Cor d'ocell

Vaig néixer a València, al mes de juliol. Vaig néixer groga, em van posar al sol i em van dir Mar. Crec que per això m’agrada l’estiu gairebé tant com els gats, els nens i les nenes, els llibres i la poesia. Després me’n vaig anar a viure al bosc, i des de llavors també m’agraden els arbres, les granotes i els esquirols. Aquestes són les meves coses preferides.

Escric, recito i jugo, no per aquest ordre, però sí amb el mateix entusiasme. Tinc molts llibres. I m’agrada visitar escoles i biblioteques per estar amb persones de totes les edats i jugar amb les paraules i els poemes.

Crec que el món té coses belles, però també moltes coses horribles, per això intento cercar la bellesa a través de la poesia, perquè tot el que ella toca sempre es torna una mica més bell.

Visc a Lisboa. Vaig néixer després del 25 d’abril, a l’altra banda de l’oceà. No vaig atrapar els vents de la revolució dels clavells, però floto cinc pams sobre el terra quan dibuixo idees i enfonso els pinzells en la pintura.

Visc entre llapis, pinzells, agulles, gossos, guitarres, adolescents i taules de multiplicar. Miro d’estirar el temps, però no sempre ho aconsegueixo, i per això faig diverses coses alhora. Visc en un laberint de llibres, joguines, pintures i papers, on neixen il·lustracions que es van publicant en revistes, diaris i també en llibres per a petits i grans.

M’agrada ballar i fer música, dissenyar vestuari i escenografia, llegir i caminar al costat de la mar.

Títol original: Corazón de pájaro Publicat per A K I A R A books Plaça del Nord, 4, pral. 1.ª 08024 Barcelona (Espanya) www.akiarabooks.com info@akiarabooks.com Primera edició: maig del 2020 Col·lecció: Akipoeta, 1 Direcció editorial: Inês Castel-Branco

© 2020 Mar Benegas, pel text © 2020 Rachel Caiano, per les il·lustracions © 2020 Albert Jané, per la traducció © 2020 A K I A R A books, SLU, per aquesta edició

Imprès a Catalunya: @Agpograf_Impressors Dipòsit legal: B 9.346-2020 ISBN: 978-84-17440-63-3 Reservats tots els drets

Aquest llibre s’ha imprès sobre paper Òfset Arena Natural Rough de Fedrigoni, amb un gramatge de 140 g/m 2 per a la tripa i de 300 g/m 2 per a les cobertes díptiques, cosides amb fil vist.

Aquesta obra ha comptat amb una ajuda de la Direcció General del Llibre, Arxius i Biblioteques de Portugal.

Aquest llibre s’ha imprès amb paper certificat FSC, que procedeix de fonts respectuoses amb la societat i l’entorn, i pot ser considerat un «llibre amic dels boscos».

Va néixer a la vora de la mar. Hi havia xarxes, vaixells, sorra i pedres suaus com la brisa. Estrelles i cargols de mar, i tardes de menjar síndria a l’embarcador. Hi havia cristalls suaus i rodons que regalava la mar. Hi havia una platja de còdols on les pedres feien petar la xerrada amb les onades sense parar: clic-clic, cloc-cloc, clac-clac. Ella va aprendre a parlar aquest llenguatge misteriós abans de saber dir el nom del sol.

La Nona tenia un amic. Era el seu veĂ­, el fill del forner.

Li duia dolços acabats de fer i, agafats de la mà , corrien costes avall fins a arribar a la platja.

Era l’únic a qui ensenyava els seus tresors més estimats: —Mira, tinc un sol petitet.

—Però… si és un cargol de mar —li va contestar en Martí.

—No, és un sol molt petit que brilla i que m’enlluerna.

Ara tinc una estrella per a mi sola… i per a tu, si la vols.

I, veus?, aquestes pedres tan suaus són les llengües de la terra. Sempre s’expliquen coses amb la mar, nit i dia. Ho vols sentir?

—Sí —va dir ell.

I es van posar a córrer un altre cop, sempre agafats de la mà, fins a la platja de còdols. Es van asseure sobre una roca. Van escoltar atentament. Era veritat; les pedres enraonaven, es donaven cops les unes contra les altres: clic-clic, cloc-cloc, clac-clac. Les ones contestaven, sense parar, fent un murmuri molt suau.

Van passar molta estona en aquell indret, ben junts, escoltant aquella conversa interminable. I ell va treure un dolç gairebé acabat de fer i se’l van partir. I es van fer un petó.

Després se’n van anar cap a casa. A la porta, abans de tancar-la, ella li va dir: —Un dia vaig explicar a la mestra que guardava un sol i les coses que vaig trobant. Em va dir que, si havia trobat un sol diminut, havia trobat un tresor. Que el tingués ben desat i sempre ben atès. Perquè totes aquestes coses que trobo, el que m’explica la mar quan m’hi acosto, o quan brama el mal temps, i tot el que em diuen les fulles seques de la tardor, de tot això se’n diu poesia.

—Ah, així doncs, a mi també m’agrada la poesia —li va contestar en Martí.

I en Martí va pensar que la poesia eren pedres i cargols de mar, i vidres molt suaus de coloraines, i una clau, i un tros de la xarxa d’un pescador, i una pila de fulles seques per terra. Que la poesia era això: un sol a la sorra o poder escoltar la conversa de la terra amb les onades.

La Nona va néixer en una illa, a la vora de la mar, i es feia preguntes que no li sabia respondre ningú.

Els seus ulls hi veien més, i la Nona ho havia d’escriure, perquè no se li escapés com la sorra entre els dits.

Un conte preciós sobre el naixement de la poesia i de l’amor.

ISBN

978-84-17440-63-3

9 788417

440633