Lo Vilot #94 - 2019

El diputat al Congrès, Antoni Postius, visita Almacelles

Acte d’homenatge en el primer aniversari de l’1-O El proppassat 1 d’octubre, a l’igual que en la major part dels municipis catalans, l’Assemblea Territorial de l’ANC a Almacelles, va organitzar un acte de record a tots aquells i aquelles persones que van fer possible la votació en el Referèndum d’autodeterminació de Catalunya l’1 d’octubre de 2017.

L’acte va consistir en la lectura d’un manifest, la instal·lació d’uns plafons amb material gràfic d’aquella jornada i el descobriment d’una placa commemorativa a la plaça del Casal. Val a dir que fou el Centre Cultural l’espai escollit en aquella data com a col·legi electoral per celebrar l’esmentada votació.

El diputat per Lleida del PdeCAT al Congrès, Antoni Postius, va visitar Almacelles el proppassat mes d’octubre, per poder veure in situ el recorregut de la subvariant nord a la què s’havia compromès el Ministeri de Foment a construir-la, des del 2002, a proposta del grup municipal del PdeCAT. En aquest sentit, el dia 27 de setembre, el Ple de la Corporació Municipal d’Almacelles va aprovar una nova moció (la tercera en aquest sentit), recordant al Ministeri de Foment la manca de compromís en no haver iniciat encara les obres d’aquesta obra tan necessària al llarg d’aquests prop de vint anys, tot i que en el seu dia es va preveure una partida d’1,9 milions d’euros i la redacció d’un projecte constructiu. Val a dir que el Ministeri, tot i la consignació en els pressupostos i la redacció del projecte el 2005, amb els diferents governs centrals que han passat des del 2002, no ha arribat mai a executar aquesta obra tan necessària per al municipi, tot i el compromís al què sempre s’ha arribat amb els diferents ministres del ram.

En aquesta visita, el diputat Postius, qui va estar acompanyat per l’alcalde de la població Sr. Josep Ibarz, el president i l’expresident d’Agroserveis d’Almacelles, SCCL, va manifestar que faria arribar la petició de l’Ajuntament d’Almacelles al Congrès i especialment als responsables del Ministeri de Foment, i que la presentarà personalment a la Comissió de Foment del Congrès de Diputats com a proposició no de llei. L’objectiu principal serà l’actualització econòmica del projecte que es va redactar l’any 2005 i que s’aprovi la consignació pressupostària d’aquesta obra en els Pressupostos Generals de l’Estat de 2019, amb la previsió que es pugués licitar l’obra a finals d’aquest any.

En aquest sentit, el dia 14 de novembre, l’alcalde de la població, Sr. Josep Ibarz, i una delegació de la Junta de la cooperativa Agroserveis d’Almacelles SCCL va entrevistar-se a Madrid amb el Director Gral. de Carreteres del Ministeri de Foment, Sr. Javier Herrero Lizano, a fi d’inte-

ressar-se per aquest tema. El director general va considerar completament obsolet el projecte de la subvariant plantejada des d’un primer moment, si bé es comprometia a buscar una proposta alternativa viable que donés solució a la demanda del municipi.

La construcció i posada en marxa de la variant nord de la Ctra. N-240 l’any 1999 va suposar el tall i modificació del recorregut de molts dels principals camins del terme, molts dels quals suporten encara avui en dia un alt volum de trànsit de vehicles agrícoles i pesants, fet que comporta el col·lapse diari el sector nord de la població i perjudica tots els usuaris dels camins rurals que donen accés a les explotacions agràries i ramaderes d’una gran part del terme municipal i dels pobles veïns. Com a dada d’interès, cal dir que en aquest sector es troba una de les cooperatives més grans de les Terres de Lleida: Agroserveis d’Almacelles, SCCL; la qual mou anualment més de 100.000 tones de gènere agrícola en les seves instal·lacions, als què se’ls ha d’afegir 5.000 tones més d’adobs. Aquest moviment comporta un trànsit, només en aquest indústria, de 3.700 vehicles pesants anuals. Un trànsit que ara per ara es veu obligat a passar pel centre urbà d’Almacelles o a donar tombs de Km per connectar amb les principals carreteres d’accés.

Almacelles elimina barreres arquitectòniques a la plaça del Casal

Aprofitant les obres de millora que s’estan duent a terme en un tram del carrer Major, entre els carrers d’Enric Prat de la Riba i de Ramon y Cajal, s’han fet un seguit d’actuacions a la plaça del Casal, consistents en l’eliminació de barreres arquitectòniques i en la instal·lació d’una nova rampa d’accés a aquest equipament municipal atès el desnivell existent entre la vorera i l’accés principal al Centre Cultural. Així mateix, també s’ha millorat l’antiga rampa que donava accés a aquest àmbit des del carrer del Batlle Simó, suavitzant la pendent i fent-la més còmoda per als usuaris de mobilitat reduïda, amb un accés direc-

te, tant pel que fa des d’aquest carrer com des del mateix carrer Major. A més, també es compta amb un nou enjardinament i la substitució de l’enrajolat de tot aquest sector.

En aquest sentit, també cal esmentar la millora de l’accés a l’escola Antònia Simó amb la restitució de les escales del carrer d’Orient. En aquest cas en concret, s’ha eliminat la rampa per un excés de pendent del carrer i per disposar d’un accés apte per a persones amb mobilitat reduïda a la travessia del Tonyo, a poc menys de 10 metres i completament peatonal.

Col·laboradors del present número: Jordi Pascual Jové, CAP d’Almacelles, EFAC, Motoclub CEAMA, Escola Antònia Simó i Arnó, INS Canigó, parròquia d’Almacelles.

2

Matinal 4x4 al Circuit de la Mina El diumenge 7 d’octubre va tenir lloc al circuit de tot terrenys del Circuit de la Mina, una de les típiques matinals i concentracions d’aquest tipus de vehicles que es venen duent a terme d’uns anys ençà al voltant de les Festes de la Mercè. Enguany, després d’uns quants anys en què s’havia detectat una menor afluència de participants, ha

tornar a fer-se un ple absolut al Circuit, fet que ha propiciat una magnífica acollida per part dels pilots, acompanyants i públic de totes les edats i condicions. També s’han posat en valor les noves proves i els nous obstacles que han fet les delícies dels més experimentats al volant d’aquests tot terrenys.

3

Motoclub Amics del Motor El proppassat mes de setembre fou especialment intens en l'organització de curses de MX per part del motoclub Amics del Motor d'Almacelles. Van começar el mes amb el Provincial Ara Lleida, que es va celebrar el diumenge dia 2. Si hi va haver un fet rellevant fou el domini dels pilots locals, els germans Didac i Aina Arfelis, d'11 i 9 anys respectivament, que a més de véncer en les seves respectives categories, lideraren el campionat.

El 30 de setembre es va celebrar, una nova cursa del campionat català de la Lliga Catalana de MX. En aquesta ocasió, la prova va estar centrada en les categories d'iniciació, fins a 85 cc i en la categoria de fèmines.

Exposició de Josep Pascual La seu del Cercle de Belles Arts de Lleida va acollir una exposició durant el mes d’octubre de l’artista local Josep Pascual i Cara. La mostra, titolada “Sota un cel blau” s’emmarca dins del cicle El+De, que intenta visibilitzar i potenciar l’art que es fa al territori i difondre l’obra dels socis del Cercle. La mostra conté una quinzena d’obres de l’artista, inspirades en poemes de Miquel Martí i Pol, en les què utilitza tècniques mixtes com l’aquarel·la, la tinta i l’oli.

Almacellencs als camps nazis

Almacelles celebra el seu particular Festokbeer El dissabte, 6 d’octubre, Almacelles va celebrar al Parc d’Europa la seva particular Oktoberfest, una celebració d’orígen bavarès que intenta posar de relleu el món de la cervesa. En aquest cas, Almacelles apostà fermament per la cervesa artesana que es fa a casa nostra, i molt especialment a la pròpia vila, on radica una de les marques més reconegudes d’aquest tipus de beguda. Així, la Festoktobeer d’Almacelles obrí les seves portes a les

4

12 del migdia i s’allargà fins ben entrada a la mitjanit. En el recinte del Parc d’Europa s’hi va poder degustar les cerveses artesanes més renomades de casa nostra, així com menjar a base de crêpes, carns a la brasa i empanades, música en directe i parc d’inflables infantil per als més menuts. Pel que fa a les cerveses artesanes representades hi van ser presents: Cervesa Lo Vilot, Seelen, La Vella Caravana, Espina de Ferro i Matoll.

Alliberament dels presoners del camp de Mauthausen (1945) un cert relaxament de l’opressió alemanya, molts dels deportats Cal fer memòria i saber que l’exèrcit de Hitler va catalans van poder organitzar-se i, en alguns casos, fins i tot van ocupar França des del 1940 fins el 1945. La mala poder preparar alguna acció per escapar d’algun d’aquests camps. fortuna i el fet que uns 10.000 republicans espanyols exiliats a França –fugits un cop acabada la Guerra Finalment, cap al 1945, un cop derrotat l’exèrcit alemany, s’alliberen Civil espanyola– participessin en la Resistència fran- els presos d’aquests camps de concentració. Emotiu fou el cas del cesa contra l’ocupació alemanya, van fer que fossin camp de Mauthausen, quan els soldats nordamericans es van trobar deportats a camps de concentració nazis, repartits banderes republicanes espanyoles i les portes del camp obertes, entre Alemanya, Àustria i Polònia. D’aquests 10.000, amb una pancarta que els donava la benvinguda. Malauradament, la uns 2.000 eren catalans i d’aquests 1.800 van morir major part d’ells van morir en aquests camps i la resta no va poder en aquests camps. tornar a casa seva mai més, donat que el franquisme, qui havia estat aliat ideològic del nazisme, ho va fer del tot impossible.

La majoria dels deportats espanyols van ser reclosos en el temut camp de Mauthhausen (7.300), Dachau Almacellencs deportats a camps nazis (751) i Buchenwald (638). Altres van anar a parar als Recentment, arran d’un estudi dut a terme per la Universitat de de Ravensbrück (per a dones), Auswitz, Treblinka o Lleida, amb la Conxita Mir al capdavant, s’ha pogut documentar i Gusen. localitzar els almacellencs que van ser deportats a camps de concentració nazis.

Aparentment, Espanya no figurava entre els païssos que van participar en la segona Guerra Mundial i, per - Antonio Terré Vila, deportat a Mauthausen tant, no semblava lògica la deportació d’espanyols - Josep Claramunt Segura, deportat a Mauthausen als seus camps de concentració. Se sap, no obstant, - Joan Ruestes Camí, deportat a Gusen que van ser tancats en els camps d’extermini per la - Antonio Ruestes Camí, deportat a Gusen seva condició de republicans i perquè Espanya no els va reclamar en considerar-los apàtrides per part dels Membres del Grup de Recuperació de la Memòria Històrica d’Alpolítics feixistes espanyols de l’època. Fins que no es macelles estan cercant informació al voltant d’aquests malaurats van trobar els testimonis dels supervivents catalans herois, sovint oblidats i reclament bastir un espai memorialístic per que van estar internats en aquests camps no es va recordar-los. saber d’aquest nombrós grup d’exiliats republicans espanyols que van patir l’horror de l’Holocaust.

En finalitzar la Guerra Civil espanyola, l’any 1939, molts militants republicans van haver de fugir per no ser empresonats o afusellats per les tropes franquistes. Aquesta fugida es veu encara més agreujada quan el 27 de febrer de 1939 França i Anglaterra reconeixen el Govern de Burgos en mans dels sublevats.

Molts dels qui van aconseguir travessar la frontera cap a França, en comptes de trobar refugi el que van trobar va ser deportacions massives a camps de concentració francesos i molts d’ells encara van anar a parar a camps de concentració nazis. Cap a 1943, aprofitant

Entrada principal al Camp de Concentració de Gusen 5

Almacelles, Vila Florida de Catalunya amb 4 Flors d’Honor

Almacelles ja va guanyar aquest guardó en les edicions de 2014, on va aconseguir la categoria de dues flors d’honor, en la de 2015 i 2016, fou guardonada amb tres flors, i en la de 2017 fou el primer cop que se li va concedir el premi de quatre Flors d’Honor. Sigui com sigui, Almacelles continua essent una de les poques poblacions de l’interior de Catalunya que revalida any rere any aquest guardó.

El dia 5 d’octubre, va tenir lloc a Vila-seca la designació de les Viles Florides de Catalunya 2018. Almacelles, una de les viles participants, es va dur el guardó com a Vila Florida, amb 4 Flors d’Honor; fet que la converteix en un dels referents de població que més ha destacat pel nombre de zones verdes, bellesa de les zones enjardinades i transformació urbana en llocs d’esbarjo i gaudi voltats de natura. Val a dir que el reconeixement d’enguany fa que Almacelles sigui una de les poblacions més ben classificades i amb major nombre de distincions. En aquest sentit, cal dir que de les 130 poblacions que es van presentar, 19 eren de poblacion de les Terres de Lleida i només 12 del total van ser guardonades amb les quatre Flors d’Honor.

Cal esmentar que el proppassat mes de maig, experts participants en el Jurat de Viles Florides de Catalunya, van examinat tots els racons i zones verdes del municipi d’Almacelles, per veure de primera mà les places, parcs i espais florals existents i determinar si la vila és mereixedora d’algun dels guardons que certifiquen l’interès de la vila per transformar alguns dels seus racons, mostrar la riquesa natural i paisatgística dels seus principals punts d’interès, i que alhora sigui un reclam turístic per als visitants. Pel que fa a Almacelles es van seleccionar diferents espais emblemàtics com ara el Parc del Vilot, el Parc d’Europa, el Centre Històric, el Parc de l’Aigua, les Rambles, l’entorn del Tossal de les Santes Creus i el recinte de les Piscines Municipals. Enguany, es va valorar de manera molt positiva alguns nous espais verds com l’entorn del Parc del Vilot que volta el jaciment arqueològic, ja que segueix els paràmetres d’un espai verd sostenible mediambientalment i amb vegetació autòctona que permet un manteniment mínim i una despesa en aigua molt menor. També es va valorar especialment l’enjardinament previst i projectat en zones clau com la Ronda de Mariano Gomà o la plaça-rotonda del Canal d’Aragó i Catalunya.

Viles Florides és una proposta de la CHOC (Confederació d’Horticultura Ornamental de Catalunya) que distingeix aquelles iniciatives de l’àmbit públic i privat on la flor i la planta ornamental són protagonistes. La filosofia d’aquest concurs a nivell de Catalunya pretèn donar a entendre que una vila florida és més sostenible, millora la qualitat de vida dels seus ciutadans, té una millor imatge externa i és més ambiciosa econòmicament.

Aquest guardó té una validesa per un any i cal renovar-lo, si s’escau, o intentar millorar per treure la categoria màxima de cinc flors.

Entrega dels premis del quart concurs de guarniment de balcons i jardins Amb la finalitat de donar sortida a totes aquelles iniciatives encaminades a la consolidació de la nostra vila com un referent pel que fa a les zones verdes i enjardinades; s’ha dut a terme la quarta edició del concurs de guarniment de balcons i finestres amb plantes i elements florals d’Almacelles.

El Jurat, format per tècnics mediambientals, forestals i experts en jardineria i paisatge, volien posar de relleu, amb aquest concurs organitzat per l’Ajuntament d’Almacelles, els elements florals de balcons, jardins i finestres de la població. Finalment, tres persones han estat les guanyadores de la present edició representant dos balcons i un jardí. En aquest cas, han estat dos balcons, un del carrer del Carme –que s’ha fet amb el primer premi– i un altre de la travessia de Ventafarines –amb el segon–; i el jardí d’una casa del carrer del Batlle Anastasi, al barri de la Verge de l’Olivar, que ha resultat el guanyador com el més ben guarnit amb flors de la població.

1r premi millor balcó

El premi aconseguit ha estat de dos vals de 50 euros i un de 30 euros per a la compra de material relacionat amb la jardineria, siguin plantes, flors adobs, llavors, eines o siguin llibres i publicacions relacionades amb aquest món en establiments de la vila, afavorint al mateix temps el comerç local.

2n premi millor balcó

1r premi millor jardí

Presentació del llibre de Montse Gort El 3 d’octubre va tenir lloc a l’Auditori del Centre Cultural, la presentació del llibre Del pretèrit imperfecte al futur simple, amb la presència de la seva autora Montse Gort. Artista plàstica i poeta que cultiva amb enginy i talent des del poema objecte al sonet rigorós. És filla de l’escultor Jaume Gort i germana del dibuixant Jordi Gort. Des de l'any 1992 forma part del grup fundador del taller de gravat Rhinocerus a Barcelona, on bàsicament fa gravats i poemes objecte. Des de l’any 1999 el grup Túrnez & Sesé música i edita algun dels seus poemes en els discs Sol blanc i Romanços i Estampes del XXI.

Jornades eeuropees de Patrimoni El cap de setmana del 13 i 14 d’octubre, a l’igual que en moltes viles i ciutats de Catalunya, es varen celebrar les Jornades Europees sobre Patrimoni. Una iniciativa que pretèn atansar al públic en general tots aquells recursos patrimonials que ens envolten. En aquest cas, Almacelles hi va estar present el diumenge 14 d’octubre pel matí, amb unes visites guiades al jaciment de l’antiga vila medieval d’Almacelles al Parc del Vilot. Unes vint-i-cinc persones arribades de la mateixa vila i de Lleida van ser testimonis de primera mà de les explicacions del jaciment que va impartir la directora de Patrimoni de l’Ajuntament, na Montse Gené.

6

7

L'Almacellenc Rogelio Pàmpols

Futures ampliacions del Cementiri

El 12 d’octubre, l’Ajuntament d’Almacelles representat per la regidora de Cultura Lluïsa Granero i la Presidenta del Patronat d’Esports i alhora regidora d’Esports Montse Noró, van voler reconèixer la trajectòria esportiva del Sr. Rogelio Pàmpols Morer, nascut a Almacelles el 6 de maig de 1936. Fou un famós futbolista qui durant la temporada 1959-60 va debutar en la primera divisió amb el seu fitxatge pel Reial Saragossa. Durant la temporada 196263 va fitxar pel Deportivo de la Corunya a Primera Divisió, jugant-hi en primera i en segona fins a la temporada 19641965. A la temporada 1965-66 va signar pel CE Europa de Barcelona, on van romandre tres campanyes. Tot i que actualment resideix fora de la vila, se’l va voler homenatjar, amb l’entrega d’una menció especial, per la feina feta, els èxits aconseguits i per portar Almacelles arreu on va jugar.

Durant el mes d’octubre es van iniciar els treballs d’esplanació i de construcció d’un mur de contenció, que servirà per a l’anivellament del sector conegut com a Montsec de Rúbies del Cementiri Municipal d’Almacelles. En aquest cas, es tracta d’un sector en la banda sud, on es preveu projectar les futures ampliacions amb nous mòduls de nínxols. Aquests treballs consistiren en garantir l’estabilitat dels murs exteriors existents, que daten dels anys seixanta del segle passat, així com l’assentament del terreny, l’arranjament de tot aquest sector i la construcció d’un mur de contenció de 26 metres de llarg per 6 d’ample que possibilitarà la construcció de nous mòduls en aquesta ala del Cementiri quan es cregui adient. La inversió d’aquesta actuació ronda els 6.000 euros.

Vials propietat del Ministeri de Fomento El dia 16 d’octubre, l’alcalde de la població va mantenir una reunió amb tècnics del Ministeri de Foment, així com amb el principal responsable de la Demarcació de Carreteres de l’Estat a la província de Lleida, Sr. Juan Antonio Romero; en el qual se li exposà la problemàtica dels camins i vials de servei propietat del Ministeri de Foment, i que es van projectar en el moment de construir-se l’actual autovia A-22 al seu pas pel terme d’Almacelles, a fi de donar servei a grans camins que resultaven tallats al pas d’aquesta autovia pel bell mig d’alguns d’ells. De fet, són uns deu Km de camins i vials que es troben en molt males condicions. En aquesta reunió s’hi van plantejar diferents solucions que van anar des del possible traspàs de la propietat d’aquests vials, fins a diferents tipus d’arranjaments i pavimentacions d’alguns d’aquests camins, depenent del trànsit que suporten diàriament.

Trobada sardanista El proppassat 20 d’octubre, la Institució de l’Obra del Ballet Popular organitzà la Trobada Sardanista a Montserrat, que enguany arribava a la seva 67a edició. L’acte s’inicià amb una Missa Conventual i el seu ofertori, i una ballada de sardanes amb l’Escola de Cobla Palafolls a la

Mostra de Ruben Aranda

Armando Vidal

El mes d’octubre es va estrenar a la Sala d’Exposicions del centre Cultural una interessant mostra dels treballs escultòrics de l’artista lleidatà Ruben Aranda. Aquest escultor és molt versàtil en la realització de la seva obra, ja que treballa amb diferents materials: polimers, formigó, ferro… I té en les seves obres la capacitat de sorprendre a l’espectador: grans volums, textures curioses, formes imprevistes i els relleus que formen les arrugues que surten de quadres i peces diverses.

El 16 d’octubre, de mans de l’alcalde de la vila en Josep Ibarz i de la regidora d’Esports, na Montse Noró, van fer-li entrega a l’esportista Armando Vidal, el títol de menció especial Melcior de Guàrdia per la seva trajectòria esportiva durant aquest 2018. Ni més ni menys que tres premis en BTT de la categoria màster 60 que el converteixen en un dels esportistes més guardonats en aquest esport de tot l’Estat: campió d’Europa en ultramarató (més de 120 Km de recorregut), campió del món en BTT, que es va disputar a les pistes d’esquí de Pal, a Andorra, i campió d’Espanya en la modalitat Raylli (circuit tancat de 4 a 6 Km de longitud), que va tenir lloc al municipi madrileny de Navalzorzal. Tota una proesa.

Cursa RAC1 8

Un grup de quinze corredors del grup Runner’s Team del Gimnàs Pac-Dom d’Almacelles, van voler estar presents i participar en la popular Cursa RAC1, que enguany se celebrà el dia 21 d’octubre a Lleida i que és coneguda per ser una de les més multitudinàries del país en el seu recorregut de 5 Km. Molts ànims a tots i totes i a continuar fent esport!

plaça del Monestir. També es continuà amb la tradició de visitar el mur de Pep Ventura, on les entitats sardanistes representades fan la seva ofrena. En aquest sentit, cal esmentar la presència d’una seixantena d’almacellencs i almacellenques amants de la sardana que hi van voler estar presents en aquest acte tan entranyable.

Almacelles, Vila Florida també en Tots Sants

Amb motiu dels dies de Tots Sants, l’Ajuntament d’Almacelles va condicionar un seguit de parterres amb flors de temporada en els accessos principals del Cementiri Municipal, i posar –així– de relleu un dels equipaments més visitats en aquells dies que la gent va a recordar als seus éssers estimats que ja no estan entre nosaltres. Almacelles demostra així, ser un referent de Vila Florida al llarg de tot l’any.

9

D

O

S

S

I

E

R

Història de les postals històriques d’Almacelles

Arran de l’enviament enguany del calendari per al 2019 per part de l’Ajuntament d’Almacelles, en el què es reprodueixen un recull de les postals històriques amb què compta l’Arxiu Històric Municipal, han estat moltes les persones interessades en conèixer una mica més aquest fons i l’origen d’aquest ric i valuós patrimoni gràfic.

Precedents de les targetes postals

La targeta postal neix el segle XIX, concretament als inicis dels 70, amb la voluntat de facilitar la comunicació escrita.

Els estats crearen un targetó amb un segell imprès per una cara en la qual hi havia un espai molt gran per a escriure-hi l’adreça del destinatari, talment com si fos el sobre d’una carta, i per l’altra cara, era un espai lliure per a poder-hi escriure la missiva desitjada. Malgrat que transgredia la llei que protegia la inviolabilitat del correu les millores que representà per a l’usuari no solament en l’aspecte econòmic sinó per la facilitat i millora del servei de correus amb una competència claríssima vers la carta normal l’èxit popular fou immediat. Paral·lelament a aquestes targetes postals oficials es crearen per a particulars unes de similars lògicament sense segell. A Barcelona la primera coneguda és l’editada per l’editor Àlvar Verdaguer, per a subscriptors de la Biblioteca Catalana, amb data de 1872.

Les primeres targes postals d’Espanya conegudes, són editades l’1 de novembre de 1892 per Hauser y Menet (dos editors suïssos establerts a Madrid dos anys abans). Les seves primeres targes postals són les conegudes com a Gruss o Auss (Records de... o Salutacions de...). Poden trobar-se postals més antigues però són les anomenades entero-postals, és a dir, amb el franqueig imprès i que no entrarien dins del concepte que entenem per la típica tarja postal. Així mateix, les primeres postals de Catalunya són editades al 1893 per Hauser y Menet i mostren el Monument a Colón i Records de Barcelona.

Aquestes primitives targetes postals anaren evolucionant fins al gran salt que representà la creació de targetes postals commemoratives al començament de la dècada dels 90 del segle XIX amb textos i llegendes al·lusives i fins i tot imatges. Els particulars que ja havien creat per a

Botiga de venda de postals a Barcelona de Lucien Roisin 10

ús propi unes targetes postals més o menys rudimentàries uns deu anys abans s’inspiraren en els entero-postals commemoratius oficials i llançaren al mercat targetes postals il·lustrades majoritàriament de caire turístic: exposicions, balnearis, festes, etc. La targeta postal arribà a finals de segle XIX a la seva majoria d’edat. Cada població més o menys important tenia les seves postals reproduint els racons més turístics. Els artistes gràfics més representattius de l’època també col·laboraren amb les creacions més reeixides. El 1901 podríem dir que és l’any “0” de les postals a casa nostra i s’instaura per primer cop la Sociedad Cartófila Española a Barcelona, sota la presidència del fotògraf i editor Lluís Bartrina, el veritable pioner de la carta postal a Catalunya, i qui marca una mica les bases i els paràmetres sota els quals s’editaran a partir d’aleshores totes les postals que s’emetran a Catalunya i a la resta de l’Estat.

Quan, com i qui edita les primeres postals d’Almacelles Fetes les consultes i investigacions oportunes als estudiosos del Cercle Cartòfil de Catalunya i a l’estudiós Feliu Izard sobre la primera sèrie o col·lecció de postals de la nostra vila, se’n dedueix que, en un primer moment i per les dades que es desprenen del format, color, textura, tipografia dels títols i altres detalls que apareixen en aquestes postals, podríem datar-les entre els anys 1907 i 1908 aproximadament.

En aquells anys, únicament podríem estar parlant de dos possibles fotògrafs o empreses relacionades amb el ram de l’estamperia, com s’anomenaven en aquella època, que podien haver editat postals d’un abast com podia ser el de la sèrie d’Almacelles.

Àngel Toldrà Viazo

Alguns enginys que empraven els fotògrafs de paisatges per fer fotos en alçada a principis de segle XX

D’una banda, i sembla la més pausible, és que fos un encàrrec a un fotògraf anònim per part de l’empresari Àngel Toldrà Viazo (1867-1956). No va ser mai fotògraf, però sí es va fer càrrec d’un negoci d’edició de postals que hi havia al carrer Canuda de Barcelona a partir de 1903. Aviat va veure que el negoci de la targeta postal vivia un autèntic “boom” a tota Europa i Barcelona no era una excepció. Toldrà va començar a centrar-se en les activitats postaleres en el moment que Lluís Bartrina, l’editor i fotògraf pioner a Barcelona va deixar d’editar postals amb la tècnica de la fototípia per dedicar-se a la tècnica del Bromur. Toldrà començaria a editar les seves primeres sèries de postals a partir de 1905 i s’allargarien fins el 1930.

En el cas de les postals de la primera sèrie d’Almacelles, únicament hi ha en el revers la inscripció Edición Llastarry.

Sembla ser que és el nom dels tallers on es van imprimir que, sovint, no coincidia amb els de l’editor per motius d’espai o de volum de feina, eren propietat d’un tal J. Llastarry de Barcelona. Tot i això, l’encarregat de la distribució es feia a través del mateix editor Àngel Toldrà Viazo.

Àngel Toldrà i Viazo

Se sap que les primeres sèries de postals estaven centrades en la ciutat de Barcelona, però que cap al 1906 ja comença a haver-ne d’altres poblacions. Àngel Toldrà tenia diferents fotògrafs contractats als què se’ls assignava diferents itineraris per una o vàries comarques. Si ens fixem en la numeració de l’índex de postals que va fer en aquelles dates, endevinarem l’itinerari fotogràfic que s’iniciava a Barcelona i s’estenia cap a diferents indrets de la geografia catalana. Els fotògrafs enviats per Toldrà anirien fent clixés poble a poble, dia a dia, durant una o dues setmanes i mentrestant els clixés preparats farien el viatge invers cap a la impremta de Barcelona via ferrocarril. Normalment el fotògraf resta anònim i només s’indica l’editor/impressor. Hem de tenir en compte que la majoria de postals de la sèrie general van reeixir gràcies a la iniciativa empresarial de Toldrà. En d’altres, la iniciativa deuria ser local. Enviant a Barcelona els clixés fotogràfics ja fets o bé demanant l’anada d’un fotògraf a un poble per retratar les vistes. L’èxit fou tan brutal que en tan sols sis anys, l’empresa de postals d’Àngel Toldrà havia fet 4.577 postals de tota Catalunya. Una altra de les dades de què disposem és que Àngel Toldrà disposava dels serveis de la Llibreria Güell de Tàrrega –entenem que hi podia comptar algun fotògraf– pels seus treballs més allunyats de Barcelona i que cobrissin l’àrea de Ponent.

Per les dades aportades i pel fet d’haver-se imprés aquesta col·lecció tan extensa per una població tan allunyada i petita per a l’època, sense cap mena d’atractiu turístic i lluny de les principals vies de comunicació, es desprèn que fou feta –segurament– a petició de molts treballadors foranis que treballaven i vivien en aquesta zona amb motiu de les obres de construcció del Canal d’Aragó i Catalunya.

Això també es podria aplicar perquè tenim notícies de col· leccions molt similars de poblacions veïnes com Binèfar, Tamarit de Llitera i Montsó, que també es podrien datar en aquest mateix interval de temps. Moltes d’aquestes s’han trobat escrites per enginyers, treballadors i peons d’aquesta obra que es trobaven treballant aquí, lluny del seu poble o ciutat natal, on vivia la resta de la família. Un dels llocs habituals de distribució i venda d’aquestes postals eren a les mateixes estacions de ferrocarril.

Aquesta primera sèrie estava formada per 10 postals, editada en forma d’acordió amb troquelat per poder separar fàcilment les postals i amb unes mides de 9 x 14 cm cadascuna. Són en blanc i negre i figuren: 1.- Plaça de la Vila i església 2.- Porxos i edifici consistorial 3.- Mas del Lleó 4.- Carrer Major 5.- Bòbila Palau 6.- Plaça Fortuny 7.- Entrada est d’Almacelles 8.- Carrer de les Barraques 9.- Carrer de Sant Isidre 10.- Bassa Dolenta

11

Anunci del fotògraf i editor postaler Àngel Toldrà Viazo que es reprodueix. Al cap d’uns dies venien novament a la població i es repartien entre els interessats, abonant la resta de l’import compromés. Les vistes d’aquesta sèrie que s’han pogut localitzar són les següents: 1.- Vista d’Almacelles des del Camí Vell de Sucs 3.- Vista d’Almacelles des del Camí Vell de Sucs amb pagesos en primer terme 4.- Plaça de la Vila i església parroquial 5.- Plaça Fortuny 7.- Carrer Major 8.- Parada de cavalls sementals de Jaume Justribó a la Clamor 9.- Escola de noies de la Plaça de l’Ensenyança 10.- Escola de nois Jordi Boix Lucien Roisin Besnard

Col·lecció de les postals històriques d'Almacelles de 1908

Lucien Roisin Besnard

Altres col·leccions de postals històriques

Una altra de les possibilitats, seria que aquesta sèrie de postals provingués de l’altre gran fotògraf i editor de targetes: el francès establert a Barcelona, en Lucien Roisin, que va veure en aquest puixant negoci una de les seves grans sortides professionals. En Lucien Roisin Besnard (París 1884-Barcelona 1943) va iniciar-se en el món de la fotografia al barri parisenc de Montmartre. Íntim amic dels germans Lumière va ser a ells a qui va comprar el primer aparell fotogràfic amb el que va provar fortuna a Barcelona com a fotògraf professional. No se sap ben bé quan es va instal·lar a la capital catalana, però sí que es té constància que el seu primer domicili conegut estava al Passeig de Sant Joan i que, posteriorment, es va traslladar a la Rambla de Santa Mònica on fundà La Casa de la Postal, que regentava un nebot seu mentre ell anava a munt a avall pels pobles de Catalunya fent sèries de postals i comprant clixés de vistes diverses a fotògrafs de la zona.

A part d’aquesta primera col·lecció de postals sobre Almacelles, no serà fins entrada la dècada dels anys vint del segle passat, que apareixen altres sèries d’imatges de la nostra vila. De vegades de forma individual, i d’altres en forma de noves col·leccions numerades.

Les primeres col·leccions de Roisin estan datades el 1910 i un dels elements que fan sospitar que les d’Almacelles podrien venir d’ell o del seu taller, és que era el fotògraf que va popularitzar el bloc de postals en forma d’acordió, tal com es va concebre el joc de la nostra vila. En aquest cas, la datació de les postals haurien de situar-se uns anys més tard, entre 1910 i 1912 aproximadament.

12

En Lucien Roisin, a l’igual que Toldrà, també optava pel seu vessant d’editor de postals a partir de fotografies d’altres fotògrafs que treballaven per a ell. A vegades comprava els clixés a autors que treballaven de fotògrafs en una determinada zona geogràfica i, d’aquesta manera, podia cobrir la gran demanda de postals que hi havia en aquells anys.

Encara que no es pot comprovar la identitat d’aquests fotògrafs a sou, encara es detallen aquest tipus de postals (com les del cas d’Almacelles) com a postals Roisin.

En aquest sentit, hem trobat ja algunes imatges d’Almacelles en forma de tarja postal, fetes de manera unitària i sense que siguin seriades ni numerades. En l’arxiu històric municipal, n’hem trobat de ben curioses. De fet, n’hi ha alguna de la Plaça Fortuny –aleshores Plaça Nova- i de l’entrada sud d’Almacelles des del Camí Vell de Sucs, que podríem datar-les entre 1915 i 1920 aproximadament, i que tenen com a única referència un tal P. Pujol Casademont de Barcelona. Altres, la gran majoria d’aquestes postals, venien per encàrrec de la coneguda Fotografia Moderna d’Almacelles, amb imatges curioses de festes de la població, d’escolars i de racons de la vila i que les dataríem entre 1917 i 1925.

Hauríem d’esperar fins el 1929 en què s’editaria una nova sèrie de postals sobre Almacelles, també amb 10 vistes numerades, que tindrien com a principal característica la bona qualitat del paper, un marc en blanc que volta la imatge i on es posa el número de sèrie que li correspon, el detall de la vista i el segell de la casa editora, en aquest cas Escudo Oriol. En aquest cas, es tractava d’una empresa editora que anava per les poblacions de tota Catalunya i feien postals, una mica a la carta de la gent que en volia. Per veu d’alguns testimonis que en conserven algunes d’aquesta sèrie, es demanava prèviament el compromís d’adquisició d’algunes d’elles amb l’avançament d’una senyal i paga i el compromís que la persona interessada sortiria en la postal. D’aquí que en moltes d’elles s’observa una gran nombre de persones formant part de la vista

El cas de Josep Maria Roda A més d’aquestes postals històriques que hem mencionat, i el seu indiscutible valor patrimonial gràfic, no podíem cloure aquest capítol sobre el llegat postal del nostre municipi, sense citar a un dels seus principals valedors com va ser el cas del fotògraf Josep Maria Roda, establert a la nostra vila als anys quaranta del segle passat i que, durant sis dècades, va deixar la seva petjada en generacions i generacions d’almacellencs posant imatge a tot allò que es movia o passava a la vila. No cal dir que, a banda de la fotografia tradicional de l’època (bodes, bateigs, comunions, documents oficials, etc), també va dedicar part de la seva obra a la tarja postal d’Almacelles.

Ell mateix prenia les vistes, ell mateix les editava i ell mateix les comercialitzava. Així, tenim postals d’Almacelles des del 1955 fins el 1970, tractant tots els racons i amb la novetat que, cap al 1968, hi afegeix la novetat del colorejat manual. Són desenes els motius que hi tenim i que es repeteixen en anys successius, fets que ens permeten obtenir una imatge precisa de l’evolució de l’Almacelles

El fotògraf Josep Maria Roda en una imatge dels anys cinquanta de totes aquelles dècades i dels canvis que s’anaven gestant a la vila.

Finalment, dins d’aquest repàs de les sèries de postals històriques, cal esmentar les dues darreres. Una, datada l’any 1970, de fotògraf desconegut –tot i que sembla indicar que fou contractat el mateix Josep Maria Roda per fer les preses d’ambdues sèries-, foren editades per Vista-Crom, amb paper satinat, en color i amb l’escut de la població que presidia cadascuna de les imatges. Constava d’una sèrie de quatre de diferents: Vista general, la Rambla de Catalunya, les Cases Barates i l’església parroquial. L’altra, més actual, fou editada per PAGSA, dins la col·lecció Perla i van veure la llum el 1975. Foren un total de set i cobrien des de les Piscines amb una de la piscina mitjana i una altra de la Font dels Cèrvols, dues vistes generals de la població, l’Hostal Roca, l’església parroquial i la plaça de la Vila, així com la Rambla de Catalunya i el monument al General Manso en primer terme. Tot un patrimoni a preservar i difondre.

Cap al 1968 van aparéixer les primeres postals d'Almacelles colorejades manualment 13

Activitats del El museu, un actiu per a la salut El museu forma part des de la tardor del 2018 del Projecte integrat del Pla Interdepartamental de Salut i del projecte COMSalut. Amb aquesta iniciativa el museu passa a convertir-se en un recurs que dóna salut i benestar a les persones. Això es tradueix en què els professionals del món de la salut disposen d’aquest recurs a l’hora de tractar els seus pacients. En formen part altres centres públics i privats, projectes de la vila i entitats diverses com la parròquia, l’Associació Cultural de la Dona o la Creu Roja.

Visita del conseller Puigneró El dilluns dia 26 de novembre el museu va rebre la visita del conseller de Polítiques Digitals i Administració Pública Jordi Puigneró. El conseller va visitar l’equipament cultural i va presentar el projecte Enxarxar el país. Una política social del segle XXI on hi va assistir públic interessat amb el desplegament de la fibra òptica al territori.

VI Congrés d’Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya

El dissabte dia 1 de desembre, el museu i l’ajuntament d’Almacelles van participar en el Congrés que es va celebrar a Lleida. Es va presentar el projecte de recuperació de patrimoni que l’ajuntament d’Almacelles va començar l’any 2003 i els resultats de les intervencions fetes al jaciment del Vilot.

Els visitants del museu

Durant el mes de novembre nens i nenes vinguts de diferents centres escolars van visitar la vila d’Almacelles, el Parc d’Europa, el jaciment arqueològic del Vilot i el museu.

Els alumnes de sisè de primària de l’escola Doctor Serés d’Alpicat van estar a la vila el dia 16 de novembre acompanyats pels alumnes de l’escola Antònia Simó i Arnó en el marc del projecte Apadrina un monument. El mateix dia els alumnes de quart de primària de l’escola Sant Jaume - Les Heures de Lleida visitaven el museu i l’antiga vila.

Els alumnes dels centres educatius locals no han estat un excepció donat que també han programat diferents visites.

Altres grups que han visitat el museu han estat els assistents a la Jornada jurídicoadministrativa de la Comunitat General de Regants del Canal d’Aragó i Catalunya o el Club Senior-farma del Col·legi de Farmacèutics de Lleida.

Arquitectures íntimes de Philippe Lavaill Films in situ

El museu es va convertir durant els mesos de tardor en un dels escenaris de la VII edició del certamen Films in Situ Short Film Festival promocionat per l’Ajuntament d’Almacelles. La raó va ser que en el guió havia de sortir el llibre exposat en la sala 3 de la Sala d’exposició permanent Oeuvres d’Architecture de Vicent Scamozzi. Alguns dels participants fins i tot varen vestir-se per a l’ocasió tot recreant l’època en què es va editar l’exemplar.

14

El dijous 13 de desembre el museu va presentar la mostra d’escultures de l’escultor català nascut a Perpinyà. Obres realitzades amb materials diversos com fang, estany, alumini, minerals, ferro, coure i altres.

La inauguració va anar a càrrec de la presidenta de la Diputació la Sra. Rosa Maria Perelló i del president de la Fundació del museu. L’acte es va amenitzar amb una performance de Jordi Brugueras i Claudia C. De Q. La mostra, que ocupa les dues sales polivalents del primer pis de l’edifici, compta també amb un audiovisual que atansa al visitant la trajectòria artística d’en Philippe Lavaill.

Entre les petites col·leccions exposades en destaca la que duu per nom Suite Dordal amb les obres creades per a l’ocasió: L’escala fosca del desig no té barana, El compàs, Homenatge a Bernini, i Equus travessant un paisatge preromànic.

15

Presentació de l’EFAC 2018-2019

Tallers de Nadal

El 20 d’octubre, durant la prèvia del partit contra la UE Sant Ildefons, l’EFAC Almacelles va celebrar la ja tradicional presentació de totes les plantilles que conformen el club. Tota una festa en la qual l’afició del conjunt del Segrià va poder conèixer a tots els futbolistes que conformen el futbol formatiu i amateur del club. En total, onze equips van passar per la gespa del Camp Municipal: Baby, Prebenjamí A i B,

Benjamí A i B, Aleví A, Infantil A, Cadet A, Juvenil A, Primer Equip i Veterans. Posteriorment, van prendre la paraula el president del club, Joan Bosch, i l’alcalde d’Almacelles, Josep Ibarz, qui va estar acompanyat per la Regidora d’Esports, Montse Noró. Tots van estar d’acord en la importància d’aquesta escola de referència al país en l’aprenentatge del futbol i en ser un dels equips punters de casa nostra.

11a. Pedalada Ecològica

Com ja ve essent habitual, el museu va organitzar durant el període nadalenc els tradicionals tallers adreçats als nens i nenes d’entre 4 i 12 anys. Va participar-hi un total de 36 nens i nenes. En aquesta edició van dibuixar, pintar, escriure els desitjos per al nou any, jugar al joc de les pistes a la sala i com a novetat van pintar amb tempera un Pare Noël gegant que en Joan Bosch va confeccionar per a l’ocasió.

El diumenge 28 d’octubre, tot coincidint amb la Setmana Europea de la Mobilitat Sostenible, va tenir lloc la Pedalada Ecològica d’Almacelles que enguany celebrava la seva onzena edició. Una trentena d’afeccionats a la bici de totes les edats i condicions van trobar-se a la plaça de les Llums per anar fent, des d’allà, fins a finalitzar el seu reccoregut a la plaça de la Vila, una ruta cicloturística en la què tots i totes els participants van ser informats dels racons i del patrimoni almacellenc més interessant per on passaven.

El museu va rebre durant el període nadalenc uns visitants molt especials: el Pare Noël, l’oficial palatí Camarlenc i els Reis Mags d’Orient.

Cristian Teringuer Canela L’almacellenc Cristian Teringuer Canela va quedar tercer classificat després del primer classificat, Juan Carlos Méndez; i del segon, Tony Anderson, en la cursa dels 5 Desert Marathons, celebrada al desert entre el 28 d’octubre i el 2 de novembre. El temps total de classificació fou de 17 hores 38 minuts. La Five Desert Marathons és una de les proves de running més dures i prestigioses del món, i exigeix una gran concentració i un estat físic i mental molt elevat per superar cadascuna de les cinc curses que es programen diàriament per les muntanyes i el desert de Merzouga, al Marroc, i amb un recorregut total de 178 Km.

Nova campanya de soteig de carrers

16

Arran de les pluges del proppassat mes d’octubre es va fer necessari endegar una nova campanya de soteig d’alguns vials del municipi, ja que el ferm es trobava en un estat deficient i s’evidenciaven alguns clots en trams de carrers molt concrets. Així, l’Ajuntament va preveure durant el mes de novembre el soteig d’alguns trams del carrer de Sucs i d’altres de la urbanització dels Aubacs, de la Rambla de Carles III, de l’Av. de Josep Mas i dels Esports i del carrer de Sant Antoni, entre d’altres.

17

Almacelles es prepara per un previsible creixement demogràfic Castanyada i Halloween

Del 31 d’octubre a l’1 de novembre, Almacelles va dur a terme les activitats pròpies de la Casatanyada, amb la incorporació d’elements nouvinguts d’uns anys ençà com és Halloween i tota la tradició anglosaxona que l’acompanya. Així, els més menuts van poder gaudir d’una tarda plena d’activitats a la Sala Polivalent, com van ser uns tallers d’elaboració de carbasses de Halloween, un altre de maquillatge per sortir ben terrorífics a cercar llaminadures per les cases, i el repartiment de coca dolça i xocolata per a tothom. La tarda va finalitzar amb una sessió de disco-mòbil i d’animació infantil a càrrec de Happydreams.

Més tard va tenir lloc a l’antiga Residència d’Avis, la 4a. edició del Horror Survival, un scape room terrorífic on van passar en tres hores prop de tres-centes persones.

El lloc, la decoració i la professionalitat dels actors (enguany van participar membres dels Diables d’Agramunt i Mollerussa), fan que –any rere any–, se superin en el seu esperit de ser el lloc més terrorífic de la comarca.

Per acabar, el Castanyada Festival a la Sala ARCA, amb l’actuació dels DJ’s Max i Aleix CF. En definitiva, una gran nit de Halloween per recordar.

Arran de la posada en funcionament de tres grans indústries càrniques del gegant italià Pini a Binèfar, Sant Esteve de Llitera i Albelda respectivament, es veu molt probable que l’atracció d’un gran nombre de treballadors que s’hauran d’establir en aquesta zona per poder abastir la ingent mà d’obra que serà necessària, escolleixin poder fer-ho a Almacelles, atesa la proximitat a l’enclavament de la indústria principal (a poc més de 14 Km per autovia), i la impossibilitat d’oferir habitatge en aquestes poblacions a curt termini per a tants treballadors.

Per tenir una idea, només l’escorxador industrial de Binèfar (ara en construcció) necessitarà en una primera fase uns 650 operaris però n’arribarà a tenir fins a 1.680 en el moment de màxima producció). L’altra gran indústria, també de la mateixa empresa, serà a Sant Esteve de Llitera, i també es tractarà d’un altre segon escorxador amb feina per a 100 treballadors en una primera fase. Per acabar, una tercera indústria, en aquest cas un assecador de pernils, es posarà en marxa a Albelda, i també crearà uns 80 llocs de treball. La previsió global és que siguin prop de 2.000 els contractes directes que oferirà l’empresa Pini, a més de tots els indirectes que es generin al voltant d’aquesta indústria càrnica que s’instal·larà a la Llitera.

Per aquest motiu, l’Ajuntament d’Almacelles, vol anticipar-se al més que probable increment de la demanda d’habitatge i de serveis que pot produir-se amb l’arribada de tanta mà d’obra en aquesta zona pròxima a aquestes indústries. En aquest sentit, ja s’ha demanat al Dep. de Salut i al Dep. d’Ensenyament que avaluïn les possibles reserves de més sòl per a equipaments de cara a possibles ampliacions dels existents o a la creació de nous, si l’increment de la població així ho demana. De fet, Almacelles ha mantingut un creixement demogràfic constant en els darrers vint anys; període en què la població almacellenca ha sofert un augment de 1.556 habitants; és a dir, una mitjana de 58 habitants per any i un increment d’un 22%.

A més de fer sabedores a les administracions d’aquestes necessitats, l’Ajuntament d’Almacelles també està treballant en la consecució i aprovació definitiva de diferents documents urbanístics que consolidin i ofereixin més sòl industrial, urbanitzable, d’equipaments i residencial; a fi i efecte d’estar preparats per absorvir tota la demanda que es pugués generar en els propers mesos.

Cal Quitèria al World Cheese Awards

Un nou impuls per als artesans del formatge de cabra d’Almacelles de Cal Quìteria, qui novament aquest mes de novembre van rebre un nou premi al WCA que enguany s’ha celebrat a Bergen-Noruega. El formatge curat amb llet crua ha estat premiat amb una medalla d’or i el Garrotxa amb una de plata. Amb aquestes ja són tretze les medalles aconseguides al Campionat Mundial de Formatges. L’esforç i la confiança demostrada pels seus clients, cada cop més nombrosos i exigents, els empenyen a seguir endavant i amb molt d’èxit. Moltíssimes felicitats!

Entren en servei les escalinates del carrer d’Orient Durant la primera setmana de novembre van entrar en servei les escalinates del carrer d’Orient d’Almacelles.

Aquesta escalinata culmina les obres de condicionament d’un tram del carrer d’Orient, prop del centre històric de la població, que permetrà un millor i més còmode accés al col·lectiu d’escolar que ha d’accedir per aquest punt a un dels accessos principals de l’Escola Antònia Simó i Arnó i del col·legi de la Plaça de l’Ensenyança. Amb aquesta obra s’ha condicionat un antic accés que es trobava en molt mal estat, així com s’ha millorat la seguretat dels vianants i la restitució de l’enllumenat i demés mobiliari urbà.

18

Així mateix, s’han suprimit les rampes que havia amb anterioritat atès que els estudis tècnics van preveure que la instal·lació de rampes en aquest tram de carrer no podien complir la normativa d’accessibilitat, fet pel qual no podien homologar-se ni ajustar-se a la normativa vigent. De fet, amb la longitud total màxima de rampes que permet la CTE, que és de 9 metres, la pendent que pertocaria per a aquest tipus de llargària seria d’un 6%. Utilitzant la pendent màxima que ens permet la CTE, que és d’un 10% i la longitud que pertoca per a aquesta pendent seria de rampes de 3 metres. En cap de les dues opcions estudiades es podia salvar el desnivell de 2,50 m. que hi ha entre la rasant del

Travessia de Sant Roc carrer de Sant Antoni i el de la Bassa del Molí. Per aquest motiu, es va decidir que l’accessibilitat per persones amb mobilitat reduïda es realitzés a través de l’itinerari alternatiu, que passa per emprar la travessia del Tonyo a poc més de 10 m. d’aquest accés amb escales, peatonalitzat i amb pendent més suau.

Aquesta és la primera fase que ha de completar-se amb un nou tram que accedirà fins al camí de ronda del Tossal de les Santes Creus i, des d’allí, als accessos que duen fins a l’Escola Antònia Simó i Arnó.

Almacelles compta des de principis del mes de novembre amb un tram urbanitzat més en la seva xarxa de carrers del centre històric del segle XIX. Es tracta de la travessia del carrer de Sant Roc, una obra llargament esperada pels veïns de tota aquesta zona, ja que feia dècades que no es feia cap mena d’intervenció en aquest vial. En aquest cas, a l’igual que en un tram del carrer de Sant Roc que es va urbanitzar el proppassat estiu, s’ha substituït completament la xarxa de serveis d’aigua, gas i clavegueram, i s’ha procedit a la pavimentació de calçada i voreres amb el sistema de formigó imprès. Aquesta intervenció ha suposat una despesa de 53.000 euros, dels quals 30.000 euros han estat subvencionats per la Diputació de Lleida i la resta ha estat finançat per fons del propi Ajuntament, sense cap càrrega pels veïns del carrer.

19

Millores de drenatge i d’accessibilitat a l’Escola Antònia Simó i Arnó Tres són les grans millores que s’estan efectuant a l’entorn de l’Escola Antònia Simó d’Almacelles. D’una banda, es procedirà en breu a la urbanització amb aplicació d’aglomerat al llarg de tota la Ronda de Mariano Gomà que volta el tossal de les Santes Creus pel nord. Així mateix també es procedirà a la instal·lació de nou enllumenat, mobiliari urbà i la plantació d’arbres. Aquesta actuació suposarà una inversió aproximada de 43.000 euros i permetrà culminar un anell verd i viari al voltant de la totalitat del turó.

D’altra banda, també es procedirà a la urbanització del tram final del vial que dóna accés al centre escolar i que es troba situat dalt el cim del Tossal de les Santes Creus.

Aquest arranjament també comportarà la creació d’una rotonda per a la millor mobilitat dels conductors que s’atansen fins aquest punt, la construcció d’una vorera per garantir la seguretat d’escolars i vianants, així com l’habilitació d’un mirador en l’extrem oest del turó que permeti una millor contemplació dels Pirineus i de tota la vall que s’albira des d’aquest punt, el més alt del nucli urbà d’Almacelles.

De les tres actuacions programades, la que s’ha iniciat en primer lloc és la construcció d’un canal de drenatge d’ai-

VII edició dels Premis FILMS IN SITU de Curtmetratges 2018

gües pluvials del centre escolar, que ha d’ajudar a desguassar totes les aigües sobreres que s’acumulen en aquest sector del tossal i que seran reconduïdes fins al col·lector general que les condueix fins a la quota més baixa del turó i a la xarxa general. Aquesta actuació és vital, ja que el fet de no fer desguassos ni drenatges comportava la filtració constant de les aigües serra endins i el perill que aquestes escorrenties puguessin provocar esllevissades o caigudes de pedres als vials que es troben al peu del mateix turó.

La setena edició del festival de curtmetratges Films in Situ s'ha ampliat i s'ha dividit en dues parts. La primera se celebrà el dissabte 11 de novembre. El jurat d'enguany el van formar: - Albert Balada: doctorat en història del pensament i de les idees i amb una gran experiència i recorregut com a crític d'art.

- Iolanda Godia: professora de la Universitat de Lleida en el grau de comunicació, en fotografia i periodisme.

- Sonia Garcia: periodista, directora y guionista de documentals y crítica de cinema.

La seva tasca no ha estat fàcil doncs tots els curtmetratges presentats tenien un alt nivell. Els guanyadors han estat: CATEGORIA INFANTIL 1r. Premi: "Rewind" de Marta Torres, Abril Massot, Abril Farrús i Emma Moglan

Un nou curs de l’ADEUDAL El proppassat mes d’octubre va tenir lloc la presentació del nou curs de l’Aula d’Extensió Universitària d’Almacelles 2018-2019 (ADEUDAL). Uns 150 associats a aquesta aula van assistir a l’Auditori del Centre Cultural, on es va donar compte dels cursos, xerrades i activitats previstes per al present curs. Va presidir l’acte el coordinador de les Aules Univesitàries de Lleida Sr. Màrius Bernadó.

CATEGORIA ADOLESCENT 1r premi: "Walls of Arts" de Ferran Castells 2n Premi: "Gràcies" de Maria Cruz Pascual, Laia Castellarnau Pascual i Carla Morea Abella 3r Premi: "Olivia" de Núria Gràcia Pelegrí, Eva Fernández Ribelles, Joana Pelegrí Palacios, Sara Figueras López, Grettel Maceo Tamayo i Suhaila Tahiri .

CATEGORIA ADULTS 1r Premi: "Si demà..." de Sara Bisart 2n Premi: "La dotzena campanada" de Laura Daurell, Marc Cruz, Eduard Morell, Xavier Nadal i David Morea.

Negociant la nova Biblioteca Municipal El proppassat 15 de novembre, l’alcalde de la població Sr. Josep Ibarz va tenir una reunió de treball amb la consellera de Cultura, Sra. Laura Borràs; a fi d’estudiar les diferents vies i possibilitats per tal de poder finançar la futura Biblioteca Municipal d’Almacelles i que estigui lligada a la Xarxa de Biblioteques de Catalunya. Ara per ara, Almacelles no compta amb aquest equipament donat que l’espai destinat al Centre Cultural a la consulta de llibres i altres suports d’imatge i so no reuneix les mides ni paràmetres establerts legalment per a poder acollir-se a la Xarxa Pública de Biblioteques de Catalunya.

Un nou premi per a la Cervesa Lo Vilot d’Almacelles

20

2n Premi:"Anec" de Jordi Tomàs Canela, Marc Rodríguez Comella, Arnau Rodríguez Comella, Roger Samper Pérez i Dídac Arnó Pascual.

3r. Premi: "Failman. Heroe de Saldo" de Alejandro Izquierdo, Erik Moreno, Dani Martínez, Josan Pérez i Iván Méndez.

L'empresa Farm Brewery Lo Vilot, d'Almacelles, ha estat la guanyadora de la segona edició del Premi Emprenedoria Quintanes-BBVA de l'entorn rural. El guardó està dotat amb 15.000 euros i té per objectiu principal fomentar els valors de l'emprenedoria per a les empreses del món rural en els sectors agro-ramader, forestal i de la jardineria. Està convocat per l'Escola EFA Quintanes, la Fundació Antiga Caixa Manlleu, BBVA CX i Casa Tarradellas. L'empresa almacellenca elabora la primera cervesa ecològica produïda amb ingredients fets a Catalunya i que portarà el distintiu Venta de Proximitat. El jurat l'ha premiat "per ser pioners en conreus dels seus propis ingredients i per la seva capacitat d'investigació" ja que treballen amb la Universitat Rovira i Virgili per aïllar els propis llevats autòctons. A més, l'activitat presentada és una de les primeres iniciatives d'aquest tipus arreu de la península.

Millora del carrer de les Barraques

Durant el mes de novembre es va procedir a iniciar els treballs de millora del carrer de les Barraques. D’una banda, es van substituir tots els serveis de clavagueram, xarxa d’aigua potable i xarxa de pluvials. A més, toca refer –d’acord amb la normativa vigent– les noves voreres del carrer de les Barraques. El nou col·lector de pluvials tindrà també capacitat per recollir les aigües de pluja de la plaça del 2 de Març, del carrer de Sant Antoni i part del carrer de l’Estació. Aquest connectarà amb el gran col·lector que ja es va construir fa uns mesos al carrer Major, davant per davant del Centre Cultural.

21

Castanyada de l'Assoc. de Jubilats Tal com mana la tradició, a tocar de la festivitat de Tots Sants, l’Associació de Jubilats d’Almacelles va celebrar el dia 3 de novembre la seva esperada Festa de la Castanyada. Així, més de 300 socis i sòcies, familiars i amics, es van retrobar a la Sala Polivalent, on van fer un berenar-sopar d’allò més complert i van cloure la festa amb música i sorteigs de lots donats per empreses i entitats de la població.

Nova Jam Session El Col·lectiu Partitura Poètica continua amb les seves Jam Sessions un cop al mes, i continua afegint més ingredients artístics, com ara la participació del Taller de Creació Literària d’Almacelles o alguns elements de la màgia i de l’il·lusionisme. Cada cop són més les persones que hi acudeixen a veure i gaudir d’aquestes sessions que tenen lloc de manera periòdica a la cafereria del Centre Cultural d’Almacelles.

Nou aparcament al centre de la vila

El 24 de novembre va tenir lloc al pavelló poliesportiu la presentació oficial de tots els jugadors que conformen el Club de Futbol Sala d’Almacelles. Un total de 70 jugadors, classificats en sis categories van rebre l’escalf d’un públic entregat i dels seus entrenadors.

Cal Sargaire ja està present a Barcelona

“Un quilòmetre d’asfalt et connecta amb un altre municipi, però un quilòmetre de fibra òptica et connecta al món”, el conseller Puigneró va explicar així la importància d'enxarxar el país. Puigneró va assegurar que “és una molt bona notícia per a Almacelles i per al Segrià poder anunciar que properament la xarxa de fibra òptica de la Generalitat arribarà a aquest municipi”, i ha continuat dient que “serà un moment de noves oportunitats per als seus ciutadans, polígons i per al municipi i ajuntament en si”. Puigneró va fer èmfasi en la idea que enxarxar el país “és una de les polítiques socials més importants del segle XXI”, i ha continuat afirmant que “estar connectats, disposar d’un bon accés a Internet és fonamental per poder treballar, poder comunicar-nos i que les empreses puguin desenvolupar-se”.

En aquest espai, a més de la part destinada a aparcament, també es contempla la instal·lació d’un seguit de rampes i accessos al centre escolar, un entorn enjardinat i una àrea d’esbarjo infantil.

Violència de gènere

22

Va haver partits d’exhibició i de competició, així com el sorteig de tres paneres i la presentació d’una revista informativa del club. Desitgem força èxits i una trajectòria plena de triomfs i de bon joc!

L’empresa càrnica almacellenca Cal Sargaire, coneguda per la venda de carn de vedella d’elaboració i criança pròpia s’expandeix per tota Catalunya. Si fa uns mesos parlàvem de la nova botiga oberta a Reus, a més de les dues de Lleida ciutat i la d’Almacelles, ara s’hi ha afegit una parada en el Mercat de Sant Gervasi a Barcelona. I aquí no para la cosa, ja que s’està treballant en l’obertura d’un nou establiment a Andorra, en règim de franquícia. Moltes felicitats i endavant!

El proppassat 22 de novembre es va formalitzar davant notari, l’adquisició per part de l’Ajuntament de cinc propietats al centre de la població, a fi de destinar l’espai resultant a un gran aparcament ubicat a tocar del centre històric i a mig camí entre la plaça de la Vila, el rovell de l’ou de la ciutat, i l’escola Antònia Simó i Arnó, un dels grans centres escolars de la població. Aquesta compra ha suposat una inversió de 160.000 euros.

El següent pas és l’enderroc i esplanació del terreny resultant. Val a dir que, d’aquestes cinc propietats, una ja és un solar sense edificació, dues són dos corrals i les altres dues són edificacions ruïnoses sense cap mena de valor històric ni arquitectònic. El projecte d’enderroc preveu l’alliberament d’un espai de prop de 800 m2, que es destinarà a aparcament de vehicles en aquest àmbit nord del centre històric de la població, amb gran densitat edificativa i amb dèficit de places d’aparcament al carrer.

Presentació del Futbol Sala almacellenc 2018-2019

El 25 de novembre del Dia Internacional contra la violència de gènere, Almacelles va expressar el seu més rotund rebuig i condemna als episodis de violència sexista, així com deixar clar que s’ha de treballar més i millor en la conscienciació de les generacions joves sobre la xacra que comporten determinades conductes masclistes. En aquest sentit, tres joves estudiants de l’INS Canigó, acompanyats de la regidora de Cultura, van llegir un manifest en el què es refermaven en la gravetat d’aquests fets, apostaven per una societat més igualitària i que aquest tipus de delictes fossin condemnats d’arrel, així com animar a les víctimes de la violència de gènere a denunciar qualsevol tipus d’agressió sexual.

Almacelles ja compta amb fibra òptica pública El conseller de Polítiques Digitals i Administració Pública, Jordi Puigneró, va presentar el 26 de novembre els projectes en curs de perllongament de la xarxa de fibra òptica pública de la Generalitat, a través de Xarxa Oberta de Catalunya, a la comarca del Segrià.

El Govern preveu accelerar el desplegament de la fibra òptica a la comarca amb el desplegament de 24,2 quilòmetres més de cable a la comarca, amb una inversió de 342.000 euros. Es tracta d’una doble actuació. D’una banda, aquest 2019 es farà el perllongament entre Alpicat i Almacelles. És un tram de 12,8 quilòmetres de cable que la Generalitat estendrà a través de la canalització existent a la carretera A-22, amb una inversió associada de 160.000 euros. El tram fins Almacelles permetrà connectar també les llars dels municipis de Gimenells, Sucs i Raimat gràcies al desplegament d’un operador local.

23

L'Associació d’Artillers Veterans de Lleida visiten Almacelles Membres de l’Associació d’Artillers Veterans de Lleida van ser rebuts per l’alcalde de la població, Sr. Josep Ibarz el proppassat 28 de novembre. El motiu de la visita era interessar-se per alguns dels principals punts d’interès de la població, com ara el Museu d’Arquitectura i Urbanisme, el Parc Arqueològic del Vilot i altres edificis significatius de la vila. Val a dir, que dins d’aquesta associació hi ha alguns membres que són d’Almacelles, i que la delegació fou presidida per l’excomandant d’Artilleria, Sr. Juan González Palencia. En la recepció mantinguda amb l’alcalde també es va posar de manifest l’interès pel patrimoni de la zona, ja que van voler posar de relleu el valor d’edificis amb perill de desaparéixer i que cal salvaguardar.

Recuperant patrimoni

No és només el patrimoni arquitectònic l’únic que val la pena recuperar i posar en valor. També ho és tot allò que per més petit o insignificant que ens pugui semblar a simple vista, ens ajuda a preservar, conéixer i difondre el nostre passat més o menys immediat. En aquest sentit, l’Ajuntament d’Almacelles també ha fet un esforç en recuperar petites i grans peces del nostre passat. Destaca per la seva vàlua molt material gràfic que s’ha adquirit a través d’antiquaris que ofereixen aquest tipus de material per internet, i que –en alguna ocasió– té la nostra població com a protagonista.

D’aquesta manera s’ha aconseguit un gran fons de postals històriques o de publicacions locals ja desaparescudes i que romandran, ara sí, en l’arxiu històric municipal per al gaudi i l’estudi de generacions futures. En aquest sentit, també són de destacar altres tipus de peces, com ara la restauració de dos baguls que es van adquirir, juntament amb altres peces de mobiliari, a l’hora de comprar la Casa

Clara per part de l’Ajuntament d’Almacelles. Aquests dos baguls estaven força malmesos i formaven part del mobiliari original dels primers propietaris de la casa, fet que afegia un valor històric a la peça, en ser uns estris que empraren antics colons de la primera vila d’Almacelles cap al segle XVIII i XIX. El més antic, es va restaurar fa dos anys i es tracta d’un cofre del segle XVIII. Per la seva importància i el context en el què es va trobar hom el pot contemplar al Museu d’Arquitectura i Urbanisme Josep Mas Dordal. L’altre, un bagul de viatge per portar en diligència, estaria datat cap a finals del segle XIX o principis del XX, està fet a València i pels seus acabats es pot deduir que es tracta d’una peça exclusiva i propi de les classes acomodades. La seva restauració, a mans d’Abdelkader Habbouche, ha estat un èxit i hom pot contemplar-lo a la primera planta de l’Ajuntament, entre altres peces de mobiliari històric que decoren la planta noble de l’edifici consistorial.

Nou sistema de pagament a la Bàscula Municipal Amb la finalitat de facilitar i millorar el servei que presta la Bàscula Municipal, s’ha procedit durant el mes de desembre al canvi del sistema de pagament del pesatge. A partir d’ara, s’utilitzarà la targeta de crèdit i ja no caldrà haver de recórrer a les monedes per poder efectuar els pesatges.

El Pubillatge almacellenc no para Un dels primers actes del pubillatge almacellenc fora d’Almacelles on van acudir fou el comiat i benvinguda del nou Pubillatge de Torres de Segre el 17 de novembre. Així, el 24 de novembre, una destacada i nodrida representació del nostre pubillatge va fer acte de presència a Les Borges blanques, on van passar un dia intens, inoblidable i amb ganes de repetir l’experiència allà on calgui portar el nom d’Almacelles. Moltes gràcies per aquesta tasca!

Apadrinem un monument

24

El divendres 16 de novembre es va tornar a repetir l’experiència d’apadrinar un monument, per part dels alumnes de sisè de primària del col·legi Doctor Serés d’Alpicat, qui es van desplaçar fins al Parc d’Europa d’Almacelles on els esperaven els seus companys de l’Escola Antònia Simó i Arnó. Allí, els alumnes anfitrions van impartir als seus convidats d’Alpicat, tot tipus d’explicacions sobre elements que hom pot trobar al parc: tipus d’arbres, el planetari, per-

sonatges històrics, fets de la història, etc. Posteriorment, van traslladar-se al centre on van fer jocs i activitats de convivència, i per la tarda van visitar el Museu, on se’ls van explicar els diferents tipus d’urbanisme aplicat a les ciutats, i el cas excepcional d’Almacelles. També van poder comptar amb la presència de l’Antonieta Palau, qui els va explicar la mostra sobre ceràmica que tenia exposada en la Sala d’Exposicions temporals del Museu.

25

Interès empresarial per instal· lar-se a Almacelles Arran de l’interès de l’INCASÒL per tirar endavant amb una part de l’àrea industrial situada a la zona coneguda com el Pla de les Vinyes, dins del gran àmbit que es contemplà en el seu dia del Parc Industrial de Suport Aeroportuari d’Almacelles; han estat altres les empreses interessades en poder instal·lar-se en aquest àmbit, donades les facilitats d’accés a l’aeroport, a l’autovia A-22, a l’A-2, a la Ctra. N-240, a la línia fèrria Saragossa-Lleida i a l’A-14 des d’aquest punt.

Així, a l’espera de resoldre els detalls que permetran a l’ACA donar el vistiplau a l’inici de les obres d’urbanització i parcel·lació d’aquest sector, l’INCASÒL està cercant solucions alternatives per agilitzar els tràmits que permetin tirar endavant amb la present promoció de sòl industrial i amb d’altres que estan previstes. Cal fer avinent que en l’altre polígon promogut per INCASÒL conegut com el Pla de la Creu, han estat deu les empreses instal·lades en els

darrers quinze anys i que l’han omplert al 100%., amb la creació de prop de 300 nous llocs de treball entre aquestes i altres empreses de la població, tot i la crisi econòmica que vàrem patir i les dificultats lligades a aquesta cojuntura tan adversa. Des de l’Ajuntament d’Almacelles s’estan produint converses constants amb els responsables d’INCASÒL, a fi d’agilitzar al màxim tots els tràmits que calgui fer per donar llum verda a l’ampliació de noves zones industrials al municipi, essent aquesta una de les prioritats de l’actual Equip de Govern municipal.

Coràl.lia

Com cada any, pels volts de Santa Cecília, i amb les portes del Nadal a la vista, se celebrà el divendres 30 de novembre a l’església parroquial la gran cantada a càrrec de les veus corals de les diferents agrupacions de cant de

Calefacció a la Sala Polivalent

Dansa, de l’artista Miguel Angel González Amb motiu de la millora d’un tram del carrer Major, entre els carrers del Batlle Pere Simó i Enric Prat de la Riba –per la banda de ponent–, i dels de Ramon y Cajal i Antoni Gaudí –per la banda de llevant–; l’Ajuntament d’Almacelles va aprofitar les dates pre-nadalenques per instal·lar en un dels angles de la plaça del Casal una nova escultura de l’artista argentí afincat a Lleida Miguel Ángel González.

Aquesta escultura du per títol “Dansa”, i representa una ballarina. L’escultor vol destacar les virtuts de la ballarina: sacrifici, perseverança i voluntat. També vol ser una icona que convidi al vianant a entrar

El Club Esportiu de Pesca d’Almacelles organitza el seu 1r. Open Carpfishing

El cap de setmana del 23 al 25 de novembre, es va celebrar el primer Open Carpfishing organitzat pel Club Esportiu de Pesca Almacelles “Almacarp”. L’esdeveniment va tenir lloc al riu Segre al seu pas per la Granja d’Escarp i hi van competir 15 parelles.

La parella més destacada, guanyadora del primer premi i del premi a la peça major, va ser la formada pels germans Albert i Jordi Busquets amb una peça 26

Durant el mes de novembre es va procedir a la instal·lació de la calefacció a la Sala Polivalent mitjançant un novedós sistema radiant, que permetrà una major comoditat a entitats i clubs esportius que l’empren durant els mesos d’hivern. L’import d’aquesta inversió és de 30.000 euros, dels quals 20.000 han estat subvencionats per la Diputació de Lleida.

i participar del món de la cultura que hom pot trobar al Centre Cultural d’Almacelles.

L’escultura medeix 3,20 m. d’alçària i està feta en acer inoxidable. Ha col·laborat en la seva adquisició l’empresa Aquàlia.

Una escultura més que s’afegeix a d’altres d’aquest mateix artista: “Entre tots”, que es troba a la plaça de marc Vitruvi; “Natura.

Vida.Cultura”, a la Rambla de Carles III o “La Finestra”, en una rotonda a l’Av. de Josep Mas Dordal. Un element més que enriqueix el patrimoni escultòric d’Almacelles i que pretèn ser un revulsiu més d’atracció comercial i turística a l’eix comercial per excel·lència de la vila, el seu carrer Major.

major de 14,800 Kg i un pes total de 33,595 Kg. L’organització està molt satisfeta de com es va desenvolupar aquest primer Open, on es van poder repartir una gran quantitat de premis i van fer que, des dels primers fins als últims, totes les parelles acabessin el cap de setmana amb les mans plenes.

Ara només queda seguir esforçant- se perquè aquest només hagi estat el primer de molts concursos organitzats pel Club de Pesca d’Almacelles.

la població. Així, hi van estar presents en aquest magnífic concert les corals de l’Escola municipal de Música, la de Veus Unides, la de l’Escola Antònia Simó i Arnó, la de l’Estel Acda, En Clau de Veu i la de les Veus del Roser.

Almacellencs als Campionats de Catalunya

Quatre jugadors del club de futbol sala d'Almacelles, foren seleccionats per als Campionats Comarcals de Seleccions Base de Futbol Sala de Catalunya, que van tenir lloc el cap de setmana del 8 i 9 de desembre de 2018, a la Ciutat Esportiva de Blanes. Els quatre seleccionats representaven a les comarques lleidatanes, i foren escollits d'entre 24 equips de futbol sala lleidatans. Els jugadors d'enguany foren els porters Pol Samper Pérez (benjamí) i Roger Samper Pérez (aleví), Àngel Lalana Llevet (aleví) i la Neus Sisó Giribet (infantil femení). Val a dir que van fer un paper força destacat i que van representar amb escreix el bon nivell del futbol sala local.

ARCA celebra el Nadal A les portes del Nadal, el dia 7 de desembre, l’associació cultural més veterana de la vila, ARCA, va celebrar un any més, les festes de Nadal amb els seus socis i simpatitzants. La festa va consistir en un sopar de germanor a la Sala Arca, on es van congregar prop de dos-cents assistents. Música, sorteigs i molt bona companyia van fer d’aquest acte un punt i a part en la rutina de molts socis i sòcies de l’entitat.

27

L’Ajuntament d’Almacelles torna a estar present a una nova reunió de la Taula Estratègica Catalana del Corredor Mediterrani

Un any després d’haver-se constituit la Taula Estratègica Catalana del Corredor Mediterrani, el 10 de desembre s’hi van tornar a reunir els principals actors que han de vetllar per al seu compliment al Palau Reial de Pedralbes de Barcelona.

Almacelles també hi ha estat present, amb l’assistència del seu alcalde i diputat provincial, Sr. Josep Ibarz. A més, també s’hi ha comptat amb la presència de l’Hble.

Sra. Àngels Chacón, consellera d’Empresa i Coneixement; Sr. Joaquim Ferrer, secretari d'Empresa i Competitivitat; Sr. Isidre Gavin, secretari d’Infraestructures i Mobilitat; Sr. Josep Vicent Boira, comissionat del govern espanyol per al Corredor Mediterrani; Sra. Iveta Radičová, coordinadora del Corredor Mediterrani de la Unió Europea i l’Hble. Sr. Damià Calvet, conseller de Territori.

Almacelles ja va portar en el seu dia un exhaustiu estudi econòmic, incorporat en aquesta taula estratègica en forma d’al·legació, en el qual es refrendava en reforçar i promoure l’eix ferroviari entre la ciutat de Lleida i la de Montsó, beneficiant principalment –a més d’aquestes dues ciutats– els municipis d’Almacelles i de Binèfar. Ara, a més, aquest corredor es veu encara més reforçat per la implantació de grans multinacionals càrniques a la zona de la Llitera i voltants d’Almacelles que encara faran més rentable i més imprescindible tenir en compte aquest corredor com el principal i únic per connectar Saragossa i el centre peninsular amb Lleida, el Port de Tarragona i l’eix ferroviari mediterrani.

Aquest reforç consistiria en promoure el servei de Rodalies, amb connexions fàcils i còmodes amb els trens AVE i AVANT a Lleida, de gran part dels viatgers potencials d’aquesta gran àrea; així com potenciar el transport ferroviari de mercaderies, amb ample mixt, que permetria

Dídac Arfelis seleccionat en el Campus Allianz de motociclisme El jove pilot almacellenc Dídac Arfelis va participar aquest mes de desembre del Campus Allianz de motociclisme per a joves d’entre 10 i 13 anys, arribats de tot el món. Una selecció de vint joves d’entre més de 250 van escollir al Dídac qui va compartir entrenaments i una experiència inoblidable amb els germans Marc i Àlex Màrquez. Els entrenaments es varen fer al Circuit de Rufea, i allí van rebre classes magistrals per part d’aquests pilots, no només de motocròss o flack track, sinó també dels hàbits alimentaris, manteniment de les motos, proteccions, valors entre companys i entre rivals. Una lliçó immillorable per al nostre pilot destacat més jove. Felicitats Dídac!

28

impulsar el corredor ferroviari Saragossa-Montsó-Lleida i connectar-lo amb el corredor mediterrani a la zona de Tarragona. Val a dir que d’escollir-se aquest corredor es beneficiaria el transport de mercaderies, centralitzat en dues grans terminals: la del Pla de Vilanoveta a Lleida i la de Montsó-Riu Cinca, que connecten dues grans àrees industrials en aquestes dues ciutats. Potenciant aquesta connexió permetria facilitar el transport de mercaderies en tot el triangle logístic de Lleida-Osca-Saragossa i possibilitat portar-ho fins al mateix port de Tarragona.

A més, reforçar aquest eix Lleida-Montsó, suposaria beneficiar una població potencial de 200.000 habitants, que tindrien en aquest eix de poc més de 70 Km un corredor de primer ordre.

Una altra de les possibilitats que s’obririen potenciant aquest corredor seria la connexió de l’aeroport de Lleida-Alguaire amb la línia fèrria. De fet el Pla Territorial de Ponent ja ho contemplava, fent un by-pass que connectés la terminal d’aquest aeroport amb la línia fèrria a l’alçada del Pla d’Almacelles, ja que seria la de menor distància, la que afectaria menys el territori i la de menys complexitat tècnica. Així mateix, aquesta operació potencia l’activitat econòmica de la regió en poder transportar més fàcilment gran part de les mercaderies del sector agroalimentari que es produeix en la zona, principalment el que té un valor afegit més alt com el vi i més tenint en compte les enormes superfícies dedicades a aquest cultiu, com són el Somontano i Raimat.

També té molt de pes la indústria química i la possibilitat d’atreure empreses de caire logístic en tota aquesta zona.

Nou parc infantil al Parc d’Europa El proppassat mes de desembre es va procedir a la instal· lació, en l’àrea infantil del Parc d’Europa, un parc infantil per augmentar, així, la zona destinada al joc dels més menuts. El model instal·lat ha estat escollit a través d’una enquesta per les xarxes socials i consensuat, posteriorment, amb associacions de pares i mares del municipi.

12a. Jornada Jurídico-Administrativa de la Comunitat General de Regants del Canal d’Aragó i Catalunya

Almacelles fou la seu, el dia 13 de desembre, de la 12a.

Jornada Jurídico-Administrativa de la Comunitat General de Regants del Canal d’Aragó i Catalunya. Aquesta jornada contemplà un seguit de ponències relacionades amb l’ambit jurídic i administratiu que gestionen tots els secretaris, treballadors i membres de les Juntes de Govern de les diferents Comunitats de Regants de Base de la zona regable del Canal d’Aragó i Catalunya.

Foren vàries les ponències que es van dur a terme. Algunes relacionades amb la llei de contractes del sector públic, els certificats digitals o la presència del musclo zebra a la zona regable del Canal d’Aragó i Catalunya, per citar alguns exemples.

nòmics del Canal d’Aragó i Catalunya), Ramon Giménez Zuriaga (Cap dels Serveis d’Infraestructures Rurals de la DGA), Antonio Enjuanes Puyol (sots-director Gral. d’Infraestructures rurals de la Generalitat de Catalunya), Adrián Benedico Pallás (responsable dels serveis jurídics del Canal d’Aragó i Catalunya), Miguel Ángel Peribáñez López (professor de la Facultat de Veterinària del Dep. de Patologia Animal de la Universitat de Saragossa), Javier hernández Lázaro (Dep. d’Operacions de SARGA) i Roberto Quintilla Blanco (responsable dels Serveis Tècnics del Canal d’Aragó i Catalunya).

En les jornades hi van estar presents, a més del president de la Comunitat de Regants del Canal d’Aragó i Catalunya, Sr. José Luis Pérez González, de l’alcalde de la població, Sr. Josep Ibarz i del president de la Comunitat de Regants d’Almacelles, Sr. Joan Bosch, qui han obert les jornades; els Srs. Juan Carlos Sabés (responsable dels serveis eco-

A més de les ponències i taules rodones celebrades, també s’aprofità l’acte per homenatjar als secretaris de les Comunitats de Regants de Base i personal de la CHE amb 25 anys de servei, així com una visita al Museu d’Arquitectura i Urbanisme Josep Mas Dordal i al Parc Arqueològic del Vilot.

Millorem la plaça dels Aubacs Aquest mes de desembre es van iniciar les tasques de millora i d’arranjament de la plaça dels Aubacs, una petita zona verda situada en la urbanització dels Aubacs i que necessitava una actuació urgent per tal de ser un lloc atractiu per al vianant i els veïns d’aquesta urbanització.

Val a dir que aquesta plaça es troba dins del Circuit d’Hàbits Saludables que envolta tota la vila, i que una de les propostes és dotar-la d’algun aparell gimnàstic d’exterior per completar l’oferta a qui en vulgui fer ús. També es preveu una neteja de l’entorn, un nou enjardinament i la substitució del mobiliari urbà que es trobi trencat o malmès.

29

VII Partitura Poètica de Nadal Amb motiu de les festes nadalenques, les ja tradicionals Jam Sessions mensuals que es duen a terme a la cafeteria del Centre Cultural, es van transformar en una de dedicada a la poesia i a la música nadalenca. Així, el dia 14 de desembre, va tenir lloc la corresponent al mes de desembre, amb l’actuació i participació d’en Mon González, Adrià González, Judit Ruíz, Anita Calero, Ángeles Domínguez, Elena González, Maria José Fumanal, Rakeru i Inma Ojer.

A més de la lectura de poesies i la interpretació de cançons i músiques de Nadal, també hi va haver un sorteig, els beneficis del qual van anar a parar a la Marató de TV3 d’enguany.

Millorem el nucli antic del segle XIX A l’ensems del pla de millora dels carrers i places del centre històric i del barri del segle XIX proper a la plaça Fortuny, la Comissió d’Urbanisme de l’Ajuntament d’Almacelles va disposar el proppassat mes de desembre la intenció d’adquirir un edifici en ruïna ubicat al carrer de Sant Isidre, a fi de derruir-lo i poder obrir un carrer peatonal que permetrà connectar la plaça del 2 de Març –i des d’aquí a través del carrer de Ramon y Cajal enllaçar amb el carrer Major i el centre comercial de la vila- amb el carrer de Sant Isidre i el nucli central del barri del segle XIX i carrer de l’Estació.

A més d’aquesta obertura, també es contempla la millora de la plaça del 2 de Març, un cop s’hagi enllestit l’arranjament de la plaça Fortuny, a més de les millores de la

plaça de Sant Pau, el carrer de Sant Isidre i el carrer Daurell. En aquests vials del nucli antic s’aplicaria el sistema -ja emprat en altres carrers similars com el de Sant Roc- de paviment en formigó imprès.

Aquestes millores en el centre històric i nucli més antic de la població, no aniran en detriment d’altres intervencions urbanístiques en altres zones de la població, ja que també es va aprovar l’ampliació de les voreres de l’Av. de la Diputació (entre els carrers de Joan Maragall i l’Av. de Josep Mas Dordal), o la millora d’un tram el carrer del Batlle Pere Simó (entre els carrers de Sant Jaume i Joan Maragall), del qual ja s’han iniciat els treballs de redacció dels aixecaments topogràfics corresponents.

Sra. Rosa Velarde, nova veïna centenària El dia 2 de gener, tot just estrenat el nou any, la veïna Rosa Velarde Iglesias va fer cent anys. Com és costum en aquests casos, la regidora de Benestar Social de l’Ajuntament d’Almacelles, Montse Arnó, va voler felicitar-la en aquesta data tan especial amb l’entrega d’un ram de flors i una placa commemorativa. Na Rosa Velarde fou una destacada jugadora i entrenadora de bàsket femení als anys quaranta –tota una proesa en aquella època!– així com treballà en el gabinet del primer ministre de França durant cinc anys. Moltes felicitats!

30

Nadal 2018-2019 Com cada any, l’encesa de les Llums de Nadal i la inauguració del Pessebre Monumental i del parc de Nadal el proppassat 30 de novembre, foren el tret de sortida dels Nadals a Almacelles.

calf amb les seves cançons. I així, fins arribar el dia 15 de desembre al festival “L’estrella de Nadal”, que van oferir els nens i nenes que enguany cursen la catequesi a l’església parroquial de Nostra Sra. de la Mercè.

Tot just encendre les Llums de Nadal, va tenir lloc a l’església parroquial la Cantata entre totes les corals d’Almacelles.

El diumenge 16 de desembre va tenir lloc el tradicional Mercat de Nadal. Condicionat per una meteorologia adversa, aquest es va haver de celebrar a la Sala Polivalent.

Així, va haver un seguit d’actes durant tot el dia vinculats a la recollida de fons per a la Marató de TV3 d’enguany, dedicat a la recerca contra el càncer. Xocolatades, balls, màster class de danses del ventre, jocs tradicionals de fusta i animació infantil a càrrec de la companyia Pentina el Gat, van fer que l’animació no s’aturés ni un minut. No va faltar

Els dies previs al Mercat de Nadal, també van sovintejar les cantades a càrrec de diferents corals a col·lectius especialment sensibles, com ara els nostres avis que estan a la Residència Municipal d’Avis. Fins allí hi van anar els més menuts i la Coral Veus del Roser, a donar el seu es-

31

la visita del Pare Noël per rebre els encàrrecs de regals en persona, i també va ser molt exitosa la demostració de pastisseria amb xocolata duta a terme pels experts de Cal Gumer d’Almenar, amb el maridatge perfecte dels Elixirs de Ponent que es va dur a terme al Centre Cultural.

Vàrem tenir concerts de l’Escola Municipal de Música als avis de la Residència d’Avis el dia 18, als usuaris del Centre Assistencial de Sant Joan de Déu el dia 19 i la Cantata a la Sala Polivalent el dia 21. A l’Escola Municipal de Música també s’hi van afegir els alumnes de l’Escola Antònia Simó i Arnó amb el seu tradicional Festival de Nadal, i les Corals de les Veus del Roser i de Veus Unides que van fer els seus concerts de Nadal a l’església la tarda-vespre del dia 21 de desembre.

El dia 20 de desembre va passar-se pel col·legi de la Plaça de l’Ensenyança i per la Llar d’Infants el Camarlenc Reial a recollir totes les cartes dels més menuts de la casa... També van venir els regals de la mà del Gran Caga Tió que va compartir llaminadures i molta animació amb el grup Sac d’Espectacles el dia 23 de desembre a la plaça del Casal.

32

33

34

35

Finalment, va cloure aquesta primera tongada de regals l’arribada del Pare Noël amb el seu gran trineu que va passejar-se pels carrers d’Almacelles abans de fer la darrera parada a la Sala Polivalent per recollir les darreres peticions dels nens i nenes de la vila, acompanyat d’un grup ben nombrós de corredors que van fer amb ell la Cursa del Gall D’Indi.

En aquesta ocasió, el Parc de Nadal d’Almacelles encetava una nova edició (i ja en van 27!), durant els dies 27 i 28 de desembre i 2, 3 i 4 de gener, la Sala Polivalent s’omplí de

jocs tradicionals, jocs esportius, inflables, tallers de tot tipus.

Interessant la iniciativa que s’ha fet per primer cop d’instaurar un torneig de Futbol Sala durant les festes de Nadal, a l’igual que ja es fa des de fa anys a l’estiu. En aquesta primera edició hi van participar un total de nou equips, dividits en categories infantil (6 equips) i benjamins (3 equips).

Així, el cap de setmana del 29 i 30 de desembre es van celebrar al pavelló poliesportiu els diferents encontres que van donar com a guanyadors els equips Tallers Turmo, pel que fa a la categoria infantil, i a Arcos Fisioterè-

pia, pel que fa als benjamins. Als guanyadors, i a tots els equips participants, així com als organitzadors i al Patronat Municipal d’Esports, moltes felicitats per aquest nou torneig esportiu a la nostra vila que pinta molt i molt bé.

gener, encara van tenir temps de fer una escapadeta al Centre Assistencial de Sant Joan de Déu per deixat uns quants regals. I així, amb molta il·lusió i màgia, s’acomiadaren unes festes de Nadal.

Finalment, el dissabte 5 de gener, va tenir lloc un dels actes més esperats i estimats per tots nosaltres: la Rua dels Reis Mags. Enguany, Ses Majestats d’Orient van arribar a Almacelles enmig d’una desfilada plena de llum, color, música, focs d’artifici i molts, molts regals, però també algun sac de carbó, que de tot hi havia. L’endemà, dia 6 de

Donada la gran quantitat de capses i embalums de paper i cartró que es llencen durant els dies de Nadal, i que sovint col·lapsen la capacitat dels contenidors de recollida d’aquest material que hi ha durant l’any; l’Ajuntament d’Almacelles va instal·lar sis punts de recollida des del dia 21 de desembre fins el 7 de gener de 2019.

Qr del video dels reixos

36

37

L'abans i el després

CONFLUÈNCIA DEL CARRER MAJOR AMB EL DEL BATLLE PERE SIMÓ

Dades estadístiques sobre Almacelles (2018) Almacelles acaba l’any 2018 amb 7.152 habitants segons el Padró Continu de l’Ajuntament. Això suposa un increment de 58 habitants respecte a l’1 de gener de 2018 (7.094) i un increment del 0,81%.

Vegem les xifres amb més detall:

(*)Defuncions: 46

Població del Padró continu de l’Ajuntament d’Almacelles, a 1 de gener de 2019: 7.152 habitants

Altes per canvi de residència i per omissió: 352

Homes: 3.808 hab. (52,82%)

Baixes per canvi de residència, caducitat o inscripció indeguda: 294

Dones: 3.344 hab. (46,76%)

Saldo resultant: +58

Increment respecte a la xifra de l’any 2018: 58 hab. (+ 0,81%)

(*) Tant els naixements com les defuncions comptabilitzades són aquelles que afecten directament al Padró i no han de ser les que es produeixen realment.

(*)Naixements: 40

Any 2018

L’ABS d'Almacelles, informa:

Codi ICTUS

Si penses que algú està patint un ictus, no ho dubtis, mou-te RÀPID!

L’actuació ràpida davant un possible episodi d’ictus és determinant, aquesta reacció àgil pot salvar-li la vida a la persona que està patint l’ictus o reduir molt les seqüeles d’un procés greu, massa freqüent i que sovint comporta limitacions en la vida posterior.

Detecció de l'ictus:

. Fes RIURE a la persona. En cas que estigui tenint un ictus et mostrarà un riure deformat molt visible. . Fer-li AIXECAR els braços et permetrà veure si té alguna dificultat de moviment en algun d’ells. . Fes-la PARLAR. Si presenta un episodi d’ictus, no aconseguirà articular les paraules correctament com ho fa sempre.

38

. Altres signes que poden evidenciar aquesta situació són un dolor molt fort i sobtat al cap i dificultat per caminar.

Recorda que l’ICTUS es pot presentar de forma brusca, a la nit, en despertar-se o en qualsevol moment. Si es manifesta un o més d’aquests símptomes cal actuar DE PRESSA trucant a emergències explicant el que passa.

Pensa que els nens o la gent jove també ho poden patir!

Any 2019 39

A L M A C E L L E N C S

A L

M Ó N

Entrevista a Pau Millera Gracia, professor d’espanyol i de literatura castellana a la Universitat de Binhai (Xina)

“(Als xinesos) els hi tira molt més el camp de la llengua aplicada a la realitat social que no pas les assignatures, diguem-ne més artístiques.”

En Pau Millera és un jove almacellenc graduat en Estudis Hispànics, qui des del 2 de setembre de 2018, està fent de professor d’espanyol a la Binhai School of Foreign Affairs de la Tianjin Foreign Studies University a la Xina. Tal com ens conta, les dimensions de tot el que es fa a la Xina és enorme, i des d’allí ens vol explicar la seva experiència com a docent.

Em comentes que ets graduat en Estudis Hispànics. La pregunta és obligada: Per què la Xina i no un altre país?

Realment no he escollit jo marxar a la Xina. El motiu real és que la Universitat de Lleida manté convenis amb diferents universitats de la Xina, i des de la Universitat de Binhai estaven buscant dos professors/es que parlessin el castellà com a llengua materna. Un bon professor meu m’ho va plantejar i vaig considerar que era una perfecta oportunitat per aconseguir experiència sobre l’ensenyança de l’espanyol com a llengua estrangera.

40

La teva experiència a la Xina és encara relativament recent. Quin va ser l’aspecte que et va xocar més en arribar-hi?

La manera com tracten els estrangers. Fins ara, sol he tingut bons moments i experiències molt positives. Els hi agrada tenir a gent estrangera al seu costat, i són gent molt comprensiva. Intenten comunicar-se amb tu de qualsevol forma tot i no saber ni una paraula d’espanyol o d’anglès (Google translator m’està

salvant la vida!...) I, a més a més, hi ha gent molt curiosa, fins al punt que, o bé et demanen ferse una foto amb tu, o te la fan sense preguntar res (alguns d’ells són molt dissimulats i ni te n’adones., D’altres, en canvi...)

La metodologia a l’hora d’impartir classes és diferent de la nostra, l’europea?

Estan acostumats a un sistema purament tradicional, on el professor parla i ells escolten i fan els exercicis. La sort és que em donen bastant llibertat a l’hora de fer les classes, així que puc montar-les com a mi em sembla. Et donen molta

confiança aspecte.

en

aquest

Quin interès principal o què mou a un xinès en aprendre l’espanyol o la literatura espanyola des del teu punt de vista?

Realment, no mostren gaire interès per la literatura. La majoria volen dedicar-se al món de la traducció de textos, servir com a traductors entre empreses, guies turístics amb diferents idiomes apresos, a més d’alguns professors... Els hi tira molt més el camp de la llengua aplicada a la realitat social que no pas les assignatures, diguem-ne més artístiques.

La teva estada a la Xina, la veus com una oportunitat que es pot mantenir a llarg termini, o és un pas més cap a altres objectius que t’has plantejat?

Tot es veurà. Tot i que no està al cent per cent a les meves mans, la meva intenció –a dia d’avui– és tornar-hi l’any que ve i si pot ser el vinent. Em sento molt a gust i la gent és realment agradable.

Tot i que la intenció és complir un cicle. Després, vull veure més món.

Què és el que més trobes a faltar d’Almacelles?

La boira, la bona cervesa i, sobre tot, la meva gent.