aprenent a positivar negatius, revelar i ampliar en paper; i de maquetació gràfica amb el programa professional InDesign. El 2 i 3 d’abril van anar d’excursió a Alcover, on van fer d’artistes de cinema emulant la cerimònia dels Oscars de Bollywood! I també van fer una caminada fins el Niu de l’Àliga.
Excursió a Llívia per Setmana Santa.
4
Del 16 al 19 d’abril van fer una altra excursió a Llívia, on van fer una descoberta de cinema. L’Arcadi els va fer de guia en una fantàstica ruta circular per la Cerdanya entre la Catalunya Nord i la del Sud, per acabar amb un sorprenent bany termal.
Trobada de més de mil Caps
E
ció
Inaugura
Hora dels adéus.
Concurs de foulards.
Plafonada.
engegar debats que ens van servir per començar a oblidar-nos dels tòpics que envolten cada associació. Vam riure molt i també vam fer nous amics, així com també vam compartir experiències i intercanviar jocs, danses, benediccions de taula i algun que altre telèfon per poder anar d’excursió a caus de tot Catalunya! Després del raid, que va durar gairebé tot el dia, vam tornar al Recinte Firal tot fent un cercavila, vam sopar i vam gaudir dels concerts d’en Belda i el conjunt Badabadoc i dels Kumbes El lema de la Trobada era “…en cons- del Mambo. trucció!” i, tal i com el seu nom indica, tenia l’objectiu de construir l’escoltisme i el guiatge del futur decidint Corda per anys entre tots i totes el rumb que havia El tercer i últim dia va ser el dia de de prendre l’escoltisme a partir dels les conclusions: per tot el Recinte hi reptes i necessitats que tenim als havia plafons gegants que tractaven Agrupaments. Cal dir que aquesta temes sobre l’actualitat de l’escoltistrobada no va sortir del no res, sinó me i cadascú anava comentant el que que es va crear arran d’un procés més li agradava. Paral·lelament es va d’apropament de les tres associaci- fer un concurs de saltar foulards, i ons que ja fa més de dos anys que finalment es va fer l’acte de cloenestà en marxa i que molt possible- da. Durant l’acte va haver-hi moltes ment duri bastants anys més. intervencions; la més destacable va ser la de Craig Turpie (president de La Trobada va ser de tres dies i es va la regió europea d’escoltisme) i el fer a Manresa, al Recinte Firal. visionat en première del vídeo que entre tots i totes vam gravar durant El primer dia va ser per començar a el raid. Tot va acabar de manera molt conèixer-nos de manera informal: hi escolta: una macro hora dels adéus havia concerts de grups de música en espiral va ser el final d’una gran de gent de cau i vam començar a fer Trobada. caliu entre les 1014 persones que vam assistir-hi. Finalment ens agradaria dir que el fet de viure una Trobada d’aquestes El segon dia va ser el plat fort: un dimensions ens ha fet veure que l’esgran raïd de més de 50 grups d’entre coltisme encara té corda per molts 10 i 15 persones vam recórrer tot anys, que està ben viu. Veure tanta Manresa. Cada grup treballava un gent voluntària unida amb un propòtema en concret prèviament escollit sit comú tan ambiciós ens fa sentir i tenia unes xerrades programades molt orgullosos de la nostra tasca al al llarg del dia amb experts sobre nostre cau i també ens dóna energia i aquella temàtica. En total hi havia motivació per molts anys més! 12 temes agrupats en 4 grans blocs: Escoltisme i País, Mètode i Formació, Espiritualitat i Lideratge. L’experiència MAR, LUISJA, LLUÍS I GEMMA va ser molt interessant ja que vam conèixer gent de tot Catalunya i vam Per a més info: tcaps2011.tumblr.com l passat cap de setmana del 29 i 30 d’abril i 1 de maig, alguns caps de l’Agrupament Escolta i Guia Alverna vam participar en el que va ser una trobada històrica per l’escoltisme català: La Trobada de Caps de la FCEG (Federació Catalana de l’Escoltisme i Guiatge). Aquesta Federació és la que aplega les tres associacions escoltes que hi ha a Catalunya: Escoltes Catalans, Acció Escolta i Minyons Escoltes i Guies Sant Jordi de Catalunya.
5
Editorial L’AIXETA QUE RAJA AIGUA L’experiència que han tingut el nostres trucaires de viatjar als campaments de refugiats Sahrauís aquesta passada Setmana Santa ens dóna l’oportunitat de pensar en coses que la nostra vida occidental i urbana no ens permet valorar. Per exemple, les coses tan quotidianes de casa nostra, com obrir una aixeta i que ragi aigua, o encendre el gas i cuinar. Aquestes coses, a les quals no donem importància, són en molts llocs del món la lluita diària de la gent: cercar aigua per beure o cercar la llenya per cuinar. Així de simple i així de fort. Per la finestra del televisor sovint ens arriben retalls d’aquestes rea-
litats desafortunades. Pobles amb les famílies, jugant amb els infants i cases de fang, camps de refugiats compartint el treball diari. Tant sols amb tendes precàries, cues de gent d’aquesta manera podrem entendre que espera el menjar solidari, infants el món... per intentar canviar-lo. que juguen entre deixalles..., però És possible que els nostres trucaiaquestes imatges res no hagin tinLa proposta Truc ens pixelades s’esgut prou temps vaeixen amb el per deixar-se convida a ser oberts i zàping del nostre impregnar pel comandament. actius, a viure en primera dia a dia de les Per això, la gents del Sàhara, persona les diferents proposta Truc és però segur que autèntica. Ens amb el temps realitats tal com són convida a ser aniran reflexiooberts i actius, a caminar pel món nant sobre el que han viscut. i viure en primera persona les difeFins i tot, poden arribar a entenrents realitats tal com són. Entrant dre que la veritable màgia rau en una a les cases de la gent, menjant amb aixeta que raja aigua.
Pirates del CAUribe 2 Ja el tenim aquí de nou. Tot ho indica. L’Estiu ja ha tornat. Ho diu el Corte Inglés, ho diu l’Estrella Damm, ho diu l’olor de peus de les xancletes del teu company. I amb l’estiu, tornen els clàssics de sempre que estàveu esperant: el Veranito del Georgie Dann, l’operació biquini i la Travessa d’Andròmines de Sant Magí. Aneu recollint pneumàtics i bidons de plàstic. Prepareu els nous dissenys de les vostres naus marines. Allisteu i entreneu els nous grumets i mariners de pa sucat amb oli. Si teniu pensat acudir a la cita més marinera reviseu els següents consells: • Aneu amb molt de compte i prepareu-vos ben dur. Les tripulacions juniors ja tenen un any més, i amb els seus 6, 7 i 8 anys estan assedegats de victòries. • Intenteu fer proves de flotabilitat a les vostres embarcacions abans del gran dia; no sigui que algun aspirant a portaavions torni a enfonsar-se arran de sorra. • Mireu de respectar les normes de la Travessa i de construcció de les naus. Tot i que el premi Germans Dalton sembla que ja té propietari. • Reduïu la càrrega que suposa algun tripulant, no sigui que l’hagueu de tirar per la borda a mitja travessa. • Comproveu la solidesa de l’embarcació. N’hi ha que
6
perden més peces que la boca del Cuñau. • Atès que l’organització té previst oferir un àpat en acabar la travessa, preguem que intenteu finalitzar el recorregut abans que es pongui el sol. Començarem el dia 15 d’agost i intentarem cloure l’acte abans no arribi el 16. • En cas d’embarcacions fetes a partir d’elements inflables, mireu de combinar-los amb un mínim de bon gust. I si és possible, eviteu productes de qualitat més que qüestionable. El premi Ganxets de Secà s’ha de suar. • L’organització no es farà responsable de problemes de salut derivats per la ingesta d’aigua beneïda que hagi canviat la seva composició durant el trajecte. Atingueu-vos a les conseqüències si els vostres actes desperten l’ira del nostre sant patró. Esperem la participació de tots vosaltres. Els que ja hi vau ser, els que us ho vau mirar des de la sorra i els que ho vau veure per la tele. Us garantim riures, aigua i suor (i qui sap si un bon dinar). El proper 15 d’agost ens trobarem a la Platja del Miracle. Estigueu pendents de la pàgina web de l’Associació, on anirem informant de totes les novetats.
Caminada d’Antics i Amics 2011
Eren aproximadament tres quarts de vuit del matí del diumenge 10 d’abril quan l’autobús que havia de portar els participants de la caminada llarga sortia de la Plaça Imperial Tàrraco amb destí a les Masies de Poblet, punt de partida de l’excursió. A bord, vint valents sense por a caminar els 18 km. que separen les Masies de l’Ermita de Sant Josep de Montblanc, tot passant pel Mirador de la Pena i Rojals. Un cop rescatat un participant que s’havia quedat adormit, van començar a caminar a les 9 del matí i van enfilar les rampes del “camí de la pedrera” que porta fins la font del Deport i el Mirador de la Pena. Amb un molt bon ritme (i algun integrant dubtant dels horaris presentats per l’organització), es van plantar a la font sobre les 10 i, després d’agafar una mica d’aire i cruspir-se un esmorzar ràpid, van arribar al mirador 20 minuts després. Des d’allà van poder contemplar la plana que s’estén en totes direccions als peus de les Muntanyes de Prades. Paral·lelament, unes cinquanta persones es reunien al costat de l’Església de Sant Francesc de Montblanc per tal de caminar fins l’Ermita de Sant Joan en la teòrica caminada fàcil de la jornada. Els havien venut una excursió curta, amb una mica de pujada i apta per tots els públics, però la realitat va ser molt diferent. 3 kilòmetres de dura pujada
que van superar les expectatives d’alguns dels caminants. Curiosament, van ser els nens els que més ràpid i més fàcilment van arribar a l’ermita. Sobre les 12, tots havien arribat ja a l’ermita on van poder esmorzar i contemplar una bona vista. Mitja horeta per descansar i, tornem que fem tard!
Merescuda recompensa Mentrestant, els participants de la marxa havien arribat ja al poble de Rojals, mantenint sempre un bon ritme i anant molt juntets, com ens agrada al cau. Ningú s’ha de quedar enrere! A Rojals, nou descans amb cerveseta inclosa per preparar la llarga baixada fins l’ermita de Sant Josep. Eren prop de les dues quan, després d’un últim tram de pujada que ningú esperava i que va fer mal, arribaven a l’ermita i es reunien amb la resta d’excursionistes. Abraçades, retrobaments i una flaire de carn a la brasa que despertava la gana a qualsevol. Després de l’exercici, tots es mereixien un bon dinar. Ningú es va quedar sense menjar (cosa molt poc habitual al cau) i tots van acabar molt contents la jornada, amb ganes de que arribés ja la propera excursió dels Antics i Amics de l’Alverna. Moltes gràcies a tots els que veu venir a l’excursió i especialment a la Mar, el Lluís, la Núria, el Toni i la Blanca que ens van donar un cop de mà molt important fent la carn i les patates al caliu. Sou únics!
7
Truc-77: Project
E
l curs 95/96, la unitat de Truc del nostre agrupament va treballar en un projecte per portar a Tarragona durant el mes de juliol un grup de deu infants sahrauís. Els membres del Truc-77 (Isaac Bonet, Marc Corbera, Anna Maixé, Cristina Saladié) i la seva animadora (Mònica Alabart) van preparar una sèrie d’activitats per tal de finançar l’arribada i l’estada a Tarragona d’aquell grup d’infants. Aquell mes de juliol va ser diferent dels altres. Com a mínim per a un grup de deu nens i nenes sahrauís. Al desert del Sàhara El Truc amb el grup sahrauí i els nens i nenes de les famílies acollidores, al pati del cau. durant els mesos d’estiu les condicions de vida es tornen especialment dures. Les d’actes per donar a conèixer la campanya i recollir temperatures diürnes es mantenen per damunt dels els diners necessaris per poder portar-la a terme. Es 40 oC amb màximes properes als 50 oC. Els camps de van celebrar dos sopars de solidaritat, un concert refugiats de Tindouf, tot i estar ben organitzats, no de música jove i un de cant coral. Es van imprimir tenen elements importants per a la vida de les per- i vendre 200 samarretes Catalunya-Sàhara. D’altra sones com llum elèctrica, aigua corrent i aliments banda, es van sol·licitar subvencions a les institufrescos. Donades aquestes circumstàncies, un gran cions i entitats socials de la ciutat i es va demanar suport econòmic als ciutadans de nombre d’infants sahrauís surten Tarragona. També es va fer una a passar un mes de colònies a conferència sobre la situació al l’estiu a algun país d’Europa. Sàhara i una campanya de difusió i propaganda a la premsa local. Així va ser com aquests nens i nenes van arribar a Tarragona. Tot l’agrupament va participar Gràcies al treball del Truc-77 es activament en els diferents actes i va poder completar el projecte aquests van tenir un ressò impormés interessant que s’havia fet tant en els mitjans de comunia l’agrupament des de feia molts cació. Es va assolir el repte de anys. Durant el mes de juliol els recollir un milió de pessetes per infants van poder oblidar la durefer possible tot el projecte. sa de la vida als campaments i van conèixer una forma de vida i Fent manualitats al cau. Quan els nens i nenes van arriuna cultura d’un país diferent. La gent de Tarragona també vam tenir contacte durant bar finalment a l’aeroport del Prat van iniciar uns uns dies amb una cultura diferent i, a més, ens vam dies de colònies a la casa de Lilla. Es va intentar informar i vam conèixer la realitat del poble sahrauí, que s’adaptessin mínimament a un país diferent colonitzat primer per Espanya i després pel Marroc, i abans d’anar a casa de les famílies acollidores. Un apartat del seu territori per viure als camps de refu- cop a Tarragona, cada matí es feien activitats al cau giats del desert de Tindouf. Desgraciadament aquest amb els nens sahrauís i els catalans. A la tarda cada família anava per lliure. Els caps de setmana vam fer conflicte continua vigent avui en dia. diferents dinars i activitats conjuntes i vam assistir a La qüestió econòmica era un problema greu a resol- una trobada d’infants sahrauís i famílies acollidores dre, i durant tot el curs s’organitzaren una sèrie que es va celebrar a Reus. La convivència va tenir 8
te de solidaritat amb el poble sahrauí moments difícils però era increïble veure la cara d’aquells infants quan obrien l’aixeta i sortia aigua, o tot el que gaudien passant-se el dia en remull a una piscina. Després d’aquell primer any va continuar l’arribada d’infants sahrauís a Tarragona en anys posteriors. És una mostra més de com l’Alverna està obert a la ciutat i com les nostres activitats poden tenir repercussió i continuïtat fora de l’agrupament.
MARC ALEMANY MARTÍNEZ Va formar part de l’agrupament als anys 90. Va ser cap de Ràngers i Noies Guies, va ser secretari i va formar part de l’equip de suport. Actualment ja té un fill a la unitat de Castors.
A les colònies de Lilla.
Quatre apunts històrics sobre el Sàhara Occidental dum per la independència. Comencen les desavinences amb Espanya, arran del naixement del moviment nacionalista sahrauí.
1976 -1979 – Guerra entre la RASD, Mauritània i el Marroc. Finalment, Mauritània reconeix el Front i abandona el territori.
1973 – Neix el Front Polisario, que ràpidament guanya suport social.
1989 – Els dos contigents accepten el pla de pau de l’ONU que preveu un alto al foc i un referèndum d’autodeterminació. L’alto al foc no es fa efectiu fins al 1991 i el Marroc posa infinites traves al procés del referèndum, el qual queda anul•lat l’any 2000.
1975 – Espanya es retira del Sàhara Occidental. L’ONU i el Tribunal Internacional de la Haia manifesten la idoneïtat d’un referèndum. Novembre 1975 – La Marxa Verda: el Marroc ocupa el Sàhara Occidental i se’n reparteix el territori amb Mauritània. 1934 – Espanya ocupa el Sàhara, amb l’esperança d’aprofitar els seus recursos naturals.
l’ingrés d’Espanya a les Nacions Unides. Malgrat això, el contacte entre les dues nacions s’enforteix.
1955 – Comença la descolonització del Sàhara per
1965 – L’ONU recomana la celebració d’un referèn-
1976 – Quan Espanya abandona definitivament el Sàhara Occidental, el Front Polisario proclama la República Àrab Sahrauí Democràtica (RASD).
Fins al moment – el Sàhara Occidental continua sense haver pogut celebrar el referèndum, travessat de nord a sud per un mur de contenció marroquí, i amb un govern a l’exili sense reconeixement de molts estats. Milers de refugiats sahrauís esperen, des de 1975, tornar a casa seva des dels campaments de refugiats del Tindouf. 9
El camí del Truc
L
a unitat de Truc sempre ha estat la gran oblidada pels Agrupaments, però per què? Les respostes són diverses: manca de caps, dificultats a l’hora d’entendre-la, el mètode varia respecte les altres unitats, el paper de l’animadora, la visió que són pre-caps, etc.
Per fi, des de Minyons Escoltes i Guies (MEG) ens estem posant les piles per actualitzar el mètode de Truc que, no ens hem d’enganyar, no ha acabat de funcionar tal i com estava pensat. Després de diversos intents, com la Xarxa Truc, actualment s’ha creat una comissió mixta de diversos espais del Moviment per definir i desenvolupar una proposta metodològica renovada per al Truc, que incorpori les diverses experiències que s’han fet fins ara. Era una feina pendent des de l’elaboració del Codi Obert, i, per realitzar-la, ens ajuda en Jordi Feu, sociòleg i professor a la facultat de pedagogia de la Universitat de Girona. Per aquest motiu no parlaré sobre el mètode Truc aquí, ja que està en plena transformació, sinó d’alguns aspectes que crec hem de tenir en compte. El Truc és una unitat plena de desafiaments, tant per l’animadora com per les trucaires. Un cos nou i en plena efervescència, canvis en els estudis (universitat, cicle formatiu, feina...), visió de futur incert, canvis en la mentalitat i maneres de veure les coses, sexualitat, compromís social, noves experiències de tot tipus, dificultats en les relacions amb les mares, pares, i amics...
les necessitats dels nois i noies i, en això, a més de totes les caps, té un paper clau l’animadora. El paper d’acompanyant requereix un esforç molt gran ja que has d’estar disposada a treballar amb la trucaire, recórrer el camí amb ella sense dirigir-la, veure més enllà, comprendre-la, preguntar més que respondre i fomentar la creativitat. Divisió del Truc en dos anys? Descobertes al primer any i servei al segon? Potenciem més el grup o la persona? Projecte comú o individual? Una cosa és clara, el Truc és diferent però no està deslligat de la feina feta els anys anteriors; per tant, hem de mirar enrere per veure el que s’ha fet. És important realitzar una bona fase de coneixença, veure les necessitats i inquietuds del grup i de l’individu. I a partir d’aquí anar una mica més enllà, sortir del Cau, conèixer altres realitats, potenciar el creixement personal, l’autogestió, la crítica social i la participació activa. És un punt i seguit en aquest procés que, si em permeteu, com deia el meu pare “te curtes como persona”, de manera conscient, conseqüent i implicada en la societat. Una unitat amb una potencialitat enorme i que moltes vegades ens quedem amb la sensació que no l’hem aprofitat prou. L’hem de transformar en aquell espai on poder fer realitat els somnis i utopies de les trucaires, un espai on aprendre a autogestionar les nostres vides. MARC SUANES LARENA
Els objectius del Truc no són diferents a l’objectiu final de l’escoltisme, que és educar per la formació de persones responsables i compromeses amb la societat, per transformar-la i millorar el món que ens ha tocat viure. Des de l’Agrupament hem de ser capaces de donar resposta a 10
Actualment és el Comissari de la Demarcació de Tarragona de Minyons Escoltes i Guies de Catalunya. Com a escolta ha passat per totes les unitats i ha estat cap d’unitat de Ll/D, de P/C, animador de Truc i cap d’agrupament de l’Alverna.
CAMPS D’ESTIU 2011
Projecte de l’arxiu històric Des de la comissió de l’arxiu hem presentat un projecte a la convocatòria Tu ajudes de Catalunya Caixa. Gràcies a l’aportació dels vostres vots hem aconseguit una subvenció de 1.190 €.
Des de la comissió us animem a què mireu si teniu diapositives o qualsevol altre material fotogràfic i ens el féu arribar, per poder digitalitzar-lo, i passar a formar part del fons fotogràfic de l’arxiu de l’Agrupament.
Amb aquesta quantitat tenim previst comprar el material necessari per començar a tirar endavant l’arxiu. Hem pensat, d’entrada, comprar un escànner, un ordinador portàtil, un disc dur i material d’arxiu.
Esperem que el curs vinent puguem posar fil a l’agulla i donar impuls al projecte de l’arxiu. Moltes gràcies a tots i a totes per la vostra col·laboració!
11
Entrevistem... JOAN MARIA MAIXÉ
J
oan Maria Maixé i Ceballos és catedràtic d’Educació Secundària, professor de Física i Química i primer director de l’IES Vidal i Barraquer. La seva relació amb l’Alverna passa per ser pare d’una noia de l’agrupament cap els anys 90. Home inquiet i compromès, no para ni ara que està jubilat. Ha estat coordinador de la Setmana Santa, és soci de la Reial Societat Arqueològica de Tarragona, ha escrit diversos llibres, és membre de la Colla Jove i ... i no pararíem. Avui el tenim amb nosaltres per la seva experiència com a membre de l’Associació Catalana d’Amics del Poble Sahrauí, en la qual va exercir com a Coordinador General de Seccions Territorials, a més de president de la Secció Territorial de Tarragona.
“Sovint no tenen res, però t’ofereixen el millor que tenen”
12
On comença la teva relació amb el poble sahrauí? Tot plegat comença amb la “mili”, que em va tocar fer al Sàhara l’any 1972, abans de la famosa “Marxa Verda” que va desembocar amb l’ocupació del Marroc. Eren temps del dictador Franco, quan encara el Sàhara occidental era una província d’Espanya. Aquella terra i la seva gent em van agradar i potser per això més endavant, cap els anys vuitanta, em vaig interessar per la seva situació arrel del conflicte amb el Marroc. Ja en aquells moments vàrem començar a acollir a casa nostra nens sahrauís en estades d’estiu. Fins i tot vaig publicar diversos articles d’opinió a alguns diaris. Va ser aleshores quan em vaig fer de l’Associació Catalana d’Amics del Poble Sahrauí. No m’estranyaria que hagués arribat ha estar fitxat pel Marroc, per les meves tendències pro sahrauís.
Però la teva implicació més activa té relació amb l’Alverna, oi? Sí, la meva filla havia estat escolta de l’Alverna des de petita, i l’any 96 era trucaire. Aquell grup va decidir fer un projecte solidari organitzant unes colònies a Tarragona per a nens i nenes sahrauís. Amb els meus antecedents, va ser inevitable que la meva dona i jo ens hi impliquéssim a fons com a família acollidora. L’any següent vàrem decidir continuar amb els acolliments d’infants, mantenint al principi el model que havien fet els trucaires de l’Alverna. És a dir, 15 dies de colònies i 15 dies acollits a les cases de les famílies. Més endavant les estades es van limitar a l’acolliment familiar. Què es pretenia amb aquests acolliments de nens i nenes a casa nostra? La zona del Tindouf algerià, on hi ha els camps de refugiats sahrauís, és pròpiament un desert pedregós. Les condicions de vida són molt dures per la calor a l’estiu, o per les dificultats que tenen aquelles gents per tirar endavant. Tot agreujat pel conflicte bèllic amb el Marroc. Per això, els nens que venien a casa nostra tenien l’oportunitat de desconnectar d’aquella realitat i viure unes autèntiques vacances en pau. A més les famílies acollidores eren durant unes setmanes com uns pares i mares, amb els quals ben sovint s’establia una relació d’afecte. Els infants que venien tenien entre 8 i 12 anys, i normalment venien els que te-
nien millors notes a l’escola, o fins i tot, els fills dels màrtirs de la guerra. L’organització d’aquestes estades devia ser una feinada... Francament, sí. A Tarragona vàrem arribar a tenir 19 nens i nenes acollits un estiu. Però, juntament amb la meva dona i la meva filla, un any vàrem coordinar més de 200 infants a tota la província. De fet, a casa, durant uns quants anys, no vàrem tenir vacances pròpies. Era una autèntica moguda ja que contínuament havíem d’estar atenent les incidències que es poguessin produir. En aquells anys, havíem aconseguit crear seccions territorials a 10 poblacions del Camp de Tarragona i les terres de l’Ebre. Crec que vàrem ser de les seccions més actives de l’Associació Catalana.
no reconegut internacionalment però que funciona com un estat, amb el seu parlament, la seva estructura administrativa i les seves representacions internacionals. En gran mesura depenen de les ajudes internacionals i de la seva política exterior per mantenir viu Quines altres activitats fèieu des de els seu anhel: tornar algun dia com un l’Associació Catalana d’Amics del Po- país lliure als seus territoris d’origen al Sàhara Occidental. ble Sahrauí? Les nostres activitats s’organitzaven al voltant de projectes. A part de les es- Què t’ha aportat aquesta experiència tades d’estiu dels infants que ja hem de solidaritat durant aquests anys? comentat, també vàrem organitzar La solidaritat sempre és una experiles caravanes periòdiques per portar ència bidireccional. Les accions que aliments, material escolar i altres ma- hem pogut fer per intentar millorar terials necessaris als campaments de la vida d’aquella gent són plenament refugiats; vàrem crear llars d’infants compensades pels valors que vius que donaven al menys un àpat al dia; quan estàs amb ells o entres a casa vàrem construir un Hospital materno- seva. Molt sovint no tenen res, però infantil totalment equipat a la pobla- t’ofereixen el millor que tenen. Amb la ció de Rabuni; una escola per a dis- seva hospitalitat et fan sentir com un capacitats a El Aaiún i la instal·lació més d’ells, com si tú fossis el cap de fad’una xarxa d’emissores que va per- mília. Quan hi convius te n’adones de metre la comunicació entre diferents tot el que tens aquí, i que ben sovint poblacions. Tot plegat comportava un no valores, sobretot quan veus el difígran esforç per aconseguir els recur- cil que és subsistir en les seves difícils sos econòmics necessaris. condicions de vida. Vas tenir l’oportunitat de visitar els campaments sahrauís al Tindouf? Vaig estar set vegades als campaments. Una d’aquestes, com a representat de l’Associació Catalana en el 30è aniversari de la creació del Front Polisari. Hem de saber que el Poble Sahrauí és un país a l’exili, un estat independent
Fotos de Joan M. Maixé durant la seva tasca a l’ACAPS.
Des de 2006, les colònies i acolliments familiars d’estiu al Camp de Tarragona, del programa “Vacances en Pau”, les coordina HAMMADA. Podeu trobar més dades a: HAMMADA - Associació d’Amics del Poble Sahrauí C/ Sant Plàcid, 18-30 43850 - CAMBRILS (Tarragona) N.I.F.: G-43.852.730 Telèfon: 692 737 070 web: http://webfacil.tinet.cat/hammada Al Facebook: HAMMADA - Associació d’Amics del Poble Sahrauí Organització no governamental (ONG)
Els temps canvien. Actualment ja no hi estic implicat per diversos motius. Però mirant enrere tot el que he viscut ens aquests 10 anys de treball i esforç, penso que ha estat una experiència molt positiva.
13
Descoberta i aventura “COVA URBANA DE TARRACO” El Josep M. Salvadó i Vives és un prototip d’escolta de soca-rel. Va iniciar-se a la primera fornada de Llops de l’Alverna l’any 1971, passant per totes les unitats fins arribar a ser cap d’unitat dels Llops i Daines durant 4 anys. Va exercir com a Cap d’Agrupament de l’Alverna i posteriorment com a Comissari de la Demarcació de Tarragona. En l’àmbit formatiu, va ser membre de l’Equip de Foca d’Aprofundiment Sud de Minyons Escoltes i Guies Sant Jordi i col·laborador de l’equip de Foca Bàsica de la Demarcació de Tarragona. Casi na!
H
em quedat en un bar del carrer Gasòmetre… no sé per què.... Avui és el meu aniversari…. arribem al bar Pallars i ens trobem els germans Salvadó i les “partners”. Pregunto: “Què fem aquí?” “Et volem regalar una baixada a la gruta urbana de Tarragona! Felicitats!” Això és el millor regal que em podíem fer! Em feia molta il·lusió, i més anant-hi els que hi anàvem, el Joan Ramon, la Cèlia, el Xavi, la Mika i jo.
fòrum… Arriba un pas on s’ha de fer una mica de sifó (pas per sota l’aigua). Cap perill, hi ha una corda installada i sols són dos metres, només cal agafar aire, fer una capbussada i estirar la corda. Sense quasi esforç surts al gran llac de la sala Avemar. És un moment impressionant, l’aigua és transparent i la temperatura agradable. Ens fem algunes fotografies i seguim gaudint de les grans sales, com la Maginet. Però sobre tot ens ho passem molt bé, no parem de riure ni sota l’aigua. A la fi arribem fins el darrer punt explorat: som a sota de la Rambla Nova, a la cantonada del carrer Fortuny. Aquí ens deixem caure per una rampa que va a parar a un gran clot ple d’aigua, ben bé com a un parc aquàtic. Tornem per un altre recorregut, igual de magnífic, passant per la “sala del fang”, paradís per la canalla. Al cap de dues hores, tornem a la sortida. Ens dutxem i rentem els neoprens, ja que el fang ha entrat per tot arreu. Ens acomiadem dels companys del SIET i agafem l’ascensor de la planta 4B fins al carrer.
L’aventura comença entrant per l’escala del costat de la llibreria Abacus, on agafem l’ascensor fins el darrer pis del pàrquing. Un cop allà entrem a un vestidor i ens enfundem uns neoprens, no sense esforç (les talles devien ser petites….). En una altra habitació ens acabem d’equipar amb els frontals i casc. Després d’uns consells tècnics per part dels nostres guies (membres de la SIET), passem per uns estrets passadissos picats a la roca pels antics romans per dur l’aigua a Tarragona. Per fi fiquem els peus a l’aigua: ja som a la gruta urbana més gran de Catalunya. La sensació és agradable; l’aigua no esta molt freda, ens diuen que tot l’any manté la mateixa temperatura, uns 17 graus, i reiteren que la descoberta és segura. Anem avançant per dins de grans llacs d’aigua i observant els sostres de les sales, mentre els guies ens van indicant què és el que tenim a uns 40 metres per damunt nostre, a nivell del carrer. Ara estem sota el 14
Sembla increïble, tornem a estar al mig del carrer i són les 12 de la nit. Han estat gairebé tres hores de descoberta i la sensació és d’estar molt viu. Hem viscut una aventura impressionant, i sense sortir de casa. Aquesta és una excursió que jo posaria com a obligatòria per dir-se Tarragoní. Sols cal una tarda lliure, quatre calers, i un bon grup d´amics. Jo estic disposat a tornar-hi. Sempre a punt!
15
16 1 6