Projecte de Direcció per a l'IES Nou Llevant de Palma de Mallorca

1

ÍNDEX

Pàg.

1.INTRODUCCIÓ 1.1. Fonamentació.......................................................................................................................... 3 1.2. Anàlisi de l’espai físic i l’entorn social del centre................................................................... 4 1.3. Descripció de l’organització i del funcionament del centre..................................................... 4 1.4. Anàlisi i valoració de les dades i dels resultats dels darrers anys dels estudis d’ESO i Batxillerat............................................................................................. 5 1.5. Indicadors per a la diagnosi del centre..................................................................................... 8

2. PROJECTE ESTRATÈGIC 2019-2021 2.1. Àmbits d’intervenció, objectius i propostes d’intervenció..................................................... 12 2.2. Recursos humans, materials i econòmics............................................................................... 17 2.3. Estratègies per aconseguir la participació de la comunitat educativa i la implicació en el projecte.......................................................................................... 18 2.4. Sistema d’avaluació del projecte............................................................................................ 19 2.5. Proposta d’equip directiu........................................................................................................ 19 2.6. Estratègies de coordinació amb l’equip directiu del CIFP Francesc de Borja Moll............... 20

3. CONCLUSIÓ........................................................................................................................... 20

2

1.INTRODUCCIÓ 1.1. Fonamentació En compliment del Decret 29/2019, de 26 d’abril on consta la creació de l’IES Nou Llevant es presenta aquest projecte de direcció per als cursos 2019-2020 i 2020-2021.

Les primeres paraules d’aquest projecte són per agrair tota la feina realitzada per anteriors equips que s’han preocupat i han treballat per tota la comunitat educativa del que ha estat, fins ara, l’IES Francesc de Borja Moll.

He treballat a la docència gairebé 20 anys i des del 2010 he desenvolupat tasques de cap de Departament, tutora i professora de Llengua Catalana i Literatura, amb plaça definitiva a l’IES Francesc de Borja Moll.

Durant aquests anys he treballat intensament, amb il·lusió i empenta, juntament amb companys i companyes, per crear un entorn educatiu de qualitat, conscient que el context social del nostre Institut no era el més favorable i que calia compensar les possibles desigualtats econòmiques i socials.

Des de l’any 2014 no teníem l’oportunitat de presentar un nou projecte de direcció. Ara, amb la creació de l’IES Nou Llevant, se’ns obre una finestra a un canvi desitjat per una gran part del claustre de professorat i que aporta il·lusió i ganes de fer feina d’una altra manera.

Aquest projecte de direcció té en compte que l’IES Nou Llevant és un institut nou però que no parteix de zero perquè ja hi ha una comunitat educativa que hi treballa dia a dia. Som ben conscients que tenim l’oportunitat de millorar, de ser un centre obert, inclusiu i innovador.

L’equip directiu que presenta el projecte té la intenció de treballar amb dedicació, fomentar la cohesió i la comunicació, i implicar-se en la bona gestió.

La nostra visió és clara: volem formar un jovent positiu, que tingui esperit crític i democràtic, obert al món i alhora coneixedor de les seves pròpies arrels, que sàpiga solucionar problemes amb creativitat i esperit col·laboratiu. Un jovent que tingui destreses per a l’aprenentatge continu, que sàpiga viure en harmonia amb la natura, en pro del bé comú.

Aquest projecte de direcció és fruit del compromís i parteix del coneixement del centre i de la voluntat de fer de l’IES Nou Llevant un institut cohesionat i on tothom se senti bé.

I, parlant en primera persona, em present com a directora per sumar esforços, consolidar aquelles accions que s’han fet ben fetes, promoure accions de millora, amb un lideratge proper, real i efectiu, perquè l’IES Nou Llevant prengui embranzida amb el valor de la feina ben feta.

3

1.2. Anàlisi de l’espai físic i l’entorn social del centre.

Pel que fa a les instal·lacions, l’IES Nou Llevant comparteix els espais amb el CIFP Francesc de Borja Moll. Algunes d’aquestes instal·lacions tenen més de 40 anys ja que el centre va començar a funcionar el curs 1979-1980.

El centre està compost per tres edificis separats al voltant d’un jardí central. També hi ha un gran pati amb arbres i unes instal·lacions esportives. Al fons del pati està situat el Poliesportiu, de propietat municipal però que es fa servir per fer classes d’Educació Física.

Hi ha també aparcaments per al professorat, i un espai d’aparcament per a persones de mobilitat reduïda.

Tot i que aquest curs ja tenim l’ampliació de centre amb l’ascensor, cal dir que no tot el centre està adaptat per a persones amb problemes de mobilitat.

Pel que fa l’entorn social, l’IES Nou Llevant està situat a la barriada que du el mateix nom.

Fins l’any 2014, aquesta barriada es va dir Polígon de Llevant però la mobilització veïnal va propiciar el canvi de nom tot aprofitant una millora en el condicions del barri i una visió més optimista gràcies als canvis que suposarà la nova façana marítima (Projecte Ramon Llull 2030 entre d’altres).

L’àmbit lingüístic del barri és principalment castellanoparlant ja que la població de la zona està integrada tant per famílies procedents de diferents indrets de l’estat espanyol com d’altres països, principalment d’hispanoamèrica.

1.3. Descripció de l’organització i del funcionament del centre.

S’imparteixen estudis d’ESO i Batxillerat, modalitats Humanitats, Social i Científic i Tècnic. Programes de PMAR per a 2n i 3r d’ESO i PRAC per a 4t.

Els horabaixes es desenvolupa el programa PAE i també cursos de català per a nouvinguts organitzats per l’IEB. Al mes de juliol també hem pogut oferir els PAE. Pel que fa a la procedència de l’alumnat, tenim adscrits el CEIP Alexandre Rosselló i el CEIP Coll d’en Rabassa. A més a més, arriba a l’Institut alumnat procedent d’altres escoles tant públiques com concertades, i d’altres barriades com Pere Garau, la Soledat, el Molinar, etc.

Tenim alumnat de més de 25 nacionalitats diferents, tot i que una gran majoria provenen de l’Estat espanyol.

Pel que fa al Batxillerat l’alumnat prové majoritàriament del nostre centre tot i que també tenim matrícules d’alumnat d’altres centres tant públics com concertats.

Les famílies del nostre alumnat no presenten un perfil homogeni pel que fa a la seva procedència, cultura, professió, nivell de formació, etc., però sí presenten un nivell socioeconòmic, d’arrelament i de cohesió social mitjà-baix. Un nombre important de famílies pateix una sèrie de

4

circumstàncies que incideixen negativament en la implicació en l’educació dels seus fills i de les seves filles. A més a més, aquesta precarietat en la situació de les famílies incideix directament en l’alt percentatge d’absentisme intermitent i crònic que tenim: 11% i 7% respectivament.

Existeix una AMIPA que ara haurem de canviar i reformular perquè pugui funcionar a l’IES Nou Llevant.

Pel que fa al professorat, l’IES Nou Llevant no té una plantilla suficientment estable, al voltant del 50% es professorat interí.

Pel que fa a la formació, els dos darrers cursos el professorat s’ha implicat poc en la formació de centre o intercentres.

En general, hi ha un bon ambient de claustre. Tot així, cal treballar per establir una línia -o més- de centre que cohesioni i defineixi objectius comuns. També cal posar en valor la feina que fem entre totes i tots, permetent canals de coneixement i difusió tant internament com externa.

Volem aquí fer una menció especial al professorat que comparteix la seva docència amb el CEIP Pintor Joan Miró i que ha hagut de fer un esforç extra per coordinar-se amb espais, claustres i propostes curriculars diferents.

Pel que fa al Personal d’Administració i Serveis, en l’actualitat tenim personal de secretaria i administració, dues ordenances al matí i tres persones de neteja.

Des d’aquest curs 18-19 forma part de la Comunitat Educativa una TISOC. La seva feina i implicació al centre fan imprescindible la continuació d’aquest programa i especialment la continuació de n’Aina Maymó.

Pel que fa a altres serveis, el centre té una cafeteria que funciona molt bé i que té servei matí i horabaixa sense interrupcions.

Per últim cal esmentar el servei privat horari de matí de Seguretat al centre. Tanmateix, el més adequat seria que aquesta figura fos substituïda per un policia tutor.

Pel que fa als projectes que es duen a terme, l’IES Nou Llevant es nodrirà dels projectes que ja estan en marxa a l’IES Francesc de Borja Moll. Aquesta continuïtat és òbvia perquè parlem de projectes sorgits d’un claustre que continuarà treballat en el nou IES. 1.4. Anàlisi i valoració de les dades i dels resultats dels darrers anys dels estudis d’ESO i Batxillerat. ● Educació Secundària Obligatòria En aquest punt ens hem centrat a ESO en els resultats de les matèries lingüístiques ja que l’ensenyament i aprenentatge de les llengües i l’impuls a lús de la llegua catalana és una de les actuacions més importants per tal de millorar l’èxit educatiu. (Document del DIE sobre línies d’actuació en educació 2015-19).

5

Aquesta anàlisi ens donarà pautes per, posteriorment, establir un diagnòstic i uns objectius per millorar.

En Llengua Catalana i Literatura l’evolució de l’alumnat aprovat és positiva.

A 1r d’ESO el percentatge d’aprovats evoluciona des del curs 14/15 de 69,86% a 70,65% el curs 17/18. És un increment petit. Tanmateix, aquesta darrera xifra encara està lluny del 83,25% d’aprovats arreu de les Illes Balears, xifra similar si només veiem els resultats de Mallorca.

A 2n d’ESO els resultats milloren i passen del 72% del curs 14/15 al 84’51% del 17/18.

Aquesta xifra és pràcticament igual que a Mallorca i a les Illes.

A 3r d’ESO l’increment entre el curs 14/15 i el 17/18 és de 4 punts, ja que han passat de 76,92 a 82,46. Resultats similars a Mallorca i les Illes.

Els resultats a 4t d’ESO són bons també, tant pel que fa a la comparació entre Illes, Mallorca i el centre (al voltant del 85%) com si mirem l’evolució en els cursos, que s’ha passat d’un 63,64% al 85%.

La conclusió que podem treure és que els resultats són bons per al centre, tot i que a nivell de comparació entre Mallorca i les Illes, són als grups de 1r d’ESO on els resultats no són tan bons.

L’anàlisi que es fa de la millora dels resultats és que, tot i que el català en l’ús oral continua sent baix, la millora en la metodologia, la diversificació d’activitats i el treball més competencial que s’ha fet a nivell de programació i de coordinació docent afavoreixen els bons resultats acadèmic.

En Llengua Castellana y Literatura l’evolució dels resultats de l’alumnat aprovat no és tan positiva, excepte a 4t d’ESO que és molt bona, fins i tot arribant a 7 punts per damunt de Mallorca i les Illes Balears.

A 1r d’ESO el percentatge d’aprovats no evoluciona gaire del curs 14/15 a 17/18 i la mitjana és d’uns 60% d’aprovats. És una xifra que està lluny del 84% d’aprovats arreu de les Illes Balears i Mallorca.

A 2n d’ESO la xifra de 76,06% és la més alta dels darrers 4 cursos, evolució que és positiva.

Tanmateix, encara quedem lluny del 84% aproximadament dels resultats de Mallorca i les Illes.

A 3r d’ESO estem al voltant del 80% d’aprovats, xifra positiva i que s’acosta a Mallorca i les Illes, que es troben al 83% i 84%.

La conclusió que podem treure és que els resultats són bons per al centre, tot i que a nivell de comparació entre Mallorca i les Illes, són els grups de 1r i 2n d’ESO on els resultats són no tan bons.

6

L’anàlisi que es fa de la millora dels resultats també té a veure amb el treball que s’ha fet durant aquests anys per millorar la convivència a les aules, la metodologia, la diversificació d’activitats i el treball més competencial.

En Llengua Anglesa tornem a trobar una comparativa de resultats semblants als de Llengua Castellana: una millora en els resultats d’aprovats globals del centre, una evolució molt positiva a partir de 3r i 4t d’ESO (aprovats del 80% i del 92%) però uns resultats a 1r i 2n d’ESO que, tot i ser positius per al centre, se situen entre 8 i 17 punts per sota dels resultats globals a Mallorca i les Illes.

Pel que fa a proves externes, concretament, les proves IAQSE de 2016, els resultats de Llengua Anglesa i Matemàtiques són baixos, especialment en el cas de les competències matemàtiques, però en aquest cas se situen en certa consonància amb els resultats de Mallorca i les Illes. No és el mateix en el cas de Llengua anglesa on els resultats se situen 10 punts per sota. ● 1r i 2n de BATXILLERAT Hem analitzat les dades de promoció entre el curs 2015-16 i 2017-18 Fent el càlcul dels alumnes que comencen 1r i acaben 2n, podem dir que dels que varen començar el 2015-16, un 86% varen titular i dels de 2016-17 varen titular un 58% Analitzant les dades de batxillerat observem un petit descens de matricula, però anant més enllà de les matrícules veiem que el 58% dels alumnes que començaren el curs 2016-17, front el 86% dels que varen començar el curs 2015-16, varen titular.

Sovint veiem com els nostres alumnes pateixen el Batxillerat. Els darrers anys hem viscut un augment de casos d’ansietat a l’aula. La pressió per les notes de tall, el gran bot que troben des de 4t d’ESO a 1er de Batxillerat i el pas d’un ensenyament a vegades més flexible i amb metodologies més diverses a uns estudis rígids i amb metodologies més acadèmiques són part dels motius.

Aquests motius, units a les circumstàncies individuals de l’alumnat, fa que la taxa d’abandonament dels estudis de batxillerat sigui superior a la desitjada.

Per això, amb la col·laboració del Departament de Pedagogia Aplicada i Psicologia de la UIB, volem avançar cap a un Batxillerat més inclusiu on amb un Disseny Universal d'Aprenentatge puguem ampliar el ventall d’eines d’avaluació i de presentació dels continguts per tal que tots els alumnes tinguin perspectives d’èxit.

A més a més, el Pla d’Acció Tutorial de Batxillerat haurà d’incloure activitats de gestió de l'estrès i tècniques d’estudi, de relaxació i concentració.

7

1.5. Indicadors per a la diagnosi del centre.

Hem realitzat un DAFO que té l’objectiu d’identificar els punts forts i els punts febles del centre per tal de concretar el context d’on partim per poder avançar.

8 Inclusivitat Els centres públics actuals són diversos, però per ventura l’IES Nou Llevant ho és un poc més. Tenint en compte les dades dels darrers 4 anys, tenim una mitjana al voltant del 35% d’alumnat NESE, i només un 29% de l’alumnat NESE que arriba a 1r d’ESO aconsegueix el títol d’ESO. S’evidencia llavors la necessitat de millorar l’atenció a la diversitat i de treballar perquè el nostre centre sigui més inclusiu.

El repte del nostre centre és també la complexitat que suposa que aquests alumnes NESE ho siguin per dificultats d’aprenentatge, però també per exclusió social i per desconeixement sever de la llengua. Sovint centrem els esforços en el suport als alumnes i les adaptacions de les avaluacions, però creiem que és necessari realitzar una intervenció més global e inclusiva.

Absentisme Les problemàtiques derivades de l’absentisme afecten: ● Als resultats acadèmics (ja que les estadístiques tenen en compte alumnat que no ve a classe però que té una qualificació i, per tant, baixen els percentatges d’aprovats.).

● Al funcionament diari del centre perquè d’una banda dificulten que el professorat apliqui mesures curriculars i d’altra banda són el principal entrebanc perquè l’alumnat implicat estableixi vincles tant amb altres alumnes com amb el professorat.

Segons les dades de la TISOC, aquest curs: ● 70% d'alumnat absentista esporàdic ● 11% absentista intermitent. ● 7% absentista crònic.

L’absentisme tot sovint du múltiples problemàtiques lligades (desestructuració familiar, exclusió, assetjament, etc.) i és tasca essencial treballar per la seva solució.

Convivència La problemàtica pel que fa la convivència se centra a 1r d’ESO on hi ha el nombre més important d’intervencions i mediacions de la Comissió de Convivència i Caporalia d’Estudis.

A l’IES Francesc de Borja Moll l’alumnat que mostra actituds disruptives a classe és expulsat directament a la biblioteca on, un professor de guàrdia, sigui d’FP o sigui d’ESO, escriu un informe que, posteriorment, arriba a tutoria o cap d’estudis. S’han aplicat diverses mesures de correcció individual, però s’ha de dir que la seva resolució no és adient per a la inclusió de tots i la bona convivència del centre.

Hi ha una triple disfunció: ● emprar la biblioteca com a aula de càstig. ● la concentració de problemes de convivència a 1r d’ESO, ● la insuficient intervenció restaurativa.

El curs 2016-17 es varen posar en marxa iniciatives a 1r i 2n d’ESO, tot aprofitant les hores de lliure distribució, per implementar la Metodologia del treball cooperatiu per projectes. El resultat fou molt positiu i aquest curs 2018-19 s’han dut a terme: ● A 1r d’ESO el Projecte “Món de Llibres” amb una hora a la setmana. ● A 1r i 2n d’ESO el Projecte “Espai de Convivència” amb una hora a la setmana.

Els Projectes els duen a terme de manera coordinada els Tutors i tutores, que d’aquesta manera incrementen les hores de classe amb l’alumnat de 1r i 2n d’ESO. Aquesta acció tutorial millora sensiblement el vincle que creen els tutors amb els grups i els individus i, definitivament, aporta tot d’avantatges a l’acció educativa.

Tanmateix, aquesta acció tutorial hauria de constituir-se en línia pedagògica de centre perquè tingui garantia de permanència.

Situació del català

9

A més a més, segons l’article 20 de la Llei de Normalització Lingüística “El Govern ha d’adoptar les disposicions necessàries encaminades a garantir que els escolars de les Illes Balears, qualsevol que sigui la seva llengua habitual en iniciar l’ensenyament, puguin utilitzar normalment i correctament el català i el castellà al final del període d’escolaritat obligatòria”.

Segons el Projecte Lingüístic de Centre de l’IES Francesc de Borja Moll menys d’un 10% d’alumnat empra el català com a llengua d’ús acadèmic.

La realitat és que: ● El Projecte Lingüístic de Centre, on es recullen els objectius i les propostes d’acció per millorar l’ús i el coneixement de la llengua catalana, no es desenvolupa ni s’aplica conforme a l’aprovat a Claustre i Consell Escolar. ● El nostre alumnat pateix un procés de “guetització” com a conseqüència de no assolir la doble competència lingüística, com assenyala la Llei.

Alumnat Nouvingut Segons dades del Gestib, la matrícula global d’ESO del curs 2018-19 és de 291 alumnes, dels quals 107 són NESE, que suposa un 36,76%.

D’aquesta xifra de nins i nines NESE volem destacar: ● 20 alumnes d’incorporació tardana. ● 21 alumnes amb desconeixement greu de la llengua d’instrucció.

A 1r d’ESO el curs 2017-18 es varen matricular 94 alumnes, mentre que aquest curs se n’han matriculat 61. Tanmateix, les dades globals de matrícula no són més baixes aquest curs que altres cursos.

Una de les raons d’aquesta equiparació de nombre de matrícula, tot i conèixer la pèrdua d’alumnat a 1r d’ESO, és l’augment de la matrícula d’alumnat nouvingut.

La realitat és que no s’ha fet un pla de previsió d’arribada d’alumnat amb necessitats específiques d’aprenentatge per desconeixement de la llengua catalana i castellana. Tot sovint és un alumnat que, a més a més, presenta un desfasament curricular important i també és molt vulnerable i amb un entorn familiar poc col·laboratiu.

Pensem que mentre hi hagi un creixement econòmic, continuarem matriculant nins i nines amb aquest perfil.

Si no hi ha una previsió d’aquesta conjuntura, les conseqüències són: ● Mesures metodològiques insuficients d’Atenció a la Diversitat. ● Manca de recursos humans (professorat) i materials (llibres adaptats, o altres.) ● Insuficient coordinació entre professorat a nivell de programació, continguts i avaluació. ● I, per tant, mals resultats acadèmics i fracàs escolar.

10

D’acord amb la normativa vigent, la llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, és vertebradora de l’ensenyament, llengua vehicular i a més la llengua principal de comunicació al centre.

Cohesió de la Comunitat Educativa Sense un lideratge participatiu que estableixi línia de centre, objectius comuns, contextualització, convicció en el treball d’equip, etc., un centre nou camina cap a la descohesió de la comunitat educativa.

La situació actual és: ● Nul·la participació de les famílies excepte la mica d’ajuda econòmica que proporciona l’APIMA. ● Plantilla de professorat amb mobilitat i inestabilitat. ● Poca participació d’alumnat en viatges o projectes, jornades culturals, a causa també de desafecció, manca de sentiment de pertinença i també manca de recursos econòmics. ● Insuficient coordinació amb les escoles adscrites que genera desafecció.

La qualitat educativa també resideix en poder tenir espais adequats i recursos docents eficaços i adequats als usos.

Documents de centre Els documents de funcionament del centre estan desactualitzats. Concretament, el Projecte Educatiu de Centre es va aprovar el curs 2013-2014.

El curs 2016 es van revisar certes normes de convivència (pel que fa a l’ús del telèfon mòbil) i el curs 2018 es va actualitzar el Projecte Lingüistic de Centre, els objectius del qual no s’han materialitzat en un pla d’actuació, ni tampoc s’ha dotat de recursos.

Durant aquest curs 2019 s’ha treballat en el Pla d’Acció Tutorial però no s’han arribat a consensuar els seus eixos d’actuació.

Comunicació Avui dia, la comunicació amb l’exterior és una estratègia dels centres fer difondre les bones pràctiques i, així, poder informar i també donar una bona imatge.

Les webs i les xarxes socials ajuden a difondre les activitats, els projectes, però també els calendaris, els documents de centre, les programacions dels departaments, etc.

Caldria obrir el debat sobre quines mancances hi ha en la comunicació interna i externa del nostre Institut i començar a fer una feina que vertebri la projecció externa però la visibilitat interna.

11

2. PROJECTE ESTRATÈGIC 2019-2021 2.1. Objectius, propostes d’actuació i indicadors d’avaluació.

Les dades fins ara exposades ens ofereixen una visió concreta de les necessitats de l’IES Nou Llevant.

L’objectiu principal d’aquest projecte és crear un institut inclusiu on la comunitat educativa s’impliqui i treballi per l’assoliment de l’èxit educatiu de l’alumnat. Entenem aquest procés educatiu com el creixement intel·lectual però també emocional i d’adquisició de competències que seran necessàries per viure en un món canviant: un món que es transforma d’una manera que encara no som capaços de preveure.

Els objectius concrets per als cursos 2019-20 i 2020-21 són: OBJECTIU 1: CREAR UN INSTITUT PER A TOTS I TOTES. OBJECTIU 2: MILLORAR ELS RESULTATS EDUCATIUS. OBJECTIU 3: IMPULSAR UNA BONA COMUNICACIÓ INTERNA I EXTERNA. D’acord amb els objectius hem plantejat 10 línies d’actuació que ens permetran planificar activitats més concretes.

Les propostes generals d’actuació són les següents:

12

6. TAC (Tecnologies d’Aprenentatge i

1. Participació de les famílies.

2. Metodologies més inclusives cap al Disseny Universal d’Aprenentatge.

3. Processos per la convivència.

Coneixement) 7. Organització,

coordinació,

planificació de la tasca docent.

4. Atenció a la diversitat.

8. Absentisme i abandonament escolar.

5. Processos per millorar la competència

9. Comunicació interna.

lingüística

en

d’aprenentatge, i

les

llengües

10. Comunicació externa.

especialment del

català.

Tot seguit hi ha la proposta d’activitats concretes i els indicadors d’avaluació:

1.Participació de les famílies.  Replantejament de les reunions i el contacte amb les famílies perquè sigui més transparent i més participatiu.  Reunió amb l’AMPA un mínim d’una vegada per trimestre.  Dinamització de xerrades per a les famílies sobre temes diversos.

 Impuls dels espais de debat, de diàleg i de coneixença de l’Institut a través de mitjans diversos.  Participació de les famílies en activitats del centre, com festes, jornades culturals, mercadet de llibres de 2a mà.  Millora de la Jornada de Portes obertes amb la participació de l’alumnat.

Indicadors d’avaluació: Nombre de famílies que assisteixen a les reunions. Nombre de reunions amb l’AMPA. Programació d’activitats. Nombre de famílies assistents a les xerrades.

Nombre de famílies que participen a les activitats. Enquestes de valoració.

2. Metodologies més inclusives cap al Disseny Universal d’Aprenentatge.  Formació de sensibilització dels trastorns d’aprenentatge i introducció al DUA.  Implantació DUA amb col·laboració del Departament de Pedagogia Aplicada i Psicologia de la UIB. Indicadors d’avaluació: Participació del professorat. Nombre d’àrees on hi hagi un interès en posar en marxa el DUA. Enquesta als alumnes en aquelles àrees on s’hagi començat DUA. Enquestes de valoració.

3. Processos per la convivència.  Continuació i consolidació la feina de la Comissió de Convivència.  Augment del nombre de professors participants en la comissió.  Creació de nous i consensuats protocols del tractament dels problemes de convivència a les aules (expulsions, conflictes entre alumnat-professorat o grup, conflictes entre iguals, etc.).  Millora de l’acció tutorial especialment a 1r i 2n d’ESO amb un programa d’implicació dels departaments.  Potenciació del projecte a 1r i 2n d’ESO: “Espai de Convivència”.  Elaboració de documents per donar forma al tractament de la Convivència al centre.  Establiment d’una línia de centre en convivència, pràctiques restauratives i escolta activa, amb el suport de Formació del professorat,.  Fomentar la interrelació d’alumnat de diferents nivells, compartir activitats comunes, afavorint programa de mediació entre iguals,

afavorint també el programa

d’acompanyament.  Participació de l’alumnat a les Jornades de Portes Obertes com a dinamitzadors

13

d’activitats.  Realització d’un dia d’acolliment de l’alumnat de 1r d’ESO on se sentin protagonistes.  Establiment d’una sortida escolar de convivència com a mínim a l’inici de curs, per tal que els grups es coneguin entre ells i amb els tutors/es i altres docents.

Indicadors d’avaluació: Nombre d’intervencions o mediacions realitzades per la Comissió de Convivència. Creació d’un nou protocol pels problemes d’aula o de convivència en general.

Inclusió a les programacions didàctiques d’estratègies d’avaluació de la convivència. Programació del Projecte d’Espai de Convivència en base a l’Escala de Provenció. Participació dels tutors i tutores de 2n d’ESO en el projecte d’Espai de Convivència. Participació del professorat en dinàmiques de grup, sortides de convivència, etc. Participació del professorat en la formació sobre pràctiques restauratives. Enquestes de valoració.

4. Atenció a la diversitat.  Atenció més individualitzada de l’alumnat proposant Plans de suport individualitzats concrets.  Necessitat imperiosa de tenir un/a orientador/a en plaça fixa, o almenys durant 4 anys.  Coordinació entre professorat d’àrea i professorat de suport dotant d’una hora cada 15 dies els dimecres de 13 a 14 hores per a les reunions.  Potenciació de la detecció de dificultats, especialment les causades per Exclusió social.  Creació d’un banc de recursos pedagògics, també digital i tecnològics, compartits i ben organitzats.  Millora l’autonomia dels alumnes NESE i augmentar les perspectives d’èxit d’aquests alumnes (titulació ESO, continuïtat dels estudis, PBAU).  Implicació de les famílies en el coneixement de les possibles necessitats de suport o adaptació dels seus fills i filles.  Coordinació amb les Escoles de Primària per traspassar informació d’alumnat amb Necessitats Especials.  Millora l’acolliment i l’organització de la docència a PALIC. Indicadors d’avaluació: Nombre de Plans Individualitzats creats. Plaça fixa d’un orientador. Nombre de reunions de coordinació i propostes que s’apliquen a les programacions d’aula i didàctiques. Ús del banc de recursos. Nombre d’aportacions al banc de recursos. Nombre de famílies informades i la seva valoració. Nombre de reunions amb les escoles de primària i acords

14

presos. Nombre d’alumnat nouvingut, d’incorporació tardana i processos d’avaluació del seu aprenentatge i la seva inclusió. Enquestes de valoració.

5. Processos per millorar la competència lingüística en les llengües d’aprenentatge, i especialment del català.  Coordinació curricular de matèries lingüístiques (començarem a 1r d’ESO) amb l’objectiu de minimitzar continguts i establir pautes metodològiques i d’avaluació comunes. Es destinarà una hora cada 15 dies a aquesta coordinació.  Millora de les programacions amb plans de lectura, estratègies del desenvolupament de les pràctiques orals, treballs més competencials, etc.  Programació dels continguts mínims a cada nivell i donar-los a conèixer a altres professors com els de PMAR o PRAC per consensuar línies d’avaluació més objectives.  Participació a intercanvis lingüístics i projectes Europeus.  Coordinació amb les Escoles de Primària per cohesionar metodologies i elaborar material com ara eines d’avaluació.  Elaboració i compliment del Projecte Lingüístic.  Foment entre el professorat l’ús de la llengua catalana amb l’alumnat.  Impuls a la formació en Dinamització Lingüística.  Sensibilització al centre sobre actituds lingüístiques.  Treballar l’expressió oral en català transversalment a la programació general anual.  Valoració dels esforços de l’alumnat que empra el català a l’institut.  Sensibilització a les famílies de la necessitat d’emprar el català.  Fomentar tot tipus d’activitat que prestigiï el català.

Indicadors d’avaluació: Elaboració d’un esborrany de programació curricular integrada de les àrees lingüístiques. Nombre de participació a intercanvis o projectes que tenguin objectius lingüístics. Nombre de reunions amb les escoles de primària i acords presos. Elaboració i desplegament del Projecte Lingüístic. Transferència al centre de la formació en Dinamització Lingüística. Millora dels resultats de les enquestes d’ús i coneixement del català. Millora en la percepció general. Millora en l’ús del català. Enquestes de valoració.

6. TAC (Tecnologies d’Aprenentatge i Coneixement)  Valoració del treball per projectes sense llibre de text.  Revisió de les aules d’ordinadors (en coordinacio amb CIFP).  Inventari material informàtic (amb el GESTIB).

15

 Sol·licitud del Programa TAC de la Conselleria.  Consens i programació d’uns mínims de TIC a cada àrea i nivell.

Indicadors d’avaluació: Elaboració del projecte per al Programa TAC. Incorporació dels mínims TIC a les programacions. Enquestes de valoració. Manteniment de l’inventari. Estudi de les aules d’informàtica: ús, disseny, grandària, dotació.

7. Organització, coordinació, planificació de la tasca docent.  Establiment d’un Pla d’acollida per al professorat nou.  Creació d’espais de coordinació de projectes i/o comissions.  Establiment d’un millor protocol de guàrdies de pati.  Establiment d’un millor protocol de guàrdies de grups de 1r i 2n d’ESO.  Gestió correcta dels recurs de les reunions amb un ordre del dia, uns acords, decisions i aplicació.  Seguiment perquè els acords siguin coneguts, aplicats, respectats.  Millorar espais i infraestructures dins les aules (ordinador a la taula del professorat, suros, taules per poder gestionar agrupaments diversos, aules més boniques, netes i acollidores).  Creació de comissiions que elaborin els diversos documents que donaran entitat al PEC.  Estudi de les propostes d’elaboració de documents: exposició, debat, consens, aprovació.

Indicadors d’avaluació: Millora de la presa de decisions a les reunions. Increment de la gestió coordinada. Documents creats. Enquestes de valoració.

8. Absentisme i abandonament escolar.  Creació d’una Comissió coordinada per la TISOC perquè dugui a terme: prevenció i aplicació del protocol per reduir l’absentisme i les taxes d’abandonament escolar.  Reducció de l’absentisme.  Reducció del l’abandonament escolar.

Indicadors d’avaluació: Creació de la comissió. Reducció de taxes d’absentisme i Abandonament treballant conjuntament també amb agents externs. Enquestes de valoració.

9. Comunicació interna.  Creació d’espais físics a les aules i passadissos, per compartir i difondre bones

16

pràctiques.  Ampliació del coneixement mutu de les activitats que es realitzen a través d’una millor comunicació interna.  Gestionar i compartir calendaris de reunions o altres trobades.  Creació d’un protocol per donar a conèixer internament les activitats que es fan a les àrees o matèries, per exemple posada en comú als claustres, CCPs i REEs.  Creació d’una xarxa social interna. Un grup de Whatsapp per fomentar la comunicació horitzontal.

Indicadors d’avaluació: Creació de la comissió. Reducció de taxes d’absentisme i abandonament treballant conjuntament també amb agents externs. Enquestes de valoració.

10. Comunicació externa.  Creació de la Comissió de comunicació.  Dissenyar la projecció externa del centre (imatge corporativa, pàgina web, ús de xarxes socials).  Establiment de canals adients de comunicació amb les famílies: circulars, Gestib, llistes de distribució gestionades pel telèfon del centre.

Indicadors d’avaluació: Creació de la comissió i seguiment de les actuacions que en faci.

Enquestes de valoració.

2.2. Recursos humans, materials i econòmics.

Recursos humans

Recursos Materials



Professorat.



Material didàctic.



TISOC.



Material informàtic.



PAS.



Material ofimàtic.



Altres agents: Policia tutor ( i



Material fungible.

en absència agent de seguretat)



Suports audiovisuals.



Recursos econòmics 

Conselleria d’Educació.



Ajuntament

de

Palma. 

AMPA del centre.

UIB.

L’equip directiu estudiarà i impulsarà la sol·licitud a programes o projectes que aportin doblers, recursos materials, o altres recursos. Per exemple: Biblioteca-Treball per projectes, TAC, Erasmusm intercanvis lingüístics, Projecte Serra Tramuntana. Etc.

17

2.3. Estratègies per aconseguir la participació de la comunitat educativa i la implicació en el projecte.

1. Els objectius es donaran a conèixer a tot el claustre per tal que puguin ser consensuats per el màxim de professorat ja que és l’única manera que no siguin objectius temporals sinó que puguin romandre en el temps i així ser més efectius.

2. Cal trobar espais de diàleg i d’entesa, al marge d’estils d’ensenyament diferents, que puguin fer créixer el claustre en cohesió de grup i respecte per la feina que fa cadascú del professorat.

3. Pel que fa a les famílies les estratègies que són més adequades per aconseguir la seva participació són: generar sentiment de pertinença, potenciar la confiança entre l’institut i les famílies i obrir camins per a la seva participació. Algunes activitats concretes que s’han de dur a terme ja les hem descrites al punt 2.2. però podem aquí fer-ne una síntesi: a) Millorar la comunicació a través tant de les noves tecnologies com també de les eines del GESTIB. No hem de bandejar l’ús de circulars en paper i també la comunicació a través de l’agenda. b) Fomentar activitats de participació: festes, jornades de portes obertes, jornades culturals, mercadet de llibres de 2a mà. c) Gestionar iniciatives de l’AMPA, com les xerrades-taller, participació a la pàgina web i la revista. d) Millorar la col·laboració amb tutors i tutores així com també l’equip d’orientació i l’equip directiu.

4. Pel que fa a l’alumnat, prioritzar les bones relacions humanes i càlides. Fer de l’aula i d’altres espais elements clau per al bon funcionament: acordar normes, incidir en la responsabilitat, fomentar les tutories individuals i els acompanyaments entre iguals. Crear un espai d’assemblea perquè hi hagi diàleg. Generar pertinença creant, en definitiva, espais afectuosos, segurs i de creixement personal i col·lectiu. Cercant punts de trobada entre alumnat de diferents cursos i nivells. És molt important que l’alumnat vengui content i engrescat a l’IES. No serveix de res tenir un alumnat desmotivat i entristit, que té la sensació que no aprèn res i que la seva opinió no compta en absolut.

Des de l’Equip directiu impulsarem activitats i projectes que impliquin la comunitat, que siguin experiencials i amb connexió amb l’entorn real.

18

2.4. Sistema d’avaluació del projecte.

Durant el 1r curs farem una primera avaluació, que posarem en coneixement del Claustre i del Consell Escolar. Els resultats es reflectiran a una memòria de Projecte de Direcció (fase I) i al curs següent introduirem totes les propostes de millora que es consideri oportú.

Dissenyarem i implementarem un qüestionari on line amb les eines de Formularis de google amb l’objectiu de conèixer (de manera anònima) la percepció del professorat. D’altra banda, farem una intervenció similar amb l’alumnat i les famílies.

Durant el 2n curs (fase II), que serà el final d’aquest projecte, farem novament una sèrie de qüestionaris per tal de donar conclusions a la tasca finalitzada. Aquestes conclusions es faran arribar tant al claustre, com al Consell Escolar per a la seva valoració.

2.5. Proposta d’equip directiu.

Directora

Amaia Iturraspe Bellver, llicenciada en Filologia Catalana i Comunicació Audiovisual. Cos de Professors de Secundària. Oposicions al 2008. Definitiva al centre des del curs 2009-2010. Ha desenvolupat tasques de tutora i de cap de departament durant successius cursos a l’IES Francesc de Borja Moll.

Secretària

Cándida Conde Pradillo, llicenciada en Filologia Anglesa. Cos de professors de Secundaria des de l’any 1994. Definitiva a l’IES Francesc de Borja Moll des de l’any 2003. Tutora durant 8 cursos i cap de departament. Ha participat durant 4 cursos a la Comissió de Medi Ambient i actualment participa a la Comissió de Coeducació.

Cap d’Estudis

Valeria Ciganda Sanz, llicenciada en Traducció e Interpretació, d’anglès, alemany i francès. Cos de Professores de Secundària des del 2007. Definitiva a l’IES Francesc de Borja Moll des del curs 2008-2009. Ha desenvolupat tasques de tutora, durant 7 cursos i cap de departament, durant 3. Ha participat al programa UCMA del centre i la Comissió de Convivència.

Cap

d’Estudis Caridad López Blasco, cos de mestres. Especialista en Llengua Castellana i

Adjunta

Francès. Incorporació al funcionariat l’any 1984. Definitiva a l’IES Francesc de Borja Moll des del 2005. Tutora de 1r cicle d’ESO durant 10 anys, 8 cursos en el Consell Escolar i 2 cursos a la Comissió de Convivència.

19

2.6. Estratègies de coordinació amb l’equip directiu del CIFP Francesc de Borja Moll.

El més important de tot és poder garantir a l’alumnat de tots dos centres una adequada formació, i les més idònies condicions per desenvolupar la seva tasca al professorat que hi treballa,.

Les estratègies són les següents: ● Seguir les instruccions de 24 de gener de 2012 on s’indica que cal crear una comissió de convivència per gestionar espais, infraestructures i accions comunes a les Instal·lacions que ocupen tots dos centres. ● S’establirà un calendari de reunions, com a mínim trimestrals, i sempre que calgui. La composició i les funcions de la comissió estan indicades a les instruccions citades.

Les qüestions més importants que cal coordinar són: ● El Pla d’Emergència i Evacuació (al torn de matí). ● Determinar quins són els recursos d’ús comú i quins són propis de cada centre. Per dur aquesta important tasca endavant caldrà, primer de tot, completar un inventari. ● Per tal de millorar l’accés a les aules i els espais dels blocs A, B i C caldrà posar indicacions o cartells. Els que hi ha ara són antics i no es corresponen amb el que hi diu. ● També és important indicar un quadre d’ocupació d’aules, tant de matí com d’horabaixa, per saber qui ocupa les aules i quan.

20

I també Coordinació docent: ● Cursos i seminaris. ● Projectes i treballs curriculars entre FP i ESO o BAT. ● Orientació acadèmica FP a 4t d’ESO i visita instal·lacions dels diferents Cicles. ● Festes de graduació o altres activitats com ara Jornades Culturals o Festes locals (Sant Sebastià o Sant Jordi).

3. CONCLUSIÓ El bon professorat de llengua sempre diu que els treballs s’han d’acabar amb una conclusió que cohesioni tot el text i que tanqui de manera adequada tota la informació que s’hi ha recollit.

Jo vull acabar la redacció d’aquest Projecte de Direcció just com he començat: donant les gràcies. Però aquesta vegada agrairé la feina la feina que està per fer. I vull agrair molt especialment a na Valeria Ciganda, na Cándida Conde i na Caridad López el seu suport i complicitat.

Palma-Porreres Juny 2019