CALENDARI
Barcelona
Sant Cugat
Sant Just Desvern
Aquest any celebrem el nostre 70è aniversari i volem fer-ho reproduint la paraula del poeta Joan Margarit, amic i veí (de Sant Just Desvern), recentment guardonat amb el Premi Iberoamericà de Poesia Pablo Neruda.
JOAN MARGARIT
Agraïments als patrocinadors
En la Girona trista dels set anys, on els aparadors de la postguerra tenien un color gris de penúria, la ganiveteria era un esclat de llum en els petits miralls d’acer. Amb el front descansant damunt del vidre, mirava una navalla llarga i fina, bella com una estàtua de marbre. Com que els de casa no volien armes, vaig comprar-la en secret i, en caminar, la sentia, pesant, dins la butxaca. A vegades l’obria a poc a poc, i sorgia la fulla, recta i prima, amb la conventual fredor de l’arma. Presència callada del perill: vaig amagar-la, els trenta primers anys, rere llibres de versos i, després, dins un calaix, entre les teves calces i entre les teves mitges. Ara, a prop de complir els cinquanta-quatre, torno a mirar-la, oberta al meu palmell, tan perillosa com a la infantesa. Sensual, freda. Més a prop del coll.
01 | 2018 Dl
Dt
Dc
25 1 8 15 22 29 5
26 2 9 16 23 30 6
27 3 10 17 24 31 7
Primer amor | Els motius del llop | 1993
Agraïments als patrocinadors
Dj
Dv
Ds
Dg
28 4 11 18 25 1 8
29 5 12 19 26 2 9
30 6 13 20 27 3 10
31 7 14 21 28 4 11
52
01
02
03
04
05
06
02 | 2018 Ja estem acostumats els dos, Joana, que aquesta lentitud, quan recolzes les crosses i vas baixant del cotxe, desperti les botzines i el seu insult abstracte. Em fa feliç la teva companyia i el somriure d’un cos que està molt lluny del que sempre s’ha dit de la bellesa, la penosa bellesa, tan distant. L’he canviat per la seducció de la tendresa que il·lumina el buit deixat per la raó al teu rostre. I, quan em miro en el retrovisor, no veig uns ulls senzills de reconèixer, perquè hi brilla l’amor que hi han deixat tantes mirades, i la llum, i l’ombra del que he vist, i la pau que reflecteix la teva lentitud, que és dins de mi. És tan gran la riquesa que no sembla que aquests ulls del mirall puguin ser els meus.
Dl
Dt
22 29 5 12 19 26 5
23 30 6 13 20 27 6
Dc
Dv
Ds
Dg
24 25 26 27 28 31 1 2 3 4 7 8 9 10 11 14 15 16 17 18 21 22 23 24 25 28 1 2 3 4 7 8 9 10 11
Els ulls del retrovisor | Aiguaforts | 1995
Agraïments als patrocinadors
Dj
04
05
06
07
08
09
10
03 | 2018 Estic dormint amb tu i sento passar els trens. Em travessen el front els llums de les finestres estripant el vellut blau fosc d’aquesta nit. L’estona de silenci em deixa un llum vermell, la nota a un pentagrama de cables i de vies obscures i lluents. Estic dormint amb tu i els sento com s’allunyen amb el soroll més trist. Potser m’he equivocat no pujant en un d’ells. Potser l’últim encert és -abraçat a tudeixar que els trens se’n vagin en la nit.
Dl
Dt
Dc
Dj
Dv
Ds
19 26 5 12 19 26 2
20 27 6 13 20 27 3
21 28 7 14 21 28 4
22 1 8 15 22 29 5
23 2 9 16 23 30 6
24 3 10 17 24 31 7
Horarios nocturnos | Aiguaforts | 1995
Agraïments als patrocinadors
Dg
25 4 11 18 25 1 8
08
09
10
11
12
13
14
La llibertat és la raó de viure, dèiem, somniadors, d’estudiants. És la raó dels vells, matisem ara, la seva única esperança escèptica. La llibertat és un estrany viatge. Va començar en les places de toros amb cadires a la sorra en les primeres eleccions. És el perill, de matinada, al metro, són els diaris al final del dia. La llibertat és fer l’amor als parcs. La llibertat és quan comença l’alba en un dia de vaga general. És morir lliure. Són les guerres mèdiques. Les paraules República i Civil. Un rei sortint en tren cap a l’exili. La llibertat és una llibreria. Anar indocumentat. Les cançons prohibides. Una forma d’amor, la llibertat.
04 | 2018 Dl
19 26 2 9 16 23 30
Dt
Dc
Dj
Dv
Ds
Dg
20 27 3 10 17 24 1
21 28 4 11 18 25 2
22 29 5 12 19 26 3
23 30 6 13 20 27 4
24 31 7 14 21 28 5
25 1 8 15 22 29 6
La llibertat | Aiguaforts | 1995
Agraïments als patrocinadors
12
13
14
15
16
17
18
05 | 2018 El pare afusellat. O, com el jutge diu, executat. La mare, la misèria i la fam, la instància que algú li escriu a màquina: Saludo al Vencedor, Segundo Año Triunfal, Solicito a Vuecencia deixar els fills dins de la Casa de Misericòrdia. El fred del seu demà és en una instància. Els orfenats i hospicis eren durs, però més dura era la intempèrie. La vertadera caritat fa por. És com la poesia: un bon poema, per bell que sigui, ha de ser cruel. No hi ha res més. La poesia és ara l’última casa de misericòrdia.
Dl
Dt
Dc
Dj
23 30 7 14 21 28 4
24 1 8 15 22 29 5
25 2 9 16 23 30 6
26 3 10 17 24 31 7
Dv
Ds
Dg
27 4 11 18 25 1 8
28 5 12 19 26 2 9
29 6 13 20 27 3 10
Casa de Misericòrdia | Casa de Misericòrdia | 2007
Agraïments als patrocinadors
17
18
19
20
21
22
23
06 | 2018 Ja està net i endreçat. Els armaris tancats, com les finestres. No ens hem descuidat res damunt dels mobles. El dormitori amb el llit fet, la tauleta de nit amb el retrat de la noia amb els ulls il·luminats per un somriure. Tot l’hivern sola i escoltant el mar.
Dl
Dt
Dc
Dj
Dv
21 28 4 11 18 25 2
22 29 5 12 19 26 3
23 30 6 13 20 27 4
24 31 7 14 21 28 5
25 1 8 15 22 29 6
Ds
26 2 9 16 23 30 7
Tancant l’apartament de la platja | No era lluny ni difícil | 2010
Agraïments als patrocinadors
Dg
27 3 10 17 24 1 8
21
22
23
24
25
26
27
07 | 2018
Cent anys de guerres, repetia l’àvia: va ser una nena a un poble on cada nit sentia com lluitaven als carrers. I m’explicava, com si fos un conte, el dia que els soldats es van endur la seva mare per afusellar-la a l’alba contra el mur del cementiri. Quan l’escoltava, jo també era un nen, i el meu pare, un soldat en un penal. Des d’aquells dies no m’arriba ja Dl Dt Dc Dj Dv cap amenaça. Són uns morts llunyans, cansats de fer de morts. Hem escollit ser un poble sense herois. Just aquesta és avui la nostra força. Cal esborrar tants mites amagats dessota la mirada impertorbable de les aus de rapinya que vigilen encara. Tota la vida les he hagut de veure, de pedra o bronze en els escuts enormes, presidint les façanes de l’Estat. El cos posat de front, el cap de rigorós perfil. Les ales, un capot damunt l’espatlla. Un ull maligne, el bec cruel a punt d’arrencar les entranyes. Dominar sense dormir. Quin aire respiràveu, aus colossals amb urpes, per decidir el que en dèieu unitat de destí? Em sembla que, com jo, ja us heu fet velles. Que la vostra mirada ja no és ni severa, ni ferotge. Ni rapinyaire. Però encara se sent aquella olor de corral. De gallinassa. Aquell himne. La Història d’Espanya. Una Història | No era lluny ni difícil | 2010
25 2 9 16 23 30 6
26 3 10 17 24 31 7
Agraïments als patrocinadors
27 4 11 18 25 1 8
28 5 12 19 26 2 9
29 6 13 20 27 3 10
Ds
Dg
30 7 14 21 28 4 11
1 8 15 22 29 5 12
26
27
28
29
30
31
32
La dona aparca el cotxe a un carrer vora la sorra.] Baixa i, a poc a poc, treu i desplega la cadira de rodes. Després, agafa el noi, l’asseu i li col·loca bé les cames. S’aparta uns quants cabells que li van a la cara, i, sentint com li oneja la faldilla, va empenyent la cadira cap al mar. Entra a la platja pels taulons de fusta, però els taulons s’aturen a uns quants metres de l’aigua.] A prop, el socorrista mira el mar. La dona aixeca el noi: l’agafa per sota els braços i, d’esquena a l’aigua, camina arrossegant-lo mentre els peus van deixant dos solcs tristos en la sorra. L’ha dut fins a on arriben les onades, l’ha deixat a la sorra i torna enrere a buscar el para-sol i la cadira. Els últims metres. Sempre falten els maleïts, terribles últims metres. Són aquests els que et trencaran el cor. No hi ha amor en la sorra. Ni en el sol. Ni en els taulons de fusta, ni en els ulls del socorrista, ni en el mar. L’amor són aquests últims metres. La seva soledat.
08 | 2018 Dl
23 30 6 13 20 27 3
Dt
Dc
Dj
Dv
Ds
Dg
24 31 7 14 21 28 4
25 1 8 15 22 29 5
26 2 9 16 23 30 6
27 3 10 17 24 31 7
28 4 11 18 25 1 8
29 5 12 19 26 2 9
Gent a la platja | Es perd el senyal | 2012
Agraïments als patrocinadors
30
31
32
33
34
35
36
Si la desesperança té la força d’una certesa lògica, i l’enveja un horari tan secret com un tren militar, estem perduts. El castellà m’ofega i no l’odio. No en té la culpa de la seva força: de la meva feblesa, encara menys. L’ahir era una llengua ben travada per pensar, per pactar i per somiar, que ningú ja no parla: un subconscient de pèrdua i cobdícia on ressonen bellíssimes cançons. El present és la llengua dels carrers, maltractada i espúria, arrapada com l’heura a les ruïnes de la història. És la llengua en la qual escric. També és una llengua ben travada per pensar, per pactar i per somiar. I les velles cançons se salvaran.
09 | 2018 Dl
Dt
Dc
Dj
Dv
20 27 3 10 17 24 1
21 28 4 11 18 25 2
22 29 5 12 19 26 3
23 30 6 13 20 27 4
24 31 7 14 21 28 5
Dignitat | Es perd el senyal | 2012
Agraïments als patrocinadors
Ds
25 1 8 15 22 29 6
Dg
26 2 9 16 23 30 7
34
35
36
37
38
39
40
10 | 2018 Assegut en un tren miro el paisatge i de sobte, fugaç, passa una vinya que és el llampec d’alguna veritat. Seria un error baixar del tren perquè llavors la vinya desapareixeria. Estimar és un lloc, i sempre hi ha una cosa que m’ho desvela: un terrat llunyà, aquella estrada buida d’un director d’orquestra, només amb una rosa, i els músics tocant sols. La teva cambra quan s’alçava el dia. Per descomptat, el cant d’aquells ocells al cementiri, un matí de juny. Estimar és un lloc. Perdura al fons de tot: d’allí venim. I és el lloc on va quedant la vida.
Dl
Dt
Dc
24 1 8 15 22 29 5
25 2 9 16 23 30 6
26 3 10 17 24 31 7
Dj
Dv
Ds
Dg
27 4 11 18 25 1 8
28 5 12 19 26 2 9
29 6 13 20 27 3 10
30 7 14 21 28 4 11
Estimar és un lloc | Des d’on tornar a estimar | 2015
Agraïments als patrocinadors
39
40
41
42
43
44
45
Aquest nom és encara un refugi. La santedat civil de la cobdícia i també l’exabrupte generós dels morts a Montjuïc, enfront del mar. On és aquella burgesia culta? I aquells obrers que, a més del seu ofici, se sabien poemes de memòria? Què pot, encara, unir-me a una ciutat a qui li veig la cara maquillada com d’una mare morta? Callat, escolto el ferro dels tramvies que quan jo era jove passaven per la Rambla: una sonata de pobresa i roses. Però, a Montjuïc tinc dues filles, i ara m’ofèn una gentada estranya, que s’encega en la festa innecessària d’hotels gelats i aparadors superflus. Sol ser als refugis on, a vegades, fa més fred que enlloc, desolada ciutat que fas de puta.
11 | 2018 Dl
Dt
Dc
Dj
Dv
Ds
22 29 5 12 19 26 3
23 30 6 13 20 27 4
24 31 7 14 21 28 5
25 1 8 15 22 29 6
26 2 9 16 23 30 7
27 3 10 17 24 1 8
Barcelona | Des d’on tornar a estimar | 2015
Agraïments als patrocinadors
Dg
28 4 11 18 25 2 9
43
44
45
46
47
48
49
12 | 2018 La guerra s’ha acabat. La pau no arriba. Rude i silenciosa cau la tarda. Tinc quatre anys, miro l’àvia com pixa dreta vora un camí, obrint les cames sota les faldilles. Cada vegada que ho recordo, sento el raig caient amb força contra terra. Aquella dona és qui va ensenyar-me que l’amor és duresa i claredat, i que sense coratge no és possible estimar. No era literatura: no sabia llegir.
Dl
Dt
Dc
19 26 3 10 17 24 31
20 27 4 11 18 25 1
21 28 5 12 19 26 2
Coratge | Un hivern fascinant | 2017
Agraïments als patrocinadors
Dj
22 29 6 13 20 27 3
Dv
23 30 7 14 21 28 4
Ds
Dg
24 1 8 15 22 29 5
25 2 9 16 23 30 6
47
48
49
50
51
52
53
Sant Just Desvern Bonavista, 63
Sant Cugat del Vallès
Barcelona
Av. Rius i Taulet, 17
Balmes, 345
AgraĂŻments als patrocinadors
Patrimonial
Consultora
dministració de lloguers A i gestió de patrimonis estió patrimonial de grans G comptes: fons d’inversió i family office dministració de comunitats A de propietaris anteniment i rehabilitació M de finques
ssessorament d’inversions A patrimonials
Comercial omercialització C d’immobles d’obra nova i segona mà en venda
ssessorament urbanístic A i gestió del sòl ssessorament jurídic A immobiliari Assessorament fiscal
omercialització C d’immobles en lloguer omercialització C d’immobles residencials, industrials i terciaris
BARCELONA Balmes, 345 08006
SANT CUGAT DEL VALLÉS Av. Rius i Taulet, 17 08172
SANT JUST DESVERN Bonavista, 63 08960