TICS La revista d’Antics i Amics de l’AEG Alverna
Núm. 5 Nov 2010 - Feb 2011
http://www.aeigalverna.org/anticsiamics/
PORTADA
LA MUNTANYA EXPERIÈNCIA D’AVENTURA* LʼAGRUPAMENT
•
ACTIVITATS DE LES UNITATS
•
EXCURSIÓ D’AGRUPAMENT per Arcadi Cornadó
EDITORIAL
‘Enganxats’ a la muntanya LʼASSOCIACIÓ
•
ASSAMBLEA D’ANTICS I AMICS
•
CAMINADA DE L’ASSOCIACIÓ
ARTICLES
•
PIONERISME: INSTAL LA CIONS DE CAMPAMENT per Màrius Castellví
DESCOBERTA I AVENTURA
•
LA PICA D’ESTATS per Pitu Rovira
ENTREVISTEM...
•
ÒSCAR CADIACH
MÉS ASSOCIACIÓ
•
EL NOSTRE PLA ESTRATÈGIC
HUMOR
•
XIRUQUERUS per Màrius Castellví
FOTOGRAFIES
•
FIRA DE LA DESCOBERTA
* Foto de portada: Estany de la Gola. Llops i Daines 2007.
L’Associació d’Antics i Amics de l’AEG Alverna no es fa responsable de les opinions i/o articles de tercers publicades a la revista TICS.
Equip de Redacció: Xavier Abelló Màrius Castellví Xavi Fort Joan Olivan Maquetació: Cinta Olivan
Antics i Amics de l’Alverna Antiga Facultat de Lletres
“Vaig iniciar les meves activitats de muntanya en un agrupament escolta”
Pl. Imperial Tarraco TARRAGONA anticsiamics@aeigalverna.org www.aeigalverna.org/anticsiamics
En el 25è aniversari de la primera ascensió catalana a l’Everest, entrevistem a Òscar Cadiach. p.12
ACTIVITATS DE LES UNITATS Castors Els petits de l’agrupament van començar el primer trimestre amb jocs i activitats per conèixer-se i agafar confiança entre ells i amb els caps, i després van fer la descoberta de les altres unitats del cau: llops i daines, ràngers i guies..., i es van fer una fotografia amb cadascuna d’elles per penjar-les al cau. El 27 i 28 de novembre van fer una excursió a Ulldemolins. Tot i que moltes escoles fan sortides des de ben petits, la primera nit en un grup nou va ser una petita aventura que va anar molt bé.
A la “presó” de l’ermita de la MD de la Roca.
Per finalitzar el trimestre, van fer un camp d’hivern a l’ermita de la Mare de Déu de la Roca, a Mont-roig, del 27 al 30 de desembre. Allà van ser espies, amb ulleres de sol i vestits de negre, mirant la manera de rescatar el Tió de l’Alverna, que els havia enviat una carta demanant que l’anessin a buscar, que mai ningú havia pensat en ell!
Llops i Daines Aquests nens i nenes, que ja són gairebé uns veterans a l’agrupament, han començat el curs com a alumnes de la Boja Acadèmia de Superherois, on han après a descobrir els seus poders especials, compartint vivències amb superherois molt més experts –els caps–, tots ells amb poders fantàstics per a la bona convivència i el bé, com el d’ajuntar nens i nenes, menjar de tot, fer silenci o respectar el material. Els dissabtes al cau i el 27 i 28 de novembre a la Boja Acadèmia de Cambrils, han anat assolint majors superpoders, com el de fer-se ells mateixos la motxilla. Però no sempre ha estat fàcil: els nostres petits herois se les han vist amb un superdolent, que els ha estat posant a prova. Del 27 al 30 de desembre han estat de camp d’hivern a l’Argentera. Dies de jocs, descobertes, moments de reflexió en petits grups, una ruta al Castell d’Escornalbou, i un amic invisible molt original. Els cosins Duran ens van descobrir el superpoder de la música per animar els qui els costa menjar.
28/12/2010 a l’Argentera.
30/12/2010 dinant al Castell d’Escornalbou.
Ràngers i Noies Guies Quasi tots els nois i noies d’entre 11 i 13 anys ja porten temps a l’Agrupament, però la marxa dels més grans a Pioners i Caravel·les i la incorporació dels més menuts que pugen de Llops i Daines, sempre fa convenient dedicar el primer trimestre del curs a cohesionar el grup.
Camp d’hivern a Juneda.
2
En el camp d’hivern han pogut introduir-se, per uns dies, en el món de la pagesia, munyint vaques i alimentant porcs, cavalls i estruços, en una antiga masia prop de Juneda, convertida en una magnífica granja-escola. També van fer una ruta fins a les Borges Blanques, on van fer la descoberta del poble i del seu fill més il·lustre, l’expresident Francesc Macià.
ACTIVITATS DE LES UNITATS Pioners i Caravel·les
Personatges de cinema preparant-se pel càsting.
Camp d’hivern a Claverol.
Enguany aquesta unitat està formada per 23 nois i noies, que han començat el curs pintant el seu cau, tot fent una mica de guixaires, a nivell de bricolatge amateur, per tal de fer-lo més seu i més acollidor. Aquesta era una idea que van tenir l’any passat, després d’ocupar els nous locals, i que no havien tingut temps de fer. Durant tot el trimestre han fet de personatges de Disney que es presenten en un càsting per fer una nova pel·lícula. En la primera excursió, el dies 27 i 28 de novembre a Sitges, han fet la descoberta d’un poble de cinema, i han preparat el camp d’hivern. Aquest any, el camp d’hivern l’han fet del 2 al 5 de gener, a Claverol, un poblet molt a prop de la Pobla de Segur. Aquí tots ja havien passat el càsting i han rodat la pel·lícula, tot i que durant el rodatge han tingut vàries baixes per un virus de panxa que ha deixat mitja unitat fora de combat. Sort que només va ser l’últim dia!
Truc Aquest any l’agrupament torna a tenir dos grups de Truc. Els més joves ja tenen 17 anys, i formen el Truc I, amb 5 noies i 1 noi, provinents tots de Pioners i Caravel·les. Al Truc II segueixen els 3 nois i les 2 noies de l’any passat, que estan a punt de culminar el seu gran projecte. En aquest primer trimestre els dos grups han fet activitats conjuntes: la venda de castanyes a la Rambla per Tots Sants i una excursió a Porrera el 13 i 14 de novembre. Aquesta excursió va anar molt bé per fer grup, ja que va ser una excursió molt lúdica i distesa coincidint a més amb la festa major del poble. També va servir per preparar el camp d’hivern, que va ser del 2 al 5 de gener a Vespella (al costat de Vic), on van passar fred, van caminar molt i riure més. Una forma molt positiva de cloure aquest període conjunt. A partir del segon trimestre, cada grup portarà la seva pròpia dinàmica. Truc I fent descobertes en camps socials diversos per anar definint els interessos del grup i el Truc II centrat en la realització del projecte Sàhara. “L’Alverna amb el Sàhara” va sorgir amb la proposta del Mehdi d’anar a Dajla (Argèlia) a fer un intercanvi amb la gent d’allí, que va engrescar de seguida tots els trucs. Ara es troben en un dels millors moments del pojecte, donantli forma i color, i acabant de definir-lo: la idea és fer un intercanvi d’activitats de lleure amb d’altres noies i nois d’allí. Volen donar i rebre, però tenint molt en compte les condicions que hi trobaran, és per això que estan fent algunes descobertes relacionades amb el món saharaui. Esperem que en el proper número de la revista ens podran fer una bona crònica de l’experiència.
“Pluja d’idees” a Porrera.
Camp d’hivern a Vespella.
Ruta del camp d’hivern.
3
L’excursió d’agrupament
Descobrint una nova excursió d’agrupament
T
ot i la quantitat de gent, el desplaçament en tren no ha presentat cap problema; uns fins a Barcelona i d’altres a Terrassa. Cinc grups per cinc descobertes, i un matí per conèixer primer els nous companys i companyes d’aventures, barrejant des de castors fins a trucaires i caps, i després entitats que fan una feina voluntària i desconeguda. Un grup baixa a Barcelona i es dediquen a conèixer Pallapupes, uns pallassos d’hospital que ens Enguany l’excursió d’agrupament s’ha centrat en la expliquen què fan i per què, i alguns secrets per fer riure descoberta. Durant la sortida, el 29 i 30 de gener, els la gent. A Terrassa, un altre grup es dirigeix a conèixer un nois i noies han realitzat descobertes per grups, els projecte d’horts urbans, i podem sentir-nos pagesos tot resultats de les quals han exposat en una fira per i estar envoltats de grans edificis i carrers sorollosos. Els poder mostrar allò que han après a tots els tarra- més valents coneixen un grup de foc i un drac egarenc gonins i tarragonines. D’aquesta manera han fet un que els fa sentir diables per un dia, i reben alguns consells per no cremar-se. En canvi, els acalorats, descobreixen servei a la ciutat i han completat el procés que van la Papallona de Sant Pere, un element del seguici festiu iniciar al desembre quan van escollir quin tipus de d’aquest barri de Terrassa que es caracteritza per llenprojecte voldrien fer, i quina descoberta els venia çar aigua mentre balla pels carrers. Una mica remullats més de gust. Aquesta activitat forma part del projec- poden provar de portar la papallona i ballar al seu voltant. te d’agrupament. I els més xerraires, es posen els auriculars i agafen els micròfons per descobrir tot el que hi ha darrere (o dins) d’una ràdio, i parlen de l’Alverna i Tarragona en un programa en directe. ARCADI CORNADÓ Secretari de l’Agrupament
4
Després de dinar per grups, a la tarda, s’han retrobat tots al Parc del Torrent de les Bruixes de Terrassa, on, després
L’excursió d’agrupament UNA APOSTA ARRISCADA La valoració ha estat molt positiva. El gran treball de les comissions ha permès gaudir de 5 descobertes fantàstiques i variades, l’excursió ha funcionat a nivell d’horaris i d’organització, les activitats preparades han estat adequades a la dificultat que comporta fer jugar i treballar alhora nens i nenes de 6 a 18 anys, i, malgrat els problemes que posa sempre RENFE, no hem perdut ningú pels trens! L’únic inconvenient ha estat la baixa participació (amb prou feines un 50%), especialment a les unitats més petites. Els caps entenem que el format de l’excursió ha estat una aposta arriscada, però l’experiència positiva d’aquest any ens anima a pensar que, poc a poc, ens guanyarem la confiança de tots i en properes excursions d’agrupament podrem comptar amb més participació, sigui on sigui i tingui el format que tingui!
d’un bon berenar, s’han trobat enmig d’un conflicte amb els indis de la tribu “Petits Bojans Errants”, que han anat a atacar els Alverboys a Fort Terrassa; finalment, però, s’ha arribat a una treva, i les danses tradicionals han ajudat a segellar la pau. Després de sopar han fet un joc de nit, amb victòria polèmica dels cowboys. I per acabar el dia i com a “bona nit”, hem fet les Bombolles de la Pau. I a descansar tots al cau de Terrassa, que ens ha cedit amablement els seus locals! L’endemà, cada grup de les descobertes ha definit com seria la seva paradeta per mostrar-ne els resultats a la Fira que farem a Tarragona el dia 12 de febrer. També hem fet el taller record, ben útil per aquells artistes que han fet una etiqueta per la motxilla amb les dades. Ara ja no hi ha excusa per equivocar-se de motxilla! Tot dinant hem estat testimonis de com els Alverboys i els indis Petits Bojans Errants han acabat fent-se amics, i un cant ritual ha curat els ferits de la gran batalla del dia anterior. I, ja preparats per marxar cap a l’estació, hem volgut acomiadar-nos de l’Aleix, que se’n torna a l’Argentina i passa les últimes hores amb nosaltres, amb un bonic hora dels adéus i una gran abraçada conjunta (molt a l’estil alvernià). De tornada, s’ha repetit el “gafe” de les excursions d’agrupament: la RENFE propicia un cop més que tinguem feina per arribar a Tarragona.
Creiem que les descobertes a entitats d’una ciutat allunyada a la nostra, l’experiència de viatjar en tren amunt i avall, sentir que formes part d’un agrupament i no només d’una unitat, i poder veure els castors jugant amb els pioners, els trucaires explicant les coses als llops, i la pinya que es fa entre edats tan diferents, val molt la pena i és un punt fort del projecte educatiu pel qual treballem!
COMPARTINT L’EXPERIÈNCIA El resultat d’aquesta experiència la vam compartir amb tota la ciutat en una fira, que es va fer el dissabte 12 de febrer a la plaça de la Font. Podeu trobar-ne un recull de fotografies a la contraportada. de la revista.
5
Editorial
`ENGANXATS´ A LA MUNTANYA
E
n l’artificialitat de les nostres ciutats, en les comoditats de les nostres llars o en la fressa dels nostres llocs de treball, hem anat perdent la consciència d’allò que en realitat som: éssers que venim de la natura. Potser és per això que quan tornem als espais naturals connectem amb alguna cosa interior que ens allibera i reconforta. Un bon exemple és la muntanya. L’experiència que comença caminant pels seus boscos fins a ascendir als
seus cims, ens dóna l’oportunitat de i cascades, la visió dels animals en lliviure una autèntica aventura. És com bertat, vibrar amb l’èxit d’aconseguir si tornéssim a ser aquells exploradors fer cim..., són sensacions vitals que antics lluitant pel enganxen de veritat somni d’anar més Quan tornem als espais una vegada les hem amunt i més enllà, viscut. I encara més naturals connectem pel plaer de veure si les compartim el món sota els amb uns bons amics. amb alguna cosa peus. interior que ens allibera Tant de bo tots Sentir l’aire aquells infants que i reconforta fresc a la cara, gaupassen pels nostres dir de l’espectacle dels grans espais caus quedin “enganxats” de per vida alpins, escoltar la remor dels seus rius a l’experiència de pujar muntanyes.
Ens ajudes? http://www.tuajudes.com/votar/ca/2011 Des de la comissió de l’Arxiu d’Antics i Amics hem presentat un projecte al Programa Tu Ajudes de Caixa Tarragona per tal de poder rebre una aportació econòmica que ens permeti crear l’arxiu de l’Agrupament. Actualment tenim una gran quantitat de documentació que recull una part important de la història de l’Agrupament, juntament amb material fotogràfic que cal conservar en condicions òptimes. D’aquesta forma, no només conservarem el nostre patrimoni, sinó que en permetrem l’accés a totes aquelles persones que vulguin consultar-lo. Tothom que vulgui donar els seus vots al nostre projecte pot fer-ho votant el codi 0674. Esperem la màxima aportació de vots possible. 6
vota el codi:
0674
L’Assemblea anual d’Antics i Amics No és dolent acostumar-se a assistir a reunions assembleàries que es desenvolupin amb tota normalitat i sense tensions. La darrera que vam celebrar els Antics i Amics de l’Alverna el segon dissabte de desembre de l’any passat va desenvolupar-se exactament així. Segurament, perquè preval l’esperit escolta i, per extensió, aquells valors que tots els assistents han tingut ocasió de viure en l’escoltisme. Però també pel reconeixement de la feina ben feta per les diferents comissions, i per les noves perspectives que s’albiren a partir d’un Pla Estratègic consensuat per unanimitat. El número de socis ha augmentat un 10% en relació a l’any anterior; no obstant això, s’insisteix en la necessitat d’apropar l’associació al sector de pares de l’Agrupament a través d’una bona comunicació. Més, si tenim en compte –com així es va fer constar–, la primera raó de la creació de l’Associació va ser la de resoldre el tema del local de l’Agrupament. Els assistents a l’assemblea van remarcar, des de diferents punts de vista, que com a associació no podem perdre l’objectiu principal que ens ha fet ser. I això comporta una munió de complicitats que s’ha de treballar sense presses, però també sense pausa. Ens espera, doncs, un any de consolidació d’allò que s’ha fet bé, un any de desitjat i treballat creixement, i, sobretot, tres-cents seixanta cinc dies de començar a donar vida “de facto” a aquest full de ruta que és el Pla Estratègic 2011-2015.
Caminada i dinar a Montblanc el proper 10 d’abril Els Antics i Amics de l’Alverna estem preparant una magnífica excursió, dirigida als socis de l’entitat i a les famílies de l’Agrupament que vulguin passar un dia a la natura, pel proper dia 10 d’abril. Anirem a fer una bona carn a la brasa a l’Ermita de Sant Josep de Montblanc, però abans, per fer gana, marxarem de caminada. Que ningú s’espanti! Preparem dues excursions diferents: una, adreçada als caminants més bojos, d’uns 20-25 km, per les muntanyes de Prades, i una altra, per la gent més tranquil·la, molt més curteta i accessible, apta per tothom. Un dels objectius d’aquesta activitat és la de fomentar les relacions entre l’Associació i la Comunitat de l’Alverna, atès que l’Agrupament és el punt en comú que justifica l’existència d’Antics i Amics. D’aquesta caminada rebreu més informació en els propers dies, però, de moment, guardeu-vos la data. Recordeu: diumenge, 10 d’abril. 7
Pionerisme:
1. Barrina.
vela de plàstic
Constr
vela de plàstic
penjador
Durant els campaments, els nois i noies tenen l’oportunitat de gaudir de la vida a l’aire lliure. Dormir en una tenda o menjar el que s’han cuinat ells mateixos és una experiència que fa més intens el contacte amb la natura i la convivència amb els companys. Però no tot són avantatges. Ben sovint viure a la natura té l’inconvenient de seure a terra, de cuinar amb les formigues, de tenir les motxilles i les botes escampades o d’haver de fer les “necessitats” darrere d’un arbust. Tenim una opció: fer que l’espai de natura on viurem uns dies esdevingui ben bé casa nostra.
sabater
2. Motxillers.
D
e sempre, els escoltes s’han distingit per fer les seves pròpies instal·lacions de campament. És quelcom que ens identifica i, a més, ens fa treballar en equip i sentir-nos orgullosos de les coses que hem fet amb les nostres pròpies mans. Intentarem donar quatre idees del món del Pionerisme.
La fusta i altres materials
3. Penjadors. 8
Essent com som gent de ciutat, no estem acostumats a traginar la fusta com els llenyataires. No obstant això, no ens serà gaire difícil trobar les fustes que podem utilitzar com a material de treball. En primer lloc, tenim més a l’abast les branques de pi, de faig o d’avellaner, que ben sovint es troben sota els arbres o arbustos al voltant del nostre campament. Aquest material ens serà útil per a les instal·lacions més senzilles. Sobretot, no talleu les branques directament dels arbres; no sabem si podem mal-
instal·lacions de campament vela parasol bossa pels coberts
pals o llistons
capacitat 4 persones
6. Taula.
Taula de campament amb banquets.
ruint un forn de campament.
metre’ls. Quan parlem d’instal·lacions més importants, haurem de contactar amb algun llenyataire de la zona perquè ens pugui facilitar els troncs adequats. També són útils els sostres de tendes velles i els plàstics de ràfia per a diverses instal·lacions.
7. Encaix.
lacions més senzilles són el nus quadrat (dibuix 5) i el de pardal o ballestrinca (dibuix 4). Pel que fa als encaixos, n’hi ha molts, però el més fàcil és el que combina el treball de la barrina gran amb la serra (dibuix 7).
Les instal·lacions més bàsiques
Les instal·lacions més bàsiques són aquelles que ens permeten tenir el campament més endreçat i estèticament Les més bàsiques són la serra o xer- més agradable, com per exemple: els “motxillers” (dibuix rac, la destral, la massa i la barrina 2), els sabaters, els escorredors de plats, les papereres, gran (dibuix 1). Cal que aquestes les cartelleres, el portabanderes, etc. Però també ens 4. Nus de pardal. eines siguin usades amb la supervisió podem animar amb instal·lacions més complicades, com: d’un adult, ja que poden ser perillo- la taula de campament amb banquets (foto dreta i dibuix ses. I, per descomptat, cal adaptar el 6), un forn per cuinar (foto de l’esquerre), una torre seu ús a cada edat. No és bona idea d’aguait, un pont sobre un riu, i tantes altres... Ah! I no que un castor brandi una destral, ens oblidem de les imprescindibles latrines! però una caravel·la pot fer-la anar sense problemes, tenint-ne cura. Segur que amb les nostres instal·lacions començarem els camps d’estiu amb bon peu, satisfets del nostre treball i de gaudir amb confort “rústic” aquests dies a la natura. Nusos i encaixos Hauríem d’evitar l’ús de claus, atès que poden ser perillosos si es rove- MÀRIUS CASTELLVÍ GAVALDÀ llen o quan abandonem el lloc del campament, o mentre els clavem Va ser pioner i trucaire, cap de Pioners i Caravel·les, animador amb el martell. Haurem d’utilitzar de Truc de l’Alverna i formador a la Demarcació de Tarragona els nusos i els encaixos més simples. als equips de Foca Bàsica. Actualment és membre de l’Associa5. Nus quadrat. Els nusos més útils per a les instal- ció d’Antics i Amics i pare d’un pioner.
Les eines
9
“LA PICA D’ESTATS”
Fent el cim el juny de 1982.
Josep Rovira i Olivé ‘Pitu’, propietari de la coneguda llibreria La Capona, va ser cap de Pioners i Caravel·les de l’Alverna durant 4 anys, cap allà l’any 1972, després d’un breu pas per l’agrupament escolta Robert d’Aguiló. Home actiu on n’hi hagi, va ser soci fundador de la Unió Excursionista Mestral i casteller de la Colla Jove des dels seus inicis. A finals dels anys seixanta va ingressar al Cor l’Ancora, grup des d’on es va sensibilitzar pels moviments de recuperació de la cultura popular. Va ser portador del Gegants del Carrer Merceria, i actualment és membre actiu al seguici de Sta. Tecla com a portador de l’Àliga.
L
a Pica d’Estats, amb una altitud de 3.143 m, és el punt culminant del Pirineu català i, per tant, de Catalunya. Aquest pic el trobem a l’extrem nord-oriental de la comarca del Pallars Sobirà. La creença més estesa entre el món excursionista diu que en el vèrtex del pic hi coincideix un dels límits entre Catalunya, Andorra i l’estat Francès. El cert és que aquesta coincidència és al cim de Medacorba (2.907 m), a una distància horitzontal d’uns 10 km de “La Pica”.
Tot i això no és aquest l’únic motiu que fa que aquesta muntanya sigui cada any una de les visitades del Pirineu per un gran nombre d’excursionistes d’arreu. En un context literari del Romanticisme, cal tenir en compte la popularització d’aquest indret del nostre país des de què el 1883 fou assolit per Mossèn Cinto Verdaguer, que el nomenà, juntament amb el Cim del Canigó, la Maladeta i l’Aneto, en el seu gran poema èpic “Canigó”. El 25 de juny de 1982 vaig arribar per primer cop al cim de “la Pica” acompanyat de l’avui Plebà de Montblanc, el bon amic Mossèn Albert Palacín, i el Joan Guasch, de l’Espluga de Francolí. També ens acompanyava l’espluguina Carme Villella que es quedà al refugi per una inesperada febrada. Varem fer nit al petit refugi de la Vallferrera (1.940 m) (fa poc s’ha inaugurat l’ampliació d’aquest refugi, que és el més antic del Pirineu català). L’endemà, abans del trenc d’alba, iniciarem la llarga 10
Experdició de la Colla Jove, el 1989.
caminada. Cal dir que la pujada fins al cim de La Pica és de les més llargues de tota la serralada, doncs cal remuntar tot el torrent de la pica fins als estanys de Sotllo i d’Estats i, tot seguit, remuntar la gran tartera fins al Coll de Sotllo per, si no es vol fer per la cresta fins al Pic Verdaguer i d’allí fins al cim, baixar per la Cometa d’Estats fins al Coll de Riufred per remuntar, per la part francesa, fins al cim de la Pica.
seguint el GR-11. Font, per altra banda, necessitada d’una iniciativa (escolta?) per a restaurar-la. Penso que podria ser un acte, si cal, d’afirmació, de compromís i d’homenatge del i al Moviment Escolta a Catalunya.
El temps d’anada i tornada, a bon pas i amb normalitat, pot ser perfectament de dotze o tretze hores. Però aquella primera pujada i, sobretot, el retorn no va ser del tot plàcid. La desconeixença del territori, la inexperiència dels tres excursionistes i la gran quantitat de neu que vàrem trobar des de la tartera del Coll de Sotllo fins més amunt del Coll de Riufred va fer que la durada de l’excursió depassés, de llarg, les vint hores. Fins al punt que, quan ja gairebé arribàvem de retorn al refugi, els seus guardes ja havien sortir a buscar-nos. Un bon record que mantenim d’aquella pujada és que ens vàrem fotografiar al costat de la petita i antiga Creu de la Pica, substituïda el 1984 per una altra de més gran i que és la que encara avui corona el cim de La Pica d’Estats. Aquella primera pujada a la Pica, amb el resultat d’una certa mala experiència, em va esperonar a retornarhi fins a deu cops (vuit fent el cim). L’última, l’agost de 2002. Hi he pujat i conduït grups d’amics; amb la meva dona i els fills; amb la gent de la Colla Jove dels Xiquets de Tarragona, en un memorable intent estroncat per una tempesta quan ja quasi arribàvem al Coll de Sotllo; i també amb un dels iniciadors de l’escoltisme a Tarragona, el Toni Achón i la seva família.
Amb la família i amics, el 1991.
És, doncs, un cim al qual sempre he tingut ganes d’anar, de retornar-hi. I m’ha ajudat a conèixer aquelles contrades de la comarca del Pallars Sobirà amb les valls de Cardós i Vallferrera, els cims de Monteixo, Noris, el Coll de Tudela i la Serra de Solaria, els llacs de Certascan i Sant Maurici, el bosc de Viròs i les bordes de Costuix, i molts pobles i llogarets: Llavorsí, Tírvia, Tor, Ainet de Cardós, Ainet de Besan, etc. I a fer-hi amics. Sobretot a Àreu, petit poble situat a la capçalera de la Vall Ferrera i des d’on surt el camí més utilitzat per a pujar al cim de la Pica i a una multitud de cims de més de 3.000 m. Al capdavall, tot un bé de Déu d’espais per passar-hi unes vacances, un cap de setmana o una escapada. I com a escoltes no ens hem d’oblidar de visitar la Font de Mossèn Batlle, al Pla de Boet, a deu minuts del Refugi de la Vallferrera en direcció al Port de Baiau,
Actualment al cim hi ha una gran creu. 11
Entrevistem... ÒSCAR CADIACH
Ò
“A la muntanya, cal donar molt abans per rebre després”
scar Cadiach és segurament l’alpinista més conegut i important del nostre país. No en va ostenta el títol de ser el primer català que va ascendir al cim de l’Everest. Va ser el 28 d’agost de 1985. A més d’aquesta fita també és l’alpinista català que ha fet més vuit mils. Arrelat a Tarragona des de ben petit, compagina la seva coneguda botiga de material esportiu de muntanya amb l’activitat de guia, i també amb el Club Alpí K2 que organitza excursions per a grups de totes les edats. També ha col·laborat en programes televisius com “Al filo de lo imposible”, que l’any 2000 va pujar a l’Everest reconstruint la primera ascensió de Mallory i Irvine de l’any 1924. A tot això hi hem d’afegir un detall important per a nosaltres: l’Òscar Cadiach també va ser escolta! Ara fa uns dies el vam trobar tot atrafegat preparant a la Diputació de Tarragona l’exposició “Chomolungma, Sagarmatha, Everest…8848”. Com va començar la teva relació amb la muntanya? Vaig pertànyer a l’Agrupament Escolta Robert d’Aguiló, on vaig iniciar les meves activitats de muntanya durant les excursions que fèiem a les zones properes com Prades, Montsant, i altres, i també als campaments d’estiu al Pirineu, on vàrem fer les ascensions als cims més clàssics, com el Pedraforca, l’Aneto, el Puigmal...
tres, i amb els caps Albert Civit i Sergi Xirinachs. Recordo també que el cap d’agrupament va ser el Toni Achon, que després va passar als inicis de l’Alverna. Va ser una època molt activa de descoberta del món de la muntanya.
Recordes alguna experiència especial de muntanya viscuda en aquesta etapa escolta? L’ascensió al Puigmal amb 9 o 10 anys durant uns campaments va ser Vas començar de ben petit, doncs? Si no recordo malament, vaig estar un aventura bastant forta, tot i que a l’agrupament des dels 7 al 13 anys en aquella època fèiem coses una en les diferents unitats. La darrera va mica exagerades. Recordo que en ser la patrulla Puma en la que vaig aquells campaments vaig travessar el tenir companys com el Lluís Arola, llac de Núria nedant quan encara hi l’Enric Gavaldà, l’Antoni Bosqué i al- havia alguns racons congelats. Però l’experiència que potser em va reforçar la meva vocació alpinística va ser durant un raid de 24 hores, que vàrem fer en uns campaments a la boca sud del túnel de Viella, suposo que amb 12 o 13 anys. Durant aquella ruta, el meu company i jo, vàrem pujar a l’Aneto passant pel port de Mulleres. Déu ni do! Sí, una autèntica passada per la nostra edat! Per tornar vàrem haver de fer-ho amb autobús per poder estar al campament a les 8 del matí. Tota una proesa que avui posaria els pèls de punta a qualsevol pare o cap d’unitat.
12
De fet, el que més va influir va ser la lectura d’un llibre sobre la primera ascensió a l’Everest que vaig llegir en aquells anys. Aquell llibre, que encara guardo, em va reafirmar la meva decisió de dedicar-me completament a l’alpinisme. Quins valors pels infants i joves creus que pot aportar l’experiència del senderisme i l’alpinisme? Sobretot en l’especialitat d’escalada, que és en la que jo m’he dedicat més, cal una gran disciplina i tenacitat. Però també són molt importants el treball en equip i el valor de l’esforç i la capacitat de lluita quan es tracta d’expedicions més complexes. Avui en dia, molta gent ho vol tot massa ràpid. Molts, quan parlen de fer alpinisme ja volen anar directament als grans cims de l’Himàlaia. Jo ho considero un error. S’ha d’anar a poc a poc, començant pels cims dels nostres Pirineus, i mica a mica anant progressant. Encara avui gaudeixo anant a les muntanyes de Prades i fent rutes pels GR. En aquesta activitat sempre he tingut una màxima: “cal donar molt abans per rebre després”. Durant un temps vas pertànyer al moviment internacional Wilderness per a la preservació dels espais d’alta muntanya. Sí, després de tantes ascensions i veient com s’estaven degradant els espais dels grans cims amb tota la deixalla que hi deixaven les expedicions, em varen proposar de participar com a fundador en la creació del moviment internacional Wilderness, que va néixer a Itàlia, amb el propòsit de promoure accions per recuperar aquells espais. En aquesta línia vaig participar en una expedició, juntament amb el mític alpinista Edmund Hillary, que va ascendir per primera vegada a l’Everest el 1952, durant la qual vàrem recollir deixalles com bombones d’oxigen i altres materials dels camps a 8.000 metres. L’objecte
d’aquesta acció era conscienciar sobre la necessitat d’evitar malmetre i degradar aquells espais, i també de mantenir l’esperit més autèntic de l’alpinisme clàssic. Ara s’està celebrant la primera ascensió catalana a l’Everest. Com valores aquella fita del 28 d’agost de 1985? El anys vuitanta van ser l’època d’or de l’alpinisme català, atès que molta gent es va aficionar a la muntanya, a fer ascensions i expedicions. En aquells temps els grups excursionistes estaven en plena activitat i es van organitzar les expedicions més importants. Avui en dia, les xarxes socials, com el facebook o altres, han fet molt de mal a les entitats excursionistes, ja que molta gent s’organitza pel seu cantó. Per aquest motiu he organitzat el Club Alpí K2, per poder tornar al contacte més personal, aprofitant la força de les entitats que amb la seva història aporten un referent d’identitat.
Fotos de l’arxiu Òscar Cadiach, que formen part de l’exposició.
El 28 d’agost de 1985 Catalunya va conquerir l’Everest.
Podeu trobar més informació sobre el Club Alpí K2 a: www.clubalpik2.org 13
El nostre pla estratègic
Q
uan a l’assemblea del desembre de 2009 ens vàrem plantejar la necessitat de definir un pla estratègic per l’Associació d’Antics i Amics de l’Alverna, del que estàvem parlant era de concretar la nostra identitat. Del que som i de cap a on anem, més enllà de la situació d’urgències en què vàrem néixer quan l’agrupament es va quedar sense locals.
Com ja s’ha dit en altres moments, la nostra associació neix per acompanyar l’Agrupament, perquè molts creiem que és una entitat necessària per a la nostra societat. Però, com podem donar continuïtat i sentit a aquest Primera gran activitat per a la ciutat. propòsit? Doncs establint de forma clara i ordenada uns 3.- Recopilar, preservar i difondre tots els documents, objectius i unes accions concretes pel futur immediat. objectes i materials gràfics que configuren la memòria El pla estratègic 2010-2015 s’ha estructurat en 5 objec- històrica de l’Alverna. L’Associació pot col·laborar fent la tasca de recopilació i classificació dels tius i en diverses accions, que, a grans trets, són: documents i fotografies, així com generant S C material de divulgació (llibres, dvd’s, expo1.- Establir les formes de relació I T sicions...). entre l’Agrupament i l’Associació que garanteixin una acció coordi4.- Promoure les relacions amb les instinada en l’assoliment dels objectius tucions públiques i entitats ciutadanes comuns. Aquesta relació es concrede Tarragona, amb el propòsit d’asseguta amb l’existència d’un representat rar el reconeixement social de l’Agrupapermanent del Consell d’Agrupament ment. En aquest àmbit té molta força la a la junta de l’Associació, així com una divulgació de la revista TICS, els contacreunió anual conjunta entre aquests tes amb les institucions públiques i fer dos òrgans. arribar als mitjans de comunicació les activitats més importants de l’Alverna. 2.- Donar suport a l’Agrupament per disposar, de forma estable, d’uns 5.- Potenciar els vincles de l’Agrupalocals per les seves activitats. La volunment amb totes les persones que tat reiterada de l’Associació és acompas. hi estan relacionades actualment o nyar l’Agrupament en el cas que pugui Antics i Amic Revista dels que n’han estat membres en el passat. haver problemes en la disposició de En tota la història de l’Alverna hi han passat diverses locals. En aquest sentit es constitueix un fons econòmic temporal i es planteja la possibilitat fer generacions de tarragonins i tarragonines que han pogut un estudi per assessorar el Consell d’Agrupament en el viure l’Escoltisme. Per aquestes persones, l’Agrupament és part de la seva experiència vital, i de segur que molts supòsit que s’hagin de cercar solucions. estaran agraïts que, d’alguna manera, els tornem a fer participar d’aquell món que els va ensenyar l’aventura de la descoberta. Es planteja organitzar una activitat anual oberta a la ciutat, una altra adreçada als membres i exmembres de l’agrupament, a fer una base de dades del nostre col·lectiu, i a promoure celebracions commemoratives que enforteixin els vincles entre tot el món alvernià. tics i Amics de La revista d’An
l’AEG Alverna
Núm. 4
Jul - Oct 2010
anticsiamics/ igalverna.org/ http://www.ae
P O RTA D A
PLERT OBJECTIU COM
NOTÍCIES 2010/11 EQUIPS DE CAPS • RÒMINES TRAVESSA D’AND • ITAT EL PAS D’UN • L A I R EDITO
la marca Fent créixer ‘Alverna’
A RT I C L E S UNA EL PROJECTE, • ER A PER CRÉIX EXPERIÈNCI nez per Marta Martí IU 2010 CAMPS D’EST • de caps pels equips FET I ESCOLTISME • CASTELLER Castellví per Màrius
la resultat de qualificar el que s a l’hora de Segurament la cs serien vàlid ines de Sant Magí. tòpic de Tots els tòpi aquell típic a d’Andròm amb essi Trav tada por primera titulat aquesta va ser. molts haurien pre”: “Èxit de ......”. Ho sem “premsa de
STEM... ENTREVI RERA L LU Í S G U R • NTURA RTA I AV E DESCOBE E DE SANT JAUM CAMÍ EL • n per Luisja Manjó HUMOR S XIRUQUERU •
per Màrius
Castellví
FIES FOTOGRA RÒMINES TRAVESSA D’AND • DE SANT MAGÍ
no de l’AEG Alverna de d’AnƟcs i Amics i/o arƟcles L’Associació able de les opinions TICS. es fa respons es a la revista tercers publicad
ó: Equip de Redacci Xavier Abelló í Màrius Castellv Xavi Fort Joan Olivan Maquetació: Xavi Fort Cinta Olivan
de l’Alverna AnƟcs i Amics de Lletres AnƟga Facultat
Tarraco Pl. Imperial TARRAGONA
ar molt uè s’ho va pass participar, perq , sobretot, perquè l’Aluè la gent va però grat Ho va ser perq hi va haver cap incident, at que l’acull que, mal no ciut la uè sempre. a de perq dir rgia bé, li va mateixa ene ans fer visible i tasca amb la molt la majoria de mitj verna es va que a fent la seva tot, continu ibilitat” hi van col·laborar festes de Sant Magí, les A aquesta “vis i el propi programa de . ació per l’Alverna i de comunic espa un ny ja té des d’engua fins l’any vinent! i Enhorabona
alverna.org s csiamic anƟcsiamics@aeig rna.org /anƟ www.aeigalve
Que la nostra associació tingui continuïtat en el futur dependrà, en gran mesura, de la il·lusió i imaginació que hi puguin posar els que estirin del carro en cada moment. Però, en aquest camí, és fonamental saber cap a on anem, Antics en el sopar del 40è aniversari.. i el pla estratègic és la nostra brúixola. 14
15
16