Entrega Premi Mestre ArtesĂ de Catalunya a la Sra. Antonieta Palau
2
Portes obertes del comerç local
El comerç de la vila va celebrar el divendres 6 de juliol la segona edi· ció de portes obertes. Aquesta nova iniciativa organitzada per l’asso· ciació UCSA, en col· laboració amb l’Ajunta· ment d’Almacelles, va ser un gran èxit i van par·
ticipar-hi tots els comer· ços de la vila obrint les portes dels seus comer· ços fins a ben tard. Cada comerç oferia als seus clients bons productes a preus força competitius i ho amenitzava amb acti· vitats diverses. Cal des· tacar l’exhibició que el
Reformes a l’ARCA
Des d’aquest estiu l’asso· ciació ARCA s’està reno· vant de valent per oferir als seus socis i sòcies unes millors instal·lacions i una oferta d’oci més exhaustiva i més atrac· tiva. Pel que fa a l’edi· fici, ubicat entre el car· rers Diputació, Joaquim
Costa i Canigó, ja s’han anat fent en els darrers temps un seguit d’impor· tants reformes com ara la incorporació de nous equips d’aire condicionat fred i calent, la instal·lació de nova il·luminació i una decoració renovada. Aquestes reformes per·
gimnàs Pac Dom va fer a la plaça de la Vila, així com també els inflables per a la canalla. Teatre i gimnàstica al carrer, a més d’una gran varietat de tapes econòmiques dels bars associats, van donar el colofó a la jor· nada.
metran que el tradicional ball dels caps de setma· na sigui més amè per als més balladors. També s’ha renovat la progra· mació i s’han incorporat noves seccions a les ja existents, com és el cas de la nova secció de ball ARCA-Nou Ritme.
3
Records d’un passat no tan llunyà
Armando Vidal El corredor d’Almacelles n’Arman· do Vidal està d’enhorabona ja que va proclamar-se campió d’Aragó de BTT 2012, en la categoria de Master 50 disputada a Montsó a principis de juliol.
Nou Ritme Recordar el passat pot convertir-se en un bon exercici si el resultat d’aquest record és fer que el present sigui millor. Esdevé llavors un exercici més que satisfactori. I això és el que succeeix quan recordem com era el centre de la vila tan sols fa cinc anys i com és avui. Si a més, ens ajudem d’un bon aliat com són les fotos, la satisfacció encara pot ser més grata. Qui no recorda com era la Rambla abans de la reforma o el Camp d’Esports abans d’im· plantar la gespa arti· ficial, o tants i tants
exemples que ens deixarien ben sorpre· sos. Però ara podria ser l’hora d’anar pensant en el nostre Centre Històric, que s’ha convertit en l’en· veja de molts pobles de les nostre contra· des. Arran de les obres de reforma que es varen fer l’any 2009, els carrers Major i de la Mercè han sofert una millora molt nota· ble, de la què se n’ha beneficiat tothom. Molts som els que ja hem oblidat com eren aquests carrers del Centre Històric abans d’aquesta reforma, i
és que oblidem fàcil· ment quan els canvis ocasionats ens porten a una realitat millor. Si fem una mica de memòria podrem recordar el volum de vehicles pesants que circulaven per aquests carrers, cami· ons carregats de bes· tiar, tractors carregats de farratge, voreres estretes on gairebé no hi passaven ni dues persones, sorolls de tot tipus a totes hores, també a la nit... Us en recordeu de tot això? Doncs totes aquestes molèsties ja formen part del passat, d’un passat no tan llunyà.
Un grup de dones d’Almacelles, amb moltes ganes de passar-ho bé tot ballant al ritme de la bona música, han creat un grup de ball que porta per nom Nou Ritme d’Almacelles. Es tracta d’una nova secció de les tantes que té l’as· sociació ARCA i estan dirigides per la Marisa González, directora també del grup Les Batuqueres de Sucs.
Creu Roja
Una setantena de nens i nenes de quatre centres de mediació social que gestiona Creu Roja Joventut van gaudir el proppassat mes de juliol d’una estada de dos dies a la Granja Escola Castell de Saidia, a la Saira. L’estada va complir amb els objectius de fomentar la inte· gració dels joves.
4
Torneig de Futbol sala
Una gestió eficient dels recursos Zona Rambla, any 2005
Durant el proppassat mes de juli· ol es va celebrar el tradicional i veterà Torneig de Futbol Sala “Vila d’Almacelles”. Un torneig més que consolidat a la nostra vila. Entre els dies 2 i 14 es van jugar els par· tits de les categories grans, i entre el 18 i el 28 la dels més menuts.
Karbunko
El grup de punk-rock Karbunko ha estat tot l’estiu de gira amb el nou lliurament discogràfic Enseñando los dientes. Entre els llocs on han actuat destaca Almacelles, Saidí i Organyà.
Trobada de Country
D’un temps ençà, l’Ajuntament d’Almacelles ha estat demostrant que sap gestionar molt efici· entment els recursos econòmics dels què disposa. Aquesta bona gestió s’ha tra· duït, d’una banda amb el fet de no pujar els impostos i taxes municipals en els dar· rers anys, a la què cal afegir la baixada d’aquests per al 2013. També ho ha demos· trat el fet de no deixar de donar continuïtat a les diferents obres endegades al muni· cipi i a l’ampliació de les polítiques socials,
educatives, culturals, etc. En aquest any 2012, i després d’haver fet obres com el Parc d’Europa, la millora del Tossal de les Santes Creus, el passeig de la Mercè, l’obertura de l’avinguda Josep Mas Dordal, la millora de les rambles o la refor· ma de la Casa del Metge, entre moltes d’altres; l’Ajuntament amortitzarà de forma voluntària i anticipa· da 553.402,05€, dels quals 255.685,07€ són per fer front a la cancel·lació total del préstec ICO que s’havia demanat per
Zona Rambla, any 2015
El dissabte 14 de juliol es va cele· brar la VIIIa. Trobada de Country al recinte de les piscines. Com cada any els aficionats a aquesta moda· litat de ball van passar-s’ho d’allò més bé. L’acte va ser organitzat per l’Associació Amics del Country Lo Vilot d’Almacelles, amb la col· laboració de l’Ajuntament.
al pagament d’inver· sions diverses, i la resta 297.716,98€ seran per amortitzar altres préstecs que va contraure l’Ajunta· ment fa anys. Entre els anys 1995 i 2003, l’Ajuntament –aleshores governat pel Partit Socialista en coalició amb el Partit Popular– va deixar un deute del 87%. Entre el 2003 i el 2012, l’actual Govern Municipal, ha rebaixat aquest deute en 2 punts, deixant-ho en el 85%. Aquestes operacions només tenen un nom: bona gestió municipal.
5
Gent a la fresca
Fortes pedregades Aquest ha estat un estiu molt mogut pel que fa a temporals i és que en dues vegades va haver fortes pedregades i grans aiguats al municipi. Els danys ocasionats, segons les organitzacions agrà· ries, van ser molt considerables en ambdós casos i se’n van veure perjudicats nombrosos cultius i arbres fruiters.
Viatge a Lourdes Aquest ha estat un estiu tant o més calorós que els pas· sats però això no ha estat un obstacle per aquells que sortien al carrer cada dia cercant les millors ombres de les millors places. Les ombres que més èxit han tingut han estat les que donen els plataners de les Rambles, i que –de
ben segur– van ser les més sol·licitades. Feia goig veure com gent jove, avis, cria· tures i en definitiva, tothom, s’asseien en els bancs tot gaudint d’una bona estona en companyia. També altres indrets frescos i de bon estar foren les ombres del Parc del Vilot, les de la plaça Fortuny, les del Parc
de l’Aigua i les del recinte de les piscines. Altres indrets frescals on passar una bona estoneta eren els Porxos de la plaça de la Vila o, fins i tot, les terrasses dels nostres bars i restaurants, on s’hi podia estar prou bé amb els tendals i un bon gelat o un bon refresc.
Cruïlles més segures
Des d’aquest estiu hi ha dues cruilles a la nostra vila que han deixat de ser perillo· ses. La primera és la cruïlla entre el carrer de la Carretera de
Sucs i el carrer de Joan Maragall. L’altra, la que hi ha entre l’Av. de la Diputació i el carrer de Joan Maragall. Es tracta de dos punts perillosos
als què l’Ajuntament s’hi ha vist obligat a reforçar-ne el pas. I és que les senyals d’Stop, tant verticals com horitzontals, semblaven no posar fi a les imprudènci· es i distraccions de la gent. S’ha optat per eixamplar les canto· nades i reforçar-les amb elements que obliguen al conductor a reduir la velocitat, essent el resultat de tot plegat una millora en la reducció de la sinistralitat.
Un grup d’almacellencs i almacellenques va fer durant els dies 16, 17 i 18 de juliol una boni· ca estada a Lourdes. Eren gaire· bé una cinquantena de persones entre les què destacava un petit grup de gent jove. L’experiència fou per a tots ells molt positiva i és que alguns eren repetidors perquè acostumen a anar-hi cada any. Cal destacar que mossèn Josep Cucurull, després de 28 anys de demanar-ho, va poder oficiar una missa a la Gruta de Bernardette.
EFAC
Sembla ser que aquesta tempo· rada ha començat amb bon peu pels diferents equips de l’EFAC. Transcorreguts solament dos mesos des de l’inici de la tempo· rada els resultats estan essent força bons. Caldrà esperar però, per veure els resultats a finals de temporada.
6
Dossier
ALMACELLES, PAS OBLIGAT Almacelles: un corredor de 2.000 anys
La vila d’Almacelles, i el seu municipi, no serien el que són si no hi passés una via principal com és l’autovia A-22. Una autovia que uneix territoris, que uneix pobles i que uneix economies i inquietuds similars. I és que les vies de comunicació són això: eixos, passos que serveixen per a que la gent i els seus interessos econòmics principalment, però també d’altres, puguin moure’s pel territori, puguin conèixer, puguin establir relacions i puguin desenvolupar les seves activitats, entre altres. Aquesta recent estrenada autovia segueix el pas de l’antiga carretera nacional N-240, tot unint el nord amb el litoral i, alhora, aquesta seguia l’antiga via romana que ja feia el mateix recorregut. Així doncs, no és tan desgavellat -per no dir gens- pensar que aquell passat no deu ser tan llunyà quan encara avui, sense tenirho molt present en el nostre dia a dia, fem ús del mateix recorregut. Potser no hem estat prou respectuosos amb aquell passat llunyà que va trobar en les nostre terres un bon lloc de pas per unir els territoris i els pobles de l’interior amb els del litoral. I és que en els darrers anys, de forma conscient o bé inconscient, hem estat moltes vegades testimonis d’una destrucció que mai s’hagués hagut de produir. Per què? Qui som nosaltres per destruir tot allò que els qui van estar abans van construir amb esma, dedicació i gran esforç? No debem ser tan diferents als nostres avantpassats quan estem repetint el que ells van fer, doncs -de ben segur- ens mouen els mateixos neguits, per no dir els mateixos interessos. Avui estem d’enhorabona perquè aquest nou vial, de grans dimensions, absorveix milers i milers de vehicles diaris, fet que comporta un gran impacte per al nostre país. Una eina que ens ajudarà a ser una societat més dinàmica, més moderna, més integrada, més avançada i més pròspera, si m’ho permeteu. Cal esperar però, que d’aquí uns anys –per no dir uns segles- la societat vetlli i miri amb bons ulls el que avui nosaltres fem i que creiem molt important per a la nostra societat. Ni més ni menys tal com ho van creu· re aquells que van fer en el segle I una via empedrada digna, adaptada als seus temps, serenya i moderna -com no?- per on hi passaren, entre altres, les legions més importants de Roma i, posteriorment, aquells mercaders que –com nosaltres avui- anaven de ciutat en ciutat tot buscant nous mercats, nous reptes, noves relacions i un futur millor per als seus i per a una societat i una cultura que es creia invencible. Aquesta via, l’A-22, ha de seguir els mateixos reptes: crear riquesa al territori. I això ho aconseguirem amb l’enllaç del Pla i la futura carretera que unirà les dues autovies l’A-22 i l’A-14, i la via de servei que ha de lligar tots el camins pels què que ha de passar, i d’una gran utilitat per a tots els nostres pagesos.
Josep Ibarz i Gilart Alcalde de la Vila d’Almacelles
Dossier
7
CORREDOR DE 2.000 ANYS
AFECTATS PER LES EXPROPIACIONS
L’estratègica ubicació de la nostra vila sempre ha comportat que sigui un indret de pas obligat. De fet, només cal recordar que el vestigi més important que tenim correspon al mil·liari que es va trobar al nostre terme municipal i que senyalitzava el pas de la via romana que unia Tarraco (Tarragona) amb Osca, construïda a l’època de l’emperador Claudi (a princi· pis del segle I d. C.).
Amb motiu de la visita de la ministra, una quarantena d’afectats per les expropiacions es van manifestar per reclamar al Govern espanyol cobrar el que se’ls deu, uns 8 milions d’euros.
Amb el pas dels segles, la nostra població ha anat consolidant aquest paper, sobretot durant l’Edat Mitjana i, fins i tot, durant els més de 100 anys que va restar deshabitada, i que va continuar sent el lloc de pas per anar entre Lleida i Montsó. Aquest paper va anar tenint cada cop un major pes en el conjunt de les infraestructures viàries i són mol· tes les cròniques i relats de caminadors –sobretot d’origen francès– que esmenten en els seus llibres de viatges el seu pas per Almacelles, que durant la segona meitat del segle XIX es va convertir en un punt de parada i fonda per als qui es desplaçaven cap a Lleida o cap a Osca. Ara, amb les noves infraestructures, Almacelles s’ha con· vertit amb un pas obligat en el conjunt dels eixos viaris.
Les víctimes d’aquesta injustificada demora en el pagament es van presentar a l’acte d’inauguració de la nova infraestructura viaria amb crits de “lladres” i “pocavergonyes”, i amb pancartes on hi posava Espanya no paga i Fomento, paga les expropiacions, per mostrar el seu malestar per una situació que ells no han provocat, però que està perjudicant greument les seves economies en tractar-se d’uns diners con· cedits que no acaben mai d’arribar. Durant l’acte, el responsable d’expropiacions d’UP, Joan Antoni Boldú, va explicar que fa 3 anys que es va pagar el 20% de les indemnitzacions però que de la resta (uns 8 milions d’euros, aproximadament) no se’n sap res. Altres afectats van assegurar que els hi han de pagar 60.000 euros i van remarcar que el que deuen en expropiacions és un “escàndol” i que el que lamenten és que no els diguin quan cobra· ran. En total hi ha 160 persones afectades entre les expropiacions de l’A-22 i les de l’A-14 (autovia de la Val d’Aran).
8
Dossier
La ministra Pastor va assegurar entendre perfec· tament la protesta, fins al punt que va manifestar que si ella fos una de les afectades també s’estaria manifestant. Ana Pastor va reconèixer que fa set anys que no es paguen expropiacions, però també va voler deixar de manifest que els pressupostos estatals d’aquest 2012 ja contemplen 600 milions d’euros per pagar expropiacions que es deuen a tot l’Estat espanyol.
• La revegetació de talussos de terraplè i desmunt mitjançant terra vegetal, hidrosembra i plantacions. • Protecció contra el soroll: disposició de pantalles fonoabsorbents en les zones pròximes a edificacions. • Col·locació de tanca de tancament al llarg de l’auto· via per impedir el pas de fauna terrestre a l’autovia.
PETICIÓ A LA MINISTRA PER A QUE L’AUTOVIA S’ANOMENI “DELS DOS MARS” L’alcalde d’Almacelles, Josep Ibarz, va aprofitar l’acte de la inauguració de la variant d’Almacelles de l’autovia A-22 per proposar-li a la ministra de Foment, Ana Pastor, que les diferents autovies que constituiran el que seria el trajecte entre Tarragona i Sant Sebastià, tinguin un nou identificatiu comú.
CARACTERÍSTIQUES TÈCNIQUES Amb una longitud de 9,75 km, l’anomenada Variant d’Almacelles (Est) - Límit de província d’Osca, dis· posa de dos enllaços i un total d'11 estructures: tres passos inferiors, cinc passos superiors sobre l’autovia i tres viaductes, un sobre el ferrocarril Saragossa-Barcelona, un altre sobre el canal del Vallmanya i l’últim sobre el barranc de la Clamor. A més dels enllaços incorporats, amb posterioritat es crearà l’enllaç d’Almacelles, al punt quilomètric 12,700, que donarà connexió amb la futura carre· tera d’accés a l’aeroport de Lleida des Almacelles i amb la carretera N-240 mitjançant una rotonda. Des d’aquest enllaç es construirà una via de servei paral· lela al marge dret, que unirà els enllaços situats en aquest tram d’autovia. Des del punt de vista del drenatge, per permetre la continuïtat dels llits interceptats, s’han construït un total de 24 obres de drenatge transversal, així com tots els elements necessaris per a la correcta evacu· ació de l’aigua de pluja. La longitud total de reposició de carreteres i camins és de 16.656 metres. Quant a la integració ambiental, entre les mesures correctores d’impacte –on s’ha invertit més d’un milió d’euros– destaquen:
En aquest sentit, Ibarz ja ha fet arribar a Foment una petició formal a la titular del ministeri perquè el futur eix d’autovies s’anomeni Autovia dels Dos Mars (amb les seves variants pertinents, como Entre Mars i De Mar a Mar). L’argument per a aquesta denomi· nació rau en el fet que aquesta autovia connectarà la Mediterrània amb el Cantàbric de la manera més ràpida per via terrestre. En la seva proposta, Ibarz esmenta que quan l’auto· via entre Tarragona i Sant Sebastià estigui acabada serà, tècnicament, un conjunt d’autovies: l’A-27 (Tarragona-Lleida), l’A-11 (Lleida-Pamplona) i l’A-15 (Pamplona-Sant Sebastià, coneguda popularment com l’autovia de Leitzaran), i que l’opció plantejada té la particularitat que no hi preval cap topònim sobre l’altre i se centra en el fet clau d’aquest cabdal eix de comunicació, com és enllaçar les dues mars.
Dossier
9
És precisament aquest fet de no prevaler ningú sobre l’altre el que també pot servir com a marca i senyal identificativa per als municipis per on transita, amb la possibilitat d’explotar-la de forma conjunta. La ministra de Foment, Ana Pastor, va considerar molt interessant la proposta i es va comprometre a estudiar la seva viabilitat.
L’AUTOVIA DE L’A-22 A ALMACELLES, JA ÉS UNA REALITAT Després de molt temps d’espera, a principis del mes de juliol va tenir lloc l’esperada i desitjada inaugura· ció i posada en funcionament de l’autovia A-22, en el tram que va des d’Almacelles fins al límit amb la província d’Osca. Amb aquesta estrena, la pràctica totalitat de l’autovia –que connecta les ciutats de Lleida i Osca- està pràcticament acabada. De fet, ja estan plenament operatius un total de 94 quilò· metres, els que separen la capital lleidatana de la població oscenca de Siétamo.
Ara, l’únic que queda pendent és la construcció del tram entre aquesta localitat i Osca ciutat, que és de poc més de 13 quilòmetres. En aquest sentit, la ministra Pastor va explicar que calculen que tindran acabat l’informe per poder licitar les obres pendents a finals d’aquest any. Malgrat que darrerament amb els temps que corren les inauguracions no són massa propícies (només cal recordar que el mes de maig es va inaugurar un tram semblant de l’autovia A-14 entre Rosselló i Almenar, sense que es fes cap acte protocol.lari), la importància del tram entre Almacelles i el límit amb la província d’Osca va comportar la presència de la ministra de Foment, Ana Pastor, que hi va assistir acompanyada de la delegada del Govern central a
Catalunya, María de los Llanos de Luna; del delegat del Govern de la Generalitat a Lleida, Ramon Farré, i de la subdelegada del Govern central a Lleida, Inma Manso. A més d'aquestes autoritats, hi havia diputats i alcaldes, tots ells acompanyats per l’alcal· de d’Almacelles, Josep Ibarz, qui va fer d’amfitrió de l’esdeveniment. A la seva arribada, la titular de Foment va fer un recorregut a peu per una petita part de la nova infra· estructura i, posteriorment, es va descobrir una fita on hi figura el nom de l’autovia (A-22) i el punt quilo· mètric (14,5). No molt lluny d’allí es va trobar durant les obres de canalització d'un tram del camí d'Esplús un mil·liari romà –que és el vestigi més antic que es conserva de l’embrió d’Almacelles- que certifica que per allí hi passava una via romana, fet que posa de manifest que aquest sempre ha estat un lloc de pas i de comunicació. El pressupost invertit en l’obra ascendeix a 50.480.000 d’euros, quantitat que, sumada al cost de redacció del projecte, l’import estimat de les expropiacions i l’assistència tècnica per al control i vigilància de l’obra, culmina amb una inversió total de 58,12 milions d’euros.
10
Juliol a la fresca
El mes de juliol, la Regidoria de Cultura va organitzar –com cada any– un seguit de concerts a la fresca per tots aquells que els agrada el món de la cultura, de la música i de l’oci. El divendres dia 6, l’Orquestra de Cambra de l’Es· cola Municipal va oferir un concert a la plaça del Casal i el divendres dia 13, les cambres de l’Escola van oferir-lo a la plaça dels Blocs del 2 de Març. El divendres dia 20 es va oferir una bona revetlla en una de les places més emblemà· tiques de la nostra vila, la plaça Fortuny.
Partit solidari
El diumenge 12 d’agost es va jugar al Camp d’Esports de la vila un partit solidari a benefici de l’As· sociació de Diabètics de Lleida. Amb el lema Junts per la Diabetis Infantil es van enfrentar l’EFAC Almacelles amb la UE Tàrrega. Un 2 a 2 va ser el resultat final i durant la mitja part es va sortejar una cis· tella de productes de la terra.
A tope amb el motocròs
El circuit de motocròs d’Almacelles, ubicat a la partida de la Mina, és considerat per molts entesos com un dels millors de Catalunya i d’Europa. Val a dir que vénen aficionats i professionals d’aquest esport d’arreu. En són un bon exemple en Dani Hernández, ex campió d’Espanya MX; en Javi García Vico, ex campió d’Es· panya MX i subcam· pió del Mundial MX; en Nil Arcarons, actual campió en la catego· ria MX 2 del Nacional
(espanyol) de MX; en Jordi Viladoms, pilot de Raids amb participaci· ons al París-Dakar o al Ralli dels Faraons; en Xavi Galindo, un dels dissenyadors del nos· tre actual traçat i que ha estat sots campió d’Espanya en moto· cròs 125 cc, cinquè en el Mundial d’enduro i tres cops campió del nacional d’Enduro; en José Miralles, pilot de Free-Style motocròs, actualment un dels millors pilots del món en les competicions de Free-Style; n’Albert
Armengol; n’Alfred Camps; n’Antoni Navas i tants altres que amb la seva presència i participació fan enca· ra més gran aquest circuit. A part dels pro· fessionals, cada any el visiten escoles de motocròs de Bèlgica i Holanda, que hi fan estada, amb autoca· ravanes, durant dos o tres dies. I cal dir que si això és així és, en gran part, gràcies al Club Amics del Motor i als membres de la seva junta per seva dedicació.
El tercer cap de set· mana del mes de juliol l’Associació de Comerciants i Serveis UCSA, juntament amb la Regidoria de Comerç van organit· zar el Mercat de les Rebaixes, tot un clàs· sic a la nostra vila. Els comerciants van sortir al carrer a ofe· rir els seus productes a preus d’escàndol. Productes rebaixats però de temporada que varen fer les delí·
cies dels compradors. Roba, complements, calçat, decoració,
papereria i d’altres eren els productes més buscats.
Mercat de les Rebaixes
11
Natació
A finals del mes d’agost van aca· bar els cursets de natació que cada any el Club de Natació orga· nitza entre els mesos de juliol i agost. Així doncs, arribats a finals d’agost, es va fer la competició de fi de curs en què hi va haver medalles per a tots els participants i trofeus per als tres primers de cada categoria.
Pubilles i hereus
El dia 26 d’agost es va fer l’elecció de les noves pubilles i hereus. Els flamants escollits van ser: pubilla, Maria Campistany; dames d’Honor, Anna Camats i Gemma Capdevila; Pubilleta, Núria González; damisel· les, Cristina Calvera i Ares Aldabó. Hereu, Aleix Cortijo; Hereuet, Xavier Martin i Cabaleret, Gabriel Febas. Des d’aquí felicitem als escollits i a tots aquells i aquelles que es varen presentar.
Tossal de les Santes Creus
Durant els mesos d’es· tiu es van fer obres de millora al tossal de les Santes Creus en les seves vessants est i sud. Les millores varen consistir en la crea· ció d’un parc botànic i en l’arranjament dels
accessos. Aquestes foren finançades al 100% per la Diputació de Lleida i ascendi· ren a 79.238,80€. Aquesta actuació ha permès posar en valor uns accessos al centre escolar que estaven
certament intransita· bles. I és que l’Ajun· tament d’Almacelles ja porta uns anys fent reformes per a la millora de l’entorn de l’escola. Amb aquesta última ja es pot donar el tomb al tossal.
Un espectacular mural ple de color es va con· vertir aquest estiu en l’atracció del barri de l’Estació. Es tracta d’un gran mural que llueix a la plaça d’en Francesc Gassó, obra dels artis· tes Oriol Arumí i Sam Álvarez. Aquest mural de gran format és un
disseny dels mateixos artistes que van voler deixar constància d’una escena tan tendra com una bonica nena que rega unes flors. El mural es troba en una plaça molt cèntrica per on els nens i nenes que van a l’escola hi pas· sen cada dia. L’art s’ha
convertit en els darrers anys en una constant a la nostra vila i aquest n’és un exemple més. Des d’aquí donem les gràcies al propietari de l’immoble i a l’em· presa local Pintures Germanes Rodríguez per haver patrocinat l’obra.
Mural a la plaça d’en Francesc Gassó
12
Josep Pascual El pintor local Josep Pascual va colaborar aquest estiu amb els estudiants mexicans fent una donació d’una de les seves obres. La raó va ser solidaritzar-se amb amb les reivindicacions d’aquests universitaris.
Carrer del Canigó
Concurs radiofònic Teresa Miralles
El proppassat mes de maig, amb motiu del Dia Mundial de les Comunicacions, des de la Regidoria de Noves Tecnologies d’aquest Ajuntament, es va ende· gar la primera edició del Concurs Radiofònic Maria Tersa Miralles. Els premiats en aquest primer con· curs foren els nois i noies del Centre Assistencial de Sant Joan de Déu, amb una estructuració de programes on hi constaven les seves experiències quotidia· nes, anècdotes i entrevistes, entre altres. Ha estat una experiència molt gratificant per tots aquests nois i noies que han participat, i pel mateix Ajuntament. Aquest espai de ràdio s’emetrà per Ràdio Almacelles aquest mateix mes de desembre.
Amb l’objectiu de millorar la seguretat, especialment dels via· nants, tot reduint la velocitat del vehicles, la Regidoria d’Obres ha fet una actuació
de millora en un dels punts més complicats del carrer del Canigó: la confluència d’aquest carrer amb el de Joan Maragall. L’actuació ha consistit en eixamplar
les voreres i els xam· frans, alhora que s’han s’han suprimit les bar· reres arquitectòniques per facilitar el pas a les persones amb proble· mes de mobilitat.
Quaranta-cinc edi· cions ha complert enguany la Festa del carrer de Sant Roc. El cap de setmana del 10 al 12 d’agost, els veïns d’aquest carrer tan cèntric van celebrar la seva tra· dicional revetlla. Va
començar el diven· dres amb el reparti· ment d’entrepans i el posterior ball. El dis· sabte la festa va con· tinuar amb l’actuació de la Charanga Los Metrallitos i, per la nit, el més joves van gaudir amb la música
i la destresa del DJ Robert. La revetlla, organitzada per l’As· sociació de Veïns del carrer de Sant Roc, va comptar amb la col· laboració de l’Ajun· tament d’Almacelles i de l’establiment Cal Miquelet.
Festa de Sant Roc
Xa. Caminada Popular
El dia 7 de setembre el Club d’At· letisme, la Regidoria d’Esports i el Patronat d’Esports van orga· nitzar una caminada nocturna de sis kilòmetres. La sortida es va fer des de la plaça de la Vila i va acabar al recinte de les piscines on esperava als participants una bona xocolatada que va servir per reposar forces i refer-se, sobretot a tots aquells que van arribar més esgotats.
13
Agost: Concerts a la Fresca
La programació dels Concerts a la Fresca que es van iniciar el mes de juliol van tenir continuïtat durant el mes d’agost. El pri· mer divendres va haver-hi una actua· ció dels músics locals Xavier Baró i Amat Baró a la plaça de
la Vila. La plaça del Mercat va ser l’es· cenari de la festa que es va organitzar al carrer Sant Roc. Les havaneres amb el grup Boira van fer les delícies dels que van anar a veure l’es· pectacle al Parc del Vilot i la Rambla de
la Generalitat va aco· llir una revetlla de nit el divendres dia 24. Per posar fi a aquest cicle de concerts es va comptar amb el grup Esbart Dansaire Terres de Lleida que va oferir danses tra· dicionals catalanes a la Sala Polivalent.
Les Cases Barates
El divendres dia 7 de setem· bre es va organitzar el Sopar de Germandat del Barri de les Cases Barates. El sopar, que es va fer a la Sala Polivalent, s’organitza cada any amb motiu de les fes· tes del barri. Aquest any també es va organitzar un concurs de Botifarra.
Concurs de graffittis
Pista d’Skate
Des d’aquesta tardor, Almacelles disposa d’una pista d’Skate al costat de la Rambla de la Il·lustració i del carrer de Melcior de Guàrdia. Es trac· ta d’un equipament esportiu que compta amb una superfície de
324 metres quadrats i que ha estat molt ben rebuda pel jovent de la vila i pels qui no ho són. També hi acudei· xen aficionats d’altres pobles de l’entorn per gaudir-ne. A més de l’skate, la pista és apta per patinatge i
bicis BMX. La pista ha estat una de les primeres infraestruc· tures fetes en aquest indret i és que l’ajunta· ment estudia comple· tar-la amb una pista de futbol sala entre altres. La inversió ha estat de 15.000 €.
Les Festes de la Mercè d’aquest any 2012 van incorporar una nove· tat: el primer concurs de graffitti i pintura mural Vila d’Almacelles. Uns dies abans de les festes es van presentar al públic interessat les bases del concurs. El divendres de la Festa Major es va desenvo· lupar el concurs en qüestió: unes obres que encara avui es poden veure en una part del mur de la nau industrial que hi ha al final del carrer Mn. Cinto Verdaguer, al costat mateix del Parc d’Europa. Els guanyadors varen ser n’Abel Iglesias d’Almacelles i en Ricardo Miccoli de Barcelona.
14
Nova pintura mural
Una pintura mural donarà vida i color a un dels murs que tan· quen el xamfrà dels carrers Major, Dr. Rubió i Sans i Sant Jaume d’Almacelles. El propietari del solar, ha apostat per fer aquesta actuació a fi de donar una toc artístic al mur peri· metral de 52 metres de llargària. Els motius són figures del conegut joc de Tetris que se sobreposen unes amb les altres, donant un toc de color i de moviment cromàtic força atractiu en tot el recorregut d’aquest mur. Els autors del mural són els coneguts muralistes Oriol Arumí i Sam Àlvarez.
Làmina històrica
El proppassat 16 d’octubre, la Sra. Mari Carme Carbonell, filla de qui fou un dels més il·lustres músics lleidatans el Sr. Julià Carbonell, va tenir la generositat de donar una làmina històrica sobre la his· tòria del ferrocarril. Es tracta d’una làmina facsímil numerada de l’any 1948, que es va entregar a les autoritats de l’època en comme· moració del centenari del primer ferrocarril que va circular per la península. L’Ajuntament l’ha col· locat en un lloc preferent de les Oficines Municipals.
La Diada
Almacelles s’ha con· vertit en un gran refe· rent en els darrers anys pels actes tan emotius que organitza amb motiu de la Diada de Catalunya, l’11 de Setembre. L’Ofrena Floral es va dur a terme a la Rambla Catalunya, amb la pre· sència d'un grup de percussió, així com els agents de la Policia Local, que es vesti· ren amb l’uniforme de gala. Especialment emotiu fou l’isada de la senyera des del monument de les Quatre Barres. També hi participaren el poeta local Amat Baró, la violinista Helena Arnó, el can· tant Pau Millera i la Coral Veus del Roser d’Almacelles. En defi· nitiva: tot un especta· cle que finalitzà amb una ballada de sar· danes, el repartiment d’un còctel de fruites i un dinar de germa· nor al recinte de les Piscines Municipals.
15
Parc d’Europa
El dilluns dia 24 de setembre es va obrir un dels pulmons verds de la nostra vila: el Parc d’Europa. Un espai molt esperat pels almacellencs. Es tracta d’un espai d’oci que compta amb 2,5 Ha i amb grans atrac· tius i ofertes per a tots els públics. Consta d’un llac de 3.000 metres quadrats amb un gèiser al centre, d’un espai destinat a l’esport -en especial al bàsquet-, d’un espai
dedicat als més grans de la vila on poden practicar exercici físic, d’un altre per als més petits, d’un recorre· gut meravellós a tra· vés del qual podem passejar i observar la varietat d’arbres plan· tats... Però la gran novetat és el projec· te cultural consistent en un recorregut per la història amb dotze parades senyalitza· des amb elements de ferro que s’identi· fiquen molt bé i en les
Concurs de curtmetratges
que hi consta un codi QR que enllaça amb el web del parc i on es facilita informació al visitant del recorregut per la història del vell continent. Destaca també, en aquest parc, la parada en el planetari: un magní· fic indret on divertirse alhora que apren· dre. Les obres, que van costar 374.000 €, van ser finança· des en gran mesura amb subvencions que aportaren 212.000 €.
El dissabte 6 d’octubre es van lliurar els diplomes i premis als participants del I Concurs Jove de Curtmetratges d’Almacelles. L’encarregada de fer-ne el lliura· ment va ser la regidora de Noves Tecnologies que organitzava per primer cop a la nostra vila un con· curs d’aquestes característiques. Els participants van treballar en la seva elaboració durant el mes de setembre en què es van presentar les bases. Tres eren les categories en què es podia participar: de 8 a 11, de 12 a 16 i de 16 a 30. Els par· ticipants foren 14 joves distribuïts en sis grups i els treballs presen· tats –segons el jurat expert– varen ser de gran qualitat.
Pedalada
El proppassat diumenge, 14 d’oc· tubre, va tenir lloc la Va. Pedalada Ecològica contra el canvi climàtic. En ella s’hi van apuntar més d’un centenar de ciclistes de totes les edats i condicions que van col· laborar amb el seu gest a aquesta iniciativa tan lloable. El recorregut per la vila fou d’uns 10 Km i s’em· marcava dins la Setmana de la Mobilitat Sostenible.
16
Festes de la Mercè 2012
El divendres 21 de setembre, a les 12 del migdia, es va donar inici a les Festes de la Mercè amb el tradicional repic de campanes. A la tarda es va fer el pregó des del balcó de l’Ajuntament a
càrrec de les pubilles i les autoritats locals. Tot seguit, començava una gran traca que seria el preludi d’una festa major inoblidable. Pels carrers més cèntrics de la vila, una espectacular cerca·
vila fou encapçalada pels nous gegants de la vila: en Melcior de Guàrdia i la seva esposa, n’Eulàlia d’Escofet. Aquests dos nous gegants va fer les delícies dels més petits de la vila. Al vespre, a la
17
Sala Polivalent, es varen proclamar de manera solemne la nova Pubilla i les dames d’Honor, la Pubilleta i les damisel· les, l’Hereu, l’Hereuet i cabalerets. Tot seguit, la multitudinària Festa del Latro a la plaça de la Vila. Acabada la festa, va ser l’hora dels penyistes amb música de tot tipus. El dissabte va ser per als més matiners, els caça· dors. A la Residència d’Avis, els afeccionats a la petanca van fer una gran demostració i per la tarda va ser el tret de sortida a la 13a Milla Urbana amb les seves 16 curses. Paral·lelament, es va fer en un altre indret del poble la tradi· cional Cursa de Llits i, tot seguit, futbol, correfocs pels carrers propers a la plaça Fortuny i ball de nit amb l’orquestra Nueva
Etapa. Al Recinte de les Penyes, el jovent escol· tava música amb grups d’actualitat. El diumenge, dia 23, els més matiners van poder anar a veure el concurs de Tir al Plat i van poder gaudir d’un bon esmor· zar. Tot seguit, els bars del centre van treure les seves terrassetes al car· rer i els clients ho van saber aprofitar. Abans d’anar a dinar, el grup Xip Xap va actuar a la
plaça de la Vila i el futbol va tenir novament el seu protagonisme. La tarda i el vespre van ser pels amants de l’orquestra Maravella, tot un clàssic de les nostres festes. Pel que fa al dia de la Mercè, el dilluns 24, tocà la Missa Major, una bona ballada de sardanes i l’obertura del flamant Parc d’Euro· pa al públic, amb espec· tacle pirotècnic al vespre, que serví per tancar les festes d’enguany.
18
El Sr. Federico Mayor Zaragoza, visita el Parc d’Europa d’Almacelles Qui fou en el seu dia Director General de la UNESCO i actual pre· sident de la Fundació Cultura de Pau, Sr. Federico Mayor Zaragoza, va visitar Almacelles el proppas· sat dia 25 d’octubre, amb motiu de l’obertura del Parc d’Europa de la població. A més del Sr. Mayor Zaragoza, de les autoritats locals i d’una nombrosa representació del món social, cultu· ral, associatiu i espor· tiu de la vila, també van estar presents en aquest acte l’expresident de la Generalitat Molt Hble. Sr. Pasqual Maragall i Mira; el delegat del Govern de la Generalitat a Lleida, Sr. Ramon Farré; el vice· president primer de la Diputació de Lleida, Sr. Miquel Padilla i el subde·
legat de Defensa a Lleida, coronel Pablo Martínez Delgado. També s’hi han afegit a l’acte nombrosos alcaldes del Segrià i de la Llitera. La visita va consistir en una recepció a l’Ajunta· ment d’Almacelles, on va signar en el Llibre d’Ho· nor; un tomb al centre
històric de la població i una visita al Parc d’Euro· pa, on va honorar als allí presents amb una inte· ressant xerrada sobre l’actualitat europea, polí· tica i social del nostre país i l’encaix amb una Europa en temps de crisi generalitzada. En finalitzar l’acte hi hagué
un concert a càrrec del sextet Sporàdik Brass de l’Orquestra Simfònica Julià Carbonell que va fer de l’acte tot un refe· rent en la consecució que el Parc d’Europa d’Almacelles esdevin· gui una de les millors zones verdes urbanes de Catalunya.
19
Teresa Rodrigo
El 26 d’octubre, va tenir lloc en l’Au· ditori del Centre Cultural, una confe· rència molt especi· al. Primerament, per acollir una de les emi· nències en la inves· tigació de la física quàntica; segon, per haver nomenat solem· nement a la conferen· ciant Filla Predilecta de la Vila. No és gaire conegut que una almacellenca, com la Teresa Rodrigo, va formar part de l’equip de treball i d’investi· gació que recentment van descobrir i ava·
luar científicament el conegut com a Boson de Higgs o partícula de Déu al gran colissi· onador d’Hadrons que el CERN té a Suïssa. Precisament, sobre aquest descobriment va versar la seva xer· rada en un Auditori ple de gom a gom, tant d’estudiants, com de professors, com d’estudiosos d’aquest món. Teresa Rodrigo, és catedràtica de Física Atòmica, Molecular i Nuclear de la Universitat de Cantàbria i fou nome·
Tots Sants i Hallowen nada com una de les poques investigado· res que podien for· mar part del Comitè de Política Científica del Centre Europeu d’Investigació Nuclear (CERN) que té la seva seu a Ginebra. Aquest fet la converteix en la primera investigadora espanyola que forma part del CERN en els seus 60 anys de funci· onament. A més, és la presidenta del Consell de Col·laboració de l’Experiment CMS del Gran Col·lisionador d’Hadrons (LHC) de Ginebra, fet que ha permés estar molt implicada en l’èxit aconseguit en poder demostrar científica· ment la formació de la massa a través del conegut com a Boson de Higgs. A ella i a tota la família, moltíssimes gràcies per haver fet possible aquesta conferència i aquest acte tan i tan entranyable.
El proppassat 31 d’octubre, amb motiu de la vigília de Tots Sants, l’Ajuntament d’Almacelles, amb la col·laboració de l’Associació de Joves d’Almacelles i de diferents pubs de la població, celebraren tot un seguit d’actes festius i lúdics a la Sala Polivalent, amb motiu de la tradicional Festa de la Castanyada i la més moderna tradició de la Nit de Halloween. Així, per la tarda i encarat cap als més menuts, hi hagué una xocola· tada i castanyada popular a partir de 2/4 de 6 de la tarda. A les 6 hi hagué un taller per confeccionar carbasses de Halloween i a partir de les 7, una actuació de la Bruixa Pirula i l’acompanyament del grup musical Music Factory. A partir de la mitjanit, i per al jovent, hi hagué una sessió de música electrònica amb els DJ’s Samu Magan, Miguel Guetta i DJ Skuatx. A tall d’anècdota, l’aparador de la planta baixa de l’edifici consistorial es va guarnir amb elements propis de la Festa de Halloween i de la Castanyada.
21 octubre: desfilada
La segona edició de la Desfilada de Moda a l’aire lliure va tenir lloc el proppassat diumenge, 21 d’octubre, a les 6 de la tarda a la Sala Polivalent. Aquest acte, que va tenir un magnífic èxit de convocatòria i de públic, amb prop de 1.000 assistents i 14 cases comercials de la vila, van mostrar les darreres novetats per a la tar· dor-hivern 2012-2013.
20
Entrevistem a n’Antonieta Palau i Casañé, ceramista d’Almacelles
“En la ceràmica sempre m'ha agradat seguir el meu propi camí” En aquest número parlarem amb l’Antonieta Palau i Casañé, una ceramista d’Almacelles a la què se li acaba d’atorgar el prestigiós guar· dó de Mestre Artesà de Catalunya per la seva trajectòria professio· nal, amb investi gació en cristal· litzacions, i pels seus treballs amb minerals, esmalts i porcellanes. En primer lloc Antonieta, com et vas interessar en el món de la ceràmica i quan vas iniciar-te? Vaig començar als 16 anys, apre· nent a tornejar a Verdú amb el Sr. Antonio Sambola. Després, a Muel (Terol) vaig aprendre a esmaltar i decorar. Finalment, vista la meva vocació, entre els anys 1970 i 1972 vaig cursar els Estudis de Ceràmica a l’Escola Oficial d’Arts i Oficis de Barcelona. En quin moment, aquesta afició deixa de ser un hobby i esdevé una manera de viure i de tenir un nom en el món de la ceràmica a casa nostra? Per a mi, sempre ha estat el meu ofici. El 1975 obro el pri· mer taller a Barcelona i començo a exposar arreu de Catalunya. Entre els anys 1980 i 1982 tinc un taller-botiga al barri de Gràcia de Barcelona i és en aquesta època quan guanyo el primer premi Internacional de Ceràmica de Mataró, justament amb una peça amb cristal·litzacions. Del 1982 al 2002 dirigeixo Palau Cerámica de Sarinyena, a Osca. I des de fa 10 anys que treballo al taller d’Almacelles, especialment amb cristal·litzacions, porcellana i dibuix al tercer foc. Tens alguns artistes com a refe· rents o en els què t’hagis inspi· rat? M’agrada l’obra de Barceló, Madola, Maria Bosc, Gustavo Pérez, Rafa Pérez i molts més; encara que no tinguin res a veure amb la meva obra. En la ceràmi· ca sempre m’ha agradat seguir el meu propi camí.
Antonieta Palau Casañé, acompanyada de l’alcalde d’Almacelles i de part de la seva família el dia en què va ser guardonada amb el premi de Mestra Artesana de Catalunya per part del Govern de la Generalitat de Catalunya
Per quines etapes ha passat la teva creació ceràmica i en quin estàs treballant ara? Vaig començar amb una paleta de colors pròpia partint de terres vitrificades, amb temes figura· tius com ara paisatges, arbres, bodegons... Després, el treball amb cristal·litzacions va ser molt mes tècnic i d’investigació, i amb la porcellana he treballat amb el concepte d’una idea. Ara, aquest any estic explorant una nova tèc· nica, la del tercer foc i són dibui· xos inspirats en la natura. En dic l’herbari. El guardó, a més de la trajectò· ria professional en si, parla de les troballes en cristal·litzacions. Breument i de manera entenedo· ra, què vol dir aquest concepte a l’hora de parlar de la ceràmica? Són fòrmules pròpies amb un desenvolupament diferent dins el món de les cristal·litzacions cerà· miques. Tens algun projecte o exposició previst a curt termini? Sí. La del dibuix al tercer foc “L’herbari”. Aquest desembre, si tot va bé, la presentaré. Gràcies Antonieta i moltes, mol· tes felicitats.
N’Antonieta Palau també va tre· ballar darrerament amb l’Ajunta· ment d’Almacelles en la confecció d’unes làmines numerades i certi· ficades, en la què es podien veure uns treballs ceràmics relacionats amb l’aigua i el Canal d’Aragó i Catalunya. Aquestes làmines es van entregar a totes les personali· tats que varen participar en alguns dels principals actes del Centenari del Canal l’any 2010.