Vilot 109

Vacunació contra la COVID-19 Amb motiu de la campanya de vacunació als usuaris de les residències de la tercera edat i personal sanitari que els atèn, amb la vacuna Pfizer contra la COVID-19, el dimarts 5 de gener de 2021 es procedí a la vacunació del personal i residents de la Residència Municipal d’Avis d’Almacelles

amb la primera dosi establerta. Així, es donà un pas més en la immunitat de grup de col·lectius tan especialment vulnerables com els que treballen i resideixen en aquests equipaments geriàtrics. En total, es procedí a la vacunació de 35 residents i 24 sanitaris.

Bus Exprés Almacelles, va estrenar el proppassat dia 11 de gener la nova línia de Bus Exprés entre Lleida i la nostra població, incorporant 10 serveis nous en total, de dilluns a divendres feiners; de tal forma que s’oferiran 14 anades i 14 tornades en total, i en dissabtes no festius, s’incorporaran 5 expedicions noves fins assolir-ne 10 en total, cinc d’anada i cinc de tornada. La Generalitat de Catalunya reforça el servei d’autobús entre Almacelles i Lleida i l’incorpora a la xarxa d’altes prestacions exprés. cat. Serà l’e5, la cinquena línia de la xarxa exprés.cat a la demarcació de Lleida i la 41a a tot Catalunya. La transformació de l’actual línia, comporta un increment de l’oferta i un conjunt de millores de gestió, servei i velocitat comercial.

La línia forma part de la integració tarifària de Lleida, i s’ofereix connexions amb serveis de transport urbà i altres autobusos interurbans. Els vehicles són totalment accessibles, amb premsa i servei de Wi-Fi gratuïts a bord.

Comiats a l’Ajuntament El passat mes de gener vam tenir el gust de poder desitjar una feliç jubilació més que merescuda a l’auxiliar d’aquest Ajuntament, n’Antònia Villalba, que va treballar en aquesta administració prop de trenta anys. També vam celebrar el comiat de la tècnica mediambiental n’Eli Purroy, que ha estat a l’Ajuntament d’Almacelles des del 2004 i que ha aconseguit una plaça de funcionària en una altra administració.

Molta sort a les dues en aquestes noves etapes que endegueu d’ara en endavant!

Col·laboradors del present número: Jordi Pascual Jové, CAP d’Almacelles, Escola Antònia Simó i Arnó i INS Canigó.

2

La Torbonada del 22 de gener

De completament històric es podria qualificar el passat mes de gener. Si la borrasca Filomena ens va portar neu durant els dies 9 i 10 de gener, el dia 22 ens va visitar una línia de torbonada completament inusual en les nostres latituds, i molt menys en un mes de gener. Fou a les 7.55 hores del divendres 22 de gener quan una línia de torbonada entrava pel terme d’Almacelles. Un immens núvol negre amb una cresta grisa que queia com una gran ona de tsunami venia des de l’Aragó, carregada de pluja, vents huracanats (de 107 Km/h registrats a l’aeroport d’Alguaire) i calamarsa de la mida de cigrons. No va durar gaire el seu pas per Almacelles, però la intensitat i el fet de ser tan inusual va deixar a tothom amb la boca oberta, com ho demostren la gran quantitat d’imatges i vídeos que circularen per les xarxes socials. El registre de pluja no es va moure d’entre els 5 i els 20 l/m².

Aquests fenòmens tan violents com els que es va donar el 22 de gener, hem de dir que no són gens habituals al llarg del mes de gener i són molt més propis de mesos càlids d'estiu. El fenomen meteorològic consisteix en un increment sobtat de la velocitat del vent i direcció de 45 a 90°, i que dura pocs minuts. Sol estar associat a una meteorologia severa, com ara pluges, tempestes o tempestes de neu. Les torbonades es refereixen a un increment dels vents sostinguts sobre un període curt, car hi pot haver

ràfegues més fortes durant una torbonada. Acostumen a donar-se en una regió on s'està produint un canvi brusc de masses d'aire amb el pas d'una línia frontal. Les torbonades poden ser causades pel descens d'aire dels nivells mitjans quan passen per un front fred, una línia de convergència o d'un núvol convectiu.

Millora de les Piscines Uns quants mesos abans d’iniciar la nova temporada d’estiu, tot comença a preparar-se per tenir les Piscines més que preparades per rebre els nous banyistes d’enguany. Tot fa esperar que aquest estiu es podran obrir amb certa normalitat i cal tenir-ho tot llest. Una de les primeres actuacions que s’han iniciat durant el mes de febrer és la substitució de la gespa en determinades zones on estava en molt mal estat i convenia renovar-lo de nou en nou.

Concurs d’idees projecte nova sala esportiva El divendres 22 de gener va tenir lloc la reunió tècnica que va permetre valorar els treballs i els finalistes que ara hauran de concursar per redactar el projecte de la nova Sala Esportiva d'Almacelles i el seu entorn, previst en la zona d’equipament de l’àmbit del SUD 6. Aquest projecte vol donar resposta a les necessitats de les entitats, clubs i associacions esportives existents al municipi (més de 22, que abastarien un miler de persones que estan associades o participen en alguna d'aquestes vint-i-dues modalitats esportives diferents). En l'actualitat, únicament hi ha un pavelló poliesportiu que està completament desbordat i, des de fa uns deu anys, també es deriven alguns esports a la Sala Polivalent que, tot i així, també es contempla del tot insuficient per donar resposta a les necessitats esportives actuals del municipi.

3

Ajuntament i Creu Roja donen informació sobre la Covid A la vista de l'increment dels casos de contagis per COVID-19 que es registraren durant les primeres setmanes de febrer a Almacelles, des de la regidoria de Participació Ciutadana i de Benestar Social amb l’ajuda i col·laboració de voluntaris de la Creu Roja, es procedí a l’entrega de mascaretes i donar informació als vianants que passejaven pels carrers més cèntrics de la vila.

L'objectiu era convidar a la gent a prendre les mesures i les precaucions necessàries per evitar possibles contagis de COVID.

Millorem la gestió dels Residus El dia 25 de gener va tenir lloc una reunió entre l’alcalde d’Almacelles, Sr. Josep Ibarz, i el director de l’Agència de Residus de Catalunya, el Sr. Josep Maria Tost. En aquesta reunió s’hi van tractar diferents assumptes relacionats amb la gestió de residus al municipi, així com la millora i ampliació de la Deixalleria, que requereix d’una inversió important per part de l’Agència de Residus, i que –alhora– permetrà l’ampliació de les seves instal·lacions.

En aquest punt, s’ha determinat –en primer lloc– que l’Ajuntament d’Almacelles demanarà a l’Agència de Residus l’elaboració d’un Pla Local de Prevenció i Gestió de Residus, que permetrà ajustar-se a les normatives i directrius europees sobre aquests temes. Permetrà, a més, cercar fòrmules per millorar i incrementar la recollida de residus com la fracció orgànica o selectiva.

En segon lloc, i davant les noves línies d’ajut que treurà l’Agència de Residus per a aquest 2021, l’Ajuntament demanarà al Consell Comarcal del Segrià –titular de la Deixalleria– que presenti la petició d’aquesta convocatòria

per redactar un nou projecte d’ampliació i actualització de les instal·lacions, ja que s’ha quedat del tot obsoleta davant l’increment dels residus que es generen en l’actualitat.

Els arbres d'Almacelles:

La Tuia de la plaça del Mercat La tuia (Thuja orientalis) és un arbre de la família de les coníferes, de fulla perenne. És originària del nord-oest de la Xina i també se’l coneix amb el nom de Biota o Arbre de la Vida de la Xina, com se’l coneix en determinades zones on predomina la religió budista. Com a curiositat cal dir que amb la seva escorça es fa una mena d’encens que s’utilitza per desinfectar els temples budistes. El color vermellós de la seva fusta també s’empra per fer petits estris i mobles. És un arbre molt emprat en jardineria, ja que resisteix molt bé el fred i és de creixement lent. Alguns exemplars poden arribar a fer fins a 15 m. d’alt. Les seves fulles estan dins del catàleg de les cinquanta herbes medicinals fonamentals de la medicina tradicional xinesa.

Pel que fa a la tuia que hem escollit, es tracta d’un exemplar magnífic, d’uns vint anys, i d’uns cinc metres d’alçada, que es troba a la plaça del Mercat. També podem trobar unes magnífiques tuies al llarg de la Rambla de la Il·lustració.

4

Col·legi Sagrada Família en construcció (1925)

Interior de la capella de l'antic convent de la Sagrada Família (1972). Arxiu Gavin

L’antic Col·legi-convent de la Sagrada Família d’Almacelles en 3D Amb la finalitat de possibilitar als almacellencs i almacellenques d’una certa edat, i a les noves generacions que vinguin, de veure i contemplar com era l’antic Convent-Col·legi de la Sagrada Família en 3D, l’Ajuntament ha preparat un render per saber com era l’aspecte originari d’aquest magnífic edifici de caire neogòtic que es va bastir entre els anys 1924 i 1926 i que va ser tot un referent visual, social i religiós de la vila fins l’any 1996, en què es decideix enderrocar-lo per deixar pas a una plaça, on més tard, s’hi edificaria l’actual Centre Cultural.

Tot sembla indicar que l’edifici fou encarregat a l’arquitecte lleidatà Joaquim Porqueras Bañeras (Lleida 1883-Barcelona 1978). Autor de l’ampliació del col·legi dels Maristes de Lleida i de l’església dels Sagrats Cors dels Pares Calassancis de Barcelona, entre d’altres.

Aquest arquitecte fou conegut i reconegut per emprar un estil neogòtic molt de moda en aquells primers anys del segle XX i molt seguit per alguns arquitectes modernistes.

La principal novetat és la utilització del maó massís i la

repetició en simetria de portes i finestres amb arc de mig punt i altres elements que ens recorden esglésies i palaus de l’edat mitjana.

Aquest render o imatge virtual en 3D de l’edifici de l’antic Convent-Col·legi de la Sagrada Família d’Almacelles, ha de servir per posar de relleu i en valor antics edificis ja desaparescuts que guarden tots ells una gran riquesa tant arquitectònica com sentimental. Per a la seva confecció s’ha emprat nombrós material fotogràfic provinent de l’Arxiu Històric Municipal, així com de fonts orals de gent que hi va viure, estudiar o treballar en aquest edifici.

Distribució originària Si ens fixem en la distribució originària que tenia l’edifici en un primer moment, veurem que el complex s’articulava a partir d’un cos central principal, al què se li afegien dos cossos menors d’alçada inferior, a banda i banda d’aquest edifici central.

Part posterior de l'antic col·legi de la Sagrada Família d'Almacelles (1996) 5

Enderroc de la Sagrada Família (1997)

Obres del Casal (abril 1999)

Veurem que l’edifici disposava d’un pati clos o atri central, que propiciava la visió en conjunt de tot el complex des del carrer Major, des del qual s’hi accedia a través d’una portalada formada per dos pilars decorats amb cairons i rematats per pinacles, que emmarcaven una gran porta de ferro forjat de dues fulles. El desnivell fins arribar al pati se salvava amb una escalinata. Per la part posterior de l’edifici també hi havia un altre pati de dimensions més reduïdes i que servia d’hort a les monges, i de zona d’esbarjo particular a les religioses. En un primer moment també hi havia unes dependències amb safareigs per fer la bugada i d’altres com a magatzems, rebost i gàbies per a la cria de gallines i conills principalment.

transversal menava cap als dos grans aularis. A la dreta s’accedia a un cos format per dues grans aules i un magatzem que s’obria a un petit pati que aprofitava l’escaire del carrer del Batlle Simó per disposar un seguit de finestrals que, anys més tard, es cegarien. A l’esquerra s’hi accedia a l’altre cos, de dimensions més reduïdes i amb dues aules més. Des del passadís central, a més, s’hi accedia a la capella de la Sagrada Família a través d'una gran portalada amb porta corredera de grans dimensions. I a banda i banda de la capella hi havia uns lavabos per la banda de ponent, i la caixa d’escales per accedir a les plantes superiors i un accés per baixar al pati posterior.

Pel que fa a l’edifici, l’entrada es feia a través d’una porta central amb arc de mig punt. Un cop s’hi accedia hi havia dos despatxos a banda i banda. El de llevant era el despatx de la directora i el de ponent era destinat a aula de música i pintura. Enfront, un passadís

A la primera planta, que ja només era del cos principal, hi havia una mena de vestíbul central des del qual es podia accedir a uns finestrals de forma ogival que donaven al pati principal. A banda i banda, dues aules més donaven al carrer Major, amb tres finestres ogivals d’estil

Col·legi Sagrada Família 1926 6

Plaça que es va condicionar un cop enderrocat el col·legi-convent de la Sagrada Família (1997)

Render part posterior de l'edifici (Ivan Godoy) gòtic que es duplicaven amb les de la planta baixa, oferint un aspecte de castell o palau medieval. A l’altra banda, una porta comunicava amb una terrassa que se situava sobre la volta de la capella i que permetia circumval·lar la cúpula del temple i accedir a unes dependències que servien de lavabos de les religioses. Aquesta terrassa també servia per a penjar la roba i que s’eixugués de manera discreta.

Finalment, a la segona planta s’hi ubicava l’àrea d’estricta clausura de les religioses. Bàsicament, es tractava dels dormitoris de les monges i una cuina. En un principi era una única sala diàfana, amb una gran finestra-balcó central amb barana i sense sortint, amb remat en arc de mig punt, i dues finestres més petites, disposades una a cada banda de la central que presidia aquest segon nivell.

En un primer moment, la separació entre els llits de les religioses es feia a partir de cortines. Més tard, quan es va

incrementar el nombre de religioses, es van fer separació de cambres mitjançant envans.

Per acabar, hi havia una planta sotacoberta a dues aigües, que únicament es ventilava a partir d’un òcul central que presidia el coronament de l’edifici principal.

La capella, un dels elements més destacats de l’edifici, era de planta basilical amb un únic absis. Tot i que era de reduïdes dimensions, cal fer esment de la cúpula que presidia l’altar major. Tenia un petit cor a la part esquerra superior de l’altar i s’hi accedia a partir d’un replà que hi havia en la mateixa caixa d’escales. La llum entrava a través de dues finestres ogivals situades a banda i banda de l’absis. Era dedicada a la Sagrada Família i presidia l’altar un conjunt escultòric al·lusiu a aquesta temàtica, que encara avui es conserva en una de les capelles laterals de l’església parroquial de la Mercè d’Almacelles.

Render part davantera de l'edifici (Ivan Godoy) 7

Nova porta al Parc d’Europa Amb motiu de les obres d’urbanització de l’Av. de Mn. Cinto Verdaguer, el mes de febrer es procedí a canviar la tanca de l’accés sud del Parc d’Europa i part de la tanca perimetral de tot aquest sector, per una de més sòlida i segura.

Hotel per a insectes Almacelles ja té el seu primer Hotel per a insectes. Aquest és un refugi per facilitar la cria de les abelles solitàries, crisopes, marietes i tisoretes. Els insectes són de gran ajuda per mantenir l'equilibri ecològic als horts, jardins, etc. per les múltiples funcions que hi desenvolupen. Per exemple, pol·linitzen les plantes i actuen com a controladores de plagues (pugons, àcars, etc..), però no sempre disposen dels llocs adients per poder hivernar, refugiar-se o reproduir-se.

Amb aquest hotel d'insectes es pot oferir un espai segur a diverses espècies al mateix temps, i dóna l'oportunitat tant de criar com d'hivernar. Els hàbitats de moltes espècies d'insectes estan amenaçats pels canvis al seu entorn i l'hotel d'insectes és una manera d'ajudar a protegir-los.

Eleccions al Parlament de Catalunya 14-F

8

Amb motiu de les eleccions al Parlament de Catalunya, Abstenció: 2.497 votants (54,39%) es va procedir a extremar al màxim totes les mesures de Nuls: 61 vots prevenció de contagis per COVID-19. En primer lloc, es En blanc: 17 van canviar els tradicionals col·legis electorals establerts a ERC la vila (el Centre Cultural i el col·legi de la Plaça de l’EnseJxCat nyança) pels dos pavellons, la Sala Polivalent i el Pavelló PSC Poliesportiu. També es van fer test d’antígens a tots els Vox membres de les meses i es van dotar de tots els EPIS per CUP protegir-los. Es van fer recorreguts d’un únic sentit, es van En Comú P. dotar de vigilants de seguretat tots els col·legis i s’hi va PP posar una taula informativa a l’exterior per tal d’informar Cs als votants de la mesa on els tocava exercir el seu dret PDECat a vot abans d’accedir al col·legi electoral. A més, s’hi van MPIC establir franges horàries recomanades per als diferents EB col·lectius en funció de l’edat, vulnerabilitat i que estiguesFNC sin confinats o fossin positius.

PUM+J RECORTES CERO-GV-M Els resultats de les votacions foren: IZQP Cens: 4.591 votants PNC Vots emesos: 2.094 vots (45,61%) SCAT

vots 544 476 361 128 112 105 102 86 54 11 10 8 5 5 5 3 11

26,76% 23,41% 17,76% 6,30% 5,51% 5,16% 5,02% 4,23% 2,66% 0,54% 0,49% 0,39% 0,25% 0,25% 0,25% 0,15% 0,05%

r e i s s Do EL LLEGAT GRÀFIC DELS LLIBRETS DE FESTES alauradament, ja farà un any que Almacelles no M gaudeix de les seves tradicionals festes locals. La pandèmia ens deixà sense les Festes de la Mercè del

2020 i sense la Festa de l’Aigua d’enguany. Aquestes celebracions formen part de la nostra idiosincràcia. Són part de l’ADN del nostre poble. De sempre, la gent ha esperat amb ganes i entusiasme l’arribada de les seves festes Majors, ja que eren uns dies de gaudi i de trencament de la rutina de l’any. Eren dies de reunió i de trobada amb amics i familiars. També eren dies, tot s’ha de dir, de recerca de parella aprofitant l’atansament de la jovenalla dels pobles veïns als actes que es duien a terme en el nostre propi.

La celebració de les nostres dues grans festes locals es remunta al mateix moment del naixement de la vila, pel que fa a la Festa Major o de la patrona; i als primers anys vint del segle passat, pel que fa a la Festa de l’Aigua.

Amb tot, l’establiment d’uns dies plens d’actes, amb varietat d’esdeveniments tant religiosos com lúdics, té el seu punt àlgid a partir dels anys cinquanta del segle XX, quan es deixa enrere la dura posguerra, i quan Almacelles es consolida com una gran vila comarcal, amb una economia pròspera i una societat dinàmica i emprenedora.

Festa Major 1933 Aquest fet es veu molt ben reflectit en aspectes tan curiosos com el grafisme o cartelleria que s’empra per anunciar aquestes celebracions, bé sigui en cartells que es penjaven pels principals carrers i comerços de la vila, o bé en la portada dels llibrets que recollien el programa oficial d’actes, i que es repartien per totes les llars d’Almacelles.

Com sigui que aquest llegat gràfic és força ric i reflecteix la moda del grafisme en cada moment, vegem alguns dels millors exemples d’aquesta modalitat artística.

ELS PRIMERS LLIBRETS DE FESTES al donar les gràcies a col·leccionistes locals que ens han cedit part del seu llegat, i que han fet possible que l’Arxiu C gràfic pugui tenir la pràctica totalitat dels cartells anunciadors de les Festes de la Mercè i de l’Aigua des de l’any 1930 fins als nostre dies. Gràcies a persones com l’Eva Ñaco, el Joan Domènech o el Carles Simó, disposem de tot

aquest riquíssim llegat que ens ha permès conéixer la història de les nostres festes, del nostre comerç –en tant que empreses que s’anunciaven i que costejaven l’import de la publicació que es repartia de manera gratuïta–, i dels artistes que han col·laborat i participat en el disseny de les portades dels diferents programes al llarg dels anys.

Festa de l'Aigua 1913 (notícia diari El País)

Festa de l'Aigua 1927 (ban municipal)

Festa Major 1930 (Societat Nova Sport)

9

ls orígens d’aquests llibrets o programes de festes, cal E mencionar que es té documentat que la primera publicació es va fer amb motiu de donar a conéixer els actes de la Festa Major de 1931. L’Ajuntament d’Almacelles, per primer cop, disposa que es deixi de fer mitjançant els bans que es penjaven a la porta de l’Ajuntament o que anunciava l’agutzil, per passar a publicar un llibret que es repartiria per totes les cases del poble. S’encarregaria de fer aquella primera publicació la impremta Joventut de Lleida i un comercial s’encarregaria de cercar els comerços per anunciar-se i sufragar les despeses de la publicació i repartiment del programa. Amb aquest pas, Almacelles es modernitzava i donava un pas endavant amb la difusió dels seus actes festius a partir d’aquest tipus de publicacions. Tot i això, es conserva en l’arxiu històric municipal un curiós llibret de Festa Major de l’any 1930, que va editar la Societat recreativa Nova Sport d’Almacelles, i que és tota una raresa per la seva excepcionalitat.

En la Festa de l’Aigua, es conserva de manera quasi miraculosa un d’aquells bans que es penjaven de la porta de l’Ajuntament, anunciant els actes festius que tindrien lloc. Tot i que la primera notícia d’una festa que pretenia homenatjar les bondats de l’arribada de l’aigua a aquest poble la tenim l’any 1913, quan se celebra un gran dinar de germanor, amb ball de tarda a càrrec de l’orquestrina de Tamarit, no serà fins ben entrats els anys vint que s’estableixen un seguit d’actes, tant civils com religiosos, que donaran forma al que seria la nostra Festa de l’Aigua. De fet, el ban al què ens referíem és el que recull els actes de la Festa de l’Aigua de 1927.

El primer llibret publicat a l’estil del que es feia amb la Festa Major no vindrà fins l’any 1958, quan es consolida plenament aquesta festa i adquireix la categoria de segona festa local, amb la Desfilada de Carrosses i els homenatges als pagesos que s’organitzaven des de les cooperatives agrícoles de la població.

ANYS 30 I 40. LES PRIMERES PORTADES ARTÍSTIQUES

1940 1934

1944 1943

1945

1947

el que fa a les portades relatives a la Festa Major, P veurem que tant pel que fa als anys trenta o quaranta, són portades pobres en disseny gràfic, i únicament

10

cal destacar la bona predisposició del maquetador de la impremta de torn a l’hora de jugar amb la tipografia de les lletres. Curiositats al marge, cal destacar els relleus sobre la portada del llibret de 1930, amb ornamentació

1948

1949

floral en el remat superior de reminiscències modernistes; els colors de la bandera republicana en un angle de la portada del llibret de 1934, o els jocs de lletres, colors i textures del de 1940. Pel que fa a la resta, cal esmentar el recurs fàcil de l’època que consistia en posar alguna fotografia o imatge representativa de la població en algun punt de la portada.

ELS ANYS 50: INNOVACIÓ EN EL DISSENY GRÀFIC o serà fins als anys cinquanta quan apareix algun N element artístic a destacar. Observem el cas del cartell de 1951, quan es representa per primer cop, un dibuix signat amb les sigles “J.A.M.” que reprodueix amb la tècnica de tinta xinesa. Es juga per primer cop amb el tamany i la tipografia i se li dona dos colors bàsics sobre el blanc.

Aquest recurs es torna a repetir en certa manera l’any 1952, quan es torna a reproduir un dibuix a esquadra i cartabó, de la plaça de la Vila, en perspectiva i que presideix l’escut de la població de l’època. Es desconeix l’autor però tot sembla indicar que podria tractar-se del mateix JAM de l’any anterior. L’any 1955, Daniel Arqué fa un dibuix en un estil típic de les il·lustracions que hom es trobava en els llibres de text escolar d’aquells anys. El color groc del

fons, el gris de la tinta i el vermell sobreposat de les lletres fa que tingui un aire de cartell soviètic força curiós. L’any 1956, el muralista i pintor establert a Almacelles, Joaquín Rodríguez, ens obsequia amb un cartell amb unes figures centrals d'estil simple i molt efectiu. L’any 1957, és el jove Daniel Arqué qui s’encarrega novament del disseny d’aquell any. Un element destaca sobre el fons groc: una majorala almacellenca que sustenta la famosa coca beneïda sobre el seu cap.

L’any 1958 és un disseny sense autoria coneguda.

Comença, per primer cop a veure’s, un estil figuratiu que estava de moda entre els dissenyadors gràfics dels anys cinquanta.

1950

1951

1952

1953

1954

1955

1956

1957

1958

1959

1959 1958

11

ANYS 60. ELS PRIMERS CARTELLS DE LA FESTA DE L’AIGUA els anys seixanta destacaríem la portada de l’any D 1961, quan la jove Teresa Maria Manguillot fa una il·lustració molt ben resolta d’una escena plenament costumista, com seria una ballada de sardanes a la plaça de la Vila, amb l’església de fons. L’any 1962 continua en el mateix sentit, tot i que en desconeixem l’autoria. Sembla, a l’igual que l’exemple anterior, un dibuix de caire escolar que representa un globus aerostàtic amb una cara que fa l’ullet i d’altres que encerclen els números de l’any en qüestió. Una curiosa composició de xiprers conformen les lletres que detallen el motiu de la festa i remata el conjunt una mena de turó que tot sembla indicar es tracta del Vilot.

L’any 1963 ja és un altre món. Tot sembla indicar que l’autor podria ser en Joaquín Rodríguez novament, ja que els motius que surten són similars als dels esgrafiats pels quals era tan conegut i que en podem veure alguns a la façana lateral de Cal Cintet. Un estil entre figuratiu i cubis-

1960

1964

1961

1965

ta que abasta elements que van des de peces de fruita, firetes, xemeneies o globus aerostàtics. La combinació de colors i textures és d’una plàstica notable. Si deixem de banda els cartells o dissenys de pura tipografia o de recurs d’impremta, destacarem el de 1964, d’autoria incerta però que destaca per la seva composició a base d’una mena de pilar on es poden veure diferents vinyetes amb elements típicament de festa Major: cinema, teatre, toros, ball i pirotècnia; i d’altres elements al marge d’aquesta mena de pilar com serien globus i una campana. Tot en si és d’una simplicitat molt recurrent però molt efectiva, quan es juga amb els colors blau i groc, amb ombres en negre que resalta part de la tipografia. Per acabar la dècada, el cartell de 1969, obra dels artistes J.A. Talamonte i J.A. Soria. Un cartell típic de la dècada dels seixanta, clarament figuratiu amb certs tocs d’abstracció i ja s’albira el que serà el corrent psicodèlic en l’ús del cromatisme: verd intens, vermell i negre per a les figures humanes sobre un fons groc.

1962

1966

1963

1967

1969

el que fa a la Festa de l’Aigua, trobem en els anys P seixanta els primers dissenys amb certa influència del pop art: collage de fotografies, amb grafismes i sanefes i combinació amb dibuixos de caire impressionista, com una perspectiva de la plaça de la Vila que apareix en el suplement de la Festa de l’Aigua de 1961, publicada al diari La Mañana. Altres portades interessants per la seva composició són les dels anys 1968 i 1969. En ambdues es treballa el collage: fotografies retocades amb dibuixos esquemàtics relatives als motius predominants en la festa: una font d’aigua en la de 1968 que centra el cartell i uns focs d’artifici amb firetes en la de 1969.

1961 12

1962

1963

1964

1965

1966

1967 1968

ANYS 70. EXPLOSIÓ DE COLOR

1969

op art en tot el seu esplendor: colors bàsics, figures P esquemàtiques, tipografies de pal i algun fotomontatge curiós, com el de la Festa Major de 1975. Seguint per la

magnífic dibuix a tinta xinesa signat per un tal Roca, que representa l’església parroquial amb un detall exquisit. El model seguit per 1977 s’inspira en famoses portades de cartelleria de les Festes de la Mercè, cal fer menció dels discos de grups com els Beatles i dibuixos que tenen més magnífics exemples de 1971, 1974 i 1976, de l’estudi grà- a veure amb la psicodèlia de la dècada anterior que amb fic Talamonte. Trenca la norma el cartell de 1973, amb un els dissenys de finals dels setanta.

1971

1975

1972

1976

1973

1977

1974

1978

1979 13

l mateix passa amb els cartells de la Festa de l’Aigua E d’aquella dècada. L’estudi gràfic d’Eusebi Talamonte és autor de la majoria d’ells. Repeteixen motius els de

de moda, de línia clara i perfil definit, a l’estil del memorable Mingote. Són clars seguidors d’aquest estil els cartells dels anys 1970 i 1971. Guanya pes el minimalisme –que 1972 i 1978 amb petites variacions. encara serà més accentuat en la dècada dels anys 80–, Els dibuix també apareix. Tot i no estar signats, s’em- com el cas dels cartells de 1973 i 1974, i també entra en joc marcarien en l’estil dels il·lustradors d’aquells anys, tant algun cartell amb fotomuntatge, com el cas de 1976 i 1979.

1970

1971

1972

1973

1974

1975

1976

1977

1978

1979

LA DÈCADA DELS 80. DEBUTA EL DISSENY GRÀFIC PER ORDINADOR

partir de 1980 entren en joc els primers programes A informàtics. Molt treball d’impremta i menys creativitat d’autor és la nota predominant de la major part dels cartells

la magnífica fotografia de l’artista vinculat a Almacelles, Toni Prim, que apareix en el cartell de 1986 o el quadre de la Plaça de la Vila del gran Ignasi Puente, de caire d’aquesta dècada. Minimalisme dut a la màxima expressió. impressionista. Tant fou l’èxit d’aquell cartell que es va Pel que fa als cartells de Festa Major, tan sols destacaríem fer fins i tot una sèrie seriada de gravats d’aquell quadre.

14

1980

1981

1982

1983

1984

1985

1986

1987

1988

1989

el que fa a la Festa de l’Aigua, el minimalisme és la P tònica general. Arriba algun cas que es fa una portada (1983) només jugant amb diferents tipus i colors de lletres,

75è aniversari de l’arribada de l’aigua pel Canal d’Aragó i Catalunya, on un concurs d’idees va determinar el logo guanyador que presidiria tot el merchandising publicat i que serveixen per donar el missatge i com a fons d’una editat en aquella edició de 1985. Un joc curiós amb el 7 i senyera. De tant simple és fins i tot kitch. Únicamen cal el 5 i els colors bàsics que emmarquen un conjunt simple destacar com a notable el que es va fer expressament pel però efectiu.

1980

1981

1982

1983

1984

1985

1986

1987

1988

1989

ELS 90. ENTRE EL CÒMIC, LA FOTOGRAFIA I EL CONCURS ESCOLAR

a fotografia formara part dels cartells de la Festa Major Lnovells També hi ha algun cas de dibuix escollit entre artistes de la població, com el magnífic cartell de 1995, de Rosabel Aldabó. A partir de 1996 apareixen il·lustracions en la composició de la cartelleria, però en aquest cas de

la mà d’Oscar Lalana. El seu estil també és inconfusible, ja que pren com a referència el còmic dels dibuixants de l’Editorial Bruguera dels anys setanta i vuitanta que tant el van influir en la seva manera de definir el dibuix. Destaca el color i la tècnica de l’aquarel·la i el llapis de color.

1990

1991

1992

1993

1994

1995

1996

1997

1998

1999

15

n la Festa de l’Aigua també predomina la fotografia E vinculada amb l’aigua: piscines o potabilitzadora. Algun fotomuntatge certament artístic, com el de 1999, obra de

centres educatius de la vila, de tall infantil: 1991, 1992 i 1993. Oscar Lalana també hi és present en les portades de 1996 i 1998 amb el seu típic dibuix de còmic, tot i que Jordi Bibià i els concursos que es fan entre l’alumnat dels s’aventura amb un original collage en el cartell de 1997.

1990

1991

1992

1993

1994

1995

1996

1997

1998

1999

NOVA DÈCADA, NOU MIL·LENI I NOUS ESTILS

ls dos-mil arriben amb fotografies guanyadores de conE cursos que es fan a tal efecte vinculats amb les Festes de la Mercè. Hi ha excepcions ben notables, com la de l’any 2003, que es fa amb una obra de l’artista local Vicent Torres. Hi ha alguna portada, com la del 2006, d’autoria infantil; i d’altres també amb il·lustracions de dibuixants com el Jordi Bibià (2005) que recorre a actes tan recordats

16

en aquells anys com la “tirolinada” de les pubilles que es llençaven des del campanar. A partir de 2007 entra la mà de la dissenyadora gràfica Magda Vendrell, fins als nostres dies. El seu estil és molt ampli i complex. Predomina en aquells anys combinacions fotogràfiques amb textures que juguen amb els colors del fons i la tipografia, sempre perfecta i molt ben escollida pel conjunt del cartell.

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

er les festes de l’Aigua, el dibuixant Oscar Lalana es P fa càrrec de les portades dels anys 2000, 2001, 2002 i 2003. La de l’any 2004 és obra força original, de la també dissenyadora Carla Bisart. Jordi Bibià és l’autor novament

de les portades dels anys 2005 i 2006. A partir de 2007 serà Magda Vendrell l’autora dels dissenys. Tres dissenys ben diferents l’un de l’altre i que denota la flexibilitat de l’autora a l’hora de cercar motius per a les seves creacions.

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

ELS DARRERS ANYS

agda Vendrell continua amb el disseny de les portades M de les Festes de la Mercè i de l’Aigua dels darrers anys fins als nostres dies. Pel que fa a les festes de setembre

es juga novament amb fotomuntatges en la major part dels cartells, amb clares referències als elements més identificadors de la festa: correfocs, gegants o focs d’artifici.

2010

2015

També cal esmentar alguns de pur disseny gràfic a base de colors llampants i tipografies arriscades (2013 i 2015).

El de 2020 contempla, per primer cop, motius relatius a la pandèmia –com les mascaretes– i un cert aire retro amb uns dibuixos senzills i esquemàtics, a l’estil de cert grafisme que va estar molt de moda a finals dels vuitanta.

2011

2012

2013

2014

2016

2017

2018

2019

17

bre, la dècada el cartell de 2010, amb O un logo que neix d’un concurs d’idees i que, a l’igual que va passar l’any 1985, presidirà tot el grafisme que s’editarà amb motiu del centenari.

Els cartells de les festes de l’Aigua tenen el mateix patró: una base de fotografia per recordar aspectes tradicionals de la festa: rua, cercaviles i sardanes, sobre muntatges molt ben resolts amb motius relacionats amb l’aigua: gotes, fonts, dolls...

(2011, 2013, 2016, 2017, 2018, 2019,

2020). Tot i això, hi ha excepcions, com el minimalisme extrem de l’any 2015, on dues gotes d’aigua són l’únic element central de la composició; o el de 2014, on una gota d’aigua serveix de marc per encabir al seu voltant alguns dels monuments o icones de la població.

En definitiva, prop d’un segle de disseny gràfic i de petites dosis d’art que ajuden a comprendre una manera de veure la festa, la tradició i la vida de les dues festes grosses d’Almacelles.

2020

18

2010

2011

2012

2013

2014

2015

2016

2017

2018

2019

2020

2021

LA TRIA I ANÀLISI DELS MILLORS CARTELLS PER NA LUÍSA NORIEGA

Noriega és la fundadora i directora del gabinet Lartuísa internacional editorial LLEI D’ART, especialitzat en i humanitats. Llicenciada en Biologia i especialitzada

en Bioquímica, va fundar el 1989 una societat editorial sota el segell de la qual es van traduir i publicar més de 180 títols. És comissària i crítica d’art internacional (membre de les Associacions Espanyola i Internacional de Crítics d’Art). Formada com a escriptora durant tres anys a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu de Barcelona, és

autora de catàlegs raonats i de llibres d’artistes; ha estat columnista cultural especialitzada en temes d’art per a diversos diaris nacionals i ha exercit com a jurat i comissària en diverses exposicions col·lectives i individuals internacionals. Volem que sigui ella la qui ens faci una tria dels millors cartells de Festa Major i de l’Aigua, i que ens digui quin és el seu punt de vista com a experta en art, i el què s’amaga rere cadascun d’aquests dissenys i dels seus autors.

Festa Major 1956: Un cartel singular el de 1956 por lo osado de su colorido, poco visto entonces.

Las figuras, sintéticas y caricaturescas, casi satíricas, muestran su carácter crítico, y se vinculan a los aspectos más cotidianos o costumbristas de la sociedad. En este caso, una exageración gráfica, algo burlesca, sobre una gran extensión de color como fondo.

Festa Major 1957: Costumbrista y sirviéndose de escasos medios, un cartel que adopta un lenguaje visual sencillo para poderse comunicar de la manera más directa con el espectador, sin lecturas adicionales. Utiliza el color con intención (amarillo y rojo) e incorpora la sombra para realzar la imagen principal. Al estilo polaco, juega con el concepto y la lectura entrelíneas.

Festa Major 1958: A finaFesta Major 1961: Un les de la década de los 50, estilo muy propio de la muchos ilustradores seguídécada de los 50-60, con an trabajando bajo influenun estilo que recuerda al de cias futuristas (pese a que las historietas del TBO, una hubiese quedado obsoleto) de las publicaciones más un estilo de cartel publicipopulares de España por tario donde se incluía el las fuertes conexiones que carácter tipográfico como mostraba con una sociedad un elemento gráfico más, familiar y con las tradiciojunto con trazos fuertes y nes. Fondos monocrómicos formas geométricas, proo uso de escasos colores pias del arte cubista. Hay y degradados, con predique tener en cuenta que la lección por tintas planas figura del ilustrador es la de que creaban una ilusión de un artista gráfico, y durante el siglo XX, sus estilos solían mayor colorido al ser reproducidas en offset. Solían ser corresponderse con algunas las vanguardias artísticas figuras sencillas, sin sombras, y tomando como referencia preponderantes. fotografías.

19

20

Festa Major 1962: Este es un cartel que bien pudiera haber sido creado por un niño. No sigue ningún patrón estilístico y tampoco recalca el comunicado. Se limita a incorporar elementos propios de lo festivo.

Por lo demás, probablemente dibujado con lápices de colores.

Festa Major 1963: Una ilustración clara y fuerte que busca la contundencia mediante los trazos gruesos, y sigue ciñéndose a una paleta de colores que utiliza con fines simbólicos.

Incorpora elementos propios de la cultura autóctona, e inicia un coqueteo con las diferentes tipografías (manuales), para aportar frescor y aire de novedad al cartel.

Festa de l’Aigua 1968: Este cartel se distancia de sus predecesores. Clara influencia surrealista y una cierta preferencia hacia el collage, una herramienta muy recurrida por los ilustradores delos 60-70. Rompe con elementos tradicionales del diseño, valiéndose de un lenguaje más crudo, con colores estridentes y contrastados.

Festa Major 1969: Imágenes reconocibles, siluetas claras y expresividad cromática. Se distancia del intento de representación realista para introducir elementos simbólicos, bajo la forma de muñecos de papel. Formato tipográfico muy tradicional en aquella época.

Festa de l’Aigua 1969: Idéntica línea de trabajo a la del cartel de la Fiesta Mayor de 1969. Probablemente el mismo autor. Idénticos elementos y colores.

Festa de l’Aigua 1970: Cartel con una mayor creatividad artística, dando preponderancia a la mancha de color sobre el trazo. Algo más innovador y atrevido, se sirve de figuras alegóricas para comunicar, dejando atrás el costumbrismo.

La ilustración, además, ya demuestra un mayor control en el proceso gráfico. Realizado por un profesional.

Festes de l’Aigua de 1971, 1974, 1975 i 1976: En estos carteles se mantiene un estilismo. Ya se insinúa claramente la influencia de lo digital (no usada, pero en ciernes), aunque limitada a grafismos manuales y muy básicos todavía. Elementos comunes en los carteles de 1971, 1974 y 1976 (fuegos artificiales y tiovivo; rueda luminosa) Potente

expresionismo gráfico y una mejora en la fotocomposición gracias a la ayuda de los primeros programas de ordenador.

Gran influencia de la cultura juvenil y sus valores: su estética, caracterizada por las caligrafías y formas psicodélicas y distorsionadas.

L’Ajuntament d’Almacelles recolza la campanya d’ASAJA L’Ajuntament d’Almacelles s’uneix a la campanya promoguda per ASAJA, en la què es recolza la tasca que duen a terme els pagesos i ramaders de casa nostra. S’ha demostrat, que el sector primari, són una peça fonamental en l’economia i en la cohesió territorial; duent a terme una feina mai prou reconeguda, i més en aquests temps de crisi.

Creació d’un nou passeig urbà a l’Avinguda de Sucs i carrer Ventafarines amb la plantació de 64 oliveres centenàries Durant el mes de març es va procedir a la plantació de 160 oliveres en diferents zones de la població. Es dona la circumstància que aquestes oliveres es van rescatar, ja que el seu destí era convertir-les en llenya, i ara formen part del paisatge urbà de la nostra vila.

Així, a més de l’Avinguda de Sucs i el carrer Ventafarines, també es van plantar a les dues rotondes de la variant de la N-240 amb la carretera L-902, que va a Alfarràs, a la zona verda del carrer de Ponce de León, al Parc del Vilot, al carrer de la Bassa del Molí i l'Av. de l’Era del Comte, entre d’altres indrets.

21

Nou llibre de l’Amat Baró El poeta almacellenc Amat Baró va presentar els dies previs a Sant Jordi la primera traducció en català en format de llibre del poeta francès Paul Verlaine realitzat per ell mateix. N’Amat va fer una tria dels millors poemes de Paul Verlaine, on no hi podia falta la coneguda “Chanson d’automne”, cantada, entre d’altres, per Léo Ferré. L’Amat ens explica que amb només quinze anys i escoltant com el seu pare, Xavier Baró, treballava en el seu disc amb poemes d’Arthur Rimbaud, tot composant una de les cançons, va descobrir a en Paul Verlaine. Enhorabona Amat per aquest esplèndid treball i per ajudar a posar a l’abast de tothom la poesia.

En record de Freddie Mercury

Almacelles s’adhereix a la multitud d’actes institucionals que es duran arreu del món en aquest 2021, amb motiu dels 30 anys de la mort del cantant i ànim del grup musical Queen, Freddie Mercury.

22

En aquest cas, representants almacellencs de la coordinadora d’artistes que retran homenatge a l’insigne cantant a Lleida, i que preparen una mostra durant el proper mes de novembre a la biblioteca prública de la capital, com són en Pedro Albejano i en Josep Pascual, han col·laborat en fer possible que Almacelles formi part d’aquestes ciutats

que faran actes commemoratius en record de Freddie Mercury.

La participació d’Almacelles consistirà en l’oferiment d’un mur al costat de l’aparcament públic del carrer de la Bassa del Molí, i l’encàrrec de l’Ajuntament d’Almacelles per a que es faci una gran pintura mural a càrrec dels muralistes Oriol Arumí i Sam Àlvarez. Es dona la circumstància que serà el quart mural de l’Oriol Arumí a Almacelles, després de l’obra “La nena i la regadora”, “Tetris” i “Homenatge a Messi”.

s e l c i t Ar pinió L'ESPOLI I EL SILENCI d 'o La segregació de les parròquies de la Franja del Bisbat de Lleida per dotar de múscul el nou Bisbat de Barbastre-Montsó va modificar uns límits eclesiàstics, dividint una unitat que s’havia perpetuat durant dotze segles. Fou Ramon I de Pallars qui primer va crear el Comtat de Pallars, fent efectiva així la independència d’aquestes terres del Pirineu del Comtat de Tolosa al 872, però a més de tenir el control terrenal, també volia celestial, d’aquí que va impulsar la creació del Bisbat de Ribagorça (al segle XI seria conegut com el Bisbat de Roda d’Isàvena), per no dependre del bisbe de la Seu d’Urgell. Amb la conquesta de la ciutat de Madina Larida –actual Lleida– el 1149, tot canviaria i la seu del Bisbat de Roda es traslladaria a Lleida.

El 1295 Jaume II va modificar els límits entre els comtats catalans i Aragó, d’aquesta manera els rius Éssera i Cinca deixarien de ser la frontera i la nova seria la Noguera Ribagorçana i la Clamor Amarga d’Almacelles, malgrat les protestes de les Corts Catalanes al 1305 al rei. Però tot i la nova jurisdicció territorial i política, el Bisbat de Lleida mantindria la unitat regional.

La conversió de la Seu Vella en caserna militar l’any 1707 obligaria el bisbe de Lleida a repartir per totes les esglésies del Bisbat –a les de la Franja, també, lògicament– pintures, escultures, retaules.. que vestien l’antiga catedral, d’aquí que Aragó no pot afirmar amb rotunditat la propietat de les obres d’art. A tot això, cal recordar que fou el bisbe Josep Messeguer qui va fundar a les acaballes del segle XIX el Museu Arqueològic del Seminari Diocesà de Lleida, amb la intenció de brindar una àmplia col·lecció d'art eclesiàstic als seminaristes i evitar l'espoli i la venda a col·leccionistes privats, en una època que era l’habitual per parts dels religiosos de les parròquies, de vegades a canvi de diners per poder reparar els malmesos temples.

Messeguer també va aconseguir, pagant amb força diners, moltes obres arraconades i fetes malbé d'arreu del territori diocesà i de la franja de Ponent i, durant dècades, la Generalitat no solament les ha conservat, sinó que ha invertit diners públics en la seva restauració atès que forma part de la història de Lleida i del seu territori.

Aragó pateix, des de fa segles, una enorme complexitat envers Catalunya. De fet, la historia ens brinda nombrosos episodis d’una relació tensa entre els dos territoris, no només en els últims anys, sinó també en el passat, com la protagonitzada pel rei Pere III, el Cerimoniós, anomenat també “el del Punyalet”.

L’àlies li ve donat perquè sempre portava un punyal a la faixa, però també pel fet que la noblesa aragonesa a les Corts a Saragossa l’any 1339, el van amenaçar, fins i tot amb armes, i mig segrestat va ser obligat a signar uns documents per salvar la vida, que beneficiaven els interessos aragonesos. Un cop alliberat, en arribar al Castell del Rei a Lleida, va aga-

far el seu punyal i va estripar els pergamins signats a Saragossa. Els aragonesos s’aixecarien en armes, però la seva rebel·lió va ser esclafada a la Batalla d'Èpila (21 de juliol de 1348).

Però si Aragó té un complex, crec que els governants de Lleida i de Catalunya, ha fet gala de deixadesa de les seves funcions. El silenci dels últims dies des de la Paeria i des de la Diputació, són esglaiadors i s’han convertit en testimonis muts de l’espoli patit aquesta primera setmana de març. Més greu és encara el que hem vist des de la Generalitat. Amb un president en funcions, que té molts punts per acabar sent el màxim dirigent català de la nova legislatura i que és aragonés de cognom, ja no sé què pensar, si és una casualitat o un designi diví.

Un cas apart el trobem a la Conselleria de Cultura, on la seva titular, mentre s’emportaven les obres de Lleida, a més de no fer ni declaracions de rebuig al respecte, va aprofitar aquella estona per liderar una acció cultural que es veu que era més important, com la presentació d’un concert en el qual, tot i la pandèmia, hi assistiran 6.000 persones que es faran tests d’antígens perquè ningú es contagiï. Titllar-ho de patètic em sembla suau.

Segurament, no els interessa res de Lleida, ni el seu art, ni els seus museus. És el que té la visió centralista de Barcelona i de la seva àrea d’influència. Per cert, del concert ja hi ha totes les entrades venudes i estarà ple. Concert ple de persones, museu buit d’obres.

L’obra de teatre és a les acaballes. S’abaixa el teló i en tornar-lo a pujar es veu un grup d’aragonesos petant-se de riure. No cal paraules per entendre el final.

Josep Ibarz Gilart Alcalde d’Almacelles

23

Festa de l'Aigua 2021 La Festa de l’Aigua d’enguany, com ja va passar amb les Festes de la Mercè de 2020, va restar molt condicionada a la pandèmia i a les restriccions de moviment que van marcar les autoritats sanitàries per evitar contagis.

Gran part dels actes més multitudinaris van quedar anul· lats, així com les firetes i d’altres que congregaven a grans multituds, com la Desfilada de Carrosses, la cercavila o el Concurs Nacional de Colles Sardanistes. No obstant, d’altres actes es van poder fer amb certa normalitat o amb mesures de restricció d’aforament.

24

Així, la Festa de l’Aigua d’enguany va començar amb el tradicional repic de campanes del dissabte 27 de febrer i un concert al vespre a la Sala polivalent, amb el grup musical A Grup Vocal i el seu espectacle Zénit. A Grip Vocal ha participat en programes com “Tu Cara Me Suena” d’Antena3 i “Operación Triunfo” de La 1 de RTVE. Han estat finalistes als concursos “Oh Happy Day” de TV3 i “Acapela” del canal #0 de Movistar+. Va participar també al concurs de talents de Gestmusic per TVE “Insuperables” i fou el cor de la gala dels “Premis Max de las Artes Escénicas” l’any 2015.

El diumenge 28 de febrer continuà amb el grup d’animació La Cremallera Teatre amb el seu espectacle de titelles “Recontem cantant”, i el dilluns 1 de març fou el torn dels més joves, amb la participació del DJ Moncho i la seva disco itinerant pels principals carrers d’Almacelles amb el seu Truck Show de música mítica dels anys 70, 80, 90 i 2000.

El dia 2 de març, dia gran de la Festa –i més ho hagués

estat en d’altres circumstàncies–, fou el dia assenyalat per celebrar la Missa Major a les 11 del matí, i cloure aquesta edició tan especial amb l’espectacle infantil del Circ La Raspa i el seu “Freak Show”.

No cal dir que esperem, desitgem i confiem que aquesta sigui la darrera Festa de l’Aigua sota la pandèmia i que en l’any vinent puguem gaudir dels actes que fan d’aquestes dates, unes de les més celebrades per tots nosaltres.

25

Més llum led

Amb la nova política de fer més sostenible el consum d’electricitat en l’enllumentat públic, així com intentar reduir la despesa en aquest punt; l’Ajuntament d’Almacelles porta tres anys substituint les lluminàries dels fanals per d’altres de llum led blanca a mesura que es van fonent o se n’han d’instal·lar de noves. En aquest punt, val a dir que en aquests tres darrers anys ja s’ha aconseguit que el 30% de l’enllumentat públic d’Almacelles sigui amb llum led de baix consum i s’eviti, al mateix temps, la contaminació lumínica.

Dia Internacional de la Dona treballadora

Ja són cinc edicions que Almacelles celebra cada 8 de març el Dia Internacional de la Dona amb l’entrega d'un guardó. Aquest reconeixement es fa a través de les votacions que fa la gent en un qüestionari posat a les xarxes socials de l’Ajuntament durant els mesos de gener i febrer del 2021, de les quals se n’extreu els candidats a Almacellenc/a de l’Any i el de Dona Treballadora 2020.

En aquesta ocasió el guardó ha anat a parar a mans de l’empresària almacellenca Cristina Vendrell Vilanova, per la seva trajectòria al capdavant del complex residencial Betula Alba i la Fundació Avi, de la qual també en depèn; per la seva dedicació, implicació i professionalitat demostrada per ella i per tot l'equip durant els mesos més difícils de la pandèmia, aconseguint que aquest centre fos tot un referent a l'hora d'aplicar els protocols sanitaris per evitar contagis i controlar els possibles positius que s'hi trobessin. Un èxit en tots els sentits.

El premi, que li va entregar la regidora de Benestar Social Sra. Montse Arnó, consistí en un ram de flors i una peça ceràmica exclusiva de la ceramista almacellenca Antonieta Palau Casañé.

Donació família Bordes-Capdevila La família Bordes-Capdevila va fer la donació d’un piano de paret Wacptel de principis de segle XX a l’Escola de Música d’Almacelles. La família va creure oportú que res millor que un instrument clàssic d’aquestes característiques, i patrimoni familiar de generacions, anés a parar a una escola de música, per facilitar l’aprenentatge dels músics més novells de la vila. A l’acte de donació van assistir la regidora de Cultura Sra. Lluïsa Granero, i l’interventor de l’Ajuntament i portaveu de la família que fa la donació Sr. Lluís Bordes Capdevila.

Volem fer més gran l’Arxiu Fotogràfic Històric

26

Com bé sabreu, aquesta revista es nodreix en gran part de fotografies antigues per il·lustrar alguns reportatges o seccions. Són imprescindibles per garantir el nostre llegat a les noves generacions. Ara mateix, disposem d’un arxiu gràfic i fotogràfic amb prop de 20.000 imatges de tot tipus i de totes les èpoques, si bé agrairíem la participació i col·laboració de la gent que tingui fotografies, postals o material gràfic antic i inèdit per tal que ens el faci arribar i poder ampliar aquest arxiu. Si teniu aquest tipus de material en el podeu fer arribar presencialment a les Oficines Municipal i us l’escanejarem i us el tornarem al moment. Si no,

també ens el podeu fer arribar per correu electrònic prèviament escanejat amb una certa resolució (ajuntament@ almacelles.cat), i ens farem càrrec de la seva classificació i arxiu. Tot allò que sigui anterior a 1980 ens interessa: indrets del poble, actes socials i culturals, publicitat, etc.

Fem més gran el nostre arxiu!

A punt els accessos al tossal de les Santes Creus Ja està pràcticament tot a punt per enllestir els accessos al tossal de les Santes Creus i a l’escola Antònia Simó i Arnó, que ha consistit en l’habilitació d’una rampa en ziga zaga des del carrer de la Bassa del Molí pel vessant sud del turó, així com l’enjardinament de tota la zona i la restauració d’un tram de les antigues escales de formigó de finals dels anys setanta. El pressupost de l’actuació volta els 200.000 euros i facilitarà l’accés des d’aquesta banda del centre urbà als centenars d’escolars i ususaris que cada dia han de desplaçar-se a aquest centre educatiu.

Reforç de l’estructura metàl·lica del campanar L’Ajuntament d’Almacelles, en col·laboració amb la parròquia de la població, va procedir a fer una actuació de reforç, millora i consolidació de l’estructura metàl·lica que remata el coronament del campanar de l’església, obra de l’arquitecte Mariano Gomà i Pujadas, i que s’instal·là cap a principis dels anys cinquanta en el punt més alt del cloquer. L’objectiu de l’actuació era sanejar l’estructura, donada l’oxidació d’algunes parts, i reforçar-la per tal de garantir la seguretat del niu de cigonyes que hi ha en aquest punt, tal com ho van demanar alguns col·lectius de la població donada la importància de preservar aquest tipus d’aus en un lloc tan emblemàtic com la mateixa plaça de la Vila.

En aquest punt, ja fa uns mesos es va procedir a treure el niu per tal de veure i analitzar l’estat de conservació d’aquest element arquitectònic. En aquell moment, els tècnics de Medi Natural –aprofitant que eren els mesos d’hivern i no perjudicaven la nidificació d’aquestes aus–

Concurs de logo i lema, 250è aniversari Ja es poden consultar a la pàgina web de l’Ajuntament d’Almacelles (https://www.almacelles.cat/actualitat/agenda/concurs-logo-i-el-lema-250e-aniversari-almacelles), les bases per escollir el millor disseny d'un logotipus i un lema destinats a ser la imatge representativa de les activitats que, amb motiu de la commemoració del 250è aniversari

van retirar-lo, tot i que en poc menys de 15 dies a finals de febrer, les aus el van refer de manera immediata. Aquest fet ha estat clau per tal que l’Ajuntament acometés d’immediat l’actuació de referència.

L’actuació va trigar quatre hores i fou necessària la instal·lació d’una grua de grans dimensions, amb un braç de 37 metres, que va permetre ubicar als tècnics en el mateix emplaçament del remat metàl·lic de la Fundació de la nova Almacelles l'any 2023, desenvolupi l'Ajuntament d’Almacelles o la comissió que se’n creï.

Els treballs consistiran en la presentació d'un logotipus i d'un lema original i inèdit, que identifiqui clarament el 250è aniversari de la Fundació de la nova Almacelles (1773-2023) i que transmeti alhora tradició i modernitat.

Així mateix, el lema que l’acompanyarà, consistirà en una frase que ens identifiqui com a municipi i la seva història.

Els dissenys de logotipus i lemes es presentaran en suport digital via correu electrònic a ajuntament@almacelles.cat. La data límit de presentació de les obres finalitzarà el 28 de maig de 2021.

El jurat valorarà la identificació amb la vila d’Almacelles, un disseny innovador i creatiu, i l’adaptabilitat a qualsevol suport de difusió (paper, cartes, targetes, cartells, correu electrònic, pàgina web, etc.)

El jurat estarà integrat per persones relacionades amb les arts i l’ens organitzador. La decisió del jurat es donarà a conèixer abans del dia 15 de juny de 2021.

S'atorgarà un únic premi dotat en 800 € el qual es lliurarà al guanyador/a, presencialment. Així mateix, es farà lliurament al guanyador d'una placa commemorativa del concurs en les quals s'emprarà per primera vegada el logo i el lema al·lusius al 250è aniversari de la Fundació de la nova Almacelles. El lliurament de premis es realitzarà en un acte el dia 22 de juny de 2021.

27

Nou mòdul d'atenció Covid al CAP d'Almacelles Durant la primera setmana d’abril es va procedir a la instal·lació d’un mòdul al solar de darrere del Centre Atenció Primària. Aquest mòdul annex al Centre d'Atenció Primària s’instal·là per les necessitats del sistema públic d'atenció primària de salut i per tal de poder desenvolupar les activitats en espais diferenciats per patologies, i garantir –alhora- una major seguretat dels professionals i ciutadans, en la gestió de la pandèmia sanitària que ens afecta.

L’antic projector del Teatre-Cinema Principal s’exposa al Casal

Les filles d’en Francesc Vila Satorra, fundador de l’antic Teatre-cinema Principal al poble d’Almacelles, van fer la donació de l’antic projector cinematogràfic de la marca OSSA model 60a, que havia estat d’aquest cinema durant el període en què va funcionar (1957-1988). L’aparell es va disposar al vestíbul de l’Auditori del Centre Cultural, que també fa les funcions de cinema en l’actualitat i que pretèn rememorar aquells ginys que van estar vitals per poder fruir del setè art.

Treball d’etnomusicologia

El jove musicòleg d’Almacelles Eduard Morell Purdonés, amb l’assistència de Marc Cruz Pascual, va dur a terme, un seguit d’entrevistes entre persones de diferents edats i condició de la vila, a fi i efecte de fer un treball d’etnomúsicologia sobre una cançoneta al·lusiva al moment de l’entrega de la tradicional Mona de Pasqua del padrinet/a al seu afillat o afillada, o fillol/a.

El fet que aquesta cançó només es cantés a la població d’Almacelles i en algun altre poble veí, va fer que n’Eduard Morell, es decidís per fer un estudi de camp. Un cop conclòs el treball, el penjarà a les xarxes socials per a que tothom el pugui veure i conèixer.

Memorial de bicis BTT Alfred Pera

Un any més, l’Almacelles Pedal club i al Patronat d’Esport de l’Ajuntament d’Almacelles van organitzar el prestigiós memorial de Bicis BTT Alfred Pera.

Així, el dissabte 10 d’abril, Almacelles va acollir una gran matinal de ciclisme BTT en la segona cita puntuable per a la Copa Catalunya de BTT infantil. La cursa va reunir gairebé 150 participants de totes les categories, que van poder gaudir i posar a prova les seves habilitats en un recorregut curt de 850 metres per a les categories benjamins i pre-benjamins, i un recorregut més llarg de 2,8 km per a les categories de principiants, alevins i infantils.

Almacelles Pedal Club, també va fer entrega d’un lot d’aliments i de productes de neteja al Banc d’Aliments que gestiona l’Ajuntament. Moltíssimes gràcies pel seu suport i recolzament als col·lectius més castigats i desfavorits de la vila.

28

Millora de camins

Durant el mes de març, a més del manteniment propi de la xarxa de camins municipals, també es va procedir al reg asfàltic de prop de 3 Km del camí del Mas del Lleó i del Sàput, així com el soteig d’altres trams de camins principals.

Reunió del Jurat que ha de determinar el projecte finalista El dia 12 de març va tenir lloc la reunió del Jurat que va determinar els tres projectes finalistes, dels què ha de sortir el projecte guanyador del concurs d’idees que es va fixar fa uns mesos. Aquest projecte preveu la que serà Sala Polivalent per a usos esportius i lúdics de l’entorn del Parc d’Europa, entre d’altres coses. Aquest equipament és un dels que es fixen com a prioritaris en el Pla Estratègic d’Equipaments Esportius 2018-2030, i que marca el full de ruta per dotar al municipi d’Almacelles de tots aquells equipaments i infraestructures necessàries per satisfer els dèficits en aquesta matèria que hi ha actualment.

Aquest projecte, a més de la sala o pavelló que ha de presidir tot un àmbit de més de 5.000 m2 en la zona propera al Parc d’Europa, també ha de preveure les zones verdes, vials, aparcaments i espais per ubicar el recinte de les Firetes. Així doncs, estem davant d’un projecte integral

que ha de consolidar esports, zona lúdica i d’esbarjo en un sol espai situat en la zona d’expansió sudest d’Almacelles.

Properament es coneixerà el projecte guanyador i ja s’ha destinat una partida d’1,8 milions d’euros en el pressupost d’enguany per adjudicar i iniciar el projecte de qui resulti més ben valorat.

El Centre Multicultural de l’Escorxador a punt

El centre multicultural de l’Escorxador, al camí d’Esplús, ja està totalment enllestit. Aquest equipament, que ha de donar sortida a moltes de les iniciatives i grups juvenils de la població vinculats amb la música i determinades disciplines esportives, resta completament acabat a l’espera d’aprovar el seu reglament d’ús. L’obra, que ha suposat una inversió de 400.000 euros, ha comportat una remodelació i transformació integral de l’antic edifici de l’Escorxador d’Almacelles.

Presentació del llibre Una gira de postal, de Cristina Capdevila El proppassat 19 de març, va tenir lloc a l’Auditori del Centre Cultural, la presentació del llibre Una gira de postal en temps de pandèmia, on la periodista local Cristina Capdevila Barbé, ens convida a pujar a la caravana amb ella i les seves dues germanes, Helena (cantautora) i Gemma (cineasta), per gaudir d'un viatge al voltant de deu municipis espanyols. En deu dies van recórrer 2.912 quilòmetres per actuar a Taüll, Aínsa, Artajona (Navarra), Cartes (Cantàbria), Luarca i Lastres (Astúries), Candelario (Castella i Lleó), Campo de Criptana (Castella-la Manxa) Valjunquera (Terol), Morella (Castelló) i Almacelles.

L'experiència queda plasmada en deu relats en els quals es recull l'essència dels municipis visitats tant en paraules com en imatges, així com en càpsules audiovisuals musi-

cades amb cançons de el folklore de cada lloc. Aquest material pot ser consultat a través dels QR inserits a la fi de cada capítol.

29

OBITUARI

Malauradament, durant aquest primer trimestre de l’any 2021, ha estat un període en el què ens han deixat tres representants públics de la nostra vila. Estem parlant de regidors electes que han format part de la política i la gestió local en tres dècades diferents, i que van donar el bo i millor d’ells sempre en pro de la ciutadania i del poble d’Almacelles. Persones que van treballar en àmbits i en èpoques molt diferents, des de la llunyana transició democràtica fins a l’entrada del segle XXI, amb les noves problemàtiques i realitats complexes de la societat almacellenca dels nostres dies. Des d’aquí, el nostre més sentit condol a les seves famílies i el reconeixement més sentit al seu llegat i al seu pas per l’Ajuntament d’Almacelles.

Adéu Guillem Pena Ortiz El proppassat 16 de febrer ens va deixar als 88 anys en Guillem Pena Ortiz, de Cal Saidí.

Molts el recordaran per haver estat regidor d’Agricultura i Ramaderia en la primera legislatura de la democràcia (1979-1983), sota el partit Grup d’Independents d’Almacelles. Fou el primer dels regidors que ens van deixar en aquest any 2021. Ramader i gran coneixedor d’aquest sector de la nostra vila, va integrar-se en una llista força heterogènia de personalitats de la vila que van encapçalar aquesta llista electoral que resultà la més votada. El seu llegat anirà per sempre lligat als grans canvis que sofrí el sector primari en aquells darrers anys de la dècada dels setanta, així com la modernització radical i transformadora del món agropecuari que patí gran part del nostre país, i la urgència en adaptar-se per fer front als reptes de la integració al mercat comú europeu.

Adéu Sisco Bisart Baltasar El dia 22 de març ens va deixar als 64 anys, el Sisco Bisart. Un altre dels regidors que van formar part del govern municipal d’Almacelles en els darrers anys. Gran coneixedor del món rural del nostre entorn, presidí la Junta de la Comunitat de Regants d’Almacelles i fou membre actiu de la Comunitat General de Regants del Canal de Aragó i Catalunya.

Va ser regidor de la Corporació i membre de l’Equip de Govern municipal durant la legislatura 2003-2007. Innovador i sempre amatent a les necessitats dels més joves, se’l recorda per haver fet possible la Tirolinada del Pubillatge durant les Festes de la Mercè i la creació del Recinte de les Penyes, entre d’altres innovacions en les tradicions festives d’Almacelles. Fou una persona sempre implicada en mantenir les senyes d’identitat del poble i en posar de relleu tot allò innovador que posés Almacelles al mapa.

Adéu al Miquel Abella Galindo

El dia 5 de maig ens va deixar als 77 anys qui fou també regidor de l’Ajuntament, en Miquel Abella Galindo. Regidor pel PSC des del 1987 fins el 2003, tingué competències en matèria d’Obres Públiques durant els anys en què va estar a l’Equip de Govern local.

Fou un regidor implicat en les obres de millora i modernització de l’Almacelles dels anys noranta. Els seus coneixements com a paleta i constructor van fer que li agradés estar present en totes les actuacions que es duien a terme, i donar el seu criteri a l’hora d’optimitzar els treballs que s’hi feien. D’altra banda, també fou un seguidor incansable de l’EFAC d’Almacelles, on hi formà part de la seva Junta directiva durant uns quants anys.

Adéu Agustín Suárez García El dia 18 de març ens va deixar l’Agustín Suárez als 75 anys. Fou un dels fundadors l’any 1986 de la Banda de Cornetes i Tambors de la Verge de la Mercè d’Almacelles, així com de l’acompanyament de la Banda en multitud de processons i actes on se’l requerís. També fou ben conegut per haver estat porter en locals de ball i envelats, i per ser l’encarregat de vendre les crispetes al cinema del Casal. Un bon record d’una persona que s’estimà el poble i que va estar sempre present allí on se’l demanés.

30

Premi Aquàlia de Dibuix El proppassat 14 d’abril va tenir lloc l’entrega del premi de la XVII edició del concurs digital de dibuix infantil d'Aqualia.

En aquesta ocasió, el guanyador ha estat l'Íker Lechuga Álvarez, de 4t A, qui ha estat premiat amb un smartwatch que li ha encantat! Enhorabona Íker! Et mereixes aquest premi, ets un gran artista.

Armando Vidal, guanyador de l’Scott Marathon Cup de BTT

El dia 11 d’abril, va tenir lloc a Cambrils la primera BTT 2021 de l’Open d’Espanya Scott Marathon Cup, en la qual el ciclista almacellenc Armando Vidal, de l’equip CC Dialtamar-Tamayo Team, va aconseguir la victòria en un disputadíssim esprint final amb un temps de 2 h, 51 minuts i 48 segons, en un circuit de 60 Km i 1.400 m de desnivell.

Plafó informatiu sobre rutes per Almacelles

El Patronat Municipal d'Esports d'Almacelles ha instal·lat al Pavelló Poliesportiu un plafó informatiu sobre les rutes que hom pot fer per la vila de la vila. En aquest plafó s'hi poden observar el recorregut de cinc rutes diferents. La primera és una ruta de 2 km amb molt poc desnivell que passa per davant de l'Ajuntament. La ruta 2 és l'anomenada "ruta de la salut" pels almacellencs amb un total de 4,1 km. La tercera ruta és per aquells que volen superar la barrera dels 5 km. Segueix l'estil de la "ruta de la salut" amb una ampliació del recorregut fins arribar a la plaça dels Aubacs i l’Escorxador. La ruta 4 passa per l'ermita de la Mare de Déu de l'Olivar. Per acabar, la ruta 5 amb 7,4 km és la més llarga i amb més desnivell de totes. En aquesta s'hi pot arribar a la pista de BTT condicionada per l'entitat esportiva Almacelles Pedal Club.

Vilot especial de Sant Jordi Enguany, aquesta publicació que segueix la temàtica de la narrativa històrica vinculada amb Almacelles d’anys anteriors, ve recollida en un número especial de la revista informativa Lo Vilot, que porta el títol de Darrere un llibre, una història. Aquest any s’explica una història que barreja magistralment el periodista i escriptor Josep Ramon Ribé, i que narra la vida de Hugues de Querret, un personatge real que apareix a Almacelles a través d’una carta manuscrita que deixa dins d’un tractat d’arquitectura de Vincenzo Scamozzi, el qual adquireix el Museu d’Arquitectura i Urbanisme Josep Mas Dordal. Gràcies a l’atzar i a les dades que se’ns desprenen d’aquesta carta datada a Algèria l’any 1853, ens endinsem en la vida d’aquest militar i enginyer francès. Tota una troballa de la què podrem gaudir a través del relat publicat en aquest Vilot especial de Sant Jordi.

31

Almacellenc/a de l’Any 2020 i Menció Melcior de Guàrdia

Enguany, i amb motiu de la pandèmia, es va posposar l’entrega d’aquest guardó de la Festa de l’Aigua a les portes de la diada de Sant Jordi. Així, el dia 22 d’abril al vespre va tenir lloc a la plaça de Marc Vitruvi, l’acte solemne de lliurament dels guardons de l’Almacellenc de l’Any 2020 als quatre guanyadors que van ser escollits mitjançant votació popular durant els mesos de gener i febrer. Cal afegir, a més, que en el mateix acte també es va fer entrega de la menció Melcior de Guàrdia. Una distinció que atorga l’Ajuntament d’Almacelles, mitjançant acord de la Junta de Govern Local, per posar en valor la trajectòria vital d’una persona de la població que hagi destacat per algun motiu d’especial rellevància.

Els guanyadors de l’Almacellenc/a de l’Any 2020, foren: Acció Social i Voluntariat, n’Oscar Moliner i Salillas,

32

president de la Creu Roja Almacelles.

Empresa i emprenedoria, en Joan Solé Guàrdia, promotor del projecte Espirulina Bio Esports, na Paola Martínez Morell, futbolista del CF Pistoiese 2016, a Pistoia (Itàlia) Cultura, n’Helena Capdevila Barbé, cantant per la seva gira Nothing but road Menció Melcior de Guàrdia i Matas, en Jordi Pascual i Jové.

A tots els guardonats se’ls va obsequiar amb una peça ceràmica exclusiva de la ceramista almacellenca Antonieta Palau, així com unes poesies personalitzades de la Tere Pallarès als guardonats com a Almacellenc de l’Any, que van ser llegides en directe per la Carme Castellarnau.

Sant Jordi a Almacelles

Amb motiu de la pandèmia, i a fi de complir amb les restriccions i mesures de seguretat per evitar contagis, es va procedir a disposar els actes de la Diada de Sant Jordi al llarg de dues setmanes. Així, el diumenge 18 d’abril es va donar el tret de sortida amb la projecció de la pel·lícula Sentimental, dins del Cicle Gaudí. El dijous 22 d’abril, a més de l’entrega dels guardons de l’Almacellenc de l’Any i de la Menció Melcior de Guàrdia, també va ser el torn de la xerrada “La comunicació no verbal i els nous reptes del llenguatge”, a càrrec de Cristian Mòdol. El 23 d’abril, fou el dia de les parades de roses i llibres al Centre Històric. Especialment rellevants foren la venda de llibres d’autors locals, com fou el cas de “Una gira de postal en tiempos de pandemia”, de l’escriptora almacellenca

Cristina Capdevila; o el llibre de poesia “Poemes saturnians de Paul Verlaine”, del poeta i rapsoda Amat Baró.

Per la tarda es van fer entrega dels premis de Carnestoltes a la plaça de la Vila, amb un concert i la representació de la llegenda de Sant Jordi, finalitzant la diada amb l’entrega del ja tradicional Concurs Literari Josep Carner i Garriga. El dissabte, 24 d’abril, continuaren els actes de caire cultural amb l’espectacle poètic-musical “Paisatge inacabat i altres poemes” d’Àngels Bassas a l’Auditori del Centre Cultural, i el dimecres 28 d’abril fou la Silvana Vogt qui va parlar del seu darrer llibre “La mecànica de l’aigua”. Finalment, els actes de Sant Jordi van cloure el dia 1 de maig amb el cinema-fòrum dinamitzat que s’organitzà després de la projecció de la pel·lícula Adú.

33

Caminada “plogging” pels voltants de l’ermita

El dia 30 d’abril, l’Ajuntament d’Almacelles, el Patronat Municipal d’Esports, i la col·laboració dels supermercats CAPRABO, van organitzar la primera caminada “plogging” al voltant de l’ermita de la Verge de l’Olivar. El plogging és una pràctica física i ecològica que combina l’exercici a l’aire lliure amb la recollida de residus. En aquesta ocasió s’hi van congregar unes 60 persones que van omplir més de 70 bosses de brossa que es va anar recollint al voltant de la ruta de 3,6 Km que es va fer.

L’ABS d'Almacelles, informa:

Les vacunes

Les vacunes són productes biològics que ajuden a l'organisme a defensar-se de les infeccions. Estan formades pels mateixos microorganismes responsables de la malaltia que es vol evitar, però morts, inactivats, fraccionats o bé part del seu material genètic (ARNm). A l'injectar o ingerir estimulen la producció d'anticossos que destrueixen els gèrmens evitant així la infecció.

Les vacunes protegeixen per dos mecanismes, un a nivell individual a la persona vacunada i un altre col·lectiu, és l'anomenada immunitat de grup. Aquesta s'aconsegueix quan s'arriba a una bona cobertura vacunal, és a dir, que la majoria de la població estigui vacunada. Així es disminueix la possibilitat que la malaltia es produeixi de manera epidèmica i que hi hagi casos de portadors de la malaltia.

La majoria de les vacunes s'administren durant els primers dos anys de vida. A aquesta edat els nens són més propensos a contraure malalties ja que el sistema immunològic no ha desenvolupat, per si sol, les defenses necessàries per lluitar contra les infeccions.

Són medicaments molt segurs, ja que estan sotmesos a nombrosos i estrictes controls tant abans de ser comercialitzats com després de administrar-se a la població. Això no obstant, com qualsevol medicina, poden produir efectes secundaris. Aquests són generalment lleus, del tipus envermelliment al lloc de la punció, febre o granellada. De manera excepcional poden causar reaccions greus en persones al·lèrgiques. Per això s'administren en un centre sanitari i es 34

recomana la permanència en el centre de vacunació durant els 15 minuts posteriors.

Al nostre país la llei no obliga a la vacunació.

Excepcionalment la justícia pot obligar a la vacunació si es posa en perill la salut pública.

Gràcies a les vacunes ha disminuït considerablement la incidència de moltes malalties greus i fins i tot l'erradicació d'alguna d'elles. Això provoca una baixa percepció de risc de malaltia que porta cada vegada més famílies a optar per la no vacunació. Els grups antivacunes argumenten, entre altres, els efectes secundaris o la toxicitat d'alguns excipients de les vacunes. No obstant això, el risc de patir una malaltia greu, com el tètanus, la poliomielitis o la COVID-19, supera amb escreix els riscos de la vacunació.

Les persones sense vacunar es beneficien de la immunitat de grup però són un col·lectiu especialment susceptible en casos d'epidèmia. El risc que es produeixi una epidèmia està sempre present i més en una societat amb tanta mobilitat com la nostra, la pandèmia actual per COVID-19 n’és una clara mostra. Per aquest motiu, les societats metge-científiques i les autoritats sanitàries estan posant especial èmfasi en què no han de disminuir les altes xifres de vacunació que ens han portat a ser un dels països del món amb menor nombre de casos de malalties prevenibles gràcies a les vacunes.

Així doncs, vacunem-nos!

L'abans i el després

Carrer Mn. Cinto Verdaguer

Any 2020

En l'actualitat 35

A L M A C E L L E N C S

A L

M Ó N

Entrevista a Francesc Xavier Sànchez Jara, assistent tècnic de la selecció nacional de Panamà (Panama City)

“(…) En el món del futbol cal anar pas a pas, disfrutar del moment i de l’experiència que em dona poder treballar amb una selecció nacional com la panamenya”

36

Si parlem de Francesc Xavier Sánchez Jara, a tots en ve el nom d’un almacellenc insigne i referent del futbol arreu del país i d’Espanya. A més de militar en les categories inferiors del FC Barcelona, fins que la temporada 94-95 va debutar en el primer equip de la mà de Johan Cruyff, també va jugar en altres equips de primera i segona divisió, com el Real Betis, el CA Osasuna, el Racing de Santander, l’Sporting de Gijón, el CF Balaguer o el mateix EFAC d’Almacelles. Ara se li ha ofert una oportunitat única, amb la sol· licitud de l'entrenador de la selecció nacional de Panamà, per tal que sigui el seu assistent de cara a preparar aquest equip per al Mundial de d’ells. Però en la vida Qatar 2022. cal prendre decisions gens fàcils, i ells saben que és Quan comences la teva una bona oportunitat per vessant com a tècnic a mi. en el futbol i en quin o quins equips treballaves De fet, ja coneixes jugaabans de marxar cap a dors panamenys de priPanamà? mera fila al futbol euroVais começar amb el peu, com són Rommel Chapi Ferrer el 2014, al Fernández o Júlio César Córdoba CF, aconse- Dely Valdés, oi? Com els guint l’ascens a la Lliga valoraries?

Santander. La següent Són els jugadors més temporada vaig estar al reconeguts internacionalReal Mallorca i, fins no fa ment que ha donat el futbol gaire, com a assistent tèc- panameny. Jo vaig tenir la nic als Barça Legends de sort de jugar en contra de veterans. tots dos. Per desgràcia, en Rommel ens va deixar tràQuè et va fer acceptar gicament. En Júlio Valdés l'oferta de l'entrenador està entrenant un equip de de la selecció nacional la lliga local, però encara de Panamà, Thomas no he tingut la possibilitat Christiansen, per a que de parlar amb ell. fossis el seu assistent?

La veritat, es que des del Al teu parer, quines són primer moment que vaig les grans diferències contactar amb Thomas, tècniques entre el futbol sabia que era una molt europeu i l'americà? bona opció. El més difícil Hi ha diferències en tot era el tema familiar, ja que el continent americà, però és complicat estar tan lluny probablement, el centrea-

mericà és el que té més carències, tant a nivell econòmic, com estructural. Hi ha molta feina per davant, però és molt il·lusionant poder-los ajudar, ni que sigui amb els nostres humils coneixements i experiència. Tot compta a l’hora que agafin hàbits que en el futbol europeu ja funcionen des de fa molts anys. Començant per una bona alimentació, descans, prevenció, mètode de treball, anàlisi de joc…

En definitiva, coses que ara per ara no hi són i que poden ser de gran ajut en el treball del dia a dia per consolidar un equip com la selecció nacional panamenya.

Fins quan estàs compromès amb el projecte de la selecció de Panamà i quins són els següents objectius que et proposes?

Això del futbol, sempre saps quan comences però mai quan s'acaba. Al

març comença la classificació per al mundial de Qatar 2022. Hi ha una fase de grups, i després un de vuitens, en el qual els tres primers van directament i el quart fa una repesca. A part d'això, al mes de juliol es juga la Copa Oro als Estats Units. Per aquest motiu cal anar pas a pas, disfrutar del moment i de l'experiència que em dona poder treballar amb una selecció nacional com la panamenya.

Per acabar, com sempre la pregunta obligada: què és el que trobes més en falta de la teva Almacelles?

Principalment el fet d'estar amb tots els meus: fer els mots encreuats amb el meu germà com feia fins que vaig marxar, comptar amb els amics, la gent del meu poble… Tot en general. Jo sempre he estat molt del meu poble, i sempre que he estat lluny ho he trobat molt a faltar.