TICS La revista d’Antics i Amics de l’AEG Alverna
Núm. 4 Jul - Oct 2010
http://www.aeigalverna.org/anticsiamics/
P O RTA D A
OBJECTIU COMPLERT NOTÍCIES
•
EQUIPS DE CAPS 2010/11
•
TRAVESSA D’ANDRÒMINES
•
EL PAS D’UNITAT
EDITORIAL
Fent créixer la marca ‘Alverna’ A RT I C L E S
•
EL PROJECTE, UNA EXPERIÈNCIA PER CRÉIXER per Marta Martínez
•
CAMPS D’ESTIU 2010
•
ESCOLTISME I FET
Tots els tòpics serien vàlids a l’hora de qualificar el resultat de la primera Travessia d’Andròmines de Sant Magí. Segurament que molts haurien titulat aquesta portada amb aquell típic tòpic de la “premsa de sempre”: “Èxit de ......”. Ho va ser.
pels equips de caps CASTELLER per Màrius Castellví ENTREVISTEM...
•
L LU Í S G U R R E R A
D E S C O B E RTA I AV E N T U R A
•
EL CAMÍ DE SANT JAUME per Luisja Manjón
HUMOR
•
XIRUQUERUS per Màrius Castellví
FOTOGRAFIES
•
TRAVESSA D’ANDRÒMINES DE SANT MAGÍ
L’Associació d’Antics i Amics de l’AEG Alverna no es fa responsable de les opinions i/o articles de tercers publicades a la revista TICS.
Equip de Redacció: Xavier Abelló Màrius Castellví Xavi Fort Joan Olivan Maquetació: Xavi Fort Cinta Olivan
Antics i Amics de l’Alverna Antiga Facultat de Lletres
Pl. Imperial Tarraco TARRAGONA anticsiamics@aeigalverna.org www.aeigalverna.org/anticsiamics
Ho va ser perquè la gent va participar, perquè s’ho va passar molt bé, perquè no hi va haver cap incident, però, sobretot, perquè l’Alverna es va fer visible i li va dir a la ciutat que l’acull que, malgrat tot, continua fent la seva tasca amb la mateixa energia de sempre. A aquesta “visibilitat” hi van col·laborar molt la majoria de mitjans de comunicació i el propi programa de les festes de Sant Magí, que des d’enguany ja té un espai per l’Alverna. Enhorabona i fins l’any vinent!
Equips de Caps 2010/11
Llops i Daines Toni Duran, Aleix Duran, Laura Fort i Danae López
Castors Maria Medina, Júlia Pascual, Laura Diaz i Núria Andreu L’equip de Castors es renova completament amb la Maria, com a cap amb experiència a la unitat, i la Núria, que torna després d’un parell d’anys com a cap de suport. La Laura entra des del Truc i la Júlia és la cara nova de l’Agrupament. Seran, doncs, les responsables de cuidar els més petits i petites de l’Alverna.
Els Llops i les Daines tindran aquest any un equip de caps format pels cosins Duran i dues noves incorporacions procedents de truc. El Toni, que torna a la unitat després d’un any com a cap de suport, i l’Aleix, que després de la seva aventura a l’Argentina torna per fer de cap, seran els representants masculins, mentre la Laura i la Danae arriben amb molta il·lusió i ganes de treballar després de tota la vida a l’Agrupament.
Pioners i Caravel·les
Ràngers i Guies
Lluís Vendrell, Rat Mas, Blanca Domingo i Marina Altés
Joan Manel Burillo, Mar Solé, Ariadna Puig i Joan Espuís Els mitjans de l’Agrupament tindran aquest any un equip amb molta energia. La Mar torna a Ràngers i Guies per segon cop, acompanyada aquest any per l’Ari, que “puja” d’unitat després de dos anys a Llops, i dos nois: el Joan, que finalment ha agafat unitat després de dos anys fent suport, i el Joan Manel, que puja de Truc amb moltes ganes de fer feina.
Els Pioners i les Caravel·les tindran l’equip de caps amb més veterania, amb la Rat, que repeteix per tercer curs a la unitat, la Blanca, cap de setè any que arriba a Pioners i Caravel·les, el Lluís, que puja de Ràngers i Guies, i la Marina, que aportarà la joventut i noves idees procedent de Truc.
Un any més gaudirem d’un ampli equip de suport que podrà anar arribant allà on els caps d’unitat no arribin, aportant experiència i un punt de vista diferent dins del consell.
Truc Luisja Manjón i Albert Claramonte L’Albert completarà el seu cicle a Truc amb els nois i noies de segon any, que prepararan durant el curs el seu darrer projecte a l’Agrupament. Pel que fa als nous trucaires, tindran com a guia i animador al Luisja, que compaginarà la seva tasca com a secretari de demarcació amb els Truc 1 alvernians.
2
Equip d’Agrupament Gemma Vendrell i Núria Andreu (Caps d’Agrupament), Alba Suanes (Tresorera) i Arcadi Cornadó (Secretari).
Equip de suport Fred, Marta, Llívia, Pere, Salva, Marina B., Anabel i Albert E.
L’Equip d’Agrupament es renova aquest any amb l’entrada de la Núria com a Cap d’Agrupament, substituïnt l’Albert Claramonte. Acompanyarà la Gemma, obrint ja de ple el relleu generacional. L’Alba complirà el seu segon any com a tresorera, alliberada d’unitat com la Gemma, mentre que l’Arcadi acabarà el seu darrer any com a secretari des de la distància de la Cerdanya i alliberat també d’unitat.
1a Travessa d’Andròmines de Sant Magí
Molt més que una travessa L’Associació d’Antics i Amics de l’Alverna va realitzar el seu primer “bateig de mar” el passat 15 d’agost amb la 1a Travessa d’Andròmines de Sant Magí. L’acte va ser inclòs en el programa de la Festa Major i va servir, entre altres moltes coses, perquè l’Associació es fes encara molt més visible a tota la ciutat. De fet, la idea de realitzar una travessa d’aquestes característiques va néixer fruit de l’interès per donar a conèixer l’Associació a la ciutat, i es va inspirar en festes com la Transegre o la Baixada del Pajaritu, on la gresca i les ganes de festa són les autèntiques protagonistes.
L’
objectiu “esportiu” de l’activitat ja el vam explicar a l’anterior número de TICS: fer un bateig de mar d’un recipient amb “aigua beneïda de Sant Magí” a bord d’un artefacte flotant de construcció casolana.
Els participants Puntuals a les deu del matí, van començar a arribar les embarcacions de totes mides i formes a la platja del Miracle. Un total de 32 participants repartits en 7 embarcacions: els Spider Creu, diuen que formada per tres membres professionals del salvament, tot i que degut a la seva indumentària ningú va ser capaç de confirmar la seva autèntica identitat; les Sirenes, cavalcant tot de bèsties marines que, sota la influència dels seus cants, obeeixen submises; els Víkings, subjectes assedegats de sang i conquesta, que van arribar a les nostres costes a bord del seu drakar; els Xalocaires (de l’Agrupament Xaloc, és clar), que plens de ganes de passar-ho bé van accep-
El Sergi, el Xavi i el Jordi Aldave, ànimes de la Travessa. 3
1a Travessa d’Andròmines de Sant Magí tar el repte de visitar terres estranyes; el 1r Portaavions Tot plegat observat per alguns centenars de persones Català (o era el 1r Submarí Català?), a qui, per sobre de que van seguir les peripècies marines dels artefactes i les tot, “el valor se les supone”; el Joc del seves tripulacions des de la mateixa Mediterrani, aspirant seriós al triomf, sorra de la platja del Miracle. Uns que no va dubtar en cap moment a centenars de persones que, un cop posar a prova totes les esquerdes del anaven arribant les andròmines, els reglament de la Travessa; i, finalment, Xavier Gonzàlez rebien amb un bon grapat d’aplaudiels Pelacanyes, que amb una mitjana ments, premiant d’aquesta manera Tècnic de Cultura d’edat de 7 anys, van prometre a la l’esforç i l’audàcia de tots plegats, Responsable de Festes línia de sortida posar-ho molt difícil a des dels primers als últims. L’Associació d’Antics i Amics de l’Agrutota la resta d’aspirants.
La sortida
pament Escolta Alverna ha aconseguit incorporar al programa de Sant Magí 2010 un nou acte que, a ben segur, esdevindrà un dels referents participatius de la tarragonina Festa de l’Aigua. La Travessa d’Andròmines de Sant Magí incorpora, a parts iguals, diversió, imaginació, participació i competència, elements que fan preveure un futur prometedor per aquesta iniciativa.
El resultat
La classificació de la Travessa es va organitzar en diferents categories, Un cop revisades les embarcacions i que, recollint el seu to festiu i burlesc, donades les últimes instruccions, va pretenia reconèixer l’esforç de totes sonar la botzina de sortida i es va iniles embarcacions participants. Les ciar la Travessa. Molta emoció, molta categories premiades van ser Fletxa diversió i molts riures acompanyen del Mar per l’embarcació més ràpiels cops de rem dels participants da; Palanganeru Major per la que va (alguns amb més encert que d’altres, tornar amb més aigua beneïda a la tot s’ha de dir!), i una rere l’altra, les andròmines van poder completar el trajecte. Pel camí, sorra; Germans Dalton per l’embarcació més infractora n’hi va haver que van perdre alguns bocins d’embarcació, del reglament; Trempera Marinera per la millor ambienalguns la van haver de posar panxa enlaire, i d’altres que tació; Ganxet de Secà per qui retornés amb menys aigua fins i tot van col·lidir (i mireu que n’és de gran el mar, com beneïda; Ultramar per l’embarcació vinguda de més lluny; Narcís Monturiol, per la primera embarcació enfonsada; per anar a xocar!).
LA REPERCUSSIÓ MEDIÀTICA La travessa va sortir al Diari de Tarragona, El Punt, Més Tarragona, en un llarg reportatge a TAC12 en el progama Estiu12, al telenoticies de Canal Català Tarragona i tancant el TN vespre de TV3, d’abast nacional.
Els Pelacanyes recullen el premi de Perpetuadors de la Travessa. 4
1a Travessa d’Andròmines de Sant Magí i Perpetuadors de la Travessa per la millor representant del futur de la cursa.
LA CLASSIFICACIÓ
Els resultats de la Primera Travessa d’Andròmines de Sant Magí es pot veure al quadre resum del costat de l’article.
Les valoracions Si, tal i com s’ha manifestat al començament, l’objectiu principal de la Travessa era fer difusió de l’Associació i organitzar una activitat oberta a la ciutat, podem considerar-lo assolit: per participació, per presència d’espectadors a la sorra i per difusió als mitjans de comunicació. La 1ª Travessa d’Andròmines ha estat notícia en multitud de mitjans: El Punt, el Diari de Tarragona, Canal Català, TAC12 i, fins i tot, TV3 (al TN Vespre del Diumenge). I a més, tothom s’ho va passar molt bé. L’organització, les tripulacions, la gent que s’ho va mirar des de la sorra, tothom va poder gaudir d’un dia de festa, gresca, imaginació i ganes de xalar. Per tant, com diu el titular de la portada d’aquesta publicació: objectiu complert. Tant és així que l’organització ja ha començat a preparar la segona Travessa d’Andròmines de Sant Magí, un esdeveniment que ja des d’enguany té un espai al programa de festes del patró de Tarragona i, per tant, des d’enguany també té un espai entre tots els tarragonins.
Fletxa del Mar a l’embarcació més ràpida
Spider Creu Palanganeru Major a l’arribada amb més aigua beneïda
Spider Creu Ganxet de Secà a l’arribada amb menys aigua beneïda
Sirenes Ultramar per la vinguda de més lluny
Xalocaires Trempera Marinera per a la millor ambientació
Vikings Narcís Monturiol a la 1a embarcació enfonsada
1r Portavions Català Germans Dalton per a la més infractora
Joc del Mediterrani Perpetuadors de la Travessa essa a la millor representant del futur
Pelacanyes
5
Editorial FENT CRÉIXER LA MARCA `ALVERNA´ Si algú ens hagués dit que el tele- activitat que ha tingut un èxit i un notícies de TV3 del dia 15 d’agost de reconeixement sorprenents. Podem 2010 tancaria la seva emissió amb afirmar que, gràcies a l’esforç dels un reportatge sobre una activitat de companys de la Comissió d’Activitats, la nostra Associació, segur que pen- l’Associació d’Antics i Amics de l’Alsaríem que ens verna ha esdevingut estan parlant “Reina por un día” en L’associació ha d’un somni. l’atapeït programa de esdevingut “Reina por festes de Sant Magí. El cas és que un día” en l’atapeït el ressò que Més enllà de la ha tingut la 1a. programa de festes de cosa festera i divertida, Travessa d’Anens hem de congratuSant Magí dròmines del lar de la projecció de Miracle no se la marca “Alverna”. Si l’esperava ni el més optimista. Mitjans algun sentit té la nostra associació és locals i nacionals de televisió, ràdio i la de projectar l’Agrupament Escolta premsa han recollit la crònica d’una i Guia Alverna a la ciutat, vinculant
les activitats positives per a joves amb el tarannà educatiu del nostre Agrupament. I a fe de món que ho hem aconseguit! Després de la 1a. Travessa d’Andròmines del Miracle hi ha més tarragonins i tarragonines que han sentit el nom de l’Alverna, i que, amb aquesta activitat, ens relacionarà amb gent d’empenta, engrescada i que cal tenir en compte en el futur. Què més volem, Alvernians? Per cert! No oblideu d’anar preparant la vostra andròmina per l’any que ve, que hi haurà una fenyada per trobar lloc a la platja!
El Pas d’Unitat: comença un nou curs El dissabte 23 va començar el nou curs alvernià amb el Pas d’Unitat. Després de rebre tothom als nostres locals, ens vam dividir en petits grups, barrejant gent de totes les unitats, i ens vam dirigir, cada grup amb un cap, al parc del riu Francolí. Allí vam conèixer la història d’uns nois que s’havien quedat sense cau per culpa d’un huracà, i uns obrers una mica mandrosos que van demanar a tots els nens i nenes el seu ajut per poder reconstruir el local. Així doncs, tots ens vam posar mans a la feina amb una gimcana on vam poder fer jocs, construccions humanes, recollir brossa per reconvertir-la en obres d’art, una xerrada i construirnos el nostre propi casc (de cartolina, és clar...). Passada la una del migdia, i un cop vam haver ajudat els obrers a reconstruir el cau, vam dinar tots junts en una d’aquelles grans rotllanes que fan goig. Una estona de temps lliure, i tot seguit vam començar a preparar el gran moment del dia: el pas d’unitat. Els nens i nenes que es quedaven preparaven una caixa decorada i una petita explicació de què es trobarien a la unitat els nouvinguts, mentre que els nens i nenes que passaven d’unitat feien un record per als amics que deixaven endarrere. Un 6
cop tot va estar llest, vam començar donant la benvinguda a l’agrupament als nous: sis castors, un rànger i una guia. I així vam començar: cada unitat mostrava el que havia preparat tot construint una porta gegant amb les caixes. Vam acabar coneixent els nous equips de caps, ja per les unitats noves, i amb els nostres nous caps, vam tornar al cau, on vam pintar un mural i vam gaudir d’una estoneta per unitats per començar a conèixer els nous companys/es. Així que ja hi som. Un nou curs en marxa, amb 29 caps, dels quals 18 en unitat, 14 castors, 24 llops, 21 ràngers i guies, 23 pioners i caravel·les, i 12 trucaires. 94 nens i nenes, nois i noies disposats a seguir creixent com a persones dins l’agrupament!
El projecte, una experiència per créixer
U
na cursa d’uns cotxes primitius fets per nosaltres tes de la història. Són ells qui es marquen uns objectius, mateixos, una exposició (amb xerrades sobre el qui prenen la decisió (buf! aquella pregunta tan díficil de tema i concert inclós) sobre els conflictes oblidats, respondre: què voleu fer?), qui la planifiquen, qui l’organitzen, la desenvolupen i, finalment, la duen a terme. una trobada de tots els trucaires de Catalunya, el És així com aprenem al cau, a través de l’expericamí de Santiago, unes barques força precàries ència directa. I aprenem tantes coses al llarg fetes pels R/NG, una falsa boda, un espectaAprenem d’un projecte… Aprenem a treballar en cle de circ, pintar el cau, una pel·lícula, un equip, aprenem a dialogar i a argumentar, programa de ràdio, una obra de teatre, a treballar en a prendre responsabilitats, a ser capaços un túnel del terror…. Per a depén qui, de prendre un compromís i respectarpot ser inimaginable arribar a fer tot equip, a dialogar i a lo. També podem descobrir la natura, això entre els 6 i els 18 anys, o, en el argumentar, a prendre podem treballar per la pau, podem pasmeu cas, entre els 7 i els 27. Són prosar-nos-ho bé tots junts, podem visitar jectes que he viscut en primera persoresponsabilitats, a ser països llunyans…. na, que he viscut com a intendent, com capaços de prendre a cap, com a membre del consell o com I ens fem grans, tant la canalla com els a focaire. Són projectes viscuts o expliun compromís i caps. De fet, podem fer quasi tot allò que cats, però sempre molt propers. siguem capaços d’imaginar en un espai físic respectar-lo tan petit com un cau però, en realitat, un espai Em demanen que parli de la Pedagogia del amb molt poques fronteres. Projecte (sí, sí, així, escrit en majúscules), i en el primer que penso no és en tots els termes que ens ensenyen durant les formacions o que utilitzem en les nostres Un projecte t’ensenya a viure. Em sento privilegiada per reunions, no penso en les fases d’un projecte, ni tan sols haver pogut fer tot això quan era daina, guia, caravel·la penso en el consens, en el treball en petit grup, en el joc i trucaire. I també m’hi sento quan penso que he pogut institucional o en la creació d’uns objectius. Més aviat acompanyar a tants nois i noies en aquest camí, en el se m’acumulen sensacions, em passa una pel·lícula que procés de poder crear, viure, un projecte com l’autèntic protagonista. Al cap i a la fi, aprendre a ser l’actor princim’adono només l’hagués pogut viure al cau. pal de la teva pròpia vida. Agrair a tots aquells, nens, caps, On m’haguessin deixat crear uns cotxes fets amb palers famílies, que fan que totes aquestes vivències es puguin i m’hagués pogut tirar per una baixada? On m’hagués fer realitat. pogut sentir protagonista d’una història, decidint jo mateixa (amb 8 anys, 12 o 17) què és el que volia fer? On hagués trobat un espai on poder discutir amb els meus MARTA MARTÍNEZ ALEMANY companys sobre què és millor (i sobretot, què és més divertit) de fer? És actualment formadora de caps de la Demarcació de Tarragona, on ja havia estat 2 anys a l’equip de branques. Va
El projecte no és una cosa que ve donada als nois i noies fer de cap a l’Alverna durant 9 anys, en diverses unitats i també des de fora, si no que ells acaben essent els protagonis- com a secretària de l’agrupament i en l’equip de suport. 7
CAMPS D’ESTIU/2010 El príncep, la princesa i els CASTORS … i així va ser, com els cavallers i cavalleres van emprendre el seu viatge a Santa Magdalena (Ulldemolins) amb l’objectiu de fer riure aquell príncep i aquella princesa que mai reien. No va ser gens fàcil; van haver de caminar un llarg camí fins arribar on es trobaven. Allà, els castors van plantar el seu campament i van conèixer al rei i la reina, i el seu fill i la seva Ulldemo lins, 3-7 de juliol filla. Sí, realment estaven molt seriosos, però ho havien d’intentar. Dia rere dia, els castors es preparaven físicament i desenvolupaven la seves habilitats per fer riure el príncep i la princesa. Fins i tot, van emprendre un petit viatge per les muntanyes del Montsant. Van haver de creuar un pont penjant i dormir al descobert. Tota una aventura! Però, sense dubte, ho van superar. I va arribar l’última nit, l’últim sopar, on van haver d’esforçar-se al màxim per aconseguir el seu objectiu. I, finalment, el príncep i la princesa van riure!!! I tal i com van prometre el rei i la reina, el seu fill i la seva filla es casarien amb aquell i aquella que els hagués fet riure............amb qui? Doncs, al final es van acabar casant amb els intendents!
Galicia
8
liol 2010 amb Galícia, ju rda, tranquil·la i ls ve .E Una terra pecial i simpàtica t es lloc gent mol n aquest e r a t s e am iol. Vam trucs 2 v 28 de jul l a 8 1 del l e màgic d ltim tram la fi ’ú l t n e f ies ns a estar 4 d ntiago fi a S e d s e cuperd lí vam re le. camino, l A . a r r e t Fis creïb del món, , va ser in it r a m l e d r ó ar la visi m recuperar l’espe a v à nos l’endem ndinsare m a v i mb ra d’aventu pobles de Galícia a si tre en ciutat oguer. En re l l e d a t e on n tor una furg r a la gra a t s e m a cla tot d’altres, v l mont Santa Te s, a ais, i d’Hércule la praia as catedr er passant p
o. de Teixid s é r d n A ia per San experiènc a n u , t a g erem Tot ple ica... i esp dir. n ú , a s o i prec ui gau m la pug o h t o t e u a nens q apa com t e ma a r t s o a altra co La n n u e r b ’o se n s’acaba i Truc 2 caps.
ICS
revista T
a
arragon 43005 T
CAMPS D’ESTIU/2010 LL/D - Costa Brava “Io ho, io ho, un lloro de pirata sóc! Els LL/D vam anar de l’1 al 9 de juliol a la Bisbal d’Empordà, a preparar-nos per ser uns bons lloros de pirata, en un terreny molt bo, amb molta ombra, espais amplis per jugar i una caseta amb cuina i lavabos, i a menys d’1 km del poble!. Just a la meitat del camp d’estiu vam fer una ruta molt bonica de tres dies, per la Costa Brava. El primer en autobús fins a Begur i a caminar fins a Tamariu, on ens va ploure una mica. Vam passar la nit fent bivac envoltats d’un paisatge preciós vora Cala Pedrosa, on ens vam banyar i bussejar. L’endemà, de Tamariu a Calella de Palafrugell, passant pel Far de Sant Sebastià. A la tarda vam fer el raid per Calella, on vam dormir en un càmping. L’últim dia de ruta vam anar fins a Palamós; vam caminar molt però ens ho va recompensar el
bany a la Cala Fosca. de ruta p La restaer ladeCostdies a Bravaal camment van anar passant amb tranquil•litat, amb guerd’aigua, activitats, vetllai la visita de la dona del terreny, que ens va fer taller sobre els elements la terra. Finalment, aconseguir el cofre amb diploma de lloro pirata i minadures per cadascú. Ens vam passar genial!
pares des, un de vam un llaho
Truc 1 (Menorca, 19-30 de juliol) Els truc 1 vam triar Menorca com a destí ja que ens va semblar una illa plena de possibilitats ben diverses per al nostre camp d’estiu; ens donava l’opció de fer turisme de sol i platja algun dia, de visitar espais naturals únics al Mediterrani, de fer rutes vora el mar, de provar gastronomia autòctona i de poder gaudir de festes tradicionals menorquines, com els famosos jaleos. Van anar de Barcelona a Maó en una tranquil·la nit de creuer. Allí vam començar la ruta dels cavalls, per la costa de l’illa i que està dividida en diversos trams. Nosaltres vam fer un dels trams durant els primers dos dies, que ens va resultar més dur del previst pel sorprenent desnivell acumulat que havíem de fer al cap del dia. Després vam anar a Son Punxet, a 3 km d’Alaior, on vam plantar el nostre campament base. A partir de llavors, vam anar fent rutes diàries a diferents punts de l’illa: Maó, Ciutadella, Cala Macarella (la de l’espot de la cervesa), Es Toro (sostre de l’illa, amb 393 metres), Son Bou i Es Castell. Aquí vam poder gaudir dels jaleos; val a dir que són més espectaculars del que ens imaginàvem. A tots 6 és el que més ens ha agradat de Menorca, sense menysprear, per això, tot l’entorn natural de l’illa i el Casc Antic de Ciutadella, que també valen molt la pena.
9
CAMPS D’ESTIU/2010 Pioners i Caravel-les.
Escalarre, 17-30 de juliol de 2010.
Hem passat 14 dies per les Valls d’Àneu, coneixent la màgia de la vida diària. D’entrada, una ruta d’alta muntanya ens va portar a descobrir grans paisatges pel Parc Nacional de Sant Maurici i Aigüestortes. De tornada al campament, van començar activitats variades: gimcanes, entrenaments màgics, concursos musicals, torneigs de dracs, partides de quidditch, debats, tallers,... Cada dia teníem, també, moments de reflexió; els caps ens han anat llegint el llibre de Paulo Coelho “Brida”, i després passàvem uns moments íntims amb una llibreta personal on podíem escriure-hi el que volguéssim. Aquest any el raid el vam fer en 4 grups amb un cap cadascú, repartits per la vall. També vam gaudir de l’actuació de Tortell Poltrona en una mostra de circ a Esterri i vam fer les descobertes d’Esterri i La Guingueta d’Àneu, preparades per nosaltres mateixos. Corren rumors que mentre fèiem la descoberta, els caps es van posar les botes en un restaurant... I l’última nit, carregada de riures amb el sopar boig i el joc de rol del món màgic, i també de sentiments amb el comiat dels pioners i les caravel•les de tercer any i la carta de l’Aimon, que no va poder ser al camp d’estiu. Finalment vam tancar la nit amb la festa a Lady Larre, preparada i dirigida pels de tercer any, i l’endemà vam emprendre el camí de tornada sabent apreciar millor la màgia de la vida diària.
Rngers i Noies Guies Vam fer el camp d’estiu a Poblenou del Delta, fent ruta des del Toscar (Serra dels Ports) passant pel refugi del Caro (que no vam trobar però una família ens va acollir al seu jardí) i baixant per pista fns La Galera, on vam agafar les bicicletes i vam fer uns 25 km fins a Poblenou. En total 5 dies de ruta que vam escurçar en 4 (perquè som uns cracks) i vam fer un dia de repòs a La Galera abans de reprendre la marxa en bicicleta. Durant el Camp d’estiu es van tractar els programes de televisió. Cada dia érem una sèrie, concurs, o documental. També vam construir instal·lacions: hamaques, cobert per les dutxes, rotllana de cadires i forn solar. El raid el vam fer a l ’espai natural de la platja del Trabucador on vam passar la nit envoltats de mar per totes dues bandes i amb un vent molt fort que ens va omplir els sacs de sorra. També vam fer visites a l ’encanyissada i al CAP de Sant Carles de la Ràpita, on hi vam anar un total de 10 persones per curar-nos des de picades de mosquits fins a forats als genolls. Tot plegat, una experiència inoblidable. 1010
Escoltisme i fet casteller
L
’art de fer castells humans ha estat una manifestació popular arrelada a la nostra ciutat des de temps immemorials. Però és durant les dècades dels anys 70 i 80 del passat segle quan aquesta activitat transcendeix el marc purament festiu, per esdevenir un moviment que s’identifica amb el sentiment i la voluntat de “fer País”.
cinc-...”. Els membres de l’agrupament que s’hi varen integrar van rondar la quinzena, nombre important si tenim en compte que la Colla Jove es va constituir inicialment amb una quarantena de castellers.
“Els Xiruquerus”
La participació de l’Alverna fins i tot va influir en la identitat que D’aquest ressorgiment casteller l’Als’anava configurant a la colla. En el verna no en va restar al marge. Per llibre “Revolució o reforma. El canvi un cantó, sovintejaven les juguesen el model de colla castellera a ques castelleres a les excursions Tarragona” del periodista Guillermo Soler, s’esmenten les dues maneres i activitats. Pilars de 3, piràmides humanes, castells de cinc i, fins i tot, d’entendre la colla que pugnen en el un pilar de 4 al camp d’estiu d’Artíes si de la Jove. Sobre una de les quals l’any 1980, eren expressió d’aquesta diu: “...Un altre sector, en canvi, trempera castellera que bullia a la posa l’èmfasi en la dimensió social sang d’aquells escoltes i guies. No de la colla, en el seu paper dinaens ha d’estranyar aquesta sintomitzador dins l’àmbit cultural, i està nia castellera. Els valors d’esforç i disposat a assumir un creixement Fira de Xauxa, 1980. Primer 4 de 6 de la Jove. treball en equip del món casteller casteller més lent. Aquest grup està compost sobretot per persones procesón perfectament assimilables als de l’escoltisme. dents de l’escoltisme.” Aquest sector va ser anomenat internament com “Els Xiruquerus”. Per un altre cantó, la identificació de l’Agrupament amb el fet casteller de la ciutat era evident. La mostra més evident de la identificació de l’Alverna Josep Ma. Pastrana, un dels primers amb la Colla Jove va ser l’actumembres de l’Alverna, en l’entrevista ació a la Fira de Xauxa de 1980, publicada en el número 2 de TICS: on la colla, convidada per l’Agru“...abans només hi havia els que anapament, va descarregar el seu ven a les discoteques de Salou, i primer castell, un 4 de 6, sense nosaltres, que teníem unes altres l’uniforme casteller. Aquell castell inquietuds i anàvem a les festes va comptar amb la participació majors i a fer pinya als Xiquets (de de nombrosos castellers-escoltes, Tarragona)”. molts dels quals, amb el temps, van esdevenir membres actius com Castells de debò a caps de colla, presidents, responTanmateix, el salt qualitatiu d’aquessables de canalla, etc. ta implicació amb els castells no arriba fins l’any 1979, quan un bon Un vincle creixent nombre de pioners, trucaries i caps Des d’aleshores, la vinculació de s’integren en el nucli impulsor de l’Agrupament amb el fet casteller la Colla Jove Xiquets de Tarragona. tarragoní no ha fet més que créixer. Pioners i Caravel·les a Capçanes, 1981. En el llibre del seu 25è aniversari “Jove Fins i tot avui, a més de la Colla Jove, Tarragona. 25 anys amunt” es reconeix l’Alverna compta amb castellers als aquest fet: “La captació d’interessats es va efectuar, Xiquets de Tarragona, refermant el compromís amb les principalment, entre jovent de catorze a vint-i-cinc anys, manifestacions culturals i populars del nostre país. provinents de grups d’escoltes, com l’Alverna –agrupament que en alguna ocasió havia bastit algun castell de MÀRIUS CASTELLVÍ GAVALDÀ 11
Entrevistem... LLUÍS GURRERA
L
luís Gurrera va ser Cap de l’Alverna durant la dècada dels 90, i, com molts altres que també han passat per l’Agrupament, després va multiplicar la seva implicació i iniciativa en diversos projectes i associacions o entitats de la ciutat. És aquesta una característica bastant habitual d’una majoria de persones que han participat en alguna de les seves etapes de la vida del moviment escolta en general i de l’Alverna en particular. Aquest químic, que en l’actualitat viu a la Nou de Gaià, és conegut sobretot avui per la seva significació ecologista, tot i que ha format part i ha participat en entitats tan diverses com la Colla Jove dels Xiquets de Tarragona o Entrepobles. Va ser fundador i és president de l’entitat Grup d’Amics de Toni Achón (GATA). Precisament en aquesta entrevista ell ens recupera la figura de Toni Achón, un ex Cap d’Agrupament, avui ja desaparegut, de la “primera” Alverna, .
“El moviment escolta sempre està alerta”
Com vas arribar a l’Alverna? Jo provenia del món de l’Esplai. Vaig venir, doncs, d’un món que jo creia aleshores molt pròxim, però que després descobriria que no ho era tant en veure i comprovar que el moviment escolta és molt més complet. Em vaig comprometre per tres anys i els vaig complir fent de Cap de pioners i caravel·les. Sóc d’aquell col·lectiu de persones que, provinent d’altres entitats, donen un cop de mà en segons quines èpoques, quan amb “la cantera pròpia” no n’hi ha prou.
sensibilitats, que aporten iniciatives noves des de fora que certament enriqueixen el dia a dia de l’Agrupament. Crec que es produeix un intercanvi d’experiències força interessant.
I què creus que et va aportar la teva experiència dins l’escoltisme? Jo, del moviment escolta, destacaria, sobretot, els valors de compromís i d’assemblearisme. També la seva implicació en causes solidàries. Recordo, per exemple, el paper que l’Agrupament va tenir en les inundacions del 1994; vam anar fins a Porrera per doQuè creus que aporteu els que veniu nar un cop de mà. El moviment escolta ja de caps sense haver viscut el movi- sempre està alerta. La majoria de gent que ha viscut el moviment escolta és ment des de petits? Normalment és gent que ve d’altres gent que sap comprometre’s, i aquesentitats i associacions amb certes ta tipologia de gent és molt difícil de trobar en altres àmbits. Aquest esperit, aquest assemblearisme, o socialització, aquest ambient progressista el trobes en molt pocs llocs, i després t’acompanya sempre ja que forma part de la teva experiència quan treballes des d’altres entitats. Un record especial? D’aquella època tinc molts bons records. De tothom, també del consiliari d’aquells anys, el pare Pere Arrufat. Què et va portar a fundar ara fa 11 anys el GATA? Va ser un grup d’amics que vam tenir
12
aquesta necessitat. Veníem del GEPEC. Feia poc temps que havíem perdut l’amic Toni Achón, i va ser també una manera de fer-li un homenatge, un homenatge a l’activista anònim. Això et volíem preguntar. Per aquells que no el van conèixer, qui era Toni Achón? En Toni era una persona que desprenia entusiasme i bondat, i que al llarg de la seva vida va participar en nombroses causes socials. Va col·laborar en els grups de base cristians dels barris de ponent de la ciutat de Tarragona, i en el moviment sindical. Amb la seva empenta va ser un dels precursors del moviment escolta a la ciutat de Tarragona i va col·laborar amb fermesa amb el moviment ecologista de les nostres contrades, essent un dels socis destacats del Gepec i del Grup d’Estudi dels ecosistemes del Camp.
quals estem molt directament implicats; són els de les plataformes de Salvem la Platja Llarga, Salvem els Muntanyans i Salvem el Gaià. Com es pot comprovar, estem oberts a realitzar accions conjuntes amb altres entitats que tinguin projectes interessants per nosaltres. Actualment, què teniu entre mans? Ara mateix tenim un projecte amb els Xiquets del Serrallo i el Grup Excursionista de Puigpelat, relacionat amb la coneguda com l’Antiga Mina de l’Arquebisbe.
Toni Achón va ser el primer Cap d’Agrupament de l’Alverna i un destacat activita social
Quines són les principals tasques que fa el GATA? Treballem en dos camps: el senderisme i l’ecologisme. Actualment fem unes 40 excursions i activitats relacionades amb el senderisme. Des de fa 5 anys formem part de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya (FEC), i, per tant, també tenim llicències federatives. Bàsicament fem sortides per les muntanyes del territori. En feu tot l’any? Volem intentar programar gairebé una sortida per cap de setmana, tot i que això no sempre és possible, perquè depenem de la predisposició de diverses persones que es van rotant per anar muntant les sortides. Cal tenir en compte que aquí tampoc ningú cobra res. I en el camp de l’ecologia? Pel que fa a les nostres activitats de l’entorn ecologista-naturalista, hem participat en diverses iniciatives i experiències del nostre territori, però actualment hi ha tres projectes en els
Podeu trobar el calendari de sortides i molta més informació sobre l’associació GATA a la seva pàgina web: http://gata.comuv.com 13
“EL CAMÍ DE SANT JAUME” Luís Javier Manjón Paniagua, ‘Luisja’, està a punt de fer un rècord de permanència a l’Alverna. Va començar de llop el 1992, passant per totes les unitats excepte Castors, i ara ja porta 8 anys fent de cap. Actualment es dedica a la Demarcació i a la nostra Associació d’Antics i Amics, com a Secretari, però el Truc 1 l’ha repescat també de cap.
E
l Camí de Sant Jaume, o Camino Santiago, és una ruta que al llarg de centenars d’anys han seguit milers de peregrins per tal d’arribar al sepulcre de l’apòstol, a Santiago de Compostela. De fet podríem anomenar Camí de sant Jaume qualsevol camí que portés a Santiago de Compostela, i és per això que actualment, només a l’Estat Espanyol, existeixen moltes variants del camí. Podem trobar el camí Francès, el Camí del Nord, el camí Aragonés, el Català, el de Llevant, la ruta de la Plata… i cadascun d’ells, a més, amb un munt de variants. Aquí, però, us parlaré del Camí Francés, el Camí que vaig tenir l’oportunitat de fer quan era trucaire.
El Camí Francès transcorre (a Espanya) des del monestir de Roncesvalles fins a Santiago de Compostela, passant per ciutats com Pamplona, Logroño, Burgos, Lleó, Astorga o Sàrria, i és la variant de Camí més coneguda i més transitada; de fet, en “temporada alta”, ens podem arribar a tenir veritables problemes per trobar lloc per dormir. El Camí com a tal és una ruta maca de fer, és una ruta que en 30 dies et deixa veure paisatges que no tenen res a veure l’un amb l’altre, et mostra poblets amb molt d’encant i ciutats molt dignes de visitar. Tot començar et trobes amb un paisatge típic de Pirineu, molta muntanya i molta vegetació, i poc a poc, a mesura que et vas apropant a la meseta castellana, el paisatge va canviant, gairebé sense que t’adonis, cap a un paisatge castellà en tota regla: grans planúries groguenques pel blat, molt poca vegetació i un sol de justícia. Aquest paisatge t’acompanyarà, amb alguns petits descansos, durant molts dies, fins que, de cop i sense que t’adonis, arribis al Bierzo, i amb ell et trobis un paisatge verd, humit i amb frondosos boscos, que et brindaran la benvinguda cap als boscos gallecs i un altre cop la muntanya. Físicament el camí no és una ruta que t’exigeixi una gran preparació; de fet et pots trobar des de nens i nenes de 5 anys fins a avis i àvies de 80. Només cal saber bé quin és el límit personal i saber programar molt bé les etapes. Els primers dies potser només faràs 15 o 20 kms, i poc a poc, a mesura que vagis agafant forma i el cos s’acostumi, passaràs a fer uns 30 km diaris o, fins i tot, 40! Un altre cosa a tenir molt en compte és 14
el pes que carregues; carregar durant 30 dies molt de pes no pot ser bo, així que sempre s’ha d’intentar portar el mínim imprescindible. Tenint en compte aquest dos consells, la resta és caminar i gaudir! Per altra banda el Camí no és només caminar i visitar -de fet segur que existeixen moltes rutes més maques i espectaculars per fer-, sinó que el que realment fa especial el camí és la gent que t’envolta i coincideix amb tu dia rere dia. Al camí t’hi pots trobar gent de tot tipus: els que ho fan per esport o perquè els agrada caminar, els que ho fan per convicció religiosa o espiritual, o els que ho fan simplement perquè van fer una promesa a algú. I és aquesta barreja de gent i el fet que, normalment, la gent acostuma a coincidir als mateixos refugis, que fa que el camí sigui molt especial. Les llargues converses a les tardes després de fer la bacaineta, els tombs pel pobles, o el fet de caminar plegats amb gent que has conegut allà, fa que, a mesura que passen els dies, aquella gent passi a ser important i es creï un sentiment de grup i un ambient que fora del camí sembla impossible. És per això que sempre és preferible engrescar-te a fer el Camí sol o, com a molt, amb un grupet de dos o tres, ja que t’obriràs molt més i gaudiràs del veritable Camí. Només em restaria explicar què se sent en arribar a Santiago després de 30 dies i 784 kms caminant dia rere dia, però no ho faré; això us ho deixo a vosaltres. Bon camí!
Recordo, amb molta il·lusió i estima, que quan vam arribar a Santiago de Compostela allà ens estava esperant el pare Pere Arrufat (EPR), el qual va fer 1100 kms de cotxe per poder rebre’ns i estar amb nosaltres aquell dia.
15
16