Vilot 107

Reunió d’alcaldes i representants de les EMD’s per reclamar majors inversions en les carreteres de la CHE El 28 de setembre va tenir lloc una reunió en la què hi van estar presents els alcaldes d’Almacelles (Josep Ibarz), Alcarràs (Manel Ezquerra), Simeó Abad (vicepresident del Canal), així com representants de les EMD de Sucs, Raimat i de l’Ajuntament de Gimenells i el Pla de la Font. Tots els reunits van reclamar majors i millors inversions en tota la xarxa de camins i carreteres que comuniquen tots aquests nuclis de població de la part nordoest del Segrià. Així mateix, s’ha fet palesa la necessitat de tirar endavant amb la inversió prevista per la CHE (Confederació Hidrogràfica de l’Ebre) i titular de gran part d’aquests trams viaris, per un import proper als 2 milions d’euros; si bé es va fer evident que serà una inversió de mínims i que només servirà per pal·liar parcialment

l’estat lamentable i d’abandó en què es troben gran part d’aquestes carreteres que donen servei de manera regular a uns 25.000 habitants.

En la reunió es va evidenciar que, tot i la situació de crisi econòmica i sanitària en què ens trobem, caldria que el Govern de la Generalitat donés un pas més i es fes titular del tram de carretera que va des de Vallmanya (dins del terme municipal d’Alcarràs) fins a Almacelles, i que la Diputació de Lleida fes el mateix amb el tram que ve de Saidí, comunica el Pla de la Font i acaba en l’actual L-800 entre Sucs i Gimenells. D’aquesta manera es podria fer una actuació a fons i després fer-se titulars d’aquestes carreteres principals de tot aquest àmbit.

Festa de la Collita del Llúpol Lo Vilot Farm Brewery van celebrar la Festa de la Collita del Llúpol el dia 26 de setembre, coincidint amb la festa Major de la Mercè i amb el seu 5è aniversari.

Vam tornar a sorprendre als amants de la cervesa artesana, amb totes les entrades anticipades exhaurides (amb un aforament limitat a 250 persones).

Hi va haver visites a les instal·lacions, la

presentació de la cervesa amb llúpol fresc elaborada per a l'ocasió, "VIVA LA PEPA", jocs de granja per als més petits, photocall i música en viu amb els Dj's VK i Xarrit, el duet "Tofonaires Furtius" i el sextet "The Denim Rips". A més d’un tastet de tota la gamma de cerveses, una bona dosi de menjar amb formatges de Cal Quitèria, tapes variades, fideuà, creps i hamburgueses.

Col·laboradors del present número: Jordi Pascual Jové, CAP d’Almacelles, Escola Antònia Simó i Arnó, INS Canigó, família París-Roca, Quiònia Pujol.

2

Concurs per al projecte d’una nova sala esportiva L’Ajuntament d’Almacelles ha tret a concurs en el seu Perfil del Contractant, el plec de clàusules i prescripcions tècniques, que han de servir per escollir el despatx d’arquitectes o enginyers que es faran càrrec de la redacció del projecte bàsic i executiu de l’àmbit esportiu del Parc d’Europa d’Almacelles.

Aquest projecte ha de contemplar la construcció d’una nova sala esportiva polivalent en la zona pròxima al Parc d’Europa, així com totes les zones verdes annexes i tot un seguit d’equipaments esportius a l’aire lliure que aniran Imatge virtual de la zona esportiva del Parc d'Europa interrelacionats. Es preveu que el projecte contempli les diferents fases de construcció i, en funció de les necessitats i disposició pressupostària del moment, s’anirien En l’actualitat, únicament hi ha un pavelló poliesportiu executant de forma paulatina en el temps. que està completament desbordat i, des de fa uns deu anys, també es deriven alguns esports a la Sala Polivalent Aquesta gran intervenció en els equipaments esportius que, tot i així, també es contempla com del tot insuficient d’Almacelles ve condicionada ja en l’anàlisi i valoració per donar resposta a les necessitats esportives actuals del que se’n feu al Pla Estratègic i Esportiu de la vila (2018), municipi. quan es constatava que la població era deficitària en equipaments esportius, atès el nombre de persones que Amb aquest concurs es pretèn, doncs, posar fil a l’agulla practiquen de manera més o menys regular algun esport, i donar sortida a les necessitats de poder comptar amb i el nombre d’entitats, clubs i associacions esportives una nova sala poliesportiva polivalent, així com amb difeexistents al municipi (més de 22, que abastarien un miler rents equipaments esportius a l’aire lliure propers i interrede persones que estan associades o participen en alguna lacionats en un àmbit de zones verdes vinculades al Parc d’aquestes vint-i-dues modalitats esportives diferents). d’Europa d’Almacelles, dins el sector SUD-6 del municipi.

Nou projecte de Centre de Dia per a gent gran d’Almacelles El proppassat dia 6 d’octubre va tenir lloc una reunió en la què l’arquitecte de l’empresa BR29 va fer entrega a l’alcalde d’Almacelles, Josep Ibarz, del projecte constructiu del nou Centre de Dia per a la gent gran. Aquest projecte contempla l’adequació de l’antiga Residència d’Avis de la població per a que pugui acollir els usuaris/àries que fins el mes de març es beneficiaven dels serveis que oferia el Centre de Dia, que estava hostatjat en la nova Residència Municipal d’Avis del Parc d’Europa i que, arran de la crisi sanitària del COVID 19, va veure’s obligat a tancar segons les directrius del Govern de la Generalitat de Catalunya.

amb la zona verda ja existent (pistes de bitlles i petanca) i la millora de la il·luminació exterior. L’Ajuntament també preveu l’asfaltament de l’entorn de l’antiga Residència d’Avis i el condicionament de les façanes i tancaments exteriors.

El projecte s’exposarà, en un primer moment, amb els treballadors de la Residència Municipal d’Avis per si tenen a bé aportar algun suggeriment o criteri addicional, i també amb les famílies dels usuaris/àries del Centre de Dia, a fi que restin assabentats del nou projecte.

Uns 27 usuaris/àries amb diferents tipus de dependències van quedar desassistits d’aquest servei tan ben valorat, fet que va comportar un perjudici important, tant per part dels usuaris com de les famílies que es van haver de fer càrrec d’aquestes persones. Davant d’aquest escenari, l’Ajuntament d’Almacelles va valorar la possibilitat de condicionar les antigues instal·lacions del que havia estat la Residència d’Avis de la població fins el 2015.

Amb una inversió de prop de 300.000 euros (190.000 euros per la primera fase i interiors, i 100.000 euros per la segona fase i exteriors), el projecte preveu aprofitar al màxim l’estructura edificada actual, amb l’adequació d’un gran menjador, una sala de físioteràpia, banys adaptats, infermeria i la possibilitat d’ampliacions futures i la possibilitat, si es dona el cas, de fer una zona de co-living (apartaments tutelats) per a persones amb poca dependència.

També es preveu l’arranjament general dels paviments i permetre l’accessibilitat a tot el recinte actual, amb l’ampliació de la zona pavimentada de la banda sud en contacte

3

Petició de millora vials de servei de l’A-22 al sotsdelegat del Govern El proppassat dia 7 d’octubre va tenir lloc una reunió entre l’alcalde de la població i el sotsdelegat del Govern a Lleida, Sr. José Crespín. La reunió s’enmarcà dins de les trobades entre Institucions públiques per analitzar la situació actual i les demandes dels diferents municipis de la província. En aquest context, l’alcalde Josep Ibarz va demanar que l’Estat pugui garantir el finançament de l’horari del bus de Lleida a Almacelles de les 20.30 hores, ja

que la línia és intercomunitària i depèn de l’Estat. L’Alcalde també ha demanat que el Ministeri de Foment faci urgentment una actuació als camins que van paral·lels a l’A-22, donat que en són els titulars. Sobre infraestructures també s’ha demanat una nova proposta per crear nous accessos a la Cooperativa del Camp des de la variant. Els dos reponsables polítics s’han emplaçat a seguir treballant per buscar solucions en benefici dels ciutadans.

Nou sender per a completar el recorregut al voltant del Parc del Tossal de les Santes Creus

Un cop en marxa l’adequació de diferents accessos pel vessant sud del tossal de les Santes Creus d’Almacelles, consistents en recorreguts en ziga zaga que permetran un accés més fàcil i còmode al capdamunt del turó on es troba l’escola Antònia Simó i Arnó, l’Ajuntament ja està treballant en adequar un nou sender pel vessant nord del tossal, que complementi els recorreguts del vessant sud, i que permeti poder donar tota la volta al tossal de les Santes Creus, conformant –així- un circuit de 700 metres de longitud enmig d’una zona enjardinada i des del qual es pot veure una de les millors panoràmiques de la vila i de tota la plana de la Llitera, el pre-Pirineu i les muntanyes més emblemàtiques del Pirineu.

Cal dir que part d’aquest enjardinament ja es va iniciar a principis dels anys noranta, amb la plantació de pins i l’adequació d’una plataforma per on poder passejar.

Aquest recorregut s’afegirà al Camí de les Lletres, l’espai Jordi Boix, la plaça de Teresa Rodrigo i la Ronda de Mariano Gomà, que s’estèn per la zona nord del tossal i que completaran un extens parc urbà prop del centre històric d’Almacelles.

Empreses locals a les obres municipals

4

Arran d’algunes obres municipals que l’Ajuntament d’Almacelles ha adjudicat a diferents empreses, són molts els negocis i empreses almacellenques que es veuen beneficiades de retruc. Especialment, aquelles relacionades o vinculades amb la construcció. Sense anar més lluny, obres com la de l’antic Escorxador que es reconverteix en un equipament cultural i esportiu multiusos, es nodreix de material d’empreses tan diverses com Mazana, Comercial Carmen o Arfelis-Gamma 12.

Cal Minguet, casa enderrocada (C/Major, 37)

Reixa casa carrer de la Noguera Reixa al carrer de Sant Isidre Reixa a la travessia del Tonyo

T

emps era temps, quan es van començar a fer les primeres cases de la nova Almacelles –cap a finals del segle XVIII– hi van participar nombrosos professionals i artesans en la construcció d’aquelles primeres edificacions. D’una banda, hi havia els picapedrers, qui s’encarregaven de proporcionar els carreus de pedra que haurien de posar-se en els angles de la casa, així com els marcs de portes i finestres, esglaons i demés parts de l’edifici on se’ls requerís. També hi havia els teulers o terrissaires, que fabricaven les teules, els maons de tova o pujaven els tapials de corrals i tancats; els fusters, que proporcionaven vigues, portes, finestres i mobiliari; i clouria aquesta llista d’oficis principals el dels ferrers o serrallers. Aquests darrers eren els professionals del ferro, que fabricaven objectes i sistemes metàl·lics de protecció de portes, finestres i obertures: reixes, panys, claus, baranes de balcons, forrellats, baldes, bernats, cataules i un llarg etcètera. També feien altres objectes per la llar: cremallers, lleves, graelles, trespeus o llums d'oli, entre d’altres peces.

Els serrallers, eren veritables artistes del ferro, perquè a mes de dominar les tècniques de la forja i la soldadura, havien de ser alhora dissenyadors i escultors, per poder infondre a les seves obres unes qualitats artístiques.

Una reixa molt original era l’anomenada de llangardaix o de talla-robes. Un disseny ple de gràcia, i molt pràctic a la vegada, destinat a protegir les obertures o finestres petites, generalment dels cellers, graners, rebosts, o cambres secundàries de la casa que donaven al carrer. Aquest disseny es va popularitzar cap a finals del segle XVII i tot el XVIII, fet pel qual es produeix amb certa assiduïtat a les noves construccions de l’Almacelles il·lustrada.

El nom d’aquest tipus de reixa li deu venir que en la seva forma primitiva devia acusar la figura, molt estilitzada, d'un llangardaix. A més de les quatre potes, insinua també la forma del cap en la part superior. Alguns dissenys de la Catalunya interior venen tallats amb vuit potes en forma de mitja lluna; però molt més populars són els retallats en diverses punxes, doblegades o no, acusant a vegades la forma d'espina. Aquest disseny no és casual, ja que es reforçava el caràcter dissuasori amb les puntes

esmolades i punxegudes que apuntaven a dalt i a baix.

Amb aquesta reixa, doncs, es defenia aquella obertura de lladres, i n’impedia el pas d’animals o d’aus a l’interior de l’habitatge.

També curiosa en resulta una de les formes de fabricar-les en llocs on el ferro era un material escàs i car. Era el cas d’Almacelles i encara ens ha arribat via oral una de les maneres de fer aquest tipus de reixa a les nostres contrades. El truc consistia en tallar els cércols o les llandes de ferro de les rodes dels carros que s’havien trencat o perdut la forma original, i posar-les planes. Un cop aplanades, es tallaven les burxes que formarien la reixa del llangardaix i calia posar molta traça per conformar les arestes a cops de martell, amb les tenalles, el cisell, la llima o el punxó; i alhora una intuïció científica per aplicar amb idoneïtat els tractaments tèrmics d'enduriment (tremp) i d'ablaniment (recuit).

Malauradament, aquest tipus de reixa ha anat desapareixent del nostre paisatge urbà al mateix temps que s’anaven enderrocant o modificant les cases més antigues, o se substituïa aquest tipus de reixa per altres tipus de tancaments més moderns i segurs. De fet, a data d’avui només em podem veure tres exemple d’aquest tipus de reixa de llangardaix a Almacelles. Si voleu, podeu fer un tomb per veure-les, la major part encara en el seu emplaçament original.

Aquestes reixes les podem contemplar a la travessia del Tonyo, en la casa que fa xamfrà amb el carrer de Sant Antoni; a la casa del carrer de Sant Isidre, 19 i en una casa de nova construcció del carrer de la Noguera xamfrà amb el carrer del Carme. En aquest darrer cas, es tracta de la reubicació d’una d’aquestes antigues reixes que formaven part de la casa del Cal Minguet (derruïda a principis dels anys 80 del segle passat on es construiria l’edifici que hostatja actualment l’oficina del BBVA). Segurament n’hi ha d’altres que es van recuperar d’enderrocs i s’han col·locat en llocs no visibles des del carrer, però calia ferne un esment en aquesta secció, a fi de salvaguardar i fixar part del patrimoni urbà d’Almacelles que, més tard o més d’hora, pot estar condemnat a desaparéixer.

5

Reunió tècnica per enllestir el gran col·lector sud del municipi El dia 8 d’octubre va tenir lloc a l’Ajuntament d’Almacelles una reunió tècnica per a aprovar el projecte que ha de permetre allargar el súper col·lector d’aigües de reg des del carrer de Miguel de Cervantes fins a l’Avinguda dels Esports i l’Avinguda de Sucs. Aquest gran col·lector, del qual ja s’instal·là un primer tram a la zona propera al Parc d’Europa mitjançant dues grans canonades d’1 m. de diàmetre, permetrà desviar i canalitzar les aigües residuals del municipi, i separar les de reg, evitant les inundacions en la part sud del centre urbà quan hi ha episodis de precipitacions de certa importància. S’espera que en aquesta inversió tan vital i necessària hi col·labori el Sindicat de Regs.

Entrega dels premis 6è Concurs de Guarniment floral de balcons i jardins El dia 15 d’octubre es va dur a terme l’entrega dels premis corresponents a la sisena edició del Concurs de Guarniment de Balcons i Jardins d’Almacelles. Aquests premis, tenen com a objectiu premiar i incentivar aquells particulars que tenen especial dedicació en l’ornament floral dels seus balcons o jardins sempre i quan siguin visibles des de la via pública. Aquest any, com a novetat, s’hi han incorporat dos nous premis en forma d’accèssits.

Els premis no són en metàl·lic, sinó que són en forma de vals per valor de 50 i 30 euros que podran bescanviar per articles de jardineria en qualsevol dels comerços d’Almacelles (floristeries, ferreteries, basars i llibreries). Aquest

és un dels guardons que també es valoren més positivament en la qualificació de les Viles Florides, de les quals Almacelles és un dels municipis més ben posicionats amb la categoria de quatre flors d’honor.

Guardonats any 2020 1r. premi millor balcó: Família Vilamajó-Baltasar 2n. premi millor balcó: Família Fernández-Robles 1r. premi millor jardí: Sra. Josefa Pollina Molet 1r. accèssit: Veïns del carrer de Sant Roc, tram històric 2n. accèssit: voluntaris/àries jardins de l’església parroquial

Arbres de Júpiter a l’Av. de la Diputació

6

Aquesta tardor s’ha procedit a plantar alguns arbres en els nous xamfrans que s’han guanyat en les obres d’ampliació de les voreres de l’Av. de la Diputació. En aquest cas, s’ha escollit l’espècie Lagerstroemia indica o arbre de Júpiter, ja que és un arbre de petites dimensions i fa una flor entre rosa i fúcsia força ornamental i vistosa. És una espècie originària de la Xina, el Japó, l’Himàlaia i la Índia.

El seu cultiu es va expandir a gairebé tot el continent asiàtic i més tard a Europa i Amèrica.

Plaça Fortuny l'any 1955

r e i s s Do LA PLAÇA FORTUNY I EL FANAL DELS TRES BRAÇOS

A

rran de les obres de millora de la plaça Fortuny, hom va recordar algun dels elements que durant dècades van formar part de l’imaginari col·lectiu dels almacellencs i almacellenques, com va ser el Fanal dels Tres Braços, que va presidir la plaça durant dècades i que va desaparèixer arran de la gran reforma que es va fer en aquesta plaça durant l’any 1980.

Abans, però, caldria parlar de les vicissituds d’una plaça que va sorgir cap a la segona meitat del segle XIX, com a conseqüència del dessecament de l’antiga Bassa Bona que hi havia en aquest indret, i que va traslladar-se rere el Vilot amb motiu de la posada en funcionament de l’estació de ferrocarril. Calia subministrar aigua per gravetat a les cisternes que havien de nodrir les locomotores i a les cases que s’havien bastit per sobre del nivell de la plaça. Els primers anys no va ser més que un espai més que feia de frontissa entre el centre històric de la població i la nova barriada que es va anar bastint al llarg del carrer de l’Estació, Fanal a la Plaça Fortuny el 1959 i Mercat una nova avinguda que atansava el progrés i la modernor a la vila i que aviat va començar a deixar en segon terme el carrer Major en importància a l’hora d’obrir nous comerços, No seria fins el 4 de març de 1936 que s’endegaria una tallers i bars. nova fase d’urbanització de la Plaça Nova o Fortuny. Ara sí, es posarien voreres a l’entorn de la plaça, amb murs Entrats al segle XX aquell enclavament va consolidar-se perimentrals de pedra de la Floresta que ajudarien a com el lloc d’encontre entre vilatans, nouvinguts i comerci- encaixar els diferents desnivells del terreny. Les obres van ants que anaven i venien pel carrer de l’Estació. La posa- continuar durant aquell any, tot i l’inici de la Guerra Civil. da en marxa del Canal d’Aragó i Catalunya i l’increment És més, durant el conflicte bèlic els treballadors que s’endemogràfic va fer que l’Ajuntament de l’època endegués carregarien de les obres serien operaris sindicats a la UGT una primera actuació urbanística de millora d’aquell espai. i a la CNT. Malauradament, iniciat l’any 1937 es queden Així, el 20 d’abril de 1921, amb motiu de la visita de l’ales- sense finalitzar alguns dels treballs iniciats en aquella fase. hores diputat a les Corts per les Borges Blanques Francesc Macià, qui va venir per preocupar-se d’una epidèmia de No serà fins el 1946 quan, aprofitant les obres de remopaludisme que afectava a gran part de la població, es delació de la plaça de la Vila que va projectar l’arquitecte va aprofitar per inaugurar la primera millora urbanística Mariano Gomà i Pujadas, a través dels fons de l’Instituto d’aquella plaça que passaria a denominar-se popularment Nacional de Auxilio a Regiones Devastadas, que es va com a Plaça Nova, en contraposició a la plaça de la Vila, creure necessari finalitzar amb les obres de millora que que n’era –òbviament– la “vella”. Aquella primera actuació s’havien quedat interrompudes durant la Guerra Civil en consistí en una esplanació del terreny i la col·locació d’una aquella plaça. El febrer de 1949 es posa fil a l’agulla amb font de ferro colat i una pica d’abeurament per a les bèsti- la plantació d’acàcies, el remat d’alguns angles de la plaça es. També es van delimitar i alinear els carrers propers per i la col·locació del famós Fanal dels Tres Braços al bell mig ajustar l’espai a les necessitats urbanístiques del moment. d’aquell nou espai. Aquell fanal seguia el model emprat a

7

la plaça de la Vila, un fanal de ciment blanc Portland model Roma, amb lluminàries estil Gran Via de vidre esmerilat, adquirit a la fàbrica Manuel Argilés de Lleida. La particularitat és que comptava amb tres braços col·locats a 120o que li donaven un caire més senyorial i urbà a la plaça.

La Plaça Fortuny, com finalment es va denominar en honor i agraïment a la nissaga Fortuny (senyors d’Almacelles i barons d’Esponellà), i que dos anys abans (1948) havien venut a un preu simbòlic tots els vagants i terrenys comunals a l’Ajuntament d’Almacelles, aviat es va convertir en el gran centre neuràlgic de l’Almacelles que volia ferse gran i moderna. De fet, a redós d’aquella plaça hi havia una gran activitat comercial i de gent. Més encara quan es va decidir traslladar el Mercat setmanal que se celebrava a la plaça de la Vila i carrers veïns a la plaça Fortuny, mentre duressin les obres del Mercat cobert que s’havia de fer a l’Av. de la Diputació. Un seguit de problemes tècnics van fer que el que havia de ser un trasllat breu i puntual s’allargués durant quatre anys (del 7 d’abril de 1957 al 24 de setembre de 1961). En tots aquells anys el famós Fanal dels Tres Braços presidia l’anar i venir de firaires i clients.

Poc a poc, la gent se’l va fer seu i es va convertir en una icona molt utilitzada en les postals i fotografies dels anys cinquanta i seixanta del segle XX. Arribada la democràcia i el primer Ajuntament escollit en les urnes, es torna a decidir una actuació urbanística que hauria de canviar de forma radical aquella plaça. Era l’any 1979 i les obres van propiciar que es tregués aquell fanal i que es perdés per sempre més, segurament fet malbé durant el desmuntatge, a causa dels materials tan precaris de què estava fet. L’any 1980 s’estrenava el nou aspecte de la nova plaça: urbanitzada amb formigó i panot blanc en forma de quadrícula, amb bancs correguts que encerclaven l’espai i la preservació de gran part de les

Francesc Macià inaugurà la primera actuació urbanística a la plaça Fortuny el 20 d’abril de 1921 antigues acàcies. Nou mobiliari i nova il·luminació, però amb l’absència d’aquell fanal que ja s’havia quedat en el subconscient de molts almacellencs i almacellenques.

Ara, quaranta anys després de la seva eliminació, i aprofitant les obres de condicionament de la nova plaça Fortuny, s’ha cregut adient donar un sentit a aquest nou espai. D’una banda, s’ha intentat visualitzar el relat històric que ha sofert aquesta plaça al llarg dels segles. Així, s’ha descrit amb la tècnica del formigó imprés en colors, la forma que hauria pogut tenir aquella primitiva bassa que nodria als primers almacellencs establerts a la vila. S’ha intentat també preservar alguna d’aquelles acàcies dels anys quaranta com a testimonis vius d’una etapa més d’aquella plaça. Finalment, donem testimoni des d’aquest dossier, la història de l’antic Fanal dels Tres Braços per completar aquest relat i que resti en la memòria col·lectiva un dels testimonis visuals més reconeguts al llarg de les tres dècades que va presidir la Plaça Fortuny.

Joves a la Plaça Fortuny en una imatge de 1958 8

Almacelles i Alfarràs demanen confinaments perimetrals selectius Arran de l’aplicació de les mesures restrictives per part del Govern de la Generalitat a tot el país a mitjans del mes d’octubre, per evitar el risc de contagis per COVID19, els alcaldes de les poblacions limítrofs amb la Franja d’Alfarràs i Almacelles, Srs. Joan Carles Garcia Guillamon i Josep Ibarz Gilart respectivament, es van reunir per acordar el trasllat al Govern el seu malestar per l’aplicació d’aquestes mesures tan restrictives de forma tan general arreu del país, sense preveure casos com el d’aquests dos municipis que, en aquells moments, registraven xifres molt baixes de contagis. Ambdós alcaldes veien com les economies locals es ressentien, especialment pel que fa la restauració i als centres de bellesa que havien de romandre tancats, mentre que a les poblacions aragoneses situades a pocs Km d’aquests municipis, s’hi podia accedir lliurement a bars i restaurants, tot i que amb aforaments

limitats i sempre que les consumicions es prenguessin en terrassa i abans de les 22 h.

Els alcaldes d’Alfarràs i Almacelles van demanar, confinaments perimetrals en funció de l’índex de contagis d’una zona i no de manera general, quan es constatà que aquesta era una mesura injusta, poc efectiva en els casos que ens afecta i molt perjudicial per les economies locals d’aquests pobles situats al límit de l’Aragó.

Illes de reciclatge al Cementiri per Tots Sants

Arran de la neteja i arranjament dels nínxols, panteons, columbaris i demés espais del Cementiri Municipal durant els dies previs a la festivitat de Tots Sants, l’Ajuntament d’Almacelles va adequar un seguit d’illes amb cubells i contenidors per fer més fàcil el reciclatge dels residus i brossa que es generà en aquest espai durant aquells dies.

Així, es destinaren 18 cubells per a restes vegetals i matèria orgànica, i 18 més per a abocar els residus plàstics, com ara el poliestilè (porexpan), celofana, escuma per a centres florals, vidres, etc.

Tasques de buidatge del pantà de la Potabilitzadora

El proppassat dia 14 d’octubre, es van iniciar les tasques de buidatge de l’embassament de la Potabilitzadora d’Almacelles, ubicat a la partida dels Pedregals.

Les tasques de buidatge van anar supervisades per personal d’Aquàlia, tècnics mediambientals de l’Ajuntament d’Almacelles i tècnics en la salvaguarda de la fauna de rius i pantans, a més d’experts de la Universitat de Lleida, qui han estat els encarregats de la redacció del projecte que ha de contemplar l’eliminació de la plaga de l’alga geosmina, culpable del mal gust i olor de l’aigua de boca d’Almacelles que, tot i no ser tòxica, va obligar fa un any a realitzar un by-pass des de la canonada de subministrament principal fins a la depuradora, deixant de banda l’embassament d’emmagatzematge. Fos com fos, calia una solució per a aquest problema, ja que aquest by-pass estava condicionat a possibles talls o trencaments que podien posar en perill el subministrament d’aigua potable al municipi d’Almacelles.

Així, el procés per eliminar la geosmina consistiria en un buidatge de l’embassament un cop finalitzada la temporada de reg. Com sigui que a l’embassament hi ha peixos,

i d’acord amb la legislació vigent, caldrà fer un pla de rescat d’aquests i reubicar-los en d’altres masses d’aigua depenent de les espècies que s’hi trobin. El buidatge es faria de forma lenta i un cop estigués completament buit i, depenent de les condicions meterorològiques, caldria que s’eixugués bé durant un interval que podria anar des dels 8 als 20 dies. Un cop seca tota la superfície de l’embassament es procediria a un fumigat i una neteja del fons, eliminant possibles poblacions de musclo zebra o d’altres espècies invasores que podrien suposar un problema ambiental a curt o mig termini.

9

Il·lustració de Miguel Ángel González L’artista polifacètic argentí, però resident a Lleida, Miguel Ángel González, conegut especialment per les seves escultures monumentals en ferro, també ens demostra el seus coneixements en altres arts com ara la il·lustració o el dibuix artístic. En aquest cas, li devem una làmina feta a llapis i carbonet d’un episodi de la història d’Almacelles, com va ser la redacció del primer projecte de la nova vila el 1770 per part del mestre d’Obres Josep Mas Dordal, i la seva presentació davant el promotor de la repoblació en Melcior de Guàrdia i Matas. Especialment destacat és aquest dibuix per donar a conéixer els 250 anys del primer disseny sobre paper que es va fer de l’Almacelles del segle XVIII, i el tret de sortida al naixement de la vila que ara coneixem.

Campanya per potenciar el reciclatge L’Ajuntament d’Almacelles endegà una campanya per les xarxes socials i amb el repartiment d’opuscles informatius a totes les llars del municipi, en el què s’informà a la ciutadania de la importància de reciclar i la necessitat de no deixar residus de cap tipus a la via pública i fora dels contenidors. Per facilitar aquesta tasca s’oferirà un servei de recollida domiciliària setmanal dels residus més voluminosos sense cap cost per part de la persona que necessiti aquest servei.

A més a més, també es posarà en marxa una nova iniciativa de cara a facilitar el reciclatge de la matèria orgànica que generen bars, restaurants, residències i d’altres centres comunitaris (en total, una trentena a Almacelles).

Aquesta iniciativa consistirà en informar personalment als gerents d’aquests locals sobre com reciclar aquest tipus de residu orgànic, facilitar-los nous contenidors de fracció orgànica, i la possibilitat d’una recollida porta a porta en

aquests establiments, si així ho requereixen. Per tal de donar la màxima difusió a aquestes mesures i consells, la campanya s’edità en quatre idiomes: català, castellà, francès i àrab.

Més fanals i més videocàmeres per garantir la seguretat 10

L’Ajuntament d’Almacelles va iniciar el mes d’octubre la instal·lació de quatre punts de llum més en un tram del carrer d’Àngel Guimerà, entre el CAP i l’institut Canigó, a fi d’il·luminar molt més aquesta zona i donar més seguretat als veïns i vianants. A més, a més, es contempla la instal·lació de més videocàme-

res en determinats indrets d’Almacelles per implementar les mesures de videovigilància que ja estan operatives en aquest moment. De fet, ara mateix hi ha instal·lades 11 càmeres i la previsió és posar-ne 10 més en els propers mesos fins arribar a la vintena durant l’any 2021.

s e l c i t UN NADAL SINGULAR, SEGUR I SOLIDARI Ar pinPER ó i d 'o A aquestes alçades, parlar que tindrem un Nadal diferent és d’una obvietat gegantina perquè la pandèmia ha col·lapsat les nostres vides. Ara, l’important és intentar saber com viurem aquest Nadal, què podrem fer i què no, si ens ajuntarem les famílies o no… Molts interrogants que el temps s’anirà encarregant de respondre.

Però a Almacelles hem decidit no quedar-nos tot esperant amb els braços creuats, sinó que hem apostat per passar a l’acció perquè volem que aquest Nadal, que encara estem acabant de definir, sigui el millor possible ateses les circumstàncies.

El primer que hem fet ha estat celebrar el Mercat de Nadal a la plaça de la Vila, al mateix temps que hem inaugurat el Pessebre que, com cada any, ens acompanyarà durant les festes, i s’ha procedit a l’encesa de les llums nadalenques. Ha estat una jornada molt participativa, sempre respectant les mesures de seguretat, però s’ha notat també que els nostres veïns i veïnes tenen ganes de gaudir d’aquestes festes tan nostrades on ens retrobem amb les persones que més estimem. Els sentiments no entenen de portes ni de restriccions ni de mascaretes i notarem com que, encara que potser no podrem estar tots junts, les sensacions que notarem seran quasi les mateixes.

A més de la nota positiva de la participació, un altre element, aquest més imprevist, es va presentar a la jornada. En aquest cas, l’agraïment massiu dels paradistes per tenir l’oportunitat de mostrar, amb totes les mesures de seguretat possible, els seus productes perquè els potencials clients tinguin l’oportunitat d’adquirir-los. Va ser una jornada en la que, molts d’ells després de molt temps, van recordar amb enyorança aquells temps on cada cap de setmana viatjaven arreu del territori perquè tothom pogués conèixer i gaudir de l’experiència de comprar en un mercat artesanal.

Són moments durs per a la salut de moltes persones, però també la nostra economia ha quedat

ben tocada. I quan dic nostra, vull dir la de proximitat, com és el cas d’aquestes paradistes que dia rere dia treballen per donar visibilitat al comerç local i de Km 0. Des d’Almacelles fem tot el possible per donar suport també a aquests petits empresaris del sector del comerç, davant d’aquests moments tan complicats i difícils, generats per la pandèmia i la crisi sanitària.

Ara més que mai, des d’aquest Ajuntament, es vol impulsar un Nadal amb tres S: Singular, Segur i Solidari. Singular, no cal dir el perquè, la pandèmia ens ha canviat el món que ens envolta i, per tant, les nostres vides; Segur, perquè es prendran totes les mesures i més per tal de gaudir d’aquestes festes nadalenques per evitar que el covid 19 continuï fent estralls; i Solidari, perquè ara més que mai es quan hem de pensar en les persones més necessitades, i enguany serà tot diferent, perquè potser a qui haurem de donar un cop de mà és a la nostra família perquè ha perdut un ésser estimat, al nostre veí o veïna perquè ha perdut la feina o està a l’ERTO i no pot arribar a fi de mes, o al nostre botiguer o botiguera de confiança, que ja no sap què fer per mantenir viva la flama del seu negoci.

Tots hem de posar el nostre gra de sorra perquè evitar que la tristor s’apoderi d’aquestes festes. És difícil, sí, ho sabem, però també està en la nostra mà buscar alternatives, plantejar propostes, idear solucions… No quedar-nos lamentant-nos, sinó revoltar-nos i intentar capgirar aquesta sensació de desil·lusió que ens envaeix.

Potser trigarem més del que desitjaríem a acabar amb el virus, però del que sí que estic convençut és que el virus no acabarà amb nosaltres.

Josep Ibarz Gilart Alcalde d’Almacelles

11

2020

Almacelles es designada novament Vila Florida de Catalunya amb 4 Flors d’Honor

El dia 16 d’octubre ha tingut lloc de manera virtual arran de la pandèmia, la designació de les Viles Florides de Catalunya 2020. Almacelles, una de les viles participants, s’ha dut el guardó com a Vila Florida, amb 4 Flors d’Honor; fet que la converteix en un dels referents de població que més ha destacat pel nombre de zones verdes, bellesa de les zones enjardinades i transformació urbana en llocs d’esbarjo i gaudi voltats de natura. Val a dir que el reconeixement d’enguany fa que Almacelles sigui una de les poblacions més ben classificades i amb major nombre de distincions.

La principal novetat d’enguany ha estat la internacionalització del moviment amb la incorporació de tres parròquies andorranes a Viles Florides. Aquesta edició és tanca amb un total de 142 municipis a tot Catalunya i Andorra que formen part del moviment.

En l’acte d’aquest divendres, Encamp ha obtingut 4 Flors d’Honor, la màxima distinció lliurada fins ara per cap municipi, i se suma als municipis que encapçalen el rànquing de Viles Florides: Almacelles (Segrià), Bagergue (Val d’Aran), Cardedeu (Vallès Oriental), Figueres (Alt Empordà), Llinars del Vallès (Vallès Oriental), Lloret de Mar (Selva), Malgrat de Mar (Maresme), Mollet del Vallès (Vallès Oriental), Olot (Garrotxa), Sant Cugat (Vallès Occidental), Sant Feliu de Llobregat (Baix Llobregat), Sant Hilari Sacalm (Selva) i Vila-seca (Tarragonès).

Almacelles ja va guanyar aquest guardó en les edicions de 2014, on va aconseguir la categoria de dues flors d’honor, en la de 2015 i 2016, fou guardonada amb tres flors, i en la de 2017 fou el primer cop que se li va concedir el premi de quatre Flors d’Honor, que el revalidà novament l’any 2018 i 2019. Sigui com sigui, Almacelles continua essent una de les poques poblacions de l’interior de Catalunya que revalida any rere any aquest guardó.

12

Cal esmentar que experts participants en el Jurat de Viles Florides de Catalunya, van examinar el dossier enviat per cada Ajuntament, per valorar les places, parcs i espais florals existents i determinar si la vila és mereixedora d’algun dels guardons que certifiquen l’interès de la vila per transformar alguns dels seus racons, mostrar la riquesa natural i paisatgística dels seus principals punts d’interès, i que alhora sigui un reclam turístic per als visitants. Pel que fa a Almacelles es van seleccionar diferents espais emblemàtics com ara el Parc d’Europa, el Centre Històric, el Parc de l’Aigua, les Rambles, l’entorn del Tossal de les Santes Creus i el recinte de les Piscines Municipals.

Enguany, es va valorar de manera molt positiva alguns nous espais verds, com ara la nova zona enjardinada que es crearà al voltant dels nous accessos al vessant sud del tossal de les Santes Creus, o la remodelació d’un seguit de parterres nous i la replantació de nous arbres i arbustos de caire autòcton al Parc d’Europa, que requereixen menys aigua, menys manteniment i que substitueixen part de la zona de gespa, mediambientalment menys sostenible.

Viles Florides és una proposta de la CHOC (Confederació d’Horticultura Ornamental de Catalunya) que distingeix aquelles iniciatives de l’àmbit públic i privat on la flor i la planta ornamental són protagonistes. La filosofia d’aquest concurs a nivell de Catalunya pretèn donar a entendre que una vila florida és més sostenible, millora la qualitat de vida dels seus ciutadans, té una millor imatge externa i és més ambiciosa econòmicament.

Aquest guardó té una validesa per un any i cal renovar-lo, si s’escau, o intentar millorar per treure la categoria màxima de cinc flors.

Bateigs de l’Església Evangèlica d’Almacelles

El diumenge, 25 d’octubre, va tenir lloc a la Sala Polivalent un dels actes més importants per l’Església Evangèlica d’Almacelles, com va ser els bateigs d’uns quants membres d’aquest culte.

Cursa per a la investigació contra el càncer

El dia 25 d’octubre va tenir lloc la 1a. Caminada Almacelles en Marxa, organitzada per l’AECC i fer visible el suport de la ciutadania a totes les persones que han patit o estan patint aquesta malaltia i els seus familiars.

Així, més de cinquanta persones van donar el tret de sortida a aquesta caminada que, a causa del Covid 19, no es va poder celebrar com en d’altres ocasions, allargant la participació i els donatius fins el dia 31 d’octubre.

Bonificació de taxes als comerços perjudicats duran la pandèmia L’Ajuntament d’Almacelles va notificar a la presidenta de l’associació de Comerciants i Serveis d’Almacelles (UCSA), així com a les xarxes socials, la iniciativa que s’emmarcà dins de les mesures per pal·liar la incidència de la pandèmia, tenint en compte el confinament dels mesos de març-abril i d’octubre en endavant, en què determinats comerços van haver de tancar les seves portes sense poder exercir cap activitat. En aquest sentit, s’ha decidit des de l’equip de govern, retornar l’import corresponent a aquell trimestre de la taxa de recollida d’escombraries.

Rescat d’un eriçó El proppassat 27 d’octubre, arran de la troballa d’un petit eriçó als voltants de l’Escola Antònia Simó i Arnó per part d’alguns alumnes i pares, es van posar en contacte amb operaris de l’Ajuntament d’Almacelles qui van procedir al seu trasllat al Centre de Recuperació de Fauna Salvatge de Vallcalent de Lleida. Allí li van fer les cures necessàries per poder-lo reintroduir novament en un hàbitat segur i adient per a ell.

13

El plataner del Parc de l’Aigua En aquest número parlarem d’un dels millors exemplars d’aquesta espècie que podem trobar a Almacelles. Es tracta del plataner del Parc de l’Aigua, situat en un dels angles d’aquest espai verd. No és pas dels més antics, ja que els plataners més provectes són els de la plaça de l’Ensenyança, plantats el 2 de març de 1927, però sí que té unes característiques que el fan força curiós. És un arbre jove.

No tindrà encara els vint anys i el plançó es va plantar el 2004 amb motiu de la inauguració d’aquesta zona verda.

Actualment té una alçada de 9 m. i un perímetre de copa de 31 m.

El plàtan, plataner o plater (Platanus hispanica, també referit com a Platanus hybrida, Platanus orientalis, occidentalis o Platanus acerifolia) és un arbre caducifoli de la classe dels magnoliòpsids, de l'ordre de les Proteales i de la família de les platanàcies (que alguns nous sistemes de classificació inclouen dintre de la família de les proteàcies). Els plàtans a una edat madura desprenen sovint plaques fines de la seva escorça que donen al tronc un aspecte clapejat. Les fulles són grans, palmades. Té les flors reunides en aments esfèrics i unisexuals, i el fruit en poliantocarp emplomallat, reunit en glòbuls d'uns 4 cm de diàmetre. Fructifica a la tardor.

La fusta de plàtan és una fusta tova però molt apreciada.

Al nord-est de Catalunya, excepcionalment, és una espècie forestal aprofitada per la fusta. Ha estat molt emprat

com a arbre ornamental, sobretot en l'arbrat d'alineació (al llarg de carrers i carreteres) i també en parcs i fonts. En alguns llocs es troba subespontani en boscos de ribera.

Sol·licitem l’ampliació de la Deixalleria D’un temps ençà s’ha pogut comprovar com la Deixalleria Comarcal d’Almacelles, que gestiona el Consell Comarcal del Segrià, és del tot insuficient pel volum de deixalles i de residus que es generen al municipi d’Almacelles. Aquest fet fa que, sovint, s’amunteguin moltes deixalles fora dels contenidors i que la imatge de deixadesa de l’equipament sigui cada cop més freqüent. A més a més, cal esmentar que actualment el Consell Comarcal del Segrià només s’encarrega del buidatge de tres contenidors al mes, una xifra rídicula si ens atenim a la quantitat de residus que s’hi acumulen mensualment. Aquest problema fa que l’Ajuntament d’Almacelles s’hagi de fer càrrec dels buidatges extra de contenidors completament col·lapsats, a més de la neteja de l’entorn de la Deixalleria. Per acabar-ho d’adobar, aquesta acumulació de residus fa que sovintegin els furts de material i que es generi una certa sensació d’inseguretat a l’hora d’anar a abocar residus. Aquests buidatges extra i la neteja de l’entorn suposen una despesa mensual que cal repercutir en l’impost d’escombraries de tots els ciutadans i ciutadanes d’Almacelles.

14

Per tenir una idea del volum de residus que es generen anualment en aquesta Deixalleria i el cost dels buidatges extra que ha d’assumir l’Ajuntament, direm que de gener a setembre d’enguany s’han recollit en aquesta Deixalleria un total de 89.240 Kgs de residus, dels quals únicament va fer-se càrrec el Consell Comarcal del Segrià 41.800 Kgs (el 47% del total). L’Ajuntament, però, es va haver de fer càrrec del buidatge de la resta, uns 47.440 Kgs (el 53% restant). Aquest buidatge extra va suposar un cost de

9.721,76 euros que s’ha de repercurtir a l’impost d’escombraries de tota la ciutadania.

Amb la finalitat d’acabar amb aquesta situació, l’Ajuntament d’Almacelles demanà el proppassat mes de novembre al Consell Comarcal del Segrià, la possibilitat d’ampliar la Deixalleria Comarcal en uns terrenys annexes de propietat municipal, i adequar un seguit de molls per facilitat als usuaris el buidatge dels residus més voluminosos directament al contenidor. També s’instal·laran càmeres nocturnes de videovigilància i de lectura de matrícula per poder denunciar els que facin abocaments il·legals o entrin a la Deixalleria per emportar-se material sense autorització.

Val a dir que la Deixalleria d’Almacelles obre de dilluns a dissabte i que té en funcionament una recollida setmanal de residus voluminosos a domicili.

Projecte cooperatiu "Les Contrabandistes"

El recinte de Can Batlló, a Barcelona, va acollir el dia 5 de novembre la presentació de Les Contrabandistes.

Aquesta nova cooperativa neix amb l’objectiu de servir de cervesa i infraestructura (barres, tiradors i neveres) a festivals i esdeveniments culturals i socials. I, així, aconseguir eliminar la dependència de les grans marques que tenen actualment aquests espais.

Quiònia Pujol, de la granja cervesera Lo Vilot, d’Almacelles, ha parlat en la presentació en nom de les sis cerveseres que participen ara mateix en el projecte: Capfoguer, de Santa Coloma de Gramenet; Cornèlia, de Cornellà de Llobregat; Rosa de Foc, de Vallbona d’Anoia; La Bordeta, de Barcelona; Júpiter, del Pont d’Armentera, i l’esmentada Lo Vilot, d’Almacelles. Pujol ha reiterat que «ens unim per ser més fortes» i poder servir a un tipus d’esdeveniments que per separat no ho podrien fer.

Les Contrabandistes també té la seva cervesa pròpia, Tribu, elaborada a partir d’una recepta per a l’ocasió per les sis cerveseres i que, en paraules de Quiònia Pujol, «tal com el seu nom indica, està concebuda per agradar a tot tipus de públics». Amb tot, més enllà de Tribu, també oferiran les cerveses que ja elaboren actualment. Entre totes sis, abarquen més de 20 estils o varietats de cervesa diferent.

Millora de la xarxa d’aigua L’Ajuntament d’Almacelles i l’empresa Aqualia van dur a terme –el mes de novembre passat– treballs de millora de la xarxa d’aigua en l’àmbit de la zona Almacelles est, més concretament entre els carrers Urgell i Major, a fi de sectoritzar els trams de canonada existents, millorar l’anellament de la xarxa i ampliar el nombre de vàlvules existents. D’aquesta manera, s’evitarà els talls en el subministrament de l’aigua de tota aquesta zona del centre urbà quan, per diferents motius, cal interrompre el servei (fuites, trenques, manteniment, etc).

Espai Empremtes Arran de les peticions que s’han fet a l’Ajuntament d’Almacelles, i el fet que cada vegada són més els ajuntaments que destinen un emplaçament als cementiris per retre homenatge a les pèrdues perinatals (infants que no han acabat de finalitzar la seva gestació, que no han sobreviscut al part o que han mort al cap de poc temps després de néixer), l’Ajuntament d’Almacelles inaugurà aquest 1 de novembre, amb motiu de la festivitat de Tots Sants, una àrea destinada al record i a tenir presents tots aquests infants que no van arribar a ser, i a les seves mares i famílies.

L’acte fou presidit per l’alcalde Josep Ibarz, els regidors i regidores, acompanyats de la Montse Robles en representació Servei de Suport al Dol de Ponent.

Es tracta d'un racó que convida a la reflexió i facilita el dol a l’hora que permet a les famílies deixar flors en record dels seus/es fills/es, encendre una espelma, etc.

L’Ajuntament vol donar les gràcies a les mares i pares que van demanar aquest Espai Empremtes, així com la col·laboració del Servei de Suport del Dol de Ponent.

15

Nou projecte de la cineasta almacellenca Marta González de la Vega

La jove directora de cinema, na Marta González de la Vega, conjuntament amb una altra directora novell com Náyade Gómez Félez, han presentat el seu nou projecte de sèrie. Ara mateix, estan enllestint els darrers detalls amb diferents estudis, productores i plataformes per poderla dur a la pràctica. Es tracta de la sèrie "Compañeras de Metralla", de temàtica bèl·lica, d’acció, d’aventures i juvenil.

La premissa argumental se centra en l’Espanya de 1936, quan enmig de la Guerra Civil, un grup paramilitar format per noies de 15 i 16 anys traspassa les files enemigues amb una única missió: exterminar la cúpula de l'exèrcit feixista. L’argument de la sèrie està inspirat en fets reals i vagi des d’aquí el nostre suport i ànim per poder veure ben aviat el resultat d’aquest projecte tan engrescador.

Millora del camí de la Mina El mes de novembre s’aprovà inicialment el projecte de reforma del camí de la Mina. Un tram de 1.000 metres de llarg, que va des de l'encreuament dels Quatre Camins al circuit de la Mina. El pressupost serà de 35.000€ i compta amb una subvenció de la Diputació de 15.000 € (en la foto es pot veure el moment de la reunió amb el redactor del projecte i amb el regidor d'Agricultura, Sr. Josep Maria Bosch).

Nova vorera en un tram del C/ Major En els darrers mesos molts han estat els veïns que han pogut utilitzar la nova vorera del carrer Major entre els carrers de Ramon y Cajal i el Doctor Agustín. L’obra ha comportat la substitució del paviment, la xarxa de clavegueram, d’aigua potable i

s’ha guanyat amplada per facilitar la mobilitat de les persones.

El cost de la intervenció ha estat de prop de 30.000 €, assumits íntegrament per l’Ajuntament d’Almacelles.

Obres de millora dels accessos al turó de les Santes Creus 16

Durant els primers dies de novembre, els encofradors de l’empresa Immobles Shopping van dur a terme la construcció del mur de contenció de prop de quaranta metres de longitud i una mitjana de tres metres d’alçada, que ha de delimitar el camí en ziga zaga que dona-

rà accés a la part alta del tossal de les Santes Creus.

Una obra d’enginyeria complexa que ha de permetre consolidar el terreny argilós d’aquest turó i fer possible la viabilitat de les rampes d’accés a l’escola Antònia Simó.

Sortides de l’alumnat de l’Escola Antònia Simó Els alumnes de l'escola Antònia Simó i Arnó, descobreixen les noves escultures de ALMAPARC 2020

Apadrinem un monument

L’alumnat de 6è de l’Escola Antònia Simó i Arnó, dins del Projecte “Apadrinem un monument”, van treballar al Parc d’Europa. Ho van fer des de diferents vessants. Per començar, van estudiar la gran riquesa i varietat d’arbres del parc. En primer lloc, els alumnes ho van treballar en grup i després ho van exposar in situ, davant de la resta dels companys. Seguiren amb l’estudi de les plaques històriques que els permeté fer un recorregut per la història de les civilitzacions. Paral·lelament, observaren i gaudiren de les escultures del parc i ho van complementar amb una visita al Museu i al planetari que simula el nostre sistema solar a escala. D’aquesta manera, l’alumnat tingué un coneixement ampli i variat d’aquest espai tan increïble del nostre municipi.

Almaparc 2020

Seguint amb el projecte “Apadrinem un monument”, els alumnes de 6è de primària van tornar al Parc d’Europa.

Ara amb ulls d’artista. Gràcies a l’extensa i especialitzada explicació del Sr. Albert Balada, van poder conèixer més a fons cadascuna de les últimes escultures incorporades al parc: des del seu creador (artista), tipus, significat, font d’inspiració, materials, etc.

Les visites a les diferents exposicions que es van presentant al MAU ajuden l’alumnat a comprendre i experimentar el món que els envolta i els fan capaços de valorar i gaudir dels aspectes estètics que en formen part. Els motiva fer un treball posterior a l’aula d’expressió, interpretació, comunicació i gaudi utilitzant els llenguatges de les arts. L’alumnat podrà compartir sentiments, idees i experiències estètiques mitjançant la realització de produccions artístiques.

Així l’alumnat de segon, després de veure l’exposició de les escultures d’Eduardo Chillida Belzunce, va voler posar-se a la pell de l’autor i només treballant amb una mà van realitzar petites versions de les escultures que havien vist. Els va costar força i alguns se la van haver de lligar. A banda de l’art van poder valorar la importància de superar les dificultats que hom es troba a la vida, com va ser el cas de l’artista Chillida.

Sortida al Parc del Vilot

L’alumnat de tercer de primària va visitar el Parc del Vilot a finals d’octubre, amb l’objectiu de fer activitats d’observació i descoberta que els permetés conèixer els arbres que hi ha en aquest parc, les seves característiques, peculiaritats, com reconèixer-los... Després del treball de camp al mateix parc, a l’aula es feu una posada en comú de tot el que hi van observar, i d’aquesta anàlisi se’n van desprendre múltiples activitats, com per exemple, l’elaboració de materials amb diferents formats, plàstics i digitals, que mostraven els aprenentatges o activitats de localització dels arbres treballats per l’alumnat en d’altres punts del poble.

A la primavera es repetirà l’activitat per a que puguin veure les diferències i apreciar el procés de floració o l’adaptació dels arbres segons l’estació meteorològica en la què es troben.

Amb aquestes activitats busquen desenvolupar la capacitat d’observació dels infants, despertar el seu interès per conèixer i entendre el seu entorn proper, donant estratègies de reconeixement dels arbres i aprendre a respectar-los.

17

Aparcament de camions

En el proppassat Ple, de data 29 d’octubre, s’aprovà inicialment la modificació de l’Ordenança Municipal de Circulació d’Almacelles, en el sentit de no autoritzar l’aparcament de camions que transportin mercaderies perilloses, bestiar viu o cambres frigorífiques amb compresor, dins del centre urbà, ateses les molèsties i perills que això podria suposar per a la població. També s’estableix que aquest tipus de camions caldrà que estacionin en l’àrea d’aparcament del poligon del Pla de la Creu i el règim de sancions en cas d’incompliment. Per donar coneixement d’aquesta mesura es posaran senyals en els principals accessos a Almacelles.

Obituari. Adéu a l’Olegari Fauria

El proppassat dia 11 de novembre va deixar-nos l’Olegari Fauria Arqué als 83 anys. Gran persona que va ser durant disset anys president de l’Associació de Jubilats i Pensionistes d’Almacelles. També va ser l’ànima màter del Club de Petanca i força aficionat a les bitlles, entre d’altres esports ben concorreguts per la gent més “veterana” del poble. Força conegut i reconegut per la seva gran estima al col·lectiu de la gent gran d’Almacelles, hom el recorda per les seves rifes en les Festes dels Jubilats, o per l’organització de viatges a preus econòmics. Sens dubte, una gran pèrdua per a tots nosaltres, però en mantindrem de l’Olegari un bell record pel seu llegat i per la seva gran implicació en el teixit associatiu de la vila.

Cribratge massiu de COVID-19 El cap de setmana del 28 i 29 de novembre va tenir lloc al Centre Cultural un cribratge poblacional de la COVID-19 per a majors de 16 anys en el qual hi van participar prop de 700 persones (624) a partir de test ràpids d’antígens.

Aquests cribratges permeten conéixer possibles positius que són asimptomàtics i, per tant, faciliten el procés de tall de cadenes de transmissió virals.

Rescat de peixos

18

Com sigui que el procés per eliminar la geosmina consisteix en el buidatge de l’embassament -i d’acord amb la legislació vigent-, s’ha dut a terme el pla de rescat de peixos un cop buidat el pantà i la reubicació en d’altres masses d’aigua depenent de les espècies que s’hi trobin.

Així, un equip de pescadors de l’empresa autoritzada pel Dep. d’Agricultura Catalana Forestal a fer aquest tipus de tasca, va procedir el dia 24 de novembre a rescatar tots els peixos que quedaven en el fons de l’embassament mitjançant l’atordiment per descàrrega elèctrica. Un cop es van treure tots els peixos, els que eren d’espècies autòctones es van reintroduir al riu Segre, mentre que els que eren d’espècies invasores es van sacrificar. Curiosament, en les tasques de neteja s’hi van detectar alguns moluscs de nàiade auriculada, una espècie de bivalve d’aigua dolça molt poc comuna i que està en perill d’extinció. En aquest cas, es procedí a agafar-les, posar-les en un viver especialitzat en aquest tipus de moluscos per a que passessinn una quarantena, i un cop omplert l’embassament, es van reintroduir novament en aquest hàbitat de l’embassament.

El desglós per espècies dels 2.214 peixos capturats fou el següent: - 21 carpes (Cyprinus Carpio) - 607 luciperques (Sander Lucioperca) - 1.573 perques (Lepomis Gibbosus) - 12 bremes blanques (Blicca Bjoerkna) - 79 crancs americans (Procambarus Clarkii) - 13 nàiades auriculades autòctones - 1 luci (Esox Lucius)

Quan érem lleidatans d’Antoni Gelonch El proppassat 17 de desembre, el museu va presentar el llibre Quan érem lleidatans d’Antoni Gelonch. El llibre, editat per Viena edicions, ressegueix la vida personal i familiar de l’escriptor i a la vegada presenta al lector com era la societat lleidatana del moment.

No és la primera vegada que l’Antoni Geloch presenta un llibre al museu. Es pot recordar la darrera presentació, el 2019, de l’obra Mirar Rembrandt. La situació sanitària no va impedir la realització de l’acte que es va fer amb totes les mesures indicades. La presentació va córrer a càrrec de l’alcalde Josep Ibarz i l’autor va delectar al públic amb una excel·lent explicació de les seves vivències recollides en aquesta obra.

19

Homenatge a Freddie Mercury Amb motiu de la celebració dels 30 anys de la mort del genial cantant Freddie Mercury, alguns dels dibuixants i pintors associats dins del col·lectiu USK de Lleida i el diari La Mañana, van preparar un seguit d’obres per fer una mostra col·lectiva en record del líder del grup Queen. Entre els participants cal esmentar artistes com Joan Bosch, Francisco Clemente, Dude, Quim Abadia o l’almacellenc Josep Pascual Cara.

25N a l’INS Canigó A l’institut Canigó d’Almacelles van realitzar diverses activitats per a conscienciar l’alumnat sobre la importància de lluitar contra la violència envers les dones. La celebració va acabar amb un l’execució d’un mural al pati per part de l’artista Cristina Dejuan amb la col·laboració de l’alumnat de Visual i Plàstica de 4t d’ESO i l’Ajuntament d’Almacelles.

L’acte unitari, que enguany es va celebrar de forma virtual, va culminar una setmana plena d’activitats que pretenien oferir referents positius per al nois i empoderar les noies per fomentar relacions sanes i lliures de violència i donar-los eines per a detectar i superar situacions de violència masclista. A més, es va inaugurar una bústia lila amb l’objectiu de ser un lloc de denúncia de possibles agressions. Des de les tutories, es van llegir textos i es van posar nom als diferents tipus de violència masclista.

També es va visualitzar el curtmetratge Doble Check que posa de manifest que el control i la manca de llibertat també són violència. L’alumnat va poder expressar la seva part creativa amb la creació d’un collage per classe i en la participació de forma individual en el segon concurs de fotografia que enguany tenia com a títol: Tothom és lliure.

No som de ningú.

Nous passos de vianants elevats

El dissabte 5 de desembre s’iniciaren els treballs de pintat i senyalització dels nous passos elevats del carrer Major, del carrer de la Mercè i de la Rambla de la Il·lustració. En total, una inversió de 18.000€. Ja són mès de vint els passos elevats distribuïts per Almacelles.

Rambla de la Il·lustració Deu anys després de la inauguració d’aquest tercer tram de la Rambla, coneguda pel nom de Rambla de la Il·lustració, era hora de fer-li algunes intervencions de millora. Així, s’ha procedit a la reposició del sauló del passeig central, s’ha dotat de nova vorera pavimentada, s’ha condicionat passos elevats per a la seguretat de les persones i s’han reparat alguns desperfectes a la Font d’Atena, entre d’altres.

20

Menys barreres arquitectòniques

Tot coincidint amb les obres d’urbanització del carrer de Mn. Cinto Verdaguer, s’ha aprofitat l’ocasió per suprimir les rampes existents en la cruïlla d’aquest carrer amb l’Av. de Josep Mas Dordal, deixant el pas a un mateix nivell i pintant un pas de vianants.

Iniciativa donatiu COBEER Lo Vilot farm Brewery SCCL d’Almacelles, així com altres 50 cerveseries artesanes s'han sumat al PROJECTE COBEER-19. La intenció és demostrar unitat en el sector en aquest moment de crisi, conscienciar de la importància del consum local i una iniciativa solidaria per tal de recavar fons contra la pandèmia. La cervesa escollida per Lo Vilot per al COBEER va ser el Lot L154 de la varietat BLAT ECO i s’hi van destinar 500 l. al projecte.

L'aportació fou en forma de donatiu del 19% dels guanys a l’associació d'afectats de malalties neurodegeneratives d'Almacelles Mestral, a fi de contribuir en la lluita contra la COVID-19. L'entrega del diploma i el donatiu es va fer el dia 29 de novembre de 2020, en el marc del Mercat de Nadal d'Almacelles.

Presentació del llibre L’habitació El proppassat 11 de desembre, va tenir lloc a l’Auditori del Centre Cultural la presentació d’un llibre molt especial de la Gemma Capdevila: L’habitació. Un llibre dedicat a la seva tieta, que ens va deixar amb tan sols 18 anys l’any 1982. Un acte ple d’emocions i de records. Gràcies Gemma per mantenir viu el record de la Teresa, ara reforçat amb aquest llibre.

Dos nous títols mundials en culturisme per a l’esportista Esteve Manchó Llobera El proppassat dia 8 de desembre, l’almacellenc i culturista Esteve Manchó Llobera, va aconseguir un primer lloc per parelles i el tercer lloc en talla baixa, en el campionat de Mr. Univers Wabba que va tenir lloc a Portugal. En aquest sentit, l’alcalde de la població, Sr. Josep Ibarz, va fer-li entrega el dia 18 de desembre, de la menció Melcior de Guàrdia a l’esportista guardonat. Aquesta menció pretén reconéixer i posar en valor algun acte meritori, premi o reconeixement que obtingui algun veí/ïna de la població en els camps de l’esport, cultura o emprenedoria. Moltes felicitats pels nous títols aconseguits i molts ànims de cara a les noves competicions!

21

Neteja dels nius de cigonyes

Després de 28 anys de la instal·lació del primer niu de cigonyes dalt del campanar d’Almacelles, era hora de procedir a la neteja dels nius que hi havia, tant en la base del teulat del campanar, com en la mateixa estructura metàl·lica que corona el cloquer. Així, durant la primera quinzena de desembre, membres del Dep. de Medi Ambient van iniciar la tasca de sanejament d’aquests nius, treient tot el brancam sobrer per reduir pes i garantir la seguretat de les aus i de l’edifici. Pel que fa al niu instal·lat a sobre de l’estructura metàl·lica es va veure que estava molt deteriorat per l’oxidació dels ferros i que es corria el risc de trencar-se i produir algun accident greu. D’aquesta manera, es va decidir retirar el niu d’aquest enclavament i buscar la millor manera de restaurar l’estructura metàl·lica i assegurar-ne l’estabilitat. Un cop la carcassa metàl·lica estigui renovada i assegurada, es tornarà a restituir novament el niu de cigonyes que hi havia en aquest punt.

Presentació del calendari 2021 Un any més, i ja en van 18, l’Ajuntament va presentar el calendari de 2021 que es repartir per totes les llars d’Almacelles. En aquesta ocasió, s’ha decidit que el calendari de 2021 tingui com a eix principal, el comerç, el servei local, i la importància de consumir productes de proximitat. Com a nota curiosa, els lots que reparteix l’Ajuntament de fa 10 anys ençà a tots els seus treballadors i col·laboradors, es fan amb productes Km 0 i elaborats per productors locals.

En aquest cas, cada mes de l’any va dedicat a algun productor que elabora a Almacelles, i també s’acompanya d’un llistat dels més de 200 comerços i serveis que es poden trobar a la vila. Cal esmentar un apartat dels comerços i serveis que també es poden trobar als pobles de l’entorn, a fi d’estrényer encara més els llaços de veïnatge

i consolidar una clientela potencial de prop de 13.000 habitants. Els pobles que hi figuren són els de Sucs, Raimat, Gimenells i el Pla de la Font. La iniciativa ha estat molt ben rebuda pels alcaldes i alcadesses d’aquests nuclis.

Ariadna Castellarnau

L'almacellenca Ariadna Castellarnau ha presentat recentment el seu un nou treball titulat "La oscuridad es un lugar". En aquest llibre de relats, l'escriptora Ariadna Castellarnau s'endinsa en el terreny de la fantasia fosca per explorar el costat estrany i tenebrós de les relacions humanes. Els protagonistes d'aquestes històries són mares, pares, germans, fills i filles que es mouen en un territori incert, tort.

A Ariadna Castellarnau li agrada portar els seus personatges a la trobada del que és estrany, no perquè pretengui que els passi res meravellós, sinó perquè és en aquest mirall retorçat on es poden veure millor, descobrir qui són veritablement.

Soteig de carrers Durant la primera setmana d’octubre, i aprofitant el bon temps i la manca de pluges, es va aprofitar per dur a terme un soteig d’alguns trams de carrers com ara el d’Àngel Guimerà, l’Avinguda de Sucs, Maria Rúbies, Rambla de la Generalitat, Rambla de la Il·lustració i Bisbe Irurita.

22

Programa Incorpora de promoció de l’ocupació El proppassat 10 de març de 2020, l’Ajuntament va signar un conveni amb l’Associació Prosec per tal de poder dur a terme un dels objectius de l’ajuntament que és fomentar, facilitar, promocionar i impulsar tota clase d’actuacions generadores d’ocupació i de desenvolupament de l’activitat econòmica i de la millora de l’ocupabilitat de les persones.

L’associació PROSEC desenvolupa -a través de l’Obra Social el Programa INCORPORA de “La Caixa”- facilitar l’accés al món laboral a col·lectius especialmente fràgils, és a dir persones en situació de risc d’exclusió social o discapacitades.

Entre les accions que es duen a terme podem destacar les següents: - Promoció i desenvolupament d’accions de difusió i sensibilització de la RSE en la petita i mitjana empresa del territori.

- Informació i assessorament especialitzat a les empreses sobre subvencions i ajudes a la contractació i la creació d’ocupació, i altres avantatges

per contractar persones amb dificultats d’inserció especials.

- Facilitar l’intercanvi d’ofertes amb l’objectiu de donar cobertura a les demandes de les empreses i posar a disposició un ventall més ampli de possibilitats a les persones en recerca de feina.

Per dur a terme totes aquestes activitats l’associació PROSEC posa a disposició de l’ajuntament una orientadora i prospectora laboral, 2 dies a la setmana i que estan ubicades a l’oficina del Cau (C/ d’Albert Lleó, 2).

Pel que fa al 2020 la valoració ha estat molt positiva, tot i que la situació de pandèmia no ha permés desenvolupar gran part del programa amb total normalitat. El que sí s’ha fet durant els mesos de confinament ha estat un seguiment exhaustiu de les persones vinculades al Programa a través de trucades i vídeotrucades.

Per fer una mica de resum del que s’ha fet a Almacelles durant el darrer any podem destacar: - 27 persones beneficiàries ateses.

- 31 intermediacions a ofertes.

- 7 contractacions a ofertes d’Almacelles.

- 11 ofertes gestionades.

- 8 empreses donades d’alta a l’aplicatiu.

- 4 persones derivades a PFI (Formació especialitzada).

Tot això fa que des de l’ajuntament es tingui la voluntat de continuar amb aquest programa Incorpora.

Dades estadístiques sobre Almacelles (2020) Almacelles acaba l’any 2020 amb una població que ronda els 7.500 habitants segons el Padró Continu de l’Ajuntament, més exactament 7.438 habitants. Això suposa un increment de 159 habitants respecte a l’1 de gener de 2020 (7.279) i un increment del 2,1%.

També augmenta la població segons les dades oficials de població que emet l’INE, ja que segons aquest ens l’any 2019 Almacelles comptava amb 6.791 habitants i l’any 2020, a falta d’acceptar possibles al·legacions, la xifra oficial és de 6.826 habitants; és a dir, 35 habitants més, i un increment del 0,51%. Normalment, les xifres oficials de l’INE són sensiblement més baixes, ja que es comptabilitzen els moviments de l’any anterior i no mostren una xifra al dia real com és el cas del padró continu de l’Ajuntament. A més, no es tenen en compte habitants empadronats per un seguit de criteris tècnics: errors, caducitats en permissos de residència, duplicats, DNIs

caducats, no concordances entre nous nacionalitzats espanyols i país d’origen, etc.

Vegem les xifres amb més detall: Població del Padró continu de l’Ajuntament d’Almacelles, a 1 de gener de 2021: 7.438 habitants Homes: 4.050 hab. (54,45%) Dones: 3.388 hab. (45,55%) Increment respecte a la xifra de l’any 2020 (a 1 de gener): 159 hab. (+ 2,1%) Naixements: 60 Defuncions: 57 Altes per canvi de residència més els naixements: +449 hab.

Baixes per canvi de residència més les defuncions: -290 hab.

Saldo total: +159 hab.

23

Nadals 2020-2021

Encesa oficial, a càrrec del president de PIMEC Comerç Lleida, Sr. Manel Llaràs, acompanyat de l’alcalde de la població Josep Ibarz, regidors i regidores de la Corporació, a més del pubillatge. També hi han estat presents la presidenta de la Unió de Comerciants i Serveis d’Almacelles (UCSA) Sra. Carol Vendrell i la presidenta del Gremi de Forners de les Terres de Lleida, Sra. Pilar Marquès.

Sens dubte, aquests Nadals han estat marcats de manera molt significativa per la pandèmia de la COVID-19, i totes les restriccions que s’han hagut d’aplicar en funció de les dades de contagis que s’anaven produint i registrant per part de les autoritats sanitàries.

El tret de sortida va tenir lloc el diumenge 29 de novembre, amb motiu de l’encesa de les Llums de Nadal i la vinti-unena edició del Mercat de Nadal a la plaça de la Vila i part del centre històric d’Almacelles.

Després, ja entrats al mes de desembre i mes del Nadal per excel·lència, van continuar els actes programats, com ara els passis de cinema infantil i juvenil al cinema del Centre Cultural, com la pel·lícula Ana i el tiet llargarut (19 de desembre), Las Niñas (20 de desembre), o La revolta dels contes (27 de desembre).

Altres actes foren l’estrena de l’espectacle infantil Il·lia a la Sala Polivalent el dia 23 de desembre, o les tres rues que van donar color i emoció a uns Nadals ben estranys.

El Pare Noel ens va visitar amb el seu trineu màgic pels

Concert de Nadales a càrrec de Rat Pack Christmas Time que oferí clàssics de Nadal de Frank Sinatra, Dean Martin o Sammy Davis Jr, entre d’altres

Aquest Mercat de Nadal reuneix una vintena de parades dels diferents comerços de la vila i de fora, i parades de diferents entitats i associacions que donen a conéixer les seves activitats i productes.

24

Espectacle intinerant “El rebombori de pastors” del grup de Cremallera Teatre

Coràlia Estels ACDA

Bústies Reials: una per deixar les peticions al Pare Noël, una altre per fer-ho a Ses Majestats els Reis d’Orient, i una darrera per deixar els xumets.

carrers de la vila. També es va disposar de tres bústies reials al Racó de Nadal de la plaça de la Vila.

El dia 2 de gener el Camarlenc Reial, que també es passejà pels carrers d’Almacelles a la recerca d’aquelles cartes dels més endarrerits. Finalment, el 5 de gener, Ses Majestats els Reis de l’Orient van venir, deixant de banda les recepcions a la plaça de la Vila.

Enguany, l’entrega es va fer porta a porta sense entrar a les cases i la rua va ser més generosa ja que van pas-

sar per més carrers i places, intentant pal·liar –així– la Cavalcada tan lluïda a la què ens tenien acostumats any rere any.

També cal fer esment d’altres activitats nadalenques, com la cantada de nadales que ens van obsequiar les cantaires de l’Associació Cultural de la Dona d’Almacelles, el Casal de Nadal per a nens de 1r a 6è de primària, o el concurs de decoració nadalenca de finestres, façanes i balcons que van promoure de manera telemàtica l’Associació de la Criança d’Almacelles.

Molts foren els grans i petits que el van veure des dels balcons i les finestres, o a peu de carrer, sempre mantenint les distàncies de seguretat i evitant tant com fos les aglomeracions de gent.

25

Obres de talussaments de la Serra de l'Olivar per reforestar per part d'ICONA (1974, 1975 i 1976)

Fruir de les zones boscoses d’Almacelles

A Espanya, l'activitat de reforestació moderna va començar en la segona meitat de segle XIX. Aquests treballs es van realitzar en diversos períodes, entre 1877 i 2013. Un període que subdivideix en tres etapes: 18771939, 1940-1984 i 1985-2013, sent entre els anys 1940 i 1984 l’època de més reforestació. A Almacelles es reforestarien un total d’unes 20 hectàrees de Pinus Halepensis (pi blanc) a la serralada de l’Olivar, a la zona del camí d’Almenar i vall del camí d’Alguaire, així com a l’entorn del Reguer de la Bassa del Pou (el que seria la zona del Cau de la Figuera) l’any 1974 a càrrec de l’aleshores

26

Instituto para la Conservación de la Naturaleza (ICONA).

del Reguer de la Bassa del Pou amb més o menys èxit.

L’any 1993 l’Ajuntament –juntament amb la Conselleria d’Agricultura– farien una primera actuació de poda i neteja de la zona boscosa del terme. Més tard, seria l’Ajuntament en solitari qui faria diversos treballs de conservació entre els anys 2008 i 2020.

A finals dels anys 1990, mossèn Modest Soler promouria a partir de l’Ermita de la Verge de l’Olivar, un caminet de passeig entre Pinus Halepensis que volta part de la serra de l’Olivar, que és força concorregut pels veïns del poble. Ara, el Pedal Club i el Patronat d’Esports volen crear noves rutes entre pins i en plena natura. Tot i així, l’Ajuntament ha reservat grans zones boscoses com a hàbitat per les espècies autòctones de la zona restringides a usos esportius.

L’any 1994 i l’any 2014 es van dur a terme una nova iniciativa de reforestació de sotabosc. La idea era introduir els Quercus Ilex (alzines) i Fagus sylvatica (els faigs) a la zona

Menció Melcior de Guàrdia a Aleix Febas Pérez

El dia 22 de desembre, l’alcalde de la població, Sr. Josep Ibarz, va fer-li entrega de la menció Melcior de Guàrdia al futbolista d’Almacelles i actualment a les files del RCD Mallorca, Aleix Febas Pérez. Aquesta menció pretén reconéixer i posar en valor algun acte meritori, premi o reconeixement que obtingui algun veí/ïna de la població en els camps de l’esport, cultura o emprenedoria.

Després del seu pas de dos anys per la Unió Esportiva Lleida, va ingressar l'1 de juliol de 2009 a les categories inferiors de el Reial Madrid Club de Futbol en la seva categoria Infantil A. Format al planter blanc, sempre va destacar per la seva precocitat, el que li va permetre estar en equips superiors -de vegades compaginant dos d'ells, formant-se pels diferents equips de la casa. El lleidatà, jugador internacional en totes les categories de pedrera disputades, va ser en el seu moment un dels jugadors més destacats de la Fábrica.

Aleix va voler continuar a l'equip blanc en la temporada 2016-2017. Aquell estiu va poder realitzar la pretemporada amb el primer equip debutant davant el París Saint Germain. L’11 de juliol de 2017 fitxa pel Reial Saragossa

de la Segona Divisió d'Espanya en qualitat de cedit per un any. El juliol de 2018, l'Albacete Balompié dirigit per Luis Miguel Ramis arriba a un acord amb el Reial Madrid per obtenir la cessió d'Aleix Febas.

En la temporada 2018-2019, Febas va donar un gran rendiment a l'Albacete. El Mallorca ho va veure de prop en la primera eliminatòria de playoff d'ascens amb victòria vermellenca a Son Moix. Ara li arribava l'oportunitat de debutar a Primera Divisió en les files mallorquinistes. El nou jugador vermellenc destaca per la seva qualitat tècnica i la seva direcció de joc.

Calendaris Ara, a pocs dies d’estrenar un nou any, encara són visibles els nous calendaris corporatius o d’empresa que se’ns envien a les cases i que ens fan avinent tot tipus de temàtiques o publicitat. Fa trenta anys, es va estrenar un primer calendari corporatiu –segurament dels primers que es feien en aquest àmbit–, que donaven a conéixer el Parc de Bombers Voluntaris d’Almacelles, i que exhibien tot el parc mòbil de què disposaven en aquella època. És hora de recordar bones iniciatives com la d’aquell calendari del tot vintage.

Sant Blai El proppassat 3 de febrer, festivitat de Sant Blai, mossèn Àlex i mossèn Joaquin van fer la tradicional benedicció dels aliments i dels dolços coneguts com a Cristines de Sant Blai, pels diferents forns de pa i pastisseries de la vila. Segons la tradició catòlica i lleidatana, toca menjar aquest dolç beneït per guarir-nos del mal de gola. A les terres de Ponent és tradició consagrar les típiques Cristines, una mena de brioixos farcits de nata, crema o trufa, rematats amb granet d'ametlla i sucre llustre.

27

Parlem d'economia Aprovació de les OOFF per al 2021. Aposta pel ves- Baixem el deute de l’Ajuntament en més de 3.000.000€ sant social i ajuda contra els efectes de la crisi sanitària El deute de l’Ajuntament d’Almacelles el 2003 era del El dia 1 de gener van entrar en vigor les ordenances 112%; és a dir, per cada 100€ del pressupost el deute era fiscals aprovades pel ple de l’Ajuntament. La proposta de de 112€. l’Equip de Govern va ser aprovada per majoria absoluta, amb 7 vots afirmatius (JxCat), 3 en contra (2 d’ERC, i 1 S'ha reduit un 67% l’endeutament d’Almacelles Lliure), 2 abstencions (Amunt Almacelles) i l’absència del regidor del PSC. La gestió d’aquests darrers anys encarada a cercar Amb les ordenances fiscals que, des de l’equip de subvencions i noves línies d’ajut en inversions previstes govern es van proposar i aprovar, l’ajuntament d’Alma- ha permés reduir un 67% l’endeutament de l’Ajuntament, celles aposta pel vessant més social i continua sent sen- deixant-lo en un 45% a data d’avui. sible als efectes de la crisi originada per la pandèmia que estem vivint. Es continua així, amb les mesures que ja es Una dada molt important, si es té en compte la gran van endegar durant els darrers anys de congelació i rebai- transformació viscuda a Almacelles en matèria urbanística xa d’impostos i taxes. durants els darrers anys: la remodelació de les Rambles, nous parcs, carrers renovats i sense contribució als veïns, etc. Cal afegir, a més, nous equipaments com ara la Per a aquest any 2021 es continua amb la nova Llar d’Infants, la nova Residència d’Avis, reforma política de congelació de taxes del col·legi de la Plaça de l’Ensenyança, la conversió de l’antic escorxador en un nou centre cultural, la recuperació de l’antic Col·legi Pitàgores per destinar-lo a museu, la D’una banda, els impostos no s’han incrementat, tot i transformació de les piscines, les millores en el pavelló i tenir marge legal per fer-ho. Pel que fa a les taxes, tot i la Sala Polivalent, l’adquisició del magatzem municipal, que la llei d’Hisendes locals determina que les taxes han la reforma de l’ajuntament, la reforma de Casa Clara, la de cobrir els costos dels serveis prestats, per a aquest any compra de finques urbanes i rústegues que incrementen el 2021 es continua amb la política de congelació de taxes patrimoni municipal, la compra de finques per fer el polígon iniciada durant els darrers anys, i un increment mínim industrial del Pla de les Vinyes, l’estesa d’aglomerat en la quan els costos hi obliguen. Així, en el cas de la recollida xarxa de camins, la renovació dels vehicles municipals de d’escombraries, ha calgut augmentar la taxa degut a l’in- la Brigada i de la policial local, l’ampliació del Cementiri crement dels cànons. S’han mantingut, però, les bonifica- Municipal o la propera construcció del nou Centre de Dia, cions del 100% en la taxa per a aquelles persones majors per citar alguns exemples. de 65 anys que viuen soles, de la què se’n beneficien més de 150 persones i la bonificació del 50% per a les famílies amb gent gran amb pocs recursos, a la què s’hi acullen més de 130 famílies. En total, doncs, s’ajuda a més de 300 famílies amb aquest tipus de bonificacions.

112% Pel que fa a les terrasses dels bars, atenent a les afectacions i limitacions que es puguin donar com a conseqüència de la Covid-19, es bonifica la taxa en la seva totalitat.

Són doncs, unes ordenances fiscals que continuen amb la línia de mantenir les mesures que ja es van endegar l’any 2013 i amb la política de contenció i ajuda als més desfavorits, aplicant aquelles bonificacions que la llei permet.

28

45%

El preu de l’aigua de boca

les crítiques ciutadanes a les pujades de tarifa després de l’èxit de les campanyes endegades per les autoritats, Des del punt de vista tècnic, l’establiment d’una tarifa que han produït una conscienciació ciutadana amb impormunicipal d’abastament implica conèixer: tants taxes d’estalvi. Però la realitat és que la disminució d’aquest ingrés variable no ha comportat una reducció de 1. El beneficiari del servei, persona física o jurídica que estableix un contracte o pòlissa de servei amb l’empresa L'Ajuntament des del 2014 manté el mateix preu de l'aigua subministradora.

2. Els consums registrats, és a dir, els que acredita el comptador, permeten el coneixement dels consums reals les despeses. Per això, malgrat l’estalvi, ha estat necessari en cada període i la facturació en base al sistema de incrementar les tarifes per cobrir els costos del servei. La tarifes que li sigui d’aplicació. tarifa d’abastament d’aigua, com ja hem comentat, es un instrument de política econòmica municipal per al finançaCom ja s’ha comentat anteriorment, el cost associat a ment del servei. Per aquest motiu sovint té diferents objecla garantia és, per la seva pròpia naturalesa, independent tius que no sempre són fàcils de compatibilitzar. Objectius: del consum i, per tant, és el cost fix del servei. El cost fix és aquell que no depèn del consum d’aigua. Inclou les 1. Cobrir els costos del servei infraestructures, el personal, les instal·lacions tècniques 2. Distribuir els costos entre els diferents grups d’usuaris de manteniment, la capacitat de reacció davant de contin3. Establir l’escalonat de preus per venda d’aigua en gències (redundància d’equips, estoc de recanvis, mallat funció dels tipus d’usuaris de la xarxa i servei d’urgències), les oficines, l’atenció a l’usuari, etc.

Això es veu clarament en el cas d’Almacelles. Mentre el preu fix del cànon d’aigua que estableix l’ACA no ha parat IBI congelat des del 2016 de pujar, tal com es veu en el quadre adjunt, el preu que estableix l’Ajuntament d’Almacelles, s’ha mantingut congeSegons els casos suposa entre el 70 i el 90% del cost lat des de l’any 2014: del servei. La resta del cost del servei, és el cost variable és a dir el cost associat al consum d’aigua. Es relaciona CONSUMS TRIMESTRALS €/m3 amb els costos de producció i distribució específics de cada metre cúbic d’aigua, com ara el consum elèctric, el Fins a De 28- De 46- Més de tractament de potabilització o la compra d’aigua.

Període 27 m3 45 m3 54 m3 54 m3 Les tarifes solen reconèixer aquesta dualitat entre cos01/01/20130,4469 1,0294 2,5735 4,1176 tos a través d’un terme fix (mínim de consum, quota de 30/01/2014 conservació o quota de servei) i cost variable (preu de 31/01/20140,4791 1,1036 2,759 4,4144 subministrament per venda d’aigua). Aquesta contradicció 13/03/2015 del servei ha provocat la concepció mal entesa per part del 14/03/20150,4863 1,1202 2,8005 4,4808 ciutadà, que creu que el que es paga realment és només 30/03/2017 el consum d’aigua i no la infraestructura necessària del 31/03/20170,4936 1,137 2,8425 4,548 servei.

31/03/2020 01/04/2020- 0,2468 0,5685 1,4213 2,274 bonficació per COVID El cost associat al consum és una petita part del cost 31/05/2020 total del servei. Un exemple clar d’aquest malentès són 01/06/2020 0,4936 1,137 2,8425 4,548

Reunió amb l’alcalde de Sucs El dia 30 de desembre va tenir lloc una reunió entre l’alcalde d’Almacelles Josep Ibarz i l’alcalde de Sucs Guillem Boneu. En la trobada es van tractar diversos temes d’interès general i, en particular, assumptes d’interès per ambdós municipis, com ara la millora de la carretera, la possible construcció d’un carril-bici per unir les dues poblacions, i projectes de la Unió Europea que puguin beneficiar als habitants dels dos pobles.

Obres del C/ de Jaume Balmes Durant els primers dies del mes de desembre van iniciar-se les obres de millora de les voreres i ferm d’un tram del carrer de Jaume Balmes, entre els carrers de la Mercè i el del Canal. Aquesta millora comportarà la restitució de les voreres, dels serveis, la supressió de barreres arquitectòniques, l’ampliació de l’àrea destinada als vianants, així com l’aplicació d’una capa de nou ferm en l’àrea de rodadura. El pressupost d’aquesta actuació ronda els 15.000 euros i no es repercutirà en els veïns del carrer afectat.

29

CONSUM obre a Almacelles El dia 3 de desembre va obrir les seves portes un nou supermercat Consum, amb el qual s’han creat 34 llocs de treball. Es tracta d'un supermercat ecoeficient, que consumeix un 40% menys d'energia que un de convencional, i a més compta amb el nou model de botiga, on preval l'experiència de client i la sostenibilitat, simplificant els mobles, la disposició dels productes, els colors i la il·luminació, per facilitar la compra i que sigui personalitzada, còmoda i àgil, donant especial protagonisme als productes frescos.

El nou supermercat d'Almacelles, de 1.170 m2 de superfície comercial, és el primer establiment que la Cooperativa té a la localitat. Amb aquesta botiga, Consum arriba als 6 supermercats propis a la província de Lleida (4 a Lleida capital i un a Bellpuig) i els 206 a tot Catalunya, entre botigues pròpies i franquícies Charter.

Aquest supermercat disposa de compra a domicili, 44 places d'aparcament gratuït per facilitar les compres i dos punts de recàrrega per a cotxe elèctric. Segons el dossier

de premsa enviat per aquest nou supermercat s'han prioritzat les seccions de productes frescos, com a element diferenciador de Consum mitjançant una nova disposició del producte en una alçada òptima. També s'ha millorat el so del paviment mitjançant rajoles especials i s'ha suprimit la major part de la cartelleria aèria, eliminant el soroll visual, buscant una informació més clara sobre el fons blanc del mobiliari, per facilitar la comprensió del missatge.

L’ABS d'Almacelles, informa:

Abans i després de la pandèmia des de la perspectiva dels sanitaris

Sempre hem sentit a dir que la història es repeteix i ara torna a repetir-se. Fa 350 anys, a meitat del segle XVII, a Europa hi va haver una epidèmia de pesta bubònica on van morir milers de persones. Aquesta malaltia la transmetien les rates a través de les picades de les puces que portaven i no va ser amb cap medicament que va remetre; sinó amb les mesures per frenar la seua propagació, per exemple: prohibició de canviar de ciutat si no era amb un certificat de salut, no tocar o retirar objectes de les cases infectades, no estaven permeses les reunions públiques, s’havia d’extremar la higiene, també a les cases particulars; utilitzaven el foc per espantar les rates, vigilaven amb la higiene dels aliments, traslladaven a la gent infectada a la “casa de plagues” i la resta de convivents es quedaven tancats a casa durant 40 dies, desinfectaven les cases amb cal i enterraven als morts amb cal viva. Hi havia també ajudes per les persones pobres i necessitades.

Ens sona tot això?: higiene, distància social, quarantenes, limitar reunions, polítiques socials, rastrejadors, evitar viatjar...

A Almacelles, amb l’arribada de l’aigua del canal l’any 1910, es va produir una plaga de paludisme degut a la inundació de les terres que no tenien desaigües adequats i, també, l’arribada de treballadors de fora per les tasques agrícoles.

Al 1920 es va dissenyar un pla per a combatre l’epidèmia que va consistir en construir desaigües, dessecar les aigües estancades, us de mosquiteres per dormir, guants i vels durant les activitats laborals al camp, realització de reconeixements mèdics als nous treballadors i l’exclusió dels que haguessin patit les febres palúdiques. Hi havia una brigada sanitària encarregada de l’administració de quinina (medicament contra el paludisme), i la vigilància de la presa de la correcta dosi.

30

Tot això veiem que es va repetint durant la història, el que funciona davant les epidèmies són les mesures de prevenció.

Actualment estem patint una pandèmia, que no és més que una epidèmia que afecta a tots els països del món al mateix temps. Aquesta és la pandèmia per un virus de transmissió respiratòria que s’anomena SarsCov2, més conegut per Covid19.

Què hem après en aquesta pandèmia? Doncs a nivell comunitari hem tingut que recordar un altre cop les mesures universals de prevenció: rentat de mans (abans de menjar, després de menjar, després d’anar al WC...), evitar les aglomeracions de gent, airejar les cases. Hem après a estar confinats evitant el contacte social, la utilització de mascaretes per no contagiar ni contagiar-nos.

Què ha suposat a nivell personal el confinament? Doncs una experiència nova, més bona o més dolenta depenent de la situació de cadascú, però sí que és nova. Les emocions han estat a flor de pell com la por per la invisibilitat de la causa, la incertesa pel nostre futur o el dels nostres familiars i amics, la desprotecció davant la malaltia, els dubtes sobre la permanència en el temps de la situació i, de cop i volta, també ens hem adonat de les coses realment importants: la salut, el menjar, l’escalfor i la companyia. I hem vist la quantitat de coses supèrflues que crèiem imprescindibles. Hem tingut ocasió de valorar les coses que ens envolten com el nostre paisatge, el plaer de sortir a passejar, el plaer de cuinar a casa o una conversa telefònica amb les amistats; el riure, l’estar en pau, la importància de tenir un coixí econòmic per quan venen mal dades.

D’aquesta experiència, sorgirà la nostra capacitat latent de superació vers les adversitats. Resiliència!

L'abans i el després

Av. de Sucs des del carrer Anselm Clavé

Any 1958

En l'actualitat 31

A L M A C E L L E N C S

A L

M Ó N

Entrevista a Xavier Pascual López, professor de castellà i de lingüística a la Universitat Adam Mickiewicz de Poznan (Polònia)

“(…) Una vegada vaig tenir un estudiant que volia aprendre català per cantar bé l’himne del Barça”

32

Avui és moment de parlar amb Xavier Pascual, professor de castellà i de lingüística a la Universitat Adam Mickiewicz de Poznań (Polònia), i cap del Departament de Llengua espanyola dins de la Facultat de Filologies Modernes.

Membre del Centre d’Estudis Catalans de la mateixa Universitat, també és coautor de dues sèries de llibres per aprendre castellà publicades per l’editorial Draco de Cracòvia. També col·labora amb la Universitat de Lleida com a docent extern del Màster de Ensenyament del Castellà per a Inmigrants, així com amb altres institucions acadèmiques i universitàries de diferents ciutats de Polònia (Toruń, Gdynia i Leszno).

Són molts els polonesos interessats en la llengua D’on et ve aquest interès per espanyola i/o catalana? la lingüística i per quelcom Podríem dir que l’interès tan concret com són els pel castellà és una qüestió refranys amb arrels llatines global que neix tant d’unes o de cultura greco-romana, connotacions positives que amb el què et vas treure la s’hi associen (sol, platja, tesi doctoral? festa...) com d’un objectiu Des de petit sempre havia més pragmàtic pel que fa a tingut interès per entendre les possibilitats d’establir com funcionen les llengües relacions comercials, tant i tenia allò que pot dir-se amb l’Estat espanyol com “intel·ligència lingüística”, tot i amb Hispanoamèrica. I l’oferta que jo sempre havia pensat de cursos de castellà ja és fer ciències pures. Tot va molt àmplia a tots els nivells: cambiar quan vaig començar escoles, instituts, universitats, a estudiar llatí, que em va fer acadèmies d’idiomes, etc. Pel decantar finalment cap a les que fa al català, com podeu lletres. En començar la carrera, imaginar-vos, el nombre de m’agradava tant la literatura polonesos que l’estudien com la lingüística, però a és molt menor, ja que mesura que van anar avançant solen fer-ho com a segona els estudis vaig acabar decidint- llengua dins d’uns estudis de me per aquesta darrera, potser filologia romànica. A la nostra més per la influència dels Universitat, per exemple, els professors que una altra cosa. estudiants poden triar català, A l’hora de triar un tema per la basc o portuguès, i malgrat tesi doctoral, crec que la vaig que el portuguès juga amb encertar per tal de combinar avantatge per ser llengua tot el que m’agradava: el llatí, d’estat, actualment la meitat sol la lingüística i la literatura, ja triar el català, potser pel boca que els refranys són unitats a boca entre els estudiants, de la llengua que entronquen però també perquè saben que amb les tradicions literàries els serà útil a Catalunya, les i transmeten una visió del Illes o el País Valencià, que món pròpia d’una comunitat són destins turístics i vitals que lingüística i cultural. els resulten molt desitjables.

Segons la teva experiència, a què es deu bàsicament l’interès en aprendre aquestes llengües a Polònia?

A diferència del que sol passar en països com Espanya, França o Gran Bretanya –que tenen llengües molt prestigioses a nivell internacional–, el fet que el polonès només es parli bàsicament a Polònia fa que els polonesos tinguin molt clara la necessitat d’aprendre altres llengües. Des de primària tots aprenen anglès i una altra llengua; aquesta tercera llengua solia ser l’alemany o el francès, però en els darrers anys hi ha hagut un gran augment del nombre d’estudiants de castellà degut a les connotacions positives que esmentava abans.

L’interès pel català sol nèixer en un moment posterior, sovint arran de viatges als Països Catalans, a amistats o al Barça, que té un paper rellevant en la projecció internacional de Catalunya i del català: una vegada vaig tenir un estudiant que volia aprendre català per cantar bé l’himne del Barça.

Trobes diferències entre la metodologia a l’hora

d’ensenyar un idioma a Polònia o a casa nostra?

En primer lloc, s’ha de tenir en compte que no és el mateix fer classes de la llengua materna dels estudiants que d’una llengua estrangera. Ensenyar castellà o català a Polònia no s’ha de comparar amb les classes d’aquestes llengües a les nostres escoles, ja que no es tracta d’ensenyar a analitzar la llengua, sinó a utilitzar-la en situacions comunicatives concretes. Per tant, s’hauria de comparar més aviat amb com se’ns ensenya l’anglès o altres llengües. En aquest sentit, crec que el castellà i el català s’han beneficiat d’haver entrat al món de les llengües estrangeres una mica més tard que l’anglès, el francès o l’alemany, cosa que ha propiciat que els mètodes amb els quals s’ensenyen siguin més moderns i efectius, molt encaminats a l’assoliment d’unes habilitats que permetin comunicar-se.

Bé. Per finalitzar, la pregunta obligada: què és el que trobes més a faltar d’Almacelles en el teu dia a dia? És evident que vivint lluny sempre trobes a faltar la família, el contacte diari amb tots els que t’estimes...

Per sort, la tecnologia en aquests casos és una gran ajuda. De fet, la meva feina no només consisteix a fer classes, sinó també a dedicarme a la recerca, que és una tasca que flexibilitza el meu calendari. Gràcies a això, puc permetre’m el luxe de viatjar amb freqüència i tornar a Almacelles bastant sovint, per la qual cosa ha estat més fàcil poder adaptar-me. Una de les coses que més m’agraden quan torno a Almacelles és descobrir què ha canviat, què s’ha reformat, perquè en els darrers anys han anat canviant moltes coses, però el poble sempre conserva la seva essència i per mi és vital poder retrobar-m’hi.