María Márquez Kim Amate
A les meves àvies i als meus avis. La veu de la vostra memòria batega fort en el meu cor. M. M. A la nostra gent gran i als artesans del present. K. A.
María Márquez Vaig néixer la vigília d’un dia festiu, un 14 d’agost, quan l’estiu ja fa olor de raïm i l’endemà el sol es posa les millors gales. M’agrada pensar que vaig arribar al món entre música, cançons, penjolls de raïm i la veu vestida de festa de la meva mare. Visc en un poble de castell, llegendes i històries. De petita escoltava les que m’explicaven els meus avis. La meva àvia parlava, i jo, sense moure’m del seu costat, viatjava a temps antics que per a mi resultaven molt nous. Ho feia també al compàs de les tecles de la màquina d’escriure del meu avi, preguntant-me quantes històries devien cabre dins aquells petits cops. Tac, tac, tac. Era com si algú em cridés des de molt lluny per portar-me contes i poemes. No sé què tenen alguns sons, però hi ha records que s’hi queden a viure… Potser per això m’agrada tant cercar el que el temps va deixant enrere, el que avui viu a la memòria. Potser per això el meu cor es va omplir de versos, de personatges, de relats que anhelen ser llegits per no ser oblidats. Deu ser que en la veu i el tecleig de la meva àvia i del meu avi jo ja era escriptora.
Kim Amate Els que hem estat nens al segle xx tenim molta sort! Hem vist com els nostres avis treballaven amb artefactes mecànics i utensilis manuals. Eren objectes estranys, fins que un dia ens explicaven com fer-los servir. Recordo acompanyar els meus pares al fuster que ens faria un armari, o al tècnic electrònic que ens construiria un televisor… Tots creaven coses amb les mans, però el que més em fascinava era veure tot allò que reparaven. Com seria tornar a reparar amb les nostres mans tot el que ens envolta? De gran m’he dedicat al disseny gràfic, a les arts gràfiques i, al final, a la il·lustració de llibres. Per arribar fins aquí, tant a les escoles de disseny com a la feina, vaig viure el canvi que ens va portar el nou segle: de fer-ho tot amb regle, compàs, tisores… a fer servir la informàtica i internet. De moment, no sembla pitjor, però encara em continua agradant més no haver de fer servir els ordinadors, sobretot per il·lustrar un llibre com aquest!
Publicat per AKIARA books Plaça del Nord, 4, pral. 1a 08024 Barcelona www.akiarabooks.com info@akiarabooks.com Dipòsit legal: B 18375-2026 ISBN: 979-13-88223-08-2 Imprès a Catalunya @Agpograf_Impressors Reservats tots els drets
Primera edició: octubre del 2026 Col·lecció: Akipoeta, 13 Traducció: Josep Santaeulàlia Direcció editorial: Inês Castel-Branco © 2026 María del Prado Márquez Ruiz, pel text © 2026 Joaquim Amate López, per les il·lustracions © 2026 AKIARA books, SLU, per aquesta edició AKIARA treballa amb criteris d’ecoedició, optimitzant el disseny, triant papers certificats i cercant una producció de proximitat per minimitzar l’impacte ambiental.
Aquest llibre s’ha imprès sobre paper Offset Arena Natural Rough de Fedrigoni, amb un gramatge de 140 g/m2 per a la tripa i de 300 g/m2 per a les cobertes díptiques, cosides amb fil vist. En la tipografia, s’ha usat Futura Book BT i Futura Md BT. Aquest producte està fet de material certificat FSC® i d’altre material controlat.
OFICIS D’ALTRES TEMPS María Márquez Kim Amate Traducció Josep Santaeulàlia
El capità de les estrelles Soc pescador de tenebres, sentinella de la lluna, capità de les estrelles. Cada nit encenc l’espelma més alta que hi ha a les roques i dic al vaixell: «Alerta! Quan em veus, no t’equivoques.» Soc la llum que s’acostuma tant als jocs de les balenes com als cants de les sirenes. Lluito contra nits i boires, i m’esquitxo tot d’escuma quan la mar bull com una olla.
Soc pescador de tenebres, sentinella de la lluna, capità de les estrelles.
Faroner La vida dels faroners, sovint envoltada de misteris i llegendes, ha servit d’inspiració per al cinema i la literatura. Era un ofici tradicionalment masculí, però, a Espanya, va arribar a haver-hi 23 faroneres. Vivien en la solitud del far, amb la sola companyia del llum que calia mantenir encès per guiar els vaixells.
Cosidores de paraules
Teixeixen sempre paraules en el seu cor ple de cables, les filen amb les clavilles evitant que se’ls escapin, frunzeixen les veus que arriben, onades de llum i d’aire, no fan servir les tisores, intenten cosir les frases sense tallar cap paraula, teixeixen les veus dels altres escurçant tota distància sostinguda dalt dels cables.
Telefonistes Cent anys donen per connectar milions de persones, i per guardar milers de secrets. Aquestes dones van ser pioneres en la història de les telecomunicacions. Van establir les primeres converses telefòniques a distància de manera manual connectant amb clavilles els fils de la centraleta. Quantes coses que deuen haver sentit i han mantingut silenciades!
Terrissaire de somnis Al fons d’una nit d’argila, quan tots els astres s’enfanguen, els nens somien uns somnis amassats de terra i d’aigua. Van pastant la fantasia d’alquimistes artesans quan enfornen l’atuell que han tornejat amb les mans. Es posen el davantal de sacerdot planetari i fan girar les estrelles al seu torn imaginari. Acoloreixen els llacs, decoren les serralades, omplen la nit d’il·lusions amb pigments i pinzellades. Els ceramistes de somnis es desperten abraçats a la lluna terrissaire feta d’argila i de fang.
Terrissaire Els terrissaires escampen la bellesa amb els seus dits artesans emmotllant l’argila al forn. Són escultors i pintors del fang. Se’ls han dedicat poemes i cançons al llarg del temps, i és que l’ofici de terrissaire és un dels més antics de la humanitat.
Pa del record Amb el vent, giren i giren els braços del gegant. Amb la força de l’aigua, la mola va girant.
Ha donat el seu fruit la molinada. Quin perfum de pa nou que fa la fornada!
Giren les aspes, gira la pedra. Ja mol el blat la molinera.
Giren les aspes, gira la pedra, ja mol el blat la molinera.
Premsada com el gra, la primavera portarà la farina a la pastera.
Les hores són el gra que el temps ha molt. Al molí de la vida és el pa del record.
Giren les aspes, gira la pedra, ja mol el blat la molinera.
Molinera Don Quixot de la Manxa va confondre els molins de vent amb gegants. A l’Espanya rural, aquest ofici era de tradició familiar. S’aprenia el maneig de la maquinària des de molt jove, i s’adquirien els coneixements del cicle blat-farina-pa per fer la millor molta.
Els oficis que apareixen en aquestes pàgines ja no existeixen,
o bé s’han transformat tant que amb prou feines els reconeixem. Però constitueixen un tresor que mereix ser guardat. Per això s’ha escrit aquest llibre, que és com una petita capsa de records on es conserven els sons, les olors, les textures i els colors d’una època que nosaltres no hem viscut, però sí els nostres avis i besavis. Entre rimes i estrofes, entre eines antigues i paraules noves, s’amaguen pistes de com era la vida d’abans. Cada poema obre una porta a altres èpoques, i cada il·lustració ens permet treure el cap als oficis amb una mirada fresca i plena d’humor.
AKIPOETA LA BELLESA DELS DETALLS
Et vols convertir en mag de records, en exploradora d’altres temps, en guardià de la tradició?
ISBN 979-13-8 8
9 7 9 1 3 8 8
2
2 2 3 0 8 2