Viladrau Festa Major 2011

del 7 a l’11de setembre

FESTA MAJOR VILADRAU 2011

monogràfic 75è aniversari de La Font de l’Oreneta.

L’homenatge, la font i l’home

festa major Viladrau 2011

Benvolguts veïns/es de Viladrau.

A Viladrau, tothom espera la Festa Major amb diferents anhels, però pels més petits i per la gent gran són dies especials, i la Comissió de Festes i el Consistori tenim cura de fer-ho el millor posible perquè tots ens ho passem molt bé.

Aquest any hi ha hagut la incorporació de nou jovent amb moltes ganes i força per dur a terme les tasques que comporta la realització dels diversos actes que tindran lloc durant els quatre dies. Ens han preparat jocs infantils, sardanes, ball de nit, dinar popular a la plaça, els balls típics de la Contradansa, el Ball del Ciri, el Ball Cerdà…

Amb aquestes ratlles els encoratgem a anar eixamplant la seva aportació a la comunitat viladrauenca i els felicitem a tots. Sabem que hi ha més joves que estan disposats a ajudar i que, per diferents motius, no s’atreveixen. Els convidem des d’aquí a que, sense cap recel, s’apuntin a donar suport a la Comissió.

També hem d’agrair les aportacions dels nostres incondicionals col·laboradors, de totes les persones, comerços, entitats i empreses, perquè, sense vosaltres, no seria possible l’organització de molts dels actes que es fan a Viladrau durant l’any. Així doncs, Moltes Gràcies.

Estrenem nova legislatura, i com a primer acte públic amb què arribem a tothom, voldria aprofitar l’ocasió per agrair a tota la població la confiança que ens heu demostrat i per dir-vos que, tant jo com la resta del govern municipal, estem a la vostra disposició per tot allò en què us puguem ajudar. És la nostra obligació com a dipositaris del vostre suport i també és la nostra voluntat com a servidors dels interessos del municipi. Tots junts podem tirar endavant, doncs tenim força i voluntat per afrontar moments difícils i sortir-ne reforçats.

Prepareu-vos tots per celebrar la nostra Festa Major amb simpatia i bon humor. Són dies per gaudir junts d’unes activitats que arriben un cop a l’any i que tots esperem.

Molt Bona Festa Major!

Francesc X. Bellvehí Busquets Alcade

3

festa major

Edició: Ajuntament de Viladrau C. Balcells i Morató 3 17406 Viladrau, Girona www.viladrau.cat recepcio@viladrau.cat Direcció i coordinació de continguts: Imma Gómez Regidoria de cultura de l'ajuntament de Viladrau cultura@viladrau.cat Correcció: Assumpta Anglada disseny: 88 comunicació visual (www.88.eu) impremta: Gráficas Oller Qualsevol forma de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació d'aquesta publicació només pot ser realitzada amb l'autorització de l'Ajuntament de Viladrau.

4

Anuncis Mesures: 1 / 6 de pàgina: 7,4 cm d'ample X 7,1 cm d'alt 1 / 3 de pàgina: 15,4 cm d'ample X 7,1 cm d'alt 2 / 3 de pàgina: 15,4 cm d'ample X 14,7 cm d'alt 1 pàgina: 15,4 cm d'ample X 22,3 cm d'alt Formats digitals de lliurament dels anuncis: 1. imatge: jpg o tiff, en escala de grisos amb una resolució de 300 ppp (punts per polzada) 2. arxiu pdf o eps, en escala de grisos a 300 ppp Lliurament dels anuncis: Si us plau lliurar els anuncis a: Departament de cultura de l'ajuntament de Viladrau recepcio@viladrau.cat

festa major Viladrau 2011

Comissió de festes Benvolguts, Aquest any volem donar-vos la benvinguda d’una manera diferent. Volem pregonar les ganes i la il·lusió amb què novament rebem la nostra festa popular.

Si busquem al diccionari el significat de “pregó”, es diu: “ discurs elogiós en el que s’anuncia al públic la celebració d’una festivitat i se l’incita a participar en ella”. Doncs bé, aquest és exactament el missatge que us volem traslladar.

Viladrauencs i viladrauenques, us demanem que vingueu a gaudir de la nostra Festa Major, la nostra festa popular, la de tots. Com sempre hem dit, la Festa Major és del poble i per al poble.

Som molts els que treballem perquè aquests dies tot funcioni, i molts dels que llegiu la nostra benvinguda segurament estareu pensant que anys enrere vosaltres us trobàveu en el lloc que avui nosaltres ocupem. Per tant, és clar que durant anys el poble ha treballat perquè aquesta festa sigui possible. A tots vosaltres, gràcies.

Però ara ens toca novament a nosaltres, i realment perquè la festa sigui completa és imprescindible que tots hi participem, cadascú a la seva manera.

Per tots nosaltres, aquesta és la festa anual més rellevant. Quan arriba el final de l’estiu, esperem amb entusiasme que arribi el dia 7 de setembre per despedir l’estiu com cal, alguns per tornar a cole i d’altres perquè la tornada a la feina ens espera. Però el que realment fa gran la nostra Festa Major, és la participació de tots els que estimem Viladrau, tant dels que vénen de fora com dels que hi vivim.

Però… deixem-nos de romanços! Realment el que volem, és convidar-vos a que vingueu a gaudir-la amb nosaltres!

Us esperem.

Des de la Comissió us desitgem una MOLT BONA FESTA MAJOR’11.

5

festa major

Alegria, participació, responsabilitat

Tota Festa Major és sinònim d’alegria, diversió, festa, música, balls, gresca… i també és sinònim de trobada de persones, convivència, participació, amistat… Si això és així, es podria dir que tota festa major té dos moments que han d’anar sempre de bracet: d’una banda, tota festa major és una invitació a sortir de la rutina i de les preocupacions habituals de cada dia -una invitació a “desconnectar” uns dies, com se sol dir- i, d’altra banda, demana la participació activa, responsable i generosa de tothom. D’alguna manera, aquests dos moments ens fan adonar que, per passar-s’ho bé, per fer una bona festa, no cal esperar-ho tot de fora, és a dir, que hi hagi moltes activitats per triar, sinó que també cal que els ciutadans, amb la nostra presència i participació, donem el màxim de relleu possible a les activitats. No hem d’esperar només que la festa major sigui divertida –o que ens diverteixin- sinó que nosaltres també hi hem de posar el nostre gra de sorra personal per fer-la divertida, lluïda i el màxim d’alegre, i això és possible aconseguir-ho del tot sense cap necessitat de “passar-se” en res.

La parròquia, que forma part del poble, no pot fer altra cosa, i ho fa amb satisfacció, que unirse a la Festa Major. Per això, el dia 8 de setembre, festa del Naixement de la Verge Maria -festa popularment coneguda com la festa de les “Marededéus trobades”- celebrarà una missa

solemne en honor de la Mare de Déu i, l’endemà, com sol ser costum en molts pobles de casa nostra, celebrarà una missa en sufragi dels difunts de la parròquia. Per tant, la parròquia també col·labora, des del lloc que li pertoca i amb allò que li pertoca, a fer Festa Major. La parròquia s’uneix i vol compartir amb tothom l’alegria d’aquests dies de Festa Major i desitja que els actes programats gaudeixin de l’acceptació general, siguin ben concorreguts i engresquin tothom a participar-hi. I, sobretot, la parròquia desitja, que aquesta participació estigui animada i presidida pel que hauria de ser l’abecé de totes les trobades i festes que mouen molta gent: la responsabilitat, el civisme, el respecte envers tothom i l’amistat.

Només si sabem tenir presents aquests valors, que és a l’abast de tothom practicar-los, s’aconseguirà que la Festa Major, sense deixar de ser divertida i alegre, sigui una nova ocasió per fer créixer l’anomenada de Viladrau i de tots els seus habitants.

Que la Verge Maria, el dia de la festa del seu naixement, vetlli per tots nosaltres, beneeixi totes les famílies del poble, ens doni salut i pau personal, familiar i social i que, en aquests temps de crisi econòmica, ens ajudi a guanyarnos dignament la vida i ens doni el seny necessari per no caure al parany de viure per sobre de les nostres possibilitats.

El mossèn

Festa Major 2011: actes religiosos Dijous, dia 8 de setembre, festa del Naixement de la Verge Maria, a l’església parroquial, missa solemne a les 12 del migdia.

6

Divendres, dia 9 de setembre, a l’església parroquial, a les 10 del matí, missa en sufragi dels difunts de la parròquia. Recordarem especialment tots els viladrauencs que han mort des del setembre del 2010 fins al dia d’avui.

festa major Viladrau 2011

Programa

7

19:30 Pregó de Festa Major a càrrec de Salvador Casaseca a la Plaça Major 24:00 Obertura Festa Major. Poliesportiu

8

dijous

11:00 Inauguració de la Rotonda.

Amb l’assistència del Director dels Serveis Territorials de Girona de Territori i Sostenibilitat, Josep Cortadellas.

12:00 Ofici de Festa Major.

13:00 Contradansa i Sardanes a la Plaça Major.

Cobla Girona 17:00 Ball del Ciri i Sardanes a la Plaça Major.

Cobla Girona 23:00 Ball a la Plaça. Duet Clau de Sol. En acabar discoteca al Poliesportiu

9

divendres

75è Aniversari de la Font de l’Oreneta. (s’avisarà de l’hora) 17:00 Manualitats per a la canalla a la Plaça Major a càrrec de Montse Albareda, Alba Viñas i Alba Portell.

23.30 Concert de rok al Poliesportiu. Limoncello i Gertrudis.

En acabar discoteca.

10

dimecres

dissabte

10:00 Jocs de cucanya per als petits a la Plaça Major. A càrrec de Comissió de Festes i Punt Jove.

13:00 Festa de l’Escuma “Spexen” al Mas el Torrent.

16:00 Tir al Plat a la Casa Nova de les Corts.

17:00 Animació Infantil a la Plaça Major.

“Més que Tomàquet”.

19:00 Concert de Festa Major al Poliesportiu.

Orquesta Montecarlo.

22:00 Correfocs pel poble. Encendraires de Les Franqueses 23.30 Ball de Confeti. Orquesta Montecarlo.

Elecció de la Pubilla i el Mister Viladrau al Poliesportiu.

En acabar discoteca.

11

diumenge

9:30

11:00 14:00 17:00 18:00

Xocolatada per a petits i grans a la Plaça Major.

Gegants de Sant Hilari de Sacalm i Grallers i Capgrossos d’Espinelves.

Arrossada popular a la Plaça Major.

Ball Cerdà i Sardanes a la Plaça Major.

Cobla Ciutat de Mataró.

Habaneres a càrrec de “Mestre d’Aixa” i ron cremat a la Plaça Major.

17

dissabte

de 9:00 a 22:00 III Torneig de Futbol Sala Femení al Poliesportiu.

7

Petits retalls de festa

Cascada estel.lar d'alegre enrenou, s'agita de nou i esclata a la llar.

Poncella enyorada que brota a l'estiu, portant bon caliu a la nit, daurada.

Delirant s'hi perd complaent companya, tota la muntanya per lluir son verd i belluguen vent, braços a la fresca, conduint la gresca ... sobtadament.

Enllaçat tresor repica campanes, puntejant sardanes entremig del cor.

Amb tons d'esveltesa, tot enjogassat, crida l'envelat: cants de jovenesa!

Cada any repartit com estrelles cau, rebent Viladrau ... roses d'infinit i disposta flor, descobrint-se el Cel vesteix amb anhel ... la Festa Major!

Ramon Pagès i Pla

8

festa major Viladrau 2011

75è aniversari de La Font de l’Oreneta.

L’homenatge, la font i l’home monogràfic festa major Viladrau 2011 pàg. 10 a pàg. 39

9

75è aniversari de La Font de l’Oreneta.

L’homenatge, la font i l’home

festa major Viladrau 2011

Un record a la cultura

Quan celebrem el 75è aniversari de la font de l’Oreneta no estem solament recordant els fets que van passar el mes de maig de 1936; és també un reconeixement a un acte cultural que va tindre lloc en record del que havia estat poeta, Guerau de Liost i a la vegada polític, advocat, periodista i orador Jaume Bofill i Mates (Olot, 1878-Barcelona 1933). Un home culte, és a dir, una persona que tenia coneixement i que avui segueix sent un referent d’intel·lectualitat i de prohom de la cultura.

Un acte cultural és la manifestació més clara de la sensibilitat de la societat, respon a les facultats i als coneixements intel·lectuals de les persones i es tradueix en la pràctica d’algunes activitats de l’esperit humà. És un tipus de comportament i un sistema de disciplina social i, precisament això és el que van fer els artífexs de l’homenatge, Marià Manent (escriptor i poeta), Joan Mirambell (dissenyador de jardins), Joan Rebull (escultor), Josep Obiols (dibuixant i pintor) i Bonaventura Gassol (escriptor i polític), tots ells, homes “cultivats” en una o altra disciplina. La seva manifestació, el seu comportament social i de reconeixement a Bofill i Mates va ser un acte cultural, amb la reunió de diferents prohoms, com Bosch i Guimpera, Carles Riba, Josep Mª de Segarra, Tomàs Garcés, Josep Pla, Felip Graugés, Pompeu Fabra, Joaquim Ruyra, Josep Carner, Clementina Arderiu, entre d’altres.

En aquell moment, ells, van fer cultura, basada en uns fets concrets i com a reconeixement a una marcada personalitat, una cultura raonada i manifestada amb un producte tangible, la font de l’Oreneta. Ara, nosaltres manifestem també el nostre reconeixement a una cultura del passat, una cultura que és una herència sense variacions però mostrada a través d’una conducta contemporània. Estem duent a terme un model de cultura prefigurativa prenent com a referent el que van fer i ho manifestem amb un comportament actual i amb uns patrons que nosaltres hem configurat i socialitzat, presumint del nostre record.

Imma Gómez Regidora de Cultura

13

75è aniversari de La Font de l’Oreneta.

L’homenatge, la font i l’home

festa major Viladrau 2011

75è aniversari de la font de l’Oreneta.

L’homenatge, la font i l’home Els més grans encara es recorden d’aquell dia, quan encara eren vailets, que se’n va fer una de grossa a Viladrau. Mai s’havien vist tants i tants cotxes al poble, d’aquells grossos i negres, de senyors, de senyors de debò.

Un munt de senyors que, en silenci, baixaven pels Vernets, pel camí del Torrent. Tots amb capell, alguns encara amb abrics llargs, camisa blanca, armilla, corbata o corbatí, totes les tonalitats del negre i del gris.

Lo bo i millor de Barcelona i més enllà.

Deien que havien deixat molt maca la font de l’Oreneta, que no n’hi havia cap altra com aquesta en tots els pobles del voltant. Deien que la festa era en homenatge al Sr. Jaume, el de Rusquelles, aquell home tranquil i amable que sempre es podia trobar corriol enllà, enmig del bosc, un xic encantat, rumiant qui sap què.

Encara algú recorda el dia que la van fer grossa a Viladrau. I recorda també, com va quedar astorat en veure que ningú no anomenava el Sr. Jaume. Els Bofill sí que hi eren, però tothom parlava d’un tal Guerau de Liost. Ara ves quin nom, també.

Marià Manent va engegar la proposta d’arranjar la font de l’Oreneta com a homenatge enllaçat al paisatge que tant estimava el poeta.

Bonaventura Gassol, en aquell moment Conseller de Cultura de la Generalitat, va acollir amb diligència el suggeriment i el va fer institucional.

Joan Mirambell, Joan Rebull i Josep Obiols van ser els artistes, artífexs materials de l’homenatge.

Representants de totes les institucions i estaments de Catalunya l’honoraren i lluïren amb la seva assistència.

23 de maig de 1936 Xavier López Vázquez Nacho López Martínez

Idea, guió i textos: Xavier López i Nacho López Fotografies: Xavier López i fons documentals diversos Edició: Ajuntament de Viladrau

15

75è aniversari de La Font de l’Oreneta.

L’homenatge, la font i l’home

Jaume Bofill i Mates, Guerau de Liost i viceversa Guerau de Liost. Poeta

Jaume Bofill i Mates Olot, 1878 – Barcelona, 1933 Poeta, orador, periodista, polític, advocat i prohom

“Guerau de Liost va ser un poeta que, en la seva primera etapa, des d'una òptica noucentista, volgué ser útil a la comunitat com a vertebrador d’un programa, d’una empresa cultural, atrevida i renovadora. Un programa que havia de significar un replantejament global de la realitat que li havia tocat de viure.”

Enric Bou

“Guerau de Liost va ser un poeta d’autèntica fidelitat temàtica: d’entre els seus temes se’n destria d’una manera especifica: l’amor a la natura.”

“La seva primera època, com a poeta, es caracteritza per una obsessió nominalitzadora, de definició exhaustiva d’uns llocs, d’una gent i de l’atavisme que els lliga. Aquesta època queda ben reflectida en La Muntanya d’Ametistes.”

“Un poeta de la més pura nissaga, un poeta fort, vigorós d’una expressió lírica que no desborda mai, ni consent cap vana pèrdua.”

“La millor part de la seva obra no és altra cosa que l’expressió del seu enamorament pel Montseny.”

Marià Manent “La seva poesia s’insereix en un entorn que estima i que coneix. Se’l fa seu i es fa seu.”

“Un llenguatge murmurador que encarna, en aquesta simbòlica muntanya del Montseny, el més noble de la raça catalana.”

Ventura i Gassol

16

“El Montseny és en la seva obra el símbol de la puresa, del paradís perdut, de les formes de relació perfectes.”

Enric Bou

“El Montseny és la meva pàtria poètica. Molts versos són dictats per la melangia anual de deixar-los en venir la tardor.”

Guerau de Liost a Tomàs Garcés “En els darrers anys de la seva vida, s’atansa als plantejaments estètics del postsimbolisme. La seva veu interioritzà i observà la realitat exterior des d’un jo íntim. Fruit de la lucidesa de l’home madur, es refugia en la pròpia intimitat i en la previsió de la mort. Aquests moments queden ben descrits en Ofrena Rural.”

75è aniversari de La Font de l’Oreneta.

L’homenatge, la font i l’home Guerau de Liost. Poeta

La Muntanya d’Ametistes. Primera obra de l’autor. Classificada dins el noucentisme més pur.

Sàtires.

Per a molts crítics, el millor llibre de poemes de Guerau de Liost.

“Guerau de Liost també sap retratar en caricatura la Barcelona burgesa i menestral del tombant de segle.

Escriu amb tendresa i humanitat però també amb una crítica fiblant, de vegades irritada.”

“Broda com ningú la ironia i el somriure contingut per sota el nas. Guerau de Liost no és mai equívoc ni escèptic, només profundament perspicaç.”

Jordi Galvez “Fou un poeta del noucentisme pur: el culte a la muntanya del Montseny com a escenari on es mouen els homes, les besties i els éssers fantàstics (fades, paitides, follets...) i on la natura pren un relleu humà contrapunt de l’aire llòbrec i monumentalista del modernisme.”

Ofrena Rural.

Obra intimista, entre l’amor i la mort, de la darrera època.

festa major Viladrau 2011

L’Altra Concòrdia.

Obra política escrita com a rèplica a La Concòrdia, de Francesc Cambó

“En les seves últimes obres és on s’afina al màxim el seu do líric i el seu intimisme cristià, vibrant, i malgrat les tendències a un cert barroquisme, cerca una expressió purificada, nua.”

Universitat Oberta de Catalunya “La literatura de Jaume Bofill i Mates té una substància catalana única i un barcelonisme de la més pura autenticitat.”

Josep Pla “Precís per l’afinament del burí i per la seva agudesa, els mots saborosos o cristal·lins, una imatgeria sovint preciosista i unes exactes observacions camperoles.”

Lluís Nicolau d’Olwer i Jaume Bofill i Mates, fundadors d’Acció Catalana.

“Literàriament va marcar l’abandonament de les posicions excessivament militaristes d’inicis de segle, i tot plegat és tradueix en un interès per una poesia menys afectada retòricament, més sincera, en la que la imatgeria respon a una recerca d’efectes musicals, sensorials i en una línia propera a la suggestió mallarmeana.”

Enric Bou “La poesia de Guerau de Liost és la quintaessencia del noucentisme, però eludeix el classicisme i la mediterraneïtat. Al voltant de 1920 es distancia del noucentisme i comença una nova etapa poètica, amb menys retòrica i més personal: dedicada a la natura, l’amor i l’humor.”

“Guerau de Liost és un alquimista de la poesia.”

Garriga Miró

17

75è aniversari de La Font de l’Oreneta.

L’homenatge, la font i l’home

Jaume Bofill i Mates, Guerau de Liost i viceversa Guerau de Liost. Polític

(1) Pseudònim d’Eugeni d’Ors

“La seva obra estadista s’inicia amb la seva incorporació a la direcció de la Joventut Nacionalista de la Lliga Regionalista de Catalunya.”

Enciclopèdia Catalana “Esdevingué polític per un deure cívic i patriòtic i se’l considera un dels primers oradors de la Catalunya contemporània. A part d’articles literaris, paradigma de la millor prosa, escriví, i molt, sobre temes polítics des d’un angle d’un nacionalisme insubornable.”

“La llengua catalana és l’única forma d’expressió política i pública de totes les corporacions, com a expressió externa de la vida catalana.”

Jaume Bofill i Mates “Guerau de Liost tingué una intervenció decisiva, com a polític, en la liquidació del noucentisme – defenestració de Xènius(1), escissió de la Lliga... –, abans que el cop d’estat de Primo de Ribera no sentenciés la maniobra de forma irreversible.”

Enric Bou “Com a orador la seva veu era com la d’un solo de violí.”

Miquel Coll i Alentorn

18

“Va portar a terme la campanya en pro de la utilització del català a l’Ajuntament de Barcelona i la catalanització de la Universitat. També com a regidor de Barcelona va impulsar el sistema pedagògic Montessori a Catalunya.”

“En els seus parlaments, Bofill i Mates llançava flors que tenen precisament l’espina en els pètals.”

Farreras i Duran “Bofill combina l’herència catalanista amb un ideal reformista – social democràtic i republicà – com a única possibilitat que solucioni la crisi espanyola i el problema autonòmic català. Abandona la Lliga Regionalista i, juntament amb Nicolau d’Olwer, crearà i presidirà Acció Catalana.”

“Catalunya ha d’ésser nacionalista, democràtica i liberal, postulats implícits que es requereixen mútuament.”

“La intromissió de partits generals espanyols a Catalunya, per autonomistes o federalistes que siguin o es diguin, contradiu els principis essencials de la nostra catalanitat. ” Jaume Bofill i Mates

75è aniversari de La Font de l’Oreneta.

L’homenatge, la font i l’home Guerau de Liost. Polític

“L’acostament a Rovira i Virgili des d’Acció Republicana, forjarà una nova formació: el Partit Catalanista Republicà. ” XTEC.cat “Abandona el Partit Catalanista Republicà i reingressa a la Lliga, ara redenominada Lliga Catalana.”

“Bofill no te una visió destructiva de les formacions polítiques, com ho demostra el seu compromís i la seva militància. Bofill vol situar el partit polític al lloc que li correspon, com a eina de servei nacional, defugint situar l’ideal nacional al servei del partit.”

Manuel Canals “La espiritual elegancia y la limpieza moral de Bofill i Mates chocaron con las tácticas duras y poco escrupulosas de la lucha política que precedió a la proclamación de la República (1931). Establecido el nuevo régimen, nuestro autor fue diputado en la Asamblea que aprobó el proyecto de Estatuto de Autonomía para Cataluña, llamado de Nuria.

Sin embargo, alarmado y herido en sus sinceras convicciones de católico por las medidas republicanas que tendían a reducir la libertad de la Iglesia, abandonó su partido y reingresó sin gran entusiasmo en la Lliga Regionalista.”

Infobiografies.com

7

festa major Viladrau 2011

eixos

de l'equilibri polític

Per a Bofill l’equilibri polític es desenvolupa en 7 eixos: 1. Cal que tota societat es governi a si mateixa, si és que no vol perdre la seva dignitat.

2. L’equilibri polític s’ha de fonamentar en l’equilibri social. L’individu ha de participar en el màxim d’associacions possible a les seves forces i al seu abast.

3. Representativitat nacional i exercici de l’autonomia. L’estat espanyol té el deure de reconèixer Catalunya com a nacionalitat política amb els drets i prerrogatives que li pertoquen.

4. Els organismes polítics executius han de ser portats per tècnics especialitzats. És realment ridícul que només per a la funció més alta, més difícil i més transcendental per a la nació, serveixin indistintament, i per a totes les especialitats, tots els homes.

5. És innecessària, l’opinió pública com a força de voluntat extraparlamentària. Ha de tenir el simple paper de tribuna pública i donar nous punts de vista al criteri dels governants.

6. Els partits polítics i els organismes socials són incompatibles.

Els partits polítics imposen l’individualisme social i el socialisme alhora. Provoquen l’absentisme, l’embrutiment moral, l’esclavatge i el servilisme.

Els seus programes preestablerts produeixen l’anul·lació de tot criteri.

Els programes són receptes inservibles davant problemes nous. El criteri, si és ben format, perdura.

7. Calen esperits o tendències polítiques que es diferencien dels partits en què són el producte espontani i desinteressat a l’obra comuna, a la pàtria comuna.

19

75è aniversari de La Font de l’Oreneta.

L’homenatge, la font i l’home

Jaume Bofill i Mates, Guerau de Liost i viceversa Guerau de Liost. Home

(2) petita flor bosquerola (3) follet entremaliat del folklore anglès

“La personalitat de Guerau de Liost podria ser definida amb uns mots de T. S. Eliot: “Fer coses útils, no parlar desmesuradament i contemplar la bellesa, és suficient per a la vida d’un home”” Enric Bou

“L’origen viladrauenc de la família fou un lligam material i moral que no féu sinó aprofundir d’una manera particular amb la pràctica de la poesia.”

Enric Bou

“En el gest d’assenyalar un bosc o una collada, en la manera que pronunciava, talment absorbint-los, els mots de la toponímia local, hi havia un mon de tàcita tendresa.”

“La Catalunya moderna no ha tingut cap mestre de la paraula més gran que Bofill. Sentir-lo era com un encantament. Quan el sentíem feia la il·lusió que érem un gran poble.”

“El recordem a l’estiu, vestit de blanc, cofat d’una pallola fina, lluint-li els ulls darrera el cristall com uns grans miosotis(2) meravellats sota l’aigua pura.”

Marià Manent

“Bofill i Mates va ser un home admirable, un lleial amic, un sembrador de bondat.”

Francesc Sitjar

“Bofill era un catalanista integral, sovint intransigent en aquesta dimensió, però alhora ordenat, minuciós i reflexiu, disciplinat. Un poeta perdut a la selva política com digué un dirigent d’Acció Catalana.”

20

“En l’ingressar a la redacció de la Veu de Catalunya, de la que arribarà a ser redactor en cap, signava sovint amb el pseudònim de Puck(3).”

“Jaume Bofill, l’home que ha sabut fer de la sàtira una gramàtica i de la glòria un bon govern.”

J.M. López-Picó

75è aniversari de La Font de l’Oreneta.

L’homenatge, la font i l’home Guerau de Liost. Home

festa major Viladrau 2011

Rusquelles.

Casa pairal de Jaume Bofill i Mates a Viladrau.

“Josep Carner li va posar el nom poètic. Ell, ja havia escollit el de Liost (confessa l’origen en el veïnat monsenyenc al voltant de Santa Maria de Lliors o Liors): Vaig batejar-te això sí. Tu mateix –darrera dels inicis verdaguerívolset decidires pel cognom, tret del repertori toponímic del Montseny, de Liost; i em demanares un nom, i jo te’l vaig escollir gòtic i catalanesc” “L’any 1922 Jaume Bofill i Mates, com a diputat, va presentar una moció, davant el Consell Permanent de la Mancomunitat de Catalunya: el Montseny ha de ser declarat Parc Nacional de Catalunya. És la Muntanya en la que la Ciutat ha de ser posada a prova. Ha d’humanitzar-se la muntanya pel contacte intel·ligent de la Ciutat, i ha de humanitzar-se la Ciutat pel contacte sensitiu de la Muntanya.”

Joan Ignasi Castelló

“Jaume Bofill és essencialista, la nació és l’essència i, dins d’aquesta, la llengua és l’element distintiu fonamental, amb ella la geografia, el costumari català i la consagració dels sentits de llibertat i autoritat, forneixen un nacionalisme biològic, lliberal-conservador historicista.”

“Bofill i Mates té tres móns d’evasió: el de la poesia, la torre de vori de la seva llar i la visió lluminosa, de somni, del Montseny ” Jaume Bofill i Ferro “Un sòlid cristianisme i el seu esperit franciscà marcaren la seva persona al llarg de tota la vida: professional, social i personal.”

“Home d’integritat absoluta en els seus ideals, es troba que aquests, en la seva integritat, no encaixaven del tot ni a la dreta ni a l’esquerra.”

“Hereta de la família paterna una catalanitat d’inspiració romàntica, un tradicionalisme que el condiciona de manera predeterminada.

En la seva teoria de la nacionalitat trobarem sovint referència a un integrisme evolutiu.”

Manuel Canals “Jaume Bofill i Mates, un home profundament catòlic –de “místic” el qualificava Mn. Tusquets –, però d’un catolicisme lliberal.”

Hilari Raguer

“Cada bon català personifica Catalunya, ha de ser prudent i heroic per fer honor a la responsabilitat d’aquesta representació.”

Jaume Bofill i Mates

21

75è aniversari de La Font de l’Oreneta.

L’homenatge, la font i l’home

Els Artífexs Marià Manent i Cisa

Marià Manent i Cisa Barcelona, 1898-1988 Poeta, traductor, crític literari i autor de llibres de memòries

De ben jove estableix relacions epistolars i personals amb escriptors reconeguts com Joaquim Ruyra i, sobretot per qüestió generacional, amb poetes com Josep M. López-Picó, Carles Riba i Eugeni d'Ors. Als vint anys ja va publicar el seu primer llibre de poemes, La branca.

Durant la seva època acadèmica rep una sòlida formació en idiomes estrangers, sobretot francès i anglès, que li facilita la descoberta dels autors que marcarien posteriorment la seva obra poètica i la seva carrera de traductor.

Format en el noucentisme, la seva poesia deriva cap al simbolisme i la “poesia pura”.

Marià Manent és autor d’una obra compacta.

Josep Mª Castellet escriu: “La seva obra s’ha de considerar, unitàriament, com una de les creacions poètiques més homogènies, sensibles i cultivades de la literatura catalana del S. XX servida amb un llenguatge ple de matisos, d’una extrema puresa i d’una volguda contenció.”

22

És remarcable la perfecció i l’estil de les seves traduccions, especialment les de lírica anglesa: Yeats, Thomas, Blake..., i les versions i interpretacions de poesia xinesa on, més que la fidelitat literal, busca mantenir l’esperit i el to de cada poema.

També cal destacar les primeres traduccions al català del Llibre de la jungla de Rudyard Kipling i Peter Pan de J. M. Barrie.

Especialment famosos van ser els seus dietaris que escriu de manera intermitent durant tota la seva vida. En un principi no volia que fossin publicats perquè els reservava una destinació personal: “Anotava les coses per a mi, obsedit per la voracitat del temps que tot ho esborra.”

Va ser el representant català del PEN Club en el congrés d’Edimburg (1934) i va participar activament en el congrés celebrat a Barcelona (el PEN Club és una associació internacional d’escriptors que defensen la comprensió entre totes les cultures mitjançant la literatura i treballen intel·lectualment per la pau entre els països).

75è aniversari de La Font de l’Oreneta.

L’homenatge, la font i l’home Els Artífexs Marià Manent i Cisa

festa major Viladrau 2011

La Guerra Civil espanyola li suposa un daltabaix. Catòlic, conservador i catalanista, expressa en diverses anotacions del seu dietari un escepticisme envers la capacitat constructiva dels promotors de la revolta.

En relació a la seva actitud política i social, llegim en la biografia elaborada pel seu fill Albert: “Manent vivia amb entusiasme actiu i fins amb apassionament el combat contra el franquisme. La vaga dels usuaris del tramvia (1951), la campanya contra Galinsoga, director de La Vanguardia (1959) o la detenció de Jordi Pujol (1960) eren fites d’aquest combat.

El nom de Manent era cotitzat per signar manifestos culturals o cívics de protesta.”

El vel de maia, magnífic dietari escrit des de Viladrau durant la guerra Peter Pan, primera traducció al català de Marià Manent L’Herbolari, on Marià Manent i la seva família van passar llargues temporades durant la guerra i la postguerra.

23

75è aniversari de La Font de l’Oreneta.

L’homenatge, la font i l’home

Els Artífexs Joan Mirambell i Ferran

Joan Mirambell i Ferran Barcelona, 1892 - 1983

És veritablement difícil trobar informació sobre Joan Mirambell; no concedia entrevistes i no li acabava d’agradar que es publiques rés sobre ell. Era una persona especialment discreta.

Però la seva obra, innovadora, gran en nombre i en hectàrees li fa de cronista.

Dibuixant i dissenyador de jardins

Ben aviat va deixar la feina de casa, dedicada a la indústria tèxtil, per formar-se com a artista i científic: dibuix, pintura i botànica.

Aquests van ser els eixos que el van portar a la seva gran passió, la creació d’espais enjardinats.

En el seus inicis va treballar de dibuixant, il·lustrant El mal caçador, del seu amic Josep M. De Segarra i fent classes de dibuix a l’Escola Municipal de Mestres.

Un dels seus primers treballs a l’engròs, van ser els esgrafiats de la casa Colldeforns de Barcelona (Via Laietana,12).

La seva passió per la natura el va portar, de la mà del Centre Excursionista de Catalunya, a conèixer a fons els paisatges del nostre país.

24

Va realitzar magnífics i nombrosos jardins per a les famílies benestants de Barcelona i va ser el responsable de la nova remodelació paisatgística de Montjuïc en l’Exposició Universal de 1929.

Deixeble de l’Acadèmia Galí. Membre del Cercle de Sant Lluc. Inspirant-se en el Montseny, pintava escenes de bosc on la figura humana s’inseria en una estructura contingudament abarrocada, típica del Noucentisme conreat pel seu mestre.

Va participar en les Exposicions de Belles Arts de Barcelona del 1919 i el 1920. Dedicat al disseny de jardins, va assolir el més gran dels prestigis. Va publicar El Jardí Meridional (1934).

El seu treball està íntimament lligat al de l’arquitecte Duran i Reynals, amb qui va treballar amb un encaix quasi perfecte.

Joan Mirambell i Ferran va arranjar i dissenyar el 1936 –amb una doble plaça entrellaçada per graons i pollancres– la font de l’Oreneta, de Viladrau, per homenatjar Guerau de Liost.

75è aniversari de La Font de l’Oreneta.

L’homenatge, la font i l’home Els Artífexs Joan Mirambell i Ferran

festa major Viladrau 2011

Al jardí, les pedres es barrejaven amb refinament amb una antològica mostra botànica del lloc, des dels donzells, els blauets, les roselles, els clavells de pastor fins a les consoldes de flors morades.

La voluntat d’integrar l’arquitectura en el paisatge, conjuminar la vegetació amb l’espai i remodelar l’entorn a la mida de l’home, fan de Joan Mirambell, més que un dissenyador de jardins, un veritable arquitecte de la natura.

Joan Mirambell a la font de l’Oreneta (pàg. esquerra) Els famosos jardins, Pinya de Rosa a Blanes, de Joan Mirambell La font de l’Oreneta acabada d’arranjar

25

75è aniversari de La Font de l’Oreneta.

L’homenatge, la font i l’home

Els Artífexs Joan Rebull Torroja

Joan Rebull Torroja Reus, 1899 - Barcelona, 1981 Dibuixant i Escultor

Va començar la seva vida artística al costat de Pau Figueres, a l’escola de La Llotja i al taller del marbrista Bechini. Fundador, conjuntament amb Mestres, Viladomat i Grenyer, del grup conegut com Els Evolucionistes, que pretenia donar rèplica al noucentisme, va residir uns anys a París on es va relacionar amb Pablo Picasso.

Diputat de l’Estat Català al Parlament de Catalunya, va marxar a l’exili en finalitzar la Guerra Civil Espanyola, exili del qual no va tornar fins a l’any 1949.

Durant la Guerra Civil va ser vocal del Comitè d'Incautacions d'Obres Culturals a la ciutat de Tarragona. Juntament amb Ignasi Mallol, va vetllar per salvar el patrimoni cultural eclesiàstic, els monuments romans, el patrimoni bibliogràfic i documental. Al mateix temps van impulsar nombroses excavacions arqueològiques.

De tornada a Catalunya va realitzar diversos monuments per a algunes ciutats catalanes així com treballs per al Monestir de Montserrat i el Palau de la Música Catalana.

26

Poc abans de morir va ser guardonat amb la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya.

Dins la seva obra es poden destacar la façana del pavelló espanyol a l’Exposició de Nova York, el sarcòfag de l'Abat Marcet per al Monestir de Montserrat, el monument a Ruyra a Blanes, l’estela funerària de Carles Riba, el gran monument al Camp de Reus i la Venus Mediterrània de S’Agaró.

També va ser impulsor del projecte Le Théâtre de la Mode de la Chambre Syndicale de la Couture Parisienne.

Exiliat a Nova York, va rebre un homenatge per part del seus col·legues catalans; entre ells, Salvador Dalí, que va enviar el següent telegrama: “Cuidado que rebull, diem a Catalunya. Al nostre país hi ha, en efecte, la superstició que les coses rebullides perden el gust i les qualitats alimentàries. Doncs, bé: des que Rebull ha fet la rebullida, des d’aquelles exposicions de Barcelona, s’ha convertit en el més gran escultor del món.”

75è aniversari de La Font de l’Oreneta.

L’homenatge, la font i l’home Els Artífexs Joan Rebull Torroja

festa major Viladrau 2011

Fill del noucentisme i gran dibuixant, després d’una etapa d’experimentació avantguardista va arribar, amb profund domini de l’ofici, a una escultura directa i antiretòrica, basada en una visió serena i essencial de la realitat. Hom la pot definir com un retrobament de la font del classicisme, del qual mai, però, va copiar les conseqüències. Fou la màxima figura de l’escultura catalana de la seva generació i un dels ponts culturals més sòlids entre el món català d’abans de la guerra i el de la postguerra.

Joan Rebull a la font de l’Oreneta abans de ser arranjada. (pàg. esquerra) Sant Jordi, de Joan Rebull.

Barcelona, Avinguda Diagonal xamfrà Rambla de Catalunya. (esquerra) Estela de Joan Rebull a la font de l’Oreneta on es descriu el poema de Guerau de Liost. (dreta)

27

75è aniversari de La Font de l’Oreneta.

L’homenatge, la font i l’home

Els Artífexs Josep Obiols i Palau

Josep Obiols i Palau Barcelona, 1894 - 1967 Pintor, dibuixant i gravador

Va iniciar els estudis amb Joaquim Torres-Garcia a l’Escola de Decoració de Barcelona.

Va ser membre del Cercle Artístic de Sant Lluc i de l’Agrupació Courbet (grup artístic fundat amb l’objectiu de renovar plàsticament el noucentisme. Els caracteritzava encara un cert estil cézanneà i un gust per la claredat formal).

Molt influenciat, en els seus viatges a Itàlia, pels muralistes del tres-cents i del quatre-cents, va participar en l’Exposició Internacional pintant els interiors del Palau Nacional de Montjuïc.

Home polifacètic, dissenyador de maniquins de moda, va conrear tant la pintura mural com la de cavallet, il·lustrador de llibres i revistes, creador d’ex-libris per a gent famosa, expert en la tècnica del gravat, dibuixant de cartells per a diferents estaments i associacions i, fins i tot, va dissenyar paper moneda durant la guerra per a la Conselleria de Finances de la Generalitat de Catalunya.

Va ser escollit acadèmic de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi.

Per aquestes mateixes dates, J. Obiols freqüentava amb assiduïtat la tertúlia de La Revista, que es reunia al desaparegut Cafè de la Rambla.

Noms importants de la intel·lectualitat del moment, com Carles Riba, J. M. López-Picó, Rafael Benet, J. Millàs-Raurell, A. Esclasans, J. Creixells, J. V. Foix, etc., n’eren els integrants.

Amb alguns d’ells establí una gran amistat que duraria tota la vida, com ho evidencia l’abundant correspondència que encara es conserva al seu arxiu personal.

Josep Obiols és considerat un dels pintors més preeminents del noucentisme. Obres murals seves les podem trobar a la Cambra de Comerç i Navegació de Barcelona, a l’Institut de Cultura per la Dona, a la Casa de Correus, a la Sala del Bon Govern de la Casa de la Ciutat de Barcelona i en diverses dependències del monestir de Montserrat.

28

Algunes planxes de coure dels seus gravats es conserven a la Unitat Gràfica de la Biblioteca de Catalunya.

75è aniversari de La Font de l’Oreneta.

L’homenatge, la font i l’home Els Artífexs Joan Josep Obiols i Palau

festa major Viladrau 2011

A partir de 1930 començaren els estiueigs a Ca l’Herbolari. A Viladrau, la família Obiols coincidia amb les famílies Pàniker, Riba i Bofill i Ferro.

Obiols hi va pintar alguns carbons i olis amb paisatges de Viladrau i de Ca l’Herbolari.

Josep Obiols davant d’una de les seves nombroses obres religioses. (pàg. esquerra)

No ha d’estranyar el fet que només exposés individualment en tres ocasions, si es té en compte el caràcter auster i poc propens a la publicitat que caracteritzà sempre la seva persona i el fet que després de la Guerra Civil se li prohibí exposar la seva obra.

Paper moneda, dissenyat per Josep Obiols especialment a l’Ajuntament de Viladrau.

Gravat al boix de la font.

Obra d’homenatge a Guerau de Liost (a dalt)

29

75è aniversari de La Font de l’Oreneta.

L’homenatge, la font i l’home

Els Artífexs Bonaventura Gassol i Rovira

Bonaventura Gassol i Rovira

Més conegut com a Ventura Gassol, va iniciar els seus estudis al Seminari Pontifici de Tarragona, que va abandonar 10 anys més tard.

La Selva del Camp, 1893 - Tarragona 1980

Va ser ànima activista de la Lliga Regionalista i es va fer amic de diversos poetes i músics.

Participant en la Conferència Nacional Catalana, va ingressar a Acció Catalana.

Escriptor i polític

Polifacètic, va conrear tots els aspectes de la literatura: el llibre de poemes La Nau, La cançó del vell Cabrés, un drama en vers, les novel·les El preu de la sang, El mur de roses i Mossèn Gabriel i el recull de poesies patriòtiques Les tombes flamejants.

(1) Lluís Companys proclama l’Estat Català de la República Federal Espanyola

Va publicar el drama La Dolorosa i amb Carner Ribalta va traduir Gianjali de Tagore i Lenin de Màxim Gorki.

30

També va ser col·laborador de la “Revista de Catalunya” en l’exili i va col·laborar, amb Higini Anglès i Josep Maria Batista, en la recerca de cançons per al Cançoner Popular de Catalunya.

L’any 1961 fou elegit Mestre en Gai Saber als Jocs Florals celebrats a l’Alguer.

Va participar als fets de Prats de Molló l’any 1926 i fou detingut per la policia francesa a Perpinyà, essent traslladat a París on fou jutjat i condemnat juntament amb Macià i quaranta catalans més.

Fundador d'Esquerra Republicana de Catalunya, essent conseller de Cultura va promoure el decret pel qual s’establí el bilingüisme escolar i l’obligatorietat del català.

Intervingué en els fets del 6 d’octubre(1) i fou condemnat a trenta anys de presó, essent reclòs al vaixell “Uruguay” i després al Penal de Cartagena.

75è aniversari de La Font de l’Oreneta.

L’homenatge, la font i l’home Els Artífexs Bonaventura Gassol i Rovira

b

festa major Viladrau 2011

a

El seu esforç per salvar diverses persones perseguides a la rereguarda republicana, especialment clergues, el va enemistar amb les organitzacions que lideraven la persecució, sobretot amb els anarquistes.

Perseguit, doncs, per el seu propi bàndol, el 23 d’octubre de 1936 es va exiliar a França i el 17 de desembre va renunciar al càrrec de conseller.

El 1941 fou detingut pels nazis durant tres mesos i després va passar clandestinament a Suïssa .

En retornar a Catalunya va rebre el Premi d'Honor Jaume I al Saló de Cent de Barcelona

Albert Einstein (a) i Ventura Gassol (b) al monestir de Poblet (a dalt) Ventura Gassol amb Francesc Macià, a qui va seguir durant els anys d’exili. (a baix) Ventura Gassol, un esperit lliure fins a la vellesa. (pàg. esquerra)

31

75è aniversari de La Font de l’Oreneta.

L’homenatge, la font i l’home Els prohoms

festa major Viladrau 2011

Octavi Saltor i Soler Escriptor i polític Tinent d’alcalde de l’ajuntament de Barcelona. Va mantenir semiclandestinament la celebració dels Jocs Florals durant la postguerra.

Tomàs Carreras i Artau Filòsof i etnòleg Diputat del Parlament de Catalunya, representant de la Lliga Regionalista i catedràtic d’ètica de la Universitat de Barcelona.

Ramon d’Abadal i de Vinyals Historiador i polític Director de La Veu de Catalunya i cofundador d’Acció Catalana. Va contribuir a la creació de l’Institut d’Estudis Catalans.

Pere Bosch i Gimpera Arqueòleg i prehistoriador Rector de la Universitat Autònoma de Barcelona. Una de les personalitats científiques catalanes més reconegudes internacionalment.

Joan Santamaria i Monné Jutge i escriptor Representant de l’Ateneu Barcelonès. Va escriure el primer formulari jurídic català. Vinculat a l’Agrupació d’Escriptors Catalans.

Carles Riba i Bracons Humanista, filòleg , traductor i poeta Col·laborador de Pompeu i Fabra en l’elaboració del Diccionari General de la Llengua Catalana i director de la Fundació Bernat Metge.

33

75è aniversari de La Font de l’Oreneta.

L’homenatge, la font i l’home

Els prohoms

Manuel Folguera i Duran Enginyer i polític President de l’Associació de l’Ensenyança Catalana i d’Unió Catalanista. Va ser qui va presentar a la reina regent les reivindicacions catalanes.

Francesc Planas i Dòria Pintor President del Reial Círcol Artístic de Barcelona. Va ser nomenat soci d’honor de la Sociedad de Pintores y Escultores de Madrid.

Josep M. De Segarrra i Castellarnau Poeta, novel·lista, dramaturg, periodista i traductor Va rebre la Cruz de Alfonso X El Sabio. Juntament amb Verdaguer és considerat el poeta popular català.

Manuel Bertran i Oriola Escriptor i poeta Conreà especialment la poesia religiosa. Autodidacta, va ser Mestre en Gai Saber. Casat amb la també poeta, Josefina Tura.

Tomàs Garcés i Miravet Poeta, advocat i professor universitari Creu de Sant Jordi, Medalla d’Or del Mèrit Artístic i Premi d’Honor de les Lletres Catalanes.

Ramon Aramon i Serra Filòleg i compositor de sardanes Creu de St. Jordi i Premi d’Honor de les Lletres Catalanes.

Vicepresident de la Unió Acadèmica Internacional.

34

75è aniversari de La Font de l’Oreneta.

L’homenatge, la font i l’home Els prohoms

festa major Viladrau 2011

Josep Pla i Casadevall Escriptor i periodista L’escriptor més popular i llegit de les lletres catalanes. Les seves cròniques són testimoni de la història del segle XX.

Jaume Bofill i Ferro Crític literari i poeta Redactor de les revistes Publicitat i Revista de Catalunya.

Un dels millors crítics catalans finament estilista.

Pau Vila i Dinarés Pedagog i geògraf President del Centre Excursionista de Catalunya. Pels seus estudis va rebre la Cruz de Bocayá, la més alta condecoració del govern de Colòmbia.

Felip Graugés i Camprodon Poeta i periodista autodidacta Mestre en Gai Saber i redactor de La Publicitat i El Matí.

Contertulià habitual de la intel·lectualitat catalana de Barcelona.

Pompeu Fabra i Poch Enginyer industrial i filòleg Fundador de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans. Creador de la normativa moderna de la llengua catalana.

Joaquim Ruyra i Oms Escriptor i traductor Mestre literari de Pla, Espriu i Ferran de Pol. Traductor de Schmidt, Molière i Scribe.

Considerat mestre insigne de les lletres catalanes.

35

75è aniversari de La Font de l’Oreneta.

L’homenatge, la font i l’home

Els prohoms

Carles Soldevila i Zubiburu Poeta, dramaturg, novel·lista i periodista Lletrat de la Mancomunitat de Catalunya. Director de les publicacions D’Aci i d’Allà, Quaderns Blaus i Biblioteca Univers.

Josep Pous i Pagès Escriptor, periodista i polític Director de la Institució de les Lletres Catalanes, de l’Ateneu Barcelonès i del Consell Nacional de la Democràcia Catalana.

Domènec Guansé i Saleses Periodista, novel·lista, traductor i editor Director de la revista Germanor. Promotor del Centre Català a Santiago de Xile.

Joan Alavedra i Seguranyes Escriptor i periodista Secretari de la Presidència de laGeneralitat de Catalunya.

Biògraf de Pau Casals i de Francesc Macià.

Josep Janés i Olivé Poeta i editor Director del diari Avui-Diari de Catalunya i de les col·leccions Quaderns literaris i Rosa del vents. Va ajudar molts escriptors catalans durant la postguerra.

Clementina Arderiu i Voltes Poeta i músic Considerada un dels principals talents poètics del moment.

Va obrir el camí de la poesia a les dones de l’època.

36

75è aniversari de La Font de l’Oreneta.

L’homenatge, la font i l’home Els prohoms

Josep Carner i Ribalta Polític i escriptor Redactor en cap , a París, del butlletí Estat Català. Un dels dirigents dels fets de Prats de Molló.

Lluís Vila d’Abadal Metge i polític Fundador de l’Agrupació Escolar Tradicionalista, cofundador d'Unió Democràtica de Catalunya. També va fundar el Diari de Vic

festa major Viladrau 2011

Josep Carner i Puig-Oriol Escriptor i polític Un dels primers militants d’Estat Català. Cap de premsa del Parlament de Catalunya i promotor del Comitè de Cinema de la Generalitat.

37

75è aniversari de La Font de l’Oreneta.

L’homenatge, la font i l’home

La Font de l’Oreneta Viladrau, 1936

(1) Font consagrada a les muses i que sorgí d’un cop de peülla de Pegàs.

Els qui, ran d’una font montsenyenca, rebérem de la mà el vas amb l’aigua profunda de la seva pròpia llegenda, l’hem de passar a noves mans sense que se’n vessi una gota.

I que, en el mite del cavaller Guerau de Liost, aquella font sigui com la de d’Hipocrene(1) en una cordial mitologia poètica, alhora selvàtica i símbol de perfecció.

Jaume Bofill i Ferro

38

Primera estela de Joan Rebull, a la vora del camí, pocs metres abans d’arribar, reprodueix el poema dedicat a la font per Guerau de Liost.

Voldria ser enterrat al peu d’aquesta font que endegà el pare.

Té campanetes arreu, d’aquelles que plaïen a la mare.

Un aire ben senzill hi porta els sorolls de la vila i neteja de brossa l’espill d’aquesta font tranqui-la.

Sovint amb el germà hi fèiem un atur, suats de la cacera.

En el seu bassal clar es mirava el llebrer, vanitós que era.

El berenar posava la muller a la taula que fa aquesta roca.

L’ombreja un castanyer: damunt la seva casolana soca un dístic em plauria del meu Josep Carner.

La gent ara en diu la “Font de l’Oreneta”.

Vora la teva font, fes, oreneta, el niu: faràs, demà, companyia al poeta.

75è aniversari de La Font de l’Oreneta.

L’homenatge, la font i l’home La Font de l’Oreneta

Segona esquela de Joan Rebull, sobre la mateixa font: Esculpit en relleu a la dreta en Guerau de Liost amb l’escopeta a la mà dreta i un mocador a la mà esquerra. A l’esquerra, el seu germà, amb el cos sobre la cama esquerra flexionada, en posició de descans i amb un got a la mà esquerra. Sortint d’entre les cames d’en Jaume, un gos, al costat i al terra, un sarró i dues peces caçades, dues llebres.

A la part inferior el dístic d’en Josep carner i que reclamava el poeta: Filla del cel, jo soc la Font de l’Oreneta, em descobrí l’ocell i em coronà un poeta Les obres d’arranjament de la font de l’Oreneta, Antoni Palou, van pujar a 8.648 pessetes amb 44 cèntims.

La major part destinada a picapedrers, paletes, peons i als 23 dies de despesa del Sr. Director.

festa major Viladrau 2011

Amor, si de la «Font de l'Oreneta» féssim, conjuntament, el darrer llit i podia emmotllar-te amb una estreta, liquen poètic de ton cos finit, escoltaríem, d’una campaneta a l’acústica arrel, aquell brogit de les abelles, irisada pleta, quan de l’obaga s’escurça la nit.

I, en venir les parelles venidores, enllaminides d’afalacs i móres, un instant sentiríem: – D’un poeta ací fou la despulla, ací l’amor –.

I l’aigua de la «Font de l'Oreneta» esdevindria tema de llaor.

Guerau de Liost

39

75è aniversari de La Font de l’Oreneta.

L’homenatge, la font i l’home

40

anuncis

anys, amb aparicions en mitjans de comunicació, ja sigui ràdio, premsa o televisió, sempre el nom de Viladrau ha anat per davant. De fet, avui mateix, mentre estava escrivint això, m’ha arribat una revista de cuina, amb més de 50.000 lectors, on surt una recepta meva, parlant de Viladrau.

Tenia molt clar que si havia arribat a aquest poble,per fer el que m’agradava, també havia de fer el màxim perquè anéssim agafats de la mà i fer més gran o més conegut el nom de Viladrau, pel bé de tots.

Apreciats veïns, amics i persones que em coneixeu o que heu sentit a parlar de mi.

He pensat que estaria bé utilitzar aquest espai per acomiadar-me de vosaltres.

Com ja sabeu, a partir del dia 1 de novembre ja no seré a Viladrau.

La meva intenció era continuar amb aquesta aventura de tenir un petit restaurant i poder oferir-vos el que he après durant 34 anys com a cuiner.

Crec que havia de dir-vos adéu, escrivint el que realment sento en marxar d’aquí.

No sé si ho he aconseguit, però sí que us puc dir que en tot moment he intentat ser honest, honrat, treballador i transmetre el meu amor pel meu ofici i pel poble que m’ha adoptat a mi i a la meva família. Per sort no ens en anem gaire lluny, cosa que ens permetrà poder seguir en contacte.

I si em permeteu transmetre-us una inquietud com a foraster, però amb una gran estimació per aquest poble, és que no us adormiu pensant que amb el nom ja ni ha prou; val molt la pena lluitar per aquest municipi i el seu entorn.

Gràcies a tots el que heu confiat els vostres estómacs en algun moment a les meves mans i gràcies a les persones que han intentat que no marxés de Viladrau, entre elles, el senyor alcalde Francesc Bellvehí.

Adéu i sempre a la vostra disposició.

Amb més de dos-cents esdeveniments culturals i gastronòmics fets a casa, en aquests 5

Salvador Casaseca Mb. 686452849

41

anuncis

42

anuncis

43

anuncis

44

anuncis

45

anuncis

produccions artístiques VICTORI PRODUCCIONS SL C/ Font i Quer nº9 08242 Manresa tel. 93 873 27 39 i 93 873 63 66 fax.93 873 26 76 www.espectacle.org victori@espectacle.org 46

anuncis

47

anuncis

48

anuncis

49

anuncis

Liquat de soja i beguda d’arros Liquats Vegetals, S.A. Ctra. de Vic Km. 1,23 - 17406 Viladrau (Girona) Spain Tel.: 93 884 80 69

C/ Jacint Verdaguer, 16 08510 Roda de Ter Tel.: 93 854 00 29 roda@rierapinto.com

50

anuncis

51

anuncis

52

anuncis

53

anuncis

Finca Privada per banquets Ermita Romànica per casaments Ctra. Sant Celoni a Sant Marçal, Km 28 Tel. i Fax.: 93 847 30 43 / 609 11 88 17 08460 Montseny (Barcelona) Viladrau www.hotel-santmarçal.com hsantmarcal@husa.es

54

anuncis

55

anuncis

Passeig Pietat, 5 Tel.: 93 884 93 22 Mòb.: 616 98 75 29 17406 Viladrau

Cases en Venda

609 17 03 54 - 639 31 84 68 56

Venda directa del promotor Lloguer amb opció a compra Finançament a mida www.montviladrau.cat

C/ Prat de l’orella

anuncis

Viladrau - Girona marcvigas@msn. com Tel.: 626 98 57 11

viladrau Gesti贸 Inmobiliaria i serveis

57

anuncis

Agustí Busquets

Construccions Àngel Rabat, S.A.

Plaça Major,17 - 17406 Viladrau Tel.: 93 884 90 72 - Fax.: 93 884 94 24 www.construccionsrabat.com oriol@construccionsrabat.com 58

anuncis

.

.

.

Ctra. de Vic, km-2 17406 Viladrau (Girona) Mòb.: 696 41 67 97 Josepzorita@telefonica.net

59

anuncis

60

anuncis

61

anuncis

62

anuncis

63

anuncis

64

anuncis

Servei de jardinaria i Manteniment C/ Nou, 2 17406 Viladrau Tel.: 93 884 81 39 - 93 884 81 53 Mòb.: 620 66 19 10

Jardineria i passatgisme ·Disseny ·Construcció i conservació ·Consultoria Ramón Calm Mussoll Mòb.: 659 94 55 40 Oriol Busquets Calm Mòb.: 659 58 41 87

C/ d’Arbúcies 35 1er 1era Viladrau (Girona) Tel.: 93 884 93 47 oriol.busquets@calm.com.es 65

anuncis

Plaça Major, 3 17406 Viladrau Tel. 93 884 83 98

dilluns tancat per festa setmanal

Bar - Restaurant Cuina casolana i carns a la brasa

C/ Pare claret, 1 - Tel.: 93 884 90 61 - 17406 Vildrau (Girona)

Transports Viladrau SCP Servei de Transport a tota Catalunya.

Telèfons de contacte: 625 448 430 625 115 924

66

anuncis

Servei de taxi

Telèfon 629 30 59 24 67

anuncis

68

anuncis

69

anuncis

70

anuncis

71

anuncis

72

anuncis

73

anuncis

Fes-te’n amic!

74

anuncis

Urbanització “Les Guilleries Us desitgem molt bona Festa Major

75

anuncis

76

anuncis

77

guia telefònica | telèfonos d'interés

Guia Telefònica Telèfons d’interés Telefons d'urgencies i de serveis Ajuntament Ajuntament 93 884 80 04 • fax: 93 884 90 11 Centre Cultural Europeu de la Natura Tel./Fax 93 884 80 35 Servei d’Informació Juvenil “El Torrent” 93 884 97 99

Urgències Urgències Policia municipal Jutge de Pau Mossos d’esquadra Vic Cia. Aigües (avaries) Bombers de Vic Bombers d’Arbúcies FECSA (avaries) Telefònica (avaries)

112 649 45 41 04 93 884 93 47 • 659 945 540 93 881 57 00 629 728 972 • fax: 93 889 35 82 93 885 10 80 972 16 24 35 902 53 65 36 1004

Urgències mèdiques Urgències mèdiques Consultori mèdic Centre Assistència Primària Osona Àrea Bàsica de Salut Vic Nord Ambulancia Creu Roja Hospital de Vic Farmàcia

061 93 884 94 02 93 889 02 22 93 889 10 12 93 889 55 55 93 702 77 77 • 93 889 11 11 93 884 91 09

Educació Escola “Els Castanyers” Llar d’infants “Les Paitides” AMPA Escola “Els Castanyers” AMPA Llar d’infants “Les Paitides”

93 884 80 87 93 884 80 62 93 884 80 87 93 884 80 62

Casal d’avis “Flor del Montseny”

93 884 80 50

Rectoria

93 884 92 07

78

guia telefònica | col.laboradors

Col.laboradors

Advocats

Buffet Simon Advocats

972 223 992 • Fax: 972 417 237

Alimentació i Fruita

Queviures Casa Pagès Fruites Jimenez, Vic

Monsoy Jacint Blancafort, Pròxim Supermercat Riera pintó SA Begudes M. Riera

93 884 90 57 93 889 08 92 • 93 889 31 30 • 93 885 56 59 93 884 80 69

Bars i Restaurants

Daina Bar-Braseria Bar-Restaurant “La Cerve” Club Viladrau Restaurant “El Molí de la Barita” Fonda del Racó Restaurant Mas d’Osor Mas “El Martí” La Solana Braseria Can Rosell Basset Restaurant Club Viladrau

93 884 83 98 93 884 81 77 93 884 91 05 93 884 91 62 93 884 90 61 93 884 81 84 610 505 692 • 93 884 90 20 93 884 98 35 • 690 736 113 93 884 81 40 93 889 02 12 93 884 91 05

Hotels i Cases Rurals

Masia del Montseny Hostal Bofill Bar-Restaurant Hostal de la Glòria, Hotel Mas Vilarmau Casa rural “Magnolia Blanca” Mas “El Segalas” Turisme Rural Hotel Husa Sant Marçal Gran Castanyer

93 884 80 14 93 884 90 12 93 884 90 34 659 446 613 630 750 603 • 93 884 94 95 93 884 91 34 • 615 312 548 93 847 30 43 • 609 118 817 93 414 66 81 • 650 838 112 Fax: 93 414 50 84

Benzinera

Estació Servei Viladrau

93 884 92 10

Caixes de cartró

Cartronatges Arxé

93 884 90 50

Carnisseries i Cansaladeries

Carnisseria Imma

699 475 895

93 884 90 60 93 854 00 29 93 884 81 23

79

guia telefònica | col.laboradors

Guia Telefònica

Cellers

El Celleret d’en Boom

620 703 580

Centres d’ensenyament

BCN Languages, Barcelona

CIEP Santa Marta

93 238 45 16 • 93 331 34 62 • 93 317 71 19 • 93 218 13 82 • 971 72 06 43 93 884 91 31

Construccions d’obres i promotors

En Frank Prittel Construccions Felix Castiñeira Obres Josep Zorita Crosas Revestiments Viladrau Construccions Àngel Rabat Obres i Serveis Viladrau Roca Rodona SL Construccions Marc Vigas Construccions Farrerons Enguixadors d’Osona SL Excavacions Jaume Casas

Excavacions Osona SA Excavadons Viladrau SCP MAU Enguixats Viladrau 253

93 884 80 59 • 626 336 162 620 995 558 93 884 93 22 • 616 987 529 696 41 67 97 93 884 93 68 • 609 347 937 93 884 90 72 659 749 731 93 884 81 72 • 629 855 948 626 985 711 93 884 93 42 • 679 902 885 93 851 12 13 93 851 18 67 • 609 129 055 • 620 244 074 93 887 05 71 93 884 90 84 • 686 966 831 669 377 523 93 884 93 51 • 627 43 06 30/31

Estetica i perruqueria

Louan Perruqueria Perruqueria Maria Perruqueria estètica Anna

93 884 93 02 • 972 872 150 93 884 93 22 • 630 072 691 93 884 90 82 • 689 942 365

Entitats bancaries

“La Caixa”

93 812 11 70

Escura-xemeneies

Germans Molist

93 881 21 86 • 93 889 30 27

Estanc

L’Estanc

93 884 98 18

Farmacia

Cristina Royo

93 884 91 09

Fisioterapeuta

Albert Sayós i Font

676 651 638

80

guia telefònica | col.laboradors

Floristeria i jardineria

Calm Associats

Josma Jardins Viladrau

Els Avets Vilajardi

93 884 93 47 • 659 945 540 • 659 584 187 93 884 81 39 • 93 884 8153 • 620 661 910 616 887 782 • 666 560 401 667 720 142

Forns i confiteries

Pastisseria i forn Viladrau Forn de Sant Pere Pastisseria Bomboneria Font

93 884 93 30 93 884 90 62 93 884 90 05

Fusteries

Josep Bancells Josep Creixans SL Mobles Ferne

93 884 91 91 93 884 80 38 93 889 50 68 • 669 632 920

Galeria d’art

Vilad’art

93 884 99 81

Gas-oil per calefacció

Combustibles M.B. (servei a domicili)

93 884 92 10

Gestoria, assesoria i assegurances

Profis Girona S&B Viladrau Gestió Catalana Occident

972 21 34 30 93 884 80 72 93 883 31 14 • 689 426 469

Immobiliaria

Viladrau Grup 5 Mont Viladrau

93 884 93 51 • 627 43 06 30/31 609 170 354 • 639 318 468

Lampisteria i electricitat

Albert Trias Carles i Ivan Garcia Josep Portet Musoll Santi Armengou i fill Rafel Viñas (electrodomèstics)

93 884 90 76 676 474 846 • 676 474 848 93 884 93 56 93 884 93 27 93 884 93 08

Merceria regals

Merceria Font

93 884 93 17

Pintor

Pintures Creus

93 884 90 79 • 678 338 984 • 690 328 701

Servei de taxi

Jaume Costa

629 305 924

81

guia telefònica | col.laboradors

Guia Telefònica

Serralleria

Giralt Serralleria SL Ukeia SCP Ironfit Inrtegen

618 268 770 • 609 159 766 653 813 742 93 889 70 59 93 812 27 34 • 659 268 551

Taller mecanic

Automecànica Viladrau

93 884 80 65

Transports

Transports Codina Gabriel Cantizano

Transports Viladrau SCP

93 884 91 74 • 609 308 383 93 884 80 43 • 629 667 893 • 609 603 489 625 448 430 • 625 115 924

Oci i entreteniment

Montoci (Serveis Turístics) Cristian’s events (disco mòbil) Club de Polo Sant Antoni de Viladrau Victori Produccions SL

660 054 004 • 648 809 262 628 515 956 • 652 478 588 93 884 94 26

Varis

Foneria Gomà, Magriñà SL Auxiliars d’explotacions energètiques Eurona

93 710 32 65 • Fax: 93 720 53 17 619 752 725 • 93 886 44 19 • Fax: 93 886 43 41 900 850 808

Associacions

Mancomunitat de pescadors Mancomunitat de caçadors de Viladrau Associació d’amics del Montseny Associació de Dones de Viladrau Moto club Viladrau Associació Excursionista kd ½ h

93 884 93 81 93 884 92 03

82

93 873 27 39 • 93 873 63 66 fax: 93 873 26 76

93 884 81 82 699 475 895 669 424 793 605 247 743

festa major Viladrau 2011

83