2022 CALENDARI
Barcelona
Sant Cugat
Sant Just Desvern
© Ton Gasull
En homenatge a Joan Margarit, pels anys d’acompanyament i d’amistat compartida.
GENER 01
02
03
04
05
06
DL
DT
DC
DJ
27
28
29
30
3 10 17 24 31
4 11 18 25
5 12 19 26
6 13 20 27
7 14 21 28
3
4
1
2
DV
31
DS
DG
1 2 8 9 15 16 22 23 29 30 5
6
En veure nevar tant pertot arreu, tu i jo hem recordat, sense moure’ns de casa, la neu on vam trobar el nostre amor. Feia poc que ens havíem conegut i vam passar aquell dia fins a la matinada passejant pels carrers il·luminats per una càlida llum blanca i freda. Vam descobrir una nova intimitat que per als dos encara era desconeguda. La teva mà, enguantada dins la meva, havia començat a salvar-me la vida. Lluminosos i foscos han passat seixanta anys: / fins i tot als més durs hi ha hagut l’escalf d’aquells carrers nevats. També aquest últim, quan debilitat pel limfoma i la químio que no em cura, t’he tingut al costat amb el mateix somriure, ajudant-me a compondre aquests poemes. Te’ls ofereixo. Per a mi és un any dels més feliços de la meva vida.
Les dues nevades Joan Margarit | Animal de bosc | Ed. Proa
FEBRER DL
06
07
08
09
10
DT
1 7 8 14 15 21 22 28 1 31
DC
DJ
DV
2 9 16 23
3 10 17 24
4 11 18 25
2
3
4
DS
DG
5 6 12 13 19 20 26 27 5
6
La finestra, tancada amb dues fulles, dona a peu de carrer. Durant l’hivern, tenim el llum encès al matí fosc i els qui passen ens veuen esmorzar. Més tard, si fa bon dia, un raig de sol escriu un bell record damunt la taula: el de nosaltres dos entre les altres veus, primer de criatures; després les dues noies i el noi, tantes converses i rialles. També tu i jo parlant a la cuina, de nit, mentre ells dormien. La por al que podia estar venint i va acabar arribant. Aquells matins de sol, les nits tranquil·les, com si encara ens miressin els seus ulls. Ara no hi ha camins que arribin des d’allí. No hi ha camins, però no estem perduts.
La cuina Joan Margarit | Animal de bosc | Ed. Proa
MARÇ DL
10
11
12
12
14
28
7 14 21 28
DT
1 8 15 22 29
DC
2 9 16 23 30
DJ
3 10 17 24 31
DV
4 11 18 25 1
DS
DG
5 6 12 13 19 20 26 27 2
3
Eren els primers anys, quan els meus ulls s’obrien / en un ampli paisatge de secà. No he oblidat el moment meravellós per aplaudir l’aigua de la riera quan l’avi, aixecant la petita comporta, feia que entrés a l’hort, on s’escampava pels recs fets amb l’aixada. L’alegria em ve de la pobresa. A vegades, en l’ampli però aspre paisatge de secà de l’edat que ara tinc, sento els ulls de l’infant interrogant-me, somrients, confiats, sobre si ja arribem al lloc on sempre li vaig dir que anàvem.
Des de la pobresa Joan Margarit | Animal de bosc | Ed. Proa
ABRIL 14
15
16
17
18
DL
DT
DC
DJ
28
29
30
31
4 11 18 25
5 12 19 26
6 13 20 27
7 14 21 28
DV
1 8 15 22 29
DS
2 9 16 23 30
DG
3 10 17 24
Sempre callo, malgrat estar parlant i fer-ho fins i tot amb tendresa i respecte. La pròpia veu m’aïlla dins de mi. Desapareixo per a no escoltar, sense saber què és ni a què li dec el temps: el sento mentre creua aquest silenci que tan bé protegeix la meva veu.
1
Silenci i supervivència Joan Margarit | Animal de bosc | Ed. Proa
MAIG 18
19
20
21
22
23
DL
DT
DC
DJ
DV
DS
25
26
27
28
29
30
4 11 18 25
5 12 19 26
6 13 20 27
7 14 21 28
1 8 15 22 29
2 9 16 23 30
3 10 17 24 31
1
2
3
4
5
DG
Un sol amable acaricia el pati de la granja. Algunes taules plenes entorn de la palmera protectora i cares al voltant que em són familiars. Però, en totes, hi ha el rastre d’una absència: tothom du als ulls algú que ja no hi és. Jo també sé els que porto a la mirada, i penso en els que a mi m’acolliran aviat als seus ulls. Què acabarem veient? Els pardals, confiats, picotejant, busquen per terra i per les taules buides. En veure’ls sé que els associo amb aquella pobresa de la infància que, sense pietat, sempre torna al final.
Matí a Sant Just Joan Margarit | Animal de bosc | Ed. Proa
JUNY 23
24
25
26
27
DL
DT
30
31
6 13 20 27
7 14 21 28
DC
1 8 15 22 29
DJ
2 9 16 23 30
DV
DS
3 10 17 24
4 11 18 25
1
2
DG
5 12 19 26
Quan em rento les mans penso en el simbolisme / tan poderós que té un acte tan senzill. Unes mans que s’estimen i treballen, que són com tu i jo, que gairebé fa els mateixos anys que elles que estem junts. / Quan falti un dels dos, l’altre, a les seves mans, començarà a sentir això que, en aparença, haurà perdut. Mentre hi hagi unes mans, hi serem junts els dos. / L’última intimitat, no imaginada mai.
3
L’última intimitat Joan Margarit | Animal de bosc | Ed. Proa
JULIOL 27
28
29
30
31
DL
DT
DC
DJ
27
28
29
30
4 11 18 25
5 12 19 26
6 13 20 27
7 14 21 28
DV
DS
DG
1 8 15 22 29
2 9 16 23 30
3 10 17 24 31
En una sala de concerts quan s’acaba una peça / i jo encara la sento dintre meu, familiar i alhora tan llunyana, hi ha uns instants, només meus, on el silenci importa. / Però milers de mans comencen a aplaudir, fins i tot hi ha algun crit. De sobte és com haver caigut en un parany. Prefereixo ser aquí, en la petita sala. Violoncel, piano, alguns amics. Que una sonata avanci a poc a poc mentre, a la finestra, es va enfosquint la tarda. / Em resulta difícil escoltar entre una multitud. M’extravio sovint dins el bosc de les pròpies nostàlgies. Per això, tants de segles no han pogut esborrar aquest nom: ‘música de cambra’.
Música de cambra Lluís Claret i Anna Mora, Valldoreix Joan Margarit | Animal de bosc | Ed. Proa
AGOST DL
32
33
34
35
36
1 8 15 22 29
DT
2 9 16 23 30
DC
3 10 17 24 31
DJ
DV
DS
DG
4 11 18 25
5 12 19 26
6 13 20 27
7 14 21 28
1
2
3
4
Joves, al primer pis que vam tenir, quina seguretat hi havia en aquell gest de mai no tancar amb clau. Així, transcorregueren gairebé quaranta anys. / Però quan començàvem a sentir a prop la senectut, vam patir una pèrdua que ens va deixar per sempre un desconsol. Des del primer moment, tot sols tu i jo, sense haver-ne parlat ni una vegada, vam tancar amb clau la casa cada nit. A quin recel abrupte hem d’enfrontar-nos? Passat ja tant de temps, ¿a qui o a què substitueix encara el gest, suau, poderós, de girar la clau al pany? El fonament més ferm i més profund de la nostra alegria és la ignorància. No saber cap a quin nou infortuni ens estem dirigint.
Amor i por Joan Margarit | Animal de bosc | Ed. Proa
SETEMBRE 36
37
38
39
40
DL
DT
DC
29
30
31
5 12 19 26
6 13 20 27
7 14 21 28
DJ
1 8 15 22 29
DV
2 9 16 23 30
DS
DG
3 10 17 24
4 11 18 25
1
2
Van ser una sorpresa en la monotonia d’un matí en alguna aula, i vaig sentir l’entrada fulgurant a un lloc desconegut. Un mestre va mostrar-me quin sentit tenien les paraules. Un altre em va apropar al meu primer poeta: continuo llegint-lo. Els dos llampecs del meu aprenentatge han anat enfosquint tota la resta del temps dins de les aules. Ara el que queda de l’adolescència són per a mi uns anys d’oblit i obscuritat: tres vegades el temps que és necessari per llegir aquells contes que encara trigaria a conèixer amb el nom inoblidable, misteriós, bellíssim, de ‘Les mil i una nits’. Basten uns pocs llampecs i la ment s’il·lumina. / La resta per a un vell no significa res.
Dos encontres Joan Margarit | Animal de bosc | Ed. Proa
OCTUBRE 40
41
42
43
44
45
DL
DT
DC
DJ
26
27
28
29
30
3 10 17 24 31
4 11 18 25
5 12 19 26
6 13 20 27
7 14 21 28
3
4
1
2
DV
DS
DG
1 2 8 9 15 16 22 23 29 30 5
6
Com saber el que heu estat, tu des d’aquella nena / atenta al món, capaç de riure i plorar alhora. I tu des de l’infant que va aprendre a estimar-nos / amb la por als ulls i descobrint la música. Però a casa també hi havia la tendresa difícil de cuidar de la vostra germana. Fins que us vàreu fer grans i vau marxar, entre tots junts li vam construir una vida. Als trenta anys va morir: ella ignorava tot el que ens va donar i el que us va prendre. Penso sovint en ella i en vosaltres i us demano humilment una esperança. Avui tot és tan lluny. Però la pena torna, com un ocell nocturn creuant davant la lluna. El que sigui la mort tant se me’n dona: no sé si és cap encert. Però sé que no es tracta d’un error.
Gratitud A la Mònica i el Carles JoanMargarit Margarit||Animal Animalde debosc bosc| |Ed. Ed.Proa Proa Joan
NOVEMBRE DL
415
46
47
48
49
31
7 14 21 28
DT
1 8 15 22 29
DC
2 9 16 23 30
DJ
DV
3 10 17 24
4 11 18 25
1
2
DS
DG
5 6 12 13 19 20 26 27 3
Ja no em sento capaç de prestar atenció als laberints de la filosofia, ni tampoc al desordre que m’arriba, imparable, de la física. No em queda més tresor que sentir els nostres ulls com es van fent alhora més amables i tranquils. Sovint, sento aquest vent que udola des de llocs del passat. L’escolto sense cap inquietud: m’avisa que trair ja no és possible.
4
Trair ja no és possible A l’Antonio i al Jose JoanMargarit Margarit||Animal Animalde debosc bosc| |Ed. Ed.Proa Proa Joan
DESEMBRE 49
50
51
52
53
DL
DT
DC
28
29
30
5 12 19 26
6 13 20 27
7 14 21 28
DJ
1 8 15 22 29
DV
2 9 16 23 30
DS
3 10 17 24 31
DG
4 11 18 25
Els animals de bosc l’estem buscant però ens malfiem sempre de mirar massa amunt./ No conec cap resposta digna de confiança, però haver-hi pensat és el que té un sentit. Des d’aqui avui escric protegit i envoltat per tant de temps tots junts. Me n’aniré estimant-vos. / I alguna cosa meva intentarà tornar.
1
La muntanya més alta A la Mariona, La Mònica i el Carles. ATit l’Eduard i el Pol. JoanMargarit Margarit||Animal Animalde debosc bosc| |Ed. Ed.Proa Proa Joan
Patrimonial
Consultora
Administració de lloguers i gestió de patrimonis Gestió patrimonial de grans comptes: fons d’inversió Administració de comunitats de propietaris Assegurances Manteniment i rehabilitacions Servei postvenda
Assessorament d’inversions patrimonials
Comercial Comercialització d’immobles d’obra nova i segona mà en venda
Assessorament urbanístic i gestió del sòl Assessorament jurídic immobiliari
Comercialització d’immobles en lloguer Comercialització d’immobles residencials, industrials i terciaris Comercialització d’immobles ‘luxury’
Assessorament per a l’optimització energètica dels immobles