Lo Vilot, nº66, febrer 2015

3

2

Nou mossèn

Atesa l’edat de jubilació de mossèn Josep Cucurull, el proppassat mes d’octubre s’estrenà amb el nou mossèn i rector d’Alma-

celles, Sr. Joaquín Blas Pastor. Segons comenta Mn. Blas, en el dia de la seva presentació, enceta aquesta nova etapa

Millores al col.legi de la Plaça de l’Ensenyança

al servei dels feligresos d’Almacelles amb molta il·lusió, dedicació i compromís amb la parròquia i els més necessitats.

Noves conferències al Museu

Amb motiu de l’exposició sobre gravats antics, el dia 7 de novembre va tenir lloc una doble conferència força interessant. D’una banda, els arquitectes Lluís Guasch i Melitó Camprubí, van

presentar l’edició en català del llibre Les Pierres Sauvages, de l’arquitecte francès Fernand Pouillon.

Acte seguit, fou el torn del marxant, galerista i antiquari amb lligams almacellencs, el Sr. Albert

Martí i Palau, qui ens explicà la importància del gravat com a element de comunicació visual i després, com a element artístic i de valor patrimonial en el circuit de compra-venda de peces d’art.

Col·laboradors del present número: Jordi Pascual Jové, Centre Assistencial de Sant Joan de Déu i Joan Rovira Marsal.

Ateses les peticions de l'Ajuntament d'Almacelles al Departament d’Ensenyament, aquestes han donat els seus fruits amb una important inversió en la millora d’una part de les instal·lacions del Col·legi de la Plaça de l’Ensenyança. Un centre molt necessitat d’obres de millora integrals ja que l’edifici principal data de l’any 1929 i en el qual no s’hi havia intervingut mai de manera tan complerta. Així, d’una banda el Departament d’Ensenyament es va fer càrrec de la restitució total de la coberta de l’edifici central amb un import de 91.539 €. Es va substituir íntegrament tot l’envigat sota-coberta, es va mantenir el sistema de teula, les baixants i canaleres, a més de dotar-lo d’una

nova impermeabilització.

D’altra banda, l’Ajuntament hi va participar amb la rehabilitació d’una de les aules principals, en la qual es va revestir amb pladur tots els envans i falsos sostres, es van canviar els marcs i totes les finestres per unes d’aïllants i es va repintar. Aquesta renovació de les aules pretèn fer-se de manera anual fins que s’hagin renovat el cent per cent de les aules. A més, també es va substituir la porta principal de l’edifici prefabricat que fa d’aula-menjador, es van instal·lar nous jocs infantils amb paviment de sauló, bancs i es va reparar la font que hi havia.

En total, l’Ajuntament ha destinat 12.000 € en la millora del col·legi de la Plaça de l’Ensenyança.

5

4

Castanyada sènior

L’Associació de Jubilats i Pensionistes d’Almacelles celebrà la tradicional Castanyada a la Sala Polivalent la tarda del dia 8 de novembre. Allí hi van acudir prop de cinc-centes persones que s’ho van passar d’allò més bé, compartint una tarda entre panellets, castanyes i bon ambient.

Ens promocionem

Almacelles dóna a conéixer la seva designació com a Vila Florida de Catalunya, en la categoria de dues flors d’honor, amb la instal·lació d’un gran cartell que s’ha instal·lat en un dels accessos principals a la vila. Aquest cartell, el suport del qual ha estat reaprofitat d’un altre en desús, intentarà donar a conéixer aquesta designació alhora que donarà la benvinguda a tots aquells que s’apropin a la vila.

A l'Ara Lleida

En el número especial 25 anys de l'Ara Lleida, que edita el Patronat de Turisme de la Diputació de Lleida, ha sortit publicat un interessant reportatge sobre el Museu d'Arquitectura i Urbanisme Josep Mas Dordal d'Almacelles. Poc a poc, aquest Museu va essent un referent en el món docent i de la cultura de Catalunya.

4a. Desfilada de Moda

9-N a Almacelles D’èxit es pot qualificar l’acollida i participació dels vilatans d’Almacelles al procés participatiu que va tenir lloc el proppassat 9 de novembre per definir-se sobre l’estatus polític que hom vol per a Catalunya. Des de ben d’hora, les urnes i el material ja estava preparat en les sis meses que es van establir a la vila, ubicades a l’INS Canigó.

En aquest procés hi van col·laborar ben activament una quarantena de voluntaris que es van fer càrrec de tota la logística i organització. Com a fet curiós, val a dir el cas del noruec establert a Almacelles des de fa més de 25 anys, Sr. Havald Kristiansen, qui va voler participar en la votació i que recordava com els seus pares ja van votar en el pro-

cés d’independència de Noruega respecte a Suècia que va tenir lloc de manera pacífica el 1905. D’aquesta manera, foren un total de 2.087 persones les que van votar, de les quals:

1.664 (79,73%) sí-sí 212 (10,16%) sí-no 23 (1,10%) sí-en blanc 106 (5,08%) pel no 7 (0,34%) en blanc 75 (3,59%) foren nuls

Serveis d’Almacelles que, amb la col·laboració de la Regidoria de Comerç, van fer possible que prop de 800 persones es trobessin a la plaça de la Vila per veure

en viu i en directe la moda tardor-hivern d’algunes botigues de moda de la vila.

També s’hi van afegir alguns comerços de complements i un gimnàs.

World Cheese Awards

Programa Salut i Escola

En el marc del Programa Salut i Escola que es ve desenvolupant d’un

El diumenge 16 de novembre va tenir lloc la quarta edició de la Desfilada de Moda a l’Aire Lliure. Una original iniciativa de la Unió de Comerciants i

temps ençà amb professionals de la sanitat a Almacelles, i que va encaminat

a oferir xerrades i informació diversa als estudiants i joves de la vila, l’Ajuntament d’Almacelles ha volgut col·laborar i participar d’aquest programa amb l’adquisició i donació d’un tors d’exercicis de reanimació, que ha de servir per poder fer pràctiques de primers auxilis i maniobres de reanimació diverses en el marc d’aquest programa.

En la votació que es va donar a conéixer a Birmingham (Regne Unit) el dia 17 de novembre, es van determinar el llistat dels formatges més apreciats del món.

Són els prestigiosos World Cheese Awards, els “Oscar” dels formatges. En aquest concurs, que es porta celebrant des de fa 20 anys, es reuneixen els millots experts en formatges del món, així com els màxims representants de les empreses lleteres del planeta.

En l’edició de 2014 es van presentar 2.600 formatges, dividits per categories i que procedien de 33 països diferents. En total, se’n van seleccionar 62 for-

Campionat de judo

El 8 de novembre es va disputar a Barcelona la primera Copa Infantil de Catalunya de Judo. A la concentració hi va participar el Club Judo Almacelles amb una gran competició per part de dos dels seus judokes en la categoria infantil. En la categoria femenina, l’Eva Alcobé va aconseguir una cinquena posició. Pel que fa als nois, en Juan Pablo Salinas va pujar al pòdium amb un tercer lloc, que li va merèixer penjar-se la medalla de bronze. L’entrenador del club, n’Alejandro Robles, es mostrà satisfet amb el rendiment dels seus alumnes i content pels resultats obtinguts. Les competicions regionals puntuen per a la classificació al campionat d’Espanya i els joves judokes lluitaran per guanyar-hi una plaça.

Sopars-concert

matges que van guanyar algun premi en les diferents varietats i categories.

Pel que fa als altres 61 finalistes, cal mencionar que tan sols 10 formatges de l’Estat espanyol van ser-hi presents. Un dels quals fou el curat de llet de cabra d’Almacelles, de l’empresa Formatges Artesans de Ponent, SCP, que es va emportar un dels premis en la categoria de Super

Gold. L’alcalde, el Sr. Josep Ibarz, va felicitar personalment al Sr. Carles Pàmpols – gerent de l’empresa Formatges Artesans de Ponent, SCP– per situar aquests formatges d’elaboració artesanal almacellenca en l’àmbit del que cal fer per millorar, potenciar i difondre els productes de prestigi i de qualitat que es fan a casa nostra a nivell internacional.

El passat dissabte 22 de novembre es va celebrar el quart sopar-concert al complex Betula Alba amb la companyia The Rock Festival. En aquest cas els protagonistes de l'acte van ser el grup "Ñ" tribut a la moguda madrilenya. Sota el ritme dels grans èxits de Tequila, Sabina i Hombres G –entre molts d’altres– tots els assistents van poder degustar d’un gran sopar i van poder ballar fins que els músics van acabar el seu repertori.

7

6

Conferències al Museu

Visita del Tinent d'alcalde de BCN El 24 de novembre va tenir lloc l’acte solemne de clausura de l’exposició El gravat,

El divendres 21 de novembre, va tenir lloc la darrera de les conferències programades. La primera va anar a càrrec del catedràtic en història de l’art Modern de la UdL, Ximo Company qui presentà el llibre: "Obres d’Arquitectura de Vicenzo Scamozzi". La segona xerrada va anar a càrrec del Dr. en Història Jesús Brufal i de Flocel Sabaté, catedràtic en Història Medieval, ambdós de la UdL, que van presentar el llibre: "La Lleida islàmica", un estudi que aprofundeix en els segles XI i XII a les terres de Lleida.

Operació Grèvol

testimoni de l’evolució de la ciutat, amb un notable èxit de convocatòria de públic i de conferències i actes paral·lels que s’han celebrat a redós d’aquesta mostra.

L’acte ha estat presidit pel Sr. Jaume Ciurana i Llevadot, tinent d’Alcalde de l’Ajuntament de Barcelona. Aquest fet ha estat possible gràcies al conveni de col·laboració signat entre ambdues ciutats, pel que fa a actes de temàtica

cultural donat els lligams històrics i culturals d’Almacelles i Barcelona des de la refundació per barcelonins al segle XVIII en el cas de la vila segrianenca.

El regidor i Tinent d’Alcalde ha felicitat l’Ajuntament d’Alma-

celles i el Museu per aquest tipus de mostres de tanta qualitat, per haver posat de relleu el patrimoni – en aquest cas a partir de gravats antics– i haver fet possible que més de 700 persones hagin visitat aquesta exposició.

Més restauració

Punt de Lectura d’Almacelles a la Xarxa de Biblioteques El Punt de Lectura d’Almacelles formarà part de la Xarxa de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya. Així ho confirmà el delegat territorial del Dep. de Cultura a Lleida, Sr. Josep Borrell i la Cap de la Centrel de Biblioteques de Lleida, Sra. Nati Moncasi.

De fet, Almacelles comptava amb un Punt de Lectura ubicat en el Centre Cultural d’Almacelles, amb un fons proper als 8.000 volums. Aques fet comportava la necessitat de reconéixer aquest espai per part del Dep. de Cultura i integrar-lo dins la Xarxa de Biblioteques de la Generalitat, tot i no comptar en un primer moment amb els

paràmetres per serhi presents. Gràcies a les gestions de l’Ajuntament i de la Regidoria de Cultura s’ha fet possible aquesta integració, fet que permetrà al Punt de Lectura almacellenc disposar del Programa Mil·lènium, estar connectat amb tota la xarxa de biblioteques de Catalunya, unificar el sistema de préstec, carnets,

Curs de gravats Amb l’arribada de les festes nadalenques, agents de la Policia Local d’Almacelles i dels Mossos d’Esquadra han endegat l’Operació Grèvol, una campanya informativa en la què els agents d’ambdues policies visiten tots els comerços de la població, informant sobre uns consells bàsics de seguretat per a comerciants i oferint uns fulletons informatius amb les normes bàsiques per evitar robatoris, molt especialment en aquestes dates que s’incrementa considerablement el consum, les compres i el nombre de clients i de potencials lladres.

Abans de la restauració Seguint la política de subvencionar i facilitar la resturació de façanes d’edificis dins del Centre Històric, s’acaba

consultes, etc i disposar d’un intranet que coordini accions amb la resta de biblioteques catalanes adscrites. Segons han informat el delegat territorial i la Cap de Biblioteques, la primera tasca serà la renovació dels llibres i altres suports existents, així com posar al dia tot el tema informàtic i de consulta on-line.

Després de la restauració de restaurar una altra al carrer de la Mercè, 30. Només cal veure la diferència d’aquest immoble i el veí abans

i després de la intervenció per adonar-se la millora que aquestes actuacions comporten en el paisatge urbà.

En el marc de la mostra "El gravat

a través de les ciutats", el MAU va acollir el dissabte

22 de novembre, de la mà de l'Escola de Dibuix i Pintura, la "Master Class" sobre gravat a partir

d'una matriu de linòlium, sota la direcció de Divina Drudis i amb un gran èxit d’acollida.

Homenatge a Mn. Cucurull

El dia 30 de novembre va tenir lloc un entranyable dinar d’agraïment a la tasca duta a terme pel Mn. Josep Cucurull en els darrers 9 anys a la parròquia d’Almacelles atesa la seva jubilació. Mig centenar d’almacellencs van assistir a l’acte, al qual també hi van participar l’actual rector Mn. Joaquín Blas, el Germà de l’Orde de Sant Joan de Déu Francesc Agramunt i l’alcalde de la població.

Cafeïna Tour

L’alcalde d’Almacelles i vicepresident de la Diputació va participar en el primer dels programes de TV Lleida que, sota el nom de Cafeïna Tour, aniran retransmetent de manera periòdica des dels principals pobles de la demarcació de Lleida. En aquest cas, fou el poble de Torrefarrera qui encetà aquesta sèrie de programes el proppassat dia 4 de desembre, amb la presència del seu alcalde Jordi Latorre i la presentadora de l’espai, Mariví Chacón.

9

8

Espai d’exposicions temporals

Encesa dels llums de Nadal

Octubre 2014: PINTURES DE RODOLF FAURIA

Logique simiènne Oli sobre tela 89 x 116 cm

Avui Dalí Oli sobre tela 100 x 100 cm

Novembre 2014: PINTURES DE SALOMÉ MOLINS

Esclat de Natura núm. 1 Acrílic sobre tela 50 x 70 cm

Esclat de Natura núm. 2 Acrílic sobre tela 50 x 70 cm

El dia 9 de desembre va tenir lloc a la plaça de la Vila, l’oficialització de l’encesa de la il·luminació nadalenca de la població d’Almacelles. L’acte simbòlic, al què hi van acudir les autoritats locals, pubilles i altres representants d’entitats i associacions de

la vila; consistí en pitjar l’interruptor que va il·luminar la Plaça de la Vila. Enguany, com a principal novetat, calia esmentar la singularitat de la decoració lumínica, en forma d’una gran estrella que presidia tota la plaça i d’unes grans esferes de llums que

penjaven d’ella i que donaven magnificiència a tot l’espai.

També destacà com a novetat el gran pessebre a tamany natural que recreava un oasi del desert de Palestina, amb el portal de Betlem i els principals personatges bíblics.

Almacelles solidària El cap de setmana del 28 i 29 de novembre es va celebrar arreu el Gran Recapte, una iniciativa a nivell de tot el país en què es pretenia recollir aliments per a les famílies més necessitades, de cara a les Festes de Nadal.

Almacelles hi va ser present de forma ben activa i es van recaptar 2.475 Kgs. de menjar i productes de primera necessitat. Agrair molt especialment a tots el voluntaris que van fer possible aquest recapte, especialment als supermercats Salinas, Plus-Fresc, Caprabo, Creu Roja Almacelles, Associació Cultural de la Dona, Associació de Mestresses de Casa Verge de Montserrat, CEIP Antònia Simó i Arnó i a tots aquells que hi van fer la seva donació.

Exposició de Josep Nicolau

L’INS Canigó amb la Marató

En el marc dels actes previs a la gran Marató de TV3 que enguany es va celebrar per recap-

tar fons a favor de la investigació de les malalties del cor, els alumnes de l’INS Canigó van fer

un ball a la plaça de la Vila i una rifa, els fons dels quals van anar a parar a aquesta bona causa.

Una interessant col·lecció de l’artista natural de Mequinensa Josep Nicolau es va inaugurar el proppassat 5 de desembre a la Sala d’Exposicions temporals del Museu. La mostra, titulada Intuïció de formes de la sèrie Restes d’un passat, va voler ser un homenatge al també pintor i artista lleidatà Ignasi Puente. A més de l’autor de l’exposició, el pintor homenatjat i l’alcalde de la població, també hi va assistir a l’acte inaugural el director dels SSTT de Cultura a Lleida, Sr. Josep Borrell.

11

10

Crònica negra de l’Almacelles de 1908 L’estiu de 1908 va succeir un terrible fet a la nostra vila, que va fer que gran part de la premsa escrita d’arreu publiquessin la notícia. Foren molts els diaris que se’n van fer ressò, però fixem-nos en com ho contava el Diario de Alicante, en la seva edició de 5 de juliol de 1908:

“(...) UNA JOVE SEGRESTADA

D’un diari de Lleida, prenem els interessants detalls del segrest d’una jove, que acaba de ser descobert per alguns veïns d’Almacelles, un poble d’aquella província.

ausents i atret per uns gemecs va arribar fins a les conilleres, la porta de les quals va obrir-se fàcilment ja que, sens dubte per un oblit, s’havien deixat posada la clau al pany, els cruels pares de la desgraciada Pilar.

Almacelles és una vila pintoresca, d’uns mil cinc- El pobre home va donar un pas enrere esglaiat cents habitants, de costums senzilles, on poques davant l’espectacle que se li oferia al davant seu, vegades passen fets de caire criminal, raó per la qual aconseguint sortir d’aquell maleït lloc. l’injust fet que s’acaba de descobrir ha provocat una fortíssima conmoció al veïnat, fins al punt d’haver-se La notícia aviat es va estendre per tot el poble arritemut per una d’aquestes tremendes venjances que bant ben ràpidament a orelles de les autoritats. en alguns cops s’han arribat a produir en alguns pobles que s’han pres la justícia per la seva mà.

En presentar-se al Jutjat, acompanyat de nombrosos veïns, els segrestadors es van mostrar sorpresos i La segrestada és una jove d’uns 25 anys, filla d’un van negar rotundament allò que se’ls deia. matrimoni pobre. Es diu Pilar Rodríguez i ha romàs setze anys tancada en una miserable habitació que El veí de referència es va presentar aleshores davant els infames pares havien convertit -al mateix temps el jutge a qui va portar fins a les golfes del pis de dalt que en una conillera- en una presó inmunda per a la que tanta por li havia causat unes hores abans. A la seva malaguanyada filla. vista d’aquell tristíssim espectacle, les autoritats van quedar horroritzades.

El descobriment d’aquest horrorós crim es deu a la casualitat. Fa uns dies un veí del poble va entrar a Tirada sobre el terra, damunt un llit de fems i voltada la casa del crim ja que els seus propietaris estaven de conills que anaven i venien en totes direccions,

se’ls aparegué una dona totalment nua, pràcticament la més terrible de les venjances. convertida en un esquelet, bruta i amb els cabells embullats com una fera. La impressió que va tenir el Es coneix en el poble que la segrestada la van tancar Jutjat fou tremenda. als nou anys d’edat i que des d’aleshores no s’havia nodrit més que de les herbes i els desperdicis que El Jutge es va adreçar a Pilar i aquesta li va fer un llençaven als conills”. gest d’ensurt i un posat de com voler fugir, tot imitant Portada del Diario de Alicante del 8 de julials conills que corrien a amagar-se als seus caus. ol de 1908, on es recull el segrest Interrogada la jove es va veure que no sabia parlar i d'Almacelles que es trobava en complet estat d’idiotesa.

Els acompanyants del Jutge la van embolcallar en una manta i la van conduir a una cambra veïna, col·locant-la sobre un llit.

La segrestada contemplava tot allò que li feien els seus benefactors amb ulls d’espant.

En les faccions de la malaguanyada Pilar, tot i que transformades pels efectes de la fam i de la misèria, van descobrir els allí present signes d’una gran bellesa. Els seus ulls són bellíssims i quant més serena contemplava amb els seus ulls, quasi immòbils, els del Jutge, semblaven els d’una gran i artística nina.

La desgraciada criatura fou conduïda en una llitera a la Casa de la Misericòrdia, acompanyada d’un nombrós públic que no parava de cridar furiosament i demanant el cap dels culpables.

La noia, tot i el seu estat d’idiotesa, sembla que va entendre el canvi immediat que li havia passat a la seva vida, ja que no va rebutjar i fins i tot va agrair les cures de les persones que la voltaven per cuidar-la.

Detall de la plaça de la Vila d'Almacelles a principis de segle XX, quan va succeir l'esgarrifós segrest de 1908

El jutge va interrogar als pares decretant a l’acte el seu empresonament, essent necessari per portar-los a la presó, l’auxili eficaç de diferents parelles de la benemèrita, els quals van impedir que el veïnat es prengués per la seva mà

13

12

49 anys de l’ARCA El dia 7 de desembre fou l’escollit per celebrar la tradicional Festa del Socia de l’entitat més veterana d’Almacelles: l’ARCA. Uns 200 socis van acudir al sopar on tots van destacar la importància que una associació cultural resistís amb èxit el prop de mig segle d’activitat. Felicitats!

Premi per a l’INS Canigó

Amb motiu de la celebració de la proppassada Marató de TV3, dedicada a combatre les malalties del cor, els alumnes de 3r d’ESO de l’INS Canigó d’Almacelles Maria Salla, Carlota Monfort, Sandra Noró i Blanca Alegre, van guanyar el 3r. premi en el concurs de cartells “Pinta La Marató 2014”, que es va fer entre l’alumnat de tots els instituts de Catalunya. Felicitats!

Noves zones industrials

El proppassat 11 de desembre, l’alcalde d’Almacelles Josep Ibarz, es va reunir amb la Sra. Dolors Tella, delegada de Territori i Sostenibilitat a Lleida, per iniciar el desenvolupament d'un nou sector industrial de 10 hectàrees al costat de l’empresa Fertiagro d'Almacelles, on algunes empreses ja s'han interessat per instal·lar-se.

Glòria Pelegrí Quintana Des d’aquestes línies voldríem saber una mica més d’una de les joves promeses del futbol a nivell de l’Estat espanyol. Es tracta de la Glòria Pelegrí, una almacellenca que està jugant en la primera divisió femenina de futbol, a les files de l’equip Sant Gabriel de Barcelona. Quan parlem amb ella, ens comenta que des de sempre li ha encantat el futbol. De fet, l’afició li ve de ben petita, quan jugava al pati amb les seves amigues. Anys més tard, l’entrenadora de l’equip de futbol-sala femení d’Almacelles, Maribel Luengo, la va posar a les files de l’equip local i d’aquí va saltar a l’equip de la UE Lleida, a 2a. divisió, on va destacar sobremanera i on va jugar durant cinc temporades. De l’equip lleidatà desta-

ca les ganes de pujar a la primera categoria espanyola –l’anomenada “Súperlliga”–.

Malgrat haver jugat el play-off no va poder ser i va ser aleshores, gràcies a la intercessió d’un entrenador, que va accedir a les proves de selecció de l’equip barceloní, on va aprovar-les, la van fitxar i on continua jugant avui en dia. D’aquests temps recorda la gran ajuda i suport que li va donar una altra almacellenca jugadora de futbol en 1a. divisió espanyola, la portera

Mònica Blasco.

La Glòria ens comenta que el seu somni seria arribar a jugar a l’equip del Barça, un altre dels equips que també hi participa en aquesta lliga formada per 16 equips d’arreu de l’Estat. Malgrat tot, afirma que està molt orgullosa de jugar amb el Sant Gariel de Barcelona, un equip modest, amb moltes debutants però molt familiar, amb una clara aposta pel futbol femení i de tracte cordial i proper.

Enhorabona i molts ànims!

Xarxa d’observadors meteorològics Tot i que des del Centre de Sant Joan de Déu ja fa més de vint anys que es recullen diàriament les dades meteorològiques d’aquest indret del Pla d’Almacelles, és des de fa vuit que forma part de la Xarxa d’Observadors Meteorològics de la Generalitat de Catalunya. Així, el

grup d’interns que es fa càrrec de la lectura diària i transcripció de tots els registres que, posteriorment s’envien al Servei Meteorològic de Catalunya, està format per vuit persones amb discapaciatat intelectual que estan supervisats per un voluntari del centre. El proppassat

mes d’octubre aquest grup d’observadors van participar en la 6a. Trobada de membres que conformes la Xarxa d’observadors meteorològics que va tenir lloc a Mollerussa i on van participar d’interessants xerrades a càrrec de reconeguts meteoròlegs de Catalunya.

Un almacellenc, jugador pioner Ampliem el CAP del Barça Arran d’uns estudis sobre la història del FC Barcelona, endegades pels historiadors i periodistes esportius José Alberto Salas i Daniel Badia, van descobrir que el primer lleidatà en jugar al FC Barcelona fou un almacellenc, més concretament en Pere Molins Pascual, nascut a la nostra vila el 15 de febrer de 1889. D’aquest jugador només es coneix que venia prèviament de l’equip X Spòrting Club, un equip format per jugadors del recentment creat RCD Espanyol. Va jugar al Barça com a defensa des de l’any

1912 fins al 1915.

Jugà un total de 21 partits (17 amistosos, 2 del Campionat de Catalunya i 2 més del Torneig dels Pirineus Orientals). Val a dir que en aquells anys encara no existia la lliga espanyola i que el futbol es trobava en les beceroles.

Fos com fos, durant aquells anys el Barça va guanyar la primera Copa Catalunya. Com a dada curiosa també

cal dir que Pere Molins era un renomat esportista que destacava, a més d’en futbol, en submarinisme –tota una proesa en aquells anys!– i en llançament de javelina i disc. A la foto, (cedida per l’arxiu del FC Barcelona) podem veure l’equip del FC Barcelona l’any 1913, amb Pere Molins, el segon per la dreta de la fila superior, on estan tots drets.

Donada la bona acollida dels continguts àudiovisuals que fins a la data es feien des d’aquesta secció municipal i que es penjaven periòdicament a la xarxa; l’Ajuntament d’Almacelles ha donat un pas més i ha estrenat un nou canal de televisió on-line: Almacelles TV. En aquest canal, a banda de fer els reportatges d'esdeveniments que es van celebrant a la vila; anuncis; video-clips, etc; a partir d'ara s’oferiran programes 100% de producció pròpia fets per i per als almacellencs.

S’intentarà aprofitar al màxim els recursos que ja té la població i s’instal·laran platós provisionals a Casa Clara i al Museu Josep Mas Dordal, entre altres enclavaments destacats. També es faran espais informatius i creatius d'interès general als què hi podrà accedir tothom en general.

En un principi, els

programes es podran veure on-line al facebook "Almacelles Televisió" o al canal de youtube "Almacelles TV". També es poden enviar els vídeos al correu particular de qui s’interessi per algun contingut especial si s’envia la sol·licitud prèviament a l’adreça electrònica almacellesaudiovisuals@ gmail.com.

Almacelles TV on-line

Ateses les peticions dels usuaris del CAP d’Almacelles i del seu personal sanitari, l’Ajuntament ha iniciat els primers passos per veure de quina manera es podria ampliar i adequar l’actual edifici a les necessitats d’una ABS com la d’Almacelles que dóna servei a uns 12.000 usuaris de la subcomarca del Pla de la Llitera. Aquest edifici es va inaugurar fa 20 anys i ha quedat del tot obsolet per a les funcions que requereix aquest tipus d’equipaments avui en dia.

En aquest sentit, durant el mes de desembre es van iniciar les visites amb els doctors Josep Pifarré, director territorial del Dep. de Salut a Lleida; i Ramon Piñol, director del Sector Sanitari de la zona de Lleida. Aquestes visites van permetre veure i valorar sobre el terreny l’estat de l’edifici actual, les mancances més immediates a resoldre i la manera de planificar la seva ampliació futura.

Punts de recollida de cartró

Donada la gran quantitat de capses i embalums de paper i cartró que es llencen durant les festes de Nadal; l’Ajuntament d’Almacelles va instal·lar sis punts de recollida de cartró i capses de regal i joguines entre els dies 24 de desembre i el 8 de gener de 2015.

Amb aquesta actuació es facilita el reciclatge d’aquest material i no es perjudica la capacitat dels contenidors convencionals que fins ara se saturaven en aquestes dates.

15

14

Rànking de les millors escultures urbanes d’Almacelles

Segons una enquesta feta a les xarxes socials durant el mesos de novembre i desembre de 2014.

Amb un total de 120 vots, el resultat ha estat el següent:

10è.- Escultura: Peix Valoracions: M’encanta: 20 (18%) M’agrada: 54 (48%) No m’agrada: 19 (17%) 2n.- Escultura: Natura.Vida.Cultura Valoracions: M’encanta: 40 (36%) M’agrada: 40 (36%) No m’agrada: 13 (12%)

3r.- Escultura: Nominas Mudas Valoracions: M’encanta: 36 (32%) M’agrada: 50 (45%) No m’agrada: 9 (8%)

4t.- Escultura: Atena Valoracions: M’encanta: 35 (31%) M’agrada: 38 (34%) No m’agrada: 22 (20%)

5è.- Escultura: L’Obelisc Valoracions: M’encanta: 29 (26%) M’agrada: 53 (47%) No m’agrada: 20 (18%)

6è.- Escultura: Porta de Ventafarines Valoracions: M’encanta: 26 (23%) M’agrada: 61 (54%) No m’agrada: 13 (12%)

7è.- Escultura: Avió de 1927 Valoracions: M’encanta: 25 (22%) M’agrada: 78 (70%) No m’agrada: 5 (4%)

1r.- Escultura: La Finestra Valoracions: M’encanta: 69 (62%) M’agrada: 30 (27%) No m’agrada: 7 (6%)

8è.- Escultura: Tribuna del Palau dels

Barons d’Esponellà

Valoracions: M’encanta: 25 (22%) M’agrada: 53 (47%) No m’agrada: 17 (15%)

9è.- Escultura: Josep Mas Dordal Valoracions: M’encanta: 24 (21%) M’agrada: 53 (47%) No m’agrada: 18 (16%)

12è.- Escultura: Eón Valoracions: M’encanta: 17 (15%) M’agrada: 58 (52%) No m’agrada: 25 (22%)

14è.- Escultura: Estendard romà Valoracions: M’encanta: 14 (13%) M’agrada: 40 (36%) No m’agrada: 38 (34%)

11è.- Escultura: Monument

al món del Ciclisme

Valoracions: M’encanta: 18 (16%) M’agrada: 51 (46%) No m’agrada: 29 (26%)

13è.- Escultura: Monument a la

Sardana

Valoracions: M’encanta: 24 (21%) M’agrada: 56 (50%) No m’agrada: 14 (13%)

15è.- Escultura: Arbres de ferro Valoracions: M’encanta: 3 (3%) M’agrada: 32 (29%) No m’agrada: 53 (47%)

17

16

El desbordament de la Clamor (30 de novembre de 2014)

La Clamor Amarga o Clamor d’Almacelles és l’únic curs d’aigua natural que travessa el nostre terme.

Comença a formar-se en les primeres estribacions de la Serra de les Comes, entre Albelda i Castillonroi, i desguassa al riu Cinca entre les poblacions de Saidí i Fraga. Tot i que ara està canalitzada, fou i continua essent un referent hídric i morfològic de primer ordre com ho demostra que s’escollí com a frontera natural des de temps immemorials per definir els límits dels territoris aragonesos i catalans. Com a curs d’aigua natural està sotmés a les condicions meteorològiques i orogràfiques de la zona on està i, avui per avui, és conforma com el desguàs natural de la zona central dels territoris irrigats pel Canal d’Aragó i Catalunya. Aquest fet no li treu importància ja que recull totes les aigües sobrants del reg de 60.000 Ha, així com les aigües pluvials i les residuals de les poblacions veïnes. Aques fet fa de la Clamor Amarga el major desguàs en tamany i importància de la zona La Clamor desbordada a l'alçada de Saidí regable del Canal d’Aragó i Catalunya, ja que la resta de desguassos menors o bé desguassen directa- temps de regs, quan la Clamor arreplega gran part de les aigües sobrants, el cabal oscil·la entre els 3 i ment a la Clamor o als rius Segre i Cinca.

4 m3 per segon. Durant la resta de mesos, el cabal Per explicar el que va passar durant els dies 29 i 30 baixa als 2 i 3 m3 per segon. Doncs bé, el dia 30 de novembre de 2014, quan la Clamor es va desbor- de novembre es va arribar a registrar un cabal de dar en diferents punts i va provocar trencament d’al- 30,6 m3 per segon, 10 vegades el cabal normal i – gun pont i inundacions de camps i vies de servei, cal evidentment- del tot excessiu per la llera normal de veure quin és el cabal normal d’aquest rierol durant la Clamor. Segons els registres existents, tot i que els diferents mesos de l’any. Per establir el cabal es aquest tipus de crescudes no són excepcionals, no disposa d’un mesurador a l’alçada de Saidí, quan la es tenien dades de tal magnitud fins aquesta darreClamor arriba a la seva màxima capacitat. Així, en ra del 30 de novembre. Altres crescudes de cabal importants van tenir lloc l’11 d’abril de 2009 amb 21,2 m3 per segon i el 14 de juliol de 2013 amb 16 m3 per segon.

Pont de la Clamor trencat pels aiguats al seu pas per Sucs

Aquest fet va succeir principalment per les pluges registrades durant gran part del mes de novembre, fet que va saturar els sòls i va col·lapsar els desguassos menors existents. A aquest episodi cal afegir les quantioses pluges que van caure en dos dies i que va sobrepassar la capacitat màxima de canalització de la Clamor. Així, segons les dades de les estacions meteorològiques properes, entre els dies 28 i 30 de novembre van caure: Tamarit de Llitera-La Melusa, 62 l./m2; Alfarràs, 79,9 l/m2; Alguaire-Aeroport, 80,8 l/m2; Gimenells-IRTA, 59,6 l/m2; Raimat, 67,2 l/m2; Fraga, 75 l/m2 i AlmacellesSant Joan de Déu, 50,7 l/m2. Podríem dir que totes aquelles pluges de més de 10 l/m2 diàries i constants en un període curt de temps faciliten aquest tipus d’episodis.

Conca de la Clamor

La Medusa Tamarit de L. 62 l/m2

Alfarràs 79,9 l/m2

Alguaire 80,8 l/m2

Almacelles 50,7 l/m2

Raimat 67,2 l/m2 Saidí 75 l/m2

Gimenells 59,6 l/m2

Precipitacions caigudes entre els dies 28 i 30 de novembre Zona inundada Desperfectes

19

18

Les darreres festes de Nadal a Almacelles van iniciar-se el cap de setmana del 13 i 14 de desembre amb un munt d’activitats. D’una banda, el tradicional Mercadet de Santa Llúcia que va tenir lloc a la Sala d’Exposicions del Centre Cultural a càrrec de les Mestresses de Casa i que va ser el tret de sortida a l’exposició del gran pessebre del Sr. Joan Osuna, tota una institució en aquest art. D’altra banda, la

Nadals 2014-2015 Festa Solidària de Creu Roja Almacelles, amb la recollida de joguines i la campanya de recaptació de fons per a l’alimentació infantil. El diumenge 14 de desembre hi va haver el Mercat de Nadal al Centre Històric, amb inflables i xocolatada popular –on es van recollir fons per a la Marató de TV3- i la visita del Pare Noël, que va venir a recollir les cartes dels qui es van voler atansar. Creu Roja també hi

va participar amb el Mercat d’Intercanvi de Joguina i de llibre de segona mà.

Destaquen d’aquests dies de desembre els concerts de l’Escola Municipal de Música que van oferir al Centre de Sant Joan de Déu, a la Residència Municipal d’Avis i al mateix Centre Cultural.

Altres concerts i recitals a destacar foren la lectura del Poema de Nadal de Josep Maria de Segarra a l’Auditori del Centre Cultural, el festival dels alumnes del CEIP Antònia Simó o l’es-

pectacular concert de l’Orfeó Lleidatà el dia 21 de desembre que, sota el títol Christmas&Swing, ens van delectar d’un fantàstic concert de música de Nadal a ritme de godspel i swing.

També hi hagué un espai molt destacat per als més petits, com no podia ser d’una altra manera en aquests dies tan especials. En aquest sentit, va tenir gran èxit la celebració del XXIIIè Xispeta Park, la Gramola de Contes, les pel·lícules d’animació espe-

21

20

Per un nou corredor viari

cials que s’hi van projectar al Cinema del Centre Cultural, les sessions de tallers de manualitats al Museu, la visita del Camarlenc Reial a la Llar d’Infants i al col·legi de la Plaça de l’Ensenyança, la rua del Pare Noël i la impressionant Desfilada de les Carrosses de SSMM els Reis Mags de l’Orient que va omplir de llum, color i fantasia el carrer Major i la Plaça de la Vila el vespre del dia 5 de gener.

No hem d’oblidar tampoc la rebuda de l’any nou a la plaça de la Vila, amb raïm i cava per a tothom que hi va assistir, així com una animada revetlla musical amb DJ’s per entrar en calor.

També fou destacat l’ambient esportiu nadalenc que s’hi va respirar, amb especial atenció a l’exhibició del Club Munigim’s de Gimnàstica Rítmica o les curses de l’Indiot el dia 24 de desembre o la Sant Silvestre el dia 31.

Fa més de vint anys que diferents ajuntaments reclamen al Govern d’Aragó que millori el ferm i el tram de carretera de 2 Km que entra dins d’aquesta comunitat i que resoldria una bona connexió d’Almacelles i l’A22 amb la N-230, i ja que a data d’avui no s’ha resolt aquest problema; l’alcalde d’Almacelles i diputat provincial per CiU Josep Ibarz, i el també diputat provincial i portaveu de CiU a l’Ajuntament d’Almenar Sr. Antoni Ponz, es van reunir per crear un corredor de primer ordre en aquesta zona del nord del Segrià i sud de la Noguera, que consistiria en millorar la carrerera que accedeix a Almenar des de la C-159 (AlmacellesAlfarràs amb el tram aragonès) a l’alçada del nucli agregat de la Bassa Bona, i des d’allí connectar amb l’A-14, la mateixa població d’Almenar i des d’aquest punt,

accedir a través d’un nou vial ja projectat que creuaria el riu Noguera Ribagorçana fins a connectar amb la carretera C-26, que va a Algerri i Balaguer.

De fer-se realitat aquest corredor, es podria connectar en una sola carretera Alcarràs i la N-II, els pobles de Gimenells, Sucs, Almacelles i l’A-22, Almenar i l’A14, la N-230, Algerri i Balaguer des d’on es podria connectar amb la futura autovia prevista i anar fins al Pirineu per la C-13, o bé a Tàrrega per la C-53 i Barcelona.

Aquest corredor donaria sortida a un gran

flux de trànsit nordsud, des de la vall del Cinca fins al Pirineu, descongestionant tota la zona propera a Lleida ciutat. En un primer moment, ambdós diputats proposaran aquest projecte d’interconnexió a la Diputació de Lleida, a la Generalitat de Catalunya i als Consells Comarcals del Segrià i de la Noguera, a fi d’obtenir el recolzament d’aquestes institucions i mirar quines són les possibilitats de tirar endavant amb aquest projecte ateses les consignacions pressupostàries del moment.

Aïda Loizu, escriptora

El dia 2 de gener va tenir lloc la presentació del llibre “20 relatos para trayectos cortos”. Un recull de vint històries en la qual intervé l’almacellenca Aïda Loizu com a autora d’un d’ells titulat “Un día de vacaciones”. En la presentació també hi va participar l’editor Sr. Lorenzo Doncel. Felicitats i endavant!

Reunió d’arquitectes

El mes de desembre va tenir lloc una reunió amb els quatre arquitectes col·legiats d’Almacelles, a més de l’arquitecte de l’Ajuntament, per estudiar les actuacions que caldrien fer per optimitzar i fer més fluïd el trànsit pels diferents vials de la població. La principal aposta a què varen arribar tots cinc és la connexió de l’Av. de Josep Mas Dordal amb l’A-22. D’aquesta manera, s’evitaria molt trànsit de pas –en direcció Lleida bàsicament– i es reforçarien alguns vials nord-sud, que actuarien de distribuïdors de trànsit menor pel centre de la vila.

Marta Murgades

L’artista almacellenca Marta Murgades ha volgut regalar al seu poble nadiu una de les seves darreres peces que porta el títol “Terra Mater” i que va formar part de la seva col·lecció Nueva Eva, que va estrenar-se a la Sala S’Escorxador de Marratxí, a Palma de Mallorca.

Marta Murgades és molt reconeguda com a restauradora d’obres d’art i patrimoni, tot i que darrerament se la coneix més per la seva vessant artística. El quadre donat pretén ser un homenatge al seu poble i a les seves arrels almacellenques, és un llenç on empra diferents tècniques com són l’oli, l’acrílic, el pa d’or i el de plata.

23

22

Josep Talamonte i La Mancomunitat

Per acabar l’any 2014, el MAU va voler organitzar la seva darrera gran exposició. Es tractava d’una mostra doble. D’una banda, una exposició pictòrica de l’artista Josep Talamonte, que sota el títol “Oliveres, somnis i altres pensaments”, ens va oferir una interessant antològica de la seva darrera obra. D’altra banda, l’exposició sobre el centenari de la Mancomunitat de Catalunya, incidint especialment en aquells aspectes que van tenir molt a veure amb la nostra vila, com van ser la campanya de prevenció i eradicació de l’epidèmia de paludisme o la portada del telèfon l’any 1916.

Minut de silenci pels atemptats de París

El dia 8 de gener, l'Ajuntament d'Almacelles va fer un minut de silenci a les 12 hores davant l'edifici consistorial, com a símbol de protesta i rebuig a l'esgarrifós atemptat gihadista que es va produir a París el dia anterior contra els interessos de la revista Charlie Hebdo, i que va produir la mort de 12 persones entre personal de la publicació i policies

Almacelles comença el 2015 amb 6.947 habitants

A data 1 de gener de 2015, segons el Padró Municipal d’Almacelles, la vila acaba l’any 2014 o enceta el present amb un total de 6.947 habitants, dividits en 3.665 homes i 3.282 dones. Això vol dir un lleuger increment demogràfic respecte

a l’anterior, que el va tancar amb 6.932 habitants.

Aquest augment de 15 habitants (un 0,21%) es deu –bàsicament– al creixement vegetatiu positiu (62 naixements i 54 defuncions), així com les altes per canvi de residència (303

L'abans i el després

Detall Plaça Fortuny

altes) enfront les baixes per canvi de residència (202 baixes). La resta de 94 baixes fins a aconseguir el resultat final són degudes a baixes per caducitat o per inclusió indeguda d’immigrants que han retornat als seus països d’origen.

Vicent Torres i l’exposició solidària ADN ART

L’artista almacellenc Vicent Torres fou seleccionat per la Galleria Collage d’Art contemporani de Lleida i l’Institut de Recerca Biomèdica de Lleida (IRB) per dur a terme una exposició col·lectiva que, juntament amb set artistes més, pretèn recaptar fons per a la recerca contra el càncer.

Aquesta exposició, que s’inaugurà el passat 21 de novembre, porta per nom ADN ART i col·labo-

Any 1908

ra, a més d’en Vicent Torres, obres dels pintors Joan Català, Xavier Màrquez, Toni Uceda, Daniel Royo, Víctor Mateo, Jaume Genovart i Sebastià Farré. Vicent Torres hi participa amb cinc

quadres que simbolitzen la seva visió de l’ADN i de com aquest té molt a veure amb el desenvolupament de la malaltia del càncer.

La Galleria Collage és una de les més representatives de les Terres de Lleida i en ella hi han exposat primeres figures de l’art contemporani, com el mateix Mariscal. S’hi fan visites guiades i en Vicent Torres està encantat amb aquesta iniciativa i el fet d’haver seleccionat la seva obra per a aquesta exposició tan especial.

Any 2015

24

Entrevista a Rodolf Fauria i Gort, reconegut pintor i paisatgista de l'anomenada Escola pictòrica de Toulouse

“Tot i que pinti un paisatge de la Bretanya no puc evitar de posar-hi una mica de la llum d’Almacelles” Nascut a Almacelles el 1934, en Rodolfo Fauria, des del seu exili a França, destaca com un dels referents en la pintura impressionista de finals del segle XX a França, i un expert en reflectir paisatges, llums i els colors de la natura en els seus quadres.

La primera pregunta sembla lògica, com us vàreu iniciar en el món de la pintura?

El primer contacte amb el món de l’art fou quan tenia 11 anys i vaig arribar a França, a Toulon. No parlava el francès i el professor em feia dibuixets a la llibreta i em posava el nom en francès: un gat, un gos, una casa... Després em deia que dibuixés les coses que volia aprendre a dir en francès. Segons sembla els meus dibuixos li van agradar tant que li va donar notícies d’aquest do al director de l’escola qui, a la vegada, va convéncer al meu pare per a que iniciés els estudis de Belles Arts.

No tenia encara 12 anys però hi van accedir i em vaig apuntar.

Tanmateix, els meus pares no confiaven gaire en aquests estudis i als 15 anys em van portar a Toulouse per a que aprengués l’ofici de sastre a casa d’un tal Monné, que també era un exiliat d’Almacelles. Als aprenents ens feien anar a cursets tècnics i allí també vaig aprendre la tècnica del dibuix de moda. En posar el taller de costura, tant aviat feia vestits com venia quadres.

Hi va haver alguna persona

o pintor que t’influís en la teva tècnica?

La meva entrada al món professional de la pintura fou en conéixer un altre pintor català a l’exili, n’Hilarión Brugarolas. Em va presentar pintors tolosans de prestigi i em va animar a exposar junts, amb pintors francesos i espanyols exiliats. Un altre artista espanyol refugiat, l’escultor Antonio Alós, va crear la galeria d’art Art Present on també hi vaig exposar sovint i d’on vaig arribar a ser pintor permanent de la galeria.

Quina és la temàtica que prefereixes pintar?

En principi són molts els temes que m’interessen.

Curiosament m’encanta el simbolisme. Criticar certes coses de la societat amb ironia, sigui la política o la religió. Tot i així, aquesta temàtica és la menys coneguda de la meva obra. La representant que

tinc a Espanya, na Violeta Izquierdo, prefereix donar a conéixer la meva vessant paisatgística.

L’exili, el canvi de país, de ciutats... Tots aquests canvis t’han influit en la teva pintura?

Evidentment que l’exili m’ha fet un desarrelat.

Però aquest desarrelament no ha estat pas negatiu per mi, al contrari. De fet, no em sento desubicat enlloc.

Estic bé estigui on estigui.

Tots aquests paisatges que travesso els transformo en records d’infància. Aquell sol que ens feia pràcticament impossible veure les parets del meu poble a l’estiu quan les pintaven amb calç i que m’encegava...

Almacelles s’ha modernitzat i ha crescut moltíssim i no té res a veure amb aquells anys quaranta però aquell sol d’estiu encara hi és, i tot i que pinti un paisatge de la Bretanya no puc evitar de posar-hi una mica d’aquella

llum. Podríem dir que trio els paisatges en funció de la llum que li puc donar, i que aquesta sigui el camí que em condueixi a l’interior del quadre. Un dels meus amics que és metge em va diagnosticar en aquesta necessitat de llum les anades i vingudes cap aquí i cap allà que vaig haver de fer de petit. Potser té raó perquè vaig creuar els Pirineus a peu dues vegades, la primera el 1939 i la segona el 1946.

Formes part d’alguna associació o entitat que doni a conéixer la teva obra?

En el seu dia vaig formar part de la major part d’associacions de pintors de la regió del Midi, de l’Occitània i de la part meridional francesa. Allí hi havia l’Hilarión Brugarolas i en Max Valet, entre d’altres, amb els que vàrem formar el Grup Orion.

Amb aquest grup vam exposar força per la Catalunya Nord, especialment al Voló, on en Max Valet era copropietari d’una galeria d’art força coneguda. També formo part de cercles més petits de crítics d’art, com la que presideix la crítica d’art Aline Llareur Dinier, qui em promociona i difon la meva pintura arreu. Altres suports on es pot conéixer la meva obra és merament bibliogràfica, amb mencions força interessants al Dictionnaire de Toulouse, al Diccionario

de pintores y escultores españoles del siglo XX i al Diccionario Biográfico Español, editat recentment per la Real Academia de la Historia de España.