Vilot - 96

Almacelles a la Mitja Marató de Balaguer Com no podia ser d’una altra manera, una nodrida representació dels runners d’Almacelles, va participar el proppassat 17 de febrer amb notable èxit a la 31a edició de la Mitja Marató de Balaguer, coneguda popularment com la Cursa Villart i que també incloïa circuits de 5 i 10 Km. Molts ànims!

Nou premi per cerveses Lo Vilot En la proppassada edició de la Barcelona Beer Festival, celebrada a Barcelona del 15 al 17 de març, es van congregar més de 600 marques diferents de cerveses artesanes d’arreu del món. De fet, la Barcelona Beer Festival és la fira de la cervesa artesana referent de tot el sud d’Europa.

Se celebra anualment i, a més del tast de cerveses de tot tipus, se celebren alguns dels concursos més importants i influents que ajuden a posicionar algunes de les marques dins del panorama cerveser europeu. Aquest ha estat el cas de la cervesa artesana d’Almacelles per antonomàsia que enguany ha aconseguit un merescudíssim bronze en la seva varietat Zatec (belgian ale) i l’Old Skull (Old Ale Whisky barrel aged). Moltes felicitats i a continuar creixent!

Paco Rodríguez, segon al campionat Mediterraneo Sénior de Golf El jugador almacellenc Paco Rodríguez, del Raimat Golf Club, va acabar segon després d’empatar en la primera posició amb Philipe Bach del Terramar i perdre el segon forat del desempat. Les seves dues voltes de 74 i 78 cops van ser definitives ja que van ser més de setanta jugadors qui van pendre part d’aquest torneig que es va celebrar el Golf Terramar de Sitges durant els dies 23 i 24 de març.

A més a més, en Paco Rodríguez ja va emportar-se cap a casa la copa sènior del prestigiós torneig Mid Amateur celebrat al Reial Club de Golf del Prat el 16 i 17 de març. Ànims campió!

En suport de la gratuïtat de l’aparcament de l’Hospital Arnau de Vilanova de Lleida Arran de les darreres notícies aparegudes en algunts mitjans de comunicació, en les què es donava compte del preu excessiu que comporta haver d’aparcar a l’Hospital Arnau de Vilanova de Lleida, l’Ajuntament d’Almacelles també es vol afegir a aquesta queixa, atès que és notori el malestar entre molts usuaris d’aquest centre mèdic de referència a les comarques de Ponent.

De fet, l’Ajuntament d’Almacelles va ser l’únic ajuntament en fer avinent aquesta queixa, a través d’una moció que va ser àmpliament recolzada el 25 de gener de 2007, un any abans que es posés en funcionament l’aparcament de pagament de l’hospital. A més de fer-la arribar a les autoritats del Departament de Salut i a la plataforma ALDEP de gratuïtat per a l’aparcament de l’Arnau, es deixava palès que pagar per aparcar en un hospital públic suposava un greuge per a tots els usuaris que es veurien obligats a romandre en aquell hospital, ja fos en condició de malalt o com acompanyant d’alguna persona ingressada. A més,

2

a més, el col·lectiu d’usuaris de comarques era el més perjudicat per aquesta mesura, ja que es veien obligats a emprar el vehicle privat en contraposició als habitants de la ciutat de Lleida qui tenien i disposen de transport públic per anar a aquest hospital.

Més de deu anys després, el greuge continua i ara es constata que el preu d’aquest aparcament és excessiu i que tenir el vehicle en aquest aparcament pot suposar una despesa de més 15 euros diaris per usuari. Des de l’Ajuntament d’Almacelles es vol deixar constància que el dret a la salut pública no pot estar sotmesa a les lleis del Mercat, i que caldria incidir més en facilitar àrees d’aparcament dissuasòries properes i gratuïtes, per tal de beneficiar a la multitud d’usuaris que es veuen obligats a visitar aquest hospital a diari. Una altra de les mesures que es podrien estudiar és la d’aplicar alguna mena de reducció o abonament que faci realment efectiva una rebaixa substancial en el preu d’aquest aparcament, ara per ara, del tot abusiu.

Col·laboradors del present número: Jordi Pascual Jové, CAP d’Almacelles, EFAC, Motoclub CEAMA, Escola Antònia Simó i Arnó, INS Canigó, parròquia d’Almacelles, diari Segre, diari La Mañana i Càritas.

Reunió per tractar la ubicació de la nova Biblioteca Pública El dia 21 de març, va tenir lloc una reunió al Parlament de Catalunya entre l’alcalde d’Almacelles i la consellera de Cultura, Sra. Laura Borràs, i el conseller de Territori i Sostenibilitat, Sr. Damià Calvet; en la qual es van pactar les línies mestres a seguir per poder dotar a Almacelles d’una biblioteca municipal adherida a la Xarxa de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya. En aquesta reunió es va deixar palès el compromís del Govern de la Generalitat de fer els estudis i el projecte de l’esmentada Biblioteca Pública d’Almacelles.

Val a dir que l’any 2002 es va inaugurar el Centre Cultural, on s’habilità un espai com a Punt de Lectura, tot i que no té els paràmetres mínims exigits per la Generalitat per tal que aquest equipament pugui adherir-se a la Xarxa de Biblioteques. En aquest sentit, i donat l’alt cost que suposaria la construcció d’un nou edifici de bell nou per destinar-lo a Biblioteca, l’Ajuntament d’Almacelles ha apostat per adequar dos edificis actualment en desús i que siguin aptes per hostatjar aquest equipament cultural. D’una banda, hi ha la possibilitat d’ubicar-la en l’antiga Residència Municipal d’Avis; i d’altra banda, l’altre edifici a estudiar seria

l’antic Pòsit de la població. Aquest darrer és el que està més ben posicionat, ja que –al mateix temps que es faria una biblioteca al bell mig del centre històric de la població, amb la dinamització que suposaria per a aquest barri– es recuperaria un edifici històric del segle XVIII, i un dels pocs referents encara visibles de la nova població d’Almacelles que va néixer a redós de la Il·lustració del segle XVIII. Algunes d’aquestes actuacions d’ubicar biblioteques i alhora recuperar edificis històrics ja s’han dut a la pràctica amb notable èxit, com és el cas de la Biblioteca Carles Morató de Solsona.

3

El Clot del Magí Més mobiliari urbà Aprofitant les obres de millora que s’han fet recentment al carrer Major, davant per davant del Centre Cultural, s’ha aprofitat l’avinentesa per instal·lar nou mobiliari urbà i fer més còmode el descans i el passeig al vianant.

Nova font al Parc d’Europa Arran de les peticions per part dels usuaris i visitants del Parc d’Europa, l’Ajuntament d’Almacelles, ha procedit a la instal·lació d’una font en aquest espai tan concorregut.

Bitlles d’Almacelles campions

Amb aquest nom es coneixia antigament un dels enclavaments més populars dels almacellencs i almacellenques del segle XIX i part del XX, i més concretament, dels veïns i veïnes de l’entorn de la plaça Fortuny, aleshores plaça Nova com se la coneixia popularment. Una foto aèria dels anys cinquanta que, curiosament, encara deixa entreveure una part d’aquell famós clot ens ha fet encuriosir per saber més d’aquell indret que ja no hi és i que cal posar en valor.

Sembla ser que aquest clot o fondalada era fruit dels vessants naturals del tossal de les Santes Creus quan, carrer de Sant Just avall, s’anava a trobar amb l’espai que ara ocupa la plaça Fortuny i que, temps era temps, feia les funcions de bassa d’aigua potable de la població.

El proppassat 24 de març, l’equip del Club de Bitlles d’Almacelles es va proclamar campió de la lliga regular del Campionat Provincial de Bitlles de Lleure (2n grup), que congrega un total de vint-i-cinc equips de la zona de la Plana de Lleida i de la Franja. Els altres primers classificats foren els de Fraga (1r. grup) i Balàfia (3r. grup). Moltes felicitats campions!

Nou bar-cafeteria al Camp d’Esports

El dia 16 de març va obrir el nou bar-cafeteria del Camp d’Esports, oferint un servei de qualitat i en un lloc adequat i nou de trinca. Aquesta era una petició llargament esperada per gran part dels usuaris d’aquest equipament i, a partir d’ara, també de tots els vianants i persones que es vulguin atansar fins a l’Av. dels Esports a fer un beure o un refrigeri, ja que s’hi pot accedir tant per l’accés que té des de l’avinguda com dins del mateix recinte esportiu.

4

En aquesta vista aèria de 1959 es pot entreveure, al bell mig de la imatge, el pati entre edificis arran del carrer de Sant Just, que era part del que quedava de l'antic Clot del Magí

Cap a mitjans del segle XIX, ja amb la bassa dessecada, es va començar a edificar aquesta zona. Una de les primeres filades de cases van ser les que seguien el perímetre original de la bassa i ara de la nova plaça que havia sorgit en aquell espai. Rere les cases de la banda nord de la plaça, encara existia el gran desnivell del terreny del què parlàvem, i que era el vessant natural del tossal.

Tanmateix, ara s’havia convertit en un veritable clot, ja que d’una banda teníem el vessant del turó i carrer de Sant Just, i de l’altre les tàpies, corrals i edificacions del nivell inferior de la plaça Fortuny que l’envoltaven.

Cal Magí. Aquest clot, segons les fonts orals, era força concorregut pels infants, especialment quan plovia i s’omplia d’aigua i de fang la part fonda. Era un lloc d’entreteniment de primera per als infants, ja que permetia poder jugar amb el fang i tirar-se’l pel cap en batalles memorables! També eren conegudes les bromes –o no tan bromes– que alguns joves feien amb els carros de segons qui que es trobaven aparcats al carrer. Alguns d’ells empenyien els carros pendent avall fins que acabaven a la part fonda del clot. Després només calia esperar a veure d’amagatotis la cara de pocs amics del propietari fent-se mans i mànigues per recuperar el carro, enmig del fangar en què es convertia aquell indret en algunes ocasions, tot intentant superar el pendent ajudats d’animals o dels veïns de la zona.

En algunes ocasions, tot s’ha de dir, anar al Clot del Magí també s’emprava entre les parelles festejadores quan es volia tenir una estona lluny de les mirades de veïns i cercar un lloc tranquil, amb certa intimitat, sense gaire llum ni gaire trànsit.

Malauradament, a mesura que es va anar construint en aquell indret, el Clot del Magí cada cop es va anar reduint més i més, fins que només va acabar essent una mena d’abocador d’escombraries. A mitjans dels anys cinquanta del segle XX, el que quedava d’aquell clot es va anar reomplint amb terra per part dels propietaris del solar en què s’havia convertit, i es va procedir a tapiar-lo a nivell del carrer de Sant Just, de tal manera que va desaparèixer per sempre més un dels llocs més celebrats per la canalla i els més joves del poble, tan pels bromistes com pels més enamorats.

Fos com fos, aquell clot se’l va anomenar popularment com el Clot del Magí, en al·lusió als propietaris d’una caseta petita que confrontava amb aquest Gràcies a la Maria Llanas, Antònia Colom i Josep clot i que coincidia amb el renom de la casa: els de Cambray per la seva col·laboració en la confecció d’aquest article.

5

Homenatge als almacellencs represaliats pel franquisme

Vermut entre flors

En el marc de les noves edicions dels Gastrosaraos organitzats per Red Flavors, va tenir lloc el ‘1r Vermut entre flors’ a la finca Prunus d’Almacelles. Aprofitant la floració dels cirerers de la finca, s’organitzà un vermut i un tast de productes de proximitat emulant el famós ‘hanami’ japonès. Així mateix, hi van assistir un total de 10 productors de proximitat, els quals van presentar diferents propostes gastronòmiques que es podien tastar amb l’adquisició de tiquets degustació. També s’hi va disposar d’un Market Place. Els productors participants foren: Cal Senzill, Pla Oví, Torrons Fèlix, Elixirs de Ponent, Cerveseria Lo Vilot,

El cementiri de Lleida i el Casal d'Almacelles van acollir el diumenge 7 d’abril un acte d'homenatge als veïns d'Almacelles víctimes del franquisme.

Carn Sargaire, Oli Cimal, Lo + bo de Lleida, Cal Retjo i Formatgeria Cal Quitèria.

Exposició Ulisses/Sessilú El dimecres 20 de març va tenir lloc a la Sala d’Exposicions del Centre Cultural d’Almacelles, la inauguració de l’exposició Ulisses/Sessilú: una Odissea Moderna. Aquesta mostra, organitzada per Càritas Diocesana de Lleida, permet reflexionar sobre l’emigració com una acvitat inherent a la condició humana, a través de la cultura clàssica, establint un paral·lelisme entre el viatge d’Ulisses per tornar a Ítaca i el viatge dels emigrants i refugiats per arribar a Europa.

Orquestra Julià Carbonell

Organitzada pel Grup de Recuperació de la Memòria Històrica del Centre Excursionista de Lleida, la jornada es va iniciar amb un acte al cementiri de Lleida que va servir per recordar els afusellats d'Almacelles que van ser enterrats a la fossa de Lleida. En concret, l'acte va tenir lloc al costat del monument de la fossa de les víctimes del franquisme, situat al departament de Sant Josep del cementiri.

Durant l'homenatge van intervenir el president del Centre Excursionista de Lleida, Joan Ramon Segura, Miquel Abad, un dels artífexs dels diferents homenatges realitzats i, finalment, Jovita Parellada, neboda de l'artista afusellat Xavier Horta. Així mateix, es va col·locar una placa que

ret homenatge "Als fills d'Almacelles que van morir per defensar la llibertat". Els actes van continuar al Casal d'Almacelles, on va tenir lloc la inauguració de l'exposició de dibuixos que Xavier Horta va realitzar durant els mesos que va estar a la presó de Lleida a la fi dels anys trenta, poc abans de morir afusellat al cementiri de Lleida, al mes d'agost de 1939. la neboda del represaliat, Jovita Parellada, també va oferir una xerrada sobre la figura de la víctima del franquisme i va explicar que els dibuixos que constitueixen la col·lecció van arribar als familiars del jove a través de les seves cartes escrites a la presó.

IV Memorial Alfred Pera de BTT

El 31 de març per la tarda va tenir lloc a l’església parroquial de Nostra Senyora de la Mercè d’Almacelles, un espectacular concert a càrrec de la secció de corda de l’Orquestra Simfònica Julià Carbonell de les Terres de Lleida que, sota el títol “Cordes de Cine, de Vivaldi a la música de cinema”, va emocionar al públic present amb cançons i melodies clàssiques de tots els temps, moltes d’elles relacionades amb bandes sonores de pel·lícules molt conegudes.

Un total de 133 nens i nenes de tot Catalunya, des de prebenjamins fins a infantils, van participar el dissabte 6 d’abril a Almacelles en el IV Memorial Alfredo Pera. En aquesta prova també es van coronar els campions provincials de BTT en categories de promoció, a més de puntuar per al reestrenat Open Lleida BTT-Lafuente Transport Sanitari.

En aquest Open de Lleida, es van donar cita mig centenar de ciclistes. Els vencedors d’aquest Memorial Pera, tercera prova de la Copa Catalunya infantil BTT, van ser en les diverses categories: Noemí Faro, Marc Alejo, Cesca Co-

mas, Marc Danti, Laia Rodríguez, Ot Fèlix, Mireia Padrós, Seff Van Kerckove, Zaira Boter i Arnau Font.

Pel que fa als campions provincials, van ser: Anna Subirana i Ander Latorre (benjamins), Emma Andreu i Arnald Tomàs (principiants), Josep Piñol (alevins) i Joan Banlles (infantils). I a la primera prova de l’Open de Lleida es van imposar Roger Garcia (cadets), Carlos Pardo (júniors), Marc Mestre (sub-23), Albert Masana (Elit), Joan Alonso (Master 30), Eduardo Abián (M40), Albert Capeta (M50), Armand Solé (M60) i Lydia Castro (Dones).

Dia Mundial de la Salut

Memorial Gemma Torres

6

Prop de 500 nenes es van donar cita el dissabte 6 d’abril al pavelló municipal d'Almacelles per participar en el I Memorial Gemma Torres de gimnàstica rítmica. Les gimnastes, pertanyents a diverses categories, procedien de clubs

i entitats de Lleida, Alcarràs, Mollerussa, Almenar, Cervera, Gimenells, Fraga i Binéfar. El torneig es disputava en individual i per conjunts en el nivell provincial I i en els nivells II i III de la Copa.

El dilluns, dia 8 d’abril, tot coincidint amb el Dia Mundial de la Salut, Almacelles va celebrar-ho amb un seguit d’actes a la plaça de la Vila. D’una banda, hi va haver inflables per als més menuts i es va fer un berenar saludable per a tots ells, amb l’entrega de peces de fruita, aigua, pa i xocolata.

D’altra banda, personal del CAP d’Almacelles van poder prendre la pressió arterial, els nivells de glucosa, de massa corporal i de salut bucodental a tot aquell qui es va apropar a la parada del CAP d’Almacelles, a més de fer un taller de reanimació càrdiopulmonar per als interessats en aquest tema. Els voluntaris de Creu Roja van presentar la seva nova aplicació d’APP Quiérete i també ens van ensenyar com és una ambulància per dins.

7

Activitats del

DIM i 6è Aniversari del Museu El 18 de maig és un dels dies més importants per al Museu d’Almacelles donat que es recorda i se celebra el seu aniversari. Aquest 2019 fa sis anys que el Museu obria les seves portes als visitants i ja l’han visitat 20.000 persones. L’aniversari del museu coincideix any rere any amb el Dia Internacional dels Museus i per a una ocasió tan especial la institució sempre obre les seves portes de forma gratuïta. Els qui es van atansar aquell dia van gaudir de les exposicions temporals, la permanent i varen ser obsequiats amb un petit refrigeri.

Josep Bahima Un recorregut pels últims 20 anys (1999-2019)

3a. Jam Session Poètica El proppassat dia 23 de març el museu va organitzar la tercera edició Jam Session Poètica, adherint-se a l’any Brossa amb una sessió dedicada als poetes amics de Miró, aprofitant la exposició temporal dedicada a l'edició del poema de Francesc d'Asis "Càntic al sol" il·lustrada per aquest pintor. Així, es va poder gaudir d’una Jam Session poètica de gran nivell amb la presència dels poetes Amat Baró i Albert Balada, amb l'acompanyament de Xavier Baró.

El proppassat dia 30 de maig, el museu va inaugurar una interessant mostra del pintor tortosí Josep Bahima. Es tracta d’una exposició de 22 obres fetes amb la tècnica de l’oli sobre fusta i sobre tela que restaran exposades a les sales polivalents del Museu fins al 31 de juliol. Les obres exposades mostren un paisatge que evoluciona al llarg d’aquest darrers 20 anys d’art i en el que el color ha tingut un protagonisme molt interessant. Les obres són una mostra evident de l’evolució de l’artista que passa d’unes pinzellades més impressionistes a unes de més abstractes.

Sant Jordi Aquest any 2019 en el marc de la festivitat de Sant Jordi que va recaure en dimarts, el MAU va presentar 100 Dones Catalanes inspiracions creatives, editat per Viena edicions de l’escriptor i col·leccionista d’art d’Antoni Geloch Viladegut. Els assistents a l’acte van poder adquirir l’exemplar que va ser signat pel seu autor i també d’una magnífica explicació que en Gelonch va avançar d’algunes d’aquestes dones que han fet històtia.

Grups visiten el Museu Durant els mesos de primavera la visita de grups diversos ha estat una constant. En destaquen els escolars de primària de l’escola de la vila, aixó com els alumnes de l’Institut Canigó o els usuaris del centre Assistencial de Sant Joan de Déu d’Almacelles. Altres grups interessats, tant pel museu com pel Parc d’Europa-Parc escultòric i el jaciment arqueològic del Vilot, han estat els de l’Associació Catalana de Veterans Sidi Ifni, el grup de veïns nascuts a Almacelles l’any 1969 o l’escola d’adults Leandre Cristòfol entre d'altres.

Amb aquests, el Museu arriba als 20.912 visitants des de que va obrir les seves portes al públic.

Conveni de col·laboració amb el CPNL

8

El mes de maig la Fundació del Museu i el Consorci per a la Normalització Lingüística van signar un conveni de col·laboració entre ambdues institucions. Amb aquest, els alumnes dels cursos de català o els voluntaris podran gaudir de l’entrada al Museu amb importants descomptes, així com visites especials al jaciment arqueològic del Vilot. La fundació del Museu comptarà amb assessorament lingüístic per part del consorci, entre altres.

9

Visites guiades al ALMA PARC Uns cent vint escolars de primària de l’Escola Antònia Simó i Arnó van visitar el proppassat mes d’abril el Parc Escultòric ALMA PARC ESCULTÒRIC d’Almacelles, que es troba instal·lat dins del Parc d’Europa i que contempla onze peces de gran format, realitzades per escultors internacionals de gran renom. Aquesta visita ha estat guiada per un especialista en art i és la primera de moltes que estan previstes i programades, i que s’aniran duent a terme al llarg de l’any fins que siguin reposades per altres peces que substituiran les actuals a partir de l’any que ve.

2a Fase de la Copa CCEE nivell 2 i 3 de Gimnàstica Rítmica El diumenge 14 d’abril, Almacelles fou la seu de les proves en modalitat de conjunts i individuals al Pavelló Poliesportiu, corresponents a la segona fase de la Copa CCEE de Catalunya de Gimnàstica Rítmica. Hi van participar gimnastes de tota Catalunya, incloent les del Club Rítmica Almacelles que van fer un excel·lent paper i que es van emportar un or, dues plates i tres bronzes cap a casa. Les categories seleccionades foren les prebenjamines, benjamines, alevines, infantils, júniors i sèniors.

Campionat de Catalunya de Ciclisme ACELL-SPECIAL OLYMPICS

El dissabte 13 d’abril, Almacelles hostatjà, un any més, la celebració del 24è Campionat de Catalunya de Ciclisme ACELL-SPECIAL OLYMPICS. Una prova organitzada per la Federació Catalana d’Esports per a disminuïts psíquics (ACELL), i que comptà amb la col·laboració del mateix Ajuntament d’Almacelles i el Patronat Municipal d’Esports, entre d’altres.

La prova s’organitzà en diferents proves de 5 Km, proves adaptades (tricicle i bici), 500 m i 1 Km. La última prova fou la de 10 km, que sortí del centre de Sant Joan de Déu i arribà al Parc d’Europa. Hi va haver diferents categories, des de 8 anys –la categoria mínima– fins a la Sènior, que

fou la dels participants de 30 anys en endavant. Hi participaren esportistes provinents de diferents centres de tota Catalunya.

Dia de la República

El diumenge 14 d’abril, tot coincidint amb el Dia de la República, membres de l’Ateneu Republicà de Binèfar i d’altres associacions vinculades amb la preservació de la memòria històrica d’Almacelles, van voler oferir una ofrena floral al Cementiri Municipal, davant el nínxol on reposen les restes dels almacellencs republi-

cans que van ser afusellats a Binèfar en el transcurs de la Guerra Civil. L’any 2018 es va voler posar en valor aquest fet amb la col·locació d’una placa commemorativa i l’estudi de tots aquells represaliats de la vila que van morir d’aquesta manera tan tràgica a la població lliterana.

Plaça dels Aubacs Aquest mes d’abril es va donar per enllestida la remodelació i arranjament de la plaça dels Aubacs, situada en la urbanització del mateix nom. Aquest espai verd, que estava força malmés d’uns anys ençà, s’ha adequat i s’ha enjardinat novament, amb l’estesa de noves sahorres, plantació de nous arbustos i renovació del mobiliari urbà. Tot a punt, doncs, per gaudir d’un nou espai verd a la vila.

Concert dels Catarres

10

El dissabte 13 d’abril, prop de 2.000 persones van omplir la carpa que es va instal·lar annexa a la Sala Polivalent per gaudir d’un concert inoblidable a càrrec d’un dels grups catalans de referència, i amb més èxit a data d’avui: Els Catarres. El concert, que s’havia d’haver ce-

lebrat en la darrera Festa de l’Aigua, es va postposar a causa de problemes de salut d’una de les vocalistes.

Després del concert, la festa va continuar dins la Sala Polivalent amb l’actuació del grup musical de versions Doble Cara.

Reunió amb la PIMEComerç de Lleida El proppassat 16 d’abril, l’alcalde d’Almacelles Sr. Josep Ibarz, va visitar la seu de la PIMEComerç a Lleida i va mantenir una entrevista amb el seu president, el Sr. Manel Llaràs Vilaplana. En aquesta visita s’hi van tractat diferents assumptes relacionats amb les possibilitats que la PIMEComerç pot oferir a municipis com el d’Almacelles en matèria de sostenibilitat, la institucionalitat, la formació i la digitalització del comerç local.

11

Retallable per conéixer l’ALMA PARC L’Ajuntament d’Almacelles ha preparat un curiós i divertit joc retallable que s’ha entregat als escolars de primària de l’Escola Antònia Simó, en el què han de retallar les escultures que poden contemplar al Parc d’Europa, dins el marc de la mostra ALMA PARC ESCULTÒRIC, i els han de col· locar en una base que representa el parc i els llocs on es poden veure cadascuna de les peces. Rere el suport hi ha la informació de les escultures i de l’autor. D’aquesta manera tan divertida aprenen el nom de les peces, els seus autors i el seu significat.

Processons de Setmana Santa

Un any més, Almacelles es va posar guapa per rebre les seves dues principals processons de Setmana Santa: la del Divendres Sant pel matí, del Calvari o del Via Crucis, i la de la nit del Divendres Sant o Processó del Silenci. Ambdues processons van anar acompanyades pels 4 centurions romans que precedeixen els passos i a la Vera Creu, que surt en la processó del Calvari.

Cal esmentar que, any rere any, les processons del Divendres Sant d’Almacelles, compten amb major nombre de participants i públic, esdevenint un dels actes de participació popular més important d’aquests dies. Cal esmentar la

processó del Calvari, que surt a les 9 del matí de l’església i arriba al cim del tossal de les Santes Creus, amb dos passos i la Vera Creu que presideix el seguici; i la processó del Silenci, que surt de l’església a les 22 hores i arriba fins a la Rambla. Aquesta última és la més vistosa, ja que als tres passos que surten cada any, cal afegir-ne el de la Vera Creu que fins ara sortia sola i portada per un cofrare; així com els centurions romans que custodien el pas del Sant Sepulcre. A més, a més, en la Processó del Silenci, es compta amb la presència de la Banda de Tambors i Bombos de Sant Joan de Déu, i la de la Cofraria que es constitueix per a aquesta celebració.

National Geographic i Almacelles En un article de David Llobet, publicat en l’apartat de Viatges del mes d’abril de la prestigiosa publicació internacional National Geographic, han escollit Almacelles com una de les dotze poblacions més florides de Catalunya, fet que l’ha condicionat com un referent de com les zones verdes i la inversió en patrimoni verd pot influir en la transformació de les viles i les ciutats, i en la millora de la qualitat de vida dels seus ciutadans.

L’article, que destaca que Almacelles ha aconseguit recentment revalidar la condició de Vila Florida amb quatre flors d’Honor, és un dels pocs exemples (tans sols 12 de 120 que s’hi van avaluar l’any 2018) i que van aconseguir endur-se aquesta preuada distinció (https://viajes. nationalgeographic.com.es/a/pueblos-mas-floridos-cataluna_14042/1).

En aquest sentit, Almacelles, es va obrint poc a poc un forat en les poblacions que més han destacat al nostre

país en conjuminar la transformació urbana i l’aposta per les zones verdes, amb facilitar l’accés a la cultura. Com a exemple, el recent inaugurat parc escultòric ALMA PARC que es pot contemplar al Parc Europa; el Parc arqueològic del Vilot que s’integra dins d’un dels pulmons verds de la vila –i que recupera per a la ciutadania un espai abans degradat–; o el Circuit d’Hàbits Saludables, un circuit de prop de 5 Km que volta la població, i que ressegueix un seguit d’avingudes arbrades amb la instal·lació d’obres escultòriques en diferents punts del traçat.

1r. Trial de vehicles 4x4 puntuable per al Campionat de Catalunya El diumenge 28 d'abril, la secció 4x4 del Club Esportiu Amics del Motor d'Almacelles (CEAMA) va organitzar la segona prova puntuable del campionat de Catalunya de Trial 4x4. Van participar una quinzena de pilots de les diferents províncies de Catalunya acompanyats dels seus motxillers que els van guiar durant tot el matí per les diferents zones habilitades en un circuit complex i força atractiu, com és el de la Mina d’Almacelles. El circuit estava format per 5 zones d'anada i tornada on els pilots van haver de demostrar la seva agilitat i perícia per cometre el mínim de penalitzacions possibles.

12

13

Sant Jordi a Almacelles

Malgrat que el temps no va acompanyar gaire, la Diada de Sant Jordi d’enguany va tornar a omplir el Centre Històric d’Almacelles de gent, roses i llibres durant tot el dia; a més de tot un seguit d’activitats lúdiques que van fer les delícies dels més menuts. Així, també hi va haver repartiment de coca dolça i xocolata, animació in-

fantil amb els Atrapa Dracs i jocs tradicionals de fusta i cucanyes. Com no podia ser d’una altra manera, també va ser l’ocasió de veure alguns escriptors locals signant i dedicant llibres a tots aquells que s’apropaven a les diferents parades instal·lades al llarg de la plaça de la Vila i carrer Major.

Enric Prat de la Riba, proclamat president de la Mancomunitat de Catalunya el 1914

Almacelles sota la Mancomunitat de Catalunya (1914-1925)

A les portes de celebrar els 105 anys de la creació d’aquesta institució, recuperem gran part dels continguts que van il·lustrar una curiosa mostra al Museu d’Almacelles el 2014, amb motiu del centenari de la Mancomunitat i que estaria bé de posar-ho novament en valor, a fi de conèixer de primera mà com va influir aquesta nova administració en el dia a dia dels almacellencs/enques de l’època.

PRECEDENTS. LA MANCOMUNITAT DE CATALUNYA (1914-1925) La Mancomunitat de Catalunya fou una federació de les diputacions provincials catalanes, fet que suposava una rectificació de l’anacronisme de la divisió provincial borbònica, que delegaven en aquesta entitat les seves funcions i el seu pressupost. Així, la Mancomunitat va resultar un instrument molt tímid en el terreny administratiu i descentralitzador. Tanmateix, la realitat és que no va produir-se mai cap cessió de competències de govern ni modificacions pressupostàries que augmentessin els seus recursos.

A més, el govern podia suspendre en qualsevol moment la Mancomunitat ja que era un simple ens administratiu.

També va iniciar l’aplicació d’un pla d’acció agrària que buscava la modernització de les formes de producció i l’augment de la productivitat de l’agricultura i la ramaderia.

Per aquest motiu es van crear escoles de tècnics rurals agraris mitjans i superiors, camps de d’experimentació de conreus i granges models, i es va fomentar el cooperativisme agrari.

D’altra banda, en l’àmbit de la cultura i l’ensenyament, la Mancomunitat va iniciar un ambiciós projecte de redreçament centrat en la reafirmació de la llengua i la cultura catalanes en el qual s’incloïen mesures com la creació de Biblioteques populars (1918), les Escoles experimentals (1918) i la introducció dels Estudis normals (1919).

La Mancomunitat va permetre que la Lliga Regionalista, que la va dirigir durant tota la seva existència, reafirmés la seva superioritat política i desenvolupés una tasca de govern centrada en el desenvolupament cultural i la modernització econòmica i social de Catalunya. Els seus presidents van ser: Enric Prat de la Riba (1914-1917), substituït a la seva mort per Josep Puig i Cadafalch (19171923) i Alfons Sala (1923-1925), que va ser nomenat per Primo de Rivera per presidir l’organisme fins que finalment va desaparèixer el 1925.

14

En el camp econòmic, va invertir bona part dels seus recursos en la realització d’un pla de construcció, reforma i millora de la xarxa viària de carreteres i camins provincials, així com en l’establiment d’una completa xarxa postal i telefònica que va fer arribar el telèfon a alguns dels pobles més aïllats de Catalunya amb l’extensió de 5.871 quilòmetres de línees.

Josep Puig i Cadafalch, segon president de la Mancomunitat de Catalunya 15

ADSCRIPCIÓ D’ALMACELLES A LA “LLITERA LLEIDATANA”

EL PALUDISME A LA ZONA D’ ALMACELLES Les terres de Lleida, sembla que foren infectades modernament pel paludisme arran de l’inici de la construcció del ferrocarril del nord (1859), i la carretera de Lleida a Osca. La repatriació dels soldats de les guerres de Cuba i Filipines (1898) constituí el principal focus d’infecció dels mosquits a la zona d’Almacelles, que serà la única de les terres interiors durant el segle XIX. El tercer factor coadjuvant, fou la construcció del Canal d’Aragó i Catalunya, acabat l’any 1910, que permeté la irrigació i roturació de terres i facilità, en alguns indrets, l’estancament d’aigües i l’aparició d’aiguamolls.

Durant els anys 1923 i 1924, el Servei de Sanitat, conjuntament amb el Servei d’Obres Hidràuliques de la Mancomunitat, realitzaren i recopilaren estudis i observacions referents a l’impacte ecològic en el llindar de les províncies de Lleida i Osca, a la zona del Canal d’Aragó i Catalunya, a causa de la insuficiència dels desguassos i l’embassament d’aigua en els terrenys de cultiu que es van convertint en un focus de paludisme cada cop més important i extens. Fou redactada una extensa memòria que recull i presenta els resultats de les observacions realitzades. Es recomana la plantació d’eucaliptus per eixugar els terrenys i com a font alternativa d’ingressos econòmics Les dades epidemiològiques acurades dels anys 1914 a per a la fabricació de paper.

1921 ens mostren un augment progressiu de casos a la zona d’Almacelles.

LA CLAMOR AMARGA

Na Mercedes Aldabó Juni, la primera operadora de telèfons que Un primer projecte de divisió comarcal de Catalunya, presentat exercí a Almacelles a partir de 1916 pe geògraf i polític Pere Blasi (1922) El gener de 1917, la Mancomunitat, presidida per Enric Prat de la Riba, adoptava una disposició relacionada amb l’organització territorial, en trametre als ajuntaments i a altres interlocutors locals, un qüestionari de caràcter agrari en el qual es consultava, per primera vegada, quina era l’adscripció comarcal natural de cada municipi.

L’enquesta de la Mancomunitat precedeix en 15 anys la que, en temps de la Generalitat republicana, elaborà la Ponència de la divisió territorial, presidida per Pau Vila.

El capítol de denominacions comarcals que apareixen el 1917 –i ja no figuren el 1932– és prou ampli, com en el cas d’ Almacelles, que el 1917 comunica, a partir del qüestionari en qüestió, que considera la seva comarca natural com el de la “Llitera Lleidatana.”

El novembre de 1918, Josep Puig i Cadafalch, encarregaria al director del Servei Geogràfic, Josep M. Rivera, la redacció d’un avantprojecte de nova divisió territorial de Catalunya fonamentada sobre les antigues comarques naturals i històriques, determinades per Mn. Norbert Font i Sagué, però tenint en compte els factors geogràfics i circumstàncies de l’època actual.

L’ARRIBADA DEL TELÈFON El Reial Decret de 9 de setembre de 1915 autoritza a la Mancomunitat a instal·lar i explotar la deficitària xarxa telefònica catalana: “una Red telefònica interurbana que pueda unir varios o todos los pueblos de las cuatro provincias mancomunadas”. Al juliol d’aquell any, la Mancomunitat de Catalunya havia signat un acord amb la Companyia Peninsular de Telèfons. L’altra privada que operava en telefonia era la Companyia Telefònica del Vallès.

16

El 3 de maig de 1916, el Consell Permanent de la Mancomunitat de Catalunya va aprovar fer arribar la línia

telefònica des de Lleida fins Almacelles. Curiosament, aquesta línia va ser de les primeres que es van estendre i Almacelles va tenir telèfon abans de ciutats relativament més importants com eren Cervera, Tàrrega, Les Borges Blanques, Bellpuig o Mollerussa, que els arribaria pràcticament un any més tard. Aquest fet es degué, principalment, a la importància estratègica de la seva estació de ferrocarril. Per tenir una idea, el 1915 s’exportava des de l’estació d’Almacelles cap a la resta de Catalunya 7.164,2 tones de productes. Al 1920 ja arribaria el telèfon a pràcticament tots els pobles del Pla de Lleida.

CRONOLOGISME DE L’ESTUDI DEL PALUDISME A LA Les clamors eren, des de temps immemorials, els canals ZONA D’ ALMACELLES de desguàs de les aigües sobrants de les zones de regatge d’un territori. El barranc de la Clamor Amarga, que L’any 1920 es fa un assaig profilàctic amb quinina entre els naix a les primeres estribacions prepirinenques d’Albelda, habitants dels masos rurals dispersos del terme. En total, desguassa al riu Cinca prop de Saidí. De sempre serví de de 42 persones tractades se’n detecten 16 d’infectades pel desguàs en tota la zona de la Llitera oriental i, de manera paludisme. més notòria, a partir de la posada en funcionament del Canal d’Aragó i Catalunya.

Un any més tard, el 1921, es repetiren els assajos profilàctics amb millors resultats, degut al millor entrenament, Sovint, aquest barranc no era capaç de canalitzar i evacui a la major acceptació per part de la població. Les ar adequadament l’aigua sobrant del reg i provocava inundades enregistrades d’aquesta segona operació són les dacions i estancaments en una àrea ampla dels voltants, següents: que generava greus perjudicis per als cultius i per a la salut de les persones.

• Profilaxi mecànica a la “Paperera de Raïmat”, on de 13 persones hi hagueren 4 infectats, mentre que l’any anterior L’eixugament d’aquests indrets, ja s’havien previst a la “Ley la totalitat dels empleats havien patit atacs de paludisme. de 24 de julio de 1918 sobre desecación y saneamiento de lagunas, marismas y terrenos pantanosos y encharcados”.

• Profilaxi química a la Colònia Agrícola del Mas del Malgrat tot, vint anys més tard els problemes continuaven Lleó, on es demostrava la superioritat d’aquesta, ja existint, tot i que hi havia algunes característiques específique de 36 persones incloses a l’assaig, cap presentà ques que recolliren els redactors del Pla de 1935, com ara quadres clínics de paludisme. la construcció d’un col·lector revestit.

L’ERADICACIÓ DEL PALUDISME I ELS HOSPITALS DE CAMPANYA A LA ZONA DE LA CLAMOR Mentre a Espanya encara existeixen malalties ja eradicades en altres països europeus, la Mancomunitat de Catalunya aposta fortament per combatre-les. És per aquest motiu que duu una tasca d’assessorament de malalties com la tuberculosi o el paludisme, en divulga els medis d’evitar la propagació i dóna instruccions sobre com s’ha de cuidar els malalts.

Gustavo Pittaluga Fattorini, membre de la Comissió del Servei Tècnic de Paludisme que va visitar Almacelles el 1919

Almacelles hi contribuiria de manera ben personalíssima, amb els estudis individuals que es feren a la vila de la mà de Gustau Pittaluga, Director del Servei Tècnic de Paludisme de la Mancomunitat de Catalunya i col·laborador del Nobel de Medecina i Fisiologia, Santiago Ramon i Cajal.

Els aiguamolls que es formaven a a la Clamor van ser aprofitats durant anys per a la plantació d'arròs, tal com podem veure en aquesta foto de Ton Sirera (1953) 17

IV edició de Nits de Taverna

La sisena actuació va venir de la mà d’una almacellenca, com la Marta Murgades i el seu grup Fil de Blues, amb qui debutà com a cantant i ens presentà a casa seva el divendres dia 5 d’abril el seu nou disc Fil de Blues #Fragilitat, del què s'ha exhaurit la seva primera edició de l'EP a Mallorca, on resideix actualment. Els membres del grup són: Marta Murgades (veu), Miquel Segura (guitarra), Raúl Alemany (harmònica), Manel Alonso (percussió) i Llucia Gomila (baix). Finalment, Marta omplí la Sala Arca i va posar de manifest una veu única, amb molta força i una sensibilitat desbordant que va fer les delícies d’un públic entregat a ella i al seu blues.

Jurat de Viles Florides de Catalunya a Almacelles

El 18 d’abril, experts participants en el Jurat de Viles Florides de Catalunya, van examinar tots els racons i zones verdes del municipi d’Almacelles, per veure de primera mà les places, parcs i espais florals existents i determinar si la vila és mereixedora d’un dels guardons que certifiquen l’interès de la vila per transformar alguns dels seus racons, mostrar la riquesa natural i paisatgística dels seus principals punts d’interès, i que alhora sigui un reclam turístic per als visitants.

Pel que fa a Almacelles s’hi van seleccionar diferents espais emblemàtics. El Jurat es va mostrar força interessat

en les noves tècniques de jardineria emprades, com ara la sega manual de les males herbes, l’adob de guano, l’estesa de guix natural als escorcells, la col·locació d’encenalls d’escorça per evitar zones de gespa que requereixen més aigua, i un llarg etcètera.

En la present edició, s’hi han seleccionat un total de 140 viles d’arreu de Catalunya. Està previst donar el resultat dels guardons cap al mes d’octubre. Aquest guardó té una validesa per un any i cal renovar-lo, si s’escau i mantenir la categoria màxima de quatre flors que ostenta actualment Almacelles.

Continuem, amb la celebració del quart cicle de les Nits de Taverna, concerts que es van dur a terme de forma gratuïta alguns divendres dels mesos de gener, febrer, març i abril.

Així, la cinquena actuació del cicle fou la del català Carles Belda, que va actuar el divendres 22 de març, i que va portar fins a la Sala ARCA els seus coneguts garrotins i altres formes de cançó improvisada que l’han fet tot un referent en el panorama de la cançó d’autor. Actualment Carles Belda també és conegut per formar part del grup Mezclado.

El 10 de maig la cantant Maria del Mar Bonet va cloure, finalment, la quarta edició del cicle Nits de Taverna d’Almacelles després de suspendre el concert del passat 12 d’abril per una indisposició. En un any en el qual han actuat a la Sala Arca artistes de la talla de Roger Mas, Joan Masdeu, El Fill del Mestre o Belda, Maria del Mar Bonet atansà a la Sala Polivalent, davant un nombrós públic entregadíssim, els aires mediterranis de ses illes en un concert en el qual repassà èxits de la seua llarga trajectòria professional, que va arrancar durant la segona meitat dels anys seixanta. De fet, des del desembre del 2016 i al llarg del 2017, la cantant va celebrar els 50 anys sobre l’escenari.

XVI Premis Josep Carner i Garriga

18

Com cada any, tot coincidint amb la festivitat de Sant Jordi, el divendres 26 d’abril es va procedir a l’entrega dels premis corresponents a la XVIa edició del certamen literari Josep Carner i Garriga. Enguany, s’hi van presentar tot un seguit de treballs, tant en poesia com en prosa, en els què hi van participar alumnes dels diferents centres educatius d’Almacelles, des de 1r. de Primària, fins a batxillerat. També hi va haver una categoria d’adults. L’acte, al qual hi va assistir una representació de la família de l’enyorat professor i poeta almacellenc d’adopció, va comptar amb la presència de membres de l’orquestra de Cambra de l’Escola de Música d’Almacelles qui van donar el toc musical a l’acte d’entrega de premis.

19

VI Fira de la Il·lustració D’èxit total es pot qualificar la VIa Fira de la Il·lustració que va tenir lloc el cap de setmana del 27 i 28 d’abril al centre històric de la vila. Així, a la bona climatologia, s’hi va afegir una munió d’actes que van acompanyar als assistents i firaires que van donar color, ritme i molta animació a tota la gent que s’hi va apropar. Va haver músics itinerants, cercaviles, teatres sorpresa en diferents indrets del centre històric, comediants, malabaristes, contacontes, actuacions dels grups West Country Jazz Banda, Excellens, Ozi Kpwedo (faquirisme), espectacles de foc a càrrec del grup Ignis Tenebris i Fiery Fools, jocs tradicionals, servei de restaurant i de bar

20

per poder fer àpats a la plaça, i la passejada del nostre grup de recreació històrica, que es van poder veure per la Fira amb els seus elegants vestits del segle XVIII, talment com si estiguéssim en els primers anys de la fundació de la nova Almacelles per part d’en Melcior de Guàrdia i Matas.

Al mateix temps, i en el mateix marc de la Fira de la Il·lustració, hom va poder gaudir de la Mostra Tasta’m, amb la presència de set espais gastronòmics de proximitat, on es va poder fer una mossada i un vermut, a l’hora que es podia gaudir de productes 100% locals i de primera qualitat.

Tot un regal per als sentits!

21

Eleccions a les Corts Generals 2019

Nova línia d’ajuts a l’emprenedoria

El resultat de les eleccions a les Corts Generals del munici- Vots comptabilitzats: 3.224 vots (69,39%) pi d’Almacelles, celebrades el dia 28 d’abril, fou el següent: Abstencions: 1.422 vots (30,61%) Vots nuls: 25 vots (0,78%) Vots en blanc: 22 vots (0,69%) ERC-SOBIRANISTES: PSC: JXCAT-JUNTS: EN COMÚ PODEM-GUANYEM EL CANVI: Cs: PP: VOX: FRONT REPUBLICÀ: PACMA: RECORTES CERO-GV: IZQP: PUM+J: PCPC:

894 vots 647 vots 536 vots 363 vots 346 vots 206 vots 80 vots 69 vots 25 vots 4 vots 3 vots 3 vots 1 vot

(27,95%) (20,23%) (16,76%) (11,35%) (10,82%) (6,44%) (2,5%) (2,16%) (0,78%) (0,12%) (0,09%) (0,09%) (0,03%)

Com a continuació del programa d’ajudes als comerços de nova implantació que es va aprovar l’any 2013, la Junta de Govern Local, en sessió ordinària del dia 7 de maig de 2019, va aprovar una nova línia d’ajuts per a la implantació i millora d'empreses i establiments comercials d'Almacelles. Així, es van aprovar les bases reguladores per a la concessió de subvencions per a l'impuls i millora de l'activitat comercial empresarial i la promoció econòmica a Almacelles 2019, amb l’objectiu d’ajudar aquelles noves iniciatives comercials o empresarials que s’estableixin a Almacelles, destinant, a tal fi, una partida de 6.000€.

La quantia dels ajuts, que serà del 40% del pressupost

presentat (excloent l'IVA), amb un màxim de 1.000 € per empresa o establiment comercial sol·licitant, podrà arribar fins al 60% si les factures que justifiquen la inversió hagin estat emeses per professionals amb domicili fiscal a Almacelles. El que es pretén és que, a més a més d’atorgar ajuts a nous projectes, també se’n beneficiïn directament altres empreses i professionals de la població.

Aplec de l’1 de Maig Tal com mana la tradició, cada u de Maig, tot coincidint amb el festiu del Treball, és el dia dedicat a homenatjar a la Verge de l’Olivar. Així, pel matí, una processó provinent del barri de la Verge de l’Olivar, va pujar el camí de l’Ermita amb la verge dalt d’un pas guarnit de flors. Un cop a l’ermita es va fer una missa, es van cantar els goigs dedicats a la Verge, es va procedir a la benedicció del terme des del mirador que hi ha, per passar –acte seguit– al repartiment de coca dolça i xocolata beneïdes, i finalitzar amb una ballada de sardanes. Enguany, després de la ballada, la festa va finalitzar a la Sala Polivalent, amb una paellada popular entre els veïns de la barriada, amics i coneguts.

El temps també va acompanyar i tothom va gaudir d’una jornada excepcional.

Nova embranzida per a la finalització del 100% de les places de la Residència Municipal d’Avis d’Almacelles Micromecenatge per a reparar el teulat de l’església

El dia 3 de maig es va fer l’acte de presentació de la campanya de micromecenatge per trobar fons, i destinar-los a la reparació de la coberta de l’església parroquial d’Almacelles, atès el seu mal estat i el perill que pot suposar a curt termini no endegar treballs de reparació d’aquesta.

En aquest acte es va donar compte dels diferents estudis tècnics i es va posar de relleu la necessitat d’iniciar quant més aviat millor les obres d’arranjament de la coberta, especialment, la part de la banda de l’altar major, per ser la que es troba en un estat més greu.

22

La campanya preveu recollir fons per sufragar els 70.000 euros que costaria aquesta primera fase, tot i que l’arranjament de tota la coberta suposaria més de 200.000 euros d’inversió. Una de les iniciatives dutes a terme i que està tenint més èxit és l’apadrinament d’una teula al preu de 20 euros cadascuna. Amb aquesta proposta el padrí o padrina de cada teula tindrà el seu nom inscrit en un metacrilat commemoratiu per a que en siguin sabedots les generacions futures.

El 27 de març de 2019, la Diputació de Lleida i el Departament de Salut de la Generalitat han aprovat en la Comissió de Coordinació fer una aportació de 250.000€ sobre un total de 299.289,84 euros (prop d’un 90% de subvenció), en relació al servei d’atenció cognitiva i pal· liativa de la Residència Municipal d’Avis d’Almacelles; fet que que suposarà la posada en funcionament d’onze habitacions més en la planta primera de l’edifici, que vol dir 21 places més, arribant als 64 llits en total, i que suposen

el 100% de les places previstes en aquest equipament, completant –així– la totalitat de la Residència Municipal d’Avis d’Almacelles.

Aquesta obra, que haurà suposat una inversió total de 4,5 milions d’euros, s’ha anat fent de manera gradual, de tal manera que les aportacions en forma de subvencions i recursos propis han fet possible que no hi hagi cap deute pendent ni cap préstec relacionat o vinculat amb les obres d’aquest equipament tan necessari.

Aixecaments topogràfics Durant les primeres setmanes de maig, tècnics de la Diputació van iniciar els treballs de medició per fer els aixecaments topogràfics a un seguit de carrers del municipi, que seran els que estan contemplats en les millores d’una segona fase de carrers que necessiten reurbanitzar-se.

Els treballs s’han iniciat en el perllongament del carrer de Sant Jaume (des del C/ d’Antoni Gaudí fins a la Rambla de la Generalitat) i el carrer de l’Estació (des de la Plaça Fortuny fins a la Rambla de Catalunya). Un cop fets els aixecaments topogràfics, per tal de redactar el projecte definitiu es procedirà a la redacció d’una proposta d’urbanització consensuada amb els veïns. La substitució de serveis, reposició de voreres i nou aglomerat no suposarà cap despesa per als veïns.

23

VI Dreamland

Pels volts del Dia d’Europa, enguany el diumenge 5 de maig, va ser el dia escollit per dedicar-lo als més menuts i per fer una gran festa al Parc d’Europa. Una manera divertida i entretinguda d’involucrar els més menuts en la idea d’Europa i de la seva concepció com a terra d’acollida, d’oportunitats i d’igualtat. Així, des de les 10 del matí, el Parc d’Europa es va omplir d’inflables, paint balls làser, circuits d’aventura de tot

24

tipus, cavalls mecànics, bolesxoc, vaques per a munyir, motos elèctriques, jocs de fusta tradicionals, circuit amb animals elèctrics, trens amb via, ludoteca i moltes més atraccions. El dia fou rodó, ja que el temps hi va acompanyar i s’hi van apropar més d’un miler de persones durant tot el dia. El colofó va tenir lloc amb l’actuació del grup Macedònia, que va posar el punt i final a un Dreamland meravellós.

25

Menys barreres arquitectòniques

Festa de les Mestresses de Casa

Pel que fa a les millores al recinte de les Piscines d’enguany, és rellevant la supressió de barreres arquitectòniques en tot el recinte i, molt especialment, pel que fa als banyistes que volen gaudir de les piscines, sigui quina sigui la seva edat. L’any passat es va instal·lar per primer cop una escala especial d’accés a peu pla en la piscina gran, i enguany se n’ha instal·lat una altra de les mateixes característiques a la piscina mitjana. A més a més, s’ha substituit completament el terra de la piscina petita per un material antilliscant i s’està estudiant la possibilitat de fer, de cara a l’any vinent, la instal·lació d’una rampa amb pendent a la piscina mitjana per a facilitar encara més l’accés a aquelles persones que tinguin problemes de mobilitat.

Un any més, pels volts del mes de maig, una altra de les associacions veteranes de casa nostra fa festa grossa per fer balanç de tot un any ple d’activitats i moltes iniciatives.

Així, el 19 de maig, l’Associació de Mestresses de Casa Verge de Montserrat d’Almacelles va celebrar a la Sala Polivalent un dinar de germanor i un ball de sobreaula, a la què hi van acudir unes 130 persones que s’ho van passar d’allò més bé.

Festa dels Jubilats i Pensionistes

Nova àrea de jocs infantils

El 25 de maig a la Sala Polivalent, va tenir lloc una altra de les festes de retrobament més concorregudes de l’any.

Es tracta de l’Associació de Jubilats i Pensionistes d’Almacelles que va celebrar el Dia del Soci amb un esplèndid berenar de germanor i l’assistència de més de tres-centes persones.

El Parc d’Europa estrenà aquest mes de maig una nova zona de jocs infantils. Es tracta d’un nou indret on els més menuts hi trobaran nous elements per jugar i passar-s’ho d’allò més bé. El disseny i l’estructura escollida ha estat consensuada a través de consultes fetes per les xarxes socials.

Parc aquàtic infantil més segur A les portes de l’estiu, el complex de les Piscines Municipals comença a posar-se en marxa per obrir amb les millors garanties. Enguany, una de les principals novetats serà la substitució de l’antic terra del Parc Aquàtic Infantil per un altre d’antilliscant, més segur i més higiènic.

Aquesta intervenció ha comptat amb una subvenció de la Diputació de Lleida de 20.000 euros.

26

32a. Trobada de l’Associació Catalana de Veterans de Sidi-Ifni

Amb motiu de la trobada anual que realitza l’Associació de Veterans de Sidi Ifni, que reuneix regularment tots aquells soldats que varen participar en la Guerra d’Ifni contra el Marroc; va tenir lloc el dissabte, dia 1 de juny al Parc del Vilot d’Almacelles, la trobada corresponent a enguany i, a més, l’ofrena al monument commemoratiu a tots aquells

que van participar en aquesta guerra, van morir, van quedar ferits o van haver de fer el servei militar obligatori en aquell protectorat espanyol a l’Àfrica entre els anys 1934 al 1969. Després de la trobada davant del monument, es procedí a la celebració d’una Assemblea General de l’associació a la Sala Arca i un posterior dinar de germanor.

27

a dues empreses del poble

El Pubillatge almacellenc no para

No cal dir que el Pubillatge almacellenc està present arreu com mai. Res millor que portar arreu dels Països Catalans els nostres representants i passejar el nom del nostre poble en tots els llocs on hi van la Pubilla, l’Hereu, les Dames i els Cabalers de casa nostra. Així, el 30 de març, van anar fins a Andorra, on van estar presents en la gala d’elecció

del Pubillatge d’Escaldes-Engordany (2019-2020). El 13 d’abril també van acudir a la trobada de pubilles i hereus del barri de Balàfia de Lleida. Finalment, el 19 de maig van viatjar fins a Ripoll, on se’ls va convidar a la 53a Festa Nacional de la Llana i del Casament a pagès. Enhorabona i endavant!

Llum verda a la zona industrial del Pla d’Almacelles El proppassat 16 de maig, davant un grup d’empresaris de la població, va tenir lloc un acte informatiu a la Sala d’Actes del Museu d’Almacelles, en el què el Director General d’INCASÒL, Sr. Albert Civit, va donar compte de l’estat actual de la zona industrial SUD-11 i SUD-12, ubicades a la zona del Pla d’Almacelles, dins l’àmbit del Parc Industrial de Suport Aeroportuari promogut per l’INCASÒL i l’Ajuntament d’Almacelles.

En aquest acte, s’informà als interessats que, finalment, la Comissió Territorial d’Urbanisme de Lleida, en la sessió del proppassat dia 2 de maig, va donar llum verda al projecte presentat per l’INCASÒL per tal de desenvolupar l’esmentada zona industrial. Així, s’acceptà com una solució vàlida al desguàs de les aigües pluvials i a les tractades que generi aquest sector, la construcció d’una bassa de laminació seca que reguli aquests abocaments. Aquesta proposta ve donada per la manca de concreció a l’autorització sol·licitada fa més d’un any a la Comunitat de Regants d’Almacelles, de deixar connectar aquestes aigües a la xarxa de séquies principals que passen per aquest sector.

Segons manifestà el Sr. Civit, tot sembla indicar que cap al setembre es podria presentar el Pla Parcial, i cap a la tardor ja es podrien presentar els projectes de reparcel·lació i d’urbanització. A l’ensems de la presentació del projecte d’urbanització, i si no hi ha cap impediment, es podria començar a concedir les primeres llicències a les 28

empreses adjudicatàries de les parcel·les. També es va informar sobre la possibilitat d’ubicar en la resta de terrenys propietat d’INCASÒL properes a aquesta zona industrial, la construcció d’un parc fotovoltaic que subministrés energia elèctrica a les empreses establertes en aquesta zona, aconseguint crear una zona industrial mediambientalment sostenible i autogestionable. A aquest Pla Parcial, també cal afegir el de la petició d’una empresa local dedicada a l’elaboració de prefabricats de la construcció, a la què l’Ajuntament d’Almacelles ja ha iniciat els tràmits previs d’avaluació ambiental, i ha enviat a l’OTAA (Òrgan Tècnic d’Avaluació Ambiental) la petició d’ampliació en 3,3 Ha addicionals el sòl industrial annex a l’actual fàbrica, que ocupa ara mateix una superfície de 4 Ha dins la zona industrial del SUD-16 (situada prop de la N-240, en direcció Osca).

A més d’aquest impuls al desenvolupament d’aquest sector industrial, el Director General d’INCASÒL, també ha aprofitat la trobada informativa per confirmar que, finalment, l’INCASÒL es farà càrrec de la redacció del projecte de Biblioteca Municipal adscrita a la Xarxa de Biblioteques de la Generalitat, i que la seva ubicació definitiva serà en l’edifici històric del segle XVIII conegut com a Casa de les Sitges, o l’antic Pòsit de la població. D’aquesta manera, a més de guanyar un equipament molt necessari, s’actuarà en la recuperació d’un edifici històric, catalogat i que servirà de dinamitzador de tot el Centre Històric d’Almacelles. Aquesta obra tindrà un cost aproximat d’1,7 milions d’euros.

29

L'abans i el després

CARRER DE LES BARRAQUES

Nous agents de policia

A mitjans del mes de maig van incorporar-se dos nous agents de Policia Local, arran de la darrera convocatòria

que es va dur a terme per proveir quatre noves places en aquest cos.

L’ABS d'Almacelles, informa:

Els petards són divertits, les cremades no!!!

Les revetlles són unes de les festes més populars a Catalunya. Els focs artificials i els petards són divertits però acabar la festa a l'Hospital no ho és. Els sanitaris de guàrdia saben que atendran pacients per cremades de diferent grau, amputacions o lesions als ulls, i més de la meitat dels ferits seran menors d'edat.

ABANS DE MANIPULAR ELS PETARDS: - Compreu els petards en establiments autoritzats.

- No guardeu petards a les butxaques.

EN ENCENDRE ELS PETARDS:

- No subjecteu els petards amb les mans.

- No poseu els petards a prop de la cara ni del cos.

- Enceneu sempre la metxa per l’extrem, perquè us doni temps d’enretirar-vos.

- Si un petard no s’encén bé, no el toqueu fins al cap de mitja hora i remulleu-lo.

ON ENCENDRE ELS PETARDS:

- No llanceu coets a menys de 500 metres de boscos ni grups de persones.

- Recolliu la roba estesa i els tendals, tanqueu portes i finestres.

- No encengueu cap petard dins les cases.

- No llanceu petards des de balconades ni finestres.

- Vigileu que no hi hagi a la vora líquids inflamables.

- No fiqueu mai petards dins de totxanes ni ampolles, perquè en explotar fan metralla que pot fer molt de mal.

CONSELLS SANITARIS DAVANT CREMADES:

En funció del que ha ocasionat la cremada, del grau, de la dimensió i de l’estat de la ferida, cal seguir unes pautes:

Cremades menors

- Aparteu la víctima, si la vostra seguretat no corre perill.

- Treieu-li roba, anells, pròtesis dentals, mòbils i joies, si escau. No li tregueu la roba si està molt enganxada a la pell o si la cremada és molt extensa.

- Renteu la cremada amb aigua tèbia, durant un mínim de 20 minuts. L’aigua elimina agents nocius i disminueix el dolor i la inflor.

- Netegeu la cremada amb aigua i sabó.

- No hi apliqueu mai cremes, pastes de dents, olis ni pomades específiques per a les cremades menors.

- Si la ferida és molt bruta, i utilitzeu antisèptics, només aplicar a les zones on la pell està intacta; mai dins la ferida.

- Els sanitaris valoraran si cal la vacuna del tètanus i si és millor cobrir la ferida o deixar-la al descobert.

Carrer de les Barraques el 1957

Cremades greus

En la primera atenció, seguiu les recomanacions per a les cremades menors.

- La persona necessitarà tractament urgent. Aviseu a Emergències 061 o 112.

En cas que la cremada hagi estat causada per foc o altes temperatures - Si la roba està afectada per les flames, eviteu que la persona corri. Emboliqueu-la amb roba (manta o abric), per a que les flames s’apaguin.

- Si la cremada és a l’esquena, recolzeu-la sobre un dels costats.

- No li doneu res per menjar o beure, si la cremada és greu.

En l'actualitat

30

31

A L M A C E L L E N C S

A L

M Ó N

Entrevista a Adelaida Mayós Abadias, treballadora de l’empresa Europcar a l’aeroport de Dublin (Irlanda)

“(…) No cal dir que hi ha molta acceptació de treballadors de diferents nacionalitats. De fet, moltes empreses veuen que tenir una llengua europea diferent a l’anglès és un avantatge” L’Adelaida Mayós va estudiar Turisme a Lleida, i poc després d’haver acabat els seus estudis va anar a Irlanda per perfeccionar el seu anglès. El destí va fer que s’hi establís de manera definitiva i formés una família amb un irlandès. Ara per ara, treballa en una empresa de lloguer de vehicles a l’aeroport de Dublin.

Adelaida, com vas decidir-te per anar a Irlanda per perfeccionar el teu anglès?

Un cop acabat Turisme, tres companyes més i jo vam veure que havíem de millorar el nivell d’anglès que teníem en aquell moment i vam decidir d’anar a algun país de parla anglesa. Vam estar debatint entre anar a Anglaterra o a Irlanda.

En aquell moment, Anglaterra era molt més popular que Irlanda, però finalment ens vam decidir per Dublin perquè així estaríem a la mateixa ciutat i ens podríem veure sovint.

32

Quins van ser els teus primers treballs a Irlanda abans d’establir-te a Europcar?

Iniciament vam venir a fer d’au-pairs per sis mesos.

Jo vaig trobar feina en una empresa de lloguer de cotxes, que avui en dia ja no existeix. Allí vaig treballar durant un any i mig.

Una empresa, que després seria Europcar, em va oferir un lloc de treball i hi vaig treballar fins el 2007. Vaig deixar aquesta feina per venir cap a Almacelles uns anys, fins el 2015. Al cap d’uns anys vaig tornar a Irlanda, i vaig retornar a Europcar, on encara hi sóc.

Quines són, al teu parer, les avantatges de treballar en un aeroport com el de Dublin?

Quan jo vaig comencar a treballar a l’aeroport només hi havia un grapat d’estrangers que treballàvem allí i, de fet, tothom ens coneixia.

Avui hi ha un percentatge molt alt de treballadors d’altres països en aquest aeroport internacional. No cal dir que hi ha molta acceptació de treballadors de diferents nacionalitats. De fet, moltes empreses veuen que tenir una llengua europea diferent a l’anglès és un avantatge.

Què és el que t’aportà un país com Irlanda per haver-te decidit a

viure-hi de manera definitiva?

Jo estic establerta a Dublin perquè estic casada amb un irlandès. No em vaig establir aquí per la situació social, econòmica o política del país. És clar que hi ha coses molt millors a Catalunya i d’altres que ho són d’aquí; però de tot s’ha de fer balanç i agafar el més bo de cada lloc.

Quines són les virtuts o els principals hàndicaps de treballar amb irlandesos segons la teva experiència personal?

Històricament els irlandesos sempre han emigrat per motius laborals i, per tant, accepten amb molta facilitat als estran-

gers. Personalment, quan saben que sóc catalana tothom et fa un comentari bo de Barcelona, o de la Sagrada Família o del Barça!!! També surt el clima a conversa. Jo, fins ara no he tingut cap experiència negativa pel fet de no ser irlandesa.

I per acabar, una pregunta que fem a tots els almacellencs/enques que viuen a l’estranger: què és el que més trobeu a faltar del poble quan esteu a Dublin, com és el teu cas Adelaida?

Uf! Moltes coses. A part de la família –és clar–, el que trobo més a faltar són les activitats al carrer. I el menjar! Aquí no tenim caragols comestibles!