Issuu on Google+

PEDRO RODRIGUEZ DE CAMPOMANES

DIARI DEL SEU AMIC DIEGO

ANNA PUCHADES NINA BAIXAULI


3rd September 1746 Dear diary

Today my friend Campomanes has presented me his friend Juan. He is older than me; I think he is 30 years old more or less. I don’t like his character, he is a mysterious person. I feign that he is a nice person when we were near to Campomanes, because he is a important friend of him. When I and Juan arrived to Campomanes’ house, we sat in a big living-room, and he told us the story that he is writing for published the next year. I like the history, it’s very interesting, but I don’t think that Campomanes will become famous and I don´t think the people read it neither. This day was a good day, because I enjoy with my friend Campomanes, who I didn’t see at much frequency, and I met a new person too today.

6th September Dear diary. Today has been an interesting day. This morning, much soon, Campomanes has come to my house, and he said me that the key of his house was missing. He was very scared, because he has very important things in that house. He told me that I must to stay inside his house that afternoon because he had an important thing to do. When Campomanes left my house, I started to think about who has stolen the key. I was worried about this event. I was in Campomanes’ house when I heard a noise. The noise came from the study room. I went to this room to see what was happening. I was scared all the time! I stayed on the door because inside of the room was Juan. He was taking the papers where was written the history of Campomanes. I was very nervous and I hid. Now I’m thinking that tomorrow I going to explain the event to Campomanes. I’m very tired, so, I going to sleep. Good night.


7 de setembre

Estimat diari, avui, el meu gran amic Campomanes m’ha demostrat que té una gran confiança amb mi. De bon de matí he anat a la seua casa i quan l’he vist he notat la seua preocupació, ràpidament me n’he adonat que ell havia vist que el llibre ja no hi era. -Que et passa?- li he preguntat, tot i que jo ja ho sabia -Diego, ja no hem puc fiar de ningú. El llibre al qual li he dedicat tant de temps ha desaparegut! Li he explicat tot el que jo havia vist quan estava a la seua casa. Ell ha dubtat al principi si creure’m o no, ja que imagine que la relació que tenia amb el seu gran amic Juan era molt bona, però solament han sigut uns segons, després m’ha mirat als ulls, i crec que en eixe moment, ha sigut quan se n’ha adonat de que jo deia la veritat. Li he agraït que es fiés de mi. Quan estàvem dins de la seua casa ha vingut una xica, Elizabeth, tenia els cabells negres i uns ulls grans i inquiets, tindria uns 15 anys. Campomanes haurà notat la meua cara de desconcert, perquè sense jo dir res, m’ha dit que era la filla d’un amic seu, que estava passant el dia en sa casa per a que Campomanes li expliqués algun dels seus coneixements. Era una noia molt astuta i perspicaç, segons ha dit Campomanes, així doncs, ens ha ajudat a idear un pla per atrapar a Juan. Hem deixat sobre la taula del despatx un grapat de fulls. Campomanes ha anat a casa del traïdor. Campomanes ha estat una estona parlant amb ell de novetats, per dissimular una mica, i després li ha deixat caure un comentari sobre que havia millorat un tros de la història que estava escrivint, i que tot el que portava ja escrit havia de buscar-ho ara per la casa, que era un desastre i no sabia on ho tenia. El pla ja estava en marxa, solament feia falta esperar. Ara, estic a casa de Campomanes, hem d’estar preparats per si Juan ve aquesta nit a acabar la faena que començà, si té la idea al cap d’aprofitar el treball del seu amic, aquesta nit tornarà a pel que li falta, i llavors l’atraparem.


8 setembre

La nit passada no vaig dormit gaire, a les dues de la matinada vaig escoltar un soroll, i vaig despertar a Campomanes. Dormíem els dos a la mateixa habitació per si passava alguna cosa, ajudar-nos entre nosaltres. L’habitació era gran i amb poca decoració, era molt simple, com li agradava a Campomanes. Ens vam alçar els dos i anàrem sense fer cap soroll a veure que passava, vam aguaitar al despatx, i allí hi era, Juan estava amagant-se el grapat de fulls que havíem deixat sobre l’escriptori el dia anterior. Encara no sé com ho va fer, però és va treure una daga i va aconseguir escapar dels dos. S’ hem passat tota la nit buscant-lo, i no l’hem trobat enlloc. Quan eixia el sol, hem anat els dos a ma casa per menjar alguna cosa, després ell ha anat a buscar-lo pels voltants de la seua vivenda, mentrestant, jo vigilava per veure si estava per les afores del poble. Després hem sopat junts tots dos. -No apareix per cap lloc aquest porc traïdor- ha dit molt cabrejat Campomanes -Tranquil, tard o d’hora apareixerà, i ens venjarem- vaig tranquil·litzar-lo Quan el trobem s’endurà el que es mereix. Tant Campomanes com jo som molt orgullosos, i som capaços de fer tot el possible i més per defendre el nostre orgull. Ara, estic a la meua habitació pensant sobre tot el que ha passat aquests últims dies. Durant el sopar he vist molt trist a Campomanes, pensava que era pel llibre, però ara m’adone que pot ser també hi tinga alguna cosa a veure la decepció, l’engany. Jo conec a Juan des de fa 5 dies i ja em va caure malament, no puc dir que m’ho imaginava això de que robés el llibre, però tampoc hagués posat la mà al foc de que no ho faria. En canvi, Campomanes era amic seu des de que eren petits, havien compartit tot i sempre confiava amb ell. Probablement, Juan i jo érem unes de les poques persones de les que no s’esperaria una cosa així. Bé, demà aniré a visitar-lo per a que no es trobe sol, i l’ajudaré a buscar a Juan, més ben dit a buscar a la rata de clavegueram.


10 setembre

Avui li he llevat la vida a una persona. He matat somnis. He matat alegria, tristesa, temor, felicitat, odi, amor i un munt de sentiments que jo no podran ser viscuts. No podran ser viscuts per Juan. Campomanes i jo l’hem trobat refugiat dins de la seua casa. Juan s’ha donat compte de que estàvem allí i li a clavat l’espasa al meu gran amic, aquest ha caigut a terra i m’ha dit amb veu baixa: acaba amb ell, acaba amb el porc traïdor. Ho he fet. Li he clavat la meua daga al seu pit. Tinc la sensació d’aquell moment gravada al cap, notant com l’acer afilat penetrava primer per la seva pell, i després com acabava finalment amb el seu cor. Fins que m’he alçat per veure com estava Campomanes no sé quant de temps ha passat, estava allí, immòbil, mirant el cos, la vida que acabava de llevar i amb la ment en blanc, i si no era així, no recorde que estava pensant en aquell moment. El meu amic es trobava bé, solament tenia ferides superficials. Campomanes m’ha felicitat, i m’ha donat les gràcies. Però no ho he pogut acceptar, he eixit ràpidament d’aquella casa maleïda. He estat passejant vora el riu, plorant, amb sang a les mans i sense saber res, o sense voler saber res. Simplement volia desaparèixer. En que m’havia convertit? Que havia fet? Aquelles preguntes em turmentaven, no paraven de repetir-se a la meua ment, i inclús no sé si les estava dient en veu alta. Les persones tenim molt de poder sobre els altres, influïm directament als seus sentiments, als seus pensaments, a les seues idees, però inclús tenim el poder de decidir sobre el futur o el final dels altres. Sent una bona persona pots causar dolor a un altra, però mai exigiràs el seu futur, això solament pots fer-ho quan no tens bones intencions. I altra vegada hem venen les preguntes: En que m’he convertit? Que he fet? Llavors, crec que ja és hora d’acabar. Jo mateix he cavat la meua pròpia tomba. Ja no gaudiré, ja no ploraré, ja no riuré, JA NO SENTIRÉ, ara simplement, em convertiré en no res, com si mai hagués existit, de fet, jo no ho faré.


DIARI DIEGO