3
2
Almacelles es promociona a la Catalunya nord
Almacelles, i més concretament, el Museu d’Arquitectura i Urbanisme Josep Mas Dordal, es promociona a la prestigiosa agenda CAP Catalogne-
Loisirs et escapades en pays catalan. Aquesta publicació es difon entre les principals cadenes hoteleres, resorts turístics i de restauració de Catalunya, Andorra i el departament francès dels
Pirineus orientals. Un dels millors aparadors
dels principals atractius turístics del territori.
El MAU acull la signatura del Manifest a favor de l’A-14
El dia 28 de gener, va tenir lloc al Museu la signatura del manifest a favor de l’execució i agilització immediata de les obres pendents de l’A-14 (autovia de la Vall d’Aran). En aquest acte, hi van participar el diputat al Congrès, Sr. Pere Macias; el delegat del Govern, Sr. Ramon Farré; els presidents dels Consells Comarcals del Segrià i de l’Alta Ribagorça; la diputada pel Parlament, Sra.
Violant Cervera, així com els diputats provincials Antoni Ponz, Josep Ibarz, Pau Perdices, Miquel Padilla i alcaldes i regidors dels pobles per on ha de passar aquesta infraestructura. El manifest fa especial esment a la importància d’aquesta autovia, la connectivitat amb França i el centre d’Europa, la creació d’un gran corredor de mercaderies i la importància per a l’economia d’un gran territori. En aquests
moments quedarien pendents la licitació de les obres del tram AlmenarAlfarràs fins a límit de província (7,3 Km) i que s’executin els projectes ja en fase de redacció des del límit de província fins a Sopeira. Pel que fa als trams entre Sopeira i la boca sud del túnel de Vielha i el de la boca nord fins a Canejan encara estan pendents d’estudis informatius i de la posterior redacció de projecte i licitació d’obres.
Col·laboradors del present número: Jordi Pascual Jové i Carles Estarán Justribó
Invertim en eficència energètica Amb la finalitat de modernitzar, fer més eficients i més sotenibles els consums energètics d’alguns dels principals edificis i dependències municipals d’Almacelles, l’Ajuntament d’aquesta vila ha signat un conveni amb Endesa, que s’encarregarà de fer un seguit d’inversions i canvis en les instal·lacions elèctriques de set edificis
municipals. Aquestes actuacions, bàsicament de modernització d’instal·lacions i control, suposaran un estalvi anual de 8.500 euros en factura elèctrica. El cost d’aquesta modernització suposa 6.500 euros; és a dir, que només en el primer any ja es pagarà la inversió realitzada amb escreix. En aquest mateix sen-
tit, també s’està estudiant la millora de la instal·lació del sistema de calefacció del CEIP Antònia Simó. Aquestes actuacions consistiran en la incorporació de noves vàlvules termoestàtiques i termostats, i la monitorització de consums i temperatures per fer més eficients els consums i optimitzar la calefacció en aquest centre escolar.
Carregador de vehicles elèctrics
Concert de Xavier Baró
El proppassat 24 de gener va tenir lloc al Cafè del Teatre de Lleida, la presentació del nou i sorprenent treball de Xavier Baró: “Allau d’Estrelles Solitàries”. Noves i velles cançons passades pel flitre d’una nova sonoritat, gràcies a la magistral participació del compositor i intèrpret Josep Maria Ribelles.
Presentació del llibre Òc
El dia 30 de gener, va tenir lloc al Museu la presentació d’un dels darrers èxits editorials de la temporada. Es tracta del llibre Òc, de l’escriptora Griselda Lozano. Una novel·la històrica que aprofondeix en el món medieval d’Occitània. S’encarregà de la presentació l’arquitecte especialitzat en l’Edat Mitjana, en Josep González. Aprofitant les obres d’urbanització i arranjament del carrer d’Albert Lleó, prop de la plaça de la Vila, s’instal·larà properament un carregador per a vehicles elèctrics que serà un dels primers a funcionar a les Terres de Lleida.
Aquesta mesura s’afegeix a totes aquelles polítiques que s’han dut a terme a partir del 2008 en aquest sentit i confiant en totes aquelles mesures que facin més fàcil l’ús d’energies alternatives més netes, més respec-
tuoses amb el medi ambient i menys contaminants. En aquest sentit, cal esmentar l’adquisició de vehicles híbrids per a la Policia Local o la bonificació del 75% de la quota en l’Impost de Vehicles de Tracció Mecànica.
Treballs al poligon
Ja s’han iniciat els primers treballs d’esplanació a les parcel·les que conformaran el poligon industrial número 11, conegut com a Pla de les Vinyes. Amb aquests treballs es facilitarà la tasca als topògrafs i s’assenyalarà els punts per on han de passar els col·lectors de les diferents parcel·les industrials.
5
4
Els refranys de la Leo
Mercat de les Rebaixes
El proppassat cap de setmana del 14 i 15 de febrer va tenir lloc la XXVIa edició del Mercat de les La Leonor Roger ens ha fet un Rebaixes d’Hivern. bonic regal. Ella s’ha encarregat de recollir al llarg dels anys més 3.500 refranys i dites catalanes. Amb elles ha fet un preciós recull escrit de tota aquesta immensa obra que no deixa de ser un gran tresor de la saviesa popular i del nostre patrimoni oral. Gràcies Leo i continua així!
Tota una institució que va congregar prop d’una trentena de parades als carrers del Centre Històric i on va haver,
El dissabte, 14 de febrer, es procedí a la inauguració de la reforma i urbanització del carrer del Raval Alt d’Almacelles. La reforma ha estat global i ha comportat la restitució de les voreres, el soterrament de serveis i la completa substitució del clavegueram. S’ha fet un ferm nou i s’han condicionat les escales de Prat de la Riba, on s’ha disposat d’una petita zona verda i espai de lleure pels veïns de la zona.
A l’acte hi han acudit gran part dels veïns d’aquest carrer tan emblemàtic de la vila i han presidit la inauguració l’alcalde de la població, Sr.
a més de productes força rebaixats, una xocolatada popular i el sorteig de vals-regal a alguns compradors afortunats.
Veïns del C/ del Raval Alt
Orquestra Julià Carbonell
Una munió de petits i petites, així com de pares, avis i demés acompanyants ben disfressats, van congregar-se el dissabte 14 de febrer a la plaça de la Vila per celebrar
El diumenge 22 de febrer va tenir lloc a l’església parroquial d’Almacelles un magnífic concert a càrrec de l’Orquestra Simfònica Julià Carbonell de les Terres de Lleida que, sota el títol Les cordes de la Julià Carbonell, van oferir un selecte repertori de Vivaldi, Bach, Mozart, Janacek i Abba amb la direcció d’Alfons Reverté. Violins, violoncels, violes, contrabaixos, percussió, piano i la col·laboració de Xesco Grau amb la flauta travessera van fer les delícies dels allí presents en una vetllada inoblidable.
el Carnestoltes infantil, que ja és tota una tradició. Des de la plaça de la Vila es va fer una animadíssima rua que va finalitzar al costat de la Sala Polivalent, on es va cremar el Rei
Alm-Art-Celles
Comissió d’Urbanisme al MAU
Després de fer un recorregut pel Museu, l’alcalde d'Almacelles, Josep Ibarz, va donar la benvinguda al Subdirector General d'Urbanisme, el Sr. Camil Cofan, així com a la resta de membres de la Comissió que es van reunir l’11 de febrer a la vila d'Almacelles, de manera excepcional, i on van decidir fer la Comissió Territorial d’Urbanisme d’aquell dia.
Carnestoltes infantil
Carnestoltes voltats d’una gran pena i dissort. Posteriorment, el grup d’animació Cremallera Teatre es va encarregar del ball i xerinola per a tots els que hi van assistir.
Millorem el pavelló
Josep Ibarz i el diputat provincial i alcalde de Juneda, nascut i criat curiosament en aquest carrer almacellenc, n’Antoni Villas Miranda.
En el marc de la Festa de l’Aigua, el dia 19 de febrer es va estrenar al Museu l’exposició “Alm-ArtCelles”. Una mostra col·lectiva de 23
artistes locals que varen participar en el seu moment al Racó de l’Art que es fa de manera mensual en un espai habilitat al vestíbul de
l’edifici consistorial. Res millor que celebrar els dos anys d’aquesta iniciativa per difondre i compartir l’obra dels nostres artistes.
Seguint amb el PREEMA (Pla de Renovació d’Equipaments Esportius Municipals d’Almacelles), la regidora Sra. Montse Noró, presidenta del Patronat Municipal d’Esports, s’ha reunit amb diversos tècnics per iniciar el projecte de remodelació del Pavelló Poliesportiu. Un cop fetes les millores al circuit de motocròs i al Camp d’Esports, toca fer ara, una profunda actuació al Pavelló. Properament, es farà una reunió amb els clubs esportius de la vila per valorar aquestes millores i escoltar les seves propostes i suggerències.
7
6
Espai d’exposicions temporals
Cafeïna Tour
Almacelles TV
Febrer 2015: PINTURES DE SÍLVIA SABATÉ PIQUÉ
Cistell de taronges Oli sobre tela 55 x 45 cm
Paisatge de muntanya Oli sobre tela 61 x 50 cm
El dia 25 de febrer, l’equip de Lleida TV que fa el programa Cafeïna Tour, va enregistrar un programa a Casa Clara en el qual
van fer un repàs a allò més destacat del municipi. A més de l’entrevista amb l’alcalde, també hi van passar associacions,
un plat elaborat per un restaurant local i historiadors que van explicar l’edifici, el Museu i la història de la població.
Davant la necessitat de reduir la colònia de coloms, donat els problemes de brutícia i de seguretat en alguns edificis de la vila, l’Ajuntament ha contractat els serveis d’una empresa especialitzada, la qual ha instal·lat un seguit de gàbies en els teulats d’alguns edificis estratègics.
Aquestes gàbies tenen la particularitat que es programa el tancament de les portes a voluntat. Els primers dies les portes romanen obertes per tal que els coloms s’acostumin a entrar i sortir de les gàbies sense cap problema. Al cap d’una setmana aproximadament, quan
les gàbies estan plenes de coloms, es tanca automàticament la porta segons la programació que haguem fet en un dispositiu col·locat en cada gàbia que funciona de manera autònoma, ja que porta incorporada una placa solar que el manté activat tots els dies i les 24 hores.
Reduïm la colònia de coloms
Març 2015: PINTURES DE PEPITA CASANOVAS CUOTA
Poble de muntanya Oli sobre tela 62 x 50 cm
El pont de Rialto de Venècia Oli sobre tela 100 x 65 cm
El canal de youtube "Almacelles TV" és tot un èxit, ja compta amb més de 14.000 visualitzacions! També cal destacar que els nostres projectes es veuen des de 43 països diferents, com són França, Colòmbia, Itàlia, Regne Unit, Noruega, Estats Units, Senegal, Kuwait, Indonèsia... Els vídeos més vistos són el de "Almacelles Inoblidable" amb més de 3.000 visualitzacions i "Almacelles sota la neu". Si encara no els has vist, entra a youtube i busca "Almacelles TV". Allà trobaràs tots els vídeos. I si vols seguir-nos, només cal que cliquis a "subscribirse" com ja han fet més de 80 persones! Com ja saps en aquest canal podràs trobar videoclips d'esdeveniments, però també programes creats 100% a Almacelles i per gent de la vila, com són "Almapeques", "Almacelles Time" i ben aviat en podràs descobrir algun de nou. No t'ho perdis!
Piromusical de la Mercè Poc a poc, actes com el Piromusical que es va fer en la darrera edició de les Festes de la Mercè d’Almacelles, van adquirint notorietat arreu, com ho demostra que es va escollir una imatge d’aquest esdeveniment per il·lustrar el calendari d’enguany d’una de les empreses de pirotècnia més importants de l’Estat.
9
8
Actuacions urbanístiques als carrers de l’entorn del Centre Històric URBANITZACIÓ DEL CARRER DE LA BASSA BONA C/ del Nord (entre Pl. de la Vila i C/ de la Bassa Bona), C/ de Jaume Balmes (entre C/ de la Mercè i C/ de la Bassa Bona) i C/ de Sant Pere (entre el C/ de la Mercè i el C/ de la Bassa Bona) ACTUACIÓ: Substitució de ferm i voreres Canalització soterrada de serveis diversos Substitució de clavegueram i desguassos Separació d’aigües pluvials i residuals en canaleres Supressió de barreres arquitectòniques COST DE L’ACTUACIÓ: 361.854,05 EUROS Subvenció Diputació de Lleida: 34.000 EUROS Aportació Ajuntament: 327.854,05 EUROS Abans de l'actuació
URBANITZACIÓ DEL CARRER DEL RAVAL ALT I ESCALINATA DEL TRAM FINAL DEL C/ D’ENRIC PRAT DE LA RIBA ACTUACIÓ: Substitució de ferm i voreres Canalització soterrada de serveis diversos Substitució de clavegueram i desguassos Separació d’aigües pluvials i residuals en canaleres Supressió de barreres arquitectòniques
Abans de l'actuació
Adequació de l’escalinata del tram final del C/ d’Enric Prat de la Riba, amb instal·lació de nou enllumenat i plantació d’arbres COST DE L’ACTUACIÓ: 114.648 EUROS
Actuació amb asfalt negre
11
10
URBANITZACIÓ DELS CARRERS D’ANSELM CLAVÉ I DE SANT JAUME (tram comprès entre l’Av. de Sucs i el C/ d’Antoni Gaudí) TRAMS: C/ d’Albert Lleó, Av. de la Diputació (entre C/ de Sant Jaume i C/ de Sant Roc), C/ Àngel Guimerà (entre C/ de la Mercè i C/ d’Anselm Clavé) i C/ del Bisbe Irurita (entre C/ Major i C/ de Sant Jaume)
Actuació amb asfalt negre Actuació amb asfalt vermellós
Properes actuacions asfalt negre Properes actuacions asfalt vermellós
ACTUACIÓ: Substitució de ferm i voreres Canalització soterrada de serveis diversos Substitució de clavegueram i desguassos Separació d’aigües pluvials i residuals en canaleres
Plaça façana posterior Centre Cultural
Ampliació de la plaça en la banda posterior del Centre Cultural Supressió de barreres arquitectòniques Enjardinament xamfrans amb plantació d’arbres COST DE L’ACTUACIÓ: 374.318,50 EUROS Subvenció FEDER: 147.710,75 EUROS Aportació Ajuntament: 226.607,75 EUROS
Abans de l'actuació
13
12
Abans de l'actuaci贸
Ampliaci贸 de vorera
Abans de l'actuaci贸
Abans de l'actuaci贸
15
14
El cognom “Almacelles”. Història i significat
ENJARDINAMENT I ADEQUACIÓ D’UN CIRCUIT D’HÀBITS SALUDABLES A L’AV. DE JOSEP MAS DORDAL ACTUACIÓ: Esplanació del voral nord de l’Av. de Josep Mas Dordal Habilitació d’un carril amb sauló per fer esport Instal·lació d’una plataforma per habilitar zona d’aparells de fitness a l’aire lliure Plantació de nou arbrat Marcació de parterres amb vorada exterior de jardí Instal·lació de bancs i altre mobiliari urbà Millora i ampliació de la il·luminació existent amb la col·locació de llums de baix consum COST DE L’ACTUACIÓ: 120.619,23 EUROS Subvenció Diputació de Lleida: 120.619,23 EUROS Aportació Ajuntament: 0 EUROS
Actuació Av. Mas Dordal
Possiblement molta gent desconeixerà que el nom de la nostra vila forma part del cognom de centenars de persones que viuen arreu del món. De fet, una de les principals fonts de formació i consolidació d’alguns cognoms, és l’adopció de noms de viles, ciutats o indrets. Són els coneguts com a antropotopònims. Els cognoms es comencen a conformar de manera habitual a partir dels segles VII i VIII, coincidint amb la formació i consolidació de les primeres viles i ciutats, i la necessitat de diferenciar-se o definir un individu de la col·lectivitat, a partir d’uns llaços o lligams familiars. En aquest sentit, s’agafen com a cognoms la procedència de l’individu, el nom dels pares, la
situació geogràfica del lloc on viuen, els oficis o gremis als què pertany, algun defecte o virtut física, etc. Pel que fa al cas que ens afecta: el topònim Almacelles, cal dir que les primeres referències al nostre terme les tenim en la carta del rei Sanç Ramírez, amb la conquesta del castell de Montsó l’any 1098 i quan delimita els seus límits per la banda de llevant, que arriben fins
“a parte orientis usque ad Clamor”. També es parla de la Clamor i de la Saira en la Carta de Repoblament d’Almenar, redactada per Ramon Berenguer IV l’any 1147, o en el Termini Antiqui Civitatis Ilerde (1170). No obstant, la primera referència escrita del topònim Almacelles la tenim en la Carta de
El topònim Almacelles en un pergamí del segle XVI
Població de Castellblanc de Llitera (Raimat) redactada l’any 1174 pel rei Alfons I en la que parla de “ Ildefonso,
rege Aragonum, (...) als cristians que aleshores poblaren el lloch de Almacelles”. Un escrit que es tornaria a repetir en la Carta de Repoblament d’Almacelles, datada l’any 1260 per part del rei Jaume I, en el qual concedia un seguit de privilegis a tots aquells que vinguessin a repoblar aquelles terres conquerides als musulmans, tal com ho va fer el seu avi amb el cas del despoblat de Raimat. Ja tenim doncs, el topònim Almacelles escrit tal com ho coneixem en l’actualitat des del segle XII. No obstant també hem trobat altres variants com Almancillis,
Almasselles, Almaytelles o la castellanitzada, Almacellas. Sobre l’origen del topònim, hi ha hagut força interpretacions. No obstant, en la què pràcticament tothom està d’acord és que té un orígen aràbic. En aquesta línia, hi ha els estudis de Manel Bofarull i Terrades, que dóna com a bona la que deriva del nom “Al-massalla”, que vindria a ser séquia, desguàs d’aigües o un curs d’aigua canalitzada. En certa manera, aquesta hipòtesi vindria determinada pel curs de la Clamor que passa pel terme. L’altra hipòtesi, possiblement la més estudiada i avalada pels estudiosos en toponímia, és la que defèn el catedràtic Antoni Badia, que diu que l’orígen vindria d’”AlManzil”; que significaria
Topònim Almacelles segons un plànol italià de 1612 (Cartoteca de Catalunya)
17
16
El topònim Almacelles en un plànol francès de principis Una de les primeres mostres del topònim Almacelles en tipografia d'impremta (1701) del segle XVIII (Cartoteca de Catalunya) el lloc de parada en una ruta, hostal, lloc de repós, etc. Aquest significat quedaria avalat pel fet que Almacelles, des de temps immemorials, estava en la cruïlla de dues grans rutes transhumants: la que va dels Pirineus a les valls del Cinca i de l’Ebre, i la que aniria de la costa a l’interior d’Aragó i Castella. Aquestes vies es van transformar en carrerades reials de gran importància en època medieval i força transitades i concorregudes. En aquest sentit, Almacelles era l’enclavament situat estratègicament a una jornada de pastor dels principals nuclis habitats tant al nord (Balaguer), al sud (Fraga), a l’est (Lleida) i a l’oest (Montsó). Aquest nucli va néixer com a lloc per hostatjar als pastors i comerciants de bestiar que anaven amunt i avall per aquestes carrerades.
Recordem que els aiguamolls de la Clamor eren rics en pastures i van ser l’indret escollit per a grans pletes on es podien tancar els ramats mentre els pastors sojornaven per Almacelles. D’aquella època encara queden topònims d’origen medieval com la Pleta Major, o la Pleta de la Bassa d’en Borràs. Fos com fos, l’any 1149 el llogarret sarraí d’Almacelles fou conquerit per Ermengol VI d’Urgell, en nom del rei Ramon Berenguer IV, i passat a mans cristianes. Se sap que, a diferència del que va passar amb molts pobles del baix Segrià, aquí no es va quedar cap habitant sarraí. Aquests habitants podien continuar residint en terres cristianes si prèviament es convertien al cristianisme. Eren els coneguts com a mossàrabs. Aquest
Anunci del ferreter José Almacellas de Lleida (1913)
aspecte no deixa de tenir la seva importància, ja que en molts casos les conversions, tant de musulmans com de jueus, susposaven adoptar el nom de la vila o ciutat on residien com a cognom per substituir el seu originari i no deixar rastre de les seves arrels musulmanes o jueves. Aquell mateix any 1149 la mesquita almacellenca passa a convertir-se en església cristiana sota l’advocació de Santa Maria. La consagració la va fer el mateix bisbe Guillem Pere. Faltaria que vinguessin nous pobladors a repoblar el llogarret musulmà completament deshabitat en el moment d’esdevenir un indret cristià. Tot i això, el 1167 ja hi havia un nucli habitat relativament nombrós ja que es demana la facultat de tenir capellà propi. Amb els segles,
l’Almacelles medieval, es va consolidant com una vila relativament pròspera, de gran importància estratègica com a punt de transaccions comercials de bestiar i una notable indústria ceràmica, com així en donen testimoni els forns trobats en el jaciment arqueològic del Vilot. De fet, en el fogatge de les Corts de Cervera de 1359 Almacelles tenia 51 focs o llars habitades, fet que suposava uns 255 habitants. Aquesta xifra no era gens menyspreable per a l’època i no va canviar gaire durant la segona meitat del segle XIV i la primera del XV. Ara bé, serà en aquest segle –especialment a partir de la rebel·lió de Catalunya contra Joan II, una guerra que durà deu anys (1462-1472)- que es canviarà completament aquesta tendència. Aquesta rebel·lió fou especialment cruenta en aquesta part del Segrià i de la Llitera, ja que era territori per on passaven els exèrcits d’ambdós bàndols. A Aquest fet, cal afegir un increment del bandolerisme que trobava en aquestes rutes tan concorregudes de viatjants, pastors i comerciants, una extraordinària via per atacar i robar. La cirereta del pastís a aquest període tan convuls fou
l’epidèmia de pesta del 1485. Entre unes coses i unes altres, va haver una baixa demogràfica sense precedents que va deixar la vila amb tan sols 14 cases habitades el 1497. Foren desenes els almacellencs que es van veure forçats a emigrar per millorar el seu futur o tan sols, per fugir dels perills que els oferia aquella contrada. Molts es van refugiar a la ciutat de Lleida i altres van anar cap a pobles costaners, molt necessitats de mà d’obra pel comerç puixant i per a la repoblació de noves zones cristianes que s’havien arrabassat als musulmans en els darrers temps. Aquest èxode explica que moltes de les persones que varen emigrar de la vila cap
a nous territoris se’ls designés pel nom i el lloc de procedència, d’aquí el fet més que probable del naixement del cognom d’Almacelles. Aquest també és l’origen de molts antropotopònims: Girona, Lleida, Balaguer, Cervera, Sanaüja, Biosca, Solsona... Molts d’ells derivats d’antics llinatges nobiliaris i d’altres, simplement, de la procedència d’un individu que roman com a element definitori de la seva identificació personal, derivant cap a un cognom. Aquesta hipòtesi també ve refrendada pel fet que les primeres persones que porten el cognom Almacelles les trobem cap a la segona meitat del segle XV, tot just coincidint amb aquest
èxode de pobladors de la nostra vila. El primer de tots els Almacelles que hem trobat documentat el trobem en un llibre de comptes de la comerciant catalana establerta a Sicília, na Catalina Llull i Cabastida. Aquesta comerciant de bestiar que vivia a Siracusa, registra en el Llibre de Comptes dels anys 1472 al 1479, un tal Ramon Almaselles com un dels seus principals clients de carn a l’illa italiana. Un altre dels documents més antics on hi figura una persona de cognom Almacelles és en el llistat de caps de família de Riudoms de 1497, transcrit pel demògraf Josep Iglésies, en el què es dóna compte d’un habitant d’aquesta població tarragonina de
nom Miquel Almasselles. Amb els anys, el cognom Almacelles, amb les seva variant castellanitzada Almacellas, s’ha generalitzat i segons les dades de l’INE de 2014, hi ha ara mateix a l’Estat espanyol un total de 330 persones que, sigui de primer o de segon, es diuen Almacelles/ Almacellas de cognom. El cognom es troba bàsicament generalitzat en les comarques lleidatanes, amb 246 persones. Seguirien les comarques barcelonines, amb 46 individus i ja, a major distància, Tarragona, Girona, Saragossa, Madrid i València. També s’hi troben persones amb el cognom Almacelles/as a Andorra, Panamà, Estats Units, Àustria i Argentina.
Antic gravat de la ciutat de Siracusa (Itàlia), on trobem el primer habitant documentat, de cognom Almacelles el 1472
19
18
Fem visitable l’antic calabós municipal A partir d’aquest mes de març, Almacelles estrena un nou atractiu amb la restauració i museïtzació del que fou l’antic calabós municipal, conegut popularment com “la presó”. Amb motiu de les obres de remodelació de l’Ajuntament d’Almacelles, dutes a terme entre els anys 2008 i 2009, va recuperar-se aquesta estança ubicada en la tercera planta de l’edifici, i que havia estat emprada com a arxiu. Pel que fa a l’antiguitat d’aquesta presó hi ha algunes dades que podríem tenir en consideració, com ara el fet que l’edifici consistorial va iniciar-se el 1873 i s’hi traslladà l’Ajuntament plenament a aquest edifici cap al 1875. A partir d’aquestes dades, no podem assegurar que ja es destinés aquesta estança en calabós, però
El terra es manté amb els maons originaris i pràcticament tot l’habitacle es troba arrebossat amb calç, superfície sobre la qual hom pot observar nombrosos grafits i escrits dels presos que hi van passar. Abunden els dibuixos a llapis o gratant sobre sí que podem dir que a principis del segle XX ja funcionava com a tal, ja que es poden apreciar grafits als murs escrits pels mateixos presos, el més antic dels quals està
datat el 1909. Per fonts orals i pel que es desprèn d’algunes persones que van fer de funcionaris en aquest ajuntament sobre els anys 40 del segle passat, es tracta-
va d’una cel·la d’aïllament on es tancaven petits delinqüents a l’espera de ser traslladats cap a la caserna de la Guàrdia Civil de Lleida o altres dependències policials i/o judicials. Tot i així, alguns d’ells podien tenir causes de reclusió menor per furts o delictes menors d’alguns mesos de durada que complien en aquesta cel·la en la seva totalitat. Durant els anys de guerra i la immediata post-guerra es tancaven estraperlistes o persones no afins al Règim donat que els calabossos de la Caserna de la Guàrdia Civil d’Almacelles estaven plens i no havia lloc material on recluir aquestes persones. Aquest calabós fou operatiu fins l’any 1949.
la calç del mur, i tenen temàtica diversa: fulls de calendari, rellotges, descripcions bèliques, tancs, avions, vaixells, persones, vehicles i textos relatius a la causa del captiveri. Aquests grafits s’han pogut conservar fins als nostres dies donat que els murs
estaven protegits per les prestatgeries i llibres, ja que –com hem mencionat abans– aquest habitacle funcionà com a arxiu durant anys. Amb aquesta rehabilitació s’ha aconseguit posar de relleu un patrimoni històric i etnogràfic
completament desconegut, a més de condicionar un nou espai per a la visita i la reflexió. A aquest nou espai s’hi afegeix un magnífic mural de l’artista lleidatà Josep Minguell i una il·luminació de led que permet veure els grafits sense danyar-los.
21
20
Festa de l’Aigua 2015
Un any més la Festa de l’Aigua d’Almacelles va ser plenament participativa i amb multitud d’actes que van fer les delícies de grans i petits. Va iniciar-se, com mana la tradició, amb un repic de campanes el divendres 27 de febrer a les 12 del migdia, i van continuar els actes amb una traca dolça a
la plaça del 2 de Març i la popular cercavila pels carrers del centre històric amb el grup d’animació Cremallera Teatre. Per la nit, va ser l’hora dels més joves amb la Festa Flaix FM que és tot un clàssic. El dissabte 28 de febrer fou el matí dels esports: bitlles, petanca, caça i futbol. Per la tarda era
el torn del concert de l’Orquesta La Dama que també s’encarregaren de fer el ball de tarda i el de nit. En aquest cas, de cara als més joves, el grup de versions Los Pachucos foren els encarregats de donar marxa i ritme a la Sala Arca. El diumenge 1 de març s’encetà amb el veteraníssim Concurs de Pintura Ràpida, que ja va per la seva 21a. edició,
i el Concurs de Colles Sardanistes, que ja celebrava la seva 35a. edició i que va acollir una infinitat de colles vingudes d’arreu. La Cobla Jovenívola d’Agramunt va ser l’encarregada de posar la música de sardana amb la interpretació final de la sardana de germanor L’encís d’Almacelles, del mestre Josep Capell. També fou el matí d’una divertida trobada de vehicles 4x4 al Circuit
23
22
de la Mina i de l’animació més engrescadora del grup Xip Xap, qui va portar el seu espectacle Que peti la plaça! a la Sala Polivalent. Per la tarda no podíem deixa de banda la Desfilada de Carrosses i de Comparses, que ens acompanyen en aquesta Festa de l’Aigua des de fa 60 anys. Carrosses i comparses vingudes de Lleida, Almenar, Alguaire, Albelda, Altorricó, Azanuy i
Almacelles van fer una rua plena de color, música i molta, molta animació. Enguany, aquesta Desfilada va ser enregistrada per les càmeres de Lleida TV i va assistir, entre altres, l’escriptor i historiador Víctor Bayona, en representació del poble vinculat al Canal convidat d’enguany, que era Esplús. Acabada la Desfilada fou l’orquestra Welcome Band qui va posar ritme a la jornada fins ben entrada la matinada.
El dia 2 de març, dia de festa grossa, va iniciar-se amb la Missa Major, la companyia dels membres del Grup de Recreació Històrica, que en aquesta ocasió es van habillar a la manera dels pagesos de principis de segle XX (no hi va faltar ni la tartana!) i la participació de la Coral de les Veus del Roser. Després de la litúrgia va ser l’hora d’estrenar la reforma i millores d’alguns carrers
de l’entorn del Centre Històric. També hi va haver temps per a la mainada, amb el passi d’una pel·lícula d’animació infantil a preus populars al Casal i les firetes al preu d’un euro i mig durant tota la jornada. La música va venir de la mà de l’Orquestra Selvatana que va fer un concert insuperable i un millor ball de tarda-nit que fou el millor colofó a la present edició de la Festa de l’Aigua 2015.
25
24
Rècord Guinness per a una carrossa
Bombers guardonats
El passat 6 de març, es va celebrar a la ciutat de Sabadell, l'acte de lliurament de medalles i diplomes al Cos de Bombers de la Generalitat, presidit pel Conseller d'Interior el Sr. Ramon Espadaler. En aquest acte, a més de reco-
Un altre 2 de març per recordar, fou durant la Desfilada de Carrosses de la Festa de l’Aigua de 1994, quan la carrossa confeccionada pels germans Montalbán Villacampa, amb la Palmira Montalbán al capdavant, van obtenir el reconeixement del Llibre Rècord Guinness per haver emprat el major nombre d’envasos de plàstic per elaborar una carrossa. En concret foren 7.232 envasos que van guarnir Des de l'Ajuntament una escultura de 7 m. de llarg, 3,5 d'Almacelles us presentem la "Plataforma d’ample i 4,67 d’alt. Jove". Una eina d'unió per al jovent d'Almacelles. És molt difícil i complicat organitzar reunions on poder demanar l'opinió dels joves, ja que tots tenen horaris diferents. Per això hem creat aquesta web gratuïta que servirà A fi de millorar alguns aspectes per a que els joves dels parcs infantils de la vila, s’ha es puguin informar procedit a la instal·lació de sòl tou sobre totes les activide goma en els baixants d’alguns tats que els hi poden tobogans com ara el de la plaça interessar al nostre del Tossal. Poc a poc, aquesta poble, i a la vegada mesura s’anirà estenent a altres donar la seva opinió! àrees de joc infantils. L'Adreça és: http://
néixer els anys que porten alguns bombers treballant al servei, es va guardonar aquells bombers que durant l'any 2014 han actuat en algun servei destacable. Del Parc de Bombers d'Almacelles, van ser guardonats cinc bombers,
Plataforma Jove
Tobogans més segurs
plataformajove.wix. com/almacelles, també pots escanejar el codi QR que t’adjuntem.
amb menció honorífica per la complexitat tècnica de les maniobres de rescat i l'extraordinària durada del servei en un accident de trànsit, que es va dur a terme el mes de febrer del 2014 a la carretera de Sucs a Gimenells.
Millores en la rotonda
A les obres d’urbanització de la plaça de Santa Ninfa, s’hi va afegir la millora del ferm de l’entorn de la
rotonda de la Porta de Ventafarines. A la nova senyalització horitzontal s'hi va afegir la col·locació
de gespa artificial al bell mig de la rotonda que presideix el monument de Josep Minguell.
La Penya del Barça ja té un lloc al Camp Nou El diumenge 8 de març, una representació de socis i simpatitzants de la Penya barcelonista “La Clamor” d’Almacelles va acudir a l’acte solemne de descobriment de la placa al Camp Nou que els identifica com a penya barcelonista. A l’acte hi va acudir el president de la
Penya local, Sr. Javier Navarro, i el directiu de la Comissió Social del Barça, Sr. Jordi Durà. A més d’aquest acte, també van aprofitar l’ocasió per visitar l’exposició sobre Almacelles que es feia al Born Centre Cultural i el partit que enfrontà el Barça contra el Rayo Vallecano.
C/ de la Llitera
Amb motiu de la millora d’alguns carrers de l’entorn del Centre Històric, com ara el de la Bassa Bona, també s’aprofità l’avinentesa per urbanitzar alguns dels carrers més immediats i més necessitats, com ara el de la Llitera (entre Bassa Bona i Sant Quilis), a més de renovar part de la vorera d’aquest tram.
Més comerç al centre històric
Poc a poc, la feina de millorar aquest sector que comprèn un tram del carrer de la Mercè, la plaça de la Vila i un tram del carrer Major, està començant a donar els seus fruits. Després de la gran reforma que finalitzà l’any 2011, s’ha completat amb la restauració de nombroses façanes i edificis, fet que ha comportat la instal·lació de nous comerços, alguns de nova implantació (1 immobiliària i 1 botiga d’informàtica), altres que s’han reubicat en aquest sector atrets per la seva centralitat (1 quiosc, 1 cafeteria i 1 botiga de dolços), i altres que estan a pendents d’obrir les seves portes a curt termini, com una botiga de moda i tèxtil.
27
26
Almacelles exposa al Born L’alcalde de Barcelona visita l’exposició del Born sobre Almacelles
La ciutat d’Almacelles fou la protagonista en l’exposició que s’inaugurà el 17 de febrer de 2015, a la Sala Dalmau, dins del complex cultural del Born de Barcelona. L’exposició, que portava el títol: “Almacelles.
Descobreix una ciutat il·lustrada a les Terres de Lleida”, donà a conéixer a tot el públic que s’atansà a aquest complex cultural de primer ordre (una mitjana de 100.000 visitants al mes), i a través de plafons explicatius,
les particularitats urbanístiques, arquitectòniques i històriques que han fet del centre històric d’Almacelles, un Bé Cultural d’Interès Nacional. Un altre dels grans eixos de l’exposició fou donar a conéixer els continguts i objectius que es recullen en el Museu d’Arquitectura i Urbanisme Josep Mas Dordal. L’exposició fou presidida per l’Hble. Conseller de Presidència de la Generalitat, Sr. Francesc Homs i l’al-
calde d’Almacelles, Sr. Josep Ibarz Gilart. Després de l’acte, el músic i cantautor almacellenc Xavier Baró interpretarà alguna de les seves peces. En aquest sentit, el dia 22 de febrer, s’organitzà una sortida guiada per visitar el Born i l’exposició sobre Almacelles, a la què hi van acudir un centenar de persones de la vila. La mostra també fou visitada pel Secretari d'Universitats i Recerca, Sr.Antoni Castellà.
El dia 24 de febrer, l’alcalde de Barcelona, Sr. Xavier Trias, va visitar l’exposició “Almacelles.
Descobreix una ciutat il·lustrada a les Terres de Lleida”. El van acompanyar en aquesta visita l’alcalde de la població, Sr. Josep Ibarz; el senador Sr. Ramon Alturo, el regidor i tinent d’Alcalde de Barcelona Sr. Jaume Ciurana i el delegat del Govern de la Generalitat a Lleida, Sr. Ramon Farré.
En total, més de 200 almacellencs en quatre autobusos, van visitar l'exposició durant els dies en que aquesta es va poder veure.
Almacelles com a indret Visitem Barcelona d’interès turístic a l’A-22 L’alcalde de la població Josep Ibarz es va entrevistar amb la Directora General de Turisme de la Generalitat de Catalunya, Sra. Marian Muro; qui li confirmà les gestions realitzades amb el Ministerio de Fomento i l’Instituto de Turismo de España; els quals han autoritzat que Almacelles se senyalitzi a partir d’aquest estiu com a indret d’especial interès turístic, en categoria de centre històric, amb senyals informatives anomenades SISTHO al llarg d’un tram de
El 26 de febrer, l'Ajuntament d'Almacelles va organitzar una sortida als alumnes de 6è de primària del CEIP Antònia Simó. A Barcelona van visitar l'exposició
l’A-22 en ambdós sentits. Aquesta senyalització i la catalogació com a indret d’especial interès turístic té un gran valor, ja que Almacelles entra en el reduït nombre de ciutats i llocs d’interès turístic d’arreu de
l’Estat, amb els quals el Ministeri de Foment tindrà obligació de senyalitzar-los, difondre els seus atractius i fer-ho extensiu en guies, plànols i demés suports de difusió nacional i internacional.
Clausura de l’exposició del Born El dia 6 de març, el president de la Diputació de Lleida, Il·lm. Sr. Joan Reñé,
acompanyat de l’alcalde de la població, Sr. Josep Ibarz, van presidir la clo-
enda ció
de
l’exposi“Almacelles. Descobreix una ciutat il·lustrada a les Terres de Lleida”. Aquesta mostra, ubicada en una de les sales d’exposicions temporals del Born Centre Cultural, va donar a conéixer a prop de 80.000 visitants que van passar per aquest recinte -des del dia 17 de febrer en què es va inaugurar- les particularitats urbanístiques, arquitectòniques i històriques que han fet del centre històric d’Almacelles, un Bé Cultural d’Interès Nacional.
"Almacelles. Descobreix una ciutat il·lustrada a les Terres de Lleida", situada en l'espai Dalmau del Born Centre Cultural. També van visitar la basílica de Santa Maria del Mar i el seu entorn, per acabar al Parlament, on la Diputada al Parlament, Sra. Violant Cervera, va acompanyar-los i els va explicar de primera mà com és el dia a dia del Parlament català.
Els alumnes de Santa Ninfa visiten el Museu
Amb motiu dels intercanvis educatius i culturals que fan anualment, els alumnes de l’Institut Comprensivo Autonomo de Santa Ninfa, a Sícilia, van visitar el Museu d’Arquitectura i Urbanisme com una més de les activitats programades per conéixer el municipi amb el qual fa deu anys que mantenen aquest tipus d’intercanvis.
29
28
Plaça de Santa Ninfa
El dissabte 7 de març va tenir lloc l’entranyable i emotiu acte de la inauguració de la Plaça de Santa Ninfa. Un nou i bonic espai situat en la confluència de les Av. de Sucs i dels Esports i del carrer d’Àngel Guimerà. Aquesta plaça vol ser un homenatge i record al poble i a la gent de Santa Ninfa, una vila siciliana similar a la nostra, amb la qual fa enguany 10 anys que es van establir un seguit d’intercanvis educatius i culturals entre els alumnes de l’INS Canigó d’Almacelles i els de
l’istituto Comprensivo Autonomo de Santa Ninfa. Ja són més de dos-cents els alumnes que han participat en aquests intercanvis al llarg d’aquesta dècada i són molts els lligams d’amistat establerts entre les famílies d’aquí i els de l’illa italiana. A l’acte hi van acudir l’alcalde d’Almacelles, Sr. Josep Ibarz i l’alcalde de Santa Ninfa, Sr. Giuseppe Lombardino; el director de l’INS Canigó, Sr. Josep Maria Puig i el director de l’Istituto Comprensivo Autonomo Sr. Benedetto Biundo; el
director dels SSTT d’Ensenyament a Lleida, Sr. Miquel Àngel Cullerés; així com part dels docents d’ambdós instituts, regidors d’ambdós ajuntaments i alumnes, tant italians com almacellencs. Dedicar aquest espai fou tot un èxit, i destaca la recreació del volcà Etna de Sicília que serveix de tobogan, els arbres portats expressament des de la població de Santa Ninfa i un mapa gegant que centra l’espai, on es reprodueix l’illa italiana i la ubicació de la vila siciliana homenatjada.
Fent garbes de palla a la finca del Mas del Lleó (anys 30)
La mecanització del camp (2) La recol.lecció
Les recol.lectores i les empacadores
La mecanització de la collita sempre s'ha introduït en resposta a la necessitat. És una operació que, en la majoria de cultius, requereix molta mà d'obra. En aquest sentit, les circumstàncies socials impulsen el desenvolupament d'enginys. la recol·lecció amb falç d'una hectàrea de blat suposava l'ocupació d'unes 1.400 hores de treball humà incloent la preparació del sòl i la sembra manual. En aquestes condicions, i és una constant del segle, s'impulsa la introducció de màquines, superant totes les barreres que en contra s'aixequen en relació amb els inevitables danys i pèrdues que les operacions de collita mecànica provoquen, en principi que no sempre, davant l'operació manual.
Pel que fa a Almacelles, es té constància que a la finca del Mas del Lleó ja s’empraven unes primitives recol·lectores arrossegades per tractors a principis dels anys 40 del segle XX. La primera recol·lectora autopropulsada de la vila l’adquirí la Cooperativa del Camp per als seus socis el 1956. Es tractava d’una màquina Case, model 120, de 3,60 metres de tall. L’any 1960 se n’adquirirà una altra de la mateixa marca però el model 1.000.
Trilladores i recol.lectora de gra A l'entrada del segle XX ja feia temps que s'havia patentat una recol· lectora, als Estats Units (1864) i alguna altra a
Austràlia. La guerra civil americana estava llavors en plena campanya, i la mà d'obra era escassa. en els estats del nord americà s'havia abolit l'esclavitut i no havia mà d'obra que recollís aquelles enormes i boníssimes superfícies de gra. Fins al segle XIX les eines manuals eren l'únic mitjà de recol·lectar el gra, i això era així des del 1.400 a. C, que coneguem (a Egipte): falçs i després dalles per la sega; trills i batedors de cuir per a la trilla; ventat manual per a la neteja. Més tard, es van anar desenvolupant dispositius per a la sega (segadores-agarbilladores-lligadores arrossegades per cavalleria), que van ser el principal mitjà mecànic d'ajuda a la collita de gra durant el primer terç del segle. (Podem recordar el sím-
bol de la falç com el dels treballadors, fins fa molt poc temps). Les màquines trilladores (ja utilitzades a Escòcia al s. XVIll) es van difondre de forma generalitzada a tot el món desenvolupat a partir de la segona meitat del s. XIX. No obstant això, passat el primer terç del segle XX, comencen a estendre’s les recol·lectores 'combinades', ja que combinen les operacions de segatrilla-tria, de la mà de la generalització del tractor. Les primeres recol·lectores estaven accionades per mitjà de les seves pròpies rodes (anys 80 del s. XIX) i eren tirades per força animal (fins a 40 cavalls o mules). Després per un o dos tractors de vapor (inici del segle XX). Després es va passar a les recol· lectores arrossegades per tractors però amb
31
30 motor propi de gasolina per a l'accionament dels seus elements. La recol· lectora autopropulsada es va començar a generalitzar als Estats Units als anys 30-40 del s. XX. En la mateixa època (anys 40) va començar a fabricar-se les primeres recol·lectores a Europa. Les recol·lectores es van generalitzar a Espanya ja ben entrada la segona meitat del segle XX. L'estadística de l'any 1955 relaciona unes 950, la majoria d'elles arrossegades per tractors. El 1960 el nombre de trilladores era encara de 20.000 unitats, les quals convivien amb les recol· lectores, en nombre de 5.000 (3.000 arrossegades per tractors i 2.000 d’autopropulsades). Al final del segle XX, la pràctica totalitat de les recol·lectores de cereals són autopropulsades, i a Espanya, estan registrades unes 50.000 amb 100 CV de potència
mitjana. En les actuals explotacions cerealistes completament mecanitzades, la totalitat de les operacions suposen només de 5 a 10 hores de treball humà. Les pèrdues de gra estan per sota de l’1% i la qualitat del mateix és òptima, al poder-se realitzar l'operació de recol·lecció en el moment més oportú i de forma immediata. L'operari realitza el seu treball en una cabina en òptimes condicions ergonòmiques (és a dir, d'eficiència, confort i seguretat) i té a la vista el control (electrònic) del funcionament de tots els òrgans de l'ordinador. Cull el gra de cada hectàrea, perfectament net, en uns pocs minuts.
Recollida de farratges. L’empacadora En la recollida de farratges (fenc i palla de cere-
Recol·lectant el blat a la finca del Mas del Lleó (anys 40)
als) la màquina “estrella” del final del segle XIX era l'empacadora. S’utilitzaven empacadores estacionàries, amb lligat manual, col·locades rere les trilladores. Un cop generalitzades les recol·lectores va ser necessari desenvolupar les empacadores mòbils, les quals han experimentat una gran dinàmica de transformació durant tot el segle XX. De les bales per càrrega manual es passa a les grans bales, de més de 500 Kg. Primerament les trenca-empacadores, les quals es desenvolupen a principis de segle XX a partir d'un principi d'enrotllat dissenyat en els anys 50 per a la realització de bales de baixa pressió. En el darrer terç del segle XX s’aconsegueix una gran difusió, per entrar avui en competència amb les empacadores de grans bales prismàtiques, que tenen l'enorme avantatge respecte a les primitives de
permetre el lligat durant l'avanç, i que pertanyen a l'última dècada del segle passat.
L'abans i el després
Carrer de Sant Jaume
Les segadores primitives, de barra alternativa (dissenyada en principi per poder ser accionada per cavalleries) també han experimentat una dràstica substitució per les segadores de discs rotatius, que permeten més gran capacitat de treball. En general, els rasclets, les màquines condicionadores, enfardelladores i picadores més utilitzades avui en dia són desenvolupaments que s'enquadren totalment en la darreria del segle XX. El mateix es pot afirmar dels equips per a la distribució de fertilitzants i fitosanitaris, en què la precisió de la dosificació cada cop amb menys volum d'aplicació, fa imprescindible i impulsa a una alta tecnificació dels equips, avui ja generalitzada.
Any 1963
En l'actualitat
32
Entrevista a Josep Pascual i Cara, pintor i artista almacellenc
“La simplicitat forma part de les coses en les què hi crec” En primer lloc, la primera pregunta sembla obligada. Quan et vas aficionar al món de la pintura i per què? Tindria uns 5 anys quan vaig descobrir que tot allò que feia la resta no em deia res. Va ser aleshores quan vaig anar fixant-me i iniciant-me en el món de les arts plàstiques. Tot i això, no vaig començar a pintar seriosament fins als 17 anys. Vaig fer una aturada i no vaig reprendre la pintura fins anys més tard. També vaig seguir i em vaig interessar per altres referents, com la música, la imatge o la poesia. Bàsicament, la simplicitat forma part de les coses en les què hi crec. Com definiries el teu estil? Autodidacta per convicció. L’estil que faig és propi. Els estils crec que són prou importants per tal de creure en ells. Intento conéixer-los: l’abstracció, la figuració… L’art contemporani és un referent i una simplificació en el món de l'art. Et fixes en alguna cosa o sentiment especial per trobar la inspiració? La inspiració quan la trobes has d’intentar manifestar-la d’immediat. Si no, se’n va. Personalment, m’ajuda molt la poesia. Hi ha escrits que faig jo sobre els sentiments i l’art que m’ajuden després a crear.
Formes part d’algun grup d’artistes per donar a conéixer la teva obra? Formo part del Moviment d’Artistes d’Avantguarda a Ponent, l’obra dels quals es pot trobar fàcilment a Internet. Tens algun artista amb el qual et sentis especialment identificat? Sempre l’obra de Kandinsky ha estat un referent per a mi. Sobretot per la senzillesa que reflecteixen les seves obres. També m’hi he fixat molt en l’obra de Tàpies, Vincent Van Gogh i, de casa nostra, l’obra de l’Ignasi Puente.
Quines són les darreres exposicions en les què has participat? Algunes de les darreres exposicions han estat al Museu de Montegrotto de Pàdua, a Itàlia; al Parlament de la Rioja; una d’itinerant en homenatge a Simón Bolívar que ha estat a Astúries, Madrid, Bilbao i Caracas; a l’Expodolmen de la Sala Dolmen Dalí, a Madrid; o la que es va fer sobre el Setge de Lleida a Lleida, amb motiu del Tricentenari, com una de les darreres on vaig participar.
contemplar algun d’aquests murals teus? Possiblement, la més gran i una de les darreres pintures murals de 30 m2, la podem veure als cellers Codorniu, a Raimat. També hi ha obra meva a Mèxic, França o Estats Units. Curiosament, una de les obres que van estar seleccionades per formar part del Carroussel del Louvre, es va poder veure durant un mes en una exposició a la Sala Nôtre, sota la piràmide de vidre d’aquest museu parisenc.
La pintura mural també és una de les teves especialitats. On podem
Moltes gràcies Josep i continua així.