Lo Vilot - Número 65

3

2

Col.laboració amb Sant Joan de Déu

Sardanes a la Fresca

El Govern d’Aragó rectifica Després dels recursos judicials que va prendre l’Ajuntament d’Almacelles en el seu dia, a fi de rectificar el topònim d’Almacelles en alguns senyals de carreteres aragoneses de titularitat autonòmica, el Govern d’Aragó va restituir aquests senyals i va adaptar-les al topònim oficial que és el d’Almacelles i no el d’Almacellas com hi figurava fins a la data.

Bandes rugoses a la Saira L’Alcalde d’Almacelles, Sr. Josep Ibarz, s’entrevistà el proppassat mes d’agost amb el Germà Superior, Martín Cuenca, del Centre Assistencial Sant Joan de Déu d’Almacelles, per tal de donar-li el condol personalment i en nom de tota la Corporació Municipal per la mort, a causa del virus de l’ebola, del

seu company missioner Miguel Pajares, que feia tasques sanitàries a Libèria. En el transcurs de l’entrevista s’ha pogut constatar la gran tasca humanitària i desinteressada que duu a terme Sant Joan de Déu en diversos llocs com Libèria, Moçambic, etc.

Val a dir que el Germà Superior Martín Cuenca

Noves grades

ha estat més de 12 anys realitzant tasques humanitàries a Moçambic i el Senegal, la qual cosa fa que conegui de primera mà les necessitats i mancances de la població. L’alcalde es va comprometre amb el Germà Martín per tal de proveir a l’organització amb materials que puguin ser d’utilitat en aquests països.

Durant el mes d’agost es van iniciar les obres que permetran substituir i ampliar les noves grades i tribuna del Camp d’Esports Municipal.

Aquesta obra, permetrà renovar tot el sector de ponent del camp, amb nous seients, accessos, i espais polivalents per a les necessitats dels espectadors i jugadors.

Col·laboradors del present número: Jordi Pascual Jové, Centre Assistencial de Sant Joan de Déu, Carles Estarán Justribó i Joan Rovira Marsal.

Dins el Cicle de Sardanes a la Fresca, que organitza el Consell Comarcal del Segrià, un bon

nombre d’incondicionals de la sardana de tota la comarca del Segrià, es van trobar a la Sala Polivalent el

proppassat 1 d’agost per fruir d’una bona vetllada sardanista a càrrec de la Cobla Municipal de Lleida.

Plaça de Santa Ninfa

Atenent les necessitats i peticions dels veïns de la Saira, l’Ajuntament ha disposat d’unes bandes rugoses situades a l’entrada i sortida de la població, a fi d’evitar l’excés de velocitat d’alguns conductors.

Val a dir, que des de la posada en funcionament de l’aeroport de Lleida-Alguaire, és un dels traçats més curts i directes.

Reclamació al Ministeri de Foment Ja s’han iniciat els treballs per destinar una zona verda ubicada entre l’Av. dels Esports, el carrer d’Àngel Guimerà i l’Av. de Sucs; i convertir-la

en la que serà la plaça de Santa Ninfa. Cal recordar que amb aquesta nova plaça es retrà homenatge a la població italiana amb la qual els alumnes

de l’INS Canigó fa una dècada que mantenen intercanvis culturals i educatius dins del programa Comènius de projectes escolars europeus.

L’Ajuntament d’Almacelles ha reclamat formalment a la Demarcació de Carreteres de l’Estat a Catalunya el pagament de les indemnitzacions per la construcció de l’autovia A-22 al seu pas per Almacelles. Dos anys després d’haver-se inaugurat aquesta infraestructura encara queden propietaris sense que se’ls hagi pagat les expropiacions.

5

4

Festes de Sant Roc

Campanya a favor del comerç local

Com ja és tradicional d’uns anys ençà, els veïns d’aquest carrer van celebrar un cap de setmana dedicat a la festa i a la xerinola en honor al seu patró. Va haver música, gimcames, entrepans i molta, molta diversió.

Festa aquàtica

Regidoria de Comerç de l’Ajuntament d’Almacelles, va endegar durant aquest estiu una campanya infor-

Vilot Festival

Amb el Vilot Festival, Almacelles posava data a un dels festivals de rock de referència a les nostres contrades. El dissabte, 6 de setembre,

tenia lloc al Parc del Vilot un festival amb grups i cantants de rock de casa nostra i sis hores de música en directe, que va atreure un nombrós

Nou treball de Xavier Baró

manor, inflables, gimcames i tallers infantils i sobretot, sobretot, moltes ganes de

L'1 de setembre va sortir a la venda el nou àlbum de Xavier Baró. “Allau d’estrelles solitàries”, disc monogràfic amb sis temes de caire folk, però amb certa dosi de crítica social i on –tal com ell diu– “les cançons es mouen al voltant d’un gran tema, aquest moment de confrontació entre les persones humils i el poder”. També hi participen Josep Maria Ribelles a l’arpa, David Esterri al violí, Alu Spear al passar-s’ho bé per djembe, Txabi Ábrego a la guitarra part de la gent del i els cors formats per l’Estefania barri i de tot aquell Solé i el Joan Artigues. que hi va anar.

Viles Florides és una proposta de la CHOC (Confederació d’Horticultura Ornamental de Catalunya) que distingeix aquelles iniciatives de l’àmbit públic i privat on la flor i la planta ornamental són protagonistes. La filosofia d’aquest concurs a nivell de Catalunya pretèn donar a entendre que una vila florida és més sostenible, millora la qualitat de vida dels seus ciutadans, té una millor imatge externa i és més ambiciosa econòmicament.

S’han iniciat els treballs, per part d’una empresa externa especialitzada, per a que determini les característiques i possibles aprofitaments de les canonades de desguàs d’aigües que es troben en un tram de l’Av. dels Esports, amb la finalitat d’evitar les inundacions de tot aquest sector en dies de fortes pluges. Val a dir que aquesta zona centralitza una gran quantitat de les aigües pluvials que van a parar en diferents desguassos de poc diàmetre. En aquest sentit, tot sembla indicar, que la solució més pràctica i econòmica, seria destinar una de les tres canonades de desguàs d’aigües (la més gran) que ara passen per l’Av. dels Esports únicament a la recollida d’aigües pluvials, i les altres dues més petites destinar-les a aigües negres. D’aquesta manera s’evitaria haver de fer grans inversions en aquest tram i s’aconseguiria que cada canonada fos suficientment capaç de recollir les diferents aigües.

Evitar inundacions

mativa a peu de carrer per tal de donar a conéixer la diversitat i practicitat de comprar a Almacelles.

Inundacions i tempestes

Malauradament aquest ha estat un estiu caracteritzat pel mal temps i les tempestes. D’entre totes, cal esmentar la del dia 22 d’agost, quan un fort aiguat va provocar inundacions a la part baixa de la vila, i la del dia 14 de setembre, quan va caure una forta pedregada que va deixar pedres de gel de fins a 4 cm de gruix.

A les portes del mes de setembre és ja tot un costum anar a gaudir de la Festa Major d’un dels barris amb més personalitat d’Almacelles: el barri de la Verge de l’Olivar o, com és coneguda popularment, la Festa de les Cases Barates. Així, enguany vam poder comptar amb un bon berenar-sopar de ger-

Almacelles, vila florida

Amb motiu de conscienciar a la gent de les avantatges de comprar als comerços de la població, la

El proppassat 19 d’agost va tenir lloc a les Piscines d’Almacelles la tradicional Festa Aquàtica de l’estiu. Una tarda que va estat plena d’activitats, inflables i música per a un nombrós públic que va atansar-se fins a la Piscina Olímpica.

Festa al barri de l’Olivar

públic fins a aquest indret. Hi van participar, entre altres, Sergio Gisbert, Dj Albert Purroy, Forever i Bona Nit Malparits.

El proppassat dia 5 de setembre va tenir lloc a Figueres la designació de les Viles Florides de Catalunya 2014.

Almacelles, una de les viles participants s’ha dut el guardó com a Vila Florida, amb dues flors d’honor; fet que la converteix en un dels referents de població que més ha destacat pel nombre dezones verdes, bellesa de les zones enjardinades i transformació urbana en llocs d’esbarjo i gaudi voltats de natura.

En la present edició, s’hi han seleccionat un total de 35 viles d’arreu de Catalunya.

Entre les diferents categories hi ha les catalogades amb una flor, amb dues i la màxima és la de 3 flors. Entre els membres del jurat hi ha experts en floricultura, viveristes, paisatgistes i enginyers agrònoms i de l’IRTA. Aquest guardó té una validesa per un any i cal renovar-lo, si s’escau, o intentar millorar per treure la categoria màxima de tres flors.

7

6

Espai d’exposicions temporals Agost 2014: PINTURES DE LOURDES SERRADO

11 de Setembre

Finestra a l'infinit 1 Gesso amb pintura acrílica i tècnica d'espàtula sobre llenç 70 x 70 cm

Finestra a l'infinit 2 Gesso amb pintura acrílica i tècnica d'espàtula sobre llenç 70 x 70 cm

Setembre 2014: PINTURES D'ANA MONTER

Natura Acrílic a l'aigua sobre cartró 48 x 62 cm

Explosió de color Acrílic a l'aigua sobre cartró 48 x 62 cm

Amb motiu de la gran manifestació del dia 11 de Setembre a Barcelona, l’Ajuntament d’Almacelles decidí, a l’igual que ja es va fer l’any passat, avançar els actes institucionals de la Diada a la vigília dia 10. En aquest sentit, es va dur a terme al Parc d’Europa la tradicional Ofrena Floral davant el màstil amb la senyera, i hi van participar més d’una vintena d’associacions de la vila, així com les diferents formacions polítiques i l’Ajuntament que va cloure l’acte. A més de l’Ofrena Floral, també es van llegir uns versos al·lusius a l’11 de Setembre per part del poeta local Amat Baró; es va cantar a capel·la el Cant dels Ocells a càrrec del cantant Pau Millera i la pubilla s’encarregà de llegir el manifest d’enguany.

A més de l’acte institucional, l’Assemblea Territorial Almacelles per la Independència de l’ANC, va organitzar prèviament una gran V a l’entrada del Parc d’Europa, tot resseguint el perímetre del Parc, entre els carrers de Mn. Cinto Verdaguer i l'Av. de Josep Mas Dordal. L'acte s’inicià amb la concentració en aquest punt de mig miler de voluntaris que, amb un mosaic de cartolines vermelles i grogues, van recrear una gran senyera en ambdós laterals de la V. En el vèrtex s'habilità un escenari on, posteriorment, es va fer entrega de les actes de compromís d’una trentena d’associacions i entitats d'Almacelles en pro de la independència de Catalunya a l'alcalde de la població, Sr. Josep Ibarz Gilart, en tant que màxim representant del municipi.

9

8

12a. Caminada nocturna

Més d’un centenar de participants van gaudir d’una passejada nocturna pels carrers d’Almacelles.

Una nit ideal i un recorregut de cinc Km per les principals avingudes i llocs emblemàtics de la vila van fer d’aquesta passejada una delícia que va acabar al recinte de les Piscines Municipals amb una xocolatada popular.

Exposiciósobregravats

El proppassat 18 de setembre s’inaugurà l’exposició El gravat, testimoni de l’evolució de la ciutat a la sala d’exposicións temporals del Museu. L’acte fou presidit pel delegat del Govern de la Generalitat a Lleida, Sr. Ramon Farré Roure. Aquesta exposició, única a Catalunya pel seu valor i la seva temàtica, es composa de 26 estampes de gravats antics de poblacions i ciutats –la major part d’elles d’Europa– que van des del segle XV la més antiga, fins al 2002, la més moderna. Tots són originals i ens permeten veure i entendre la tècnica del gravat en les seves diferents vessants, i contemplar panoràmiques de ciutats tal com eren des del segle XV fins a l’actualitat. Aquesta exposició ha estat possible gràcies a la cessió de gravats per part de particulars i col·leccionistes.

Almacelles a la “V”

Adéu a les “Crescències”

Almacelles també hi va ser present a la manifestació de la gran V que va tenir lloc a Barcelona, amb motiu de la Diada i la reivindicació de poder votar el 9 de novembre. En aquest sentit, tres autocars van anar fins a la capital catalana, a més de nombrosos particulars que van traslladar-se en vehicles propis dona-

La popular botiga de moda Novetats Crescència tanca les seves portes després de 72 anys de cara al públic. Les germanes Laura i Ángeles Novellón, arribades a una edat de jubilació més que forçosa, diuen adéu a un negoci que ha estat tot un referent a Almacelles durant més de set dècades. Cal recordar que fou la seva mare, la Crescencia Estarán Bonet, vídua de guerra i provinent d’Ontinyena, qui es va traslladar a Almacelles l’any 1942 amb les seves dues filles. El primer negoci de venda de roba el feia al seu propi pis, al carrer de Sant Antoni, on també feia de modista i arranjava peces de roba.

L’any 1945 munta la seva primera botiga prop de la plaça del 2

da la impossibilitat de llogar més autobusos

per la gran demanda sorgida en aquell dia.

Escultura “La Finestra”

El dia 18 de setembre, el delegat del Govern de la Generalitat a Lleida, Sr. Ramon Farré Roure, inaugurà la nova escultura urbana titulada “La Finestra”. En aquest cas es tracta d’una obra de grans dimensions de l’artista argentí, establert a Lleida, Sr. Miguel Angel González.

Segons el mateix artista, aquesta escul-

tura pretén evidenciar l’obertura que sempre ha tingut la vila d’Almacelles cap a la gent que ha escollit el nostre poble per viure-hi, i compartir el seu futur amb nosaltres. Però també simbolitza una mirada a un esdevenidor d’esperança, on la finestra es defineix com un element en harmonia amb el seu entorn.“La finestra” de González, ve a con-

solidar l’aposta clara i diàfana de l’equip de govern per la ubicació de l’art al carrer; es tracta d’una aposta per convertir els carrers, les rambles, les places i les avingudes en llocs on les peces escultòriques, converteixin a la via pública en una forma de fer compatible l’art i la cultura amb la vida quotidiana de la gent del poble.

de Març i l’any 1956 es traslladen al carrer Major, 35. Allí es consolida com una de les millors botigues de roba i moda de la població i de la contrada, ja que venien roba de gran qualitat que feien venir de les millors distribuïdores de moda de Barcelona. L’any 1976 es traslladen al número 51 del carrer Major, on faran el darrer trasllat. Avui, amb el comiat d’aquest

comerç, les grans protagonistes de Novetats Crescència, la Laura i l’Ángeles, només volen agrair el tracte i la generositat de les generacions i generacions d’almacellencs i almacellenques que els hi han donat confiança i, molt especialment, a les sis dependentes que han tingut al llarg de tots aquests anys.

Josep Lagunas

Durant els mesos de setembre i octubre s’ha dut a terme, a la Sala d’Exposicions del Centre Cultural, una esplèndida exposició de fotografies d’en Josep Lagunas. Natura, indrets d’Almacelles i panoràmiques inèdites en fotografies de gran format, han estat l’eix vertebrador d’aquesta mostra.

Guardó per a Mas Boví Ramadera

Us trobarem molt a faltar!

Un cop més, Almacelles i les seves explotacions ramaderes estan d’enhorabona. En aquest cas, fou la granja Mas Boví Ramadera, experts en la criança i selecció de la raça bovina llemosina, qui s’endugué el primer premi com a millor ramaderia en el concurs nacional d’aquesta raça que se celebrà a Salamanca els dies 5 i 6 de setembre. Hi van participar 53 ramaderies d’arreu d’Espanya i 270 animals. També van endur-se el primer guardó en la secció de vedelles de 16 a 17 mesos i de mascles de 25 a 36 mesos. Moltes felicitats!

11

10

La Guerra del Francès a Almacelles

El general francès Louis Gabriel Suchet

sol tret. Per exemple, el 9 de febrer de 1808 l’anomenada “Divisió d’Observació dels Pirineus” de Duhesme va creuar la frontera de la Jonquera i el dia 29 ocuparen la Ciutadella de Barcelona i el Castell de Montjuïc.

Dins d’un conflicte internacional que enfrontava a les dues grans potències europees de l’època –França i Anglaterra– es va desenvolupar l’anomenada Guerra del Francès.

L’Espanya borbònica va signar amb França el Tractat de Fontainebleau el 27 d’octubre de 1807 per a què les tropes napoleòniques pogueren envair Portugal, aliat dels britànics. El lliure trànsit de les forces armades franceses pel territori espanyol els va permetre apoderar-se de les principals places fortes sense disparar ni un

Paral·lelament, les dissensions internes de la família reial espanyola afavoriren els plans de Napoleó de substituir la monarquia hispànica. Arran del motí d’Aranjuez del 17-19 de març el primer ministre Godoy fou empresonat i Carles IV va abdicar en el seu fill Ferran VII. Però, davant la negativa de Carles a renunciar a la corona el 10 d’abril partiren cap a Baiona per a què Napoleó dictaminés una resolució. Tot i que, en realitat, tant el pare com el seu primogènit abdicaren davant l’emperador. El 2

de maig, al conèixer-se la notícia, es va aixecar el poble de Madrid. La insurrecció popular fou fortament reprimida pels ocupants francesos. Els presumptes aliats esdevingueren despietats enemics. S’havia iniciat una guerra que aguditzà fins a l’extrem la crisi de l’Antic Règim provocada pel desprestigi polític i institucional de l’absolutisme i la fallida financera de l’Estat borbònic.

Fou a Lleida, precisament, on es va produir el primer alçament català contra els invasors napoleònics. El 28 de maig la ciutat es va revoltar mitjançant un moviment popular conegut amb el nom de “Sagrament dels lleidatans”, pel qual es conjuraren contra els gals i reconegueren a Ferran VII com a veritable monarca del regne d’Espanya. A

més, Lleida fou la primera urbs del Principat en organitzar-se, ja que davant la passivitat de l’administració central per fer front a les tropes franceses va erigir una Junta de govern i defensa, encarregada de coordinar la resistència antinapoleònica de la ciutat sota la presidència del bisbe Torres. El 2 de juny la Junta va ampliar el nombre de vocals i es va convertir en corregimental al representar a tot el corregiment de Lleida. Així mateix, la Junta lleidatana va contribuir decisivament a la formació de la Junta Superior de Catalunya, constituïda a Lleida el 18 de juny per unificar i concentrar tot el poder i l’autoritat de les múltiples juntes corregimentals en una institució capaç de dirigir la lluita armada contra l’invasor en nom de l’absent Ferran VII. Sota el lema

Gravat de J. Ch. Remond i L. Mansard, on es reprodueix el setge de Lleida per part de les tropes borbòniques (IEI)

“Religió, Pàtria i Rei” la Junta Suprema va gaudir d’àmplies competències militars, hisendístiques, judicials..., però davant l’amenaça de l’exèrcit napoleònic es va traslladar el 6 d’agost a Tarragona. A partir de llavors, tingué un itinerari mòbil i errant que la va portar per unes altres vint-i-una ciutats catalanes. Així doncs, des de l’estiu de 1808 les terres de Ponent només comptaren amb la permanència d’una Junta local que va tenir com a principal objectiu la preparació del futur enfrontament militar.

A partir de la capitulació de Saragossa –20 de febrer de 1809– la conquesta de Lleida, donada la seva importància estratègica, era imprescindible per aïllar el Principat de Catalunya de la resta d’Espanya, tot consolidant el control napoleònic del nord-est peninsular. De fet, el 8 de febrer de 1810 es va promulgar l’annexió a l’imperi francès dels territoris de la riba esquerra de l’Ebre. D’acord a les ordres imperials dels dies 19 i 21 se li va encomanar al governador i cap de l’exèrcit d’Aragó LouisGabriel Suchet –un dels generals més prestigiosos de la Grande Armée– la conquesta de Lleida, Mequinensa i Tortosa. Per les pròpies memòries de Suchet coneixem que el futur mariscal no pogué utilitzar el camí més recte que passava per Fraga perquè els aragonesos havien cremat el pont de fusta que salvava el pas del riu Cinca, veientse obligat a dirigir-se a

Montsó, a on el 10 d’abril va instal·lar el seu quartell general i el tren de setge. Precisament, des de Montsó, Suchet, tot comandant la brigada Vergès, el 13è cos de cuirassers, sis companyies d’artilleria, una de pontoners, una de miners i dos de sapadors, partí direcció Lleida pel camí d’Almacelles, vila que fou ocupada per les nombroses forces napoleòniques el 13 d’abril. Hem de suposar que Almacelles fou saquejada o bé va haver de contribuir amb quantioses contribucions tant en metàl·lic com en espècie. Fou la darrera escala de Suchet fins a situar-se davant mateix de Lleida.

Simultàniament, pel sud va arribar la divisió Musnier, que procedent d’Alcanyís havia passat l’Ebre per Flix, i pel nord ho va fer la divisió Habert, que havia baixat per la riba esquer-

ra del Segre després de conquerir Balaguer. Amb aquestes maniobres va restar complert l’encerclament de la plaça de Lleida. La guarnició lleidatana integrada per 3.600 homes d’infanteria i 300 artillers s’hagueren d’enfrontar a Suchet i als seus 12.714 soldats d’infanteria i 1.509 de cavalleria. A més, la severa derrota de les tropes comandades pel capità general de Catalunya Enrique O’Donnell a la batalla de Margalef del 23 d’abril va impedir l’arribada d’uns imprescindibles reforços.

La desfeta semblava inevitable per la superioritat numèrica, tàctica, logística i armamentística de l’exèrcit napoleònic. Després de profusos i continuats atacs de l’artilleria francesa a la tarda del 13 de maig les forces gales van aconseguir entrar per les bretxes obertes a les

muralles de la Magdalena i del Carme, tot saquejant la ciutat i assassinant a la població civil. El 14 de maig va capitular Lleida.

Josep Lladonosa esmenta 200 morts i 500 ferits pel bàndol napoleònic i entre 1000 i 1500 morts –aproximadament un 10% del total de la població–, així com també alguns centenars de ferits, per part dels defensors de la ciutat durant el setge. En definitiva, la possessió de Lleida va atorgar a Suchet el domini de la línia del Segre, que cobria la frontera amb Aragó i obria pas als alts valls de Catalunya.

Lleida era francesa, de fet, es va convertir en la capital del departament de les Boques de l’Ebre fins que fou alliberada el 14 de febrer de 1814.

Antoni Sánchez Carcelén, Universitat de Lleida

Recreació d'un gravat de l'època on es veu l'ocupació d'Almacelles per les tropes napoleòniques el 13 d'abril de 1810, abans d'iniciar el setge a la ciutat de Lleida

13

12

Ajuda en els llibres de text Continuant amb la política d’ajudar a les famílies a l’hora d’adquirir els llibres de text, l’Ajuntament d’Almacelles, com des de fa 8 anys ençà, col·labora facilitant als alumnes de 5è i 6è de primària i 4t d’ESO de l’Institut, 60 diccionaris d’anglès i 40 llibres de matemàtiques. També està previst ampliar aquesta col·laboració amb l’adquisició de nous llibres i material escolar.

Nou equip de futbol

Nou aparcament provisional L’alcalde d’Almacelles i la regidora d’esports es van reunir amb la Junta Directiva del Club Athlètic Almacelles.

Els representants

Amb motiu de les obres del carrer d’Anselm Clavé i Sant Jaume, l’Ajuntament d’Almacelles s’ha posat en contacte amb el propietari del solar situat entre els carrer de Joaquín Costa, Av. de Sucs, Ponent i Àngel Guimerà; per destinar-lo a aparcament provisional mentre durin aquests treballs d’urbanització.

del club han informat l’ajuntament de l’inici de la nova temporada i dels seus projectes. L’alcalde Josep Ibarz i la regidora d’esports i presi-

denta del Patronat Municipal d’Esports, Montse Noró, s’han posat a disposició del nou club i els han ofert tot el seu suport i col·laboració.

Nova botiga del CET El Pla

Bus escolar

A fi d’evitar els embussos i col·lapses dels carrers propers als centres escolars d’Almacelles, molt especialment en dies de pluja i de mal temps, l’Ajuntament està estudiant conjuntament amb els centres i les AMPES, la possibilitat i viabilitat de reinstaurar un bus escolar que donaria servei als prop de 800 alumnes repartits entre els tres centres educatius de la vila.

El Centre Especial de Treball El Pla va obrir el 23 de setembre la botiga El Cistell, dins el complex del Centre Assistencial de Sant

Joan de Déu. Es tracta d’una botiga amb productes de proximitat, elaborats pel mateix centre i amb un alt valor social.

Aquest CET dóna feina a 72 persones, dues de les quals treballen de manera directa en aquesta botiga.

Salvem la sequoia

S’ha iniciat una campanya de recollida de signatures per enviar a la Ministra d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient, Sra. Isabel García Tejerina; en la qual se li fa saber l’interès per salvaguardar una sequoia centenària

que hi ha situada en l’enclavament conegut com a Coll de Foix, prop del Canal d’Aragó i Catalunya.

Tot i que aquest arbre es troba prop d’Almacelles i d’Alfarràs està dins del terme d’Albelda (Osca), i en terrenys propietat de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre. És per aquest motiu que els escrits, fets arribar mitjançant signatures telemàtiques, s’adrecen a ella com a màxima autoritat i responsable d’aquesta mena de patrimoni que es vol salvaguardar.

Curiosament, aquesta sequoia és la única de les tres

Balanç de les Piscines que es van plantar originàriament en tres dels aqüeductes que recorrien el Canal, entre Sant Esteve de Llitera i la zona d’Alfarràs. Es van plantar per commemorar l’efemèride l’any 1910 i es va plantejar com un símbol de perdurabilitat en el temps.

Malauradament, dues d’aquestes grans sequoies es van morir, i l’altra, la única que queda viva sembla que pateix alguna mena de malaltia. Per aquest motiu, s’ha endegat la campanya que compta amb el suport i recolzament de l’Ajuntament d’Almacelles.

18 nous llocs de treball en la nova UHEDI El 24 de setembre, es va presentar la nova Unitat Hospitalària Especialitzada en Discapacitat Intel·lectual (UHEDI) dins del complex hospitalari de Sant Joan de Déu d'Almacelles (Lleida), i que entrà en funcionament a principis de novembre. La UHEDI se suma a la resta d'unitats d'hospitalització de curta i mitja estada, amb un alt grau d’especialització, ja desplegades a Catalunya (Barcelona, Girona i Tarragona) dirigida a l'atenció de persones, majors de 18 anys,

Tot i el temps inestable d'aquest estiu 2014, la campanya de les Piscines Municipals es pot qualificar de força exitosa. D’una banda perquè s’han assolit molts més abonaments incloent totes les modalitats (l’any 2013 es van fer 1.186 abonaments enfront els 1.310 d’enguany). Cal destacar l’augment en les modalitats de temporada infantil (amb un increment del 20,7%), les d’adult (+19,2%) o les de pensionista (+14,8%). Així mateix, pel que fa al nombre d’entrades soltes es consoliden les xifres aconseguides l’any passat, situant-se enguany prop dels 9.000 banyistes (8.938 usuaris). Tot un èxit!

Ple històric amb discapacitat intel·lectual i malaltia mental i/o greus trastorns de conducta que precisen un pla global d’atenció. El servei, d'assistència pública, està finançat, de forma conjunta, pels Departaments

de Salut i Benestar Social i Família de la Generalitat de Catalunya. Aquesta ampliació ha comptat amb la col.laboració de l'Ajuntament d'Almacelles i suposa la creació de 18 nous llocs de treball.

A l’igual que gran part dels municipis i institucions de Catalunya, el dia 22 de setembre s’aprovà en Ple extraordinari, l’aprovació de la moció on es donava el suport del món local a la convocatòria de consulta sobre el futur polític de Catalunya el 9 de novembre de 2014. Van votar a favor els regidors de CiU, ERC i IPA-FPM; dues abstencions del PSC i 2 vots en contra dels regidors del PP.

15

14

Festes de la Mercè 2014

Enguany, les Festes de la Mercè d’Almacelles, han tingut com a principal eix vertebrador el món del cinema ja que se celebrava el 90è aniversari de l’obertura del primer cinema a la població. Així, les Festes van iniciar-se el dia 19 de setembre, amb un repic de campanes al migdia. Continuaren per la

tarda amb el pregó de les pubilles sortints, el xupinasso i la traca que va donar pas a una animada cercavila amb el grup Cremallera Teatre i l’espectacle “Va de cine”.

Posteriorment, a l’espera de l’acte de proclamació del nou pubillatge, es va oferir una àmplia gamma de montaditos i cocktails de cine que va fer les

delícies dels allí presents. Acabada la gala del nou pubillatge, va tenir lloc la 4a edició de la Festa del Latro, on tots els penyistes van rebre l’escarapel·la d’enguany amb un pregoner de luxe, el cantautor almacellenc, Xavier Baró. Un recorregut amb els nous batukaires d’Almacelles i els Retumbeu, va portar

als centenars de congregats fins al recinte de les Penyes, on va continuar el ritme i la bona música amb el Dj Salas, Two Dani Dj i Dj Abel.

El dissabte 21 va començar amb els tradicionals recorreguts de caça, competició de petanca i la primera de les quatre session de cinema, que

17

16 es van projectar al cinema del Casal, recollint les votacions que s’han anat fent durant aquest estiu a les xarxes socials. Per la tarda se celebrà la 15a. Milla Urbana, una de les competicions de més renom de casa nostra i al mateix temps, prop del recinte de les Penyes, tenia lloc la Cursa de Llits. Hi hagué partit de futbol del bo amb l’EFAC de 1a. Catalana que es va enfrontar al Viladecans UD i la segona de les projeccions de cinema al casal. La música va venir de la mà de l’Orquestra Welcome Band i de la Solversions.La Girasol.

Cat. Un espectacle de llum i foc va inundar la plaça de la Vila amb els Diables L’Espetec d’Agramunt a l’entrada de la mitjanit, i al recinte de les Penyes continuà la música fins tard amb els Dj Minu i Dj Lata.

El diumenge 21 va tenir lloc una de les trobades de 4x4 més emocionants al Circuit de la Mina, una altra projecció popular al Casal i una divertidíssima Baby Disco a la plaça Fortuny, amb el grup Divertimarta i els seus animadors Pim i Pam. Al migdia també vam tenir sardanes a la plaça de la Vila amb la Cobla Lo Castell i el concert i ball de tarda ens el portà la reconeguda Orquestra Montgrins.

tes a preus populars i per la inaguració de la botiga El Cistell, a càrrec del CET El Pla del Centre Assistencial de Sant Joan de Déu. Al vespre destacà la bona acollida que tingué el musical “Nachthexen, les bruixes de la nit” a càrrec del grup Nòmada Teatre, el Sopar Popular dels Penyistes i una nova edició de la moguda Gimtaja, que organitza anualment la Colla d’Amics de la Festa d’Almacelles.

El dilluns 22 va haver un càsting a Casa Clara per a un projecte de pel·lícula de ficció que s’està preparant amb força èxit de convocatòria, i la projecció a la Sala Polivalent d’Avatar, la pel·lícula guanyadora en la votació, entre els títols de les més vistes de la història del cinema. El dimarts 23 va ser el dia escollit per tenir les fire-

El dimecres 24 Almacelles es vestí de gala per honorar a la seva patrona, la Verge de la Mercè. Una lluïda Missa Major donà el tret de sortida als actes centrals de la festa.

Seguidament, hi hagué sardanes amb la Bellpuig Cobla, que interpretà algunes peces adaptades de melodies famoses de pel·lícules. Per

la tarda hi hagué el gran concert amb l’Orquestra Maravella, que també oferí un extens repertori de bandes sonores. A les 7 de la tarda va tenir lloc l’estrena de la Ruta de les Estrelles, amb el descobriment d’un plafó i les set estrelles on hi havia hagut un cinema a la població des d’aquell primer que va obrir les portes durant les Festes de la Mercè de 1924. Va ser un acte força emotiu, ja que, a més dels personatges de cine que van acompanyar-nos durant tota la ruta, també hi van ser presents persones força vinculades als cinemes homenatjats. El dia de festa grossa va acabar amb un bon ball amb la Maravella i el colofó: un novedós piromusical al voltant del Parc d’Europa al ritme de cançons mítiques de pel·lícules.

En definitiva, unes Festes de la Mercè de cine!

19

18

Gimnàstica hipopressiva

A través de la Regidoria de Benestar Social i per mediació del personal sanitari del CAP d’Almacelles, es va iniciar el proppassat dia 6 d’octubre les sessions de gimnàstica abdominal hipopressiva, adreçada molt especialment a les dones i a totes aquelles persones amb dolors abdominals i lumbàlgies. Aquestes xerrades-taller van tenir una gran acceptació de públic i s’hi van apuntar una trentena de persones. El lloc escollit per dur a terme aquestes sessions fou la sala polivalent de Casa Clara.

Festa Country

Ja són 10 els anys que es fa la trobada organitzada per l’Associació d’Amics del Country Lo Vilot d’Almacelles. El dia 4 d’octubre va tenir lloc a la Sala Polivalent la d’aquest any. Hi van participar prop de 300 persones vingudes d’arreu i s’ho van pasar d’allò més bé amb una desfilada de motos americanes, un sopar country, toro mècanic i l’actuació del cantant Alex T.

Contra la suspensió del TC

Quintos 74

Com sigui que fer 40 anys marca tota una vida, els nascuts i residents a Almacelles l’any 1974, van fer la seva multitudinà-

Unes dues-centes persones es van concentrar el passat 30 de setembre a la plaça de la Vila, en resposta a la suspensió que va fer el Tribunal

Constitucional a la Llei de Cosultes i al decret de convocatòria aprovats pel Govern de la Generalitat. A l’igual que centenars d’ajun-

taments catalans, aquesta mostra de rebuig volia deixar patent la disconformitat d’una part de la societat catalana amb aquesta decisió.

ria trobada a la Sala ARCA el proppassat 4 d’octubre. Prop d’una seixantena de “quarentons i quarentones” s’ho van pas-

III Films in Situ

L’Associació Pottal

sar d’allò més bé en una vetllada inoblidable on no hi va faltar ni un bon sopar ni un bon ball revival.

Moltes felicitats!

7a Pedalada Ecològica

Moció del món local

El dissabte 4 d’octubre, la pràctica totalitat dels alcaldes de Catalunya (920 de 947), a més de les quatre diputacions

catalanes i altres ens del món local, es van trobar al Palau de la Generalitat, a fi d’entregar en mà al President de la

Generalitat les mocions a favor del dret a decidir de Catalunya.

Almacelles també hi va ser de la mà del seu alcalde.

Des del mes d’octubre Almacelles compta amb una nova associació.

Es tracta de l’Associació Pottal que va donar-se a conéixer al centre cívic Casa Clara i que està format per subsaharians residents a la vila, la major part d’ells de Guinea. Des de la seva associació es pretèn donar suport i informació a tots aquells nouvinguts subsaharians que s’estableixen entre nosaltres, així com recollir fons per construir un hospital a Guinea.

Films in Situl, concurs de curtmetratges que posa en valor la imaginació i les aptituds dels més joves en la filmació i en la creació d’una petita història àudiovisual.

El dia 4 d’octubre pel matí va tenir lloc la filmació de tots els equips presentats.

Per la tarda es va procedir a l’editatge i l’endemà es va fer el visionat i la posterior entrega de premis.

En total, es van presentar sis equips, de tres categories dife-

rents. En la categoria A (de 8 a 11 anys) va guanyar el primer premi l’únic equip concursant format per Carla Morea, Mari Cruz Pascual i Laia Castellarnau amb el seu curt “Enderman”.

Pel que fa a la categoria B (de 12 a 16 anys), el primer premi va ser pel curt “El misteri d’Almacelles” de l’equip format per Marc Dalmau, Àngel Nicolàs, Aïda Ibarz, Ainhoa López i Joel Pera. El segon premi anà per “El destí de les

nacions”, format per Aura Susagna, Jordi Noria i Mercè Corral.

El tercer premi fou per “Almacelles Arcade” de David Morea, Marc Cruz, Xavier Nadal i Eduardo Morell. De la categoria C (de 17 a 30 anys) el primer premi fou per “Ser pagès és lo millor” de Sara Bisart, i el segon premi anà a parar al curt “El bon veí”, de l’equip format per Pau Labrador, Pol Martínez, Esther Martínez, Albert Vidal i Jordi Morros.

Amb motiu de la celebració de la Setmana de la Mobilitat Sostenible, l’Ajuntament d’Almacelles i l’Almacelles Pedal Club varen celebrar la setena edició de la Pedalada Ecològica. Una quarantena de ciclistes de totes edats i condicions es van trobar el dia 5 d’octubre al voltant de la plaça de les Llums i van fer un recorregut força entretingut pels carrers del poble. En acabar, tots van anar a la plaça de la Vila, on es va repartir coca i xocolata per a tots els participants.

21

20

Reunió informativa

L’INS Canigó campió

Ateses les obres d’urbanització dels carrers de Sant Jaume i d’Anselm Clavé que s’estan duent a terme, l’Ajuntament d’Almacelles convocà el dia 7 d’octubre als comerciants d’aquests carrers, a fi d’escoltar-los i d’informar-los de les mesures que s’han pres per tal d’evitar problemes de mobilitat i minimitzar al màxim les molèsties que aquests treballs puguessin comportar als seus negocis.

En aquest sentit, s’establiren uns mecanismes de coordinació entre l’Ajuntament, l’empresa adjudicatària de les obres i els comerciants d’aquest vial tan cèntric i important.

Després d'una final molt emocionant, l’INS Canigó va guanyar a l’INS Ciutat de Balaguer en el popular concurs radiofònic Els optimistes

Nou accés al C/ Prat de la Riba

En el marc de les millores del carrer del Raval Alt, també s’ha fet una actuació força interessant en l’escalinata del tram final del C/ d’Enric Prat de la Riba, que pretén connectar sense problemes de mobilitat aquest sector amb la carretera d’Alfarràs i l’accés principal al CEIP Antònia Simó. Aquesta escalinata s’adaptarà a un disseny clàssic en consonància amb aquest sector urbà format a partir del segle XIX i també servirà com a lloc públic de trobada i esbarjo de veïns i passejants.

de Catalunya Ràdio.

Durant tota una setmana, diferents membres del centre, professors, alumnes de 4t d'ESO, exalumnes, mem-

bres de l'AMPA i el mateix director van haver d’esforçar-se al màxim per obtenir el premi: 500 € per destinar-lo a equipaments informàtics.

Circuit d’hàbits saludables

L’Ajuntament d’Almacelles ha aprovat definitivament el projecte de Circuit per fomentar els hàbits saludables; un projecte pressupostat en 57.000 euros i que pretén donar forma i serveis a un circuit urbà dividit en dos trams. Un primer de poca intensitat (1.750 metres) i un segon amb diferents zones de dificultat i que tindria 5,2 Km. Ambdós començarien i acabarien davant del Camp d'Esports i el traçat s’estendria per l'Av. de Josep Mas Dordal, carrer Garrigues, Pallars, Nostra Sra. de Montserrat, Noguera, Bassa del Pou, Rambla de Catalunya, Estació, Dr. Agustín, acces-

Conferències al Museu

Almacelles es vesteix de groc

En el marc dels actes del tricentenari 17142014 i de la mostra "El Gravat a través de la ciutat", el 9 d’octubre va tenir lloc al Museu la primera de les conferències, amb el catedràtic d’Història Contemporània

La delegació a Almacelles de l’Assemblea Nacional Catalana, Almacelles per la Independència, dins de la seva campanya reivindicativa “Per un país groc” ha embolicat de groc diferents monuments significatius de la vila per defensar la consulta del 9-N. Així, hom ha pogut contemplar com les escultures de les Quatre Barres, el monument a la Sardana i la Porta de Ventafarines, s’havien vestit de groc per fer palesa aquesta iniciativa.

de la UB i director de la Fundació pública Institut d’Estudis Ilerdencs, Josep Maria Solé i Sabaté, qui disertà sobre "Catalunya 17142014, evolució històrica i institucional".

El 17 d’octubre, va

tenir lloc la segona de les jornades, on es parlà del gravador De Beaulieu, i de la seva perspectiva de les ciutats, les fortificacions i les escenes militars, a través de l'explicació de l’expert Jordi Capdevila.

Millorem el Parc del Vilot sos CEIP, Ronda de Mariano Gomà (pel darrera del tossal de les Santes Creus), Pitàgores, Llitera, Bassa Bona, Tamarit, Binèfar, Av. dels Esports i arribada al lloc d'inici.

Tant en el primer com en el segon circuit s'habilitarien zones per instal·lar aparells de gimnàstica, musculació i escalfament.

També es condicionarien els vorals de l'Av. de Josep Mas Dordal amb l'estesa i compactació d'unes pistes de sauló, la col· locació de bancs de fusta en llocs estratègics, aparcabicicletes, fanals, punts de llum i diferents senyals informatius que senyalitzarien el recorregut, les distàncies i demés informació per als usuaris.

Acabada la temporada d’estiu, i després de set anys de funcionament i l’èxit d’acollida que ha tingut aquest nou parc de la vila,

l’Ajuntament d’Almacelles endegarà un pla de millores per al Parc del Vilot que consistiran, bàsicament, en arranjar les fuites del

llac central i integrar el jaciment arqueològic al parc. A més, s’intensificaran les tasques de neteja i s’ampliarà la zona de jocs infantils.

Concurs d’auques

El dia 18 d’octubre es va celebrar l’entrega dels premis del 1r.

Concurs d’Auques “Vila d’Almacelles”, en el què varen participar alumnes de l’INS Canigó, i que enguany tenia com a motiu principal els 50 anys del Parc de Bombers d’Almacelles.

23

22

Potenciem el comerç

El Museu: un pol de dinamització econòmica

L’Ajuntament d’Almacelles ha endegat recentment una campanya per reforçar i donar a conéixer el teixit comercial de la vila a les portes del Nadal, tot potenciant la seva diversitat i atractius. Aquesta campanya consistirà en passar un spot per TV Lleida i a les xarxes A pocs dies d’acabar l’any, podem dir que socials. els grups vinguts en autocars, que han visitat el Museu, el Centre Històric d’Almacelles i altres atractius de la vila, han estat més de vint.

Així doncs, prop d’un miler de visitants han

Aigua de reg

estat a la nostra vila, han aprofitat per fer compres en algun dels seus comerços, per dinar en els restaurants d’Almacelles i per fer despesa en establiments de la vila que, d’altra manera, no s’hagués realitzat.

Estem parlant d’una

mitjana de 1.000 euros per grup i estem consolidant poc a poc, però de manera segura, un nou pol de dinamització econòmica que repercuteix molt directament en els negocis i en molts llocs de treball d’Almacelles.

Millorem les Piscines

A fi de minimitzar al màxim la despesa en el reg de les noves zones verdes, parcs i avingudes, l’Ajuntament d’Almacelles va signar un conveni amb el Sindicat de Regs d’Almacelles per tal d’emprar aigua de reg –a preu d’aigua de reg- per subministrar a totes aquestes zones verdes. Val a dir que el preu de l’aigua de reg és infinitament més barata que la de consum humà i se’ns subministra per a aquest ús un cabal de 90 l. per segon.

Pensant en les millores previstes per l’any vinent al complex de les Piscines, els serveis tècnics de l’Ajuntament han examinat l’estat de la depuradora d’aquests equipaments, a fi de preveure la substitució de la sorra que fa de filtre, una de les prioritats per optimitzar aquesta i, molt especialment, des de que l’any 2004 es connectés a la depuradora la piscina petita i la mitjana, optimitzant

recursos i evitant el malbaratament d’ai-

gua que es canviava periòdicament.

Curses d’orientació pels centres d’ALLEM

El dia 23 d’octubre, el servei d’activitat física i esport del Centre Assistencial Sant Joan de Déu d’Almacelles va organitzar una cursa d’orientació adaptada al Parc

Europa d’Almacelles.

En aquesta cursa van participat un total de 14 centres de les Terres de Lleida, agrupats sota la Federació ALLEM. Aquesta és una més de les activi-

tats que es fan en els municipis o centres de manera periòdica i és tracta de facilitar l’intercanvi de coneixements, emocions i aprenentatges dels interns i monitors.

Diada a la Seu Vella

El quiosc Roda es trasllada

El quiosc Roda, un dels establiments més veterans d’Almacelles, es trasllada a un nou local del carrer Major. Després que el Sr. Josep Maria Roda s’instal·lés per primer cop el 1949 “davant les Monges” –com es deia del seu establiment–, pren les regnes del negoci la néta d’aquest, la Pili Reñé Roda. Molts són els records que quedaran en aquest establiment, segons ens comenta la Sra. Pura, la vídua del Sr. Roda, però són les noves generacions qui han de continuar el negoci i qui l’han de renovar i tirar endavant.

Exposició de clicks

Amb motiu de la celebració del Dia de la Seu Vella de Lleida, el proppassat 26 d’octubre, el grup de

recreació històrica del segle XVIII d’Almacelles hi va participar ben activament, amb una desfilada davant

la Porta dels Apòstols i una exhibició del ball del minuet a l’absis de la catedral. Fou tot un espectacle!

El passat mes d’octubre va tenir lloc a la Sala d’Exposicions del Centre Cultural, una interessant mostra de clicks, on es van recrear diferents escenes amb aquest tipus de joguina tan popular. Les diferents col·leccions de clicks van ser cedides per diferents aficionats de la vila.

25

24

Almacelles i Santa Ninfa

Renovem el C/ Anselm Clavé i St. Jaume

Amb motiu d’un viatge privat de l’alcalde d’Almacelles a l’illa de Sicília, i la visita que va fer als pares d’una alumna de Santa Ninfa, qui va fer un intercanvi escolar dins el programa Comènius amb l’INS Canigó de la nostra vila; aprofità l’avinentesa per donar a conéixer a l’alcalde de la població siciliana, el Sr. Giuseppe Lombardino, i al director

Amb el mes de setembre s’han iniciat les obres d’urbanització d’Anselm Clavé i un altre del carrer de Sant Jaume.

Aquesta intervenció urbanística pretèn dinamitzar un dels principals eixos paral·lels al Centre Històric, dotant-los de nous serveis, suprimint barreres arquitectòniques i fer que aquesta reforma sigui l’impuls definitiu per activar tot aquest sector. Aquesta obra està pressupostada en 404.000 euros i està subvencionada en un 50% pels fons FEDER i en un altre 50% per l’Ajuntament. El termini per a l’execució

de l’Institut Luigi Capuana, el Sr. Benedetto Biundo, la intenció de l’ajuntament almacellenc de dedicar una plaça a aquesta vila siciliana. Val a dir que ja són deu anys d’intercanvi escolar i són molts els alumnes d'Almacelles que han establert lligams d’amistat i culturals amb els seus homòlegs i les seves famílies de Santa Ninfa.

El futbol-sala femení a 1a. Divisió d’Honor Moltes felicitats a l’equip de futbol-sala femení d’Almacelles pel seu ascens a la primera divisió d’Honor catalana. Cal recordar que ja són quatre els anys que juguen federades i tres jugant a la primera divisió. Agrair la tasca

de la seva entrenadora, la Maribel Luengo, el delegat Marc Mosella i, molt especialment, a les 15 jugadores provinents d’Almacelles i també dels pobles veïns de Binèfar, Binaced, Alfarràs i Altorricó. Molts ànims a totes elles!

d’aquestes obres és de 5 mesos. També es contempla la urbanització

de dos petits trams de carrer (el d’Albert Lleó i el del Canigó) que han

de connectar la plaça de la Vila amb el carrer de Sant Jaume.

Entrada est d’Almacelles

Principals despeses de les Festes de la Mercè 2014

PROGRAMACIÓ INFANTIL: Cercavila (Cremallera Teatre): 2.359,5€ T raca: 583,22€ Disco-Baby: 605€ T OTAL: 3.547,72€

ORQUESTRES: W ELCOME BAND: 6.050€ M ONTGRINS: 6.655 euros MARAVELLA: 7.260€ L LUM: 1.092,86€ T OTAL: 21.057,86€ PENYES I ACTUACIONS JUVENILS: Lloguer Carpa Penyes: 2.000€ E xplanació terrenys: 1.273,65€ Assegurança: 192€ I nstal·lació elèctrica, serveis WC, etc.: 6.117,07€

A ctuació Orquestra Girasol: 4.235€ Batukada: 500€ Hores extres brigada i personal municipal, muntatge, neteja i supervisió: 2.000€ T OTAL: 16.317,72€

ALTRES: Serveis ambulància diferents events: 386,20€ Piromusical: 4.840€ Brigada hores extres 1.000€ Sardanes: 1.250€ Correfocs: 1.100€ TOTAL: 7.576,20€ DESPESA DELS PRINCIPALS ACTES DE LES FESTES DE LA MERCÈ 2014 TOTAL: 49.499,59 €

Pocs mesos separen aquestes dues imatges de l’entrada est d’Almacelles.

No cal dir que, a més d’una millora a nivell paisatgístic i visual, s’ha fet especial

incís en la millora de la seguretat viària, amb els passos elevats i la intercon-

nexió dels dos barris, fins fa poc separats per una gran mitjana de formigó.

27

26

Certificacions DELF Scolaire

Casa Clara, a tope!

Encara no fa un any que es va estrenar el Centre Cívic de Casa Clara i ja es pot assegurar que és tot un referent pel que fa a la vida associativa, cultural i participativa d’Almacelles. En aquest sentit, en pocs mesos s’han multiplicat les activitats que s’hi duen a terme i ha estat l’indret escollit

per donar sortida a multitud de noves associacions i cursets diversos. En aquest sentit, s’ha ampliat els dies en què Casa Clara obre les seves portes als dilluns i dimarts per poder donar cabuda a tots els cursos i activitats que s’hi duen a terme.

Cal esmentar tot el que es prepara per aquest darrer

trimestre de l’any, com són: taller de comptar i repartir sardanes, taller d’elaboració de capgrossos, taller de gimnàstica hipopressiva, ioga, taller de labors, tallers de tècniques d’estudi, projecció de curtmetratges, taller d’iniciació al circ, curs de pre-monitors de lleure, tallers de risoteràpia i

el curs de marca, imatge corporativa i estratègies comunicatives, entre d’altres. També són interessants les xerrades previstes sobre com poder trobar feina, què és la sida i sobre el networking i gestió de contactes. Podeu informar-vos de tot això i més al facebook Centre Cívic Casa Clara.

Un total de 39 alumnes estudiants de francès de tota la província de Lleida es van donar lloc a l’Auditori del Centre Cultural el proppassat 27 d’octubre per rebre les certificacions DELF Scolaire de

coneixement d’aquest idioma. Van ser-hi presents el director dels SSTT d’Ensenyament, Sr. Miquel Àngel Cullerés; el cònsol honorari de França a Lleida, Monsieur Emmanuel de Miguel Mornet, el

director de l’Alliance Française a Girona, M. Eric Pérez Mouillet i l’alcalde d’Almacelles, Josep Ibarz, que els va agrair haver pensat en la nostra vila com a seu per a aquest acte tan especial.

Donem ús al Punt Sanitari

Almacelles crea un Fons Solidari L’Ajuntament va aprovar en el Ple, amb l’unic suport dels regidors de l’Equip de Govern, la creació d’un Fons Solidari per fer front als casos d’alguns ciutadans i famílies de la vila que els hi és impossible fer front a les despeses del rebut de l’aigua. D’aquesta manera s’evitaria el tall del subministrament d’aquest bé a famílies o col·lectius especialment vul-

nerables. Aquest Fons Solidari comptarà amb uns recursos que procediran de fons municipals i també s’està estudiant la possibilitat d’altres aportacions com les de l’empresa Aqualia, amb la què s’està gestionant aquesta col·laboració. Per poder accedir a aquest Fons Solidari s’haurà d’acreditar degudament amb informe dels Serveis Socials municipals.

L’Ajuntament, tal com ja tenia previst des d'un principi, s’ha posat d’acord amb diferents clubs esportius de la

vila per destinar la primera planta de l’edifici del Punt Sanitari a usos polivalents, com ara lloc d’escalfament

de jugadors, xerrades tècniques, exercicis de rehabilitació o primeres cures en cas de petites lesions.

Ampliem el Mercat

Arran d’algunes peticions de comerços de la zona est del carrer Major d’atansar el Mercat Setmanal cap a aquest sector de la població, l’Ajuntament d’Almacelles està estudiant la possibilitat d’allargar-lo pel carrer Major fins a la cruïlla amb l’Av. del Baró d’Esponellà i de Mn. Cinto Verdaguer.

Aquesta ampliació cap a llevant implicaria cent metres linials més de mercat i poder instal·lar una desena més de parades.

Aquesta reestructuració, que beneficiaria als comerços d’aquest nou sector, també serviria per ubicar noves parades i algunes que hauran de ser canviades de lloc davant les properes obres d’urbanització de carrers com el d’Albert Lleó i Sant Jaume; trams que afecten una part de l’actual traçat del Mercat Setmanal d’Almacelles.

S’ha informat d’aquest canvi a tots els veïns d’aquest tram de carrer, donant l’oportunitat que donin el seu parer sobre aquesta ampliació, suggerències o aportacions per millorar el Mercat Setmanal dels dijous d’Almacelles. Val a dir que aquest és un dels mercats més concorreguts i amb major nombre de firaires de les Terres de Lleida, amb prop de 120 parades.

29

28

Parlem d’Ordenances Fiscals Municipals Què són les Ordenances Fiscals? Les ordenances Fiscals són el conjunt de normes que regulen les taxes i els impostos vigents en un municipi.

El principal impost és l’IBI (Impost sobre béns immobles). Aquest impost es calcula a partir del valor cadastral dels immobles. El valor cadastral és un valor que fixa la Dirección General del Catastro quan fa la ponència de valors del municipi.

Pel que fa a les taxes, tenim les de clavegueram, cementiri, escombraries, ocupació de via pública, subministrament d’aigua, llar d’infants, preus públics i guals.

Cal recordar que l’any 2013 es van incrementar les bonificacions del 50% a les taxes d’escombraries per a les famílies amb menys recursos i per a la gent gran; de tal manera que, des d’aleshores cada any hem pogut ajudar més de 300 famílies. A més a més, no es va repercutir l’increment de l’IVA (6%), pujada que suporta l’ajuntament, tot i que el cost del servei sí que ha augmentat. Ara bé, tot i que la Llei d’Hisendes Locals determina que les taxes han de cobrir els costos dels serveis prestats, pel proper any 2015 seguirem amb la política de congelació de taxes iniciada en els darrers anys i, per tant, aquestes no tindran cap augment. Les bonificacions d’enguany han suposat un import de 15.000 €

A Almacelles la darrera valoració es va fer l’any 2009.

Amb l’esclat de la crisi immobiliària, i durant els darrers tres anys, l’Ajuntament ha demanat insistentment al Ministeri d’Hisenda i a la Direccion General de Catastro la revisió dels valors cadastrals per adaptar-los a la realitat del moment que vivim. La resposta sempre ha estat negativa. Per això, l’any passat vam rebaixar el coeficient de l’IBI, tal i com ens vam comprometre, de tal manera que, malgrat l’increment del 10% de la revisió cadastral, l’import dels rebuts no augmentés.

Per a aquest proper any, finalment el Ministerio ens ha autoritzat la revisió a la baixa dels valors cadastrals, però ens han marcat ells el percentatge, que suposarà una rebaixa dels valors del 22%.

Amb aquesta revisió, el valor cadastral dels béns immobles d’Almacelles es reduirà en 70 milions d’euros, passant de 316.000.000 € a 246.000.000 € L’ajuntament tan sols té potestat en la determinació del tipus impositiu. La Llei d’Hisendes Locals imposa uns tipus d’entre el 0,40 i l’1,10. Els darrers anys hem rebaixat o congelat el tipus vigent. Així, l’any 2012 el vam rebaixar, l’any 2013 el vam congelar i l’any 2014 TIPUS MÀXIM PERMÈS

1,1 1 0,9 0,8 0,7

TIPUS MITJÀ: 0,75

0,6 0,5 0,4

2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 TIPUS MÍNIM PERMÈS

Pel que fa a l’Impost de Vehicles, aquest ha estat congelat des de l’any 2008 fins l’any 2013, que el vàrem baixar un 3%, deixant-lo congelat l’any 2014 i també per al proper any 2015, tot i que la Llei d’Hisendes Locals ens permet apujar-lo encara més. Per tant, no el tenim al màxim que ens permetria la llei.

D’altra banda, pel que fa a aquest impost, cal dir que els vehicles bonificats per a aquest any són 206, amb un import total de 32.500 €

el vam tornar a baixar amb l’objectiu que –malgrat l’increment del 10% de la revisió cadastral– l’import dels rebuts fos el mateix que el de l’any 2013. Actualment, el nostre tipus impositiu és del 0,58418; molt per sota de la meitat del tipus permès.

Pel proper any 2015, tot i la revisió a la baixa del valor cadastral, hem decidit deixar el mateix tipus que l’any anterior, tot i que això suposi una reducció en els ingressos de l’ajuntament. La Gerència del Cadastre i el Ministeri imposen una fòrmula que no traslladarà la rebaixa del valor cadastral a la base liquidable. La revisió del valor cadastral té també efectes en altres impostos: successions, donacions, transmissions patrimonials, actes jurídics documentats, plusvàlues, impost sobre la renda, impost sobre el patrimoni, etc.

Pel que fa al preu de l’aigua, cal recordar que aquest no depèn de l’ajuntament, sinó que l’aprova la Comissió de Preus de Catalunya a la vista de l’expedient de preus que presenta l’empresa que presta el servei; expedient on ha de justificar totes i cada una de les despeses del servei i que inclouen aquelles inversions que es fan a la xarxa i que s’han d’amortitzar. L’equilibri econòmic del contracte té lloc quan el concessionari, aplicant als consums facturats als abonats les tarifes vigents, cobreix el conjunt de despeses derivades de la prestació del servei, així com les despeses generades per les inversions realitzades a la xarxa, permetent al concessionari la recuperació del capital invertit. Quan es produeix un desequilibri econòmic, bé perquè es varien les condicions inicials del contracte o bé perquè no s’amortitzen les obres efectuades a la xarxa, cal restablir aquest equilibri que es fa via tarifes. Això és el que va succeir a Almacelles: d’una banda, es van modificar les condicions del contracte quan es van desvincular de la xarxa de subministrament la xarxa de l’extraradi i, de l’altra, que totes les obres fetes a la xarxa en el període 1992-2003 no es van començar a amortitzar fins l’any 2004.

Per altra banda, s’ha de tenir en compte que el cànon de l’ACA s’ha incrementat molt a causa del greu dèficit que aquest ens arrossega.

La taxa de l’escola bressol es manté tot i que no sabem quina serà la subvenció del Departament d’Ensenyament, encara que tot apunta a que serà la mateixa o menor. El dèficit el seguirà absorbint l’ajuntament amb els impostos de tots i totes, inclosos aquells que no en fan cap ús d’aquest servei.

Per altra banda, cal fer esment a la creació, per part de l’ajuntament, d’un Fons Solidari que s’ha creat amb fons municipals perquè les famílies amb pocs recursos puguin pagar els rebuts de l’aigua potable i assegurar, així, un bé bàsic com l’aigua potable a totes les famílies. Per poder accedir a aquest Fons Solidari s’haurà d’acreditar degudament amb informe dels Serveis Socials municipals.

La creació d’aquest fons se suma a les altres bonificacions socials que ja hi ha en marxa des de fa anys, de les quals s’estan beneficiant més de 300 famílies.

31

30

No més inundacions. El col.lector de l’Av. dels Esports Col.lector 1 (80cm) Col.lector 2 (90cm)

Col.lector 3 (80cm)

Desguàs cap a la depuradora (30 cm) Abans de l'actuació

D’uns anys ençà estem veient com la part baixa de la vila pateix inundacions en dies de fortes pluges, molt especialment quan aquestes venen de manera torrencial o en tempestes de molta aigua en molt poc temps. De fet, la zona més afectada és la zona compresa entre la Rambla de la Generalitat, Av. de Josep Mas Dordal, Av. dels Esports i carrer de les Piscines. Això és degut a que Almacelles està ubicada en una mena de vall que arreplega tota l’aigua de pluges de la part alta de la vila (zona del tossal de les Santes Creus) per la banda nord, i de la Serra de l’Olivar i dels Aubacs per la banda sud.

Tot aquest excés d’aigua va a parar a aquest eix est-oest perquè és la part més baixa d’aquesta vall.

Arran de la progressiva urbanització de tot

Sobreeixidor i desguàs cap a la Séquia aquest sector i de la manca d’inversió en col· lectors durant dècades, els problemes d’inundabilitat s’han anat agreujant amb els anys. Està provat que manca capa-

citat d’absorció per part dels imbornals i posterior desguàs de les aigües pluvials en dies de tempesta. Això fa que siguin zones especialment inundables en aquests casos,

ni que siguin puntuals en el temps. Conscients del problema i conscients de l’elevadíssim cost que suposaria la construcció d’un gran col·lector general que donés cabuda a tot aquest cabal d’aigües pluvials, l’Ajuntament d’Almacelles va comprovar l’estat actual dels desguassos i clavegueres que transcorrien per aquest sector. Així es va constatar que per l’Av. dels Esports passaven tres col·lector alhora: dos de 80 cm de diàmetre i un de 90, que recollien indistintament tot tipus d’aigües: de reg, pluvials i residuals. Que aquests acabaven en una única arqueta general on només hi havia una sola canonada de 30 cm que donava sortida a les aigües pluvials, residuals i de reg cap

Col.lector 1 (80cm) Col.lector 2 (90cm) Col.lector 3 (80cm)

Desguàs cap a la depuradora (30 cm)

Sobreeixidor i desguàs cap a la Séquia (80 cm)

Després de l'actuació

a la depuradora. Això feia que aquesta única sortida sovint resultés obsoleta i que l’únic sobreeixidor que hi havia també es colapsés en dies de fortes pluges, fent que els imbornals no absorvissin l’aigua, inundant tota aquesta zona.

En aquest sentit, l’actuació més econòmica, pràctica i factible ha estat la construcció d’una arqueta anterior a la general, en la què es connecten dos col·lectors –que seran els destinats a aigües resi-

duals- en un de sol, i el tercer (que serà d’aigües únicament pluvials) que es desvia mitjançant una canonada de 80 cm a la séquia que hi ha a la zona de l’Era del Comte. Amb aquesta mesura, es treu el cabal i la potència d’aigua que podria arribar a l’arqueta general en els dies de fortes pluges, es desviaria l’aigua pluvial a la sèquia i se centralitzarien els dos col·lectors en un de sol que serà el que arribarà a la canonada d’aigües que cal depu-

Tot i que la feina feta en els darrers 8 anys en qüestió de renovació i posada al dia del sistema de col·lectors, i molt especialment en la separació de les aigües pluvials de les residuals, ha estat notable, encara queda molta feina per fer. És un assumpte que estem tractant conjuntament amb el Sindicat de Regs, ja que és una altra de les entitats més implicades i amb les quals l’Ajuntament hi treballa de manera coordinada i conjunta. En aquest sentit, caldria destacar la instal·lació de recollida d’aigües pluvials en tota la renovació del centre històric (C/ Major, plaça de la Vila i C/ de la Mercè), C/ de la Bassa Bona, entorn del tossal de les Santes Creus i en l’actualitat s’està posant en part del C/ d’Anselm Clavé i de Sant Jaume. Totes aquestes aigües, més les que es recullin del nou col· lector de l’Av. dels Esports han d’anar a parar, a curt termini, en una bassa de

laminació a la zona de l’Era del Comte. Aquesta bassa impedirà les inundacions de camps i camins en dies de pluges torrencials, ja que farà de dic de contenció d’aquest excés sobtat d’aigua.

rar. No obstant, si tot i així encara hi hagués molt cabal, tornaria a trobar-se el segon sobreeixidor en

aquesta segona arqueta, que també desviaria un possible excés d’aigua a la séquia pròxima.

ra definitiva. Els serveis tècnics de l’Ajuntament estan estudiant que a mig termini s’haurà de canalitzar i recollir les aigües pluvials excedents de la zona de la Rambla de la Generalitat i la banda est de la vila. Està previst que aquestes s’hauran de reconduir per un col·lector que haurà de transcórrer pel carrer del Dr. Rubió i

Sans i Melcior de Guàrdia fins desguassar en un col· lector ja construit davant per davant de la nova residència d’Avis. Des d’allí ha d’anar pel carrer de Miguel de Cervantes fins connectar en un altre a la zona de l’Av. de Josep Mas Dordal que ha de continuar fins al Camp d’Esports, i d’allí a l’actual col·lector ja en funcionament.

Futures actuacions. Els nous col.lectors

Tot i així, el tema del desguàs de l’excés d’aigües pluvials, residuals i de reg no està resolt de mane-

Tram recollida aigua pluvial existent Tram recollida aigua pluvial en construcció Tram recollida aigua pluvial projectat

33

32

La mecanització del camp (1) Els tractors L'agricultura va començar amb el cultiu de blat i altres gramínies, fa uns 10.000 anys. L'home primitiu utilitzava pals afilats i aixades per cavar solcs a terra i per desarrelar les males herbes.

L'arada que trenca el sòl pesat i gira les pastures i males herbes, va arribar a l'escena agrícola en algun moment després de la domesticació del bou a la Mesopotàmia al voltant de 6000 aC. Una sembradora de tub senzill per empènyer les llavors a terra, una tècnica de sembra millorada, va ser inventada al voltant del 1500 aC, i un tipus de perforació múltiple va ser inventada a la Xina al voltant del 200 aC. La falç s'utilitzava per collir el gra, que es trillava a mà amb un fuet per separar-ne el gra de la tija.

Enganxar els animals als implements agrícoles va ajudar al procés de llaurar, sembrar, i al transport de la collita. No obstant això, els primers arnesos eren ineficaços, sovint ofegant la tracció animal per la pressió del collaret del pit contra la seva tràquea. La invenció del collar de cavall va permetre que l'animal s’empentés al coll per desplaçar càrregues pesades en comptes d’arrossegar per la força bruta. La introducció del collaret de cavall va arribar en algun moment al voltant de l'any 500 dC a la Xina i va ser introduït a Europa al segle X.

Fira de maquinària agrícola (1963) cremaven carbó i necessitaven també aigua per transformar-la en vapor.

Exhibició de tractors en la Festa de l'Aigua de 1958 Es va iniciar una era de ramaderia centrada en el cavall, que es movia molt més ràpid que els bous i deixaven més terra per a ser conreada a la mateixa estació de creixement. Això al seu torn ha contribuït als excedents d'aliments que van facilitar l'augment del comerç i el creixement social.

La gran època de la mecanització, però, va començar al segle XIX, quan les grans finques dels Estats Units al Sud i l'Oest van requerir alternatives a la mà d'obra.

El 1834 la recol·lectora mecànica de grans Cyrus McCormick va desencadenar una onada de competidors, que van produir ràpidament simulacres de cavalls de llavors, recol·lectora, fileres de fenc, rastells i altres estris agrícoles.

Fins al segle XIX, als

Estats units, 40 acres (16 has) va ser el límit que podria ser explotat per un sol individu treballant amb les mans, ací rau les parcel·lacions de l’antic IRA de la segona república, de l’INC i IRYDA del franquisme.

Les explotacions americanes d'avui tenen sovint 2.000 acres (808 has) o més, el que requereix màquines capaços de treure diverses "seccions" d'arades i arrossegament per llaurar la terra. El vapor d'aigua, la gasolina, o el tractor dièsel va reemplaçar al cavall com el principal motor de la maquinària agrícola a principis del segle XX als països industrialitzats. Les recol·leccions mecanitzades garanteixen que la collita es reculli de forma ràpida i amb molt poc rebuig.

El tractor

La finca del Mas del Lleó fou un dels bancs de proves dels primers prototipus de tractors (anunci de 1933) El primer tractor va ser el construït per Froelich.

Tenia un motor de gasolina de 20 CV, tracció a les rodes del darrere metàl·liques i direcció a les rodes davanteres. Estava preparat per transmetre energia des d'una gran politja. Aviat es va veure l'avantatge de tenir tractors que consumien gasolina o gasoil sobre l'anterior tècnica de generar energia a les grans locomòbils que

Per poder agafar-se bé a terra i fer esforços de tracció, al 1904 Holt va inventar el tractor de cadenes. Aquest primer tractor tenia cadenes motrius darrera, i una roda directriu davantera.

El 1913 es van allargar les cadenes fins a ocupar tot el lateral del tractor, i es va introduir el sistema de direcció mitjançant embragatge i fre per canviar la velocitat d'una cadena respecte de l'altra. Cap a 1920 hi havia una gran diversitat de models que diferien en el nombre de rodes motrius (un, dos, tres o quatre), i fins i tot van sorgir a França els primers tractors estrets per treballar a les vinyes.

La presa de força es va començar a instal·lar de sèrie en 1918, i en 1922 es va normalitzar la mida, velocitat de gir i nombre de estries que havia de tenir. Encara que va haver intents previs de dotar el tractor d'un sistema elevador que pogués aixecar i baixar a voluntat les eines enganxats

als seus braços darrere, cap triomfar fins que Ferguson va inventar en 1935 el sistema elevador que permet regular a voluntat l'altura dels braços elevadors, i adaptar la posició de les eines a les condicions de treball.

Per aquesta mateixa època dels anys 30 va començar la instal·lació de pneumàtics de baixa pressió en els tractors.

El Final de la segona guerra mundial va suposar un altre salt tecnològic que va afectar els tractors agrícoles. El tractor d'aquesta època ja tenia una estructura semblant a l'actual, i les innovacions incor-

porades han servit per augmentar les seves prestacions, facilitar la conducció i augmentar la seguretat i comoditat del conductor. Algunes fites han estat la instal·lació el 1952 de la primera direcció assistida, la normalització dels acoblaments ràpids hidràulics als anys 70 o l'obligatorietat que els tractors portin cabina de seguretat, vigent a Espanya des de 1979.

Si en lloc de contemplar l'evolució mundial, ens aturem en la tractorització del nostre país, veiem que en la primera meitat de segle era escassíssima. El 1945 es va crear el registre de tractors, fet pel qual des de llavors tenim estadístiques fiables. En aquell any es van censar a tota Espanya 59 tractors agrícoles, però el nombre va començar a créixer i el 1949 es van assolir els 10.000 tractors. La potència mitjana no arribava als 30 CV. El nombre va créixer espectacularment en els anys 60, arribant a prin-

cipis dels 70 a 300.000 tractors.

Pel que fa a Almacelles, val a dir que fou des de sempre un referent en la modernització de la maquinària agrícola.

En els primers anys del segle XX la finca del Mas del Lleó fou l’indret des d’on entraren els primers prototipus de tractors i recol·lectores a tot el país. En aquest sentit, i per citar només una xifra, dir que l’any 1968 Almacelles disposava d’un parc de 237 tractors matriculats (un per cada 20 hectàrees), el doble de la mitjana comarcal i el municipi amb major nombre de tractors de la província en aquell any. Almacelles també comptà amb dues de les primeres mostres comercials de maquinària agrícola que es van celebrar durants els anys 1962 i 1963 i foren especialment concorregudes les proves d’habilitat tractorista que es duien a terme a finals dels cinquanta i principis dels seixanta en el marc de la Festa de l’Aigua.

Concurs d'habilitat tractorista al carrer d'Anselm Clavé. Festa de l'Aigua de 1962

35

34

L'abans i el després

Plaça del 2 de març

Castanyada i Halloween El proppassat dia 31 d’octubre, la Sala Polivalent es va plenar de nens i nenes que volien celebrar la tradicional Castanyada i la més recent tradició de Halloween. Per donar sortida a aquesta festivitat, s’hi van fer tallers d’elaboració de panellets i un altre de carbasses de Halloween.

Després hom va poder gaudir d’una xocolatada popular i per acabar la tarda-vespre, el grup La Festa del Més Tumàcat, va fer una passar una bona estona amb els seus balls i animacions. També l’associació ARCA va fer un lluït ball de Castanyada força concorregut i amb un gran èxit de participació.

Any 1908

En l'actualitat

36

Entrevista a Roberto Colom Marañón, doctor en Psicologia i expert en neurociència

“El meu sommi seria trobar la píndola que freni o aturi les malalties neurodegeneratives”

Roberto Colom –almacellenc de socarrel com diu ell, i nascut l’any 1964 al carrer de la Bassa Bona– és professor de Personalitat, Avaluació i Tractament Psicològic per la Universidad Autónoma de Madrid (UAM). Especialista en l’estudi de la intel·ligència i la personalitat humana. Recentment ha estat nomenat membre del selecte i exclussiu consell editorial de la revista científica sobre intel·ligència més prestigiosa del món: Intelligence. A més de la seva vessant docent, és escriptor i divulgador científic. Especialista també en tècniques de neuroimatges i processos cognitius, ha escrit una vintena de llibres de referència obligada a nivell internacional i se’l considera una eminència a nivell mundial en psicologia diferencial i neurociència. Col·labora estretament en estudis i investigacions en les prestigioses universitats de Tòquio, Los Angeles i Maryland.

En primer lloc, què recordes d’aquells primers anys d’infantesa a Almacelles i com vas decantar-te per la neurociència?

Recordo Almacelles com un lloc agradable, una sensació de placidesa. Als cinc anys vaig traslladar-me a Cantàbria, d’on eren originaris la meva família materna i d’allí vaig cursar els estudis de Psicologia a la Universitat Autònoma de Madrid, on em vaig doctorar el 1987 i, on dos anys després, ja exercia de pro-

fessor. Realment vaig tenir una carrera fulgurant.

Després us vàreu especialitzar en neurociència...

Sí. La neurociència, dins la psicologia, és la ciència que intenta comprendre com funciona el cervell i per què s’espatlla amb l’aparició de certes malalties neurodegeneratives.

Quin tipus d’investigacions esteu duent a terme en aquests moments?

Ara mateix, estic involucrat en un estudi promogut per l’exèrcit nordamericà.

Es tracta d’estudiar els traumatismes de veterans de guerra per veure com influeixen determinades lesions en malalties mentals o neurodegenatives en aquest tipus de persones. Treballem amb 2.000 voluntaris, els quals reben diferents estímuls en parts del cervell i després l’escanegem per veure els can-

vis que es van produint.

En definitiva, es tracta de trobar alguna teràpia o medicament que els millori la qualitat de vida.

A més d’aquest projecte, en teniu d’altres sobre la taula?

Sí. N’acabem de cloure un de ben curiós. Es tracta de l’encàrrec d’una empresa d’Indonèsia sobre una aplicació de mòbil i tablet que ofereix un seguit de jocs que prevenen i retarden malalties neurodegeneratives a partir d’una certa edat. Cal recordar que tant important és l’exercici físic com el mental per tal de prevenir i allargar al màxim l’aparició d’aquest tipus de demències. També treballem per la Fundació Reina Sofía en la prevenció i detecció de malalties neurodegeneratives.

Quines són les claus per prevenir o retardar aquest tipus de malalties?

Hem de tenir en compte que el cervell humà arriba a la seva plenitud cap als 20 anys. A partir d’aquí diríem que comença, en major o menor mesura, el seu declivi. Hi ha un component molt important en la genètica de cadascú però, tot i així, és important mantenir una activitat mental activa: llegir, jugar als escacs, no fer una vida sendentària... En resum: asseure’s mata.

Quin és el seu màxim objectiu?

El meu sommi seria trobar la píndola que freni o aturi les malalties neurodegeneratives. Crec que més tard o més d’hora es descobrirà. Cal tenir en compte que, a més de la millora substancial de la qualitat de vida de milions de persones, hi ha darrera interessos econòmics que inverteixen en trobar el medicament que ho aconsegueixi. Un altre dels camps que m’interessaria molt dedicar-m’hi seria com millorar les tècniques per potenciar la intel·ligència des de ben petits.

Vostè creu que s’inverteix prou en aquest aspecte?

A Europa no. Per contra, els Estats Units i els països emergents d’Àsia sí que ho fan. Suposo que es deu a que a casa nostra hi ha moltes restriccions de caire moral. S’imaginen a Europa algun país disposat a pagar per un medicament que ens faci ser més intel·ligents des de petits?... Aquí és impensable. A la Xina ho fan sense pensar-s’ho dues vegades.