Issuu

Quadern d'autoconeixement

c Li

D o n es

Vita Arrufat • Enriqueta Barranco • Ana Moltó • Leonor Taboada

Edita: Liceu de Dones de Castelló Coordina l'edició: Vita Ascensió Arrufat Gallén © Autoras: Vita Arrufat Gallén, Ana Moltó Molina i Enriqueta Barranco Castillo Revissió textos: Ali Brancal Mas Disseny coberta i maquetació: escrivamarketing © Ilustraciones: Belén Pascual Beltrán 1ª edició: juny 2021

Quadern d’autoconeixement

ÍNDEX

Quadern d’autoconeixement

Com usar aquest quadern ........................................... 7

Presentació ...................................................................... 9 Leonor Taboada

Fonaments feministes i científics de l'autoconeixement....................................................11 Vita Arrufat

L'educación sexual a l'adolescencia .......................25 Vita Arrufat

Fonaments culturals de l'autoconeixement, necessitem una èpica feminista...............................29 Ana Moltó

La regla ...........................................................................43 Enriqueta Barranco

La prevenció de la violència de gènere ................ 44 Vita Arrufat

El quadernet de self-help ..........................................49 Vita Arrufat

La prevenció del càncer de mama i d'úter .............53 Vita Arrufat

Kit bàsic d'autoconeixement ....................................57

Conclusions i recomanacions ..................................59

Bibliografía ....................................................................58

ÍNDEX

Quadern d’autoconeixement

Com usar aquest quadern

quest quadern es realitza per a guiar a les dones joves, i no tan joves, en l’autoconeixe-

ment dels òrgans sexuals externs i interns, i iniciar-se en l’estudi de les característiques de la sexualitat de les dones. Conèixer el teu cos i com funciona és el principi per a aconseguir l’apoderament necessari per a viure amb qualitat de vida. Ací conèixeràs com són i funcionen, una part del teu cos connectada amb el cervell, els caràcters sexuals femenins. Compartir aquest coneixement amb les amigues, en un lloc tranquil, fora de la mirada de curiosos, t’aportarà la teua pròpia visió del cos. I conèixeràs que les dones tenim

un òrgan sexual que només serveix per a obtindre plaer: el clítoris. Fa anys que ho sabem però la ciència oficial ho continua ocultant. Ací expliquem com són l’anatomia i la fisiologia dels òrgans sexuals de la dona i les característiques sexuals secundàries que conformen la sexualitat femenina. Comptem l’experiència dels tallers d’autoconeixement realitzats per a joves dones que poden acompanyar-te en el teu autoconeixement sexual. Aquest quadern et servirà per a fer una sessió d’autoexploració mamària i dels genitals externs. Pots llegir-ho sola però millor acompanyada per altres dones, i si són dones feministes tindràs la millor experiència de la teua vida.

Quadern d’autoconeixement

1 Presentació

Leonor Taboada Spinardi

vuí, més de quaranta anys després “Quadern feminista. Introducció al “self help” editat per Les Desobedients, les companyes del Liceu de Dones de Castelló amb la participació d’Enriqueta Barranco han decidit actualitzar el quadern feminista que vam publicar fa tant de temps... Presenten un document ric en experiències i històries que mereix la incorporació dels sabers de l’Antropologia social de la salut sexual i reproductiva. Es presenta l’autoconeixement de la sexualitat de les dones per les pròpies dones, sense intermediaris. Han volgut conservar el nom de quadern per les implicacions en l’aprenentatge d’aquest. I d’això tracten en el quadern, de l’aprenentatge de l’autoobservació del propi cos. Quan vaig iniciar els grups d’autoconeixement a Espanya, Isabel Toledo i Vita Arrufat Gallén van ser les meues deixebles. I elles van anar iniciant i transmetent l’experiència a altres dones més joves, com Ana Molto Molina, que pertany a una generació més

jove. Volien titular-ho “ionivisió” recordant aquesta paraula, usada en l’edat mitjana per a definir els òrgans sexuals de la dona. La van rebutjar per no ser específica, ja que defineix tots els elements que envolten la vagina. Han afegit un capítol que no estava en el quadernet feminista, dedicat a la regla, i que ha escrit meravellosament Enriqueta Barranco Castillo. Ana Molto Molina ha escrit sobre les imatges rescatades de la història de la sexualitat de les dones, recuperant imatges dels òrgans sexuals que provenen de la història de l’art. Les notes redactades per Vita Arrufat Gallen, van anar en el seu moment a la documentació del Màster d’Agents d’Igualtat Fundació Universitat empresa Adeit, de la Universitat de València. No puc més que alegrar-me per aquesta edició i felicitar aquestes professionals feministes des del meu paper com a directora de MyS (revista Dones i Salut http://www.matriz.net) l’única revista editada a Espanya sobre la salut de les dones lliure de suports comercials. 9

Quadern d’autoconeixement

2 Fonaments feministes i científics de l'autoconeixement: Anatomia i Fisiologia de la sexualitat.

“

Vita Arrufat Gallén

Les dones tenen òrgans que no senten com a seus, les funcions dels quals els són alienes, i dels quals disposen els entesos en el terreny que siga.

Victoria Sau

ncara que cada dia les dones tenen major nivell cultural i d'autonomia, la desqualificació i manipulació de les dones i de la seua pròpia experiència és cada dia major en la societat. Encara que aquestes desqualificacions i manipulacions es disfressen de missatges cordials, són imatges de la dona presentades com a ideal i que no ens representen. La mitologia que es va creant en la majoria dels mitjans de comunicació, és totalment degradant per al cos i la intel·ligència de les dones. Desfilades de moda en la qual les dones es trien segons les mesures dels patronatges al gust dels modistes..., mesures

impossibles per a la gran majoria de dones. Per no parlar dels talons exagerats que deformen els peus, ni dels maquillatges que construeixen màscares de la naturalitat..., ni del doble engany de la imatge de les dones que ara no sols s’objetualiza també li la deforma amb programes com el photoshop. Com diu Victoria Sau: “Les dones tenen òrgans que no senten com a seus, les funcions dels quals els són alienes, i dels quals disposen els entesos en el terreny que siga” Tot això va creant un model de dona artificial, on el desig no és femení si no patriarcal, i impost als homes i a les dones. Aquesta visió masculina de 11

Quadern d’autoconeixement les dones produeix “el malestar de les dones” (1), que no s'adapten al model de perfecció, això causa dolor, inseguretat i culpa. I com diu Adrianne Reich “aquest sentit de culpa és una de les formes més potents de control social de les dones, i cap pot quedar inmune”. Partim de la definició de salut integral, en la qual la salut no és només el benestar físic sinó que inclou la salut psíquica i l'entorn. Per a iniciar un taller d'autoconeixement primer hem de conèixer la biologia del cos de la dona, la fisiologia de les relacions sexuals, l'anatomia dels òrgans genitals interns i externs de les dones. Les conductes sexuals que practiquem depenen dels aprenentatges, de la cultura de la societat en la qual estem vivint. Actualment la cultura que es transmet en les imatges i en els textos dels mitjans de comunicació és: violenta, competitiva, patriarcal, desigual, depredadora amb el medi ambient… 12

Fa ja temps que per a iniciar-me a la reflexió i preparar el quadernet em vaig posar a dibuixar una vagina, amb els llavis majors i menors, el clítoris i el seu caputxó, i l'orifici uretral. I aqueixa imatge em va portar a la memòria el per què comencem amb els tallers d'autoconeixement. Volíem deixar clar un missatge a totes les joves: la vagina es pot obrir i tancar a voluntat. Per a transmetre aquest poder que tenim les dones comencem amb els tallers d'autoexploració mamària i genital. Donar a conèixer a les joves que la vagina és la seua propietat, que tot el cos té capacitat per al gaudi encara que els homes imaginen els genitals com a únic lloc de gaudi. La vagina, es pot obrir i tancar a voluntat. Es tracta de practicar els exercicis de Kegel, per a enfortir el sòl pelvià. Quan vols tindre relacions sexuals amb penetració has de saber que si tu dius no i tanques l'esfínter vaginal, els músculs es tanquen. El teu espai privat, el més enllà de la vagina, pots obrir-lo o tancar-lo a qui tu vulgues.

“Mònica inicia el meravellós curs d'autoconeixement”.

Ilustració segon imatge de Annie Lawson. Londres És reconegut per l'Organització Mundial de la Salut la importància de la informació i formació a les dones i homes joves en l'anatomia de la sexualitat femenina per a evitar l'embaràs no desitjat i l'avortament (2). Existeix evidència que la informació sobre sexualitat redueix el nombre d'avortaments en un país. A partir de la publicació en 1987 de l'informe Tietze sobre avortament

en el món, hem anat aprenent sobre les característiques de la interrupció de l'embaràs en les dones per grups d'edat, nivell d'estudis, professió de la dona..., I per això coneixem que el 40% de les embarassades menors de 20 anys es produeixen per una relació sexual no consentida, sense autorització de la dona. Això vol dir que són embarassos no desitjats, fruit d'una violació. Actualment aquestes

Nota: 1: Congreso “Sul disagio femenile” Universita de la Sapienza. Roma 1988. El malestar de las mujeres, la

tranquilidad aceptada. Mabel Burin, Susana Velazquez. Paidos Iberica 1990. Manifestación y medicaliza ción del malestar de las mujeres. Carme Valls-Llobet, Julia Ojuel Solsona, Margarita Lopez Carrillo, Mercé Fuentes Pujol. CAPS, Centre d’análisi i programes sanitaris. Barcelona 2: Prevenir el embarazo precoz y los resultados reproductivos adversos en adolescentes en los países en desarrollo, las evidencias: http://apps.who.int/iris/bitstream/10665/78253/1/WHO_FWC_MCA_12_02_spa. pdf?ua=1 (Consultado5/08/2020) Primer seminario de parlamentarios de América latina y el Caribe para la garantía de la salud reproductiva, materna, neonatal e infantil https://docplayer.es/12604562-1er-seminario-de-parlamentarios-de-america-latina-y-el-caribe-para-la-garantia-del-derecho-a-la-salud-reproductiva-materna-neonatal-e-infantil.html (Consultado 5/08/2020)

Quadern d’autoconeixement violacions es produeixen després de la ingesta de grans quantitats d'alcohol que fan que la jove, encara que diga no a la relació, és violada pel jove quan està adormida per l'alcohol (3) amb l'inconvenient que la jove pot no recordar res de la violació, per la ingesta d'alcohol, i adonar-se que està embarassada quan el falta la regla. Això sí que és un embaràs traumàtic.

“

Vull deixar clar un missatge a totes les joves: la vagina es pot obrir i tancar a voluntat. Isabel Toledo

Es coneix que la relació entre embarassos a terme i avortaments és 3/1. És a dir per cada dona embarassada que tindrà un bebé, 3 dones quedaren embarassades i acabaran l'embaràs amb una interrupció voluntària. A més al voltant de 10% al 20% d'embarassos detectats acaben en avortament espontani i més del 80% d'aquestes pèrdues succeeixen abans de la 12 setmana. I així van ser els inicis. L'acolliment dels tallers per les joves va ser estupenda. Continuem fent tallers diversos cursos a demanda dels Instituts d'Ensenyament secundari i més endavant secundades per la Societat de Sexologia del País Valencià. En aquells treballs vam fer la difusió dels treballs 14

de camp de Charo Altable Vicari (4) que llavors treballava a les aules la coeducació, un treball experiencial sobre les fantasies i desitjos de les joves de tots dos sexes. També els treballs de Fina Sanz Ramón sobre l'autoerotisme femení (5). L'autoconeixement és la primera eina d'Educació per a la Salut que disposem per a millorar la nostra salut.

D'altra banda hi ha múltiples evidències que l'educació en grups de dones millora la qualitat de vida (6). L'objectiu del taller és informar les dones de les característiques de l'autoconeixement, realitzant un exercici pràctic d'autoexploració de mames, genitals externs i interns. Alhora volem aconseguir un espai en el qual les dones puguen parlar amb llibertat de la vivència de la seua sexualitat i de les seues experiències en l'educació per a la salut sexual i reproductiva. El taller sol durar unes dues hores amb una dinàmica de participació-acció. Els continguts bàsics del taller d'autoconeixement són: introducció a l'anatomia, fisiologia i funcionament del cos de les dones, especialment

els genitals externs i interns. Revisió d'errors, creences i valors sobre el cos de les dones. Podem visionar algun documental o curt i debatre sobre el mateix. O utilitzar altres fonts (7). Es finalitza amb l'experiència pràctica sobre l'anatomia dels genitals de la dona. Cada participant aporta unespècule de plàstic d'un sol ús, una tovallola, llanterna i un espill de mà. Les que organitzem portem mocadors de paper i crema lubrificant vaginal. Comencem amb la visió i reflexió sobre el cos de la dona recordant i visualitzant les representacions de la sexualitat de la dona del Paleolític tan ocultades per les representacions de la masculinitat. Un exemple són les pintures rupestres de la Cova de Tito Bustillo anomenades el Tresor Ar-

queològic de Ribadesella a Astúries són dignes de visitar. (veure capítol d'Ana Moltó Molina) Aquestes imatges ens inicien en el camí de l'autoexploració i en el reconeixement de la individualitat. Som iguals en drets i som diferents com cadascun/a dels éssers humans. Ens hem mirat, hem posat l'espill enfront dels genitals i “tenim la nostra imatge”. En mirar la nostra imatge, ens reconeixem, redescobrim el nostre cos. En veure el nostre interior, veiem els nostres límits, trencant el mite. Després de la mirada, la percepció de la imatge, arribem al primer contacte interior/intern i ens percebem/sentim com ser diferent. Ens hem mirat i hem vist la nostra vagina, que podem tancar i obrir a voluntat. Fins ara teníem la fantasia masculina

Nota: 3: Veure campanya europea contra l'alcohol i la sexualitat en joves https://theviolencestopshere.ca (consultada 4/8/2020) 4: Charo Altable Vicari Penélope o las trampas del amor. (veure bibliografia) 5: Fina Sanz Ramón. Psicoerotismo masculino y femenino. (veure bibliografia) 6: Organización Panamericana de salud. http://www.paho.org 7: Pàgina web creada per al taller d'autoconeixement de la Xarxa de sanitàries https://liceudedones-blog. tumblr.com/ Col·lectiu de salut de les dones de Boston: Els nostres cossos les nostres vides http:// www.ourbodiesourselves.org ---- Women of waves http://www.womenonwaves.org/ACAI Associació de clíniques acreditades per a la Interrupció de l'embaràs http://www.acaive.com --- Centre d’informació Juridica, recursos i iniciatives https://antigona.uab.cat/ Xarxa Women in Black Dones de Negre Castelló http://www.donesdenegrecs.blogspot.com.es --V-day Dia 14 de febrer per la fi de la violència contra les dones http://www.vday.org/home --- Vídeo sobre el clítoris http://www.youtube.com/watch?v=ctua4hl2hvg.

Quadern d’autoconeixement de la vagina com a representant de la possessió i tancada/segellada per l'himen. Havíem parlat d'ella però no l'havíem vista. En mirar-la el discurs està buit, hem trencat el tabú. Hem posat l'espill davant els genitals i tenim la nostra imatge (davant) . Fins ara, dèiem el que deia l'home. L'home parlava d'ella i per ella (ginecòleg). No parlàvem en el nostre propi nom. Ara hem transgredit, no sentim la llengua que parla en masculí: Sexe home gènere masculí. El nostre desig és escapar del poder-estat, convertit en països com la Xina en llei ens aboca cap a una planificació familiar dirigida per l'Estat i les multinacionals farmacèutiques i abocada als mètodes anticonceptius agressius i a l'avortament. La temptació de la dona és acceptar aquests mètodes anticonceptius agressius, promocionats pels governs, si viu ficada en la publicitat que li mostra models a seguir. Davant les lleis regressives que cauen sobre la dona, encobertes i emmordassades en el seu missatge i dirigides cap a la famí-

“

lia, proposem una anticoncepció lliure, només per, i per a les dones. Una anticoncepció portada per nosaltres mateixes i a la nostra manera, ja som autònomes en la presa de decisions. Decisions que cal prendre informades per professionals crítiques amb la indústria farmacèutica. Si entre nosaltres ens transmetem el que coneixem, debatem els nostres dubtes i observem els nostres cossos podem arribar a un millor coneixement, és segur que els missatges que tinguem seran vertaders i sobretot no seran a les mans de les fantasies de l'home patriarca. Recordaré ací la importància de conèixer els escrits sobre la tirania del cos de Silvia Tubert (8). Amb el coneixement del nostre cos evitarem l'embaràs i quedarem prenyades quan siga el nostre desig. No desitgem ser mares com a funció totalitzadora, el nostre cos no és tan sols un úter fèrtil, tenim més respostes. Una manera de conèixer-nos per dins és iniciar una sessió d'autoconeixement amb les amigues. Per a una primera visió de la nostra part inte-

La idea de que totes les dones han d'estar dins d'una norma ha comportat i comporta nombroses intervencions mèdiques sobre el cos de les dones.

Enriqueta Barranco

rior (genitals interns) són necessàries unes condicions de benestar a les quals contribueixen les dones que ja han tingut l'experiència en tallers anteriors. En una sala ens reunirem un nombre reduït de dones que ens anem coneixent, primer per fora: ens intercanviem noms, parlem dels nostres treballs domèstics i extra-domèstics, del nostre oci..., Anem percebent l'actitud de les dones enfront dels diferents temes. A poc a poc una de les “monitores-expertes-professionals de la salut-dona”, parla de la importància de la vivència del cos. Fins ara la majoria coneixia a l'úter com a representant de la cavitat que alberga el “fal·lus-dador-de-esperma-vida”. Seguirem amb l'intercanvi, ens mirarem la nostra vagina, les seues parets, veurem que l'himen és elàstic, movible. Ens anem introduint en l'observació del cos nu. Expressarem les nostres pors i el que esperem de l'autoconeixement. Notem amb els nostres dits com podem obrir i tancar els nostres esfínters del sòl pelvià a voluntat, podem tancar i

obrir la nostra vagina quan vulguem. De forma distesa una de nosaltres mostra els seus genitals, es posarà l'especule i veurem el seu coll uterí i les parets vaginals, col·locant l'espill en posició adequada una mateixa veu les parets de la vagina. Les altres fan el mateix, primer s'ajuden unes a altres per a més tard ser una mateixa la seua pròpia observadora. Sentim com a llunyà la por de trobar-nos. Em trobe i reconec: això porta un gran somriure als llavis, una especial il·luminació dels meus ulls, em veig, em sent com ja pressentia, em retrobe i quan em reconec perd la por. Ens mirem i comencem el descobriment del nostre cos sexual. Després de la visualització arriba el primer contacte i amb ell la percepció de la nova imatge, que facilita el reconeixem com ser diferent. Així el nostre inconscient passa a ser una font inesgotable de desitjos, a través dels quals transmeten una multitud d'imatges constituïdes per les tribus arcaiques. Aquests impulsos no contaminats, re-escoltats, ens porten a

Nota: 8: Silvia Tubert. Deseo y representación Convergencias de psicoanálisis y teoría feminista. Madrid,

Editorial Síntesi, 2001. ISBN: 84-7738-903-9. Mujeres sin sombra, Maternidad y nuevas tecnologías Siglo XXI. La sexualidad femenina y su construcción imaginaria, Madrid, Ediciones El Arquero (Fundación José Ortega y Gasset), 1988. ISBN: 84-86902-01-0. Del sexo al género. Los equívocos de un concepto (Editora Cátedra) Madrid. 2003.

Quadern d’autoconeixement una nova manera gojosa de viure. Després de conèixer l'anatomia i fisiologia de la sexualitat femenina iniciem l'autoexploració mamària. Comencem per despullar-nos de cintura per a dalt enfront de l'espill. Observem la grandària i el color de les mames. Mirem que aquestes es troben al mateix nivell les dues. Enfront de l'espill alcem els braços i veiem si pugen per igual. Ens fixem en la igualtat del contorn de totes dues mames. Lentament amb les puntes dels dits palpem tota la superfície, notem davall de la pell les glàndules mamàries, es palpen com a raïms de densitat grassa. Recorrem amb els dits la superfície de la mama, primer una després l'altra. Fem el mateix amb la mama esquerra. Primer revisem el buit de l'axil·la per a notar si hi ha adherències o relleus en les cadenes ganglionars de la zona. Distingim les insercions dels músculs pectorals major i menor. Després anem palpant amb la mà tota la zona ocupada per la mama. Nues de cintura per a dalt enfront de l'espill. Observem grandària, forma i color de les mames. Igualtats i asimetries. Alcem els braços i enfront de l'espill mirem si pugen les dos igual. Ens fixem en el contorn de la mama, pri18

mer una i després altra. Palpem tota la zona per a distingir al tacte la nostra pell, la distribució del greix en la zona, els músculs pectorals..., prenem nota mental de cada part nova que descobrim i així la pròxima vegada la podrem reconèixer i distingir del nou. Lentament amb les gemmes dels dits palpem tota la superfície, notem davall de la pell les glàndules mamàries, com unes boles (boletes) que movem a voluntat, es desplacen amb els nostres moviments. No oblidem en la nostra exploració les areoles i els mugrons. Ens fixem en el color, la forma, si en rebregar degota llet. Aquesta pràctica de revisar les nostres mames és bàsica per al coneixement del nostre cos i la prevenció del càncer de mama. Seguirem amb el visionat dels nostres

genitals externs, per a això busquem una postura còmoda per a iniciar el reconeixement dels llavis majors i menors que cobreixen el clítoris. Anatòmicament els homes tenen la disposició del borrissol púbic en forma de quadrat i en les dones el borrissol púbic té forma de triangle. El Mont de Venus, està situat cobrint el pubis i està format per greix subcutani, teixit semi-líquid que protegeix tèrmicament la bufeta. En la posició en què ens trobem, amb cames doblegades i obertes, mentre estem ficades al llit en el sòl, podem veure els llavis majors que si apartem amb els dits ens deixen veure els llavis menors i l'entrada a la vagina, que anomenem vulva. El desenvolupament de la Vulva s'inicia més o menys als set anys quan les

glàndules suprarenals comencen a segregar testosterona. L'interior de la vulva normalment no es veu, ja que està coberta pels llavis majors i menors, i el borrissol públic. Si introduïm un dit dins de la vagina, podem comprovar l'estat de la musculatura perineal. Tancant l'esfínter vaginal aconseguim pressionar el dit, després relaxem l'esfínter i podem tocar les parets de la vagina, suaus i elàstiques al tacte. Julia Reiriz Palacios, professora de l'Escola Universitària d`Infermería de la Universitat de Barcelona presenta el sistema reproductor femení format per: - Òrgans genitals externs, anomenats vulva i format per la muntanya de Venus, llavis majors, llavis menors, vestíbul de la vagina, clítoris i bulbs del vestíbul. - Òrgans genitals interns: vagina, úter, trompes de Fal·lopi i ovaris. - Glàndules genitals auxiliars: Glàndules vestibulars i glàndules parauretrales. També podem veure i tocar el coll uterí, també anomenada cèrvix, en el fons de la vagina. El cérvix està situat en el final de la vagina, és l'entrada a l'úter, posseeix musculatura que manté tancat aquest pas a l'úter. El cérvix podem veure’l amb l’es19

Quadern d’autoconeixement pècul. Just al fons de les parets vaginals. Ens posem l'espècul d'un sol ús i veiem el color rosat de la vagina i la redonesa del coll de cérvix. Sí que és ací, en el coll uterí, on es prenen les mostres per a la detecció precoç del càncer de cérvix, que després s'analitzen amb el test de Papanicolau. Veiem les parets de la vagina cobertes de moc. Cada dona tenim diferent el moc, segons l'etapa del cicle en què ens trobem, si tenim la regla pot veure's l'eixida d'un fil de sang pel coll de l'úter, com a la foto annexa. Entre els llavis menors i l'anus es troba el perineu, és la zona en la qual s'insereixen els músculs que són la base del sòl pelvià. És una zona de gran sensibilitat sexual, igual que l'eix clítoris, uretra i anus. Si pressionem el clítoris i es produeix la resposta de la contracció del perineu i l'esfínter 20

de l'anus i la uretra, vol dir que tenim una bona innervació de la zona. Obrir i tancar els músculs del perineo per a enfortir-los, és el que anomenem exercicis Kegel,(Arnold Kegel 1948). Per això és molt interessant fer el grup d'autoconeixement en l'adolescència ja que podem aprendre la

importància de la zona per a impedir l'episiotomia si tenim un part. Per a introduir-nos en l'autoconeixement són necessàries unes nocions bàsiques de l'anatomia per a conèixer com són els nostres òrgans genitals interns i externs. És necessària també una explicació del cicle hor-

monal. Com canvien al llarg del mes la producció d'hormones. La quantitat d'estrògens i progesterona en la sang al llarg del mes és diferent i això es tradueix en variacions en el teixit mamari, en la temperatura vaginal, en la hidratació de la pell, en el flux cervical. Podem reconèixer les característiques canviants del flux vaginal tocant amb els dos dits l'introit vaginal observem si el flux té les característiques de la “clara d'ou”, això significa que estem en la fase de l'ovulació. Quan parlem de la vagina hem de parlar de la flora vaginal que és la que manté el pH de la vagina en condicions d'acidesa per a evitar infeccions. En 1892, Doderlein va apuntar la idea d'una microflora vaginal homogènia i consistent principalment de bacils Gram positius (bacils de Doderlein) que més tard es van identificar com 21

Quadern d’autoconeixement lactobacils. Aquesta microflora és un ecosistema polimicrobià dinàmic modulat per multitud de factors de l'hoste i ambientals com ara: el cicle menstrual, els mètodes anticonceptius, productes menstruals o malalties de transmissió sexual. Els estrògens promouen el depòsit de glucogen en l'epiteli vaginal el que dona un substrat per al creixement de lactobacils i aquests al seu torn produeixen la fermentació i baixen el pH de la vagina amb el que creix la flora fisiològica acid-tolerant. En les dones sanes predominen, doncs, els gèrmens productors d'àcid làctic, però cada vagina és un món, tant en l'individual com en el col·lectiu (referent a grup ètnic). Així, per exemple, s'ha demostrat que la vagina de dones sanes té un pH diferent segons siguen blanques (4,2), asiàtiques (4,4), negres (4,7) o hispanes (5), sense que sapiem bé a què es deuen les diferències i quins són els seus beneficis. Segons cita J.Gervás en Acta Sanitària el 9 de Març 2014: Per descomptat, en “la part de dalt” de la vagina (en el coll de l'úter) no falten els virus del papil·loma humà quan la dona té relacions sexuals amb penetració vaginal. És de fet, una infecció de transmissió sexual, però tan freqüent, que s'integra en l'ecologia vaginal normal. Recorde la informació necessària per a avançar en la prevenció de les 22

malalties transmissibles sexualment (MTS). La vagina és un òrgan sexual amb més complexitat de la prevista en els estudis científics. La vagina està recoberta de la mucosa que amb la flora (15) aconsegueix mantindre l'acidesa. La variabilitat de la flora vaginal permet que tinguem protecció individual per a les infeccions, aquesta protecció es deriva del pH àcid de la vagina. Lluny de ser un òrgan passiu, la vagina alberga una gran riquesa biològica, que difereix d'unes dones a unes altres i que sol evolucionar al llarg del cicle menstrual (16). La ciència fins ara dividia a les dones segons la flora vaginal tinguera o no lactophilus. Actualment sabem que hi ha més varietat en la flora bacteriana vaginal. Hi ha dones que resisteixen la infecció i no tenen una flora de bacteris lactóphils. Per tant hem de conèixer que hi ha variacions de la flora vaginal individuals que no suposen infecció ni vaginosi. Aquest es presenta com el futur més pròxim, estudiar les variacions individuals de la mucosa vaginal (veure capítol sobre la regla d’Enriqueta Barranco). La flora vaginal és sensible als canvis com el sagnat menstrual, l'ús de tampons, l'activitat sexual..., Els investigadors arriben a classificar fins a cinc tipus de flora vaginal, en tres d'ells existeixen els bacteris lacthobacillus que segreguen àcid làctic i

Tabla 1 Epidemiologia de les infeccions i lesions per VPH. Dades més rellevants XIFRES

CITA

La prevalença d'infecció en dones d'entre 18 i 65 anys, en el moment de la citologia va ser de l'14,3%, xifra que s'acosta a l'30% de les dones de 18-25 anys. Mentre que el 84% de les infeccions correspondrien a tipus oncogènics, només en el 22% de les mostres positives es va detectar algun tipus de VPH dels quals cobreix la vacuna tetravalent.

Estudio CLEOPATRE, Castellsagué X, et. al. J. Med Virol. 2012:84-947-56

En dones adolescents d'entre 13 i 24 anys, el 38% de CIN 2 es resolen desspués d'1 any, el 63% després de 2 anys i el 68% després de 3 anys.

Moscicki AB, et. al. Obstet Gynecol. 2010: 116: 1373-80

La durada de les infeccions noves en dones de 20 anys de mitjana és de 8 mesos de medi (IC 7-10); la persistència més enllà de 6 mesos s'associa amb dones de més edat, infecció per serotips oncogènics i dones amb coinfeccions múltiples.

Ho GYF, et. al. Ni Engl J Med. 1998: 338: 423-8

La incidència acumulada de càncer de coll d'úter en dones amb CIN-3 a l'cap de 30 anys de seguiment és de l'31,3%.

McCredie MRE, et al. Lancet Oncol. 2008:9 425-34

La incidència acumulada de càncer invasiu de coll d'úter entre les dones de l'Índia (incidència moderada-alta) de 20-60 anys amb CIN-2 és de l'24,4% als 108 mesos, de l'42% als 36 mesos per el cas de CIN-3

Murthy NS, et al. Br J Cancer 1990:61:732-6

Càncer de coll d'úter: • Espanya (2008) - Incidència: 6,9 casos / 100.000 habitants - Mortalitat: 1,9 morts / 100.000 habitants • Unió Europea (2008) - Incidència: 10,9 casos / 100.000 habitants - Mortalitat: 5,5 morts / 100.000 habitants

Globocan 2008. Internacional Agency for Research on Cancer. http://globocan.iarc.fr/

CIN: neoplasia intraepitelial; IC: intervalo de confianza, VPH: virus del papiloma humano

creen un ambient hostil que defensa a la vagina dels gèrmens. Amb l'aparició de la vacuna contra el Papil·loma Humà, que han promocionat els laboratoris farmacèutics, com la vacuna que cura el càncer de cérvix, ens veiem obligades a conèixer una mica més d'anatomia i fisiologia per a saber dir no a la vacuna, que de moment és experimental. Encara que hi haja governs, com l'espanyol, que l'han introduïda en el calendari vacunal. El virus del papil·loma humà (VPH) es divideix en tipus d'alt risc i

de baix risc segons el seu oncogenicitat. La infecció per VPH és condició necessària però no suficient per al desenvolupament de càncer de coll d'úter. Altres factors d'índole socioeconòmic i d'hàbits sexuals s'han vist relacionats amb el desenvolupament tumoral. El preservatiu és factor protector. No existeix encara cap estudi que haja pogut avaluar la possibilitat que la vacuna contra el virus del Papil·loma Humà, disminuïsca la probabilitat de patir càncer de coll d'úter. Sí ha de23

Quadern d’autoconeixement mostrat disminuir l'aparició de CIN-1 i CIN-2, veient-se notablement reduïda la magnitud de l'efecte en analitzar les dades de disminució de CIN-3. Les dades de seguretat publicats d'acord amb els assajos clínics aleatoritzats (ECA) no han trobat efectes adversos greus atribuïbles a la vacuna. No obstant això, les dades procedents de registres de farmacovigilància mostren un nombre d'episodis adversos (lleus i greus) notablement superior a la resta de vacunes comercialitzades. Recordar que les taxes de càncer de cèrvix són majors en dones amb baixos ingressos econòmics i baix nivell

cultural (17). Per a conèixer la fisiologia del cicle menstrual la gràfica de baix mostra els nivells de Gonadotropines (FSH i LH) al llarg del cicle i els nivells d'estrògens i progestágens, i com influeixen en el desenvolupament de l'òvul i dels fol·licles amb el cos groc que és una resta que apareix amb la regla cada mes (cicles de 28-41 dies). Fase menstrual (de l'1 al 4 dia del cicle), Fase proliferativa (del 5 al coincideix amb la fase fol·licular del cicle ovàric) i Fase secretora (del dia 15 al 28 coincideix amb la fase luteínica del cicle ovàric).

Nota: 14: Consultado 4/3/2014

https://www.infermeravirtual.com/files/media/file/105/Sistema%20reproductor%20femenin.pdf?1358605661 15 Son diferentes los autores que postulan que la flora vaginal cambia con cada persona. 2/5/2012 J Corbella. 16 Jacque Ravel Universidad de Maryland (EEUU).

3 L'educació sexual a l'adolescència Vita Arrufat Gallén

e la mateixa manera que vam haver de “despenalitzar” la masturbació masculina, que era l'única imaginable, en els anys 70’, hem de fer el mateix amb la masturbació femenina. Podem anomenar-la autoerotisme donant-li així participació a tot el cos. Tot el cos està preparat per a gaudir, per a tindre orgasmes. Les zones erògenes són diferents segons les dones, encara que podem dir que quasi tota la pell té capacitat per a gaudir. La masturbació no sols és plaent, és necessària per a conèixerse a una mateixa, per a aprendre el que t'agrada i el que no, per a relaxar-se, abans d'un examen com proposava Michael Meignant en el seu llibre Je t’aime. L'absència d'autonomia sexual de les dones, que repeteixen els patrons de conducta sexual apresos del patriarcat, ens va fer reflexionar sobre la necessària difusió d'aquest principi: “Els músculs que formen l'esfínter de

la vagina s'obrin i tanquen a voluntat”. I així iniciar la formació en sexualitat lliure de biaixos de gènere i basada en la percepció de les dones sobre la seua anatomia i fisiologia sexual. Això ens anirà conduint per un nou aprenentatge de la sexualitat des de la llibertat. Amb aquesta preparació les dones podem criticar amb arguments la informació sobre sexualitat transmesa per agents socials interessats en el seu benefici. (empreses farmacèutiques, mitjans de comunicació, comités científics formats només per homes..., ) En el passat hem treballat activament perquè s'aprove la Llei orgànica 2/2010 de Salut Sexual i Reproductiva i Interrupció Voluntària de l'Embaràs. No és perfecta (no permet a les menors d'edat l'IVE sense el consentiment parental) però serveix per a reconèixer el dret a l'educació sexual dels joves i la necessitat que aquesta formació s'incloga en les escoles. Just 25

Quadern d’autoconeixement aquest apartat de la llei no l'hem vist implantat. I sabem que l'única manera de reduir les interrupcions de l'embaràs és l'educació en drets de salut sexual i reproductiva, i l'educació en la prevenció de la violència de gènere. Totes dues iniciatives formatives no s'estan desenvolupant en les diferents autonomies d'Espanya. Sabem per estudis de Tietze (9) que el nombre d'avortaments no es modifica amb la legalització de l'avortament en un estat. Els avortaments disminueixen amb l'educació sexual i les morts maternes ocorren quan l'avortament no és accessible o és il·legal. La Taxa de Mortalitat Materna és la que varia enormement depenent de si el país té l'accés a l'avortament legal i és molt elevada als països en els quals l'avortament és il·legal. Per a conèixer més sobre l'educació en drets sexuals i reproductius podem consultar la web de l'Institut Gutmacher (10) i en castellà consultar la web de la Societat Espanyola de Contracepció (11) i Federació de Planificació Familiar Estatal (12). Els coneixements en sexualitat poden obtindre's de diferents autores que publiquen a Espanya, com Maria Isabel Serrano Fuster (13). Hem utilitzat, durant anys i serveixen per a obtindre una bona documentació de l'educació afectivo-sexual, i en anatomia, els textos del Col·lectiu de 26

Harimaguada (Canàries) (14). Les bases metodològiques per a la utilització dels grups de treball en educació per a la salut sexual i reproductiva es troben en els llibres de l'OMS (15), els treballs del Col·lectiu de Boston que ens porta l'exemple de l'apoderament en salut de les dones amb els grups de reflexió de dones. També he sigut molt sensible a les recomanacions dels col·lectius de dones de la llibreria de Milà (16. Em van impactar i continue utilitzant les definicions del Diccionari Ideològic Feminista de Victoria Sau (17). Els textos de Celia Amorós ens han acompanyat sempre així com els de la també fílósofa Amelia Valcarcel, tots dos junt els textos de Maria Zambrano ens introdueixen en la reflexió des de la indivídua. Els textos de Claudia Moreno (18) i les explicacions de Vedat Talens sobre el cercle de la violència i “la teoria de l'ou caigut”, són necessaris per a treballar la prevenció de la violència amb les adolescents, donada l'escassetat de campanyes públiques per a la prevenció de la violència en joves, és interessant revisar els treballs amb les joves per a eliminar la violència sobretot sexual, de l'agència Rutgers WPF (19) Recordaré a autores que m'han ajudat a aprendre sobre salut sexual i reproductiva i sobretot sobre els Drets Humans en salut sexual i reproductiva de

Gonadotrofines

50 40 30

20 10

FSH

Esteroides

15 10 5 0

PROGESTERONA

Ciclo ovàric Ciclo uterí Espessor de el teixit endometrial Día 1

les dones. Vaig gaudir llegint a Alfred Kinsey i la seua escala dels comportaments sexuals, que va voler sistematitzar els comportaments sexuals per a poder realitzar els estudis científics.

25 28

Shere Hite va ser per a nosaltres un descobriment, parlava de les entrevistes a les dones americanes sobre la vivència de la sexualitat. És una meravella rellegir les publicacions de 27

Quadern d’autoconeixement Wihelm Reich (20), sorprenents per al seu temps i que han quedat gravades en grups com la Fundació Sexpol (21). No deixeu de llegir a Michael Meignant i a Michael Foucault. Lou Andreas Salomé és un referent per la seua vivència de les relacions sexuals de les dones. El mite de l'amor romàntic manté a les xiquetes creient en relacions sexuals que no són igualitàries. El mite de l'amor romàntic es construeix en la imaginació masculina i no es correspon amb la informació real. Aquest mite se sosté per la sobirania informativa masculina en els mitjans de comunicació i la desqualificació contínua del pensament feminista. Sobre el romanticisme i les seues repercussions en les relacions de parella vio-

lentes es pot consultar en els escrits de Victoria A Ferrer i Esperanza Fillol (22), també els de Virginia Ferreira i Capella Navarro. La falta de grups d'autoconeixement sexual i la pressió dels homes per construir ciència a imatge i semblança seua, ens acosta a la imatge de la dona dissenyada per l'imaginari masculí: submisa, discreta, bella, obedient..., Actualment mantenim contacte amb les professionals feministes estudioses de l'autoconeixement i la sexualitat de les dones. (23) A més de col·laborar amb diferents estudiants de doctorat per a visibilitzar aquest coneixement I quan penses quedar-te embarassada, revisa la web de El parto es nuestro (24) i la de l'OMS sobre salut sexual i reproductiva.

Nota: 9: Última publicació de C. Tietze sobre IVE: Informe mundial sobre el aborto. Ministerio de Cultura. Instituto de la Mujer, 1987 10: Guttmacher Institute Avances en salut sexual y reproductiva http://www.guttmacher.org 11: Societat Espanyola de Contracepción http://www.sec.es 12: Federación de Planificación Familiar Estatal http://www.fpfe.org 13: Maria Isabel Serrano Fuster https://dialnet.unirioja.es/servlet/autor?codigo=1231033 14: Col·lectiu Harimaguada (Consultada 25/II/2014) http://www.harimaguada.org/ 15: OMS Salut Sexual i Reproductiva, (Consultada 25/II/2014) http://www.who.int/reproductivehealth/es 16: Llibreria de les Dones de Milà (Consultada 25/II/2014) http://www.libreriadelledonne.it/ 17: V. Sau. Diccionario Ideològico feminista en dos volúmenes: https://www.legisver.gob.mx/equidadNotas/publicacionLXIII/Victoria%20Sau%20-%20Diccionario%20Ideologico%20Feminista%20I%20(1981)..pdf https://www.legisver.gob.mx/equidadNotas/publicacionLXIII/Victoria%20Sau%20-%20Diccionario%20Ideologico%20Feminista%20II%20(1981).pdf 18: Claudia García Moreno Violencia contra la mujer, género y equidad en salud OPS/OMS 2000 https:// iris.paho.org/handle/10665.2/811 19: Programa “Tackling youth sexual aggresion: a Comprehensive aproach” avalat per IPPF https://www. rutgers.international/sites/rutgersorg/files/pdf/YSAV_summary_DEF.pdf 20: Institut Wihelm Reich: http://www.institutowilhelmreich.com/publicaciones/ 21: Fundación Sexpol: http://www.sexpol.net ) 22: La violencia contra las mujeres: el amor como coartada. Anthropos Siglo XXI 2013. 23: La psicowoman https://lapsicowoman.blogspot.com 24: Asociación El parto es nuestro https://www.elpartoesnuestro.es/

4 Fonaments culturals de l’autoconeixement, necessitem una èpica feminista.

“

Ana Moltó Molina

La violència simbòlica és una forma de poder, tant en la seua dimensió personal com institucional, que ataca les emocions, les passions i els sentiments.

Lourdes Burdeus Diaz-Tendero

'objectiu en aquesta investigació és donar suport al treball de les professionals de la salut que formen en autoconeixement sexual a les dones, des de l'àrea de coneixement en què m'agrada treballar, la filosofia i més concretament la investigació en gènere, vull constatar l'important que és per a la nostra salut com a éssers pensants que som el coneixement del nostre cos i dels nostres òrgans sexuals. En concret les dones necessitem d'aquest coneixement perquè part dels nostres òrgans són interns i els més externs, la vulva

i la vagina no solen nomenar-se amb “normalitat”. Hui vull nomenar-les i mostrar-les reconeixent-les mitjançant les representacions artístiques per a retornar el valor que han tingut en la història de la nostra cultura, perquè encara que durant anys hagen predominat els símbols fàl·lics per la tendència de la cultura patriarcal a rebutjar tot el femení, la vulva es pot trobar en molts llocs, des de capitells d'esglésies fins a portes de ciutats on, estàtues guardianes ensenyen la seua vulva als possibles invasors per a dis29

Quadern d’autoconeixement suadir-los de males intencions. La primera vegada que em vaig topar amb una imatge que em va fer pensar en la conspiració contra la vulva va ser en 1984, en el Monestir d'El Escorial, a Madrid durant un viatge d'estudis de l'assignatura d'història de l'Art. El meu professor tenia amics fins davall de les pedres de les esglésies i en aqueix cas un monjo jerònim va fer les vegades de guia i ens va ensenyar racons ocults per al públic en aquell magnífic edifici, i allí, en el cor del monestir, en la part baixa dels seients, en alçar-los vaig poder veure

sorpresa baix relleus eròtics tallats en la fusta que mostraven grotesques imatges de dones mostrant les seues vulves, això em va fer pensar que alguna cosa faltava en les explicacions acadèmiques i que podia ser interessant descobrir-ho. M'agradaria a més evidenciar –com ja s'ha anunciat en altres àmbits- que en temps anteriors la vulva va tindre gran importància, fins i tot més que l'òrgan sexual masculí, però va haver-hi un gir, una bolcada de pensament que va fer perdre a l'òrgan sexual femení el seu lloc en el podi, no fa falta invertir cap jerarquia però si retornar el valor perdut. Per a això he seguit els treballs de Lila Leibowitz, en l'assumpte dels orígens de la divisió sexual del treball i he buscat el seu reflex en l'art... També he seguit a Thomas Laqueur per a entendre la construcció del concepte “sexe” des dels grecs, a Freud i a Mithu M. Sanyal, en la seua tesi sobre La Vulva com la revelació del sexe invisible.... He llegit aquests treballs emocionada per reconèixer pensaments propis no verbalitzats, i perquè en ells podia albirar el reconeixement social negat als nostres òrgans sexuals per aqueix àmbit social que atorga màxim reconeixement a les coses i on precisament el femení es “vela”, s'oculta en millor de les possibilitats i en unes altres acaba per ser rebutjat o prohibit.

Vulves en la prehistòria: les Mouras, Sheela-na-Gig i Baubo.

Desde fa milers d'anys, des que es-

tem en la terra i des que som conscients de les nostres formes ens representem en parets, en pedres, en pells o en llenços. Les representacions que fem de nosaltres, de nosaltres i del nostre entorn inclouen el nostre cos com a representació estètic-emocional que ens identifica. Ens agrada reconèixer-nos i mostrar-nos, per això, en indagar en el nostre passat més llunyà del qual tenim referències en imatges, trobem homes, dones,

cials, necessitem sentir-nos iguals o semblants a allò que rebem com socialment reconegut. Alguna cosa que ens és familiar és reconegut, identificat fàcilment com a nostre i ens serveix de guia de coneixement. Buscant petjades en el passat que ens identifiquen podem trobar figures o relleus o baixrelleus que no deixen cap dubte com aquestes: Vulves marcades en les roques de la Cova de Le Blanchar, França. Vulves en Cova de Tito Bustillo en Asturies. Figuretes o relleus femenins arcaics mostrant la seua vulva o la de la seua filla (des de Iugoslàvia a la Micronèsia): Deessa Baubo

Vulvas marcadas en las rocas de la Cueva de Le Blanchar, Francia animals, motius vegetals...en les quals podem reconèixer el nostre món..., amb les quals ens identifiquem. En general, com a éssers humans so-

Vulves en Cueva de Tito Bustutillo en Asturies 31

Quadern d’autoconeixement La mitologia Grega compte que una dona d’Eleusis, anomenada Baubo va ser l'única que va aconseguir traure a Deméter de la depressió que patia després de la pèrdua de la seua filla Persefone i ho va fer a l'estil de la comèdia, utilitzant la seua vulva i fent riure a Deméter com res ho havia aconseguit. Sheela-na-Gig a l'Església de St.Mary and St.David en Kilpeck, Herefordshire i Sheela-na-Gig en capitell de columna. Podríem dir que el rebuig per allò femení havia sigut moderat fins al Concili de Nicea, on l'emperador Constantí alliberarà els cristians de la persecució patida, però a partir de llavors tot l'imperi s'anirà oblidant del sol i de Mitra i de Diana caçadora i de la resta de deesses protectores paganes, per a acceptar una nova cosmogonia, una 32

nova visió de l'univers en la qual la jerarquia del pare i el fill (a la qual s'afig un altre masculí en la tríada, l'Esperit Sant) necessitaven confrontar-se amb el femení per a reafirmar el seu poder.

Deesa Baubo

Sheela-na-Gig

Ací cal recordar l'etern dualisme nascut amb la dicotomia dels parells enfrontats, que per al cristianisme no significarà equilibri sinó jerarquia dominant d'una part sobre l'altra. Recordem. La nitel dia, El mal-el bé, L'infern-el cel, La dona-l'home, El femení-el masculí..., d'aquesta manera es van anar mutant valors i el que alguna vegada va tindre equilibri es va desmuntar i la balança es va inclinar cap a un dels costats afavorint-ho. Parlant de Mitra podem avançar des

ma d'un peix quan s'ompli. El símbol vesica piscis apareix amb freqüència en l'art i en l'arquitectura medievals. Però per què peix?

d'aquest punt i començar a apreciar el gir, el canvi de mentalitat del paganisme al cristianisme i entendre com es va accentuar el menyspreu pel femení: Mentre veiem al déu pagà Mitra emmarcat en una vulva, o en el que també es va dir porta de la vida i de la mateixa forma podríem interpretar que Pantocrator és emmarcat en la vagina de la verge la creadora de Christ, no? Doncs no. La vulva que protegeix i emmarca i alhora atorga importància i poder al déu passarà a ser coneguda com la vesica peixos, i segons ens compta M.M. Sanyal (op. cit. pàg 61) a l'església primitiva la forma ametllada va simbolitzar durant un temps la vulva de la Verge Maria, però els primers cristians van acabar cridant-la vesica piscis. Però què és això de la vesica piscis? El terme “vesica piscis” es tradueix del llatí literalment com a “bufeta de peix,” però probablement es refereix a qualsevol bufeta que pren la for-

“Peix” en grec és “IKHTHYS”, que és un acrònim de “Jesús Crist, Fill de Déu, Salvador”. El vesica piscis es fa unint dos cercles junts, amb el que la vora exterior de cadascun per al punt a mig camí de l'altra. El centre en forma d'ametlla de la imatge es denomina una mandorla (del llatí ametlla) “*vesica” o “vesica piscis” a vegades també s'utilitza per a descriure només est centre en forma d'ametlla) de la mandorla es pot veure fàcilment com un calze o greal, connectant el símbol d’Avalon. Quan la vesica piscis es veu en horitzontal, no obstant això, la mandorla es converteix en un tipus diferent de pas: el pas del naixement. L'oval de puntes és un símbol universal de la Femenina Divina, i en aquest context la vesica piscis era la vulva de la deessa, envoltat per les creixents del creixent i minvant lluna. La mandorla es pot veure fàcilment en les Sheilana-gig que es troben a les esglésies irlandeses, i Kali a la gatzoneta, de la deessa hindú. Les ametlles són un símbol de fertilitat primitiva, i consegüentment, estan associats a la Cibeles frígia deessa i el seu consort transexual, Attis, i la nimfa grega Phyllis, 33

Quadern d’autoconeixement que va ser transformat en un ametler. Els peixos, també juguen un paper important en les vides de les deesses de

moltes cultures. “Delphos” etimològica i sobretot fonèticament remet tant a “úter” com a “dofí”.

L' univers de Hidergarden de Bingen com a èpica feminista

Vull presentar-vos ara a Hildegarda

de Bingen , que havent sigut educada per la seua tia Jutta -a la qual substituiria com a abadessa en el conventen el llatí, les Sagrades Escriptures i la música, va adquirir posteriorment els coneixements necessaris per a realitzar la seua enciclopèdia d'Història Natural, Phisica, que va ser el tractat més científic de totes les seues obres i es va usar com a text per a l'ensenyament a l'escola de medicina de Montpeller. L'Abadessa Hildegarda no era una persona del munt, els seus coneixements abastaven la ciència mèdica, la infermeria, les ciències naturals, la botànica de plantes medicinals i la filosofia espiritual 34

i religiosa. Encara que combinava les arts de totes dues disciplines –la medicina i la infermeria–en el seu treball, va ser més il·lustre com a metge que com a infermera. També va predir la autoinfecció i va reconèixer que el cervell era el regulador de tots els processos vitals, tot això li va donar una supremacia natural, per la qual cosa en algun moment es va arribar a creure que aquests coneixements eren el resultat de la seua possessió per un esperit maligne. La idea d’allò natural com a contraposició a allò diví, i l'emplaçament de l'home en allò espiritual en contraposició a la naturalesa, a “l’inanimat” aristotélicament parlant, constitueix una de les més decisives i determinants dicotomies

del pensament occidental. Quan la cultura medieval construeix les bases que regiran el pensament científic de tot occident es recolza en les teories aristotèliques, però es tracta d'un Aristòtil tamisat pel filtre del “obscurantisme” medieval. L'atenció a la naturalesa amb una mirada que busca allò diví en ella és característica del segle XII. Parla del descobriment del caràcter sacramental de l'Univers, percebut com una totalitat en la qual el tot penetra cadascuna de les seues parts: “Déu ho va concebre com un únic ser vivent”, diu. En Scivias, Hildegarda pinta al món com un ou còsmic, subratllant la idea d'aqueixa totalitat com una cosa orgànica, viu, en creixement, dinamisme oposat a l'univers estàtic de Plató, i avançant el concepte holístic de

l'ésser humà, és a dir, un tot. En la seua explicació de la visió encoratja l'origen diví de la creació, eterna en el si de la Trinitat i desplegada en el temps; la simbologia és profusa, característica de totes les seues visions i concorde a la seua condició de profetisa. Però en el Llibre de les Obres Divines l'univers té la forma d'una esfera, figura que li permet un millor maneig de les proporcions, en relació amb les del cos humà. Dos dibuixos de Hildegarda ens recorden, amb quatre segles d'anticipació, el famós estudi sobre les proporcions del cos humà, de Leonardo da Vinci. És curiosa aquesta obra de l'abadessa que ens serveix per a introduir al gran i volgut Leonardo.

Estudis anatòmics i il·lustració androcèntrica

Després d'un període en el qual l'art,

el dibuix, s'havien centrat quasi exclusivament en representacions religioses, resulta impactant enfrontar-se sense cap mena de matisacions amb una vista directa de la vulva femenina. Poc conegut dibuix de Da Vinci: Leonardo da Vinci: “Vulva, Estudis sobre la mecànica dels músculs dels orificis del cos” Hem de situar aquest dibuix en una

època en la qual els estudis de medicina es realitzaven sobre tractats en llatí, grec i àrab, sense cap mena d'il·lustració ni esquema, tan sols descripcions escrites plenes d'eufemismes i circumloquis. Realitzar una dissecció era delicte castigat per la Inquisició. I per descomptat, el cos humà era el temple de Déu, immune a qualsevol investigació o estudi. En aquest ambient, Leonardo va ser acusat en diverses ocasions 35

Quadern d’autoconeixement davant el tribunal de la Santa Inquisició per sospites de bruixeria i nigromància. Leonardo possiblement va efectuar disseccions il·legals de cadàvers robats, i d'ací les acusacions, de les quals sempre es va lliurar. Els seus interessos sobre anatomia eren bàsicament dues: el sistema circulatori, en el qual creia estava el secret de la vellesa i la mort; i el sistema reproductiu femení, on òbviament s'origina la vida. En el dibuix podem veure que Leonardo relaciona directament la vulva femenina amb les flors, ja que el sistema de reproducció havia de ser similar. També la botànica li va proporcionar els indicis necessaris per a explicar els misteris de la circulació i la seua decadència física. En qualsevol cas, es tracta de la primera mostra d'interés pel funcionament físic del cos humà, lluny de les creences místiques que el consideraven una creació divina inaccessible a la raó humana. A pesar que es realitzen avenços en il·lustrar el cos humà d'una forma més naturalista, el 36

coneixement d'anatomia provenia de textos antics i islàmics medievals els quals eren els fonaments per a entendre el cos femení tal com estava exposat en aquests llibres. En aquesta època, sembla ser que es pretenia fer triomfar el model anatòmic “unisex”, però realment es va subjugar la forma femenina a la masculina.

Il·lustració anatòmica femenina: els anatomistes i la seua mania de convertir el cos femení en un envàs

Coneguem una cosa curiosa sobre

l'exhibició del cos de la dona. En les il·lustracions de disseccions de dona no es feia pública la persona que feia la dissecció. La dona s'il·lustrava exhibint-se ella mateixa. I com veiem, l'anatomia de la dona sorgeix de la comparació amb la masculina. Els seus òrgans reproductors són els masculins invertits. Aquesta manera de veure l'anatomia provenia, com hem estat comentant, de segles d'influència cristiana sobre la visió de la dona. Adrés Vesalio (1514-1564), Gabriel Fal·lopi (1523-1562), Mondino de Luizzi (1270–1326) i Alessandra Gilliani (1307-1326), van ser els grans anatomistes primers però he volgut recordar la desconeguda Alessandra Gilliani, ajudant i col·laboradora de Mondino , que va morir esgotada pel treball i res sabem d'aquest. En un panorama tan dur per a l'afirmació d'una dona, en un àmbit de clar predomini masculí, sorgeix la figura de Alessandra Giliani, personatge d'una modernitat sense igual fomentaria l'entusiasme de qualsevol investigador: una jove dona de l'Edat

mitjana, una estudiosa d'anatomia que es va fer cèlebre per haver ideat una tècnica per a obtindre els calcs en cera de vasos grans i xicotets, amb quasi dos segles d'antelació respecte a les aplicacions de Leonardo da Vinci, ens deixa com a poc electritzats. El Diccionari Biogràfic dels Científics i dels tècnics la situa entre els metges: Alessandra Giliani: Metgessa. Alumna i habilísima ajudant de Mondino de Luizzi, el cèlebre anatòmic bolonyés, preparava als cadàvers per a les demostracions i les classes del seu mestre. Se li atribueix una tècnica per a buidar les venes i les artèries de sang per a emplenar-les de fluids de colors que, en solidificar-se, permetien un estudi exacte i detallat del sistema circulatori.

Nota: (*) Mercedes Arriaga Flórez, Mujeres, espacio y poder

Quadern d’autoconeixement

Gustave Coubert i Marcell Duchamp dues versions d'una visió “L'origen del món” de Gustave Coubert

Amb la seua obra L’ori-

gine du monde, L'origen del món (1866), Gustave Courbet fa gala del seu Naturalisme combatiu i ens presenta un nu real que transmet vida a la primera mirada. Aquest nom no se li va atribuir al quadre fins a començaments del segle XX i va ser adquirit per un antiquari en la subhasta que es va realitzar en 1868. Les seues aventures posteriors són en canvi poc clares. Edmond de Goncourt ho va veure per primera vegada en 1889 a la botiga d'un antiquari, ocult després d'un panell en el qual estava pintat un castell enmig d'un paisatge nevat. El

baró hongarés Hatvany els va portar a Budapest, on va estar fins a la Segona Guerra Mundial, quan la 40 Wehrmacht es va apoderar d'ells. Van acabar no obstant això en mans de l'Exèrcit Roig, qui li'ls va retornar al seu legítim propietari, el Baró Hatvany que va traslladar la seua residència a París en 1947 i en 1955. Jacques Lacan va adquirir d'ell L’origine du monde. Finalment, després de la mort de Lacan en 1981, L’origine du monde va passar a ser propietat de l'Estat francés en pagament dels impostos successoris. Des de 1995 s'exposa en el Musée d’Orsay de París juntament amb altres obres de Courbet .

He trobat en la xarxa aquest muntatge que es va fer en una galeria recordat la vicissituds d'aquesta obra: No crida l'atenció tan rocambolesca vida per a un quadre que acabarà titulant-se L'origen del món? Hauríem de reflexionar sobre això? Moltes vegades és millor continuar caminant i no detindre el nostre avanç regirant-nos en reconèixer l'estulti-

cia humana. Aquest quadre al marge que representa la vulva d'una dona és important perquè l’escala, l'enquadrament i el punt de vista triats per l'artista van suposar una radical novetat respecte de tota la tradició pictòrica anterior, és ja quasi recognoscible un enquadrament fotogràfic, produint en l'espectador una forta impressió de sensualitat i erotisme.

Quadern d’autoconeixement

La visió de Marcel Duchamp

Per

a acabar podria haver triat a molts (...que no moltes) dels creadors avantguardistes del s XX però m'atrau especialment la figura de Marcel Duchamp i la seua obra Etiene Dons. És freqüent desprendre de les obres de Duchamp lectures amb continguts explícitament sexuals, en general, les anàlisis de la seua obra es mouen entre la psicoanàlisi i els qüestionaments acadèmics i institucionals de les arts plàstiques. Els últims anys de la seua vida, Duchamp va preparar en secret la que seria la seua última obra i que seria armada només després de la seua mort, aquesta és un diorama que s'observa a través d'un forat en una porta del museu de Filadèlfia, la qual cosa ací dins es veu, és una part del cos d'una dona, ostentant un llum en un paisatge rural. El títol afig encara més incertesa a les lectures que es puguen fer de l'obra “A la llum: 1. La cascada 2.

El gas de l'enllumenat públic ” Existeix una altra “lectura” de l'obra de Duchamp, i, per inclusió, de tot l'anomenat “art modern”: Tota la seua obra és una burla a l'espectador, mancat per complet de significat de cap mena. Dalí es mofava obertament de la “cerca de lectures” dels crítics d'art modern. Solia dir: “Això que he fet ni sé el que és, però està ple de significat”. Es tracta d'un quadre, visible només a través d'un parell d'espiells (una per a cada ull) en una porta de fusta, d'una dona nua tombada boca amunt, amb la cara oculta i les cames sostenint un llum de gas en l'aire amb una mà contra un teló de fons del paisatge. Duchamp va treballar en secret en la peça des de 1946 fins a 1966 en el llogaret de Greenwich . Es compon d'una antiga porta de fusta, maons, vellut, branques, una figura femenina feta de pergamí, vidre, linòleum, un assortiment de llums, un paisatge compost per elements pintats a mà i fotografiades i un motor elèctric situat en una llauna de galetes que fa girar un disc perforat. L'escultora Maria Martins, la núvia de Duchamp de 1946 a 1951, va servir de model per a la figura femenina en l'obra, i la seua segona esposa, Alexina (Teeny) , va servir de model per al braç de la figura. Duchamp va

preparar un manual “d'Instruccions“ en una carpeta de 4 anelles explicant i il·lustrant com muntar i desmuntar la peça. Moltes interpretacions poden haver-hi del que s'acaba veient per l'espiell i del seu muntatge, però el que és clar és que no et deixa indiferent i una de les raons és la visió d'una vulva trencada.

Bibliografía: • ALIC, Margaret, (1991) El legado de Hiparia. Editorial siglo XXI. Madrid.

• AMORÓS, Celia. (1991): Hacia una crítica de la Razón Patriarcal Ed:, Antrophos, Barcelona • ANDERSON, Bonnie. S. y ZINSSER, Judith. P., (2007): Historia de las mujeres: Una historia propia. Traducción: Teresa Camprodoón y Beatriz Villacañas. Ed: Crítica. Madrid • LAQUEIUR, Tomás (1990) La construcción del sexo. Cuerpo y género desde los griegos hasta Freud. Ed. Feminismos. Madrid. • MARTÍN-CANO, Francisca. (2001): Recolectoras, danzantes y cazadoras pintadas en escenas artísticas prehistóricas levantinas. Artículo en Revista on- line de Historia y Arqueología: • ODISEO: Rumbo al Pasado. Año I, No 3, Málaga, agosto. • SANAHUJAYll, Maria Encarna (2002) Cuerpos sexuados objetos y prehistoria. Ed. Feminismos. Madrid. • SANYAL, Mithu M. (2012) Vulva, la evolución del sexo invisible. Ed. Anagrama. • De BEAUVOIR, Simone. (1987a): El Segundo Sexo I. Los hechos y los mitos. Traducido del original francés de 1949 por Pablo Palant Ediciones siglo XX Buenos Aires. • De BEAUVOIR, Simone. (1987b): El Segundo Sexo II. La experiencia vivida. Traducido del original francés de 1949 por Pablo Palant Ediciones siglo XX Buenos Aires • VALCÁRCEL, Amelia (1991): ―Sexo y Filosofía ‖, Madrid, Anthropos. • ARRIAGA FLORES, Mercedes...2006, en Mujeres, espacio y poder. Arcibel Editores.

Quadern d’autoconeixement

5 La regla.

“

Enriqueta Barranco Castillo

En realitat, la menstruació és el primer anunci que s'inicia un nou cicle en els nostres ovaris Enriqueta Barranco

ls tractats de ginecologia clàssics s'indicava que la menstruació “no és, en realitat, una cosa fisiològica”. Pot considerar-se com l'avortament de l'òvul madur que ha mort sense ser fecundat. És l'anunci d'una gravidesa que, segons llei natural, havia d'haver tingut lloc. És el símptoma de la domesticació de la humanitat que no existia entre els pobles primitius, perquè les dones estaven gràvides en arribar a l'edat de la *menarquia o havien parit ja”. Així, el tabú i la concepció essencialista del nostre cos no ens ha deixat assumir la menstruació, com un fet lliure d'aquest. La “regla” angoixa als homes i, de rebuig, a les dones. I no ens adonem de què parlar de la regla, fer bromes amb ella, fer l'amor tenint

la regla, banyar-nos, tocar-la, ferla olor, és la manera més sana de trencar amb tabús ancestrals. En occident el simple predomini de la paraula “regla” té un caràcter normativista per a moltes dones, perquè una regla és una mesura exacta, la qual cosa els impedeix veure que els seus cicles menstruals solen ser “la menys regla de les regles”. La idea que totes les dones han d'estar dins d'una norma ha comportat i comporta nombroses intervencions mèdiques sobre el cos de les dones. En realitat, la menstruació és el primer anunci que s'inicia un nou cicle en els nostres ovaris, la qual cosa equival, doncs, al primer dia del cicle. El resultat és l'eixida pels 43

Quadern d’autoconeixement genitals del producte de la descamació de les dues terceres parts de la mucosa que recobreix l'interior de la matriu, i que rep el nom d'endometri, acompanyada de sang, la qual cosa li confereix el color roig–marró que presenta. Però una part d'aquella mucosa roman en el seu lloc i immediatament comença a créixer de nou. Així les dones poden comprendre que el recobriment del seu úter durant els anys de vida menstruant va expe-

rimentant canvis cíclics: s’escama i dona lloc a l'eixida de sang i restes de teixit endometrial; comença a créixer de nou --fase proliferativa. Arriba un moment en què el creixement es deté però el seu aspecte és més esponjós pels canvis que experimenta – fase secretora. Es descama de nou. I aquest és, en resum, el procés que dia a dia i mes a mes les dones experimenten a l'interior de la seua matriu.

6 La prevenció de la violència de gènere:

“

Educació per al bon tracte. Vita Arrufat Gallén

Del total de dones de 16 o més anys residents a Espanya, el 8,9% ha patit violència sexual d'alguna parella actual o passada en algun moment de la seua vida

Macroenquesta de Violència contra la dona 2019

n 1996 treballant ja en col·laboració amb les becàries del projecte NOW Isonomia de l'UJI) vam estar investigant les lesions per violència denunciades en els jutjats de la comarca, i trobem que es presenten més denúncies per violència de dones que d'homes (relació 7/1 I així comprovem el que sempre diuen les feministes: la violència la produeixen els homes cap a les dones. Els agressors solen ser homes i les dones són en la majoria de les ocasions les víctimes. Amb aquest treball de recerca comprovem que la violència masclista és un problema dels homes que pateixen les dones.

L'OMS, per a adonar-nos de la magnitud el problema de la violència, realitza un xicotet experiment: Si és vosté home, faça un alt en la lectura i pregunte a les dones que tinga voltant (assegure's que les coneix d'alguna cosa primer) si alguna vegada han patit algun tipus de violència sexual. Exhibicionistes, una mà indiscreta que toca un cul en el metro, xiulades o grolleries a la meitat del carrer, coneguts que es prenen massa confiances, relacions sexuals no desitjades... Si és vosté dona, és possible que ja sàpiga quina és la reposada. I la resposta és per aclaparadora majoria: totes i tots hem d'estar preparades per a previn45

Quadern d’autoconeixement dre la violència. Recordaré la importància d'educar als i les joves en Prevenció de la Violència: Educació per al Bon Tracte, amb una dada rellevant de l'OMS de 2005 el 70% de les dones en el món han patit violència física o sexual per part d'un home al llarg de la seua vida. Seguim amb la investigació sobre les causes i mesures de prevenció de la violència i publiquem com a col·lectiu de Dones per la Salut i la Pau l'Estudi Delphi on s'expliquen quals són les causes de la violència cap a les dones i quines mesures per a la seua prevenció podem aplicar. Vam fer difusió i treballem amb els centres de Salut Sexual i Reproductiva els estudis de Charo Altable en educació sexual igualitària. Els treballs de Charo Altable sobre la coeducació a les aules ens mostren com posar en pràctica a l'aula l'educació no sexista (37). Fina Sanz ens va anar de gran ajuda amb les seues experiències en forma-

ció en sexualitat des de la Societat de Sexologia del País Valencià (38). Les expertes en sexualitat només féiem que traduir els llibres i notícies que ens arribaven de França (39) o dels Estats Units o Latinoamerica i Carib. Així vam aprendre i ensenyem l'autoconeixement sexual i l'educació per al bon tracte. I més endavant a Castelló hem realitzat nou edicions del curs: Salut, gènere i violència, en el qual han col·laborat com a professorat per a la formació dels sanitaris i sanitàries del Departament de Salut professionals com a Coto Talens (40), que van explicar al personal sociosanitari conceptes tan importants per a conèixer la violència de gènere com la teoria de l'ou caigut, que ens ha permès conèixer com les dones maltractades perden la seua identitat. Per a després seguir amb els treballs de recerca en la violència, per això seguim les publicacions de Patrizia Romito, que és professora en la Universitat de Trieste (41). També dones espanyoles han escrit llibres per a comprendre millor com es produeix

Nota: 37: Charo Altable Vicario. Los senderos de Ariadna. ISBN 9788495345363. Penelope o las trampas del amor. ISBN 9788476425541 38: Fina Sanz. Psicoerotismo femenino y masculino. Editorial Kairós. Los vinculos amorosos Editorial Kairós. 39: Michel Odent. Je t’aime. 40: Coto Talens, Aportaciones al trabajo con la rueda de la violencia (manuscrito para el curso: Salud, género y violencia) https://www.infermeravirtual.com/files/media/file/105/Sistema%20reproductor%20femenin.pdf?1358605661

la violència, com Esperanza Bosch amb Victoria A. Ferrer (42). Diferents institucions i col·lectius com els sindicats comissions obreres i UGT han publicat procediments per a l'eradicació de la violència en el lloc de Treball (43). Actualment són conegudes les experiències municipals per a eradicar la violència que comprometen a policia local, centres de 24 hores, associacions de dones..., (44) totes elles van tindre un començament en la Universitat de Girona, que amb l'ajuntament de la ciutat van dissenyar un procediment intersectorial i multidisciplinari per a la prevenció i l'atenció a les víctimes de la violència . Així es van crear xarxes de ciutats lliures de violència, fonamentalment ciutats de Sud-amèrica. Va haver-hi ciutats espanyoles que van secundar aquestes proposta de “ciutat lliure de violència”. Han tingut una major difusió els treballs experimentals com la xarxa d'escoles promotores de salut que inclouen la prevenció de la violència a les aules.

Destacar la Xarxa de Sanitàries de l'Estat Espanyol que en les diferents reunions ha abordat el tema de la violència de gènere amb grans expertes com Carme Valls i Llobet, Sara Velasco Arias, Margarita Lopez Carrillo, Asunción Gonzalez de Chavez, Montserrat Pineda Lorenzo, Consuelo Miqueo, Maria Jesus Soriano, Ana Tavora, Dolores Julià, i tantes altres de la xarxa, que ens han comptat la seua experiència amb la salut de les dones. I així, posant les associacions de dones una rajola darrere l'altre aconseguim que s'aprovara en el Parlament espanyol, quan governaven els socialistes, la Llei orgànica 3/2007 per a

Nota: 41: Patrizia Romito Un silencio ensordecedor. Montesions ensayo. La violencia de género en mujeres y menores. Franco Agnelli. Ibs.it. Madri (Feministi) Filli (maschi) 42: La violencia contra las mujeres. El amor como coartada. Esperanza Bosch Fillol, Victoria A:Ferrer. ISBN: 978-84-15260-58-5 Anthropos Editorial 43: Protocolo de prevención de la violencia en el ámbito laboral (Consultado 5/08/2020) http://www.ugtcyl.es/web/wp-content/uploads/2011/11/protocolo-de-actuacion-ante-la- violencia-de-genero-en-el-ambito-laboral.pdf 44: FEMP Federación española de municipios y provincias. Intervención local en la lucha contra la violencia hacia la mujer (Consultado 25/II/2014) http://www.femp.es/CartaLocal/Front/Noticias/CL_ContenidoDetalle/_sYcniRvuy5mSQCEi AF0W8- AoHDcQjdXLUkusiSDrlLQ

Quadern d’autoconeixement la igualtat efectiva d'homes i dones. Aquesta llei, juntament amb la de Salut Sexual i Reproductiva i Interrupció Voluntària de l'Embaràs són les que més han aportat perquè les institucions treballen per la igualtat i l'absència de violència. Des que es promulgue aquesta Llei Orgànica per a la Igualtat s'han realitzat cursos de formació en prevenció de violència per als diferents òrgans del poder judicial. Recordaré ací a un home que va fer molt per la normalització de les activitats preventives de la violència Miguel Lorente Acosta. Igual que coneixem que la manera més eficaç de disminuir les interrupcions voluntàries de l'embaràs és

l'educació sexual a les aules, la mateixa acció s'ha d'impulsar respecte a l'educació en la prevenció de la violència de gènere. És necessària la intervenció en joves, en prevenció de la violència de gènere. Dels exemples de col·laboració Europea en la prevenció de la violència en joves (Rutgers I-Sav) destaque que per a comprendre la violència sexual en joves i combatre-la es necessita: adaptar les normes i les estructures, millorar els programes de prevenció de les agressions sexuals, oferir cures i suport a les joves víctimes, fer campanyes i awareness-raising i realizat tractaments per als agressors.

7 El quadernet de self-help. Vita Arrufat Gallén

“

El cos de les dones està colonitzat. Si els nostres homes es van quedar amb la nostra identitat i sexualitat, el sistema mèdic es va quedar amb la resta.

Leonor Taboada

erquè posseïsc en aquest moment una informació que crec que totes les dones tenim dret a manejar. Perquè ser feminista significa conèixer i estimar a més dones cada vegada... Així començava el Cuaderno Feminista Introducción al Self Help que va escriure Leonor Taboada. I van editar Las desobedientes. El cos de les dones està colonitzat “Introducció al Self Help”, un llibre d'informació sexual feminista «Si els nostres homes es van quedar amb la nostra identitat i sexualitat, el sistema mèdic es va quedar amb la resta.» Amb aquestes paraules comença el quadern feminista escrit per Leonor

Taboada, amb el qual es pretén iniciar a la dona en el coneixement del seu cos. «Si m'he decidit a escriure aquest quadern -va explicar a El País Leonor Taboada- és perquè posseïsc una informació elemental, però absolutament fiable, de la qual fins ara no havíem pogut beneficiar-nos les dones. He partit de l'experiència del Col·lectiu de Boston, que va escriure un llibre amb els relats de centenars de dones que havien comprovat com tot el que llegien sobre qualsevol aspecte de la sexualitat femenina estava condicionat per la visió que del cos de la dona tenen els homes. Aquest llibre el vaig traduir amb Raquel Scherr Sal49

Quadern d’autoconeixement gadolo. El vam traduir per a les dones de parla hispana als Estats Units, i em vaig anar posant en contacte amb tot aquest corrent feminista enormement important.

les úniques experiències en aquest sentit són les realitzades pel Col·lectiu Feminista Pelvis, de Palma, grup del qual forma part Leonor Taboada, i el Col·lectiu «Self-Help», de Barcelona..

El self-help o auto-ajuda és un moviment que posa l'accent en l'auto-examen i l'autoconeixement del propi cos. Un grup de dones de Los Angeles el van veure de manera més clarament política, com una presa de consciència diferent davant el món. A partir del seu naixement als Estats Units, el self-help es va estendre cobrant un enorme desenvolupament a França, Itàlia i Alemanya, països on en els últims anys han sorgit nombroses clíniques alternatives on es practica aquesta tècnica. Pel que fa a Espanya,

«El nostre cos de dona està colonitzat i respon a la ideologia del colonitzador. L'alliberament sexual dels anys seixanta no ho va ser en realitat per a la dona, sinó en el sentit masculí del terme i en relació als interessos dels homes.» A més de una informació práctica sobre cadascuna de les parts que constitueixen els genitals externs femenins, Leonor Taboada inclou una explicació sobre la possibilitat de realitzar cada dona, per si sola, un examen periòdic dels mateixos amb ajuda de l’espècul, instrument que utilitzen normalment els i les professionals de ginecologia, i que pot ser adquirit en la seu dels dos grups feministes. Una anàlisi «fiable» dels sistemes anticonceptius més utilitzats en l'actualitat, els seus riscos, complicacions i grau de seguretat, reivindica com mal menor, en opinió de l'autora, que recull tota una sèrie d'experiències i informes realitzats en el món sencer, l'ús del diafragma, convenientment cobert amb gel espermicida. Tot això sense deixar de constatar que els sis-

temes anticonceptius suposen seriosos perjudicis per a la dona que els utilitza. El tema de l'avortament rep també un tractament oportú. Introducción al Self Help conclou amb un ràpid informe sobre la menstruació, les infeccions vaginals, alguns exercicis per a detectar el càncer de mama i una rapidíssima anàlisi de les malalties venèries. I Leonor va posar en l'índex els aspectes que hui continuen sent bàsics de l'autoconeixement de les dones: - La biologia. - El cos, la medicina, els metges, el patriarcat i nosaltres. - El self-help: les parts prohibides, de

l'espill alespècul, autoexamen amb l’espècul, l’exàmen bimanual. El que veuràs, El moc cervical, El que no veuràs però comprendràs millor, Gràfics, El dret al plaer. - La concepció. - Mètodes anticonceptius - L'avortament - La menstruació - Autopalpació de les mames - La citologia - Infeccions vaginals (vaginitis) - Malalties venèries La menopausa - Dones colpejades

Quadern d’autoconeixement

8 La prevenció del càncer de mama i d'úter. Vita Arrufat Gallén

“

EL diagnòstic precoç del càncer de Cèrvix es dirigeix a les dones d'entre 25 i 64 anys realitzant una citologia cada tres anys, des de l'inici del garbellat, i la prova del VPH per al seguiment post tractament de CIN 1, 2, 3

Programa de detecció precoç del càncer de cèrvix de Cantabria

l càncer de mama és el més freqüent en les dones. Es pot prevenir amb la utilització de les proves que faciliten la detecció precoç. A Espanya s'està fent la detecció precoç poblacional de càncer de mama des dels anys 70 (dates d'inici del programa de Diagnòstic poblacional de càncer de mama DPCM). Un programa de detecció precoç de càncer de mama pot realitzar-se només quan el problema de salut en la població és important pel que fa a persones afectades i per la gravetat

de les lesions, quan existeix curació provada del problema de salut. I una altra condició dels programes de cribratge és que es conega l'evolució natural de la malaltia (sense tractament). Aquestes són les característiques d'un programa de cribratge poblacional i s'han de complir perquè siga eficaç el tractament. I així ocorre amb els programes de prevenció del càncer de mama públics que es realitzen en les diferents comunitats autònomes. Podem dir que amb la crisi econòmi53

Quadern d’autoconeixement ca, les temptacions dels governs de retallar i/o suprimir programes públics poblacionals com el de càncer de mama són grans. Per això les dones hem d'estar informades i conèixer els efectes secundaris de les proves de screening . La mamografia de doble projecció radiogràfica és la prova utilitzada. La radiació emesa pels mamògrafs és mínima, encara que pot produir radioactivitat (45). Per això és important que les dones es realitzen les mamografies a partir dels 45 anys, repetint la mamografia cada dos anys, fins als 65, així evitarem radiacions innecessàries. L'edat d'inclusió en el Programa de Detecció Precoç del Càncer de mama (PDPCM) són els 45 anys i l'edat d'eixida del programa són els 65 anys. PDPCM (45). Per a aconseguir la prevenció precoç del càncer d'úter disposem del Test de Papanicolau que és molt eficaç per a la detecció del càncer de cèrvix en els primers estadis. És una prova en la qual es realitza el frotis vaginal i se sotmet a la tinció per a veure si hi ha anomalies cel·lulars. Aquest visionat al microscopi de les cèl·lules del coll del cèrvix ens permet descartar el càncer de cèrvix . Aquest test és molt fiable i barato. Actualment a Espanya es recomana realitzar la prova del Papanicolau cada tres anys, després d'un primer resultat negatiu al test. Hem d'estar atentes per a exigir que 54

el Test es realitze a tota la població de dones en edat fèrtil donat la seua eficàcia per a la prevenció del càncer de coll d'úter. La mortalitat a Espanya per càncer per de cèrvix és molt baixa (46) i ocorre en les dones que no s'han realitzat mai una citologia vaginal. El 85% de la mortalitat per càncer de cèrvix es produeix als països en vies de desenvolupament. A Espanya el càncer de cèrvix suposa el 2% de les morts de càncer femení i el 0,3% del total de morts entre les dones. Alguns tipus de virus del papil·loma humà (VPH), es coneixen més de 100 tipus virals que en relació amb la patologia oncològica es classifiquen en tipus d'alt risc i baix risc oncològic. El VPH es transmet sexualment i poden causar berrugues genitals. Presenta una de les infeccions de transmissió sexual més freqüents. Altres tipus, anomenats virus del papil·loma humà d'alt risc o oncogènics, poden causar càncer. Els virus del papil·loma humà d'alt risc. La mortalitat per càncer de cèrvix a Espanya és d'unes 550 dones a l'any. La taxa mundial ajustada de mortalitat del càncer de cèrvix en 2002 és de 2,2 morts per 100.000 habitants i any. Els Virus del Papil·loma Humà causen pràcticament tots els càncers cervicals. Ells causen també la majoria dels càncers d'anus i alguns càncers de vagina, de vulva, de penis

i d’orofaringe . La majoria de les infeccions per VPH d'alt risc no causen càncer. Moltes infeccions per VPH desapareixen per si mateixes en 1 o 2 anys. No obstant això, les infeccions que duren molts anys augmenten el risc d'una persona de presentar càncer. El 70% de les infeccions desapareixen en 1 any i el 90% en 2 anys. En els últims anys s'ha descobert una vacuna contra el Virus del Papil·loma, que els laboratoris promocionen com “la vacuna que cura el càncer de cèrvix”. Convençuts dels valors positius de la vacuna, s'està vacunant a les joves amb ella, en programes públics de vacunació, encara que no hi ha estudis que demostren l'eficàcia de la mateixa i no coneixem els efectes adversos i complicacions a llarg termini. Els laboratoris farmacèutics s'han il·lusionat (enriquit) amb la vacuna pensant que l'eliminació del virus acabaria amb el càncer. El que no diuen en el prospecte de la vacuna és que no és activa per a tots els subtipus i ceps diferents que hi ha del VPH45 i que poden produir càncer en humans, (VPH 16, 18, 31, 33, 35, 39, 45, 51, 52,

56, 58, 59 i 66) i VPH 6 i el VPH 11 són possibles carcinògens en humans. Les vacunes en circulació a Espanya: Gardasil® amb els ceps VPH 6, 11, 16 i 18; i Cervarix®, amb els ceps VPH 16 i 18. Només si els dos serotips de Virus, que conté la vacuna, foren els responsables del 70% dels càncers de cèrvix podríem evitar el 70% de càncers. Afegir que el 70% de les infeccions desapareixen en 1 any i el 90% en 2 anys. Si la infecció persisteix, i això ocorre del 5 al 10% de les dones infectades, es poden produir lesions en el cervix. Aquestes es poden detectar amb el test de Papanicolau . S'ha sol·licitat al Ministeri de Sanitat polítiques socials i igualtat, una moratòria en l'aplicació de la vacuna del Papil·loma del mercat (48) per un grup nombrós de professionals, experts i expertes espanyols, entre altres l'associació de sanitàries de l'Estat Espanyol. En resum i atès que la vacuna no es mostra eficaç en la prevenció del càncer de cèrvix i s'han notificat un percentatge elevat de reaccions

Nota: 45: Guadalupe Martin Martin, MyS núm 34 y 35. 2014. http://www.mys.matriz.net/mys34-35/34-35_sumario.htm 46: PDPCM Programa de detección precoz del cáncer de mama. Comunidad Valenciana. http://publicaciones.san.gva.es/publicaciones/documentos/PROGRA_PREVEN_MAMA_19.PDF 47: Teresa Forcades i Vila. Una reflexión y una propuesta en relación con la vacuna del VPH (Consultado 26/3/2014) http://aportodasmadridcronicas.wordpress.com/ Retirar la vacuna del VPH (Consultado 26/3/2014) http://www.aavp.es/inicio/index.php?option=com_content&view=article&id= 435&Itemid=101 ----- http://www.nogracias.eu/tag/vacuna-vph/

Quadern d’autoconeixement adverses a la vacuna fins i tot morts, es recomana seguir amb l'ús del test de Papanicolau com a prevenció del càncer de cèrvix .La població diana del cribratge del càncer de cèrvix són les dones que han iniciat activitat sexual amb edats compreses entre 25 i 64. S'utilitza com a prova de cribratge la citologia vaginal. La citologia s'ha de repetir cada 3 anys des de l'inici del cribratge. La prova complemen-

tària de cribratge és el VPH, només es realitzarà en funció dels resultats de la citologia i en el seguiment post tractament de l'CIN 1,2,3. El cribratge rutinari de el càncer de cèrvix s'ha de fer en atenció primària. I correspon als serveis de ginecologia i centres de salut sexual i reproductiva el seguiment i estudi de les dones amb cribratge positiu i els controls inicials post tractament.

9 Kit bàsic d'autoconeixement. • Actitud d'exploració i descobriment, amb un polsim de reflexió. • Tovallola o catifeta per a posició decúbit supí. • Espècul d'un sol ús (anomenat bec d'ànec). • Espill de mà. • Llanterna (ara val amb el telèfon mòbil). • Mocadors de paper o tovalloletes humides. • Crema lubrificant vaginal.

Quadern d’autoconeixement

10 Conclusions i recomanacions.

ai vam pensar que hauríem d'actualitzar l'autoconeixement sexual en el segle XXI. La idea en els anys 80 era formar a les persones en edat escolar, i després el professorat agafa el testimoni de la formació en sexualitat i prevenció de la violència... Però l'educació sexual a les aules està quasi extingida. I ara gràcies a la llei actual d'educació (LOMCE) no es dóna suport a l'educació per a la salut sexual i reproductiva a les aules. Ni s’anomena. S'ha aconseguit una incultura sobre sexualitat aberrant. Hem retrocedit anys, diria que hem retrocedit almenys un segle. Recomane que pares i mares no obliden la seua tasca educativa a els/les fills/es en salut sexual i reproductiva. La formació de joves com a monitors i monitores d'educació sexual s'ha

mostrat eficaç en la tasca de formació en educació sexual entre parells, una bona fórmula per a augmentar el coneixement sobre sexualitat entre els i les joves. S'imposen els grups d'autoconeixement a les aules. Les mestres i professores feministes han de posar a l'abast de les joves els coneixements que ens ha costat tant aconseguir, amb l'ajuda de metgesses, matrones o agents d'igualtat, monitores formades en educació sexual. Els beneficis són evidents: no sols l'apoderament de les xiques, amb la informació rebuda. També l'interès per les dones que han fet la història de la sexualitat a Espanya. En cada comunitat Autònoma, en cada poble o ciutat. Igual que l'home, la dona neix i es fa, i és aquesta la nostra responsabilitat la formació de les dones més joves.

Quadern d’autoconeixement Bibliografía: • Altable Vicario, Charo. Penélope o las trampas del amor. 2a edición. Nau llibres. 1998. • Amenzúa, E. Amor sexo y ternura. Ed. Adra. 1970 • Aranguren, J.L. Erotismo y liberación de la mujer. Ed. Ariel.1972. • Arnedo, Elena. El gran libro de la mujer. Ed. Temas de Hoy. 1997. • Arrufat Gallén, Vita i Carbonell, J.L. Anàlisi de la demanda d’interrupció voluntària de l'embaràs. Ed. Vicent Llorens. 1988 • Bataille, G. El erotismo. Ed.Tusquets, 1980. • Barranco Castillo, Enriqueta et alt. Tratado de reproducción humana para enfermería. Métodos de la autogestión de la fertilidad: métodos anticonceptivos naturales. Editorial Médica Panamericana. 2008 • Bell, A.P. y Weinberg, M.S. Las homosexualidades. Informe Kinsey. Ed. Debate. 1979. • Bent y Cläeson. Información sexual para jóvenes. ED. Loguez. 1982. • Bruckner, P. y Finkielkraut. El nuevo desorden amoroso. Ed. Anagrama. 1979. • Castells, Eugeni. El derecho a la contracepción. Ed. Rol SA. 1981. • Cifrian, C. Martinez Ten, C y Guerrero, I. La cuestión del aborto. Icaria Totum Revolutum. 1a. Ed 1988. • Colectivo de mujeres de Boston. Nuestros cuerpos, nuestras vidas. Ed. Icaria. 1982 • Colectivo de mujeres de Boston. Paula Brown. Envejecer juntas. Ed. Paidós. 1993. • Colectivo Lambda. Hagamos el amor. Temas monográficos de Sexología. • Comfort, Alex. Los médicos fabricantes de angustia. Ed. Granica. 1977. • Consellería de Sanitat. Informes de salud números 32 y 40. SIDA Generalitat Valenciana. 1997. • Cooper, D. La muerte de la familia. Ed. Ariel. 1978. • Dallayrac, Nicolle. Los juegos sexuales de los niños. Ed. Gedisa. 2009. • De Beauvoir, Simone. El segundo sexo. Ed Siglo XX. 1972. • De Miguel, J.M. El mito de la Inmaculada Concepción. Ed.Anagrama. Barcelona 1979. • Dexeus, S. y Riviere, M. Anticonceptivos y control de natalidad. Ed. Publicaciones del Instituto Dexeus. 1978. • Dio Blechmar, Emilce. La sexualidad femenina, de niña a mujer. Ed Paidos. 1998. • Dio Blechmar, Emilce. El feminismo espontáneo de la histeria. Ed. Siglo XXI. 1981 • Downing, George. El libro del masaje. Ed. Pomaire. 1981. • Fast, Julius. El lenguaje del cuerpo. Ed. Kairós. 1971. • Flaubert, Gustave. La educación sentimental. Barcelona 1993. • Foucault, Michel Historia de la sexualidad. Volúmenes I, II, y III. Ed. Siglo XXI. 1984.

• Freud, Sigmund. Obras completas de Varios Volúmenes. Ed. Amorrortu. • Friedam, Betty. La mística de la feminidad. Ed. Sagitario. 1965. • Fromm, Erich. El arte de amar. Ed. Paidos. 1973. • Gonzalez Duro, Enrique. Represión sexual, dominación social. Ed. Akal. 1976. • García Marquez, Gabriel. El amor en los tiempos del cólera. Ed. Penguin Random House. 1985. • Gasamer Hans-Georg. El estado oculto de la salud. Gedisa Ed. 1996 • Greer, Germaine. El cambio. Mujeres vejez y menopausia. Ed. Anagrama. 2006. • Havelock Ellis. Psicología de los sexos. Ed Iberia. 1965. • Hite, Sara. Estudio de la sexualidad femenina. Ed. Plaza y Janés. 1977. • Horney, Karen. Psicología femenina. Ed. Alianza. 1982. • Kaplan, Hellen S. Manual ilustrado de terapia sexual. Ed. Grijalbo. 1983. • Kinsey, A y col. Informe sobre la conducta sexual del hombre americano.Ed. SXX. 1967. • Kinsey, A y col. Informe sobre la conducta sexual de la mujer americana. Ed. SXX. 1967. • Kolontai, Alejandra. Autobiografía de una mujer sexualmente emancipada. Ed. Anagrama. 1976. • Langer, Marie. Maternidad y sexo. Ed Paidós Biblioteca Profunda. 1976. • Marcuse, H. Eros y civilización. Ed. Seix Barral. 1968. • Martín Gaite, Carmen. Usos amorosos del XVIII en España. Ed. Siglo XXI. 1972. • Malinovski, B. La vida sexual de los salvajes. Ed. Morata. 1968. • Marañón, Gregorio. Sexo, cultura y deporte. 1925. • Marañón, Gregorio. Biologia y Feminismo. 1920. • Masters, W. y Johnson, V. La repuesta sexual humana. Ed. Intermédica. 1976. • Mead, Margaret. Sexo y temperamento en las sociedades primitivas. Ed. Laia. Enlace 1978. • Mead, Margaret. Adolescencia, sexo y cultura en Samoa. Ed. Laia. Enlace 1977. • Meignant, Michel. Libertad, igualdad, sexualidad. Ed. Actuales. 1978. • Meignant, Michel. Je t’aime. Ed. Avance. 1976. • Merelo- Barberá, J. y Beltran, J. Parirás con placer. Ed. Kairós. 2001. • Millet, Kate La política sexual. Ed. Aguilar. 1975. • Pearls, F. Dentro y fuera del tarro de la basura. Ed. Cuatro Vientos.1994. • Reich Annie. Si tu hijo pregunta. Ed. Anagrama. 1976. • Reich, Wilhelm. Escucha pequeño hombrecito. Ed. Síntesis. 1978. • Reich, Wilhelm. La función del orgasmo. Ed. Paidós. 1955

Quadern d’autoconeixement • Reich, Wilhelm. La irrupción de la moral sexual. Ed. Homo Sapiens. 1973. • Rogers, Carl. El matrimonio y sus alternativas. Ed. Kairós. 2005 • Romito, Patrizia y Grego, Caterina. Madri (femministe) figli (maschi). Edizioni XL. 2013. • Romito, Patrizia Un silencio ensordecedor. Editorial Montesinos. 2007. • Serrano Vicens, Ramón. Informe sexual de la mujer española. Ed. Lyder. 1978. • Serrano Vicens, Ramón. La sexualidad femenina. Ed. Júcar. 1976. • Sanz, Josefina. Los vínculos amorosos. Ed. Kairós. 1995. • Sanz, Josefina. Psicoerotismo masculino y femenino. Ed. Kairós. 1990. • Sau, Victoria. Diccionario Ideológico feminista. Icaria. 1981 • Taboada, Leonor. Cuaderno feminista. Introducción al self-help. Las Desobedientes. 1978. • Tietze, C. Informe mundial sobre el aborto. Instituto de la Mujer. Ministerio de Cultura. Madrid. 1987. • Serrano Fuster, Maria Isabel. Sexo con sentido. Editorial Síntesis, 2007 • Valls, Carme Dones i homes: salut i diferéncies. 1994. Mujeres invisibles Debolsillo 2006. Mujeres, salud y poder. Catedra 2009. • Xambó, Rafa. L’alliberament sexual dels joves. Mite o realitat. València. Col.lecció Politècnica. Institució Alfons el Magnánim. 1986.

Quadern d’autoconeixement Webs sobre sexualitat: - 6th Africa Conference on sexual health and rigths: http://www.africasexuality.org/ (consultado 9/1/2014) - Tumblr de autoconocimiento del Liceu de dones http://www.tumblr.com/blog/liceudedones (consultado 9/1/2014) - Agencia Rutgers Y-SAV Youth sexual agresión and victimization http://ysav.rutgerswpf.org/ - Instituto de Terapia del Reencuentro http://www.institutoterapiareencuentro.org/ (consultada 9/1/2014) - Equipo Daphne para la educación: http://www.equipodaphne.es/presentacion.php (consultado 9/1/2014) - Federación de Planificación Familiar Estatal: http://www.fpfe.org/ (consultado 9/1/2014) - Forma Joven. Estrategia de Promoción de la salud http://www.formajoven.org/ (consultado 9/1/2014) - Pildora y mujer SEGO (Sociedad española de Ginecolgía y Obstetricia) y Bayer: http://www. pildoraymujer.com/ (consultado 9/1/2014) - International Planeed Parenthood Federation http://www.ippf.org/ (consultado 9/1/2014) - Share Net. Neetherlands Network on sexual and reproductive health and AIDS: http://www. sharenet.nl/ (consultado 9/1/2014) - Sexo para tú placer o para su aprovechamiento?: http://www.fsd-alert.org/ (consultado 9/1/2014) - Sociedad Española de Contracepción: http://www.sec.es/ (consultado 9/1/2014) - Consulta de Vicent Bataller http://www.vicentbataller.com/ (consultado 9/1/2014) - Campaña para la Convención de los derechos sexuales y los derechos reproductivos: http://www.convencion.org.uy/ (consultado 9/1/2014) - La salud de las mujeres Isabel Duar: http://isabelduar.blogspot.com.es/ - Xarxa de dones per la salut: http://xarxadedonesperlasalut.org/ (consultado 9/1/2014) - Nosotras decidimos: http://nosotrasdecidimos.org/ (consultado 9/1/2014) - MUVS Museo de la contracepción y el aborto: http://en.muvs.org/ (consultado 9/1/2014) - International Planned Parenthood Federation http://www.ippf.org/ (consultado 7/3/2014)

Adreces web d'interés sobre violència: - Estadísticas de la mujer Instituto de la mujer. Ministerio de Sanidad Servicios Sociales e Igualdad: http://www.inmujer.gob.es/estadisticas/consulta.do (consultado 9/1/2014) - Asociación Mujeres en red: http://www.mujeresenred.net/ (consultada 9/1/2014) - Red feminista de asociaciones contra la violencia de género: http://www.redfeminista.org/ (consultada 9/1/2014) - Vagina Day: http://www.vday.org/home (consultada 9/1/2014) - Blog Mi novio me controla lo normal: http://www.minoviomecontrola.blogspot.com.es/ (consultada 9/1/2014) - Antigona: Centre d’ Informació Jurídica, Recurssos i Iniciatives http://centreantigona.uab.cat/ - Malva, Prevención de la violencia de género asociada al consumo de alcohol y otras drogas: http://www.fsyc.org/malva/ (consultado (9/1/2014) - Asociación Women for women’s human rigths (WWHR) http://www.wwhr.org/ (consultada 9/1/2014) - Centro de asistencia a víctimas de agresiones sexuales CAVAS: http://www.violacion.org/ (consultado 9/1/2014) - Organización mundial de la salud en español: http://www.who.int/es/ (consultado (9/1/2014) - Género y salud de la mujer OMS : http://www.who.int/gender/violence/who_multicountry_study/summary_report/chapter1/es/ index.html (consultado 9/1/2014) - WHO english: http://www.who.int/en/ - WHO/ Violence and Injury prevention: http://www.who.int/violence_injury_prevention/en/ (consultado 9/1/2014) - No en linea por recorte de presupuesto Violence against women: http://www.vaw.umn.edu/ (consultado 9/1/2014) - Observatorio de la violencia de género: Banco de buenas prácticas para la prevención de la violencia de género: http://www.observatorioviolencia.org/ (consultado 9/1/2014) - Plataforma Unitaria contra les violencies de génere: http://www.violenciadegenere.org/pcvg/index.php (consultado 9/1/2014) - Coordination nationale de playdoyer pour les droits des femmes: http://www.kayfanm.info/ (consultada 9/1/2014) - Asociación europea contra la violencia hacia las mujeres en el,lugar de trabajo: http://www. avft.org/ (consultada 9/1/2014)

Quadern d’autoconeixement - Centro de estudios de la condición masculina http://www.cecomas.com/ (consultada 9/1/2014) - Asociación de mujeres separadas y divorciadas http://www.separadasydivorciadas.org/esp/ - Feminismos, género e identidades http://webs.uvigo.es/pmayobre/index.html - Película la Domination masculine: http://www.ladominationmasculine.net/home.html (consultada 9/1/2914) - European Institute for Gender Equality: http://eige.europa.eu/ (consultada 9/1/2014) - Equality in the muslim Family musawah: http://www.musawah.org/ (consultada (9/1/2014) - Nathional Institute of Justice http://www.nij.gov/Pages/welcome.aspx (consultado (9/1/2014) - The female Genital Cutting Education and Networking Project: http://www.fgmnetwork.org/intro/fgmintro.php (consultada (9/1/2014) - Projecte educatiu sobre Bulling: http://www.xtec.cat/~cescude/9WQ01%20Inici.htm (consultada 9/1/2014) - Centro de Justicia para mujeres. Women’s Justice Center: http://justicewomen.com/ (consultada 9/1/2014) - Blog xarxa dones de negre. http://donesdenegrecs.blogspot.com.es/ (consultada 7/3/2014) - Mujeres de negro. Women in blak: http://www.womeninblack.org/es/about (consultada (9/1/2014) - Bufete abogadas Maria José Varela: http://www.bufete-varela.com/ (consultada (9/1/2014) - Causas y medidas de prevención de la violencia hacia las mujeres: Consenso Delphi: http:// bscw.rediris.es/pub/bscw.cgi/453141?client_size=1024x612 (consultada (9/1/2014) - This is abuse: http://thisisabuse.direct.gov.uk/ (consultada (9/1/2014) - Extended definition violence https://www.gov.uk/government/news/extended-definition-ofdomestic-violence-takes-effect (consultada (9/1/2014) Mujer y Salud: MyS http://www.mys.matriz.net/ Liceu de dones Castelló http://liceudedones.tumblr.com/ también en Facebook https://www. facebook.com/LiceuDeDones

D o n es

ce Li

Liceu de Dones

Liceu de dones de Castelló liceudedones www.liceudedones.com PROMOU:

Regidoria Feminisme i LGTBI