Entorn 1

3a època • Núm.1 • Gener, 2013

Entorn de Calvià Medi Ambient

Natura • Fauna i Flora • Canvi Climàtic • Litoral

L’adopció

és la millor opció

CANERA MUNICIPAL

(CTRA. DE CALVIÀ, Km 3)

Horari: de dilluns a divendres de 9 a 10 i de 17 a 18 h

Informació: de dilluns a divendres de 9 a 14 h tel. 971 23 32 28 Urgències: Policia Local, tel. 971 00 33 00

Presentació Entorn de Calvià és un nou projecte, una revista digital, que ha estat possible per la il·lusió i l’entusiasme d’un grup de persones que treballen a l’Ajuntament i que creuen no sols necessari sinó també imprescindible el coneixement de l’entorn actual i històric, del patrimoni humà i mediambiental de Calvià per situar els ciutadans en un ample i complex present arrelat en segles i fins i tot en mil·lennis d’història. Aquesta dedicació dels departaments de Patrimoni, Cultura, Medi Ambient, Joventut, Canvi Climàtic, Normalització i Comunicació no hauria pogut arribar a bon port -la difusió general- sense el suport general de la institució municipal.

La publicació vol ser una revista d’investigació o de coneixement i divulgació de temes relacionats amb la història, la natura, el patrimoni, les persones i la cultura de Calvià, escrita de manera planera i bona d’entendre per la major part dels ciutadans. És, en certa manera, hereva d’una altra revista que l’Ajuntament de Calvià va publicar en èpoques passades en format imprès. El primer número, que va sortir l’any 1987, es dedicava al medi ambient, tema també del número 1 d’aquesta nova època. No és sols casualitat. És també intenció de mantenir i divulgar el medi ambient i el patrimoni, al cap i a la fi l’entorn.

Moltes coses han canviat en els darrers vint-i-cinc anys i aquest primer número d’Entorn de Calvià no pretén repassar-ne l’evolució. Se situa en una perspectiva de present, però per poder ser consultada i utilitzada de cara al futur per estudiants i persones interessades amb l’entorn de Calvià. En tres extensos i documentats dossiers s’analitza la natura del litoral, de l’interior del municipi i també el significat o repercussions del concepte «canvi climàtic». Així mateix, dos professors universitaris (Antoni Riera i Ivan Murray) entrevistats per la revista analitzen les relacions entre economia i natura. I en altres seccions es tracten de manera més breu temes també relacionats amb l’entorn mediambiental o el patrimoni en general. A la secció «Pinzellades» hi caben temes també relacionats amb la natura com ara les espècies emblemàtiques del municipi, el significat de la finca pública de Galatzó o el arbres singulars del municipi. A «Entorn Jove» un grup de joves parlen del que troben que s’hauria de fer per conservar el medi ambient i en l’oberta secció «La Finestra» es parla, sobretot, del projecte BetArt («dur l’art al carrer»). Precisament, l’art serà el tema prioritari del proper número.

En aquesta nova etapa, en temps de crisi i de noves tecnologies, la revista surt en format digital i amb una periodicitat en principi semestral, però amb la intenció de convertir-se en quadrimestral. És important estalviar els costos que representaria publicar-la en format imprès, però això no havia de significar fer-la irrealitzable. El nou format digital, fet per ser llegit i, si l’usuari ho vol, imprès, és un repte, una il·lusió i una continuïtat en relació al més important: el coneixement i respecte per la natura, per la historia, pel patrimoni i per l’evolució cultural del municipi.

I també permet una àmplia difusió arreu d’un mon global en el qual cada vegada més persones s’interessen pels temes locals. Repetim: es tracta de fer possible la investigació i la divulgació del medi ambient i del patrimoni, en definitiva, de l’entorn de Calvià.

3

Sumari Dossier: EL LITORAL DE CALVIÀ,

6

UN SISTEMA NATURAL MOLT FRÀGIL I COMPLEX B. Reviriego

Dossier: L’INTERIOR DE CALVIÀ,

34

UN MOSAIC DE GRAN VALOR PAISATGÍSTIC I ECOLÒGIC Ll. Gil, J. Seguí, S. Pinya

Dossier: CANVI CLIMÀTIC A CALVIÀ.

56

UN DESAFIAMENT GLOBAL A ESCALA LOCAL P. de la Peña

Entorn de Calvià, núm. 1 Gener 2013 Edita Ajuntament de Calvià C/ Julià Bujosa Sans, batle, 1 - 07164 www.calvia.com Direcció Antonia Pastrana Coordinació tècnica Joana Maria Roque i Eduardo Cózar Disseny i maquetació Maria Calderón, Manel Calvo, Emmanuelle Gloaguen

Disseny publicitari Juan Abarca, Maria Calderón, Emmanuelle Gloaguen Fotografia Ramón Rabal, excepte les fotografies signades.

Consell de Redacció Agustí Aguiló, Antoni Aguareles, María Calderón, Manel Calvo, Eduard Cózar, Maria Antònia Ferragut, Emmanuelle Gloaguen, Juan Pedro Martinez, Pablo de la Peña, Joana Maria Roque, Sandra Sedano Correcció i traducció al català Agustí Aguiló Col·laboradors d’aquest número Benjamin Reviriego, Jaume Seguí, Samuel Pinya, Llorenç Gil, Pablo de la Peña, Aina Ramis D.L.: PM 1206-2015

Parlam: ANTONI RIERA IVAN MURRAY

76 88

Pinzellades:

ELS ARBRES SINGULARS DE CALVIÀ, UN ALTRE ASPECTE DEL PATRIMONI A PROTEGIR Redacció LES RESERVES MARINES DE L’ILLA DEL TORO I DE LES MALGRAT. COSTA DE CALVIÀ J. Coll, G. Morey i O. Navarro (biòlegs) EL MORRUT ROIG, UN PERILL PER A LES PALMERES. Redacció LES ESPÈCIES MÉS EMBLEMÀTIQUES DE CALVIÀ: LES SALADINES I LA TORTUGA MORA M. F. Sánchez i E. Cózar MILLORES SIGNIFICATIVES EN LA RECOLLIDA DELS RESIDUS SÒLIDS URBANS A CALVIÀ Redacció LA FINCA PÚBLICA DE GALATZÓ: UN IMPORTANT PATRIMONI NATURAL A. Aguareles

96

entorn Jove: JOVES DE CALVIÀ: PER UNA MAJOR RESPONSABILITAT SOCIAL EN LA CURA DEL MEDI AMBIENT

114

A. Ramis

La Finestra:

ARTISTES URBANS “OCUPEN” ESPAIS I FAÇANES DE CALVIÀ. Redacció JAVIER GARLÓ, ARTISTA PLÀSTIC. A. Ramis GRAN MURAL DE FONS MARINS A LA PARET XL DEL GENERADOR. Redacció NAVETA ALEMANY: LA RECUPERACIÓ D’UN JACIMENT ARQUEOLÒGIC EMBLEMÀTIC. Redacció

122

EL LITORAL DE CALVIÀ, UN SISTEMA NATURAL MOLT FRÀGIL I COMPLEX Benjamí Reviriego Riudavets1

Dossier INTRODUCCIÓ

El desenvolupament socioeconòmic dels darrers 50 anys ha modificat

El litoral es pot definir com la frontera entre el medi terrestre i el marí. Està format per la franja

profundament el litoral

més o menys ampla on aquests dos sistemes interaccionen i que té unes característiques geomorfològiques i biològiques úniques. La

penya-segats elevats (32,5%) i tres cales

franja litoral és un sistema extraordinàriament

rocoses. La longitud de la costa arenosa és

dinàmic, on els fluxos de matèria i energia són

aproximadament de 4,5 km, repartida en un

elevats. També és un sistema natural molt fràgil

total de 26 platges de molt diversa mida. A

i complex, sotmès a processos ecològics molt

més, el litoral de Calvià compta amb 10 illots

particulars i hàbitat específic per a una flora i

localitzats en el si de les prop de 7.000 ha

una fauna cada vegada més amenaçades.

que ocupa el mar litoral, considerat fins a una profunditat de 50 m.

El desenvolupament socioeconòmic dels darrers 50 anys ha modificat profundament el li-

Formant part de l’extrem sud-occidental de

toral. Per ser una estreta frontera entre terra i

la serra de Tramuntana, el ponent és un dels

mar, la franja litoral és un lloc de convergència

sectors de costa més retallats de Mallorca, en

d’innombrables competències i interessos, un

el qual la combinació de l’orientació general

espai reduït que atrau una importantíssima pro-

dels plecs anticlinals i sinclinals de l’extrem de

porció de la població i un territori molt cobejat.

la serra de Tramuntana, lligats a l’estructura

Aquestes característiques l’han convertit en

de la serra de na Burgesa de direcció NE-

el principal motor econòmic per a moltes so-

SW, al costat de la seqüència de plecs i

cietats actuals.

encavalcaments d’orientació N-S a la zona d’Andratx, ambdues (serra de Tramuntana i na Burguesa) afectades per falles normals i

EL MARC FÍSIC

direccionals d’edat cretàcica, donen lloc a Calvià disposa de 54 km de costa rica i diversa,

entrants i badies com les de Santa Ponça -

amb presència d’una península principal i

Peguera - Cala Fornells.

diferents caps, badies, cales i la major densitat d’illots del litoral mallorquí. Des de Cala Nova

Les alineacions orogràfiques de la comarca

al cap Andritxol, s’estenen prop de 35,5 km

presenten una sèrie de dislocacions amb

de costa rocosa de fisiografia molt retallada,

una estructura d’escates i corriments. A les

amb penya-segats mitjans i baixos (67,5%),

planes s’han desenvolupat una sèrie de valls

1

Biòleg responsable de l’Àrea de Medi Ambient del Centre Balear de Biologia Aplicada S.L.

7

Dossier

El litoral de Calvià

Representació de l’espai ocupat pel litoral de Calvià sobre una foto aèria. Foto: PILC.

d’origen torrencial i, al costat dels relleus de

sobre altres més antics, principalment juràssics,

les muntanyes, extensos exemplars de glacis

els quals afloren en determinats indrets.

d’erosió.

Els materials geològics més antics, de l’era Els plegaments estan en general dirigits de

secundària o mesozoic, que pertanyen al

SE a NW, presentant el front abrupte en la part

juràssic inferior, constitueixen bona part del

costanera. No obstant això, pel vessant sud, la

litoral del cap Andritxol, i afloren també a Cala

muntanya presenta una forma suau, mentre que

Blanca i les marges de la badia de Santa

al nord ho fa d’una forma brusca i escalonada,

Ponça, fins a Punta Prima, incloent-hi les illes

escarpada i rectilínia. L’erosió diferencial,

Malgrat. El mateix tipus de materials apareixen

guiada per la xarxa de falles i depressions

també al litoral de la zona de ses Illetes. Es

càrstiques, ha obert una sèrie de valls.

tracta principalment de calcàries i dolomies massives, margues i margocalcàries.

El relleu costaner de Calvià està format per materials quaternaris i terciaris poc deformats

Materials d’edat intermèdia, de l’era terciària o

i amb una disposició subhoritzontal, la majoria

cenozoic, apareixen a sa Puntassa (calcàries

de tipus calcari. Aquests materials es disposen

bioclàstiques de l’eocè), la zona des caló des

8

Dossier Guix-punta des Gats (conglomerats i calcàries

de ses Penyes Rotges. Les rases provinents

de l’oligocè), i al peu dels penya-segats de

d’antigues platges de transgressions marines

la península de Cala Figuera, compresa des

són molt freqüents a l’àrea.

de la punta des Carregador fins a Magaluf (calcàries i margues amb fàcies d’esculls del

Les dunes consolidades recobreixen a Portals

miocè superior).

Vells i Cala Figuera els materials estructurals.

Aquestes dunes fòssils varen ser explotades

La resta de litoral de Calvià correspon a

antigament per les pedreres de marès.

materials quaternaris, com són els dipòsits al·luvials i col·luvials (llims, argiles, graves) i

El modelatge litoral es desenvolupa sota la

eolianites (calcarenites o marès). El quaternari

influència de tres grups de factors, encara

cobreix extensions considerables, que abasten

que la importància de cadascun d’ells varia

la península de Cala Figuera per damunt dels

àmpliament entre els diferents tipus de costa.

materials terciaris. Els al·luvions antics han

Els factors terrestres són els relacionats amb

donat lloc en l’actualitat, a causa de l’erosió

l’estructura geològica de la costa i el règim

marina, als penya-segats de Portals Nous i

climàtic. Els factors marins es refereixen a l’efecte de l’onatge i els corrents. Finalment, els factors biològics depenen dels efectes que l’activitat de plantes i animals exerceixen sobre la costa.

Quant al litoral rocós, el modelat depèn de les característiques que presenten les estructures sotmeses als factors anteriors, com són l’altura i el pendent del penyasegat, el tipus de materials que el formen i la seva estructura geològica. La naturalesa de les roques juga un paper essencial en la morfologia dels penya-segats, perquè els processos erosius són més ràpids com més febles siguin els materials. Aquest és el cas de molts de trams de costa de Calvià, constituïts per materials sense consolidar (arenes, argiles, llims).

Imatge d’una pedrera de marès situada al litoral de Calvià.

Foto: PILC.

9

Dossier

El litoral de Calvià

Les onades rompen a la costa prop del cap Negret en un temporal de llebeig. Foto: B. Reviriego

Els processos que intervenen en el modelatge

Sobre

aquestes

mateixes

estructures

dels penya-segats són els marins i els

rocoses, en la zona que queda més propera

subaeris. El principal modelador del litoral

al nivell del mar, tant per damunt com per

rocós és l’onatge, que genera cops de

davall, és on actuen amb més intensitat els

pressió i moviment turbulent i també utilitza el

agents biològics. Les algues endolítiques

material en suspensió com a agent d’abrasió

penetren les roques amb els seus teixits, i tot

de la costa. L’onatge ataca el peu del penya-

un conjunt d’animals (esponges, bogamarins

segat, l’erosiona i finalment evacua el material

o mol·luscs com els dàtils de mar, les

erosionat.

pegellides i els cargols de tap) perforen, dissolen o raspen les roques calcàries en

Les condicions meteorològiques que actuen

fixar-s’hi o alimentar-se de les algues que hi

sobre la superfície del penya-segat i l’escorrentia

creixen a sobre.

que hi pot circular acceleren els processos erosius. La dissolució del carbonat càlcic erosiona

Tots els processos esmentats actuen a

les litologies calcàries, que amb el temps formen

diferents escales formant cavitats d’abrasió

estructures característiques, sobretot en forma

que poden acabar produint despreniments

de cocons, en les superfícies horitzontals.

de material i un retrocés de la costa.

10

Dossier La força de la gravetat augmenta el risc de

els processos càrstics. En el litoral de Calvià les

lliscaments (que afecten més a litologies

principals són la cova de sa Grava (Cas Català),

margoses i argilenques) i despreniments

la cova de Salamó (Cala Vinyes), la cova de

(més habituals en litologies carbonatades).

Cala Xada (urbanització Sol de Mallorca) i la

Les zones de risc elevat de caiguda de

cova des Catius (penya-segats de Rafeubetx).

blocs i lliscaments es localitzen en els penya-

Totes es troben en risc d’ensorrament i en poden

segats de Rafeubetx, d’estructura geològica

perillar les estructures que hi ha al damunt.

inestable, i en la major part de la costa rocosa de pendent elevat.

Un

element

singular

Les principals coves al litoral de dins

les

Calvià són les de sa Grava (Cas Cata-

diferents

là), Salomó (Cala Vinyes), Cala Xada

morfologies de la costa rocosa són les cales, resultat de la combinació de processos

(urbanització Sol de Mallorca) i des

fluviotorrencials al costat de processos marins

Catius (Rafaubetx)

sobre la línia de costa, que donen com a resultat l’encaixament del torrent en la sortida d’aquest al mar. Així mateix, l’estructura geològica

La costa arenosa de les platges resulta

juga un paper important en la configuració

de l’acumulació de materials mòbils de

d’aquestes morfologies.

granulometria fina (inferior a 2 mm), dipositats per processos marins i eòlics, que s’estenen

Les coves formen part de la dinàmica litoral,

des de la platja submergida fins al primer

que pot intervenir en la seva creació mitjançant

cordó dunar. Les característiques d’aquest

L’escorrentia superficial erosiona el talús i forma canals a la zona de Punta Prima. Foto: PILC.

Caiguda de blocs des del penya-segat a la zona de Cala en Guixar. Foto: PILC.

11

Dossier tipus de costa vénen determinades per la

El litoral de Calvià

ELS SISTEMES NATURALS I LA BIODIVERSITAT

topografia subjacent, la hidrodinàmica marina, la dinàmica eòlica i la disponibilitat de material.

Des del punt de vista ecològic, el litoral és

És característic un règim fluctuant en el balanç

la franja més o menys ampla, sotmesa a uns

sedimentari (erosió i/o acreció) en resposta

factors ambientals característics, que s’estén

a les canviants condicions de l’onatge. Les

entre un límit superior definit per la desaparició

principals fonts de sediment són l’erosió

de la biota típicament terrestre i l’aparició

dels penya-segats i el sediment disponible

d’espècies marines o adaptades a la influència

en la plataforma continental, juntament amb

de l’aerosol i les esquitxades marines, i un límit

l’aportació de bioclasts procedents d’aquesta

inferior que es fa coincidir amb el final de la

zona ocupada principalment per praderies de

plataforma continental.

Posidonia oceanica.

A la costa rocosa emergida de Calvià Els

fons

marins

litorals

presenten

una

considerable diversitat, atenent a la seva

es poden distingir fins a tres

naturalesa i al seu relleu. El pendent en tot el

comunitats clarament litorals:

mar litoral de Calvià és predominantment suau, de manera que la isòbata de 50 m es troba

fonoll marí i ensopegalls, socarrells i eixorba-rates i savinar litoral

allunyada notablement de la costa (fins a 4 km). Ara bé, el pendent es fa més abrupte en les proximitats dels principals accidents que

Els organismes, tant marins com terrestres,

sobresurten de la costa de ponent, com el cap

no es disposen a l’atzar en el medi, sinó

de Cala Figuera i el cap Andritxol. El mateix

que s’agreguen en grups d’espècies més o

succeeix amb la punta exterior de l’illa del

menys constants, responent a les condicions

Toro i l’illa des Malgrat. En canvi, el pendent se

que imposen els factors ambientals i les

suavitza molt en el sector de llevant de la costa,

interaccions amb altres organismes. Aquests

que pertany a la badia de Palma.

grups d’espècies repetits en l’espai són les comunitats, i la seva distribució en la zona

Els fons rocosos predominen prop de la costa,

litoral dels mars adopta la forma de cinturons o

i es fan força irregulars i abruptes al peu

franges successius i paral·lels a la línia de costa,

dels penya-segats, per la presència gairebé

a causa dels gradients dels factors ambientals

constant de grans blocs caiguts dels penyals

que imposen el pas del medi terrestre a

situats fora del mar. Més lluny de la costa

l’aquàtic. Pel que fa a la part emergida del

predominen els fons sedimentaris, així com

litoral, aquests factors són principalment el

davant dels arenals i platges.

substrat, la humitat i la salinitat. En canvi, en

12

Dossier la part submergida els factors decisius són el

perpendicularment a l’eix batimètric. Aquest

substrat, la llum i l’hidrodinamisme.

patró de distribució tan característic és conegut amb el nom de zonació. Els patrons

La

màxima

variació

en

les

condicions

de zonació varien geogràficament i en funció

ambientals en el mar es produeix seguint

dels paràmetres biòtics i abiòtics.

l’eix vertical. La profunditat, encara que pròpiament no és un paràmetre ambiental,

L’existència

d’una

porta associat el canvi de la majoria de factors

la

que afecten decisivament els organismes,

fonamentalment imposada pel gradient de

com la llum, l’hidrodinamisme, la temperatura,

proximitat a la superfície del mar, es dóna tant

l’esdeveniment de fenòmens catastròfics i, en

a les costes rocoses com a les arenoses. No

menor grau, els nutrients i la matèria orgànica.

obstant, els patrons de distribució són molt més

La variació en els valors d’aquests paràmetres

evidents en les primeres, pel fet que el substrat

porta associat un canvi en les relacions biòtiques

dur dóna major estabilitat al llarg del temps.

distribució

de

marcada les

zonació

comunitats

en

vives,

dels organismes i això provoca un canvi en les poblacions d’animals i plantes que va associat

A la costa rocosa emergida de Calvià es

a la profunditat. Aquest canvi es reflecteix

poden distingir fins a tres comunitats clarament

especialment en la dominància de les espècies

litorals, que presenten l’esmentada distribució

principals. Les zones de distinta dominància

en franges paral·leles a la vorera de mar. La

es distribueixen en franges o horitzons situats

primera franja de vegetació vascular terrestre

Zonació típica de les comunitats de la franja litoral. Foto: B. Reviriego

13

Dossier

El litoral de Calvià

que es troba en el litoral és una comunitat de

subsp. hispanica, Brachypodium retusum,

fonoll marí i ensopegalls (associació Limonietum

Hyoseris radiata, Valantia muralis, Asphodelus

caprariensis),

caracteritzada

aestivus, Anagallis arvensis o Lagurus ovatus.

per les espècies Frankenia laevis subsp.

Aquesta segona comunitat no és constant

intermedia,

Limonium

en tot el litoral calvianer, i té una presència

maritimum,

destacada a la península de Cala Figuera.

Senecio rodriguezii, Sonchus tenerrimus i

Es caracteritza per contenir una elevada

Daucus gingidium subsp. commutatus. La

proporció

seva distribució és pràcticament constant al

l’abundància d’arbustos espinosos en forma

llarg de tot el litoral rocós, encara que es troba

de coixinet densos, com a adaptació als vents

molt fragmentada. És una comunitat baixa,

salats i a la presència d’herbívors.

que

està

Limonium

pseudoebusitanum,

virgatum,

Crithmum

d’espècies

endèmiques

i

per

oberta i molt pobre en espècies.

Una tercera comunitat vegetal litoral, que es Immediatament per darrera de l’anterior,

troba de manera testimonial a la costa de Calvià,

formant un segon cinturó, es troba la comunitat

és el savinar litoral (associació Clematido

de socarrells i eixorba-rates (associació

balearicae-Juniperetum turbinatae). És una

Launaeetum

caracteritza

comunitat forestal que substitueix l’ullastrar en

la presència de l’arbust espinós Astragalus

la primera línia de vegetació arborescent de la

balearicus,

diverses

costa, amb les espècies Juniperus phoenicea

espècies: Desmazeria marina, Asteriscus

subsp. turbinata, Pistacia lentiscus, Phillyrea

maritimus, Reichardia picroides, Helichrysum

angustifolia, Asparagus horridus i Smilax

stoechas, Atriplex halimus, Daucus gingidium

aspera. Alguns fragments d’aquesta comunitat

subsp.

es troben a la península de Cala Figuera.

cervicornis). acompanyat

commutatus,

La per

Dactylis

glomerata

Aspecte de la comunitat de fonoll marí i ensopegalls. Foto: B. Reviriego

14

Dossier

Els habitants de la zona supralitoral: el liquen Verrucaria amphibia tenyeix de negre la roca a la foto superior; el cargol Melaraphe neritoides i el crustaci Chtamalus depresus, junts a la foto inferior esquerra.

Foto: B. Reviriego

El medi marí comença per damunt de la

una vegada l’any, aproximadament, mentre

superfície de l’aigua. El vent arrossega

que la part inferior està quasi contínuament

cap a terra els esquitxos marins i permet

esquitxada.

que

per

depèn del pendent de la costa i de l’exposició

espècies pròpiament marines es localitzi

a forts temporals. És més extensa com més

en l’anomenada zona supralitoral. Aquesta,

intens sigui l’hidrodinamisme de la zona i més

mai o quasi mai no es troba submergida,

horitzontal el perfil de la roca litoral.

la

primera

franja

ocupada

L’amplària

d’aquesta

franja

encara que els organismes que hi viuen requereixen un grau d’humitat relativament

La comunitat típica que ocupa aquesta zona

elevat, proporcionat pels esquitxos de les

està caracteritzada per un liquen endolític

onades. Està ocupada per comunitats molt

(Verrucaria amphibia) que tenyeix la roca de

pobres en espècies i molt escasses en

color fosc i forma una franja quasi negre al llarg

biomassa, ja que molts pocs organismes

del litoral. Són pròpies d’aquesta comunitat

poden resistir les condicions extremes que

tres espècies animals característiques: el petit

s’hi donen. Les immersions són molt irregulars

cargol Melaraphe neritoides i els crustacis

i es produeixen durant els temporals. La part

Chtamalus depresus i Ligia italica.

superior només queda coberta per l’aigua

15

Dossier

El litoral de Calvià

Per davall del supralitoral s’estén el mediolitoral,

i paral·leles a la línia de costa. En primer terme

una franja de costa intermitentment submergida,

s’estén una franja ocupada per dues espècies

on trenquen les onades i que queda submergida

de glans de mar (Chtamalus stelatus i C.

durant el períodes de plenes baromètriques i

montagui) i pegellides (Patella rustica).

fora de l’aigua durant els períodes de seques.

Les condicions ambientals en aquesta zona són

A continuació es desenvolupa un cinturó d’algues

molt dures. Està ocupada per organismes que

calcàries incrustants que tenen una consistència

requereixen o toleren la immersió, però que no

pètria i que creixen recobrint la roca: es tracta del

sobreviuen en immersió permanent, i es troben

Lithophyllum lichenoides i de l’Spongites notarsii.

adaptats al flux i reflux de les ones. És molt més ric en flora i fauna i és fàcil distingir-hi diferents

En la part més baixa de la zona mediolitoral

comunitats disposades en franges molt estretes

es desenvolupa una comunitat més rica en

Els habitants de la zona mediolitoral: els glans de mar, Chtamalus stelatus, a la foto de l’esquerra, i les pegellides, Patella rustica, a la de la dreta. Foto: B. Reviriego

Aspecte de les comunitats dominades per algues en la part baixa de la zona mediolitoral. Foto: B. Reviriego

16

Dossier algues, entre les quals destaquen la Palisada

za una comunitat dominada per l’alga bruna

tenerrima, la Corallina granifera i el Gelidium

Cystoseira amentacea var. stricta, la qual ocu-

pussillum. Es tracta d’una formació de port

pa les plataformes d’abrasió o tenasses que

reduït però que presenta un aspecte cespitós.

es formen a nivell de la superfície del mar i que estan sotmeses a un hidrodinamisme re-

La franja de costa permanentment submergida

lativament intens. En condicions menys hidro-

i

situa

dinàmiques apareixen altres algues del mateix

immediatament per davall del mediolitoral

gènere Cystoseira adaptades a aquestes con-

s’anomena infralitoral. És la franja de costa

dicions (C. compressa, C. humilis i C crinita).

compatible amb la vida de les algues fotòfiles

Es tracta d’una comunitat relativament rica i

i de les fanerògames marines. Està constituïda

estructurada, en la qual es poden distingir di-

pels organismes que rarament experimenten

versos estrats: un d’arborescent, format per

emersió, i s’estén des del nivell mitjà del

Cystoseira, davall del qual es disposa un es-

mar fins al límit inferior de distribució de les

trat d’algues erectes (Palisada tenerrima), i un

fanerògames marines. Constitueix el domini

altre d’incrustants (Lithophyllum incrustans).

dels organismes fotòfils.

Existeixen també multitud d’espècies d’al-

intensament

il·luminada

que

se

gues que creixen epífites sobre les anteriors Aquí també es dóna una successió de comu-

(Polysiphonia, Jania, Ceramium, Corallina). El

nitats a mesura que augmenta la distància a

poblament animal és important, amb gran di-

la superfície del mar. En primer terme, en la

versitat d’espècies. Es tracta de la comunitat

part superior de la zona infralitoral, que oca-

on tradicionalment es recol·lectaven crancs

sionalment pot quedar emergida i per això

peluts (Eriphia verrucosa) i cornets de tap

té característiques de transició, es localit-

(Thais haemastoma).

Aspecte de la comunitat de Cystoseira amentacea var. stricta. Foto: B. Reviriego

17

Dossier

El litoral de Calvià

La comunitat de Cystoseira amentacea var.

està molt estructurada en sentit vertical i en

stricta és molt sensible a les pertorbacions

funció de les condicions hidrodinàmiques

(consum per herbívors, trepitjat, pol·lució

presenta diferents aspectes o fàcies, a causa

orgànica,

la

de l’abundància local d’una o d’unes poques

Cystoseira desapareix, tota aquesta comunitat

espècies que resulten afavorides per aquestes

tan diversa és substituïda per altres de més

condicions. Les principals espècies d’algues

senzilles, dominades per algues vermelles

que conformen aquesta comunitat són algues

com la Corallina elongata o per algues

brunes, com les Cystoseira brachycarpa

verdes

Enteromorpha,

balearica, Halopteris scoparia, Dictyopteris

Cladophora). És la situació que es pot trobar

polypodioides, Dictyota dichotoma, Dilophus

en ports, esculleres i marges d’algunes cales

fasciola o Padina pavonica. A part de les algues

molt freqüentades a la costa de Calvià, encara

erectes, tant arborescents com arbustives, i ha

que no és la situació general d’aquest litoral.

espècies cespitoses, espècies incrustants, i

contaminació

filamentoses

química).

(Ulva,

Si

una gran quantitat que creixen epífites sobre La major part del fons rocosos infralitorals

les altres. Aquesta estructura dóna a aquesta

ben il·luminats situats per davall de la zona

comunitat l’aspecte d’un bosc en miniatura.

de rompent estan ocupats per una comunitat

L’habiten gran quantitat d’animals invertebrats,

dominada per algues erectes que presenten

tant fixos com mòbils, i destaca per la gran

requeriments elevats de llum. La comunitat

diversitat de peixos que hi trobam. propera al

Algues verdes filamentoses creixent sobre les roques infralitorals més superficials. Foto: B. Reviriego

18

Dossier Les espècies del gènere Cystoseira són un

Es distingeixen a la platja dues zones, la

dels elements ecològics més importants en les

submergida i l’emergida. En les costes arenoses

comunitats infralitorals a causa del seu paper

madures i ben conservades, ambdues zones

estructurador de l’hàbitat. Aquestes algues

interactuen entre si, a més de fer-ho amb les

tenen un gran port i creixement vertical, la qual

dunes de l’interior. Aquesta interacció forma el

cosa comporta una elevada compartimentació

sistema platja-duna.

de l’espai. Això crea nous microhàbitats que afavoreixen la presència de gran quantitat

La vegetació que colonitza el primer front de

d’espècies d’algues i invertebrats, el que

dunes en els sistemes litorals té una importància

augmenta la biodiversitat i els recursos tròfics

cabdal en la dinàmica de transferència de

per a peixos i altres animals.

sediment des de la platja cap al camp de dunes.

La seva distribució, en característica successió

Pel que fa a la costa arenosa, la distinció de

paral·lela a la costa, respon principalment al

diferents bandes o cinturons no és sempre tan

grau d’estabilitat de l’arena. En el context de

clara com en el litoral rocós, però també se n’hi

les costes arenoses de Mallorca i en condicions

poden trobar. El problema principal és que les

ideals es troben representades fins a tres

comunitats vives que formen aquestes bandes

associacions vegetals diferents, cadascuna

són tan fràgils que poden haver desaparegut

d’elles amb una disposició determinada en

per la freqüentació intensa d’aquest espai i per

el context de la duna: Cypero-Agropyretum

l’ocupació del sòl.

juncei en el vessant davanter de la duna, més

Una rica comunitat infralitoral d’algues erectes. Foto: M. Pozo

19

Dossier

El litoral de Calvià

mar; Medicagini-Ammophiletum arundimaceae, en la cresta de la primera duna, i Crucianelletum

Al litoral de Calvià existien sistemes

maritimae, en el vessant posterior de la duna,

dunars ben desenvolupats

més allunyada del mar. En llocs on existeix una

a les platges de Santa Ponça,

aportació considerable de matèria orgànica, ja sigui d’origen natural (restes de Posidonia

Magaluf, Palmanova i

oceanica, per exemple) o d’origen antròpic, sol

Peguera, avui desapareguts

aparèixer una comunitat nitrohalòfila de sòls sorrencs: Salsolo Kali-Cakiletum maritimae.

Aquesta distribució i la mateixa presència

paral·leles successives. D’igual manera, el

de les comunitats citades són cada vegada

trànsit de vianants i vehicles, i en major mesura

menys freqüents atesa la transformació que

les operacions de neteja de la platja, afecten

experimenten els sistemes dunars a causa

el límit exterior de la vegetació dunar, en

principalment

humanes

redueixen l’extensió i hi provoquen morfologies

(freqüentació de banyistes, neteja de platges,

en graó que en desestabilitzen l’estructura.

de

les

activitats

trànsit de vehicles, construcció en primera línia, Al litoral de Calvià existien sistemes dunars

extracció d’àrids).

ben desenvolupats a les platges de Santa La fragilitat de la vegetació dunar de primera

Ponça, Magaluf, Palmanova i Peguera, avui

línia la fa molt sensible a aquest efecte

desapareguts.

mecànic de factors que en un altre tipus de vegetació afecten en molta menor mesura.

L’existència de platges i la seva dinàmica és

El simple trànsit de vianants a través de les

un exemple de la interacció que hi ha entre el

dunes provoca l’aparició de canals pels quals

medi físic i el biològic en les parts emergida

circula arena i es perd l’estructura en franges

i submergida de la costa. Mentre que la

Vista panoràmica de Santa Ponça en 1969. Foto: PILC.

20

Dossier generació d’arena està associada sobretot

soluciona el problema, ja que els mecanismes

a restes d’éssers vius, el seu transport és

de retenció i manteniment dels bancs subaeris

purament físic, per l’acció dels corrents i el

d’arena ja no hi són.

vent. En la retenció de l’arena a les platges també hi juguen un paper tant el medi físic com

Des de fa uns anys, a la platja de Santa Ponça

el biològic. Els temporals de tardor i d’hivern

s’instal·len a l’hivern pantalles d’interferència

solen fer decréixer la platja, que es recupera

eòlica que aconsegueixen, almenys en part,

normalment al llarg de l’estiu. Les praderies de

suplir la funció de la vegetació dunar en la

Posidonia oceanica esmorteeixen l’acció de les

retenció de l’arena i evitar-ne la fuita terra endins.

ones a l’hivern i, en dipositar-se en la primera línia d’arena les restes de les fulles despreses a

Generalment, els sistemes dunars litorals

la tardor, prevenen encara més aquesta erosió.

duen associades zones humides localitzades

D’altra banda, la vegetació associada a les

en petites depressions darrere de les dunes,

dunes ajuda a la retenció d’arena, que d’una

usualment paral·leles a la costa. En moltes

altra manera es perd per l’acció del vent.

ocasions,

aquestes

zones

humides

són

salobrars, és a dir, prats salats o salobrosos Una de les conseqüències de la destrucció

inundats periòdicament. Reben d’una banda

de l’equilibri sedimentari de les platges és la

la influència d’una conca a través d’un corrent

pèrdua constant de sediment, una part cap el

fluvial i, per una altra, la del mar a través

mar, i una altra terra endins. Aquesta situació va

d’una comunicació que pot ser permanent o

fer que en èpoques passades es recorregués

temporal, i de la infiltració. A part de constituir

a regeneracions de platges amb material

elements fonamentals dins dels sistemes

sedimentari duit d’altres llocs. Però l’aportació

naturals mediterranis, les zones humides

de sediment nou de manera artificial no

litorals suposen uns beneficis directes per als

Ampliació de la platja de Santa Ponça en els anys 1990. Foto: PILC.

21

Dossier

El litoral de Calvià

Procés de dessecació del salobrar de sa Porrassa al llarg del temps. Font: PILC.

interessos de l’home: poden atenuar els efectes

El litoral arenós submergit és un ambient

de les avingudes d’aigua, contribueixen a

escassament poblat i que presenta una

la recàrrega dels aqüífers, controlen els

relativament baixa diversitat. No obstant això,

processos de sedimentació i erosió en l’àmbit

és el lloc on s’assenten les praderies de

litoral, i redueixen la càrrega de contaminació

Posidonia oceanica, un dels ecosistemes més

de les aigües que reben.

característics i interessants de la Mediterrània.

La praderia és la formació pròpia de l’infralitoral

No obstant això, la seva eliminació o reducció

i pot estendre’s fins a profunditats superiors als

ha estat constant durant el desenvolupament

35 m si la transparència de l’aigua ho permet.

de les activitats humanes en el litoral, amb la

dessecació

urbanístiques,

amb

finalitats

industrials

o

agrícoles,

turístiques,

El creixement d’aquestes plantes transforma

i

un substrat tou i mòbil en un medi estable

la degradació per contaminació o pressió

que permet l’assentament d’organismes fixos,

humana excessiva. Els salobrars del terme de

tant animals com vegetals. A més, els rizomes

Calvià estan gairebé íntegrament dessecats a

i les fulles creen un espai tridimensional

causa del colgament i la construcció. Només

que estructura l’hàbitat i proveeix l’espai

en roman com a testimoni una petita extensió

de multitud de microambients diferents, la

del salobrar de sa Porrassa, situat darrera

qual cosa augmenta extraordinàriament la

la platja de Magaluf, després d’un procés de

biodiversitat.

dessecació iniciat en la dècada dels anys 1960.

Al

litoral

de

Calvià

les

praderies

de

El salobrar de sa Porrassa és el reducte actual de

Posidonia oceanica es troben molt esteses,

cinc espècies de saladines del gènere Limonium

especialment en el vessant oriental, situat

(L. boirae, L. carvalhoi, L. ejulabilis, L. inexpectans

dins la badia de Palma. El perfil suau del

i L. magallufianum) que, en tot el món, només es

fons i la seva naturalesa majoritàriament

troben en estat silvestre en aquest indret.

sedimentària n’han permès l’ocupació per

22

Dossier part d’aquestes formacions. També hi ha

de l’efecte mecànic d’àncores i cadenes. És el

certs trams de fons rocosos que han estat

cas, per exemple, de la badia de Santa Ponça

colonitzats per les praderies.

i de la platja de ses Illetes.

Les praderies de Posidonia oceanica són molt

Els illots són l’àmbit del litoral de Calvià més

sensibles a la terbolesa de l’aigua i a un excés

ben conservat, gràcies a la poca intervenció

de sedimentació, la qual cosa ha fet que en

humana que han sofert per la seva baixa

determinats indrets de la costa de Calvià

accessibilitat

hagin experimentat un deteriorament. Aquest

que els fan inadequats per a la major

deteriorament s’ha manifestat en una reducció

part d’activitats turístiques i residencials.

de la densitat en què es disposen les plantes,

Constitueixen ecosistemes d’elevat interès

l’aparició de clapes descobertes i el retrocés

ecològic i biogeogràfic per la seva riquesa

del límit superior més proper a la costa. Llocs

en endemismes i la seva dinàmica de

com les platges més freqüentades i que han

colonitzacions i extincions.

i

la

seva

petita

extensió,

estat regenerades són els punts negres per a aquest ecosistema. També, de manera

En els illots apareix una vegetació nitròfila,

puntual, l’ancoratge intens d’embarcacions

que

d’esbarjo ha conduït a una pèrdua de

nitrogenats, condicionada per la gran quantitat

superfície ocupada per les plantes a causa

d’excrements de moltes aus marines que hi

creix

en

sòls

rics

en

compostos

Aspecte de la praderia de Posidonia oceanica i ancoratge sobre praderia Posidonia oceanica a ses Illetes. Foto: B. Reviriego

23

Dossier

El litoral de Calvià

nien. La comunitat més singular n’és una brolla

Els illots són rellevants per a certes espècies

baixa i crassulescent, molt pobra en espècies

d’aus marines molt significades pel seu estatus

i dominada absolutament per la Suaeda

de conservació. És el cas de la gavina corsa

vera, juntament a la Lavatera arborea, que

Larus audouini, el corbmarí Phalacrocorax aris-

destaca pel seu considerable port. Es tracta

totelis desmarestii, la baldritja Puffinus yelkouan

de l’associació Lavatero-Suadeetum verae.

mauretanicus i el virot Calonectris diomedea.

Al costat de l’anterior, en alguns illots, com ara l’illa des Malgrat, es troba representada

Els illots són l’hàbitat d’espècies endèmiques

una altra comunitat arbustiva que presenta

d’invertebrats (coleòpters tenebriònids, escor-

una considerable singularitat, encara que

pins, cargols) i de subespècies endèmiques

una presència molt menor. Es tracta d’una

de la sargantana Podarcis lilfordi úniques al

brolla

dominada

món, i que han evolucionat en els diferents illots

per la Withania frutescens, al costat de la

de forma independent. Se’n coneix una subes-

qual apareixen l’Ephedra fragilis i la Fagonia

pècie a l’illa del Toro i una altra a les illes Malgrat.

esclerofil·la

nitrohalòfil·la

cretica. Aquesta comunitat, localitzada al peu dels penya-segats interiors de l’illa des

L’illa del Toro i les illes Malgrat, juntament amb

Malgrat, correspon a l’associació Ephedro

la península del cap de Cala Figuera, han estat

fragilis-Withanietum.

incloses dins la Xarxa Ecològica Natura 2000,

Les illes Malgrat.

24

Dossier designades conjuntament com a Lloc d’Interès

importància en el cas de les costes arenoses.

Comunitari (LIC) i com a Zona d’Especial

D’altra banda, el mar litoral està en contacte

Protecció per a les Aus (ZEPA). Així mateix,

amb les aigües del mar obert i s’hi produeix

l’illa del Toro i les illes Malgrat també varen

un flux constant de nutrients i sediments a

ser declarades reserves marines. Aquests

través de processos de transport horitzontal i

reconeixements representen els nivells de

vertical, que suposen una intensa renovació.

protecció ambiental més elevats dins el territori

Aquesta distribució fa que hi hagi un gradient

litoral del municipi de Calvià.

decreixent en sentit terra-mar en la influència que les principals activitats humanes tenen

El mar litoral, entès com la massa d’aigua

sobre les aigües litorals.

marina compresa entre la costa i el límit de la plataforma continental, està fortament

Actualment la visió tradicional del Mediterrani

interrelacionat amb la costa emergida. Rep

com a mar oligotròfic durant gairebé tot l’any

totes les aportacions de terra ferma, com ara

a la major part de la zona fòtica no correspon

aigua i sediments procedents de les conques

a la realitat actual de les aigües més properes

fluvials, de vessaments i dels emissaris

a la costa. Les proliferacions de fitoplàncton,

d’aigües residuals depurades. En canvi, el flux

que al llarg de les dues darreres dècades

de materials que van des del mar litoral fins a

s’han fet cada vegada més freqüentes, així

la costa és molt menor, encara que d’enorme

ho indiquen.

Delimitació del LIC i ZEPA ES0000074 cap de Cala Figuera. Font: Conselleria d’Agricultura, Medi Ambient i Territori.

25

Dossier

El litoral de Calvià

CASCADES TRÒFIQUES, UN PROCÉS DESENCADENAT PER LA SOBREPESCA QUE AFECTA ELS PEIXOS, ELS BOGAMARINS I LES ALGUES La presència i les característiques de les comunitats bentòniques marines que es poden trobar en un lloc determinat depenen, en gran mesura, de les condicions ambientals. L’estructura, la complexitat i el funcionament d’una comunitat són imposats per un seguit de factors abiòtics (climàtics i edàfics), tant pel que fa als seus valors mitjans com a la seva variació espacial i temporal. La comunitat que en resulta depèn, però, de les interaccions que s’estableixen entre els diferents organismes que estan adaptats a aquelles condicions ambientals imposades pels factors abiòtics, amb la modulació de les corresponents restriccions biogeogràfiques.

L’explotació per part de l’home d’espècies depredadores pot provocar-ne una reducció de les poblacions, que a la vegada condueix a un augment dels herbívors, els quals poden reduir dràsticament la biomassa dels vegetals per consum directe. Aquestes relacions complexes es donen, per exemple, entre els peixos (depredadors), els bogamarins (herbívors) i les algues. Si l’equilibri entre aquests tres compartiments es trenca, es pot desencadenar un fenomen conegut com a

Un exemplar de Paracentrotus lividus ha esvaït la coberta d’algues al seu voltant. Foto: B. Reviriego

cascada tròfica.

En condicions naturals, la depredació de bogamarins en la seva fase juvenil per part dels peixos litorals de les famílies espàrids i làbrids manté les poblacions d’aquests invertebrats herbívors en densitats molt baixes. Això és possible perquè els peixos no depenen dels bogamarins per a la seva supervivència, en ser una més de les múltiples preses disponibles. En canvi, en condicions de sobrepesca, els bogamarins poden proliferar extraordinàriament per manca de control per part dels seus depredadors. Les denses poblacions de bogamarins, especialment el Paracentrotus lividus, exerceixen una pressió herbívora que pot fer desaparèixer inicialment alguns tipus d’algues més grans i carnoses, com les del gènere Cystoseira. Els bogamarins són molt variables en la seva alimentació, i una vegada han eliminat les algues preferides, sobreviuen explotant altres espècies menys vulnerables, fins a l’extrem de deixar el fons marí

26

Dossier

gairebé desproveït de cobertura vegetal i amb només espècies d’algues incrustants, en un paisatge conegut com a blancall.

L’aplicació d’aquest model al concepte de reserva marina fa preveure que les mesures de protecció provocaran un augment dels peixos depredadors, una reducció dels bogamarins i un bon desenvolupament de les comunitats d’algues. No obstant això, aquest model tròfic no es compleix sempre, i està subjecte a altres factors igualment incidents sobre la dinàmica de les poblacions implicades, com la disponibilitat de nutrients per part de les algues, la disponibilitat de refugis per part dels bogamarins i les epidèmies que poden afectar-los quan les densitats d’individus són elevades.

La pesca professional artesanal d’arts menors que es desenvolupava al litoral de Calvià va començar a declinar cap a la dècada de 1970, com a conseqüència de la conversió de refugis portuaris en ports esportius.

Paral·lelament, han anat augmentant les modalitats de pesca no professional, tant des de terra com des d’embarcació. D’entre aquestes, les que tenen un efecte major sobre les comunitats de peixos litorals són la pesca amb volantí, la pesca amb canya i la

Aspecte d’un blancall com a conseqüència del sobrepasturament dels bogamarins. Foto: B. Reviriego

pesca submarina.

Un dels efectes més clars sobre la fauna íctica litoral es manifesta en les poblacions de certes espècies que són pescades gairebé exclusivament a través de la pesca submarina, les quals han reduït les seves poblacions de manera dràstica. En són clars exemples les diferents espècies d’anfosos, els corballs, els grans làbrids i els espàrids.

L’estructura de les comunitats de peixos i certs paràmetres relacionats amb les poblacions que formen les diferents espècies permeten considerar que els recursos pesquers i els estocs del litoral de Calvià es troben en un estat de sobreexplotació.

Com a conseqüència d’aquesta situació les poblacions de bogamarins han experimentat un augment que s’ha traduït en l’existència de zones on les comunitats d’algues es troben considerablement explotades i s’hi reconeixen àrees de blancalls.

27

Dossier

El litoral de Calvià

ÈPOCA D’INVASIONS: LA COLONITZACIÓ D’ESPÈCIES D’ALGUES EXÒTIQUES Les comunitats vives presenten una composició en espècies que no respon a l’atzar, sinó que està determinada pels factors ambientals dominants.

En el medi marí aquests factors són molt estables, per la qual cosa, a escala humana, la flora i la fauna d’una regió marina determinada són molt constants. No obstant això, la biota d’una regió marina determinada és el resultat d’una llarga història d’introduccions, colonitzacions i desaparicions, seguint un procés sempre determinat pels factors ambientals.

En l’actualitat, els canvis en la composició de la biota marina en molts de mars és un procés accelerat per la influència humana. A aquest fenomen no escapen el Mediterrani en el seu conjunt ni el mar Balear en particular. D’una banda, determinades espècies s’hi fan cada vegada més rares o desapareixen; d’altra banda, altres espècies que hi eren poc freqüents hi augmenten la presència i, finalment, hi irrompen espècies exòtiques que n’eren absents.

En el cas concret del Mediterrani, l’aparició d’espècies exòtiques no és nova. Ja des de l’època de la civilització fenícia s’hi han introduït organismes marins adherits en els cascos dels vaixells o en l’aigua de llast, a través de l’estret de Gibraltar. No obstant això, va ser l’obertura el 1869 del Canal de Suez la que significà la major entrada d’espècies exòtiques al Mediterrani, provinents del mar Roig. En l’actualitat, als fenòmens naturals de dispersió condicionats pels co-

28

Tres espècies d’algues invasores al litoral de Calvià: Asparagopsis taxiformis (a dalt), Lophocladia lallemandii, (al centre) i Caulerpa racemosa var. cilindracea (a baix).

Foto: B. Reviriego

Dossier

rrents marins, cal afegir-hi com a vectors d’introducció d’espècies exòtiques determinades activitats humanes, com ara el tràfic marítim, l’aqüicultura d’espècies no natives, o la introducció deliberada.

En les darreres dècades, en els fons marins de Balears s’ha produït la introducció de diverses espècies exòtiques d’algues. El cas més conegut és el de la Caulerpa taxifolia, encara que recentment n’han aparegut moltes altres, com ara les espècies Asparagopsis taxiformis, Lophocladia lallemandii o Caulerpa racemosa, totes tres ja àmpliament esteses pel litoral de Calvià. Mentre que l’Asparagopsis taxiformis va experimentar una gran expansió inicial però desprès les seves poblacions varen anar minvant, les altres dues han colonitzat amb èxit els fons marins de manera estable, en un ample rang batimètric i sobre diversos substrats, fins i tot creixent per damunt de les prades de Posidonia oceanica.

L’arribada d’espècies exòtiques es pot considerar com un greu problema ambiental per al medi marí, atès que aproximadament un 10% d’aquestes espècies són invasores i poden arribar a colonitzar massivament els ecosistemes natius i modificar-ne l’estructura en desplaçar algunes espècies autòctones.

LA QUALITAT DE LES AIGÜES LITORALS I LA SEVA RELACIÓ AMB EL FITOPLÀNCTON La transparència de l’aigua i l’absència de coloracions anormals poden interpretar-se com a indicadors de bona qualitat i són atributs molt valorats pels usuaris del litoral. Existeixen nombrosos factors que poden fer que les aigües presentin un aspecte diferent, tèrbol i d’un altre color. Els cursos d’aigua aporten en la seva desembocadura gran quantitat de partícules en suspensió, especialment en aquells llocs en què són freqüents els règims torrencials. Els abocaments al mar procedents de les activitats humanes a la costa són una altra font considerable de materials particulats que, com a mínim, incrementen la terbolesa de l’aigua i en modifiquen l’aspecte. La resuspensió de sediments acumulats en el fons, ja sigui de manera natural per l’onatge, ja sigui pel trasllat d’aquests per part de l’home (operacions de dragatge, regeneració de platges), té un efecte semblant sobre les aigües.

Hi ha un altre factor important que afecta la transparència, i fins i tot el color del mar, i que es relaciona amb el propi funcionament de l’ecosistema marí. El fitoplàncton és la part vegetal del plàncton i està compost per microalgues unicel·lulars que viuen suspeses en les aigües. La mida d’aquestes microalgues és molt variada, però sol situar-se entre una mil·lèsima part de mil·límetre i una cinquena part de mil·límetre. Poden ser organismes unicel·lulars aïllats o formar agrupacions i colònies (cadenes, esferes). El fitoplàncton és un dels pilars fonamentals de les cadenes tròfiques en l’ecosistema

29

Dossier

El litoral de Calvià

marí i és ben sabut que a les grans àrees en què és abundant també ho són els recursos pesquers.

Les condicions ambientals que determinen la presència i desenvolupament del fitoplàncton són la llum, la temperatura, la disponibilitat de sals nutrients que actuen com a fertilitzants, i la turbulència de l’aigua. Una cèl·lula fitoplanctònica s’enfonsa a una velocitat d’entre 1 i 5 m al dia, per la qual cosa en aigües turbulentes les cèl·lules es mantenen més temps en suspensió abans de caure cap al fons. Ara bé, la mateixa turbulència de l’aigua tendeix a dispersar les cèl·lules i n’impedeix acumulacions locals.

Les aigües més o menys confinades de ports, marines i cales molt freqüentades presenten sovint una considerable terbolesa i una coloració verdosa o groguenca. La causa n’és una abundància elevada de fitoplàncton motivada, d’una banda, pels nutrients generats en les activitats humanes i, per l’altra, per una insuficient renovació de l’aigua que dispersaria les cèl·lules fitoplanctòniques en un volum d’aigua molt major.

Un aspecte particular de la dinàmica del fitoplàncton en aigües litorals és l’aparició de proliferacions massives en un període de temps concret. Una proliferació de fitoplàncton és l’aparició localitzada de densitats anormalment altes de fitoplàncton. Solen considerar-se densitats superiors a 10.000 cèl·lules per litre d’aigua, però poden arribar a valors de milions per litre. En el sentit espacial, poden ser molt localitzades o estendre’s diversos quilòmetres. La seva durada pot ser curta (alguns dies) o durar diverses setmanes. Algunes proliferacions tenen lloc de manera recurrent any rere any, mentre que unes altres apareixen de manera aparentment arbitrària. Normalment només una o unes poques espècies són les responsables d’una proliferació concreta, És important ressaltar que es tracta d’espècies que sempre estan presents en el medi, encara que en baixes densitats, i són les condicions ambientals concretes les que n’afavoreixen el desenvolupament massiu. Aquestes

Platja de Portals, en la qual s’aprecia una taca verdosa corresponent a una proliferació de microalgues. Foto: B. Reviriego

30

Dossier

condicions són l’augment de la radiació solar, l’increment de la temperatura i l’estabilitat de la columna d’aigua derivada del confinament i la falta de renovació. És durant la primavera i l’estiu quan aquestes condicions concorren de manera intensa a les aigües litorals. Per això, quan en un entorn sotmès a aquestes condicions a més s’hi produeix una entrada de nutrients suficient, s’està davant la situació idònia perquè tengui lloc una proliferació de fitoplàncton. Encara que les proliferacions de microalgals són fenòmens completament naturals que han ocorregut sempre, sembla que en l’actualitat n’ha augmentat la freqüència, intensitat i àmbit geogràfic.

Un important grup de microalgues dins del conjunt del fitoplàncton, les dinoflagel·lades, té unes particularitats anatòmiques i funcionals que les separa del patró descrit. Dos flagels semblants a fuets que, mitjançant la seva ràpida agitació, els permeten una certa mobilitat, fan que les microalgues d’aquest grup puguin escapar parcialment a la inevitable caiguda cap al fons. A més, els permeten realitzar petites migracions verticals que en molts de casos tenen periodicitat diària. Així, moltes espècies de dinoflagel·lades es refugien durant les hores nocturnes en el sediment del fons marí, per sorgir de nou cap a la superfície en les hores diürnes centrals i aprofitar la llum solar.

Aquest és el motiu pel qual en molts de llocs les taques degudes a proliferacions d’aquestes microalgues apareixen i desapareixen diàriament, mentre dura l’episodi. A més, les dinoflagel·lades són capaces de produir formes de resistència, una espècie de quists cel·lulars, que es mantenen llarg temps en el sediment marí esperant les condicions ambientals favorables per desenvolupar-se.

Aquesta circumstància explica la recurrència de certes proliferacions en el mateix lloc.

Hi ha a més un altre aspecte de les proliferacions fitoplanctòniques que revesteix una gran importància per a certs interessos humans. D’entre les aproximadament 5.000 espècies conegudes de microalgues marines, unes 300 poden donar lloc a proliferacions massives i, entre elles, unes 40 tenen capacitat per produir potents toxines que poden ser responsables de la mortalitat de peixos i altres animals marins i també afectar l’home. En aquest últim cas, les afeccions més conegudes són derivades del consum de mol·luscs bivalves que han acumulat la toxina en alimentar-se filtrant l’aigua i que després han estat consumits.

En el pitjor dels casos, les proliferacions de microalgues poden comportar conseqüències negatives sobre la salut humana i sobre la utilització dels recursos pesquers i aqüícoles. Però sempre tenen un efecte negatiu sobre el funcionament de l’ecosistema i sobre l’ús que les activitats turístiques i d’esbarjo fan del litoral. El litoral de Calvià no és aliè a aquest tipus de fenòmens, ja ben coneguts per la seva recurrència en algunes platges del terme: Peguera, Palmira, Santa Ponça o Portals.

31

Dossier

El litoral de Calvià

REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES

Plan de Gestión Integral del Litoral de Calvià (PILC)

RAMOGE pub.: 1-202. Núm. ISBN 2-905540-30-3.

(2002). Ajuntament de Calvià. http://www.calvia.

http://www.ramoge.org/Documents/documents%20

com/web/plantilles/jstl/Calvia/plt/general_Cat.plt?

ramoge/Posidonia_ramoge.pdf

KPAGINA=171&KIDIOMA=1&KNODE=9#.UH3CW8xquI

CIESM Atlas of Exotic Species in the Mediterranean: http://www.ciesm.org/online/atlas/intro.htm

ALBAIGÉS, J.; AUBERT, M.; AUBERT, J. (1989).

«Las huellas de la vida y del hombre». In: MARGA-

COLL, J.; LINDE, M.; RIERA, F.; GRAU, A.M. (2001).

LEF, R. (ed.) El Mediterráneo Occidental. Omega,

«La caça submarina a les Illes Balears. Evolució de les

Barcelona, p. 320-357.

captures entre 1975 i el 2000». In: PONS, G.X. (ed.)

Ponències i resums de les III Jornades del Medi Am-

ALIENS: The Study of Algal Invasions on European

bient de les Illes Balears. SHNB. Palma de Mallorca.

Shores. http://www.uniovi.es/bos/Aliens/E-aliens.htm DAISIE: Delivering Alien Invasive Species InventoBARCELÓ, R.; FLEXAS, J.; GULÍAS, J.; MORENO,

ries for Europe. http://www.europe-aliens.org/

J.L. (1999). «Contribució al coneixement de la flora i fauna del fons marí de Cala Refeubetx (SW de

DÍAZ, E. & MARBÀ, N. (2009). «1120 Posidonion

Mallorca, Illes Balears)». Boll. Soc. Hist. Nat. Ba-

oceanicae. Praderas de Posidonia oceanica». A :

lears, 42: p. 15-26.

http://ibdigital.uib.es/greens-

AA.VV. Bases ecológicas preliminares para la con-

tone/collect/bolletiHistoriaNaturalVolums/import/

servación de los tipos de hábitat de interés comu-

Bolleti_1999v042.pdf

nitario en España. Madrid: Ministerio de Medio Ambiente, y Medio Rural y Marino. 129 p. http://www.

BOLÓS, O. de (1996). La vegetació de les Illes Ba-

magrama.gob.es/es/biodiversidad/temas/red-natu-

lears. Institut d’Estudis Catalans. Barcelona, 267 pp.

ra-2000/1120_tcm7-24025.pdf

BOUDOURESQUE, C.F.; BERNARD, G.; BON-

FORNÓS, J.J. (ed.) (2001). Seasonal changes in the

HOMME, P.; CHARBONNEL, E.; DIVIACCO, G.;

populations of animals contributing to rock destruc-

MEINESZ, A.; PERGENT, G.; PERGENT-MARTINI,

tion onhe shore platforms. Prekiminary report. ES-

C.; RUITTON, S.; TUNESI, L. (2006). Préservation

PED (european shore platform erosion dynamics),

et conservation des herbiers à Posidonia oceanic.

Unió Europea.

32

Dossier

MORANTA, J.; REVIRIEGO, B.; COLL, J. (1997).

pendència de les platges de les Balears de la

«Contribución al conocimiento de la estructura de

regeneració

la comunidad íctica asociada a los fondos rocosos

tadona.

Col.

artificial

continuada:

Pedagogia

informe

Ambiental.

10,

meUIB.

litorales de las islas del Toro y d’Es Malgrat (suroeste de Mallorca, islas Baleares)». Publ. Espec. Ins. Esp.

ROS, J.; ROMERO, J.; BALLESTEROS, E.; GILI, J.M.

Oceanogr., 23: p. 143-152.

(1989). «Buceando en aguas azules: el bentos». In: MARGALEF, R. (ed.) El Mediterráneo Occidental.

PONS, G. X. & PALMER, M. (1996). Fauna endèmica

Omega, Barcelona, p. 236-297.

de les Illes Balears. COPOT-IEB-SHNB. Mon. Soc. Hist. Nat. Balears, 5. Palma de Mallorca. 307 pp.

ROS, J. (2001). Vora el mar broix. Biblioteca Universal Empúries, Barcelona. 183 pp.

REVIRIEGO, B.; MORANTA, J.; COLL, J. (1996).

«Cartografia bionòmica dels fons marins adjacents a

SCHMITT, T. (1994). «Degradació de la vegetació

les illes del Toro i d’es Malgrat (SW de Mallorca, Illes

psammòfila litoral de Mallorca». Boll. Soc. Hist Nat.

Balears)». Boll. Soc. Hist. Nat. Balears, 39: 187-203.

Balears, 37: p. 151-174.

http://www.raco.cat/index.php/BolletiSHNBalears/ article/view/169280/245233.

TOMÀS, P. (2001). «Les zones humides de les Illes Balears. Inventari i delimitació». In: Pons, G.X. (ed.).

RITA, J. & BIBILONI, G. (1993). «La vegetació». In:

Ponències i resums de les III Jornades del Medi Am-

ALCOVER, J.A., BALLESTEROS, E. & FORNÓS, J.J.

bient de les Illes Balears. SHNB. Palma de Mallorca.

(eds). Història Natural de l’Arxipèlag de Cabrera.

Mon. Soc. Hist Nat. Balears, 2: p. 207-256. Palma

VILÀ, M.; VALLADARES, F.; TRAVESET, A.; SANTAMA-

de Mallorca.

RÍA, L.; CASTRO, P. (2008). Invasiones biológicas.

Consejo Superior de Investigaciones Científicas, Ma-

RODRÍGUEZ-PEREA, A.; SERVERA NICOLAU, J.;

drid. http://digital.csic.es/bitstream/10261/5272/1/in-

MARTÍN PRIETO, J.A. (2000). Alternatives a la de-

vasionesbiologicas.pdf

33

L’INTERIOR DE CALVIÀ, UN MOSAIC DE GRAN VALOR PAISATGÍSTIC I ECOLÒGIC Llorenç Gil1, Jaume Seguí2, Samuel Pinya3 34

Dossier tan elevat com al continent, fa que les nostres

INTRODUCCIÓ

illes siguin especialment riques en espècies Avui dia sentir a parlar de Calvià ens du inevi-

pròpies del nostre territori (endemismes), la

tablement a pensar en un municipi envaït per

qual cosa confereix a la zona un gran interès

les urbanitzacions, els hotels i la massificació

biogeogràfic i conservacionista.

de la costa, a conseqüència del turisme de sol i platja que va començar fa més de cinquanta

Un altre tret a destacar és el fet que Calvià,

anys. Però si ens decidim a endinsar-nos en el

com s'esdevé en altres sis municipis de Ma-

cor del municipi, aviat ens adonarem que exis-

llorca, gaudeix d’un territori que comença a

teix un altre Calvià menys transformat, que ha

vora de mar i que, a l'altre extrem, s'enfila vers

sabut conservar el caràcter rural i tranquil que

un paisatge muntanyós, que a la zona més

sempre havia caracteritzat aquesta regió. El

elevada assoleix els 1.000 m d’altitud. Aquest

Calvià interior és un mosaic format per dos

contrast, que pot no semblar rellevant, adqui-

petits pobles, es Capdellà i Calvià, dins una

reix una importància vital en parlar de la biodi-

vall plena de camps d’ametlers i garrovers,

versitat d’un territori.

d’ovelles pasturant i envoltada de muntanyes, entre les quals destaquen la serra de na

La biodiversitat d’un territori, entesa com el

Burguesa, s’Esclop i el Galatzó.

nombre d’espècies d’una àrea, augmenta a mesura que s’incrementa la superfície de l’àrea

És precisament aquest Calvià més natural

estudiada, el gradient altitudinal, el nombre

el que nosaltres volem donar a conèixer en

d’hàbitats que es troben presents en l’àrea i la

aquest article, i ho volem fer a través del seu

diversitat climàtica i edàfica de la zona.

ric patrimoni natural, el qual no es pot entendre sense tenir en compte els usos agrícoles i

En aquest sentit, Calvià és el paradigma d’un

forestals que n’ha fet, i en continua fent, l’home

territori on la biodiversitat pot assolir nivells

al llarg del temps.

elevats. En efecte, presenta un territori ampli (145,5 km2), una variació altitudinal important

Des del punt de vista del patrimoni natural, el

(0-1.026 m) i una diversitat climàtica destaca-

nostre és un municipi privilegiat, i ho és per di-

ble. Aquesta s'articula a partir de tres termo-

versos motius, un dels quals és compartit per

climes i quatre ombroclimes. Pel que fa als

tots els municipis de les Balears, i és el fet de

primers, hi tenim el termomediterrani, que és

trobar-se ubicat en una illa mediterrània, que, si

el més càl·lid i que domina el territori; el su-

bé no permet disposar d’un nombre d’espècies

pramediterrani, que és el més fresc i que està

1

Departament de Biologia de la UIB.

2

Departament de Patrimoni de l’Ajuntament de Calvià.

Associació per a l’Estudi de la Natura.

3

35

Dossier

L’interior de Calvià

molt localitzat al capcurucull del Galatzó; i un

En el nostre article parlarem de la biodiver-

termoclima intermig, el mesomediterrani. Per

sitat que ens ofereixen les zones no litorals

la seva banda, els ombroclimes, de més sec a

(interiors) calvianeres.

més humit, són el semiàrid, el sec, el subhumit i l'humit. A això cal afegir-hi una certa varietat

EL PAISATGE RURAL I EL PAISATGE DE

de tipus de sòls. Tot aquest conjunt propicia un

MUNTANYA

potencial de biodiversitat elevada.

El caràcter de cada regió, i per tant de CalContra aquesta biodiversitat hi actuen diversos

vià, depèn dels factors exteriors: contorn de

factors, dels quals parlarem més endavant,

les muntanyes, fisonomia de les plantes i

com és la forta influència antròpica que ha

dels animals, lluminositat i transparència de

experimentat el territori, en especial l’elevada

l’atmosfera, figures dels núvols, etc. Aquests

superfície urbanitzada (sobretot en les zones

aspectes concorren per produir una impres-

costaneres del municipi), i l’elevat nombre

sió general del nostre territori: és el que co-

d’incendis que any rere any cremen una bona

neixem com a paisatge.

part de les àrees naturals calvianeres.

Paisatge ruderal calvianer. Foto: J. Seguí

36

Dossier En qualsevol lloc del món, la qualitat i diversi-

Aquest fet fa que a l’interior de Calvià hi hagi

tat paisatgística està determinada pels factors

un mosaic de gran valor paisatgístic: petites

ambientals, de manera que el clima, el sòl, i

zones urbanes, com les de Calvià i es Cap-

les activitats humanes i animals esdevenen les

dellà, activitats agrícoles i ramaderes a les

més decisives. La varietat topogràfica, climàti-

valls, especialment de cultius de secà i de

ca i edàfica augmenten la diversitat dels pai-

bestiar oví, i zones seminaturals i naturals en

satges naturals i seminaturals. Si l’activitat an-

les nombroses muntanyes del municipi (Gala-

tròpica s’incrementa, el nombre de possibilitats

tzó i s'Esclop, na Burguesa, Valldurgent, serra

de variació també creix. Aquest és el cas del

de Garrafa, etc.).

món rural mediterrani, on sovint coincideixen paisatges seminaturals i antròpics deguts a l'ús

Una bona part de l’interior de Calvià forma part

ancestral del territori per part de l’home. Així,

del Paratge Natural de la Serra de Tramunta-

si observam el paisatge calvianer de l’interior,

na, i és precisament aquest mosaic de zones

veurem com la concentració d’activitats agríco-

agrícoles amb zones seminaturals i naturals el

les a les valls només permet el desenvolupa-

que ha permès que aquesta serra hagi passat

ment de paisatges naturals i seminaturals a les

a formar part del Patrimoni de la Humanitat en

muntanyes o a les zones xèriques marginals.

la categoria de Paisatge Cultural.

Vistes de s’Esclop des del puig Batiat. Foto: J. Seguí

37

Dossier

L’interior de Calvià

Per conservar aquest paisatge típicament me-

o del puig de Galatzó i s’Esclop, però moltes

diterrani i insular que hem heretat dels nostres

menys pel que fa a altres parts del territori.

avantpassats, amb un ús del sòl harmoniós i respectuós amb el medi que l’envolta, és de vi-

Per sort, recentment s’han duit a terme diferents

tal importància fer una bona gestió dels nostres

treballs conduents a conèixer la diversitat flo-

boscos i muntanyes, conservar els usos agríco-

rística de Calvià i el seu estat de conservació.

les tradicionals dels nostres camps, i el patrimo-

En concret, el 2008 va ser premiat amb el Pre-

ni etnològic i cultural associat a aquest món rural

mi d’Investigació Rei En Jaume un treball sobre

de l’interior, per tal que, tant nosaltres com les

la flora del torrent del barranc de Santa Ponça

generacions futures, puguem gaudir d’aquest

(GIL, 2008). A més, amb l'ajuda d’una beca de

meravellós paisatge que ens identifica.

postgrau atorgada per l’Ajuntament de Calvià, al 2010 va ser defensat un treball de final de màster sobre la flora dels voltants dels itineraris

LA FLORA

de la finca pública de Galatzó (SEGUÍ, 2010).

Quan s’ha de parlar de la flora d’un territori la primera passa és acudir a les fonts biblio-

Només amb aquests dos treballs citats ante-

gràfiques existents sobre la matèria. En el cas

riorment el nombre d’espècies vegetals localit-

de Mallorca, aquesta consulta ens permetrà,

zades al municipi ja supera les 600.

per una banda, conèixer les obres dels primers botànics que hi varen herboritzar, com ara l'Enumeratio plantarum quas in insulis Balearibus collegit (1827), de J. Cambessedes, la Flora de las Islas Baleares (1879-1881), de Barceló i Combis, i la Flora de Mallorca (19771980) del pare Bonafè, entre d’altres; per l'altra, tendrem el nombre de citacions d’espècies del municipi que hi feren aquests autors.

De la lectura d'aquestes obres podem col·legir que Calvià era un territori força conegut, si bé cal matisar que només ho eren determinades zones amb un interès especial per als primers botànics. Trobam així prou referències al prat de Magaluf –del qual per desgràcia només en queda una petita mostra–, de Santa Ponça,

Anemona (Anemone coronaria). Foto: J. Seguí

38

Dossier Tot això ha servit, des de l’any 2011, perquè

i 2.000 tàxons, comptant-hi tant espècies

dos dels autors d’aquests treballs aprofundis-

autòctones (pròpies de la nostra flora) com

sin en l'estudi de la flora del terme municipal de

al·lòctones (alienes a la nostra flora). Per tant,

Calvià, estudi que es finalitzarà previsiblement

en un territori que ocupa el 4% de la superfí-

a finals del 2014.

cie de Mallorca, hi trobam almenys el 50% de la seva flora.

Per tant, els resultats que s’exposen a continuació són fruit d’un treball actual, encara incomplet i que canvia dia a dia, a mesura que

El nombre de plantes que

van augmentant les hores d'investigació que

es coneixen actualment a Calvià

s’hi dediquen.

és d’unes 900 El nombre d'espècies (tàxons) que es coneixen actualment a Calvià és en aquests moments d’unes 900 i escaig. Això ens fa pensar que al final de l’estudi esmentat s’aproparà

Això ens dóna una idea de la riquesa florística

a les 1.000. Hem de tenir en compte que a

que atresora Calvià.Un altre aspecte a des-

Mallorca es parla d’una flora d’entre 1.800

tacar és el nombre d’espècies endèmiques presents a l’interior de Calvià. Entenem per endemisme aquell tàxon que viu exclusivament a les illes Balears. A l’interior de Calvià podem trobar més de quaranta endemismes, que ocupen majoritàriament ambients rupícoles, sobretot penya-segats, però també pastures, boscos, etc., com la peònia (Paeonia cambessedesii), el safrà bord (Crocus cambessedesii) i les didaleres (Digitalis minor i D. palaui). Per tant, a l’interior del municipi hi podem trobar gairebé una tercera part dels endemismes presents a les Balears, sense tenir en compte les espècies litorals del gènere Limonium. Al contrari del que succeeix al litoral, no podem parlar de cap espècie endèmica exclusiva de l’interior de Calvià.

Flor de safrà bord (Merendera filifolia). Foto: J. Seguí

39

Dossier

L’interior de Calvià

Hi ha algunes espècies no endèmiques que

A continuació tractarem breument els diferents

en altres territoris són més o menys comu-

tipus d’hàbitats que podem trobar a l’interior

nes, però que en tot l'arxipèlag balear només

del territori calvianer.

es troben a l’interior de Calvià. Ens referim, per exemple, a l’orquídia Orchis collina (que només viu al voltant del puig de sa Morisca); altres, com l’Osyris lanceolata, viuen a Eivissa i a Mallorca, on només la trobam a Calvià, en concret a na Burguesa. A més, moltes espècies, abundants en altres indrets, tenen el seu límit de distribució a les Balears a Calvià, per exemple l’anèmona (Anemone coronaria), la llengua de cero (Phyllitis scolopendrium), l’aladern de fulla ampla (Phillyrea latifolia), etc.

En sentit negatiu, cal indicar que aproximadament el 20% de la flora calvianera és al·lòctona, introduïda recentment, especialment en zones urbanitzades, a conseqüència de l’enjardinament amb espècies exòtiques.

També es podria parlar d’espècies extingides del territori, però això s'ha donat especialment a les zones litorals.

En definitiva, el patrimoni florístic de Calvià és força important i molt digne de ser conservat.

ELS HÀBITATS Les espècies vegetals ocupen els ambients que els són favorables i s’agrupen segons unes característiques que defineixen el que es coneix com a comunitats vegetals.

Abellera papallona petita (Orchis collina) i Flor de borinot (Ophrys bertolonii subsp. balearica). Fotos: J. Seguí

40

Dossier El tipus de vegetació potencial de gairebé tot

ta (Myrtus communis) n’és l’espècie principal.

el territori són els boscos, principalment els al-

Altres formacions forestals no arbòries són les

zinars (més rars) i els pinars, ambients força

comunitats fruticoses, entre les quals destaca

coneguts amb espècies com el pi (Pinus hale-

principalment el carritxar, dominat pel càrritx

pensis), l’alzina (Quercus ilex), la mata (Pista-

(Ampelodesmos mauritanica) i l’aritja (Smilax

cia lentiscus) o l’ullastre (Olea europaea).

aspera subsp. balearica); també són importants les formacions d’espinalers, amb escanyacabres (Cneorum tricoccon), alacantins

En la vegetació d’un penya-segat,

(Rhamnus bourgeanus) i ginebró (Juniperus oxycedrus). Aquestes formacions es van es-

aproximadament el 70% de les

tenent sovint per un mal ús del foc. El foc des-

espècies arbustives són endèmiques

trueix els boscos i provoca l’erosió dels sòls, de manera que aquestes formacions menys Hi ha altres boscos menys estesos o més lo-

exigents passen a dominar espais coberts an-

calitzats en el territori, com són els boscos

teriorment pels arbres.

de caducifolis que es poden trobar en dos ambients força diferents: per una part, a les

Tot i que sovint es diu que el foc és un ele-

zones supramediterrànies del Galatzó i dels

ment propi del clima mediterrani, això no és

quals només queden exemplars individualit-

cert. Basta que ens facem dues preguntes

zats als penya-segats, com el rotaboc (Acer

per posar tota aquesta teoria en dubte: quants

granatense), la pomera borda (Sorbus aria)

d'incendis s’originen sense que la mà de

o l’arbre de visc (Ilex aquifolium); per l’altra,

l’home hi intervengui, bé intencionadament,

podem trobar boscos riparis (a la vora de to-

bé involuntàriament? I quantes espècies pirò-

rrents) com ara pollancredes, omedes, frei-

fites trobam a les Balears? La resposta a les

xedes, etc., segons estiguin dominats pels

dues preguntes és la mateixa: cap o gairebé

polls (Populus alba i P. nigra), l’om (Ulmus

cap. Podem entrar a discutir si algunes espè-

minor) o el freix (Fraxinus angustifolia).

cies de Balears són piròfites, però, atenent al criteri que una espècie piròfita és aquella que

Altres formacions boscoses són els arbocerars,

necessita del foc per tancar el seu cicle vital,

dominats per l’arbocera (Arbutus unedo), o el

realment cap d’elles ho és. Si de cas són es-

coscoll (Quercus coccifera), especialment rics

pècies piròfiles, és a dir, les que poden sobre-

a la zona de na Burguesa; les boixedes, forma-

viure o ser beneficiades pel foc.

cions gairebé monoespecífiques de boix (Buxus balearica), localitzades al Galatzó i a s’Esclop; o

Fet aquest incís, tornem a la descripció de la

els murterars, propis de les torrenteres, on la mur-

flora de l’interior de Calvià.

41

Dossier

L’interior de Calvià

Si anam a formacions més baixes podem parlar

la sempreviva (Helichrysum stoechas) o els es-

de les brolles i de les timonedes, força repre-

teperols (Fumana spp.).

sentades a Calvià. Les brolles són formacions dominades per arbusts malacòfils, força diver-

Si seguim la successió regressiva de la ve-

ses específicament, entre les quals destaquen

getació ens apareixen les pastures, tant les

el romaní (Rosmarinus officinalis), el xiprell

dominades per espècies perennes com per

(Erica multiflora), la cossiada (Globularia aly-

espècies anuals. Aquestes formacions són

pum), la botja de cuques (Anthyllis cytisoides)

extraordinàriament diverses i estan conforma-

o les estepes (Cistus spp.).

des per espècies de famílies abundants com les gramínies, les lleguminoses, les labiades

Uns altres tipus de brolla, especialment interes-

o les orquídies (d’aquestes darreres se n’han

sants per estar formats per espècies endèmi-

trobat en el nostre municipi prop d’una vintena

ques, són les comunitats de coixinets com ara

d’espècies). Algunes són especialment interes-

l’eixorba-rates blanc (Teucrium balearicum),

sants, com ara les formacions de geòfits (plan-

l’eixorba-rates negre (Astragalus balearicus)

tes bulboses), que tenen floracions explosives

o l’estepa joana (Hypericum balearicum), prò-

principalment de tardor o de primavera, amb

pies de zones muntanyenques.

espècies com el safrà bord (Crocus cambessedesii), l’assutzena borda (Narcissus tazetta) i

Les timonedes són formacions d’arbusts

la merendera (Merendera filifolia).

baixos, pròpies d’indrets secs com el sud de Calvià, amb espècies com l’herba de Sant

D’especial interès són les formacions rupíco-

Ponç (Teucrium capitatum subsp. majoricum),

les, hàbitats on la pedra o la roca és l’element

Flor d’estepa joana (Hypericum balearicum). Foto: J.Seguí

Arbocera amb flor i fruit. Foto: J. Seguí

42

Dossier dominant del paisatge i on les espècies que hi

gròfiles, és a dir, la vegetació pròpia d’indrets

viuen hi han d’estar perfectament adaptades.

humits. Solen ocupar els llits i les vores dels

Són formacions pròpies de penya-segats, de

torrents, àrees que representen petits oasis

replans pedregosos, de degotissos o de ros-

d’humitat envoltats d’àrees molt més seques,

segueres. Són hàbitats dominats per espècies

especialment durant el final de la primavera i

endèmiques, de manera que, si miram la ve-

el principi de l’estiu. Són formacions molt den-

getació d’un penya-segat, aproximadament el

ses i productives i força amenaçades per una

70% de les espècies arbustives que hi veurem

gestió malentesa.

són endèmiques. Hi trobam espècies com la violeta de penyal (Hippocrepis balearica), la

En efecte, l’Administració contínuament fa

panconia de penyal (Crepis triasii), la cossia-

«neteges» de torrents i arrasa la vegetació

da de penyal (Globularia cambessedesii), la

d’aquests indrets per donar sortida ràpida a

maçanella (Helichrysum ambiguum) i una im-

l’aigua en una malentesa gestió de les inun-

portant diversitat de falgueres.

dacions, quan precisament la funció de la vegetació és alentir la velocitat de davallada de

També

podem

trobar

formacions

rupíco-

l’aigua pels torrents, tot i que això provoqui la

les nitròfiles una mica termòfiles. La taparera

presència d’àrees d’inundació en determinats

(Capparis spinosa), la vauma marina (Lavatera

indrets coneguts i, per tant, controlables. Una

maritima) o la morella roquera (Parietaria judai-

major velocitat de l’aigua pot ser molt més pe-

ca) en són espècies clau.

rillosa en les desembocadures dels torrents, precisament zones sovint força urbanitzades

Un tipus de vegetació especialment interes-

i on les pèrdues, materials i humanes, poden

sant a Calvià el representen les formacions hi-

ser molt més importants.

Estepa llimonenca (Cistus monspeliensis). Foto: J. Seguí

Ciprell (Erica multiflora). Foto: J. Seguí

43

Dossier

L’interior de Calvià

Aquestes formacions higròfiles solen es-

nica va lligada a les activitats humanes, espe-

tar dominades per gramínies com la canya

cialment les agrícoles i ramaderes. És un tipus

(Arundo donax) o el canyet (Phragmites aus-

de vegetació molt divers, especialment quan són

tralis), les juncàcies o les ciperàcies. Les es-

formacions de plantes anuals (el 40% de les es-

pècies hidròfites com l’api d’aigua (Helios-

pècies d’un territori solen ser ruderals), i molt va-

ciadium nodiflorum), o els créixens (Rorippa

riable en el temps, ja que la presència d’una o

nasturtium-aquaticum) troben també el seu

altra espècie depèn de l’activitat que es dugui a

hàbitat únicament en aquests indrets.

terme en el territori.

Finalment ens queda parlar de la vegetació

LA MICROFLORA

nitròfila. Són diferents tipus d’ambients on la presència de matèria orgànica és el factor que

Sovint, quan es fa un repàs sobre la biodiversi-

influeix de forma determinant sobre les espè-

tat d’un territori concret, els fongs brillen per la

cies que colonitzen l’àrea. A les zones interiors

seva absència. Sortosament, el nostre municipi

de Calvià aquesta aportació de matèria orgà-

presenta una elevada diversitat d’hàbitats, fet

A la finca pública de Galatzó s’han pogut localitzar prop de 230 espècies de fongs

Bolet de mel (Armillaria melea). Foto: S. Pinya

44

Dossier que afavoreix també una elevada diversitat de

ques, espècies que, en un determinant estadi

fongs. Aquest grup ha estat ben apreciat per la

de la seva història evolutiva, quedaren aïlla-

població resident, tot i que el seu interès popu-

des dels seus parents continentals i evolucio-

lar radica en unes poques espècies de bolets

naren separadament fins que esdevingueren

comestibles, si bé, des del punt de vista ecolò-

espècies úniques al món. Algunes d’aquestes

gic, les espècies comestibles representen una

espècies són, per exemple, el caragol de

petitíssima part de la biodiversitat que podem

serp (Iberellus balearicus), l’escarabat de

trobar a Calvià.

sang (Timarcha balearica) o el llagost portasella (Steropleurus balearicus).

Des de l’any 2007, a la finca pública de Galatzó es fa anualment una jornada micològi-

Per tal de millorar aquesta manca de coneixe-

ca adreçada als residents del municipi. Els

ment a què ens hem referit, en els darrers anys

participants hi poden conèixer la diversitat i

s’han desenvolupat diferents iniciatives adreça-

les funcions dels fongs dins l’ecosistema, així

des a fer un seguiment específic d’invertebrats

com les bones pràctiques a l'hora de recollir-

com ara papallones i libèl·lules (vegeu www.

los. Gràcies a aquesta activitat s’han pogut

voluntariatcientific.es). Concretament a l’any

localitzar en aquest espai públic prop de 230

2009, es va implantar al municipi de Calvià

espècies de fongs, el que fa pensar que, si

el que es coneix com a Butterfly Monitoring

s'ampliàs el territori d’estudi a la resta del

Scheme (BMS), un programa implantat arreu

municipi, la diversitat d'especies conegudes

d’Europa de seguiment de papallones diürnes

s'ampliaria considerablement.

que permet conèixer-ne la diversitat, abundància i variació al llarg del temps i de l’espai, i que va adreçat a la seva conservació (POLLARD &

LA FAUNA

YATES, 1993). Fins al moment, en el nostre muEls

invertebrats

constitueixen

el

conjunt

nicipi s’han citat un total de vint-i-cinc espècies

d’espècies més nombrós del món animal.

de papallones diürnes en el marc d’aquest pro-

D'entre aquests, el insectes són els qui apor-

jecte de seguiment, el que representa prop del

ten una major biodiversitat. Tot i així, és para-

60% de la diversitat d’aquest grup coneguda a

doxal que aquest grup sigui el més descone-

les illes Balears.

gut, no sols en el municipi de Calvià, sinó a la resta de les Balears.

Desgraciadament, a Calvià ja no gaudim de grans zones humides interiors que puguin

Malgrat aquest desconeixement, hi trobam

acollir espècies de peixos d’aigua dolça, com

catalogades espècies de gran importància

és el cas de s’Albufera de Mallorca. En el

biogeogràfica, com ara les espècies endèmi-

segle passat encara hi havia zones humides

45

Dossier

L’interior de Calvià

com la de Magaluf, en què s'hi podien veu-

ta Ponça, fet que posa de manifest la poca

re espècies pròpies d’aquests indrets humits

afluència d’una espècie que temps enrere fou

com la tortuga d’aigua (Emys orbicularis) o

molt més abundant.

l’anguila (Anguila anguila).

De totes les espècies que engloben aquest L’anguila és una espècie marina que quan

grup, l’espècie que presenta una major impor-

és jove penetra en els cursos d’aigua dolça

tància, en termes de conservació, és sense

cap a l’interior, on es desenvolupa fins a arri-

cap dubte la tortuga mora (Testudo graeca),

bar a la maduresa sexual. A partir d’aquest

una espècie amenaçada que té en el muni-

moment torna a la mar per reproduir-s'hi. Ac-

cipi de Calvià la població més important de

tualment, i com a conseqüència del desen-

les illes Balears. Malgrat sigui una espècie

volupament urbanístic litoral, les anguiles te-

que fou introduïda des del nord d’Àfrica, ac-

nen molts d’impediments per penetrar en els

tualment compta amb un pla de conservació.

cursos d’aigua. En els darrers anys, l’espècie

Actualment l’espècie viu a bona part de les

únicament ha estat citada a la zona de San-

garrigues obertes de Calvià, així com també

Cria de tortuga mora. Foto: S. Pinya

46

Dossier als espais agrícoles on es conreen garrovers i ametlers.

El projecte Calvià Birding ha permès catalogar 177 espècies d’aus

En aquests hàbitats, la tortuga mora s’alimenta d’una gran varietat de plantes silvestres, atès que principalment és herbívora, però no rebutja

abundant i es localitza gairebé per tot el muni-

la possibilitat d’alimentar-se de restes d’animals

cipi. Es fa molt visible als nuclis urbans, on el

morts, que li aporten les proteïnes necessàries

trobarem no gaire lluny dels punts de llum de

per enriquir la dieta habitual.

les cases i carrers.

En aquests indrets pateix, com moltes altres

Altres espècies com la granota (Pelophylax

espècies amb les quals conviu, l’alteració i

perezi), la serp de garriga (Macroprotodon

pèrdua de l’hàbitat, bé sigui pel canvi en l’ús

mauritanicus) o la serp d’aigua (Natrix maura)

del sòl (abandonament dels espais agrícoles),

completen el llistat de les espècies que trobam

bé per la fragmentació del territori o bé per la

a l’interior de Calvià, si bé la relació molt pro-

tragèdia dels incendis forestals, que suposen

bablement s’incrementarà com a conseqüèn-

la pèrdua dels efectius reproductors i que po-

cia de l’arribada d’espècies al·lòctones proce-

sen en perill la supervivència de les poblacions

dents del comerç d’espècies i mercaderies.

d'aquesta espècie. A més a més, no podem oblidar que la tortuga mora ha estat conside-

Tradicionalment, el turisme, o, més ben dit, la ur-

rada erròniament com un animal de compan-

banització lligada al turisme, ha estat l’amenaça

yia i això ha fet que se'n capturassin individus

principal de gran part de la biodiversitat present

silvestres il·legalment per tenir-los en els patis

al municipi de Calvià. Amb el canvi de segle,

i jardins de Calvià i d'altres municipis. Aquest

les noves modalitats turístiques, entre les quals

fet, que sembla inofensiu, ha suposat la dismi-

destaca el turisme de natura, s’han anat estenent

nució de les poblacions silvestres en una proporció important.

Ara bé, la tortuga mora no és l’únic membre de l’herpetofauna que podem trobar en el nostre estimat municipi. El calàpet (Bufo balearicus) és tal volta l’amfibi més dispers, ja que habita garrigues i conreus, i sols acudeix a punts d’aigua per reproduir-s'hi. Entre els rèptils, el dragó (Tarentola mauritanica) és l’espècie més

Busqueret coallarg. Foto: S. Torrens

47

Dossier

L’interior de Calvià

Voltor lleonat. Foto: S. Torrens

arreu del món. És un turisme sostenible que pre-

O, dit d’una altra forma, la meitat de les espè-

tén donar a conèixer els valors naturals d’un in-

cies d'ocells presents en el conjunt de les illes

dret determinat i, per tant, una modalitat turística

Balears ha estat documentada en el territori

que compagina un aprofitament sostenible dels

calvianer.

recursos naturals amb una activitat econòmica lligada al turisme.

Els grans rapinyaires sedentaris, com el voltor lleonat (Gyps fulvus) i l’esparver (Aquila

Calvià, conscient de la tendència global, un

pennata), o les espècies migrants com ara

cop més ha estat capdavantera en el sector tu-

l’arpella (Circus aeruginosus) o l’aligot (Buteo

rístic implantant el turisme de natura i enllestint

buteo), són una petita mostra dels rapinyaires

un projecte adreçat a donar a conèixer la bio-

presents en territori calvianer. Per altra banda,

diversitat d’ocells als turistes especialitzats mit-

a l’interior de Calvià són destacables espècies

jançant la posada en marxa del projecte Calvià

lligades a les garrigues i masses forestals com

Birding (www.birdingcalvia.com), un projecte

ara el cap ferrerico blau (Cyanistes caeru-

en el qual s’ha implicat l’Ajuntament de Calvià,

leus), el busqueret coallarg (Sylvia balearica),

i sobretot el sector hoteler a través de la Funda-

el durbec (Coccothraustes coccothraustes) o

ció Calvià, i que, fruit de dos anys de feina, ha

el capsigrany (Lanius senator badius).

permès constatar la presència al municipi d'un total de 177 espècies d’ocells diferents.

48

Dossier Els cursos d’aigua, com el barranc de Santa

Des de l’arribada dels primers pobladors a les

Ponça, o les basses dels camps de golf perme-

illes Balears, i en etapes successives, l’home hi

ten observar-hi espècies com ara la gallineta

ha anat introduïnt voluntàriament o involuntària-

d’aigua (Gallinula chloropus), el collverd (Anas

ment tot un conjunt d’espècies de mamífers,

plathyrhynchos) o el rar agró roig (Ardea pur-

com ara la rata negra (Rattus rattus), el conill

purea), que trobam a les llacunes interiors dels

(Oryctolagus cuniculus), la geneta (Genetta ge-

camps de golf de manera ocasional.

netta) o l’eriçó (Atelerix algirus). Ara bé, les ratapinyades ja hi eren presents abans de l’arribada

Els camps de conreu són un dels indrets on hi

de l’home i, per tant, podem dir que són els ver-

ha una gran diversitat i sobretot abundància

taders i originaris mamífers de les illes Balears i,

d’ocells. La cadernera (Carduelis carduelis) visi-

per què no, de Calvià.

ta sovint els camps de cereals, on també hi són presents les juies (Vanellus vanellus) i les grues

Les ratapinyades són uns mamífers adaptats a la

(Grus grus), que hi fan una aturada per refer-se

vida en la foscor. La seva activitat comença quan

del cansament i continuar el periple migratori.

el sol es comença a pondre i acaba a l'alba. Durant la nit s’alimenten de petits invertebrats vo-

En qualsevol cas, bé sigui en un o altre hàbitat,

ladors com ara moscards o papallones, i, per

el que sí podem afirmar és que allà on anem del

tant, contribueixen a controlar-ne les poblacions

municipi de Calvià, inclosos els espais urbans,

i a evitar en molts de casos que esdevinguin pla-

ben segur que algun ocell estirà observant,

gues perjudicials per a l’ecosistema i també per

amb molt de detall, els nostres moviments.

a l’home. Per caçar, les ratapinyades empren un mecanisme anomenat ecolocalització, que es caracteritza pel bombardeig del medi que els envolta amb crits ultrasònics que, en rebotar amb objectes com ara arbres, parets, edificis, o les pròpies preses, emeten una freqüència específica, la qual és captada per les ratapinyades i els permet construir mapes mentals del seu entorn.

La informació que tenim d'aquesta espècie, en relació al municipi de Calvià, és més aviat escassa. No obstant això, l’any 2008, el naturalista David García va detectar fins a set espècies diferents de ratapinyades, les quals acudeixen cada nit a alimentar-se al torrent de

Imatge de ratapinyada (Hypsugo savii). Foto: D. García

49

Dossier

L’interior de Calvià

Vistes de la vall de Calvià des del puig de Galazó. Foto: J. Seguí

Santa Ponça, concretament al tram comprès

classifiquen en: Parc Nacional, Parc Natural,

entre el Pas de sa Mula i la Urbanització Galat-

Paratge Natural, Reserva Natural (integral o es-

zó. Aquesta concentració d’espècies d'aquest

pecial), Monument Natural, Paisatge Protegit,

animal és la major coneguda al municipi de

Lloc d’Interès Científic i Microreserva. També

Calvià, fet que confereix al torrent de Santa

s’hi inclouen els espais integrats dins la xarxa

Ponça un estatus de lloc clau per a la gestió

europea Natura 2000.

d’aquests mamífers alats.

A l’interior de Calvià hi trobam, totalment o parcialment, quatre espais naturals protegits: el

ELS ESPAIS NATURALS PROTEGITS

paratge natural de la Serra de Tramuntana, que Els espais naturals protegits són les zones te-

se situa al nord del municipi i inclou la finca

rrestres i marines de les illes Balears que han

pública de Galatzó i algunes propietats més;

estat declarades com a tals en la forma pre-

la xarxa Natura 2000, on trobam bona part del

vista en la Llei 5/2005, de 26 de maig, per a

lloc d’importància comunitària (LIC) del puig

la conservació dels espais de rellevància am-

de na Bauçà; una petita part del LIC Es Galatzó

biental (LECO), atenent a la representativitat,

- s’Esclop; i, finalment, tota l'extensió del LIC i

singularitat, fragilitat o interès dels seus ele-

Zona d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPA)

ments o sistemes naturals. A les Balears es

del cap de cala Figuera.

50

Dossier Aquests espais naturals varen ser declarats

causa de desaparició d’espècies i d'hàbitats,

com a espais a protegir per conservar-hi tot

sobretot al litoral. A l’interior aquesta amenaça

un seguit de valors patrimonials naturals, en-

no ha estat tan important, però sí present. Ara

tre els quals destaquen onze tipus d’hàbitats

bé, el factor d’amenaça que ha tingut una ma-

d’importància comunitària, una àmplia relació

jor importància, en comparació amb el litoral,

d’espècies d’aus sedentàries i migrants, les

ha estat l’alteració dels hàbitats, fet que n'ha

ratapinyades com la ratapinyada grossa de fe-

propiciat una degradació i una pèrdua signifi-

rradura (Rhinolophus ferrumequinum) o la rata-

cativa dels efectius reproductors de bona part

pinyada de cova (Miniopterus scheibersi), els

de les espècies que hi vivien.

rèptils com la tortuga mora (Testudo graeca) o plantes endèmiques com la ravanissa groga

En un any com el present, ha quedat patent que

d’Eivissa (Diplotaxis ibicensis).

els incendis forestals continuen essent una de les causes més importants d’alteració i pèrdua

LES AMENACES Els valors naturals del municipi de Calvià pateixen tot un seguit d’amenaces que col·loquen algunes de les espècies i dels hàbitats que hi són presents en una situació certament preocupant. Sovint els humans no ens adonam que la nostra activitat, voluntàriament o involuntàriament, és la causant de totes les problemàtiques ambientals que avui dia pateix el nostre planeta. En el municipi de Calvià hi trobam algunes d’aquestes amenaces, que cal recordar perquè no quedin en l’oblit.

La principal causa d’extinció d’espècies és la desaparició dels seus hàbitats (PIMM & RAVEN, 2000), seguida de l’alteració i fragmentació d’aquests i de la introducció d’espècies al·lòctones. En el cas concret de Calvià, el creixement urbanístic que ha experimentat des de la dècada dels anys 60 ha estat la principal

Bosc cremat. Foto: S. Pinya

51

Dossier

L’interior de Calvià

temporal de l’hàbitat, si bé aquest espai, al cap

infraestructures hídriques que hi anaven as-

de poc temps, ja comença a mostrar que la

sociades, suposen la pèrdua d’innombrables

vida no es pot acabar així com així. Els incen-

recursos alimentaris i punts d’abeurada i de

dis forestals causen un greu desequilibri en la

reproducció per a un bon ventall d’espècies

composició de la vegetació, així com la mort

associades a aquests sistemes agraris.

d’innombrables espècies, si bé un dels perjudicis majors és el fet que moltes de les espècies

La cabra (Capra hircus), una espècie introduï-

que vivien al lloc de l'incendi han de desplaçar-

da pels humans, és també una de les causes

se forçadament a un altre indret i no poden tor-

d’amenaça més destacables, atès que té un im-

nar a l'hàbitat original fins que no es donen les

pacte negatiu important en la flora que creix a

mateixes condicions ecològiques d'abans de

les muntanyes de Mallorca, i més concretament

l’incendi, és a dir, dècades després.

de Calvià. Produeix una elevada pressió sobre les plantes (herbivora) i contribueix a incre-

Ara bé, l’alteració de l’hàbitat no sols és causada

mentar i a resaltar els processos erosius, atesa

pels incendis forestals. L’abandonament de pràc-

l'eliminació de la vegetació que du a terme en

tiques agrícoles en el món rural del municipi, i les

els llocs que tenen un pendent important.

La cabra (Capra hircus), una de les causes d’amenaça més destacables.

52

Dossier El creixement urbanístic ha anat acompanyat

Les plantes al·lòctones que s’han detectat a

d’un desenvolupament d’infraestructures li-

Calvià normalment solen tenir el seu focus

neals, com ara les carreteres, que suposen

de dispersió en els enjardinaments de les

barreres físiques per a gran part de les espè-

propietats privades, així com també dels es-

cies estrictament terrestres, com són l’eriçó

pais públics. Espècies com la ginesta borda

(Atelerix algirus), el mart (Martes martes), la

(Spartium junceum) s'han sembrat als talussos

geneta (Genetta genetta), el mostel (Mustela

de l’autovia Palma-Andratx, d’altres han «es-

nivalis), la tortuga mora (Testudo graeca) o

capat» dels jardins particulars i han colonitzat

fins i tot la serp de garriga (Macroprotodon

torrents, com és el cas de les campanetes de

mauritanicus). Serveixi com a exemple la

jardí (Ipomoea indica).

construcció de l’autovia Palma-Andratx, que va suposar la fragmentació de la població de

Quant a la fauna, l’entrada d'aquesta en molts

tortuga mora del municipi en dividir-ne la po-

de casos no és voluntària, com és el cas de la

blació en dues grans agrupacions poblacio-

introducció accidental en transportar plantes

nals al nord i al sud, sense cap possibilitat de

ornamentals. En tenim l'exemple de la serp

comunicació futura (PINYA, 2010).

de ferradura (Hemorrhois hippocrepis) o de la colobreta cega (Blanus cinereus), que han es-

Sovint els éssers humans, amb la nostra ac-

tat localitzades al voltant d’un viver al sud del

tivitat, som els responsables de la introduc-

municipi (MATEO ET AL., 2011).

ció d’espècies animals i vegetals d’altres indrets

del

món

(espècies

al·lòctones).

Finalment, cal destacar un factor d’amenaça

Part d’aquests individus introduïts acaben

creixent, que és l’ús recreatiu. L’home sempre

morint per manca d’adaptació al nou en-

ha intervingut i ha tingut contacte amb la natura,

torn. D’altres s’adapten, però en condicions

si bé fins fa poc temps ho feia des d’un punt de

subòptimes en comparació amb el seu lloc

vista sostenible i amb respecte. Serveixin com

d’origen, i només uns pocs tenen la capa-

a exemple les pràctiques agràries tradicionals i

citat de reproduir-se en condicions naturals.

l’aprofitament tradicional dels recursos naturals

Aquests són els que poden causar proble-

com la caça o la pesca. Emperò en les darre-

mes en la biodiversitat local i fan que la in-

res dècades el món rural i natural de Calvià i

troducció d’espècies sigui una de les princi-

de la resta de les illes Balears s’ha convertit en

pals causes de pèrdua de biodiversitat arreu

un indret en què s'hi donen activitats lúdiques i

del món, ja que, generalment, les espècies

recreatives. El senderisme, l’ús de bicicletes de

al·lòctones solen tenir característiques que

muntanya o el tir al plat, han esdevingut activitats

els donen avantage sobre les autòctones.

habituals al municipi de Calvià. Hom pot pensar que anar a fer una excursió no genera una

53

Dossier

L’interior de Calvià

amenaça, emperò quan una activitat puntual

tura ha d’esser la mínima possible, i que es pot

esdevé contínua i s’intensifica els ecosistemes

continuar mantenint el contacte amb la natura, i

se’n ressenten. L’abandonament de residus (bo-

així ho recomanam, amb la justa forma i mesura.

telles, plàstics, llaunes, etc.), el trepig continuat de la vegetació, l’obertura de nous camins, o la

La divulgació dels valors naturals és obligació

generació de renous (el tir al plat, per exemple)

de tots, no sols de l’Administració. De fet, el fu-

provoquen una clara alteració de les condicions

tur de la biodiversitat de Calvià rau en la par-

naturals d’un indret i alteren i modifiquen les con-

ticipació activa i passiva de la ciutadania. Tots

ductes habituals de les espècies que hi viuen.

tenim família i amics als quals podem inculcar i recordar valors de respecte cap al medi na-

Com el lector haurà pogut comprovar, la bio-

tural i rural, i tots, en la mesura del possible,

diversitat de Calvià és prou important i és ne-

podem dur a terme petites accions en favor

cessari que tots els qui habitam el municipi en

de la natura. Per això no ens queda més que

siguem conscients. Ens hem adonat que les

convidar-vos a conèixer els valors naturals de

amenaces continuen, emperò aquesta realitat

l’interior de Calvià, a estimar-los com a propis

no ha de servir per causar alarma, sinó més

i a actuar en conseqüència, per cedir aquest

aviat per recordar que la nostra petjada en la na-

valuosíssim llegat a les futures generacions.

REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES

PINYA, S. (2011). «Situación actual de la tortuga mora (Testudo graeca L.) en la isla de Mallorca». In:

GIL, L. (2008). Flora del torrent des Barranc de San-

MATEO, J.A. (ed.). La conservación de las tortugas

ta Ponça. Premi Rei En Jaume d’Investigació 2008.

de tierra en España. Conselleria de Medi Ambient i

Ajuntament de Calvià i Consell de Mallorca.

Mobilitat, Govern de les Illes Balears. Palma. p. 7-12.

MATEO, J.A.; AYRES, C.; LÓPEZ-JURADO, L.F.

POLLARD, E. & YATES, T.J. (1993). Monitoring But-

(2011). «Los anfibios y reptiles naturalizados en Es-

terflyes for Ecology and Conservation. Chapman &

paña: historia y evolución de una problemática cre-

Hall, London.

ciente». Bol. As. Herp. Esp., 22: 2-42.

SEGUÍ, J. «La flora dels itineraris de la Finca Pública PIMM, S.L. & RAVEN, P. (2000). «Extinction by num-

de Galatzó» (2010). Treball final del màster Biologia

bers». Nature, 403: 843-845.

de les plantes en condicions mediterrànies, UIB.

54

fundacioncalvia.com

es Turismo

Deporte

Patrimonio

55

Cultura

Gastronomia

Canvi climàtic a Calvià

CANVI CLIMÀTIC A CALVIÀ, UN DESAFIAMENT GLOBAL A ESCALA LOCAL Pablo de la Peña Cifuentes1 56

Dossier CALVIÀ I EL DESENVOLUPAMENT

ha provocat un augment mitjà de la temperatura

SOSTENIBLE

del planeta de 0,74 ºC durant l'últim segle, i que s'espera que augmenti la temperatura global en-

El municipi de Calvià és des de fa temps un mu-

tre 1,8 i 4 ºC durant el present segle XXI.

nicipi referent en gestió local sostenible, i en els últims anys aquest desenvolupament sostenible

Les conseqüències ambientals i econòmiques

del municipi s'ha centrat en la lluita a favor del

d'aquest augment de la temperatura global del

clima i en l'adaptació al canvi climàtic. La conjun-

planeta s'espera que influeixi molt negativament

tura econòmica i social dels anys 90, i el llavors

en la disminució de recursos hídrics i la regressió

col·lapse del model turístic i social, varen posar

de la costa, en les pèrdues de la biodiversitat bio-

en risc el paisatge i el valor ambiental del munici-

lògica i ecosistemes naturals, i en els augments

pi. Aquest marc va suposar un repte en la gestió

dels processos d'erosió del sòl. La vulnerabilitat

del municipi a l'hora de cercar un model de des-

d'aquests recursos naturals és major ens els arxi-

envolupament compromès amb la competitivitat

pèlags, i molt especialment en l'arxipèlag Balear,

turística, la creació de llocs de treball qualificats,

situat en zona d'alt risc del territori espanyol, per

la cohesió social, i la conservació, protecció i mi-

la qual cosa els efectes adversos sobre el medi

llora de la qualitat ambiental del municipi. Conse-

ambient i els recursos naturals disponibles, ja de

qüència d'això va ser el desenvolupament d'una

per si limitats en el cas de les illes Balears, es

estratègia pionera en l'àmbit nacional i internacio-

multipliquen. Aquesta situació és encara més

nal com a eina de gestió de polítiques locals en

preocupant en un municipi turístic com Calvià, el

clau de sostenibilitat en un municipi turístic. Era

qual triplica la seva població en temporada turís-

l'inici de l'Agenda Local 21 de Calvià.

tica i, per tant, també la demanda de recursos, especialment d'aigua, energia i territori.

Després de quinze anys d'aplicació en el municipi de la filosofia de desenvolupament soste-

En definitiva, l'extraordinària vulnerabilitat del

nible que va inspirar els principis de la «Decla-

municipi de Calvià davant qualsevol escenari de

ració de Rio de Janeiro sobre el medi ambient

canvi climàtic establert pel Panell Intergoverna-

i el desenvolupament» l'any 1992, els reptes i

mental de Canvi Climàtic (IPCC), i el ferm com-

prioritats ambientals dels anys 90 han variat en

promís del municipi per mitigar qualsevol risc

part. L'espectacular desenvolupament industrial

ambiental de caràcter global o local a través d'un

i econòmic de la humanitat durant els passats

desenvolupament sostenible, són les raons per

segles XIX i XX ha generat un augment signifi-

les quals des de l'any 2007 es treballa en el des-

catiu de les emissions de gasos d'efecte hiver-

envolupament d'una Estratègia a favor del clima

nacle (GEH) concentrades en l'atmosfera, que

a Calvià.

1

Responsable tècnic de la Oficina de Canvi Climàtic de l’Ajuntament de Calvià.

57

Dossier

Canvi climàtic a Calvià

ment els escenaris contrastats pel Panell Intergo-

EL CANVI CLIMÀTIC GLOBAL

vernamental sobre el Canvi Climàtic (IPCC) (PAEl fenomen conegut com a canvi climàtic global,

CHAURI & REISINGER, 2007).

o canvi climàtic, suposa, de forma molt simplificada, l'evidència contrastada per part de la comunitat científica de l'augment generalitzat de la temperatura mitjana del planeta en un període de temps molt reduït, com a conseqüència de l'augment dels gasos d'efecte hivernacle (GEH ), emesos per l'home a l'atmosfera des de l'inici de la Revolució Industrial. Aquests gasos són fonamentalment el CO2, el CH4, l’N2O, l’HFCs, el PFCs i l’SF6. Aquest augment de la temperatura està provocant un canvi en el ritme climàtic del Planeta sense precedents, amb conseqüències ambientals que comencen a ser palpables.

El canvi climàtic ha estat objecte de polèmica en els últims anys, en gran part motivada per interessos estratègics i econòmics dels estats i grups de pressió que manegen la informació al marge de

Efecte Hivernacle del Planeta. Font: http://www.ite.educacion.es.

consideracions objectives. Aquests lobbies mantenen postures enfrontades (http://es.wikipedia. org/wiki/Climagate) que es troben tant en els posi-

Panell Intergovernamental sobre el Canvi Cli-

cionaments negacionistes com en els més catas-

màtic (IPCC)

trofistes sobre el canvi climàtic.

La realitat és que el canvi climàtic és sens En qualsevol cas, la realitat del canvi climàtic és

dubte el major problema ambiental i sense

poc discutida actualment fins i tot per les teories

precedent comparable a què s'enfronta la

més negacionistes (LAWSON, 2009). No és ob-

societat contemporània, tant per les greus

jecte d'aquest article afirmar o negar teories, infor-

conseqüències que té sobre el medi ambient,

mes o estudis sobre el canvi climàtic, simplement

com pels efectes immediats que aquests

ens basem en els informes i postures oficials, de

canvis produiran en el nostre entorn, en els

com aquests escenaris es plantegen en l'àmbit

costums socials i en els models econòmics

local a Calvià, i de com s'estan gestionant local-

actuals de la nostra societat.

58

Dossier

Mapa d’augment de temperatures globals a finals del segle XXI. Font: Panell Intergovernamental de Canvi Climàtic.

El Panell Intergovernamental sobre el Canvi Cli-

i a les evidències existents sobre l'augment de la

màtic (d'ara endavant IPCC) està format per un

mitjana de les temperatures de l'aire i dels oceans,

grup d'experts en canvi climàtic a l'empara de

així com pel que fa als efectes que està provocant

l'Organització Meteorològica Mundial (OMM) i

en el ràpid desglaç del gel marítim de l'Àrtic (que

del Programa Ambiental de les Nacions Unides

podria arribar a desaparèixer totalment en tempo-

(PNUMA). La missió de l'IPCC és fer informes

rada d'estiu, cosa que no succeïa des de fa més

d'avaluació sobre les línies d'investigació científi-

d'un milió d'anys) i de moltes glaceres del planeta,

ca en canvi climàtic, així com valorar els possibles

amb el conseqüent augment del nivell del mar.

riscos i conseqüències sobre el medi ambient i la societat que aquest canvi podria causar.

La primera part del Quart Informe d'Avaluació de l'IPCC destaca un augment de la temperatura global del Planeta de 0,74 ºC en els últims

El Quart Informe d’Avaluació de l’IPCC

cent anys, i un increment de les temperatures a El Quart Informe d'Avaluació de l'IPCC de l'any

l'Àrtic de fins al doble de la taxa de la tempera-

2007

(https://www.ipcc-wg1.unibe.ch/publica-

tura global en aquest mateix període de temps.

tions/wg1-ar4/wg1-ar4.html) va ser molt contun-

Segons l'informe, aquest lleuger augment de

dent quant a l'existència d'un escalfament global

la temperatura està provocant el desglaç de

59

Dossier

Canvi climàtic a Calvià

l'Àrtic i de gran part de les glaceres del pla-

cies greus per a aus migratòries, mamífers i,

neta, així com l'augment del nivell del mar que

en definitiva, sobre les maneres de viure de les

s'ha produït en els últims cinquanta anys.

comunitats indígenes de la zona.

Potser el més interessant de l'informe són les conclusions que l'IPCC fa en diferents escena-

Igualment vulnerables són moltes de les illes

ris de futur elaborats a través d'uns «models

situades en regions del Carib i del Pacífic.

computacionals» que posen en relació diversos

L'augment del nivell del mar intensificarà les

nivells de concentració de GEH en l'atmosfera

inundacions provocades per tempestats i

amb variables meteorològiques i climàtiques,

l'erosió produïda per fenòmens meteorològics

així com les conseqüències socioeconòmiques

extrems posarà en risc les infraestructures

i mediambientals que es donarien en cada un

existents i els recursos locals. Així mateix, una

d'aquests escenaris.

reducció dels recursos hídrics en illes petites i baixes podria fer perillar l'abastiment d'aigua

Les millors estimacions destaquen un augment

en períodes d'escassa precipitació.

de temperatura global d'1,8ºC i l'augment del nivell del mar entre 18 i 38 cm durant el pre-

Entre les regions extremadament vulnerables

sent segle XXI. Les pitjors, un augment de

cal incloure alguns països africans, per la seva

temperatura global de 4ºC i l'augment del ni-

escassa capacitat adaptativa. L'estrès hídric,

vell del mar entre 26 i 59 cm durant el mateix

per efecte del canvi climàtic, augmentarà la

període de temps.

dificultat d'accés a l'aigua de moltes comunitats, així com una reducció de la productivitat

Vulnerabilitat internacional al canvi cli-

agrícola, que augmentarà considerablement

màtic

l'actual desnutrició.

Ambdues prediccions tindran conseqüències

Als països europeus i altres occidentals, potser

molt desfavorables sobre diversos ecosiste-

les conseqüències del canvi climàtic no siguin

mes marins i terrestres de tot el món, encara

tan virulentes com a les regions africanes, pre-

que de manera desigual depenent de la regió

cisament per la major capacitat d'adaptació

de què es tracti.

d'aquestes societats més desenvolupades a aquests canvis accelerats.

Les regions polars estan molt exposades a l'augment de les temperatures i, per tant, a la

A grans trets, podem destacar: les crescudes

reducció de gran part de la seva superfície ha-

sobtades de rius amb fortes precipitacions, el

bitada com a conseqüència de l'escalfament

risc sobre l'erosió del sòl com a conseqüèn-

de la superfície polar. Això suposa conseqüèn-

cia de l'augment del nombre d'incendis fo-

60

Dossier Evolució de les temperatures mitjanes als aeroports de les Illes Balears 1973-2011 18,5 18 17,5 17 16,5 16 15,5 15 1973

1976

1979

1982

1985

1988

1991

1994

1997

2000

2003

2006

2009

ºC Gràfic 1: Temperatures mitjanes anuals als aeroports de les Illes Balears (1971-2008). Font: AEMET.

restals, l'alt risc de sequeres perllongades i

EL CANVI CLIMÀTIC A ESPANYA

l'elevada exposició a la desertificació del sud

I A LES BALEARS

d'Europa. La costa és també molt vulnerable a l'erosió com a conseqüència de l'augment

Si en l'àmbit global la temperatura mitjana del

del nivell del mar i de les tempestes fortes i

planeta va augmentar en 0,7ºC, a Europa, i parti-

les inundacions.

cularment a Espanya, la temperatura mitjana ha augmentat en 1,4ºC en els últims cent anys (PA-

Especialment delicat és el risc que el canvi

CHAURI & REISINGER, 2007).

climàtic planteja a Europa sobre la salut humana. La conseqüència més evident del canvi

Aquestes dades queden contrastades amb

climàtic és l'augment d'onades de calor i els

l'augment de temperatures mitjanes dels tres

seus efectes sobre la població més vulnera-

aeroports de Balears, que van augmentar en

ble, com ara els majors, els malalts o els nins.

aproximadament 1ºC entre els anys 1973 i 2011,

A més, cal esmentar el risc de l'augment de

com es pot veure en el gràfic núm. 1 .

malalties respiratòries i al·lèrgies (especialment en grans ciutats), o l'aparició de malal-

A Espanya, l'Agència Espanyola de Meteoro-

ties infeccioses, parasitàries o subtropicals

logia (d'ara endavant AEMET) és l'organisme

pròpies d'altres continents.

encarregat de definir els escenaris climàtics

61

Dossier

Canvi climàtic a Calvià

regionals sobre la base de la metodologia

de la precipitació mitjana entre un 8% i un

aplicada pel Panell Intergovernamental de

17% en termes percentuals, que pot arribar

Canvi Climàtic (IPCC).

en algunes ocasions a reduccions del 50%, especialment en zones semiàrides del centre

L'any 2008 l'AEMET va publicar l'informe

i oest de la Península.

«Generació d'escenaris regionals de canvi climàtic per a Espanya» (AA.VV., 2009), que

A les Illes Balears, les anàlisis de l'AEMET es-

analitza les característiques dels escenaris

timen un lleuger descens o manteniment de

climàtics de les diferents regions de la geo-

la precipitació mitjana anual per a la primera

grafia espanyola, i sobre els quals posterior-

meitat del segle XXI, però una disminució sig-

ment s'alimenta el Pla Nacional d'Adaptació

nificativa en la segona meitat de segle d'entre

al Canvi Climàtic (PNACC).

un 20% i un 27%. Es preveuen també períodes perllongats de sequera i pluges curtes

En general, a Espanya, l’escenari previst per

ocasionals però abundants.

a l’any 2050 és l’augment de la temperatura mitjana màxima d’entre 1 i 5º C, en compa-

Vulnerabilitat al canvi climàtic a Espanya

ració amb els valors mitjans dels anys 19611990.Les variacions més elevades tenen lloc

Espanya és un país molt vulnerable al canvi

a la zona central de la Península Ibèrica i nord

climàtic (AA.VV., 2010), tant per la seva ubi-

d’Andalusia, mentre que les més moderades

cació geogràfica com per les característiques

s’esdevenen en el Llevant, costa andalusa i

socioeconòmiques del país. Així ho destaca

costa nord de la Península Ibèrica.

el Pla Nacional d'Adaptació al Canvi Climàtic (PNACC) del Ministeri de Medi Ambient de

Pel que fa a les Illes Balears, i sobre la base

l'any 2006 (http://www.magrama.gob.es).

del pitjor escenari analitzat per a l'any 2050, l'AEMET prediu un augment de les tempera-

En general, per a la major part del territori

tures mitjanes màximes a Eivissa d'entre 2 i

espanyol es preveu la disminució de les pre-

2,5ºC; a Mallorca, d'entre 2,5 i 3ºC; i a Me-

cipitacions, l'escassetat de les collites i els

norca, d'entre 3 i 3,5ºC, en comparació amb

efectes negatius sobre el turisme. S'espera

les temperatures mitjanes màximes dels anys

també un increment d'incendis forestals, ris-

1961-1990.

cos de desertificació, una major demanda d'aigua per a l'agricultura, riscos en la salut

Quant a l'escenari de variació de la precipita-

com a conseqüència de l'augment de les tem-

ció anual per a l'any 2050, respecte al període

peratures, i risc en la pèrdua de biodiversitat.

de temps 1961-1990, s'espera la disminució

62

Dossier En particular, el canvi climàtic afectarà en major

Girona o Màlaga del 2012, tots els quals varen

o menor dimensió a la flora i fauna de la geo-

comportar pèrdues de vides humanes.

grafia espanyola (AA.VV., 2011), i, a causa de les alteracions de la temperatura sobre els eco-

El sector turístic també es pot veure afectat

sistemes naturals, algunes espècies es veuran

negativament pel canvi climàtic. Si bé és cert

obligades a desplaçar-se a altres latituds, o a

que a curt termini l'oferta turística de sol i platja

altituds més elevades, el que augmentarà el

es podria veure beneficiada per l'allargament

risc d'extinció d'espècies vulnerables. A més,

de la temporada turística com a resultat de

respecte a la supervivència d'espècies autòc-

l'augment de la temperatura, la veritat és que

tones, algunes es veuran en perill d'extinció per

a llarg termini el risc de fortes onades de ca-

l'increment de la presència d' altres espècies

lor en temporada estival, així com estius més

invasores procedents de climes més càlids.

calorosos en països originalment emissors de turistes, pot fer perillar les nostres tradicionals

La disminució de les precipitacions previstes,

destinacions turístiques estivals. D'altra banda,

l'empobriment de la llera hídrica dels rius, així

a curt termini, les destinacions turístiques rela-

com l'augment de les temperatures, s'espera

cionades amb la neu, amb temporades turísti-

que tenguin conseqüències també sobre diver-

ques cada vegada més curtes i concentrades,

sos cultius, que s'hauran de desplaçar a zones

tenen un major risc de desaparèixer.

més ben agençades, amb el conseqüent cost econòmic que això representa. Així, per exem-

EL CANVI CLIMÀTIC A CALVIÀ, UN DESAFIA-

ple, un augment de la temperatura perjudica

MENT GLOBAL A ESCALA LOCAL

la producció de vi, per la qual cosa zones vinícoles tradicionals poden veure's afectades i

Calvià està situat en la part occidental de l'illa

obligades a traslladar la seva producció.

de Mallorca. Compta amb 145 km2 de territori i 54 km de litoral, i constitueix un de les destina-

La més que probable proliferació de catàstro-

cions turístiques més visitades del Mediterrani.

fes naturals associades a les altes temperatures –com ara les onades de calor, l'augment dels

El clima és mediterrani, amb una temperatura

incendis forestals o les inundacions– repre-

mitjana de 27ºC a l'estiu i 14 ºC a l'hivern, i gau-

senta una amenaça per al medi ambient i els

dir de més de 300 dies de sol a l'any.

ecosistemes, però també per a la salut de les persones. Cal recordar alguns incendis com el

La precipitació mitjana anual en el municipi

de Guadalajara de l'any 2005, el de Galícia de

de Calvià se situa entorn dels 350 litres per

l'any 2006, els de Canàries de l'any 2007, i els

m2. No obstant això, aquesta mitjana varia ex-

catastròfics incendis més recents de València,

traordinàriament entre els anys plujosos, en

63

Dossier

Canvi climàtic a Calvià

Calvià presenta una major vulnerabilitat davant del canvi climàtic que altres municipis de les Illes, a causa de la pressió humana i turística

els quals pot arribar a ploure per sobre dels

les precipitacions en la primera meitat de se-

1.000 l/m2, i els anys més secs, en què les pre-

gle, encara que es preveu una escassetat pro-

cipitacions poden tenir registres entorn de la

nunciada d'aquestes en la segona meitat del

meitat de la mitjana d'anys normals. A causa

segle, d'acord amb les prediccions del conjunt

d'aquesta escassetat d'aigua pluvial, l'aigua

del territori nacional.

consumida a Calvià prové fonamentalment d'aqüífers i d'embassaments de Mallorca, de

Davant aquest marc, Calvià presenta una major

la dessaladora de la badia de Palma, i, fins a

vulnerabilitat davant del canvi climàtic que al-

l'any 2010, de la dessaladora del nucli urbà de

tres municipis de les Illes, a causa de la pressió

Son Ferrer.

humana i turística que suporta el municipi especialment en els mesos estivals. No cal oblidar que Calvià alberga fins al 20% del total de

Vulnerabilitat de Calvià al canvi climàtic

places turístiques existents a Mallorca, la qual La vulnerabilitat del municipi de Calvià (AA.

cosa suposa una gran demanda de recursos

VV., 2010) està relacionada amb la delicada

en els mesos de temporada alta.

posició de qualsevol arxipèlag mitjà enfront del canvi climàtic, així com amb les prediccions

En definitiva, com a conseqüència de l'augment

d'increment mitjà de les temperatures per a

de temperatures, disminució de les precipita-

Mallorca l'any 2050.

cions i augment de la pressió humana sobre el territori, podem preveure dificultats pel que fa

L'escenari previst per a Calvià és el de

a l'accés als recursos hídrics, l'erosió del terri-

l'augment de la temperatura mitjana màxima

tori, el turisme i la pèrdua de biodiversitat. En

entre 2,5 i 3ºC, i de la mitjana mínima entre 2

particular, l'Informe de la Xarxa Espanyola de

i 2,5ºC, en comparació amb les temperatures

Ciutats pel Clima «La vulnerabilitat al canvi cli-

mitjanes màximes dels anys 1961-1990. Quant

màtic a escala local» destaca diversos sectors

a les precipitacions, l'escenari previst per al se-

especialment vulnerables per a Calvià, que

gle XXI és d'un lleuger descens o estabilitat en

analitzem a continuació.

64

Dossier

Barreres artificials per contenir l’arena a la Platja de Santa Ponça.

d'inundació i en la reculada de la línia de costa.

Vulnerabilitat de les zones costaneres

Com a mitjana, es pot estimar una reculada de El municipi de Calvià presenta una vulnerabili-

la línia de costa d'un metre per cada centímetre

tat alta a la costa (MORENO & MAYOL, 1997)

d'ascens del nivell del mar.

a causa de l'augment del nivell del mar previst entorn de 20 cm per al 2050 i de 50 cm per a

Dels 54 km de litoral del municipi de Calvià, tan

finals de segle.

sols el 14,6% és platja, mentre que el 85,4% és penya-segat i roca baixa. Això suposa que la zona de litoral de Calvià afectada pel canvi cli-

Es preveu una reculada d’entre

màtic serà fonamentalment la que ocupen els

10 i 15 metres a les principals platges

4,6 km de sistemes dunars i platges del muni-

del municipi per a l’any 2050

cipi. Encara que aparentment es tracta d'una superfície poc representativa, la importància turística que aquesta franja del litoral té per al

Els efectes de l'augment del nivell del mar, així

municipi és vital, i aquesta previsió suposaria

com la variació dels paràmetres que incideixen

una reculada d'entre 10 i 15 metres a les princi-

en l'onatge, tenen conseqüències sobre la cota

pals platges del municipi per a l'any 2050.

65

Dossier

Canvi climàtic a Calvià

Vulnerabilitat als recursos hídrics

Vulnerabilitat enfront de l'erosió del sòl

El municipi de Calvià presenta una gran de-

Potser el principal factor de l'erosió del sòl de

pendència en la captació de recursos hídrics.

l'interior del municipi sigui la pèrdua de mas-

L'any 2010 la dependència de l'exterior se si-

sa forestal i la lenta recuperació d'aquesta. A

tuava per damunt del 80%, per la qual cosa

la vegada, la remissió de massa forestal té un

qualsevol disminució en les precipitacions difi-

responsable directe, que són els incendis fo-

cultaria la satisfacció de la demanda, si no se'n

restals.

preveu adequadament la gestió.

El sistema forestal de Calvià (MORENO & MAL'accés als recursos hídrics és un altre dels

YOL, 1997) està constituït en un 15% per garri-

sectors més vulnerables destacats per l'AEMET

gues i ullastres, i en un 35% per pinars. La resta

per als escenaris de futur a Calvià. La dismi-

del territori rústic del municipi està constituït fo-

nució de les precipitacions previstes a mitjan-

namentalment per terrenys de secà.

llarg termini, l'augment de les temperatures, la dependència del municipi de recursos hídrics

Quant als incendis forestals, el municipi de Cal-

externs, així com la pressió humana que supor-

vià és un dels termes municipals més desafa-

ta, especialment en temporada turística, són

vorits de Mallorca. El nombre total de sinistres

factors que determinen aquesta vulnerabilitat i

forestals registrats a Calvià en els últims vint

risc d'accés al subministrament d'aigua a mit-

anys és de més de 160, el que suposa més

jan-llarg termini.

del 15% de la seva superfície forestal (Font:

Evolució dels incendis forestals i superfície afectada a Calvià (1992-2011)

Gràfic 2: Evolució del nombre d’incendis a Calvià (1992-2011). Font: CAIB.

66

Dossier Direcció General de Medi Natural, Educació

Vulnerabilitat enfront del turisme

Ambiental i Canvi Climàtic de la Conselleria de Medi Ambient de les Illes Balears). La superfí-

El tercer sector vulnerable destacat per l'Informe

cie forestal afectada per aquests incendis està

de la Xarxa Espanyola de Ciutats pel Clima per

constituïda principalment per pinars i matollars,

a Calvià és el sector turístic. Les condicions

vegetació de vital importància per a la protec-

meteorològiques i climàtiques són decisives i

ció del sòl contra l'erosió.

marquen la demanda turística, normalment associada a l'oferta existent i a les condicions de

Del total d'incendis forestals cal destacar els de

benestar dels turistes en les destinacions es-

la dècada dels 90, que varen suposar més del

collides.

90% del total d'incendis dels últims vint anys, especialment els dels anys 1993, 1995 i 1999.

Si a curt termini sembla que un marc de canvi

En els dos últims anys, s'ha produït una pujada

climàtic pot beneficiar-nos com a destinació, el

considerable en el nombre de sinistres fores-

més realista és que a mitjan-llarg termini variïn

tals i en la superfície afectada, i el present any

les condicions actuals privilegiades que gau-

2012 ha estat el pitjor en superfície calcinada

deix Calvià enfront d'altres destinacions com-

des de la fatídica dècada esmentada.

petidores. I, per tant, un escenari com el previst pot suposar un factor de notable incidència en

Del total de sinistres forestals que han tingut

la possible modificació de les pautes de la de-

lloc a Calvià en els últims vint anys, el 40,3%

manda turística a Calvià.

varen ser provocats i el 44,1% causats accidentalment o per negligència.

La vulnerabilitat de Calvià pel que fa a l'erosió de la costa i les platges del municipi, l'accés

Si bé és cert que són diversos els factors cau-

als recursos hídrics, així com l'augment de

sants dels incendis forestals i dels seus efectes

la temperatura prevista per al municipi, són

devastadors (no solament de tipus climatolò-

circumstàncies que influeixen en el benestar

gic), les prediccions climàtiques d'augment de

del turista. A més, l'augment de les tempera-

temperatura i de disminució de precipitacions

tures globals permetrà a d'altres països, amb

constitueixen a mitjan i llarg termini un alt risc

climes fins ara més temperats i més propers

de proliferació d'incendis forestals i superfície

al turista europeu, consolidar-se com a des-

afectada. En aquest sentit, gran part del territori

tinacions turístiques de sol i platja (com, per

de Calvià està exposat a l'erosió com a conse-

exemple, la tradicional destinació turística de

qüència de la proliferació d'aquests incendis.

la Riviera Anglesa).

67 67

Dossier

Canvi climàtic a Calvià

Les ciutats i les entitats locals tenen un paper

CALVIÀ PEL CLIMA

transcendental en la reducció de GEH, en la De primer, convé aclarir el concepte «Calvià pel

mesura que el 40% d'aquestes emissions són

clima», ja que entenem que és un nom que pot

produïdes en aquests entorns urbans. Per això,

cridar l'atenció del lector. El concepte té la seva

el desenvolupament d'estratègies locals de re-

raó en la postura positiva amb què el municipi

ducció d'emissions són fonamentals per mitigar

s'enfronta al canvi climàtic, mantenint certa dis-

el nivell de concentració de GEH a l'atmosfera.

tància amb teories catastrofistes que exigeixen solucions i mesures contra el canvi climàtic de

El compromís del municipi de Calvià pel medi

reducció d'emissions de gasos d'efecte hiver-

ambient, i especialment per un desenvolupa-

nacle a l'atmosfera amb plantejaments si més

ment local sostenible, basat en una visió glo-

no poc realistes, poc eficaces i en conseqüèn-

bal que vetlli per fer realitat el lema «Pensa

cia contraproduents.

globalment, actua localment», és la raó per la qual des de l'any 2007 aquest municipi desenvolupa una estratègia de reducció d'emissions

Repartiment d´emissions per sectors (Inventari d´emissions Balears 2007)

de gasos d'efecte hivernacle i d'adaptació al canvi climàtic.

42%

L'Estratègia Calvià pel Clima es va plantejar

9%

13% 18%

com un pas endavant en el compromís inter-

18%

nacional del municipi pel desenvolupament de polítiques locals sostenibles adquirit l'any 1995 amb la signatura de la Carta d'Aalborg, renovat l'any 2004 amb la signatura dels compro-

Indústria Transport Altres transports Residencial, comercial, institucional

misos d'Aalborg+10, i ampliat recentment amb l'adhesió de Calvià a l'anomenat «Pacte dels Batles» de reducció d'emissions de CO2.

Gràfic 3: Repartiment d’emissions per sectors a les Illes Balears (2007). Font: CAIB.

Com a conseqüència d'aquesta estratègia Si bé és cert que el canvi climàtic és la principal

de canvi climàtic, l'any 2008 es va realitzar el

amenaça ambiental a la qual potser s'enfronta

Diagnòstic d'Emissions del Municipi, primer in-

la humanitat en els últims temps, des de Calvià

ventari d'emissions de caràcter local fet a les

assumim aquesta amenaça com un repte.

Illes Balears.

68

Dossier L'inventari d'emissions de Calvià Emissions de CO2 a Calvià 2007 (per font d´emissió)

L'Inventari d'Emissions de Calvià (AA.VV., 2008b) està constituït pel conjunt d'emissions de CO2 2,49%

emeses a l'atmosfera en el municipi l'any 2007.

57,95% 19,04%

Aquest any és l'escollit com a referència i sobre

17,05%

el qual es plantegen els objectius de reducció d'emissions establerts, i que permet avaluar

2,46%

l'abast dels objectius de reducció d'emissions prevists en l'Estratègia Calvià pel Clima.

1,01%

Consum elèctric

Gas propanat

GLP

Gasoil residencial

Transport per carretera

Gestió de Residus

Gràfic 5: Repartiment d’emissions de CO2 a l’Ajuntament de Calvià (2007). El·laboració pròpia.

De l'Inventari d'Emissions de Calvià es desprèn que les emissions totals de CO2 a l'atmosfera durant l'any 2007 varen ser de 663,65 kt de CO2, la

En la taula 1 es desglossen les emissions

qual cosa va representar el 6,28% de les emis-

de CO2 a Calvià el 2007 en funció de la font

sions totals de les Illes Balears. Ja es pot avançar,

d'emissió.Atenent a l'Inventari d'Emissions,

encara que estam pendents de confirmar-ho,

el consum elèctric en el municipi és la prin-

que l'any 2010 aquestes emissions haurien des-

cipal font d'emissió de CO2 a l'atmosfera

cendit a Calvià a una xifra d'emissions d'entorn

(57,95%), seguida de les emissions produï-

del 4%. No obstant això, el ràtio per habitant de

des per transport per carretera (19,04%), el

l'any 2007 va suposar 12,53 t de CO2 per habitant

gasoil residencial (17,05%), els gasos liquats

enfront de les 10,25 t de les Illes Balears (AA.VV.,

(2,46%), la gestió de residus (2,49%) i el gas

2007b) i de les 9,59 t de CO2 en l'àmbit nacional.

canalitzat (1,01%).

Això implica que cada habitant de Calvià emet un 23% més de CO2 que la mitjana de les Illes

EMISSIONS DE CO2 A CALVIÀ (t de CO2)

Balears, la qual cosa es deu al pes de població

Consum elèctric (MWh)

flotant existent a Calvià.

Gas propanat (MWh)

Repartiment d´emissions de CO2 Ajuntament 2007

GLP (t) 53,60%

Gasoil residencial (m ) 3

Transport per carretera (nº de vehicles)

22% 11,70%

2,03%

0,65%

Gestió de Residus (t)

415.940,09 MWh

384.578,21t

28.688,52 MWh

6.715,93 t

6.037,69 t

16.301,75 t

3

43.519,65 m

113.151,10 t

38.048 vehicles

126.376,00 t

56.886 t

16.533,73 t

10,17%

Consum elèctric Ajuntament Consum elèctric enllumenat públic Transport per carretera

Consum elèctric Calvià 2000 Gasoil Gestió de residus

TOTAL t CO2

663.656,72 t

Taula 1: Emissions de CO2 a Calvià 2007. El·laboració pròpia.

Gràfic 4: Emissions de CO2 a Calvià (2007). El·laboració pròpia.

69

Dossier

Canvi climàtic a Calvià

cara que el nivell d'emissions se situa dins de

El sector residencial

la mitjana balear, la dependència del vehicle Per sectors, el residencial és el que més emis-

privat a Calvià es troba una desena part per

sions de CO2 emet a l'atmosfera, les quals supo-

sobre de la mitjana, el que suposa una ràtio de

sen més del 70% respecte del total d'emissions

0,8 vehicles per habitant.

de Calvià, percentatge molt per sobre de la mitjana d'emissions d'aquest sector a Balears.

Quant al transport públic, la seva deficiència històrica en el municipi ha contribuït a la crea-

Això es deu fonamentalment a tres raons: el

ció d'una àmplia xarxa de taxis com a oferta

gran pes del sector turístic en el municipi i

alternativa. Aquesta xarxa és la responsable

l'absència d'un sector industrial, els diversos

del 2,64% de les emissions de CO2 totals per

nuclis de població disseminats existents a Cal-

transport per carretera en el municipi.

vià i la històrica deficiència d'infraestructura energètica a Mallorca (actualment millorada

La raó fonamental de l'alt nivell d'emissions en

amb la connexió elèctrica i l'arribada de gas

el transport per carretera a Calvià es deu a la

natural de la Península), la qual cosa incideix

gran necessitat de l'ús del vehicle privat per a

en l'alta dependència elèctrica i en el consum

la realització de pràcticament qualsevol viat-

de gasoil.

ge dins del municipi, i especialment els desplaçaments a Palma. L'elevat ús del vehicle

No obstant això, les emissions associades al

privat es deu a la insuficiència d'un transport

consum elèctric (10% del total de consum elèc-

públic col·lectiu eficaç i ràpid, així com a la

tric de Mallorca) i al gasoil residencial poden

dispersió de nuclis de població característica

veure's fortament reduïdes actualment gràcies

del municipi.

a l'arribada del gas natural a Mallorca. Això suposa una magnífica oportunitat per al sector residencial i turístic del municipi d'adaptar-se a aquesta nova font d'energia i de reduir les emissions en aproximadament un 20% respecte de les emissions actuals.

El transport per carretera El transport per carretera és el segon sector més contaminant a Calvià, amb el 19,04% del total d'emissions de CO2. No obstant això, en

El transport per carretera és el segon sector més contaminant a Calvià.

70

Dossier La gestió de residus La gestió de residus suposa el 2,49% de les emissions de CO2 de Calvià. L'Ajuntament de

L’ Ajuntament de Calvià pretén

Calvià, a través de l'empresa Calvià 2000, reci-

reduir el 25% de les seves emissions de

cla més del 16% dels residus urbans generats en el municipi. Cal destacar l'ambiciós progra-

CO2 l’any 2020 mitjançant una aposta

ma de recollida selectiva en el sector turístic,

ferma per millorar l’eficiència energètica

gràcies al qual el 70% dels establiments turístics realitzen un exhaustiu reciclatge de cartró, matèria orgànica, envasos i vidre.

El consum elèctric en enllumenat públic supo-

La gestió municipal

sa el 33,55% del total d'emissions de la gesLes emissions procedents de la gestió munici-

tió municipal. Cal esmentar les nombroses

pal ascendeixen al 3,54% del total d'emissions

accions i l'esforç realitzat per l'Ajuntament en

a Calvià, la qual cosa suposa l'emissió de més

la millora de l'eficiència energètica en aques-

de 23.484,98 t de CO2 a l'any.

tes instal·lacions, la qual cosa ha suposat un estalvi acumulat del 37% del consum total en

Per activitat, el principal focus d'emissions és

enllumenat públic i l'estalvi de 4.173 t anuals

el consum elèctric d'instal·lacions municipals

de CO2 a l'atmosfera. Gràcies a aquestes ac-

i d'enllumenat públic, seguit de les emissions

tuacions, i a les dues piscines municipals de

produïdes pel parc mòbil municipal, i, finalment,

biomassa, el municipi va ser guardonat l'any

el consum de gasoil d'instal·lacions municipals.

2011 amb un esment especial per la Fundació

Cal dir que l'any 2007 el consum de gas canalit-

Fòrum Ambiental .

zat en instal·lacions públiques era inexistent.

L’ESTRATÈGIA CALVIÀ PEL CLIMA Només destacarem, atesa la seva importància, que el consum elèctric en enllumenat pú-

Com ja s'ha indicat, les ciutats són les res-

blic i en instal·lacions municipals ascendeix al

ponsables de l'emissió de més del 40% de

5,54% del consum elèctric a Calvià i represen-

les emissions totals de GEH, i per això la seva

ta aproximadament el 90,74% de les emissions

responsabilitat en la reducció d'aquests gasos

generades per la gestió municipal. D'aquest

és fonamental per mitigar els efectes del canvi

consum elèctric, el 63% és en instal·lacions

climàtic i els escenaris que prediu l'IPCC per al

municipals i el 37% en enllumenat públic.

segle XXI.

71

Dossier

Canvi climàtic a Calvià

No desenvoluparem en aquest article els pro-

Per aconseguir reduccions significatives en

jectes de reducció d'emissions de CO2 que

aquest sector, caracteritzat per la seva gran

conté l'Estratègia Calvià pel Clima per complir

dependència del gasoil, l'estratègia contempla

amb els objectius a dquirits per Calvià (AA.VV.,

com a projecte prioritari el desenvolupament

2012). No obstant això, sí considerem interes-

de la xarxa de gas natural en el municipi. Això

sant informar sobre els objectius que s'han es-

permetrà reduir les emissions en aproximada-

tablert de reducció d'emissions per al municipi

ment un 10%, una vegada el sector residencial

i sobre les línies estratègiques previstes per

i el turístic s'hagin adaptat a aquesta nova font

complir aquests objectius.

d'energia.

L'Estratègia Calvià pel Clima planteja com

D'altra banda, l'avanç tecnològic en energies

a objectiu reduir el 20% de les emissions de

renovables (solar-tèrmica i fotovoltaica, biomas-

CO2 del municipi i el 25% de les emissions

sa, geotèrmia especialment per a refrigeració),

de l'Ajuntament l'any 2020, sobre la base de

així com en eficiència energètica en edificació,

l'inventari d'emissions de Calvià de l'any 2007.

suposa oportunitats de reduir l'elevat consum

Aquests objectius suposen una reducció de

elèctric de Calvià, les emissions del qual repre-

més de 130.000 tones de CO2 a Calvià, i la

senten el 60% del total d'emissions de CO2 del

reducció d'aproximadament 5.800 t de CO2 a

municipi. La incorporació de criteris ambientals

l'Ajuntament.

i d'eficiència energètica en habitatge, o l'impuls de projectes estratègics de cogeneració en es-

Per aconseguir aquests objectius, l'Estratègia

tabliments turístics, són exemples de projectes

Calvià pel clima contempla una bateria de pro-

que l'Estratègia Calvià pel Clima té previst im-

jectes a curt, mitjan i llarg termini en diferents

pulsar a mitjan i llarg termini.

sectors, per millorar-ne l'eficiència ambiental i complir amb els compromisos adquirits en el

El transport per carretera és el segon sec-

Pacte dels Batles l'any 2020.

tor més contaminant de Calvià i representa el 19% del total d'emissions de CO2 del mu-

En aquest sentit, el sector residencial de Calvià

nicipi, per la qual cosa actuar sobre aquest

és un sector estratègic per reduir emissions i

sector per reduir aquestes emissions és tam-

complir els objectius de l'any 2020, ja que no-

bé tasca fonamental de l'Estratègia, malgrat

més aquest sector és el responsable de més

som conscients de la dificultat d'incidir en

del 70% de les emissions totals de CO2 del mu-

l'hàbit de mobilitat ciutadana que permeti re-

nicipi.

duir aquestes emissions.

72

Dossier No obstant això, l'augment continu del preu del

La voluntat de l'Ajuntament en la reducció

gasoil i la gasolina representa una oportunitat

d'emissions es basa en el ferm compromís

per a tecnologies alternatives, que podrien te-

del consistori pel desenvolupament sosteni-

nir una bona acollida a mitjan termini. Ens refe-

ble i per millorar l'eficiència en el consum de

rim al GLP o Gas Natural per a automoció, les

recursos (especialment d'energia), així com

emissions del qual són entre un 10% i un 15%

el deure davant dels ciutadans de Calvià de

menys contaminants, o els vehicles elèctrics,

contribuir a la mitigació d'emissions globals

les emissions dels quals són zero.

de gasos d'efecte hivernacle i preservar el futur del municipi.

En aquest sentit, tenim previst impulsar aquestes noves tecnologies a través de campanyes

Molt en general, l'Ajuntament de Calvià pretén

de sensibilització, organització de jornades

reduir el 25% de les seves emissions de CO2

d'exposició i signatura de convenis amb em-

l'any 2020 mitjançant una aposta ferma per

preses i institucions del sector per a la promo-

millorar l'eficiència energètica en instal·lacions

ció d'aquestes tecnologies a Calvià.

municipals i en enllumenat públic, així com la posada en marxa d'un pla municipal d'energia

Finalment, les emissions procedents de la ges-

solar i altres energies renovables. Com a

tió municipal (és a dir, de l'Ajuntament) ascen-

exemple, l'Ajuntament de Calvià té previst a

deixen al 3,5% del total d'emissions a Calvià.

mitjan termini reduir dos milions de KW/h, la

Calvià va ser la seu de les I Jornades de Mobilitat Sostenible (22 i 28 d’octubre de 2012).

73

Dossier

Canvi climàtic a Calvià

qual cosa suposa l'estalvi aproximat de 1.900

conté una sèrie de projectes de prevenció en-

tones d'emissions de CO2 a l'any, i el 8% del

front d'escenaris d'augment d'incendis fores-

total d'emissions de CO2 anuals imputables a

tals, inundacions, sequeres, onades de calor

l'Ajuntament, o també continuar amb la inversió

o fenòmens meteorològics extrems, plans de

en calderes de biomassa com a energia alter-

preservació de la biodiversitat, observació cli-

nativa al combustible fòssil tradicional.

màtica, reforestacions, etc.

Finalment, no volem acabar sense posar

En definitiva, si bé és cert que el canvi climàtic

l'accent en la vocació de l'Estratègia Calvià

tindrà conseqüències sobre el medi ambient i

pel Clima com una estratègia de canvi climàtic

la societat, si no s'aconsegueix una disminució

en sentit ampli. Això significa contemplar tant

significativa de gasos d'efecte hivernacle en els

projectes i objectius de mitigació (de reduc-

propers cinquanta anys, també és veritat que

ció d'emissions com els ja esmentats), com

la societat està preparada per afrontar els nous

d'adaptació, la qual cosa considerem fona-

reptes que el canvi climàtic planteja. En aquest

mental per a una estratègia d'acció climàtica.

sentit, la resposta ferma de les ciutats i pobles és fonamental i per aconseguir-la és neces-

Aquestes actuacions d'adaptació suposen la

sària decisió política, responsabilitat tècnica i

necessitat de planificar a partir del principi de

mediàtica, i el compromís ciutadà d'adaptar-se

prevenció i d'estar preparats per als pitjors es-

a un nou model, sense alarmismes, que pugui

cenaris de canvi climàtic prevists per l'IPCC.

suposar canvis en els hàbits de conducta a

En aquest sentit, l'Estratègia Calvià pel Clima

què estem acostumats.

Franja d’autoprotecció d’incendis a la Urbanització Costa d’en Blanes (2010).

74

Dossier REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES

AA.VV. (2006): Plan Nacional de Adaptación al

ñola. Ministerio de Medio Ambiente, Medio Rural

Cambio Climático. Ministerio de Medio Ambiente.

y Marino.

AA. VV. (2007a): Medio Ambiente en Europa: cuarta

AA.VV. (2012): Estratègia Calvià pel clima 2012-

evaluación. Agencia Europea de Medio Ambiente.

2020. Oficina Calvià pel clima. Ayuntamiento de Calvià.

AA.VV. (2007b): Inventari d’emissions de GEH en les Balears. Conselleria de Medi Ambient. Govern

CASTRO-ACUÑA, S.; GUTIÉRREZ, A.; PICATOS-

de les Illes Balears.

TE, J. (2011): La adaptación al cambio climático en España.

AA.VV. (2008a): Pla d´Acció per a la lluita contra el Canvi Climátic. Conselleria de Medi Ambient de les

LAWSON, N. (2009): Una mirada fría al calenta-

Illes Balears.

miento global. Ed. Gota a Gota.

AA.VV. (2008b): Inventari d’Emissions de Calvià

MARTINEZ LINARES, J. (2009): La crisis del clima.

2007. Oficina Calvià pel clima.

Evidencias del cambio climático en España. Green Peace.

AA. VV. (2009): Generación de escenarios regionalizados de cambio climático para España. Agencia

MORENO, I. & MAYOL, J. (1997): ATC. Medi Am-

Estatal de Meteorología. Ministerio de Medio Am-

bient: Sistemes Naturals, Terrestres i Marítims.

biente y Medio Rural y Marino.

Ayuntamiento de Calvià.

AA. VV. (2010): La vulnerabilidad al cambio climá-

OZCÁRIZ, J.; NOVO, M.; PRATS, F.; SEOANE, M.;

tico a escala local. Red Española de Ciudades por

TORREGO, A., (2008): Cambio global España 2020.

el clima, Federación Española de Municipios y Pro-

El reto es actuar. Fundación Universidad Complu-

vincias, y Ministerio de Medio Ambiente y Medio

tense y Fundación CONAMA. Ed. Conama.

Rural y Marino PACHAURI, R.K. & REISINGER, A. (2007): Cuarto AA. VV. (2011): Impactos, vulnerabilidad, y adapta-

Informe de Evaluación del Panel Intergubernamental

ción al cambio climático en la biodiversidad espa-

sobre Cambio Climático. IPCC. Naciones Unidas.

75

Parlam

amb Antoni Riera

Joana Maria Roque Company

Antoni Riera «Els recursos naturals no sols tenen un valor ambiental, sinó també econòmic»

L’economista Antoni Riera, catedràtic d’economia

ca de les Illes. Des de fa més de deu anys diri-

ambiental a la Universitat de les Illes Balears, tre-

geix el butlletí Conjuntura, dedicat a l’actualitat

balla actualment en la valoració econòmica del

econòmica de les Balears, i l’Informe Econò-

litoral balear i la seva interrelació amb el turisme.

mic i Social de les Illes Balears, que edita anualment Sa Nostra, Caixa de Balears.

Ha desenvolupat la seva tasca professional al capdavant del Centre de Recerca Econòmica

Autor de més de cinquanta articles internacio-

(CRE), projecte impulsat per Sa Nostra i la UIB

nals, ha codirigit El llibre blanc del turisme de les

i ha dedicat també part de la seva agenda de

Illes Balears: cap a una nova cultura turística.

recerca a analitzar i seguir l’evolució econòmi-

76

Parlam

77

Parlam

amb Antoni Riera

E. El concepte sostenibilitat és anterior a la crisi econòmica. Com creieu que s’ha de plantejar en aquests moments? Com haurien de ser les relacions entre economia i medi ambient?

A.R. A curt termini la crisi té un impacte positiu immediat sobre aquesta relació i es pot tenir la sensació que la pressió sobre el medi ambient està minvat, però en realitat aquesta menor pressió respon a la debilitat del moment econòmic actual. És conjuntural, pròpia del moment, passatgera. Des d’una perspectiva estructural no s’està avançant prou en la definició i implemenE. I com es fa això?

tació de polítiques que millorin l’ecoeficiència, minimitzin l’impacte ambiental dels processos

A.R. El creixement econòmic assolit per les

productius i facin efectiva la desvinculació en-

Balears durant els anys d’expansió econòmi-

tre el creixement econòmic i la utilització dels

ca que van de 1997 a 2007, amb l’excepció

recursos i la generació de residus. Per tant, en

d’un petit episodi de crisi que hi va haver

aquest sentit, queda molt de camí per recórrer

l’any 2002, es va caracteritzar per una inten-

i encara que hom podria pensar que la «soste-

siva utilització de capital natural i de factor

nibilitat» només és per temps de bonança, el

treball, impulsat per la important expansió

cert és que la sortida a la crisi econòmica actual

demogràfica. Una economia que ha assolit

passa també per reforçar el binomi entre eco-

un nivells de benestar tant elevats com les

nomia i medi ambient. I és que durant l’etapa

Balears, superiors fins i tot a la mitjana de la

d’expansió les peces que conformen el trenca-

Unió Europea, no pot seguir descansant el

closques població –turisme inclòs–, creixement

seu creixement en aquestes palanques. Cal

econòmic i medi ambient s’han descol·locat.

activar altres palanques de creixement si es

Per tant, avui la crisi ens dóna l’oportunitat de

volen mantenir i, fins i tot, augmentar aques-

compondre aquest trencaclosques en un con-

tes cotes de benestar. El moment actual evi-

text mundial en què les regions més desenvo-

dencia que és més important el capital humà

lupades persegueixen minimitzar els costs de

(habilitats, capacitats, coneixements dels tre-

producció, els ambientals inclosos i, simultània-

balladors) que no pas la quantitat de força

ment, afegir valor als productes.

78

Parlam «La sortida a la crisi econòmica passa per reforçar el binomi entre economia i medi ambient» laboral disponible. Alhora, resulta més impor-

les persones i les seves habilitats les que con-

tant la qualitat del medi ambient que hom pot

dueixen el procés innovador. Alhora, de la ma-

incorporar als processos de producció que

teixa manera que hom destaca el potencial de

no pas la quantitat de recursos que hom pot

la tecnologia en termes de creixement, no cal

utilitzar. Tot plegat requereix més innovació,

obviar que la bretxa tecnològica es també un

més eficiència, més competitivitat, més pla-

factor de desigualtat. De fet, no hi ha dubte que

nificació a llarg termini i manco inèrcia, mal-

en una societat del coneixement la desigual-

baratament de recursos i miopia.

tat de formació que està incubant la societat balear, sobretot si es prenen en compte els ín-

E. I quin és el paper de la tecnologia de

dexs d’abandonament escolar a la secundària

la informació i de la comunicació (TIC) en

(40,8%), derivarà tard o d’hora en una impor-

aquest procés?

tant desigualtat en renda.

A.R. Fonamental. Les TIC són de manera in-

E. Se sol dir que per mor de la crisi els

discutible les tecnologies avançades que gau-

rics són cada vegada més rics i els po-

deixen d’un major potencial per contribuir al

bres, més pobres. En aquesta recomposi-

creixement, atès el seu caràcter transversal.

ció també hi hauria d’haver una altra dis-

No debades, són aplicables a totes les bran-

tribució de la riquesa?

ques de producció (agricultura, indústria, serveis...), així com a moltes àrees de la societat

A.R. Sens dubte. Els anys d’expansió també

(consum, recreació, cultura...). No hi ha dubte

donaren com a resultat una inequitativa dis-

que el creixement futur descansarà cada ve-

tribució de la riquesa, fruit precisament dels

gada més en la tecnologia, entesa en sentit

desequilibris que acumulà el trencaclosques.

ampli, és a dir, incloent totes les formes de co-

La societat ha d’evolucionar cap a un nou punt

neixement. Ara bé, encara que s’accepti que

d’equilibri que faci compatible la competitivitat

la incorporació de tecnologia estimula, a través

i la cohesió social. Una economia no pot ser

de la innovació, el creixement, allò realment im-

competitiva sense uns elevats nivells de co-

portant és la capacitat que té una societat per

hesió social i aquesta cohesió depèn del grau

aprofitar la tecnologia disponible. I és que el

d’equitat que hi ha dins una societat. De la ma-

nivell i el tipus d’estudis de la població determi-

teixa manera, quan es parla de sostenibilitat no

nen, en darrera instància, la predisposició i la

es pot fer un plantejament només ambiental,

capacitat d’utilitzar i treure suc a les potencia-

sinó què també s’hi han d’incorporar aspectes

litats que amaga la tecnologia i, per tant, són

econòmics i socials.

79

Parlam

amb Antoni Riera

E. En aquesta època d’especialització, són

ciències naturals com la biologia no se les co-

necessàries les relacions interdisciplinàries

neix per la ideologia sinó per les respostes que

entre economia, biologia, sociologia... o ca-

donen a grans interrogants. Per contra, en les

dascú s’ha de limitar al seu àmbit?

ciències socials, tant pel seu objecte d’estudi com per la seva joventut relativa, el compo-

A.R. Tenim una tendència natural a fragmentar

nent ideològic hi és encara present. Quan un

el coneixement. El segle XXI demana visions

va al metge no li demana si és de dretes o

més holístiques, més integrals. Durant el se-

d’esquerres. El que vol és un bon diagnòstic i

gle XX la ciència, en general, i l’economia, en

la solució d’un bon professional. Quan la socie-

particular, ha avançat molt, però cada bran-

tat requereix del coneixement d’un economis-

ca del coneixement ho ha fet en el marc del

ta hauria de cercar el mateix. Dissortadament,

camp que li és propi. El repte del segle XXI

avui encara trobam molta anàlisi econòmica

és conrear precisament les fronteres entre

normativa, basada en judicis de valor o ideolò-

l’economia i la biologia o l’economia i la física

gics. Cal avançar cap a una ciència econòmica

o l’economia i l’ecologia. Per tant, la ciència

més positiva, objectiva, contrastable i manco

del segle XXI serà molt més multidisciplinar,

normativa i subjectiva. I és la societat la que

fonamentalment perquè aquesta és la passa

l’ha de demanar.

que cal donar per fer avançar el coneixement. Avui no és que sigui recomanable la

E. Amb la crisi econòmica tots hem aprés

multidisciplinarietat a l’hora de donar respos-

una mica d’economia. Fins no fa molt de

ta als reptes que tenim al davant, sinó què és

temps poques persones sabien el que era

l’única manera de triomfar en el futur. Només

la «prima de risc» o quina importància te-

els països, regions, pobles, empreses i ciuta-

nia. Fins a quin punt també és important la

dans que així ho entenguin tindran èxit i ten-

divulgació?

diran cap a un equilibri d’alt nivell, productiu, desitjable, virtuós. La resta tendirà cap a un

A.R. És importantíssima. La ciència ha d’estar

equilibri de baix nivell, improductiu, indesit-

al servei de la societat, no ha de ser només

jable, viciós.

comprensible per als acadèmics, sinó també per a la gent del carrer. Si no som capaços de

E. Les ciències aplicades i, en concret,

fer entendre els avenços científics difícilment

l’economia poden ser ideològicament neu-

podrem millorar la realitat que ens envolta i

tres o sempre hi ha un component ideològic?

prendre les millors decisions en aquests moments de dificultats. Estam en transformació,

A.R. A les ciències pures, exactes, com la ma-

en un moment de canvi transcendental. Res ja

temàtica, la física, la química, o, fins i tot, a les

no tornarà a ser igual. I per encarar aquest can-

80

Parlam

vi i aprofitar les oportunitats que hi ha al darre-

europees. Avui, en un món cada vegada més

ra és necessita més informació, trencar tòpics

globalitzat, l’única manera que té una econo-

i rompre amb postures demagògiques i arcai-

mia de créixer i, per tant, de garantir ocupació i

ques. Per això cal divulgar, transferir i compar-

benestar a la societat és col·locar béns i serveis

tir el coneixement més que mai.

en els mercats internacionals. Les Balears són grans exportadores de serveis, turístics princi-

E. Creieu que Mallorca té un futur econòmic

palment. Fa més de quaranta anys que obrí-

o que això s’enfonsa cada vegada més.

rem les portes de la nostra economia al món.

I no podem seguir desaprofitant els nostres

A.R. El fet que les Balears siguin una de les

avantatges comparatius com ara experiència,

economies més petites d’Europa i també una

clima, posició geogràfica, dotació de recursos

de les més obertes fa que estiguin en condi-

naturals, connectivitat..., ni recolzar el futur no-

cions d’afrontar els reptes d’aquesta crisi amb

més sobre aquests. Cal articular nous avan-

més garanties que altres comunitats o regions

tatges competitius. Les Balears han perdut la

81

Parlam

amb Antoni Riera

capacitat d’afegir valor als seus productes, han

ves opten per l’especialització. Per tant, no ens

alimentat pautes de producció en l’àmbit públic

ha de fer por estar especialitzats en turisme i

i privat improductives, han basat el seu creixe-

que prop del 40% del nostre producte interior

ment en palanques de curt recorregut... i han

brut o de la nostra riquesa hi depengui. El pro-

acabat per perdre competitivitat i productivitat

blema no és la dependència que en tenim, sinó

any rere any. Després d’una dècada, i avui en

la pèrdua de competitivitat que arrossega. Per

pagam les conseqüències, enmig d’un procés

això, les receptes de desestacionalitzar, diver-

de canvi mundial que premia la qualitat enfront

sificar o anar cap a un turisme de major qualitat

de la quantitat, el coneixement enfront d’altres

que, des de fa temps, se senten en aquesta co-

recursos tangibles...

munitat són receptes del passat. Avui no n’hi ha prou amb això. Els nostres competidors estan

E. Un tema recurrent és el dilema sobre si

en condicions de fer exactament el mateix que

l’economia de les Balears s’ha de diversifi-

nosaltres i, per tant, es necessita una visió molt

car o si ha de dependre més encara del turis-

més integral del turisme que no estigui sols vin-

me, què és especialment important a Calvià.

culada a determinades empreses o segments com ara l’hoteleria, la restauració o les agèn-

A.R. En realitat, les economies més competiti-

cies de viatges. Cal reflexionar sobre el «rol»

Platja de Santa Ponça.

82

Parlam que el turisme ha de tenir a les Balears i només

l’aigua de la mar, que durant els mesos d’estiu

amb una visió integral es pot aconseguir no sols

està molt afectada per unes microalgues que

sortir d’aquesta crisi sinó també garantir nivells

canvien el color turquesa de l’aigua mediterrà-

de riquesa per càpita adients. S’han de fer po-

nia per un color més marronenc. La pregunta

lítiques integrals des dels sector públic i privat

era: un turista que té la seva segona residència

amb capacitat d’aprofitar el capital natural,

fixada a Santa Ponça, podria davant un deterio-

humà, tecnològic, cultural, públic (infraestruc-

rament de la qualitat de l’aigua de la mar optar

tures de tot tipus) i privat (instal·lacions, equi-

per un altre lloc? I la resposta és que sí, perquè

paments, maquinaria, etc.) que hem tresorejat.

la qualitat de l’aigua afecta el seu benestar i, en darrera instància, les eleccions que fa. De fet,

E. Una de les característiques de Calvià és

les 639 segones residències que entrevistàrem

la gran quantitat de segones residències

suggerien que les persones que hi vivien es-

què, a vegades, es diu que no són una font

tarien disposades a pagar per evitar-ho. Con-

de riquesa com els hotels. Què n’opinau,

cretament, entre 25, 8 i 41,5 euros cada dos

des d’aquesta perspectiva ample de la

mesos per disminuir els nivells de congestió de

qual parlàveu?

l’aigua i garantir-ne la transparència. I encara que ningú compra ni ven aigües transparents,

A.R. Tots els sectors productius tenen capa-

mantenir-les en bon estat genera benestar i,

citat de fer una aportació a l’economia de les

per tant, tenen potencial per generar riquesa

Illes i també la tenen tots els segments turístics:

i afegir valor a l’experiència turística i residen-

el «tot inclòs», el turisme residencial, d’hotels,

cial. Es tracta de capturar aquest potencial, i

d’apartaments, etc., però s’ha de tenir en

aconseguir que amari els comptes de resultats

compte què aquesta aportació només pot ser

de les empreses i de tota l’economia.

duradora en el temps si, més enllà de servir per salvar-la, el balanç d’un any és capaç de generar i afegir valor als nostres productes i serveis.

Per guanyar productivitat no basta controlar els

«Les platges de Calvià generen

costos de producció, també s’ha d’afegir va-

durant el mes d’agost fluxos de

lor. I, concretament en el cas del turisme residencial, hem d’aconseguir que generi un valor

serveis recreatius turístics per

afegit superior al que ha generat fins ara. A tall d’exemple, a Santa Ponça hi ha un component

import de 30,67 milions d’euros»

molt alt de turisme residencial i fa uns anys vàrem fer un estudi per saber com valoraven els habitants de segones residències la qualitat de

83

Parlam

amb Antoni Riera

Urbanització el Toro des de Rafaubetx. Foto: J. Seguí

E. Un dels Premis Rei En Jaume d’investigació

posava de manifest que per gaudir de bona

es referia justament als «preus hedònics»,

vista un possible comprador estava disposat a

molt relacionats amb això que explicau. Com

pagar 4.833 euros més i, a la vegada, estava

definiríeu aquest concepte?

disposat a pagar 416 euros per acostar-se un 10% més a la costa. Per tant, girar la ciutat cap

A.R. A l’any 98 vàrem analitzar la compraven-

a la costa, esponjar, i tot el que millori l’entorn,

da de tres-centes trenta-cinc cases de Calvià

té un valor importantíssim. A Calvià, que en

i com determinats atributs influïen en el valor

aquells moments tenia prop més de 23.000

de compra. Òbviament el valor d’una propietat

habitatges, estava justificat socialment invertir

depèn dels metres quadrats, les places de ga-

en la millora de l’entorn paisatgístic d’aquestes

ratge, de si té piscina..., però també de l’entorn

residències la quantitat de 61 milions d’euros,

on està ubicada. És evident que els preus re-

perquè aquest era el benestar que n’hagués

sidencials no són els mateixos en un entorn

obtingut la ciutadania en conjunt. Això vol dir

degradat que en un altre més cuidat. L’estudi

que gestionar els recursos no sols té un valor

84

Parlam «Les Balears estan en condicions d’afrontar els reptes d’aquesta crisi amb més garanties que altres comunitats» ambiental, sinó també econòmic, que pot mi-

cant aquesta quantitat per tots els turistes que

llorar els comptes de resultats de l’empresa i

visiten Mallorca un mes d’agost, resulta que

de la societat en general. Si milloram l’entorn,

aquestes platges generen un valor econòmic

incrementam indirectament el preu dels habi-

exclusivament per l’ús turístic de 30,67 milions

tatges. Si el preu dels habitatges augmenta per

d’euros. I a vegades no valoram aquest tipus

aquesta raó i no per motius especulatius, el

de coses. No som conscients que el nostre

govern recaptarà de manera duradora més im-

patrimoni natural té un valor econòmic, encara

posts. Si el govern inverteix part dels imposts

que no pugui ser objecte de compra i venda en

que recapta de les compravendes en més qua-

el mercat.

litat d’entorn, el benestar de la població aug-

Una de les platges més valorades de les setan-

menta i el trencaclosques entre medi ambient,

ta-tres que vàrem analitzar a Mallorca és preci-

població i economia es recol·loca i es fa dura-

sament la de Santa Ponça, que genera serveis

dor en el temps.

recreatius turístics per valor de 5,98 milions d’euros durant el mes d’agost. Cada turista pa-

E. En un estudi recent, el CRE ha valorat mo-

garia 0,96 euros per anar un dia a la platja de

netàriament el benestar dels turistes que vi-

Santa Ponça. Encara que ell no pagui aquest

siten les platges de Calvià. Quines en serien

euro, i fins i tot no l’arribi a pagar mai, ara sabem

les conclusions més importants?

una cosa que no sabíem: turísticament parlant, hi ha una sèrie d’atributs ambientals que influei-

A.R. Es feren unes enquestes al turistes que

xen en el benestar dels turistes. Si volem millorar

varen venir a Mallorca el mes d’agost de 2010

la competitivitat del producte turístic cal inver-

per tal de mesurar monetàriament el benes-

tir en aquests atributs. De fet, estaria justificat

tar o la satisfacció que obtenen de gaudir del

fer inversions de millora i mantenint d’aquesta

serveis recreatius que ofereixen setanta-tres

platja per valor d’un euro per turista i dia. Això

platges de Mallorca. I es que encara que els

sí, no basta fer la inversió, cal a més idear els

serveis recreatius de les platges no passen

mecanismes per tal que la societat, en conjunt,

pel mercat i, per tant, no tenen preu, sí que te-

i principalment les empreses, aprofitin aquesta

nen valor. Tant és així que si un dia d’agost es

inversió, la traslladin al preu dels seus produc-

tancassin simultàniament les deu platges que

tes, als salaris que paguen i als beneficis que

formen el litoral calvianer –Portals Nous, es Ca-

obtenen. Repetesc: tenim visions molt aïllades

rregador, cala Blanca, Magaluf, Santa Ponça,

respecte d’allò públic i d’allò privat. Tenim ten-

Palmira, Torà, cala Fornells...– per mor d’un in-

dència a donar més importància al curt termini

cendi, una plaga, un vessament..., i un turista

que al llarg termini, però, en realitat, allò impor-

no pogués visitar-les, experimentaria una pèr-

tant és fer duradors en el temps la inversió, el

dua de benestar xifrada en 4,77 euros. Multipli-

guanys salarials i els comptes de resultats.

85

Parlam E.

Però

des

del

amb Antoni Riera

punt

de

vista

de

E. I això no es veia venir?

l’Administració en època de pocs recursos, si tots aquestes serveis que dóna o hauria

A.R. Sí, es clar que sí. Però el boom econòmic,

de donar no es cobren, com s’obtenen els

els diners fàcils, la miopia, la comoditat, ens han

recursos?

tornat a jugar una mala passada. I, sense adonarnos-en, hem perdut el tren del futur. Ara cal espe-

A.R. És que només hi ha una manera: fer

rar a l’estació i, aprofitar, per omplir bé les maletes

que aquestes millores públiques impactin

dels valors del sacrifici, la formació, la feina ben

en el compte de resultats de les empreses,

feta, la responsabilitat, l’ètica, el respecte... Es-

perquè si hi impacten i les empreses obte-

perem que quan arribi el tren el puguem agafar i

nen més beneficis també pagaran més im-

sobretot aprofitar.

posts. Per això és tant important seleccionar E. O sigui que, en resum, no sou catastrofista.

bé les inversions públiques que es fan. No basta invertir. No totes les inversions públiques són bones. A les Balears, a diferència

A.R. Tot el contrari. Crec que estam davant una

d’altres regions menys desenvolupades,

oportunitat increïble de millorar els errors del pas-

l’important no és la quantitat d’inversió que

sat i garantir un futur millor per a tots, inclosos els

es fa sinó la qualitat que té la inversió que

nostres fills. El moment actual demana a crits una

es fa. Per créixer, a les Balears ja no els bas-

transformació. Avui ningú no dubta que el tren-

ta acumular més inversió pública o privada.

caclosques del qual parlàvem abans (societat,

Òbviament s’ha de seguir fent inversió, però

economia, medi ambient) està mal col·locat i s’ha

sobretot s’ha d’aprofitar. I a la llum dels re-

de recol·locar. En aquesta cerca d’un nou equili-

sultats d’aquests darrers deu anys, molta

bri hi ha dues opcions possibles. Una insosteni-

de la inversió que s’ha fet no s’ha aprofitat.

ble, de baix nivell, improductiva i viciosa. L’altra

Potser perquè era errònia, estava mal se-

sostenible, d’alt nivell, productiva, equitativa, vir-

leccionada i orientada. Potser perquè no es

tuosa. Ara només cal que la societat esculli, com

varen idear paral·lelament els mecanismes

el turista que escull el seu lloc de residència o

que en permetien l’aprofitament. El resultat

la platja per passar un dia d’oci i esbarjo. I com

és que, tot i invertir molt, hem perdut compe-

ell, la societat ha de saber que ambdues opcions

titivitat i les empreses han vist com duïen els

no duen associat el mateix nivell de benestar, ni

marges empresarials, i els ciutadans com

tampoc el mateix cost, en termes d’exigència,

s’erosionava el seu benestar.

responsabilitat, entrega, dedicació, sacrifici...

86

87

Parlam

amb Ivan Murray

Joana Maria Roque Company

Ivan Murray «Les Balears es poden entendre com un laboratori turístic a escala planetària»

Llicenciat en filosofia i lletres, secció geogra-

Entre d’altres obres, ha publicat Una geohistoria

fia, per la Universitat de les Illes Balears, és

de la turistización de las islas Baleares, juntament

professor de la mateixa UIB, on, entre d’altres,

amb Macià Blázquez, obra editada per la Univer-

ha impartit les assignatures d’Història Ecolò-

sitat Autònoma de Mèxic (2010), i Els indicadors

gica de l’Economia, Geografia d’Amèrica i

de sostenibilitat socioecològica de les Illes Ba-

Geografia del Turisme.

lears (2003-2008), editad per la UIB (2010).

El 2000 guanyà el premi d’investigació en medi

En la seva recent tesi, segons senyala, intenta

ambient del Consell Insular de Mallorca per la

incidir des del món acadèmic en una reflexió

seva recerca sobre la petjada ecològica de les

des dels àmbits de coneixement de l’economia

Illes i ha coordinat diversos fòrums i trobades.

ecològica i la geografia.

88

Parlam

89

Parlam

amb Ivan Murray

El passat mes de juliol de 2012 Ivan Murray (Só-

cies principals. Per a l’acadèmia anglosaxona

ller, 1970) va obtenir el grau de doctor amb la

el tema seria objecte d’estudi i, en canvi, no-

seva tesi sobre «Geografia del capitalisme ba-

saltres ens cenyim a unes perspectives més

lear. Poder, metabolisme socioeconòmic i pet-

provincianes o més localistes. Les Balears es

jada ecològica d’una superpotència turística».

poden entendre com un laboratori a escala pla-

En ella, segons senyala, intenta incidir des del

netària. Hem de tenir en compte que és un dels

món acadèmic en una reflexió des dels àmbits

espais on arriba un major nombre de turistes

de coneixement de l’economia ecològica i la

per habitant del món i que d’aquí han sortit cinc

geografia. Hi critica i analitza, des d’una pers-

cadenes hoteleres que estan entre les cinquan-

pectiva històrica, la formació del capitalisme a

ta primeres de tot el món. Per exemple, la Melià

les Balears i la seva especialització turística.

es mou entre la desena o la dotzena posició.

Tenen una potència major que països com ara

E. Com resumiríeu els aspectes principals

França o Itàlia. Són cadenes transnacionals

de la vostra tesi?

amb una projecció transplanetària brutal.

I.M. Les Illes són en realitat una espècie de la-

E. Què enteneu exactament per economia

boratori, un dels llocs on es troben les potèn-

ecològica?

90

Parlam «El reduccionisme monetari ens dóna senyals incomplets del que passa a la societat» I.M. És un corrent transdisciplinar que sor-

E. A part de ser professor universitari, te-

geix cap els anys 60 i s’expandeix en els 80.

niu fama d’activista. Fins a quin punt el

Intenta analitzar el funcionament de les so-

component ideològic és un condicionant

cietats i de l’economia des d’una perspecti-

per a la investigació?

va ampla, no sols limitada al valor de canvi o a les unitats monetàries. El reduccionisme

I.M. No podem evitar que al darrere de qualsevol

monetari s’ha convertit en el principal eix de

plantejament hi hagi un component ideològic o

gestió i recomanació d’allò públic i d’allò pri-

polític. Els qui ens diuen que els seus planteja-

vat, però sovint ens dóna uns senyals bastant

ments són purament tècnics són els qui realment

erronis o incomplets del que passa o circula

estan més carregats d’ideologia, una ideologia

pel circuit econòmic més enllà del valor de

que teòricament no necessita autoreferenciar-se

canvi. També són molt importants les matei-

perquè ja es dóna per suposada i per sabuda. És

xes repercussions socials.

el domini dels tecnòcrates, o sacerdots del neoliberalisme. Però tot això es pot posar en qüestió.

E. Aquest número de la revista està dedicat al medi ambient i vós sou en realitat un

E. Aquest plantejament ideològic i rei-

geògraf que parla d’economia. Fins a quin

vindicatiu i, en el vostre cas, diguem-ne

punt considerau que una visió interdisci-

ecologista no és molt freqüent en el món

plinària és important?

acadèmic o universitari.

I.M. Ho és i molt. Precisament el triomf del

I.M. Sí que ho és. En totes les branques hi ha

que s’ha denominat pensament únic o hege-

activistes a favor del capital financer i corporatiu,

mònic està condicionat per aquestes mane-

com pot ser el cas de molts dels economistes

res de pensar diguem-ne encaixonades i si

«gurús» que fins ara recomanaven hipotecar-se

no s’estableixen ponts o comunicacions en-

fins a les celles i ara és lamenten de l’excés de

tre diferents branques del saber el que es fa

consum dels treballadors i de les classes popu-

és fragmentar les problemàtiques i dificultar

lars. Aquests són activistes a favor del capital.

les sortides dels conflictes. Una perspectiva

Per altra part, també hi ha historiadors molt im-

que realment vulgui cercar sortides s’ha de

plicats en temes com per exemple la memòria

contaminar d’altres branques del saber, ja

històrica, o filòlegs que no sols estudien o ensen-

que, contràriament, està abocada al fracàs.

yen la nostra llengua, sinó que també la defen-

Els estudis «parcials» poden contribuir a la

sen clarament. És a dir, d’una manera o l’altra,

glòria acadèmica, però no a resoldre els con-

el fet de tenir un coneixement més profund et fa

flictes que tenim a damunt la taula.

prendre postures compromeses amb la societat.

91

Parlam

amb Ivan Murray

E. Amb aquests plantejaments ideològics,

E. I les xarxes socials, contribueixen a divul-

creieu que la societat mallorquina es coneix

gar el coneixement?

a si mateixa?

I.M. Crec que han jugat un paper important en I.M. És una societat múltiple i complexa. No hi

el procés de compartir el coneixement i sobre-

ha una sola societat. Hi ha moltes societats ma-

tot a partir de la proliferació de mecanismes

llorquines. Els plantejaments que parlen d’una

que no estan subjectes a llicències de propie-

societat mallorquina, blanca, catalanoparlant i

tat, però també tenen un perill, i s’ha de menes-

de classe mitjana són reduccionistes, i només

ter un cert criteri per manejar la gran quantitat

creen confusió. Ara mateix un dels elements

d’informació que comprenen. De fet, podem

que caracteritzen la nostra societat és la po-

accedir a més informació de la que voldríem

larització social, amb unes elits que s’han enri-

i es pot anar formant un autèntic coneixement

quit de manera espectacular durant els darrers

més enllà del convencional, i això és bàsic per

quaranta o cinquanta anys i especialment du

tenir una ciutadania cada vegada més lliure.

rant el «boom» immobiliari, una classe mitjana,

Ara bé, per altra part, això no significa que els

àmplia, però en un procés de desclassament

mitjans de comunicació no tenguin sentit. Són

arran de l’esclat de la bimbolla immobiliari i la

importants per explicar una realitat conjunta o

crisi, i finalment altres estrats amb una gran vul-

més complexa. Jo em referesc a molts articles

nerabilitat social i en procés d’empobriment.

de premsa en la meva tesi.

E. Continuant amb l’argument del paper dels

E. En la societat mallorquina també s’ha

investigadors i les seves repercussions so-

plantejat el binomi entre construir habitatges

cials, fins a quin punt és important la divul-

assequibles o reservar uns pocs espais per

gació? Divulgar significa sempre i neces-

a habitatges de luxe i que teòricament su-

sàriament rebaixar continguts o simplificar?

posarien una major preservació del territori.

Com ho enteneu?

I.M. Qualsevol procés intel·lectual ha de combinar dues potes: d’una banda, hi ha d’haver l’anàlisi

I.M. Fins ara s’ha afavorit la revalorització dels

profund i lent que requereix el procés de recerca;

béns immobles i el sòl només n’és una variant.

però si aquest no va acompanyat d’un procés de

Durant l’època de creixement, les corporacions

divulgació el que fem és crear les bases per a una

locals es varen encarregar d’estimular l’activitat

societat en la qual n’hi haurà uns que dominaran

constructora immobiliària i això va fer que es

el coneixement elitista. Per tant, la divulgació és

reduís el règim o les possibilitats d’accés a

necessària per compartir el coneixement i l’única

l’habitatge per lloguer. En aquests moments

manera de fer que la societat sigui més igualitària.

cada vegada hi ha més cases desocupades

92

Parlam

Vista de la costa de Magaluf des de l’illot de sa Porrassa. Foto: J. Seguí

que només tenen una funció de valor de canvi

col·lectius són els més afectats, els que tenen

amb perspectives de revalorització.

més dificultats per pagar les hipoteques. De fet,

Per altra part, a l’Illa també hi ha nombroses se-

l’enquesta financera de les famílies del Banc

gones residències que són llançades al mercat

d’Espanya mostra una tendència de transferèn-

negre turístic al marge de qualsevol tipus de fis-

cia de patrimoni des de les classes més desafa-

calitat. En el nostre model productiu no tothom

vorides a les que estan en una millor situació

en surt igualment beneficiat i cada vegada hi

financera. Hi ha unes grans bosses d’actius im-

ha més desigualtats socials. Els més perjudi-

mobles que han quedat en mans de les entitats

cats són aquells grups amb menors recursos

financeres i es troben en un procés de caiguda

i capacitat d’accedir als béns immobles, entre

lliure, sobretot els solars, el valor dels quals es-

d’altres els joves que no poden accedir al seu

tava supeditat a les perspectives d’edificació.

primer habitatge. La darrera fase del que va ser

Les entitats financeres intenten mantenir la cai-

la bimbolla immobiliària es va caracteritzar per

guda lliure d’aquests preus el màxim de temps

facilitar, en certa forma, productes financers als

possible per afavorir l’especulació. I si les pro-

qui estaven fora del mercat creditici: joves o im-

ves d’estrès reflectissin la caiguda d’aquests

migrants. Però ara s’ha vist el resultat i aquests

valors, la banca hauria baixat més.

93

Parlam

amb Ivan Murray

«La divulgació és necessària per compartir el coneixement» E. Com definiríeu el concepte de sostenibilitat?

cle de l’acumulació del capital i la protecció de la natura una nova via d’expansió del capital i,

I.M. La sostenibilitat s’ha d’entendre com un

alhora, de resolució de la crisi actual. Així, en

concepte dinàmic i que resulta del combat

la Cimera de Rio+20 l’eslògan de l’economia

ideològic; per tant, de les tensions i conflictes

verda persegueix estendre la mercantilització i

que acompanyen el debat públic entorn de les

financiarització a espais i recursos que fins ara

relacions entre la societat i la natura, però tam-

havien quedat al marge d’aquests processos i

bé de les que sorgeixen de les pràctiques con-

dinàmiques.

cretes. Així doncs, resulta prou clar que el que per a uns resulta insostenible, per a d’altres és

E. Què enteneu per sostenibilitat dèbil i forta

sostenible. Així, per exemple, per als indígenes

en el cas concret de les Illes Balears?

de l’Amazònia resulta insostenible l’explotació dels jaciments petrolífers, ja que destrueix la

I.M. La sostenibilitat dèbil és aquella que en-

seva base de vida, però, en canvi, per a la

tén que els recursos naturals i els ecosistemes

companyia de petroli aquesta activitat és del

poden ser substituïts per elements manufactu-

tot sostenible.

rats. Aquest plantejament es fonamenta en les

En qualsevol cas, entorn del debat de la sos-

dimensions monetàries i la comptabilitat de

tenibilitat emergeixen totes les confrontacions

la naturalesa en termes monetaris. D’aquesta

socials i les múltiples expressions del poder.

manera sempre s’acaba justificant la depreda-

Així, des del poder s’ha treballat sobretot per

ció ambiental, ja que es diu que la compensa-

emmascarar i ocultar el deteriorament socioeco-

ció monetària serveix per equilibrar i compen-

lògic mitjançant potents campanyes d’imatge

sar les destrosses. En el cas balear, aquesta

verda, més que no per corregir les tendències

via de la sostenibilitat vendria exemplificada

actuals de deteriorament ecològic. Això es deu

pels megaprojectes turístics i urbanístics que

sobretot al fet que la degradació ambiental és

es venen com a sostenibles. Així, es publicita

quasi condició fonamental per obtenir benefi-

que el megacomplex turístic d’es Trenc és un

cis immediats. Els problemes futurs, es pensa,

projecte sostenible, quan en realitat s’alimenta

ja es resoldran mitjançant la tècnica. O, en tot

de la destrucció d’un ecosistema d’alt valor

cas, es deixen per als qui vendran després.

ecològic irreemplaçable.

Emperò el fet és que els problemes ecològics

D’altra banda, la noció de sostenibilitat forta con-

no els heretaran les generacions futures, sinó

sidera que les dimensions biofísica i socioeconò-

que ja els «gaudim» nosaltres aquí i ara.

mica són complementàries i que interactuen en

La deriva del combat ideològic entorn de la

una situació de conflicte. Així, els recursos na-

sostenibilitat ha consolidat, per part del poder,

turals i els ecosistemes no poden ser reduïts a

una lectura que veu en la quadratura del cer-

simples unitats monetàries. Les decisions han

94

Parlam de ser preses a partir d’una informació múltiple

es doni un major grau d’allò que s’ha anomenat

i amb la participació àmplia de la societat. Per

«desafecció» política.

aquest motiu, no és només necessari estar ben documentat i ben informat, sinó que cal comp-

E. I com veieu el futur?

tabilitzar la utilització de recursos en termes biofísics, per tal de fugir dels reduccionismes mo-

I.M. Ens trobam en una situació de gran incer-

netaris. En el cas de les Balears, per exemple,

tesa, amb una gran part de la societat que po-

si es comptàs amb aquesta informació podríem

dríem incloure en el conjunt de «desafectes»

decidir col·lectivament i de la manera més justa

al sistema. Una de les frases del 15-M era «no

socialment quin tipus d’energia volem utilitzar.

és que nosaltres estiguem contra el sistema,

Emperò l’absència d’aquests elements fa que

és que el sistema està contra nosaltres», i crec

emprem de manera inconscient carbó sud-afri-

que exemplifica molt la situació en la qual ens

cà que procedeix d’una de les zones més con-

trobam. Què pot passar? No ho sabem, però

flictives d’aquell país. Una energia que es paga

el fet és que no és sols una crisi financera, im-

molt barata, però que té un elevat cost en vides

mobiliària o del deute, sinó que també és una

humanes i en termes biofísics.

crisi social, política, ideològica, i també ecològica, en la qual les alteracions que es produei-

E. El sistema democràtic actual és el millor

xen no se sumen i no sabem cap on duen o

sistema d’elecció o creieu que la representació

deriven. I hem de tenir en compte que el mo-

dels ciutadans s’hauria d’organitzar d’una

del d’organització social que tenim ara, dins la

altra manera?

història de la Humanitat, és un breu lapsus de temps. Hi ha hagut altres models d’organització

I.M. Jo no som ningú per dir això, però de fet hi

social i la situació actual pot conduir cap a di-

ha un gran desencontre entre el que es podria

versos carrerons. Tot depèn de la conflictivitat

dir el gruix de la societat i els partits polítics.

social que es generi i de les conclusions o ac-

Els abusos de poder han fet que cada vegada

tuacions que es puguin generar.

95

Pinzellades Els arbres singulars de Calvià, un altre aspecte del patrimoni a protegir Redacció Fassers, pins, lledoners, tamarells, mates,

a conseqüència multes que van dels 750 als

oliveres i eucaliptus estan catalogats com a

3.000 euros. I, a més a més, els infractors estan

arbres singulars en el Pla General de Calvià,

obligats «a restaurar el bé protegit, al reembor-

en concret en la categoria de béns d’interès

sament dels costos de les actuacions realitza-

paissagístic i ambiental. Són en total tretze

des i al rescabalament dels danys i perjudicis

arbres o conjunts d’arbres que per les seves

que s’haguessin pogut causar a l’Administració

característiques, edat o ubicació tenen un va-

o a tercers». Tots els ciutadans que tenguin un

lor patrimonial o un significat cultural especial.

arbre han de ser conscient que posseeixen un

Una vegada catalogats, queden protegits per

bé únic, un ésser viu que forma part de la natu-

sempre. Els propietaris els han de mantenir en

ra i no és sols un ornament o un objecte per fer

bon estat de conservació i no els poden ta-

ombra o abastir de llenya.

lar ni molt menys arrancar sense permís. Els protegeix la legislació autonòmica i també les

Els arbres singulars de Calvià es troben pràc-

ordenances municipals.

ticament en totes les zones del municipi: Calvià vila, es Capdellà, sa Porrassa, Son Caliu,

L’Ordenança municipal per a la defensa i con-

Bendinat, Son Ferrer, Illetes..., en paratges

servació del patrimoni verd té com a objectiu

amagats i poc visitats pels turistes, a prop de

la defensa del patrimoni verd municipal urbà i

carreteres o vies de circulació i en terrenys de

de tota classe d’arbres i plantacions situades

conreu. Sovint hi passam pel devora sense

en espais privats urbans, especialment els que

fixar-nos-hi, o, al contrari, ens atreuen sense

han estat prèviament catalogats pel seu interès

saber que són singulars o més protegits que

històric o social o per la qualitat dels exemplars

altres arbres. En conjunt formen part del patri-

que contenen. En els jardins privats és obli-

moni natural de Calvià i la seva presència és

gatòria l’obtenció de llicència municipal per a

tan respectable con la dels jaciments o monu-

la tala o supressió de qualsevol arbre amb un

ments. Són els següents:

diàmetre de tronc superior als deu centímetres, amidat a un metre d’altura i, en tot cas, la tala

• L’olivera centenària de sa Reina, situada

s’ha de compensar. Es pot trasplantar l’arbre a

a uns 200 metres al sud de les cases de Son

un altre lloc de la mateixa propietat o a la zona

Hortolà (es Capdellà). És la que fa més temps

o espai públic que determinin els serveis muni-

que està catalogada (des de 2004). Té una

cipals, sembrar un altre arbre en el propi jardí

alçària d’uns 8 metres, amb un perímetre de

o fer-ho en el lloc que determinin els serveis

tronc de quasi 14 metres a la base i quatre

municipals. Les infraccions poden tenir com

ramificacions. És una de les més grosses i

96

Pinzellades antigues de Mallorca i encara pot viure cen-

• L’eucaliptus de Son Vic Nou, a la finca del

tenars d’anys. El seu tronc és buit a l’interior i

mateix nom, també a Es Capdellà. Són dos

sembla ser que fou un bon amagatall per als

exemplars d’una alçada aproximada de 15

contrabandistes, que hi guardaven els seus

metres, encara en fase de creixement.

productes (tabac, cafè, etc.).

• El conjunt de fassers de Can Trujillo, situat • El conjunt d’oliveres dit de ses Cinc Ger-

a sa Porrassa. Està format per dues fileres de

manes, situat també a la finca de Son Hortolà,

trenta-nou i trenta-vuit exemplars respectiva-

as Capdellà. Són dos grups de tres i dos peus

ment que tenen entre 8 i 12 metres i que poden

i amb una alçària aproximada de 8,5 metres,

arribar a major alçada.

que sembla que surtin d’una sola rabassa.

Com l’olivera de sa Reina, si es té cura del

• El fasser de vuit peus de Son Caliu, situat

conjunt, les cinc oliveres poden viure encara

al jardí de l’hotel del mateix nom i que té una

centenars d’anys.

alçada aproximada d’1,8 metres, amb cinc ramificacions.

• El pi de Punta Negra, situat a la finca de Punta Negra de Son Caliu damunt un penyasegat, vora la mar. Té una altura aproximada de 15 metres i el perímetre del seu tronc a la base és de 4,2 metres, amb quatre ramificacions. Es troba en fase de maduresa, el que fa preveure que no creixerà més.

• Els pins de la carretera de Calvià (PMV105), ón set exemplars situats al costat de l’encreuament cap a Santa Ponça, amb una altura d’entre 4 i 8 metres, que han crescut adaptant-se a les circumstàncies de la via des de petits.

• El pi de Bendinat, situat a uns 25 metres de la porta d’entrada al castell. Té una altura aproximada de 3,3 metres i un perímetre del tronc de 4,5 a la base, amb tres ramificacions.

Olivera centenària de sa Reina

97

Pinzellades

Conjunt de fassers de Can Trujillo.

• Els tamarells de Sa Porrassa, que es troben

possessió. Té una altura aproximada de 19 me-

a la finca de sa Porrassa de Magaluf. Són set

tres i el perímetre del tronc a la base és de 3,4

exemplars amb una altura aproximada d’entre

metres, amb sis ramificacions.

4 i 8 metres, que tenen un interès col·lectiu o de grup, ja que són espontanis.

• La mata de Son Ferrer, que es troba a la carretera del Toro, a la zona de Son Ferrer, i té una altura aproximada de 7,9 metres. Creix entre l’asfalt i es recolza en una paret de pedra seca.

• La mata d’Illetes, situada a la zona militar.

Té una altura aproximada de 6,8 metres, amb dues ramificacions.

• El lledoner de Son Martí, situat a la zona de la finca de Son Martí de la carretera de Galilea, devora un camí empedrat. Té tres peus amb plecs a la base i una altura aproximada de 23 metres.

• El lledoner petit de Valldurgent, situat en un La mata de Son Ferrer.

racó de la clastra d’entrada a les cases de la

98

Pinzellades Les reserves marines de l’illa del Toro i de les Malgrat Costa de Calvià J. Coll, G. Morey i O. Navarro (biòlegs).

Les reserves marines de les illes del Toro

de l’Ajuntament a començaments dels anys 90,

i de les illes Malgrat han complit vuit anys

quan apostà pels estudis ecològics d’aquest

d’existència en aquest mes de juny de 2012.

sector de costa i per recolzar la seva protecció

Ambdues formen part del conjunt de reserves

en una base científica.

marines de tipus pesquer que el Govern de les Illes Balears creà a partir de 1999 i que,

L’avaluació dels recursos marins en aquests

juntament amb el Parc Nacional de Cabrera,

indrets abasta objectius amplis, que conte-

formen una xarxa de vuit àrees marines prote-

nen des d’éssers com les algues, invertebrats

gides (AMP) a tot l’arxipèlag Balear, amb una

o peixos sense cap interès pesquer però sí

extensió total de 63.693 ha.

naturalístic i ecològic, fins a espècies que són indicadores directes del seu estat de

El Toro i les Malgrat són les AMP més petites

conservació/explotació. Les campanyes de

d’aquesta xarxa, la qual cosa ens serveix per

seguiment d’aquestes reserves s’han centrat

demostrar que la qualitat de l’hàbitat que es

en aquest conjunt d’espècies que són molt

protegeix és molt més important que l’extensió

vulnerables a la pesca i que són, a la vegada,

total de l’àrea protegida. Des de la seva decla-

àmpliament sol·licitades en els nostres mer-

ració el 2004, el Govern ha anat desenvolupant

cats (cap-roigs, anfosos, escorballs, sards,

campanyes d’avaluació dels recursos marins

mòlleres, orades, etc.).

en aquests dos indrets calvianers amb uns resultats que es poden considerar rotundament

El darrer informe de seguiment del Govern

positius i que permeten valorar també la tasca

mostra els resultats del període 2005-2011

Nombre mitjà d’espècies vulnerables a la pesca observat en les zones de reserva i zones-control entre els anys 2005 i 2011.

Font: J. Coll, G. Morey i O. Navarro

99

Pinzellades sobre els fons profunds d’ambdues reser-

és a dir, la freqüència d’aparició d’aquestes es-

ves marines i els compara amb altres zones

pècies augmentà ràpidament poc temps des-

d’interès que no estan protegides i que es

prés de la protecció, independentment de la

prenen com a zones-control. Aquests controls

seva abundància.

s’elegiren en aigües de sa Dragonera i d’es Rajolí, a la costa d’Andratx, sempre sobre fons

Però l’indicador que ha respost de forma més

rocosos comparables, complexos i que poden

positiva és el que depèn precisament de

oferir una bona diversitat d’espècies.

l’abundància i de la mida dels peixos. A major nombre de peixos i a major talla, la suma dels

El nombre total, acumulat, d’espècies indicado-

pesos per unitat d’àrea creix, i en conseqüèn-

res d’un bon estat de conservació fou de 18 i

cia augmenta la biomassa total. A l’illa del Toro

17 al Toro i a les Malgrat, respectivament, i de

aquesta biomassa passà de 7 kg/250 m2 en el

14 espècies a les zones-control. Aquest nom-

2005 a 32 kg 250 m2 el 2011, amb un factor

bre total d’espècies respon a la seva distribució

de recuperació de més de quatre vegades. A

en l’espai, que els tècnics mesuren en unitats

les Malgrat s’obtingué també una bona recu-

de 250 m2. El nombre mitjà d’espècies fou de

peració, encara que no tan acusada, de 6 a 16

7/250 m2 al Toro i les Malgrat per 4/250 m2 a les

kg/250 m2. En les zones-control la biomassa no

zones-control. S’ha de dir que aquest indicador

superà mai els 10 kg i els valors mitjans finals

respongué de forma molt ràpida a la protecció;

de 2011 no superaren els 5 kg/250 m2.

Cap-roig i anfós. Foto: J.Coll, G. Morey i O. Navarro

100

Pinzellades

Vista de les illes Malgrat. Foto: J. Coll, G. Morey i O. Navarro

Aquests resultats són totalment concloents res-

poden veure beneficiades per l’efecte de les

pecte de la validesa de la normativa imposada

reserves. Recents estudis de dispersió de partí-

a la reserva marina. La prohibició de determi-

cules i corrents marins han demostrat que l’àrea

nats tipus de pesca com ara les xarxes, el pa-

d’influència més probable per a aquest benefici

langre, el jigging i la pesca submarina ha per-

es troba dins radis de 20 a 30 km respecte del

mès una àmplia recuperació d’espècies que

centre de les reserves marines.

no s’ha donat en indrets de la importància del mateix Parc Natural de sa Dragonera, on, ara

Finalment, cal comentar que les reserves mari-

per ara, aquestes modalitats de pesca hi estan

nes de Calvià són un exemple paradigmàtic de

permeses. Per tal de fomentar i protegir de for-

la compatibilitat entre conservació i desenvolu-

ma més efectiva la concentració de peixos re-

pament econòmic sostenible, ja que, des de la

productors que s’ha constatat en aquests llocs,

seva creació, l’activitat del busseig turístic ha

el Govern ha publicat un nou detall normatiu

augmentat paral·lelament a la salut de les po-

que prohibeix totalment l’ús del curricà, abans

blacions de peixos, amb uns beneficis econò-

permès durant sis mesos a l’any.

mics importants. La tasca de l’Administració, amb un equip de vigilància permanent, un estu-

La capacitat reproductiva dels peixos gros-

di regular dels recursos marins i una regulació

sos és molt superior a la dels peixos petits i

de l’afluència de bussejadors ha resultat clau

la quantitat d’ous i larves de peixos que sur-

per assolir aquest èxit i serà sempre necessari

ten amb els corrents des d’aquests illots cal-

si aquest èxit es vol mantenir.

vianers pot recolonitzar àrees veïnes que es

101

Pinzellades El morrut roig, un perill per a les palmeres Redacció

La plaga del morrut roig o escarabat de les

la plaga afecta l’ull normalment s’ha d’eliminar

palmeres afecta Calvià en un total de quaranta-

la copa sencera. Les tècniques de destrucció,

dues palmeres, de les quals dues són públi-

responsabilitat dels propietaris, són la incinera-

ques i la resta privades. Aquesta incidència és

ció, l’enterrament, l’embolicat i la fumigació i tri-

baixa en comparació amb la resta de l’illa de

turació. Si no s’apliquen les mesures fitosanitaris

Mallorca, on hi ha uns 2.400 arbres afectats. La

obligatòries, la Conselleria pot imposar sancions

incidència de la plaga és més important a Pal-

d’entre 300 i 3.000 euros.

ma (574), Pollença (553) Llucmajor (431) i Alcúdia (167). La serra de Tramuntana, en canvi,

A Calvià hi ha unes cent palmeres, que es tro-

n’és la zona amb menor incidència.

ben disperses per tot el municipi. La constant vigilància dels serveis de Manteniment ha su-

El morrut roig (Rhynchophorus ferrugineus) és

posat una mínima incidència de la plaga. Els

un coleòpter que té una grandària d’entre dos

serveis tècnics recomanen no baixar la guàr-

i cinc centímetres. Les plantes afectades per

dia. Tots els ciutadans han de ser conscients

la seva presència es mustien i engrogueixen.

de la necessitat de tenir cura de les seves pal-

La plaga es va començar a detectar a Mallorca

meres, ja que la propagació de la plaga no sols

l’any 2006 i va arribar a Calvià el 2010, afectant

pot perjudicar les seves propietats, sinó també

tres arbres.

el conjunt del municipi.

Tenir cura de les palmeres és fonamental per evitar l’extensió de la plaga. La Conselleria d’ Agricultura i Medi Ambient, en coordinació amb els ajuntaments, desenvolupa tot un seguit de mesures preventives i de tractament fitosanitari. Per garantir la protecció dels arbres s’ha d’aplicar insecticida des de març fins a novembre cada 45 dies com a màxim. Si els propietaris detecten la plaga tenen l’obligació d’avisar la Conselleria per tal que els tècnics avaluïn els danys i recomanin el tractament més adient segons la gravetat o grau d’afectació. Quan els danys no han arribat a l’ull (gemma apical) s’eliminen les parts afectades i s’aplica un insecticida. Si

Morrut roig adult.

102

Pinzellades Les espècies més emblemàtiques de Calvià: les saladines i la tortuga mora M. F. Sánchez i E. Cózar De la gran biodiversitat d’espècies de flora i fau-

L’orografia i la baixa pluviositat de la zona no

na que es poden trobar a Calvià se n’han selec-

hi permeten una acumulació d’aigua important,

cionat dues per la seva significació i importàn-

per la qual cosa la maresma romania seca en

cia biològica en la història d’aquest municipi: les

els mesos d’estiu, exceptuant-ne les zones més

saladines i la tortuga mora.

baixes, on hi havia una entrada d’aigua provinent del mar. El paisatge vegetal hi era dominat per plantes halòfiles pròpies dels salobrars i

LES SALADINES

que ocupaven les zones més baixes. És preLa marina de Magaluf era, fins que es va des-

cisament en aquest punts on es concentraven

secar, l’única zona humida d’importància a

les comunitats de Limonium. Les elevacions,

l’oest de la badia de Palma. Abans de la cons-

en canvi, presentaven petits pinars.

trucció de les urbanitzacions de Palmanova i Magaluf, el prat de Magaluf ocupava una superfície considerable que anava des de les dunes de la platja del mateix nom, a l’est, fins a la carretera de cala Figuera, a l’oest. Al prat no hi arriben torrents d’importància, però recull les aigües d’escorrentia dels turons propers: el puig de sa Ginesta i el puig d’en Saragossa (al nord i a l’oest, respectivament), i de la plana que s’estén cap al sud i que culmina amb el puig de Rafaubetx.

A mitjans dels anys 60 els estudis realitzats pel Dr. Lleonard Llorens varen permetre la identificació de dues espècies noves per a la ciència: el Limonium boirae i el Limonium magallufianum.

L’interès que aquestes espècies despertaren entre la comunitat científica va donar com a fruit una intensificació dels estudis, que conduí a la descripció, en la dècada dels 90, de tres noves espècies: el Limonium ejulabilis, el Limonium

Limonium magallufianum al prat de Magaluf. Foto: J. Seguí

inexpectans i el Limonium carvalhoi.

103

Pinzellades ESPÈCIES DEL GÈNERE LIMONIUM DEL PRAT DE MAGALUF Endèmiques del prat de Magaluf Limonium magallufianum Limonium boirae Limonium ejulabilis Limonium inexpectans Limonium carvalhoi

Llorens, 1985 Llorens & Tebar, 1988 Rosselló, Mus & Soler, 1994 Sáez & Rosselló, 1996 Rosselló, Sáez & Carvalho, 1998 Endèmiques mallorquines

Limonium validum Limonium camposanum

Erben, 1989 Erben, 1989 No endèmiques

Limonium virgatum

(Guss.) Fourr., 1869

Des dels anys cinquanta fins a l’actualitat,

es nodreixen principalment de les aportacions

les dunes, el prat i el salobrar de Magaluf

marines produïdes per filtracions d’aigua mari-

han experimentat un canvi radical. Als inicis

na i en menor percentatge per l’aigua dolça de

dels anys seixanta començà la construcció

les pluges i de les aigües d’escorrentia.

de nombrosos establiments hotelers sobre les barres d’arena que tancaven la zona humida i

Dins el prat de Magaluf s’han identificat, fins a

que ara constitueixen Palmanova i Magaluf. La

la actualitat, un total de vuit espècies del gè-

infraestructura viària que hi ha a la zona desse-

nere Limonium, cinc de les quals són exclu-

cada es va construir posteriorment, a final dels

sives de la zona de l’antic prat de Magaluf i

anys 70. Les actuacions de certa importància

Palmanova. A més, s’hi troben dues espècies

varen acabar als inicis dels anys 80 amb la

de saladina endèmiques de Mallorca i una

construcció d’una sèrie de parcs d’oci en els

altra d’àmplia distribució dins la Mediterrà-

marges del que havia estat la maresma.

nia (vegeu quadre adjunt). En l’actualitat les diferents espècies del gènere Limonium de

La maresma es trobava dins una àrea que

la Marina de Magaluf creixen sobre els sòls

ha patit una forta pressió urbanística i en

argilosos formats per l’abocament de terres i

l’actualitat sols queden restes de les antigues

runes aportades en les darreres dècades per

llacunes i salobrar. Aquestes restes de salobrar

assecar la zona humida.

104

Pinzellades LA TORTUGA MORA La Testudo graeca és un queloni de la famíLa tortuga mora és un dels molts vertebrats

lia Testudinidae, de closca bombada, que se

que s’introduïren a les Balears després de

diferencia de la tortuga mediterrània (T. her-

l’arribada de l’home, fa alguns cents o milers

manni) per tenir la placa supracaudal sence-

d’anys, ja que no apareix en el registre fòssil.

ra i la coa nua, sense cap ungla còrnia ter-

Malgrat no ser una espècie autòctona, ja que

minal, i per presentar uns esperons cornis a

té un origen nord-africà, és una espècie con-

la cara externa de les potes posteriors. Els

siderada prioritària per la normativa europea

mascles són menors que les femelles, amb

(Conveni CITES, Conveni de Berna, Directiva

una longitud màxima de 18,5 cm, i de 21 les

Hàbitats) i es troba perfectament naturalitza-

femelles. Les femelles poden superar els 1,5

da a l’oest de Mallorca, amb poblacions ben

kg de pes. El color de la closca és terrós-

constituïdes i sense cap efecte negatiu cone-

verdós, més o menys fosc, de tonalitats més

gut sobre la biodiversitat local. De fet, la de

intenses en els mascles. El pit és groguenc,

Mallorca és una de les tres poblacions es-

amb taques negres irregulars. Té dos perío-

tables de tortuga mora presents a Espanya,

des d’activitat (primavera i tardor) i dos de re-

encara que totes siguin poblacions que han

pòs (hivern i estiu). És una espècie termòfila

estat introduïdes.

que selecciona hàbitats semiàrids, amb vegetació oberta i forta insolació. L’hàbitat que

La tortuga mora ha estat recentment cata-

ocupa a Mallorca és el compost per zones

logada com a «vulnerable» en el Catàleg

de vegetació herbàcia i arbustiva i pinars de

Balear d’Espècies Amenaçades i d’Especial

baixa densitat, tot i que també habita camps

Protecció (Decret 75/2005, i posterior modi-

de conreu de garrovers i ametlers.

ficació per Resolució del conseller de Medi Ambient de 5 de maig de 2008, BOCAIB núm.

A Mallorca només és present al sud-oest de

66 de 15/5/2008). Això implica l’elaboració

l’illa i no hi ha registres coneguts que perme-

d’un pla de conservació. La tortuga mora

tin suposar que antigament hagués estat dis-

és objecte de mesures de conservació des

tribuïda més àmpliament. La seva presència

de la dècada de 1980. Les principals actua-

és mencionada per primera vegada per Bar-

cions van encaminades a l’acollida i allibe-

celó (1876), que especifica que és importa-

rament d’exemplars lliurats per particulars

da d’Algèria i que es troba aclimatada a l’illa.

als centres de recuperació (Centre de Recu-

Actualment, l’espècie es troba principalment

peració de Fauna de Son Reus, Marineland,

en el municipi de Calvià, que concentra els

finca pública de Galatzó i COFIB) i a la cria

seus efectius poblacionals més importants.

en captivitat.

També és present a Andratx, Puigpunyent i

105

Pinzellades Palma. La Testudo graeca té la capacitat de

Avui les principals amenaces per a la viabilitat

desplaçar-se més d’un quilòmetre en poc

de la T. graeca són: la fragmentació de l’hàbitat,

temps i, per tant, alguns d’aquests muni-

un dels factors que més incidència té sobre

cipis en realitat podrien estar comunicats

l’evolució de les poblacions a llarg termini; la

pel que fa a la mobilitat d’aquesta espècie.

recol·lecció d’exemplars silvestres i el mante-

Actualment hi ha declarats dos llocs Natu-

niment de colònies captives il·legals, ja que la

ra 2000 per T. graeca, que cobreixen un 40

captura d’exemplars suposa una sostracció més

% de l’extensió de presència de l’espècie:

o menys continuada dels efectius reproductors;

ES0000074 Cap de cala Figuera i ES5310079

la incidència de malalties sobre els animals cap-

Puig de na Bauçà, si bé aquest darrer no està

tius; i, finalment, els incendis, ja que no poden

designat per T. graeca.

fugir de l’amenaça de la propagació del foc.

Tortuga mora. Foto: J. Seguí

106

Pinzellades Millores significatives en la recollida dels residus sòlids urbans a Calvià Redacció En els darrers anys Calvià ha millorat el

respecte al 2011 i que va en proporció amb el

percentatge de recollida selectiva de residus,

descens de residus en massa (10%) recollits al

la qual es distingeix de la no selectiva o rebuig

2008 (46.958 tones) i al 2011 (42.544 tones). Tot

en què en el primer cas se separen els residus

plegat palesa que hi ha hagut una reducció en el

segons la seva classe i es depositen en els

consum general del municipi, quan comparam

contenidors corresponents, normalment per a

un any de bonança econòmica (2008) amb un

paper, vidre, envasos i matèria orgànica.

de pitjor per a la mitjana de la població (2011).

En concret, si observam les dades de l’any

Per dur a terme aquest tipus de recollida,

2011 i les comparam amb l’any anterior, la

fonamental per a la conservació del medi

recollida de vidre va augmentar un 11%, el

ambient, l’Ajuntament de Calvià, juntament amb

cartó ho va fer un 3%, els envasos un 7% i la

l’empresa pública Calvià 2000 i les associacions

recollida de matèria orgànica en hotels un 15%.

hoteleres i de comerciants, tenen establerts

El percentatge general de recollida selectiva al

convenis de recollida selectiva que permeten la

2011 augmentà fins al 20,88%. El total de residus

recollida diferenciada de cartó, envasos, vidre

retirats en el 2011 va ser de 53.772.454 tones,

i matèria orgànica en el cas dels hotels, i de

de les quals 11.772.454 varen ser recollides

cartó i vidre en el cas dels comerços. Aquests

de forma selectiva. Amb una perspectiva més

convenis s’han anat signant des de l’any 1999 i

àmplia, contrasta el descens de l’11% del

demostren la forta implicació de tots els sectors

material susceptible de ser reciclat des del 2008

en la sostenibilitat del municipi.

QUADRE DE L’EVOLUCIÓ DE LA RECOLLIDA DELS RSU EN EL MUNICIPI DE CALVIÀ ENTRE ELS ANYS 2008 I 2011 (EN QUILOGRAMS) RECOLLIDA SELECTIVA

2008

2009

2010

2011

Vidre

3.089.680

2.677.100

2.608.400

2.905.600

Cartó

2.745.740

2.392.310

2.367.560

2.438.340

Envasos lleugers

1.012.940

954.600

902.300

963.220

Orgànica hotels

2.389.420

2.199.760

1.834.430

2.105.120

SUBTOTAL SELECTIVA

9.237,780

8.223,770

7.712,690

8.412,280

Branques

502.960

746.640

835.250

796.580

Rebuig (*)

46.958.670 -

43.185.460

42.444.642

42.544.545

2.656.932

2.171.149

2.019.049

-

54.812.802

53.163.731

53.772.454

Deixalleria + trastos TOTAL

*Mescla de residus domèstics (contenidors normals de recollida de fems).

107

Pinzellades fer-ne el dipòsit a la zona específica de residus

DEIXALLERIA DE CALVIÀ

perillosos. En 2011 es varen fer 7.533 entrades La posada en marxa de la Deixalleria a l’agost

d’usuaris, una mitjana de 20 entrades al dia.

del 2002 permet recollir residus urbans –per

Les instal·lacions, situades al carrer Illes

als quals no hi ha una recollida específica

Balears,

amb contenidors a la via pública– i residus

Bugadelles, romanen obertes tots els dies de

perillosos domiciliaris.

8,30 a 16 h.

L’ús de les instal·lacions és gratuït i exclusiu

La crisi també ha provocat una reducció dels

per a particulars residents en el municipi.

residus dipositats a la Deixalleria el 2011,

L’usuari s’identifica amb el DNI i informa del

especialment pel que fa a escombraries de

tipus de residu que porta i l’operari li indica on

petites obres, residus d’aparells elèctrics i

ha de descarregar-lo. En cas que es tracti d’un

electrònics, podes de jardins i vidres plans

residu perillós, el propi operari s’encarrega de

d’habitatges.

núm.

31,

del

polígon

de

Son

RESIDUS DIPOSITATS A LA DEIXALLERIA EN EL PERÍODE 2008-2011 (EN QUILOGRAMS) Escombraries Voluminosos Raees * Podes Metalls Cartó Vidre pla Altres

2008 538.060 284.636 257.586 82.000 92.280 58.790 12.780 17.702

2009 620.500 227.452 277.049 89.060 117.380 44.050 15.040 21.069

2010 615.720 231.705 253.325 67.120 95.130 43.725 17.340 18.963

2011 508.820 227.231 167.931 61.820 97.700 47.100 10.700 18.522

Total residus

1.343.834

1.411.600

1.343.028

1.139.974

* Residus d’aparells elèctrics i electrònics.

108

Pinzellades La finca pública de Galatzó: un important patrimoni natural A. Aguareles, (Geògraf, Coordinador del projecte «Galatzó per a tots» 2006 a 2011)

La possessió de Galatzó, d’ús públic des de

en el paratge de la serra de Tramuntana, la

2006, té una important riquesa de flora i fauna

seva riquesa paisatgística –amb una variada

que ha estat objecte de treballs de recerca de

fauna i flora–, així com la seva proximitat als

capital importància per a la difusió i promoció

nuclis urbans del municipi de Calvià i de l’àrea

turística del seu patrimoni natural i cultural.

metropolitana de Palma, hi han propiciat les visites i excursions de nombrosos amants de la

La finca està situada a la zona nord del muni-

naturalesa al llarg de tot l’any.

cipi de Calvià, en les proximitats de la vila d’es Capdellà. Limita amb els municipis de Puig-

Des que la finca va passar a ser pública, hi va

punyent, Estellencs i Andratx, i té una superfí-

haver la certesa que el coneixement, protecció

cie registral de 1.401 ha i 35 a (14.013.500 m2

i posada en valor del patrimoni natural i cul-

o 1.972,9 quarterades). És una de les posses-

tural de Galatzó, juntament amb el foment de

sions de major extensió de les Illes Balears. La

l’excursionisme i el senderisme, es convertirien

seva superfície correspon aproximadament a

en els eixos vertebradors de les activitats que

un 10% del total del municipi de Calvià.

s’hi pretenien potenciar.

L’any 2006 va ser adquirida per l’Ajuntament

Amb aquests objectius, durant els primers

de Calvià. La seva extensió, la seva ubicació

anys s’hi dugué a terme la neteja i adequació

109

Pinzellades de més de quinze quilòmetres de camins i

que incloïa la catalogació de la biodiversitat de

senderes, treballs que han permès l’obertura

la finca i de tot el seu patrimoni cultural, així

al públic de quatre itineraris: sa Vinya, ses

com la realització periòdica d’activitats didàc-

Sínies, ses Planes i s’Esclop.

tiques entorn de la riquesa faunística i botànica de Galatzó o la pràctica d’activitats sos-

Paral·lelament a tot aquest treball de recupe-

tenibles i respectuoses amb el medi ambient.

ració i posada en valor, també s’han duit a

Fruit d’aquests treballs, en l’actualitat s’estan

terme tot un seguit de projectes relacionats

ampliant els catàlegs botànic, micològic, de

amb l’estudi, la catalogació, l’anàlisi i la socia-

petits mamífers, ornitològic i de papallones de

bilització del patrimoni natural i cultural de la

la finca, així com el del seu patrimoni cultural.

possessió. Aquest programa va sorgir de la col·laboració dels departaments municipals

VEGETACIÓ I FLORA.

de Món Rural, Patrimoni i Medi Ambient, i va comptar amb l’assessoria externa d’una em-

La vegetació de la finca de Galatzó és formada

presa de gestió mediambiental. Aquestes sinè-

per un gran nombre de comunitats vegetals o

rgies varen permetre iniciar un projecte global,

hàbitats, cadascun dels quals és característic d’unes condicions ambientals concretes, com ara els alzinars, els ullastrars, els llentisclars, els pinars, els matollars calcícoles, els carritxars, les poblacions de boix, els petits boscos caducifolis, les comunitats rupícoles, les comunitats de coixinets espinosos, els pasturatges, etc. La gran quantitat d’hàbitats presents a la finca ha permès documentar-hi, fins al moment, més de 500 tàxons, més de quaranta dels quals són exclusius de les illes Balears.

A la finca hi trobam espècies abundants i d’àmplia distribució, característiques del clima mediterrani, com ara l’ullastre, l’alzina, el llentiscle, el garballó, el càrritx i la gatosa, entre moltes altres. Però també hi són presents un seguit d’espècies endèmiques, que solament trobam a les illes Balears: l’estepa joana (Hypericum balearicum), l’herba pudenta (Pastinaca

Didalera (Digitalis minor). Foto: J. Seguí

110

Pinzellades lucida), l’eixorba-rates blanc (Teucrium baleari-

i l’escorpí endèmic Euscorpius balearicus. El

cum), l’eixorba-rates negre (Astragalus baleari-

grup dels coleòpters és el que presenta una

cus) o la didalera (Digitalis minor), entre moltes

major diversitat d’espècies. Hi destaquen

altres. Finalment, a la finca també hi viuen es-

l’escarabat

pècies que, si bé no són exclusives de les nos-

l’endèmic Thorectes (Jekelius) balearicus o el

tres illes, són de distribució reduïda a Mallorca,

Percus plicatus ssp. plicatus.

poller

(Carabus

morbillosus),

com la frígola de sant Joan (Thymbra capitata), el rotaboc (Acer granatense) o la santjoanera

Ocasionalment, podem trobar l’escarabat

(Viburnum tinus).

banyut

(Oryctes

nasicornis),

l’escarabat

lluent (Calosoma scophanta), el banyarriquer de l’alzina (Cerambyx porc ssp mirbeckyi) i

LA FAUNA DE GALATZÓ

l’escarabat de sang (Timarcha balearica).

La diversitat faunística que podem trobar avui dia a la finca pública de Galatzó, i per exten-

Les papallones (lepidòpters) són un altre dels

sió a les illes Balears, té en un alt percentat-

grups més representatius de Galatzó. S’hi ha

ge un origen antròpic. Cal recordar que, des

pogut constatar, de moment, la presència de

que va trepitjar el nostre arxipèlag, i encara

prop d’una vintena d’espècies, com ara la pa-

avui dia, l’ésser humà hi ha duit tot un conjunt

pallona rei (Papilio machaon), la papallona gro-

d’espècies acompanyants.

ga (Gonepteryx cleopatra), la molsona (Colias croceus), la papallona reina (Vanessa atalan-

Els invertebrats són el grup que representa la

ta) o la grogueta (Conenonympha pamphilus),

major biodiversitat de Galatzó. Hi ha grups de

entre d’altres.

mol·luscs terrestres i fins i tot mol·luscs d’aigües dolces que podem trobar en fonts, tolls de to-

Els amfibis de Galatzó estan representats úni-

rrents i estanys. Hi destaquen espècies endè-

cament per dues espècies: el calàpet (Bufo

miques com el caragol de serp (Iberellus ba-

balearicus) i el granot (Pelophylax perezi).

learicus) o l’espècie Xerocrassa frate. Quant als crustacis, hi trobam someretes del Bon Jesús

Quant als rèptils, hi destaquen el dragó (Taren-

i espècies del gènere Porcellionides (P. fusco-

tola mauritanica), que és el rèptil més abun-

marmoratus i Porcellionides sexfasciatus).

dant, i la tortuga mora (Testudo graeca), que a Galatzó presenta una petita població silvestre

Les aranyes, els àcars, els escorpins i els

amb una gran importància en termes de con-

pseudoescorpins també són presents a Gala-

servació, ja que ha resistit la regressió pobla-

tzó. Com a exemples característics en podem

cional que ha experimentat aquesta espècie a

destacar l’aranya de jardí (Argyope bruennichi)

tot el municipi.

111

Pinzellades A Galatzó les aus representen el grup dels

Tots els mamífers que podem trobar a Galatzó,

vertebrats més abundant i divers. La varietat

tret dels voladors (ratapinyades), formen part

d’espècies és similar a la que podem trobar en

de la fauna introduïda per l’home al llarg de

la resta de la serra de Tramuntana. El llistat orni-

la història. Cal destacar-ne el conill (Oryctola-

tològic hi és ampli, variat i comprèn espècies

gus cuniculus), el ratolí de rostoll o de camp

sedentàries com l’àguila calçada (Hieraaetus

(Apodemus sylvaticus), la rata cellarda (Elyo-

pennatus), el busqueret coallarg (Sylvia balea-

mis quercinus) i els carnívors com la geneta

rica) o el mussol (Otus scops); espècies hiver-

(Genetta genetta) i el mart (Martes martes). Fi-

nals com el xàtxero (Motacilla alba) o la cega

nalment, hem de posar en relleu la important

(Scolopax rusticola); espècies estivals com la fal-

funció ecològica en el control de plagues que

zia (Apus apus) o el cucui (Cuculus canourus); i,

exerceixen les diferents espècies de ratapin-

finalment, les espècies migratòries que, de camí a

yades, com la ratapinyada de coa llarga (Ta-

la seva destinació final, fan parada a la finca, com

darida teniotis) i la ratapinyada de muntanya

per exemple l’aligot vesper (Pernis apivorus).

(Hypsugo savii).

Rata cellarda (foto: S. Pinya), l’escorpí endèmic (foto: J. Seguí), tord comú (foto: A. Aguareles), busqueret de cap negre (foto: S. Pinya), tortuga mora (foto: T. Soler), papaiona del card (foto: T. Soler).

112

deporte y naturaleza

36 playas 54 km de costa 4 puertos deportivos

M

aL

Lo

rc

5 campos de golf Finca Pública Galatzó 5 rutas cicloturísticas 100 km de caminos interiores 6 piscinas cubiertas Calvià por el clima Pista de atletismo de Magaluf

a

Palma

FUNDACIÓN CALVIÀ

calvià

113

n r o t En e v o J

TAULA REDONA

Entorn Jove

JOVES DE CALVIÀ: PER UNA MAJOR RESPONSABILITAT SOCIAL EN LA CURA DEL MEDI AMBIENT Aina Ramis

Els joves i el medi ambient poden semblar una

amb el tema. El debat que es va generar va

combinació no gaire encertada per la part de

donar pas a una seguit d'opinions sobre el

la societat que veu els joves com a persones

tema que cap amant dels tòpics hagués dit

irresponsables i immadures. Sovint es diu

que sortien de la boca d'uns joves. Els parti-

dels joves que no són conscients de la im-

cipants varen ser Marina Ramis Plomer, de 15

portància d’alguns aspectes de la vida, i que

anys, Andrea Saguillo Velázquez, també de 15

només l’experiència els ajuda a entendre-la.

anys, Àlex Baena Villamarín, de 20 anys, i Nalúa

Tot i així, els tòpics no són sempre certs, i en

Bellinfante Fernández, de 18 anys.

aquest cas en concret els joves de Calvià ho demostren fermament.

Què en pensen aquests joves de Calvià en relació a la cura del medi ambient en el nostre

A l'edifici cultural Es Generador, situat a Son

municipi i en general en la societat actual? És

Caliu, es va celebrar una taula redona en la

una pregunta que suscitarà un llarg debat que

qual varen participar quatre joves de diferents

durarà més de dues hores. La cura del medi

racons del nostre municipi. Cada un d'aquests

ambient per part dels joves de Calvià és el

joves va aportar la seva visió sobre la importàn-

tema principal d'aquesta taula redona. No obs-

cia de tenir cura del medi ambient i també ex-

tant, durant la conversació es parlarà d'altres

plicaren allò que fan a casa seva per posar-la

temes íntimament lligats com són l'educació i

en pràctica, entre d'altres aspectes relacionats

el consumisme. Comencem preguntant als jo-

115

Entorn Jove Mar in Terr a Ram a ar i riba s: «La lími rà t, de c per aix a un ò he uida amb m r ient el med » i

De esquerra a dreta: Aina Ramis, Marina Ramis, Andrea Saguillo i Àlex Saguillo

«L'educació

ves si hauria de ser una obligació per a tota

amb conceptes més extensos.

persona vivent tenir cura del medi ambient.

que rebem per part de la família, a casa, és

Marina Ramis afirma que sí que hauria de ser

important perquè unes persones estiguin més

una obligació per a totes les persones, encara

compromeses amb el medi ambient que al-

que malauradament no ho és. Tímidament, les

tres», apunta na Marina.

tres al·lotes i l'al·lot calvianers comencen a es-

d'una certa forma i no fomenta que es cuidi

tablir opinions en comú. L'Àlex Baena senyala

el medi ambient», recalca na Nalúa. Tot i així,

una relació “essencial” entre l'educació a casa

l'Àlex pensa que l'educació que es rep en el

i el col·legi i la cura del medi ambient per part

col·legi és més important i més influent que

dels joves. Tots els presents a la taula redona

l'educació que es rep a casa.

«Però la societat és

assenteixen i consideren que la idea de n'Àlex és vàlida. «L'educació a casa és totalment es-

Aviat sorgeix la idea que la societat consumista

sencial perquè un jove sigui conscient de què

en la qual ens trobam, parlant del primer món,

ha de cuidar el medi ambient». N'Andrea pun-

frena considerablement la predisposició de

«Sí que rebem educació sobre com

les persones a l'hora de reciclar o de reutilit-

cuidar el medi ambient, però no el cuidam tant

zar. Aquests joves consideren importants les

com podríem fer-ho cadascun de nosaltres,

accions de reciclar i reutilitzar, perquè els re-

perquè no rebem la suficient motivació».

cursos del planeta Terra són finits, encara que

tualitza:

el nostre mode de producció és lineal. És a dir, De seguida que els joves comencen a sentir-se

es necessitaria que els productes que els hu-

més còmodes en les seves cadires, el debat

mans fabricam es poguessin tornar a utilitzar,

es torna més fluït i es relacionen petites idees

i d'aquesta manera s'arribaria a un mode de

116

Entorn Jove producció circular, en el qual els residus for-

famílies no tendran educació que valgui per als

marien part de la creació dels nous productes.

seus fills, i això portarà a una societat encara

Si no, arribarà un moment en el qual el planeta

més extrema, més competitiva, menys huma-

que coneixem deixarà de ser el que és. El debat

na i menys conscienciada de la importància

s'intensifica al voltant d'aquesta idea.

de tenir cura del medi ambient».

«Els anuncis a la televisió són un exemple

MODEL DE SOCIETAT

d'aquesta mentalitat consumista. Compra això, compra allò, encara que no ho necessitis»,

La crítica a l'actual model de societat que

diu na Marina. Els joves, seguint aquesta línia,

aquests joves coneixen i que cada dia palpen

apunten que no recorden haver vist cap anunci

amb les mans segueix amb boca de na Mari-

publicitari que els convidàs a reciclar o a reu-

na:

tilitzar, tret que sigui d'una ONG o d'altres or-

S'han inventat els cotxes elèctrics per a conta-

ganitzacions similars. És a dir, no és una idea

minar menys, però no s'utilitzen perquè, si no,

que la societat actual del primer món tengui

qui compraria el petroli?». D'aquesta manera,

assimilada. Seguint la idea de què és neces-

coincideixen aquests joves, es desmunta el

sari reciclar i reutilitzar, n'Andrea compta amb

model del món en el qual vivim i en el qual es

«En els productes

troba integrat el municipi de Calvià. Els interes-

que compram, el dibuix que diu a quin conte-

sos d'un nombre petit de persones, en compa-

nidor s'ha de llançar el producte és molt petit o

ració amb els milions que habiten el planeta,

inexistent. S'hauria de pintar més gros». N'Àlex

tenen molt més poder, conclouen. S'introdueix

«Jo crec que encara que la botella,

llavors un tema nou en la taula de debat: la

per exemple, tengués un altaveu que cridàs

tecnologia lligada al medi ambient. Na Nalúa

Reciclem!, nosaltres no ho faríem».

apunta que la indústria i el desenvolupament

una proposta interessant:

contesta:

«La cura del medi ambient no interessa.

és una eina que pot ser bona o dolenta, se-

«Què faria falta, doncs, perquè vosaltres reciclàssiu més?» es pregunta als joves. «Des de

gons com s'utilitzi. «La tecnologia ha ajudat a crear els molins d'energia eòlica, però també

petit m'haurien d'haver ensenyat a respectar

hi ha indústries que llancen els seus residus

no només el medi ambient, sinó a respectar-

a la mar». Tot i així, aquesta tecnologia que a

ho tot, perquè no ens ensenyen a respectar»,

vegades contamina en uns nivells importants,

apunta n'Àlex. «Ens han ensenyat a competir, a

com són algunes grans indústries, és la que

consumir, però no ens han ensenyat a compartir,

ens ha ajudat a assolir un nivell de vida més

i ara encara serà molt pitjor. Si retalles en edu-

alt. Si no fos per la tecnologia, tal vegada a

cació i esclavitzes els pares en el seu treball,

hores d'ara la nostra vida, la que nosaltres co-

com se suposa que han d'educar els nens? Les

neixem, no seria tan còmoda.

117

Entorn Jove «Clar que és necessària la tecnologia per a

en la humanitat», diu, com una de les raons per

viure com vivim ara, però si no cuidam el medi

tenir cura del medi ambient. N'Àlex apunta que

ambient arribarà un moment en el qual no exis-

«no tenim dret a utilitzar el planeta d'una forma

tirà cap lloc d'on puguem obtenir els recursos

bestial i a considerar que és només nostre, per-

necessaris per al nostre manteniment. Si no

què no ho és».

sembram i cuidam els boscos que talam, ens

per això hem de cuidar el medi ambient, per

quedarem sense boscos», apunta n'Àlex.

pensar en les generacions futures», coincideix

«Si

tenim la capacitat de recollir, tenim l'obligació,

«La Terra arribarà a un límit,

na Marina, mentre n'Andrea assenteix.

després, de sembrar».

Enmig d'unes paraules sobre les tres erres La taula redona es desvia una mica del fil

(reciclar, reutilitzar i reduir els residus), n'Àlex

principal, però els joves no es poden estar de

planteja un

posar en comú les seves opinions al respec-

aconsegueix que els presents guardin silenci

te sobre el món al qual ells estan acostumats.

i es plantegin el que n'Àlex diu. «Anau a qual-

Parlen sobre com seria la vida a les cavernes

sevol supermercat de Calvià o del món, on

i la vida sense la tecnologia. Si d'aquesta ma-

les persones solen anar a comprar. Intentau

nera s'aconseguiria un aire més net, més pur,

fer les vostres compres procurant que el que

més natural. Si d'aquesta manera es viuria més

comprau no porti cap mena de plàstic, a veure

incòmodament, a costa de cuidar el medi que

amb quants de productes tornau a casa. El pa

ens envolta. La comoditat de l'ésser humà da-

i la fruita no compta, perquè també es ven amb

vant de la cura del medi ambient és un tema

el plàstic». Després d'uns segons de silenci,

del qual es podria parlar durant hores i hores,

n'Àlex senyala: «Tot ens arriba envasat. És per

segons sembla, en la present taula redona. Na

pensar-ho dos cops. És un experiment que aju-

Sandra, d'Es Generador, porta als joves tas-

da a espantar-se una mica, per pensar en tots

sons de plàstic reutilitzables per poder beure

els residus que generam».

“experiment” interessant, que

uns glops de suc de taronja. Els joves riuen fent referència a les estructures que aguanten els micròfons de la sala, fetes de cartó.

PROPOSTES

«Això sí

que és reciclar», diu na Marina, entre rialles.

Després de més d'una hora de col·loqui, els joves posen en comú diferents propostes per

Tornant al fil de la conversació, na Nalúa es-

tenir cura del medi ambient, tal com ells ho po-

tableix la necessitat de cuidar el medi am-

sen en pràctica. Quan es demana si inventarien

bient des d'un punt de vista no egocèntric.

un altre tipus de contenidor, n'Andrea respon:

«Hem de pensar també en els altres éssers

«Sí, el de l'electrònica, aparells electrònics,

vius quan cuidam el medi ambient, no només

on es poguessin llançar els aparells per matar

118

Entorn Jove Àlex Ba tenim ena: «Si no c ambie ura del m e n d mom t arribarà i ent e u n n existi ran re el qual no curso nostr s e ma ntenim per al ent»

te: Nalúa Bellinfan r «Hem de pensa es ltr a també en els an éssers vius qu i d cuidam el me més ambient, no no t» en la humanita

els mosquits i els reproductors de música que

recursos que de moment són limitats. El mateix

se'ns espatllen, per exemple». Es parla també

procés de reciclatge suposa ja un cost. Sí que

de la poca durabilitat dels aparells electrònics

és menor que el cost que suposa fabricar un

avui dia, cosa que no afavoreix gaire la reduc-

producte totalment nou, però tot i així suposa

ció dels residus. El debat es desvia una mica

un cost més. Petit, però hi és».

cap a l'obsolescència programada, encara que es torna al tema de les propostes per a la

N'Andrea tanca l'aixeta mentre es renta les

cura del medi ambient ràpidament.

dents. N'Àlex omple una botella d'aigua de vidre que té a la nevera contínuament, per no te-

«Nosaltres

a

casa

som

nir botelles de plàstic i tirar-les. Els quatre joves

l'encarregada del reciclatge» diu na Marina.

utilitzen regletes per a endollar els seus apa-

Entre els assistents comparteixen idees sobre

rells electrònics, com l'ordinador, la làmpada i

la deixalleria de Calvià, que es troba al polígon

altres aparells. A l'hivern, a casa de n'Andrea

de Son Bugadelles, en la qual es poden depo-

no tenen calefacció, simplement utilitzen una

sitar diferents tipus de residus, com ara residus

estufa, situada al menjador, que encalenteix

verds (de jardineria), vidres, plàstics, i residus

tota la casa. A casa de na Marina sí que hi ha

especials com per exemple pneumàtics de

calefacció, però a la nit i quan no hi són a casa

«Hem de pensar, de tota

l'apaguen. A més, només l'encenen quan te-

manera, que és millor reutilizar en lloc de re-

nen molt de fred. Apagar el wifi de casa quan

ciclar», diu l'Àlex,

dormim i no tirar menjar són algunes de les

cotxe, entre d'altres.

reciclam.

Jo

«perquè reciclar requereix

119

Entorn Jove propostes que sorgeixen. El pare de n'Andrea

costat on viuen cap a l'institut, i així només és

va a treballar en bicicleta, n'Andrea va en bus

un cotxe el que es desplaça, i no dos. El ma-

a estudiar. Na Marina apunta que hem de tenir

teix fan per la tornada. És una bona mesura per

en compte els carregadors que deixam en-

intentar contaminar menys l'aire que respiram.

dollats:

«Quan acabam de carregar el mòbil,

segons m'ha ensenyat el meu pare, s'ha de

Una part del debat també se centra en pre-

desendollar el carregador, així com el carre-

guntar als joves si saben com es pot combatre

gador del portàtil o altres aparells, perquè el

l'efecte hivernacle. Al principi es confonen una

carregador segueix consumint energia quan

mica amb el procés d'expansió del forat de la

es troba endollat, encara que l'aparell ja no

capa d'ozó, però de seguida, a base de com-

estigui connectat al carregador».

partir coneixements, els joves entren en el territori correcte. Na Marina diu que és necessari

Els joves recomanen anar a treballar o al col·legi

compartir el transport privat, tal com ho fa per

amb el cotxe d'alguna persona que visqui en la

anar a l'institut, i utilitzar més, també, el trans-

nostra zona i es desplaci cap al mateix lloc que

port públic, en el qual s'hauria d'invertir molt

nosaltres. Això, a Calvià, ja fa temps que es fa.

més a Calvià. També es parla del passeig que

Els pares dels nins i nines fan torns per acom-

hi ha a Calvià per desplaçar-se caminant o en

panyar i recollir els fills a l'escola o a l'institut.

bicicleta. Na Marina i n'Andrea l'utilitzen per fer

Alguns pares s'emporten els nins del carrer del

esport algun matí.

And

«El púb

at»

uillo

spo

rt

sm

or q

priv

Sag

tran

lic é

mill

120

rea

olt

ue e

l

:

Entorn Jove Seguint aquest fil, i partint de la dicotomia en-

reflexió sobre el canvi necessari de mentalitat

tre el transport públic i el transport privat, els

en la nostra societat per poder tenir cura del

quatre assistents fan un debat cara a cara de-

medi ambient. Prendre consciència del que

fensant posicions contraposades. N'Àlex i na

passa quan contaminam l'aire amb el cotxe o

Nalúa s'esforcen per convèncer n'Andrea i na

llançam un paper a terra és molt important. Els

Marina de què el transport privat és molt mi-

joves coincideixen en què falta sensibilitat i em-

llor que el públic. N'Àlex diu rient que li agrada

patia envers el món on vivim. Una idea sorgeix

defensar «el que no es pot defensar», perquè

del debat: si en les etiquetes dels productes

«està ben clar que és ben necessari utilitzar més el transport públic que el privat». No obs-

s'especificassin les conseqüències de llançar

tant, tots assenteixen quan es diu que el trans-

persones procurarien acostar-se a un conteni-

port públic de Calvià es podria millorar, ja que

dor de reciclatge o a una paperera. Igual que a

és una mica car, com diu n'Àlex. Entre rialles,

les capses de tabac. Així prendríem conscièn-

n'Àlex i na Nalúa intenten defensar el transport

cia, diuen els joves, del que costa al planeta la

privat parlant de la comoditat i la privacitat.

nostra poca preocupació per tenir-ne cura.

el producte a terra o a la mar, tal vegada les

Amb alguns descomptes, com la targeta dels autobusos, el transport públic resulta ser més

Després de dues hores d’haver començat

econòmic, tal vegada, que el transport públic,

el debat, els assistents s’acaben el suc de

però el transport privat guanya en comoditat

taronja, col·loquen les cadires en aixecar-

i privacitat. Tot i així, na Marina i n'Andrea es

se i es dóna per finalitzada la taula redona.

declaren guanyadores del debat cara a cara,

Les paraules seguiran sortint de les boques

ja que na Nalúa i n'Àlex no aconsegueixen tro-

dels joves com l’aigua que surt d’una aixeta

bar els arguments necessaris per defensar el

sense tancar. Encara pel passadís, tornant

transport privat enfocant la conversació cap a

a l’entrada d’Es Generador, se’ls pot sentir

la cura i la conservació del medi ambient.

parlant sobre el canvi climàtic, els boscos, l’educació que han rebut a casa, i la utilització de les bicicletes, entre d’altres coses, tot com-

POSAR ETIQUETES

partint coneixements i experiència. Són joves Passats uns minuts, els joves es comencen a

que recordaran el passat i que es preocupa-

bellugar en les seves cadires. La xerrada so-

ran pel present i pel futur, i a les persones que

bre el medi ambient es podria perllongar hores

de mica en mica, per llei de vida, vagin aban-

i hores, però mai no s'arribaria a una conclusió

donant aquest món només els quedarà confiar

que satisfés tots els presents. La taula redona

en aquests joves per mantenir el planeta que

acaba amb un debat intens i una interessant

deixen, ara, en les seves mans.

121

La Finestra s n a b r u s e t s Ar ti s i a p s e » n «ocupe à i v l a C e d s i façane

Redacció

Façanes públiques i privades de Calvià acullen

En el poliesportiu del barri de Galatzó (Santa

i exposen l’obra d’artistes urbans, obres murals

Ponça), el calvianer Javier Garló ha pintat un

fetes per poder ser contemplades pels ciuta-

animal felí, una pantera apropada al color rosa

dans des del carrer. Responen a un projecte

d’una composició geomètrica. És un homenat-

que ha posat en marxa l’Ajuntament amb la de-

ge o una interpretació del sentit i la història del

nominació de BetArt que es defineix com una

grup d'habitatges socials anomenat «La Pan-

aposta interactiva, oberta, i que té com un dels

tera Rosa». El seu germà Antoine Garló, en

seus objectius l’embelliment modern i artístic

col·laboració amb David Collado (Shick), ha di-

del municipi i la possible creació de rutes urba-

buixat insectes volàtils o voladors a les parets

nes que suposin també un atractiu turístic.

del proper Institut de Calvià, en el mateix barri.

El projecte BetArt, q ue ha posat en marx a l’Ajuntament, es defi neix com a interacti ui obert El projecte va néixer del diàleg entre el De-

Palmanova és l’altra zona del municipi en la

partament de Cultura de l’Ajuntament i al-

qual hi ha hagut intervencions. En el Centre

guns artistes locals. Es varen oferir parets

de Serveis, l’artista Santiago Morilla ha omplert

d’edificis públics i també d’altres privats des-

una de les parets amb un mural que mostra un

prés d’haver-ho consultat amb els propietaris.

personatge enredat en nombrosos flotadors.

Varen sorgir-ne sis projectes ja desenvolupats durant el mes d’octubre, alguns més visibles

En el col·legi públic de Cas Saboners, el grup

que altres, però tots observables pel ciutadà

Boa Mistura ha pintat una imatge dels seus

mentre passeja, va a la feina, a comprar o a

cinc components feta a partir d’una fotografia

fer esport. Per fer les obres, els artistes varen

tractada amb Photoshop i en la qual surten mi-

rebre una aportació municipal per a infraes-

rant el cel, com cercant un somni. Així mateix

tructura i material pictòric.

han pintat una caseta d’Endesa situada en el

123

La Finestra nucli de població d'es Capdellà. El dibuix és fet

La iniciativa té els seus orígens en la «lega-

únicament amb tinta negra i du per títol «Alcan-

lització» d’una sèrie de parets a les zones de

za tus sueños».

Santa Ponça, Palmanova, el Toro i Son Ferrer fa devers 15 anys, per poder ser pintades per grafiters. Algunes d’aquelles obres perduren.

Altres han desaparegut o han canviat amb intervencions superposades. Els actuals «artistes urbans» es consideren en certa manera hereus, però no continuadors, d’aquelles intervencions. Alguns d'ells fan murals, en què el text no és el centre de l’obra, encara que aquest dóna suport a les imatges a l'hora d'exposar-ne la intenció o simplement els posa títol.

El nom «BetArt Calvià» defineix les dues línies bàsiques del projecte: BET (que en anglès vol dir «aposta» per l’art en els àmbits de la creació, la difusió i la formació), i BETA, com una forma de treballar oberta a influències i sinèrgies, que tengui en compte les noves tecnologies.

Intervenció de Boa Mistura a la caseta d’Endesa d’es Capdellà, amb el títol «Alcanza tus sueños».

A partir d’aquesta experiència inicial –que Durant els dies en què es desenvolupà el

en principi ha tengut una excel·lent acollida

projecte, els artistes que varen venir de fora

institucional i dels ciutadans o usuaris visuals

de Mallorca s’allotjaren en els apartaments

de les parets– el Departament de Cultura de

de Cas Saboners i tengueren l'oportunitat de

l’Ajuntament de Calvià té la intenció de conti-

relacionar-se en el menjador o cafè-botiga

nuar el projecte amb noves intervencions (tot

d’AMADIP. L’intercanvi d’idees o experièn-

comptant sempre amb el permís dels propie-

cies era també una part important del pro-

taris a l'hora de pintar sobre els murs), i, a la

jecte. En una de les parets dels apartaments,

llarga, potser fer rutes urbanes d’aquest art

Ramon Sendra hi va fer dibuixos àgils i plens

obert i sempre exposat a noves intervencions

de color.

i diàlegs.

124

La Finestra

125

La Finestra

Obra: «Entomologia». Una sèrie d’insectes pintats amb esprai i un camí de formigues per donar moviment a l’obra, sobre un fons que representa un foli, en atenció a què la paret és d’un institut.

Autors: Antoine Garlo (1988), il·lustrador i artista visual, amb plantejaments poètics, i David Collado Pérez, Shik, artista plàstic de temàtica diversa. Ambdós procedeixen del mon del grafit i saben alternar diverses tècniques pictòriques.

Situació: IES Calvià (avinguda de Son Pillo,1, Santa Ponça).

Obra: «Prototipo de flotabilidad». Una figura humana (un home-boia) enredada en diversos sistemes de flotació i que es troba paradoxalment al límit de la total immobilitat.

Autor: Santiago Morilla (Madrid, 1973). Llicenciat en Belles Arts, ha obtingut diversos premis i beques i ha fet nombroses exposicions individuals i col·lectives. Va participar en el projecte «El jardín de la nueva dicha» a la Noche en Blanco de Madrid 2010, ha presentat el seu projecte de redefinició de l'art urbà «Los límites del paisaje» a la Galería José Robles, i el Museu d'Art Contemporani del Palazzo Collicola de Spoleto (Itàlia) ha adquirit la seva obra mural «The renewal mold».

Situació: Centre de Serveis de Palmanova (carrer Diego Salvà Lezaún, 2).

126

La Finestra

Obra: «Self potrait». Un autoretrat desenfadat dels cinc components del grup, que observen alhora que són observats pels vianants.

Autors: col·lectiu format per l’arquitecte Javier Serrano, Pahg, l’enginyer Rubén Martín, Dick, el publicista Pablo Purón, Purone, i els llicenciats en Belles Arts Pablo Ferreiro, Arkoh, i Juan Jaume, Derko,. El nom «Boa Mistura» significa «bona barreja», en referència a la diversitat de formacions i punts de vista dels seus integrants.

Han desenvolupat projectes a diversos indrets com ara Sud-àfrica, Noruega o Sao Paulo. Han participat en exposicions en centres com el museu Reina Sofia, DA2 o Casa Encendida.

Situació: IES Calvià (avinguda de Son Pillo,1, Santa Ponça).

Obra: «El sueño de un recuerdo», feta amb esprai sobre paret, en la qual predomina el color que caracteritza l’obra de l’artista. En un recorregut visual, l’espectador pot observar-hi una al·lota que mira l’infinit i deixa enrere records que es transformen en somnis.

Autor: Ramón Pérez Sendra (Múrcia, 1979).

Premi de pintura «Alonso Cano» de la Universitat de Granada (2005). Ha participat en nombrosos projectes de pintura urbana arreu d’Espanya i d’Europa. També ha exposat la seva obra pictòrica en diverses galeries.

Situació: Apartaments Cas Saboners (zona Palmanova-Magaluf).

127

La Finestra

Aina Ramis

Foto: Antoine Garló

Javier Garló, va néixer l’any 1980 i és un dels artistes plàstics més reconeguts de Calvià. Ha treballat en diferents camps, com el grafit, l’escultura, la il·lustració i tota classe d’arts visuals i plàstiques. Encara que va començar amb el grafit quan tenia catorze anys, i el rap estava de moda, no es descriu com a grafiter, perquè considera que «és un terme massa tancat».

128

La Finestra No només pintes grafits, sinó que, com ens

Algunes sí i algunes no. Crec que depèn molt

has explicat, també dibuixes i treballes amb

de la persona que hi ha al darrere. També depèn

tinta, retoladors i altres materials. De totes

de la imatge que es tengui de l’art urbà i dels

les arts plàstiques que has provat, quina

grafits. De cada vegada més en va canviant la

t’agrada més?

percepció, perquè abans regnava la visió del grafit que embruta la paret. El grafit no és això,

M’agrada tot, tot. Ara treball més amb dibuixos,

però sí que és veritat que a vegades té aquesta

encara que estic aprenent a treballar amb al-

fama, cosa que ha fet mal a aquest art. És un

tres materials com ara fibres i plàstics. Estic

camp ampli i s’hi poden arribar a fer moltes co-

experimentant amb aquests materials. És una

ses. Hi ha gent que això encara ho desconeix.

mica més escultòric, però no deixa de tenir

Què sols pintar últimament?

relació amb l’art urbà. M’agrada provar coses noves i no és que m’agradi més una cosa que una altra. M’agrada tot.

Ara i fa un temps, faig un dibuix en record d’un amic que va morir. És un ca que té un guant de boxa en comptes d’un cap. Últimament l’utilitz bastant. També dibuix sobre la mort; és un tema que m’agrada, encara que pot ser que la repre-

Què opines del projecte Bet Art?

senti d’una forma que algunes persones entenen Em sembla molt bé, la veritat. No és només una

i altres no. No és la clàssica versió dolenta de la

diada on els joves pintin unes parets un dia.

mort.

Aquesta vegada ens cedeixen llocs per pintar, com façanes, per exemple. Ens donen temps i

Tens algun somni de futur?

un pressupost per poder treballar bé.

Poder viure d’això. Viure del que m’agrada, que Creus que les institucions públiques ajuden

són les arts plàstiques. Es pot fer, perquè hi ha

i fomenten l’art urbà?

gent que ho fa, però és un camí difícil.

129

La Finestra Gran mural de fons marins a la paret XL d’Es Generador

Redacció

en el fons marí, però és diferent. «Quan treballes per encàrrec –ens comenta Kike– l’empresa et marca algunes directrius i no tens llibertat per fer tot el que t’agradaria». L'experiència de Kike i Moisès sobre la base cromàtica els ha servit per aprofundir en el tema i fer aquesta nova i original obra, que suposa una volta de rosca respecte a l’anterior. El disseny es basa en el fons marí, però el dibuix és més agosarat i més colpidor.

Enrique Del Río (1984) i Moisés Lozano (1985) han fet un mural de fons marí i inquietants criatures prehistòriques en una de les parets del centre municipal Es Generador, que forma part del BetArt Calvià 2012.

Enrique (Kike, com el solen anomenar) du el pes creatiu. Moisés hi col·labora amb la seva

Kike viu a Llucmajor i Moisés a Santanyí i estan

empresa dedicada a la realització de pintures

vinculats al municipi de Calvià perquè han par-

murals, Aerosolwork, nom que utilitzen com a

ticipat unes quantes vegades com a grafiters

signatura quan fan treball conjunts. Varen ini-

en el Festival Creaction que organitza el Depar-

ciar la seva trajectòria artística en el grafit i vo-

tament de Joventut de l’Ajuntament i en el qual,

len mantenir-se fidels a aquesta tècnica. Per

entre d'altres disciplines musicals i esportives,

això, en les seves obres únicament fan servir

l'art urbà hi congrega joves grafiters del muni-

l'esprai. És el seu senyal d’identitat.

cipi i d'altres llocs.

Recentment, han pintat un altre mural gegant

Més informació en el web www.aerosolwork.

en un hotel de Peguera que també es basa

com.

130

131

La Finestra Naveta Alemany: la recuperació Redacció d'un jaciment arqueològic emblemàtic Redacció

132

La Finestra

L’any 1968 va tenir lloc una de les primeres

construïda amb tècnica ciclòpia de doble para-

excavacions arqueològiques programades del

ment, és a dir, un mur exterior format per grans

municipi de Calvià. La doctora Catalina Ensen-

blocs de pedra, un altre mur a l’interior, també

yat va excavar el naviforme Alemany, un habi-

de grans blocs, i, entre un i altre, un reblit de

tatge prehistòric localitzat a la zona de Magaluf,

terra i pedres. L’entrada d’aquest navetiforme,

molt a prop de l'encreuament de cala Vinyes.

a diferència d’altres que es coneixen arreu de Mallorca, es conformava a partir d’un corredor,

Aquesta excavació va posar al descobert les

amb una llosa que el delimitava. La coberta se-

restes arqueològiques més antigues del mu-

ria segurament de material vegetal, revestida

nicipi. Inicialment es va pensar que es podien

amb argila, per tal d’impermeabilitzar-la.

remuntar a principis del Bronze antic, vers el 1800 a. de C. L’estructura arquitectònica que

L’excavació va situar aquest jaciment com un

es va descobrir en aquella excavació fou el

dels més coneguts i paradigmàtics de l’època

que s’anomena en la literatura científica un

del Bronze a Mallorca, i es convertí en un clàs-

«navetiforme». Es tracta d’una construcció

sic dins la literatura científica arqueològica.

domèstica en forma de ferradura allargada que

Tot i aquesta rellevància, el jaciment va que-

acaba amb un absis. La naveta Alemany fou

dar abandonat i no s'hi féu cap intervenció de

133 133

La Finestra manteniment o de restauració del conjunt arqueològic excavat. Això va donar lloc a un continuat procés de degradació de les estructures arquitectòniques, especialment de tota la zona de l’absis.

No seria fins als anys 1997 i 1998 que el Consell Insular decidí fer noves campanyes arqueològiques a la naveta Alemany. Els treballs d’aquells anys se centraren, principalment, en l’excavació dels exteriors de la

Vista de la naveta Alemany abans de la intervenció.

construcció. Fruit d'aquesta tasca fou el descobriment d'un mur a la zona de l’absis de la

Aquesta intervenció va ésser coordinada per

naveta, que va ser interpretat com una solu-

l’Ajuntament de Calvià en col·laboració amb la

ció arquitectònica per reforçar aquesta part

Universitat de les Illes Balears i es va desen-

de la construcció, la més vulnerable si tenim

volupar durant els anys 2010 i 2011. El projec-

en compte el gran pendent del terreny on va

te s’estructurava en quatre línies d'actuació:

ser construït el navetiforme.

excavació i reexcavació de tot el jaciment, restauració de les restes arquitectòniques,

Després d'aquesta intervenció, no s'hi fe-

adequació del jaciment per a la visita pública

ren tasques de manteniment i, un cop més,

i, finalment, difusió del jaciment i de tots els

el monument caigué en un continuat procés

treballs realitzats.

d’abandonament i de degradació. La presència abundant de vegetació i algun abocament il·legal de terra a la zona de l’entrada de la naveta augmentà el nivell de deteriorament de l’estructura.

No fou fins al 2010 que, en el marc del projecte de recuperació dels jaciments assimilats al Parc Arqueològic del Puig de sa Morisca, es posaren en marxa un conjunt d’actuacions destinades a la restauració i posada en valor de la naveta Alemany.

Naveta Alemany durant l’excavació.

134 134

La Finestra

El procés de reexcavació va donar lloc a la do-

del 1500 a. de C., és a dir, uns 300 anys més

cumentació de noves dades sobre la manera

tard del que s'havia fixat anteriorment.

en què es va construir el monument. En primer lloc, es va posar en evidència que els murs

Per altra banda, l’excavació de l’interior dels

localitzats als anys 1997-1998, que havien es-

murs de la naveta va permetre descobrir noves

tat interpretats com a murs de reforç, en rea-

solucions arquitectòniques que fins al moment

litat feien part de tot un sistema de contenció

eren del tot desconegudes. D'entre aquestes,

d’un amargenament previ, que fou bastit per

la més significativa fou la localització d’un mur

agençar el terreny i salvar, d’aquesta manera,

dins el nivell de reblit entre els dos paraments.

el rost existent abans d’iniciar la construcció

Aquesta solució compartimentava el clàssic

de la naveta. En aquest nivell d'amargenament

mur doble i generava una estructura de triple

s'hi localitzaren els mateixos materials arqueo-

parament. D’aquesta manera, s’augmentava

lògics que havien servit a la Dra. Ensenyat per

la solidesa dels murs de càrrega de tota

datar la construcció del navetiforme Alemany a

l’estructura. En alguns casos, aquest mur intern

principis del Bronze antic. L’excavació feta al

es reforçava amb petits murs transversals que

2010 va permetre reinterpretar aquesta propos-

el connectaven tant amb el parament intern

ta cronològica i, juntament amb la realització de

com amb l’extern.

datacions radiocarbòniques d’aquest nivell, es va poder afinar el moment real de construcció

Finalment, l’excavació de la zona de l’entrada

de l’estructura. Aquest es datava ara al voltants

en corredor va permetre descobrir dues fases

135 135

La Finestra constructives. Una primera al voltant del 1500

porats), es va procedir a fer-ne la restauració.

a. de C., en què el navetiforme no tindria l’actual

També es varen restaurar, amb la mateixa fina-

façana, i una segona fase, al voltant del 1100 a.

litat i filosofia, alguns petits trams muraris de la

de C., en la qual es va reformar tota la zona i es

zona mitjana i de la façana de la naveta.

construí l’entrada en corredor tant característica d’aquest monument, així com un petit àmbit ubi-

Finalment, es feren treballs d'adequació de

cat dins els murs, a la zona dreta de l’entrada.

tota la zona i s'hi construí un accés des de la carretera amb una escala de pedra i tot

De manera paral·lela a l’excavació s'anaren fent

un muret de protecció i delimitació de pedra

les tasques de restauració. El principal proble-

en sec.

ma detectat fou una important pèrdua de mur a la zona de l’absis. Aquest fet posava en perill

El resultat final de tot aquest projecte que

tota l'estabilitat de l’estructura. A aquest efecte,

s'inicià fa dos anys ha estat la recuperació i la

i seguint els principis bàsics de la restauració

posada en valor d’un dels jaciments més pa-

arqueològica (mínima intervenció possible ba-

radigmàtics del municipi, unes actuacions que

sada en la documentació arqueològica, reversi-

han permès augmentar l’oferta de monuments

bilitat i clara identificació dels elements reincor-

visitables existents actualment a Calvià.

Recreació de la n aveta Alemany. Il·lustració: L. Crespí

136 136

137

138