Vilot 102

Més arbres a l’Av. de l’Era del Comte

A fi de dotar de nou arbrat la zona verda contemplada en els vorals de l’Av. de l’Era del Comte (entre l’Av. de Sucs i el C/ de Binèfar), l’Ajuntament d’Almacelles va iniciar el mes d’abril la plantació d’un seguit

d’arbres per dotar d’ombra aquest vial tan concorregut per vianants i gent que va a fer esport, en tractar-se d’un tram més del Circuit d’Hàbits Saludables. Així, s’ha procedit a la plantació de freixes (Fraxinus Angustifolia) –un arbre relacionat amb els boscos de ribera–, algunes oliveres i liquidàmbars.

L’Avinguda de l’Era del Comte (tram entre Av. de Sucs i el carrer de Binèfar), i d’acord amb el Poum del 2007, té 50 metres d’amplada al igual que l’Avinguda Josep Mas Dordal. Això vol dir, 14 metres de vial i 18 metres de zona verda i zona peatonal de banda a banda de l’Avinguda.

Des de finals del 2016 l’Ajuntament ha iniciat actuacions provisionals com ara una millora de la xarxa del clavagueram i pluvials, reformar el ferm, la rotonda del Canal d’Aragó i Catalunya per augmentar la seguretat viària, s’ha instal·lat alguns punts de llum per donar seguretat als vianants o la plantació d’alguns arbres per fer ombra a l’estiu. Al tractar-se aquesta zona del reguer del Comte els tècnics han decidit plantar freixes (Fraxinus angustifòlia) que és un arbre relacionat amb els boscos de ribera. També hi ha oliveres i liquidàmbars, en definitiva una continuació del passeig de la Salut.

Nit dels Estels Coincidint amb el Dia Mundial de l’Hora del Planeta, Almacelles va preparar la seva Nit dels Estels el vespre-nit del dissabte 28 de març. Aprofitant els dies de confinament, l’Ajuntament d’Almacelles, conjuntament amb l’Escola Antònia Simó i Arnó i l’astrònom Ramon Drudis, van preparar una iniciativa que pretenia atansar a la ciutadania el coneixement i l’observació del cel nocturn i de la lluna nova en fase visible que, si els núvols ho permetien, podia observar-se sense cap mena de contaminació lumínica a Almacelles des de les 21 fins a les 22 hores.

Per aconseguir-ho es penjà tot un seguit

2

d’informació i vídeos informatius a la pàgina web de l’ajuntament d’Almacelles, que van fer més fàcil la ubicació de les diferents constel·lacions i l’estat de la lluna en aquell dia.

Per aconseguir un cel més clar, s’apagà durant aquesta hora els 22 transformadors que abasten tot l’enllumenat públic de la vila i la policia local fou l’encarregada de supervisar i garantir la seguretat ciutadana durant aquest interval de temps a les fosques. Al mateix temps, per la megafonia del vehicle policial es va poder escoltar música de Bach, Beethoven i d’altres autors clàssics.

Col·laboradors del present número: Jordi Pascual Jové, CAP d’Almacelles, Centre de Sant Joan de Déu-Terres de Lleida, Escola Antònia Simó i Arnó, INS Canigó i família Gragera-Sánchez.

Josep Pascual i el seu peculiar estudi És molta la gent d’Almacelles que coneix a l’artista Josep Pascual. Un amant de les arts, policefacètic, autodidacta i que el podem veure tot sovint sortint de casa seva i del seu estudi, ubicat al bell mig del carrer de Sant Roc més antic. El que molta gent no coneix és la particularitat que habita en aquest curiós estudi: tot un compendi de la història del nostre país.

Un recull gràfic d’artistes de les nostres contrades que abarquen des de la música fins a la pintura, des de l’escultura fins a la poesia. Coneguem una mica més i millor aquest racó de la nostra vila i del que pensa aquest artista.

Josep, en primer lloc, com definiries el teu estudi?

Doncs per a mi, el meu estudi és el meu refugi. Un refugi on he pogut desenvolupar tota la meva passió artística al llarg d’aquests anys: la pintura, l’escriptura, la música...

Què hi tens que el fa tan especial?

Doncs una cosa que el fa curiós i ben especial és el fet que hi tinc exposat tot un seguit de fotografies i material gràfic que recull tota la gent que hi ha

anat passant al llarg dels anys per aquest espai i que, d’una manera o d’altra, han tingut alguna cosa a veure amb el món de l’art a casa nostra. Hi podem trobar músics, poetes, escriptors, escultors, com ara Ignasi Puente, Josep Nicolau, Rafael Borlänsa o Josep Talamonte, entre molts d’altres.

Hi ha alguna premisa prèvia per poder estar exposat al teu estudi? És un espai on tots aquests artistes hi han passat i han participat amb la seva presència, amb les seves experiències compartides i jo he intentat, en la mesura d’allò possible, que s’hagin emportat un bon record del seu pas per Almacelles. Darrerament, han passat pel meu estudi tots els cantautors que han participat en els diferents cicles de Nits de Taverna: Pau Riba, Jaume Arnella, Jordi Batiste, Quico Pi de la Serra, Roger Mas, Xarim Aresté, Laia Rius, Joan Isaac, la Companyia Elèctrica Dharma, Cesc Freixes, Xavier Baró, o grups com Trau, entre d’altres. Normalment venen a fer un beure i un mos, o a petar la xerrada abans de fer el concert i sem-

pre s’emporten aquest bon record del pas per la meva casa i per aquest estudi.

Què diuen quan veuen aquesta exposició i què els hi sorprèn més?

Es queden molt sorpresos amb el tema de les fotos. Hi ha algun cas, com el Jaume Arnella, que ha estat dos cops i els hi fa molta gràcia trobar-se en aquesta exposició. Per a mi és tota una satisfació de veure com s’hi fixen en tota la gent que ha anat passant per la casa.

Una altra de les coses que més sorprenen als meus amics pintors, és que els hi dic que tinc un estudi d’hivern i un altre d’estiu.

Alguns d’ells malden per poder disposar d’un petit racó on pintar. En aquest sentit, em sento un privilegiat.

Quina és la foto o document més antic que s’hi exposa? És una pintura original d’un Serrano de 1971. Era l’anagrama d’una discoteca on vaig treballar jo a Balaguer i potser és la primera que enceta tota la col·lecció. És dels primers anys que vaig començar a viure en aquesta casa, propietat dels avantpassats

de la meva companya, que sempre ha estat una gran defensora del meu entorn, i que deu tenir més de 150 anys. Ja és de tothom ben coneguda i és fàcilment reconeixible amb el sobrenom de la Casa Blava.

Què penses fer amb tot aquest material un cop s’hagi fet impossible poder posar-ne més?

No sé què passarà. Vas fent, vas fent i sí, és cert...

Arriba un momemt que no saps el que tens. Al final ho hauré de cedir a alguna fundació o arxiu per a que ho preservi. Crec que és material força curiós i té el seu interès i el seu valor. No m’hi he parat mai a pensar seriosament què fer amb tota aquesta documentació però crec que el millor serà cedir-ho a una fundació o arxiu. Tot i això, aquí només hi ha una petita mostra del material que tinc.

D’uns anys ençà guardo molts documents en suport digital. M’agrada arxivar i ara acabo de compilar tot el material relacionat amb les il·lustracions que vaig fer pels llibres d’homenatge al 40è aniversari de la Companyia Elèctrica Dharma, o el de Llavors de Futur, inspirat en l’obra del nostre Xavier Baró.

Un dels murs plens de fotografies que omplen l'estudi de Josep Pasqual 3

Viatge de Francisco de Zamora Recuperem un dels primers escrits on es menciona la nova vila d’Almacelles tot just havent-se iniciat la seva construcció cap als anys setanta del segle XVIII. Es tracta d’un dels passatges que es descriuen al “Diario de los viajes hechos en Cataluña”, redactat per Francisco de Zamora Peinado (Villanueva de la Jara, província de Cuenca, 1757 - mateix lloc, 1812), entre 1788 i 1789, i publicat el 1790.

Francisco de Zamora fou un magistrat, escriptor i viatger espanyol il·lustrat. Després d'estudiar lleis, va emprendre la carrera judicial, i el 1784, als 28 anys, ja era Alcalde del Crimen (un dels títols que tenien els magistrats en aquell moment) a l'Audiència de Barcelona. Més tard va ser oïdor, també a Barcelona. El 1791 obtingué la plaça de fiscal de la Sala de Corte de Madrid, i el 1795 ingressà com a membre en el Consejo de Castilla. Era una carrera brillant, com ho era també la seva trajectòria com a intel·lectual il·lustrat.

Tanmateix, va veure aturada la seva ascensió per diversos plets, en part buscats pels enemics de la il·lustració.

Una herència familiar i els deutes que havia anat creant van posar fi a la seva carrera: el 1799 perdia els seus càrrecs i era empresonat en el Castell de Pamplona.

Va deixar escrits diversos diaris, manuscrits, on reflecteix els seus viatges per Andalusia, el Marroc i Catalunya.

Vegem el que descriu en la seva arribada a Almacelles (4 d’octubre de 1788), provenint d’Alfarràs:

4

“Dia 23 La mañana de este día reconocimos la Acequia y presa echa de grandes peñascos que han hecho caer de las montañas inmediatas con tiros de Pólvora cerrando de este modo el río y para sacar el agua al llano han taladrado la montaña por una mina de mucha extensión digna de verse como lo es la Acequia. Tiene la boca la mina su Compuerta Zerrada la qual salta el agua al Río y salta y queda esta en seco para limpiarla las penetas pueden mejorarse por el otro lado. Toma el pueblo de Ybars su riego y está allí inmediato situado sobre un turón.

Cerca de allí mismo y dentro de Aragón tiene su casa que llaman de Lérida como y encima de la Puerta de la capilla se alla la Inscripción siguiente. También tiene una dilatada huerta.

Luego seguimos nuestro camino para ir a Almasellas pasando a las faldas de una pequeña cordillera toda de yeso que pareze llega a Zaragoza y en estas zercanías se hallan fuentes saladas.

Luego se sube a la llanura descubriendo a la derecha a lo lejos la Villa de Tamarite y la de Albelda que pareze tienen proyectado el riego de estas grandes llanuras por medio de una Hunión única a un arroyo que pasa por allí cerca.

Todos estos terrenos tan dilatados como llanos se hallan despoblados hasta el Cinca de modo que podrían formar

Part del manuscrit on es refereix a Almacelles un territorio como el del Urgel en que hubiera muchos pueblos en tierra fértil para trigo y plantíos aunque no hay agua ni árbol alguno.

En estas llanuras se crían liebres mui pequeñas a diferencia del resto de Cataluña.

Llegamos Almasellas. Población hecha 15 años haze por Don Melchor Guardia. Está situada en un llano al lado de un montezuelo. Su Población consta en una calle que rompe a cada lado de la Plaza en cuyo lado se está haziendo la Iglesia y en frente a de estar la casa del Sr. Las casas tienen dos pisos. Guardan simetría y son de piedra. Beben el agua de Balsa aunque el Sr. ha hecho un pozo conoso.

En las heras hazen sichas para guardar el trigo que en el día de la cosecha es su fuerte.

Se han plantado muchas olivas todas a calles que hacen grande efecto desde el pueblo y qualquier parte que solo mire a probado muy bien, y se está construyendo un molino de Aceite lo mismo sucede con las viñas. Hay unas 38 casas.

En el mismo término para acudir mejor al cultivo han fundado otro lugarcito llamado Almaselletas en los mismos términos que Almasellas en donde hay un Mesón. Pasa por aquí la carretera a Monzón, Balaguer y Lérida. El repartimiento de haciendas se ha hecho a trozos y no en una suerte, cosa aceptada.

Desde aquí seguimos el Camino para Lérida continuando por estas grandes llanuras viendo el castillo de Reymat, cuyo pueblo se despobló. Es del Cabildo de Lérida.

Los restrojos no permiten los dueños de pastos que se libren hasta Marzo, lo qual es mui perjudicial.

Desde el Convento de Alguaire quando hay niebla en el llano de Lérida se descubren las torres y castillos en medio de ella que pareze un Navío en alta mar.

Al bajar de la Huerta de Lérida se ve a la izquierda Villanueva del Picat sobre un montecito. Es de Lérida”

Contenidors més higiènics

Marçal Abella

A partir del mes de març, i amb la finalitat de fer més higiènica l’acció de dipositar els residus de rebuig als contenidors verds, l’empresa encarregada de la seva recollida CampistóBarés, SL; va procedir a la instal·lació de pedals en tots els contenidors a fi de poder obrir la tapa sense tocar-la per part de l’usuari.

Agraïm molt sentidament la col·laboració d’un dels dibuixants urbans o USK com se’ls coneixen, i il· lustrador de casa nostra, en Marçal Abella; qui ens va obsequiar amb aquest dibuix del Vilot d’Almacelles perfectament voltat d’arbres i flors en aquests dies de primavera.

Almacelles compta amb el primer agent cívic

Almacelles compta des del mes d’abril amb el primer agent cívic que s’incorpora en aquesta nova tasca. Una figura que s’ha creat per tal de fer complir l’Ordenança de Civisme i Convivència. Una de les primeres funcions fou la de recomanar a les persones que s’havien de quedar a casa i que havien de portar mascareta durant els dies d’alarma sanitària i confinament forçós.

Aquest agent no serà sancionador, tot i treballar de

forma coordinada amb la policia local.

Només advertirà a les persones que no compleixin la normativa.

També vetllarà per a la bona utilització de les Illes de contenidors d’escombraries, per a que es dugui a terme adequadament el reciclatge, per a que les persones que tenen mascotes recolleixin les seves deposicions, així com evitar qualsevol acció vandàlica, entre d’altres.

25 anys del CAP d’Almacelles Un dels equipaments més ben valorats i més concorreguts d’Almacelles és, sens dubte, el seu CAP (Centre d’Assistència Primària) o ambulatori, com se’l coneix també de forma col·loquial. El que molta gent no sap, i que caldria posar de relleu, és que enguany aquest centre sanitari complirà 25 anys de funcionament i de servei a la nostra vila.

Eren els primers anys de la dècada dels anys noranta del segle passat quan, l’aleshores alcalde de la població Sr. Josep Escuer i Zoriguel, va posar fil amb l’agulla amb el Conseller de Sanitat de l’època, el Sr. Xavier Trias, per fer realitat una necessitat que no es podia fer esperar més, com era la construcció d’un centre mèdic centralitzat, on Primera Pedra CAP d'Almacelles (1993) es puguessin destinar tots els metges de família assignats a la població, així com dotar-lo d’especialistes i d’altres de la Font i Raimat, amb una cobertura total de prop de serveis sanitaris del tot imprescindibles en una població 12.000 usuaris de l’àmbit del Segrià Nord. que ja s’atansava als sis mil habitants. Així, l’any 1993 es Molt ha canviat la gestió de l’atenció sanitària en aquest va fer l’acte solemne de col·locació de la primera pedra de darrer quart de segle, però sí que es veu com quelcom l’edifici, i un any i mig més tard es procedí a la seva inau- imprescindible l’ampliació del nombre d’especialitats mèdiguració, amb la presència en ambdós actes del Conseller ques, una millora i flexibilitat d’horaris de consulta, dotar Trias que en va donar fe. A més del CAP pròpiament d’Al- de més i millors mitjans l’actual centre mèdic i fer més macelles també se’n va determinar que fos la seu de l’ABS accessibles els serveis de prevenció precoç de malalties de la zona on, a més de la nostra població, també seria com ara el càncer i totes les derivades del tabaquisme i el centre de referència en l’assistència sanitària primària altres addiccions. Nous reptes del CAP d’Almacelles als d’altres poblacions veïnes com ara Sucs, Gimenells, el Pla què caldrà que s’afronti en els propers anys.

5

Nova senyalització vertical a l’Av. de Josep Mas Dordal

Arran de l’obertura al trànsit de l’Av. de Josep Mas Dordal el 2011, són molts els vehicles pesants i agrícoles que utilitzen a diari aquest gran vial per als seus desplaçaments i connexions amb les carreteres i autovia, sense necessitat de travessar el centre urbà d’Almacelles, evitant sorolls i embussos als carrers més cèntrics de la població.

Així, i de cara a fer més fàcil el trànsit a tots aquells transportistes i usuaris que diàriament hi circulen, s’ha renovat la senyalització vertical, a fi i efecte de senyalitzar les principals sortides de la població i avingudes amb les què connectar.

Recollida de residus en les illes de contenidors

6

Amb la finalitat de no col·lapsar els contenidors de paper i cartró de les illes de recollida selectiva, que hi ha situats a prop del centre de la vila i de les principals àrees comercials d’Almacelles, el proppassat mes d’octubre l’Ajuntament va fer avinent a una trentena de comerços que s’hi van acollir, a fer-los una recollida porta a porta durant els dilluns, dimecres i divendres, a càrrec d’operaris de la Brigada Municipal.

Aquests s’encarregaran d’emportar-se tots els residus d’aquest material a la Deixalleria Municipal i, d’aquesta manera, donar més capacitat als contenidors de paper per als particulars que, sovint, es trobaven amb els contenidors plens dels residus que generaven tots aquests comerços, col·lapsant en poques hores la capacitat d’aquests.

Tanmateix, quan es va constatar un excés d’abocament de residus en alguns illes de contenidors del municipi, l’Ajuntament va demanar al Consell Comarcal del Segrià, un increment del buidatge de les illes de contenidors que hi ha a la població, ja que dos cops a la setmana eren del tot insuficients i més, en algunes illes, en les quals hi

ha un excés d’abocament de residus per concentrar-se una alt nombre d’usuaris en un àmbit molt determinat. La resposta que se’ns va donar des del Consell Comarcal del Segrià, que és l’administració que té les competències sobre aquest tema, és que no era possible ja que no es contemplava aquest increment de freqüències en el contracte que tenia signat amb l’empresa adjudicatària del servei de recollida de residus.

Val a dir que l’Ajuntament d’Almacelles també va demanar al Consell Comarcal l’adquisició de més contenidors per ampliar l’oferta d’espai disponible, però també se li va contestar que no era possible, ja que el nombre de contenidors estava tasat i no es podia incrementar en més unitats, ja que aquesta possibilitat tampoc estava contemplat en el contracte amb l’empresa adjudicatària. Cal dir que l’Ajuntament ja va incrementar en el seu dia de 38 a 52 noves illes de contenidors, pero avui per avui, ja no es permet cap més ampliació del nombre de contenidors.

En aquest sentit, l’Ajuntament està molt amatent a aquest problema i està estudiant un seguit de propostes de cara a futures licitacions d’aquest servei.

Adéu a la científica i Filla Predilecta de la Vila, na Teresa Rodrigo Anoro El dia 21 d’abril, va morir als 63 anys d’edat, Teresa Rodrigo Anoro, qui va ser en aquests darrers anys directora de l'Institut de Física de Cantàbria (IFCA, centre mixt de la Universitat de Cantàbria i del Consell Superior d'Investigacions Científiques), des del 2016 fins fa pocs mesos.

L’Ajuntament d’Almacelles sempre va tenir ben present la vàlua d’aquesta almacellenca universal, fet pel qual la va declarar Filla Predilecta de la Vila el 2012, i el 2019 també li va dedicar el nom d’una plaça propera a l’escola on van exercir els seus pares com a professors, i on ella va estudiar de ben jove. De fet, la Teresa Rodrigo i tota la família, sempre van tenir molt present la nostra vila, i va obsequiar-nos amb una conferència magistral, pocs dies després que l’equip que ella dirigia, va descobrir el Bosó d’Higgs.

Fou un referent nacional i internacional en la física de partícules, i va servir també, per visibilitzar el paper de les dones en la ciència, a l'ocupar altes responsabilitats de gestió.

Entre les seves nombroses distincions, es troba el Honoris Causa de la Universitat Internacional Menéndez Pelayo, que va rebre en la mateixa cerimònia al costat de la soprano Ainhoa ​​Arteta. En aquella cerimònia, Teresa Rodrigo va apel·lar al «valor de l'infinitament petit». Va

reivindicar el dret a dubtar, i va defensar, des de la seva experiència professional, com la diversitat dels equips contribueix a enriquir els resultats i a una major eficàcia.

Un discurs que per als qui van tractar amb ella evidencia que, a part dels seus èxits científics, tenia una alta qualitat humana.

Teresa Rodrigo Anoro, nascuda a Almacelles el 1956, va ser catedràtica de Física de la Universitat de Cantàbria des de 1994. Fou pionera a participar en experiments punters en col·lisionadors hadrònics en el camp de les partícules elementals i en les grans instal·lacions on es duen a terme.

Va treballar en el Fermi National Accelerator Laboratory –FERMILAB–, del Departament d'Energia dels Estats Units, el laboratori de física de partícules més important dels Estats Units. Allí va destacar el seu treball en l'experiment Collider Detector –CDF– que va portar a la descoberta del Top Quark el 1995, una fita històrica en el seu camp de les partícules.

Des de 1994, era membre del projecte CMS (Solenoide Compacte de Muons) al Gran Col·lisionador d'Hadrons

Imatges de Teresa Rodrigo en la conferència que va fer a Almacelles el 26 d'octubre de 2012 7

LHC, el major accelerador de partícules de món, del Laboratori Europeu de Física de Partícules, el CERN (Suïssa). Al CERN, a més de formar part del Comitè de Política Científica, va dirigir un dels equips que va col·laborar en el recent descobriment del Bosó de Higgs, considerat un dels majors èxits científics dels últims 50 anys.

El 2010, va ser nomenada presidenta de Consell de Col·laboració Internacional de l'CMS en el qual participen institucions de més de 40 països.

A més d’un llarguíssim i extens nombre de col·laboracions en articles, llibres, simpòsiums de les més prestigioses universitats del món, i publicacions científiques de primer nivell, Teresa Rodrigo va ser la primera física espanyola en formar part de l'organisme que assessorava en qüestions científiques al major laboratori mundial en física de partícules, que en els seus gairebé 60 anys d'història només havia tingut quatre espanyols com a membres. Va arribar a liderar el grup de més de 30 investigadors de l'IFCA que participa en l'experiment CMS, tant en el seu disseny, construcció, instal·lació i operació de sistema d'alineament com en la preparació d'un centre Tier-2 de processament de dades, i en l'anàlisi de les dades que s'obtenen en el LHC. En record de Teresa Rodrigo i Anoro (EPR) Voldríem fer avinent els missatges d’agraïment de la família de la científica almacellenca, fent-les extensives a tota la gent d’Almacelles que tant i tant tenia present en el seu seu record. D’aquesta manera, l’Ajuntament d’Almacelles va publicar esqueles en els principals diaris de Lleida i va voler posar de relleu la figura d’aquesta almacellenca universal, amb la difusió de la conferència que va fer a Almacelles el 26 d’octubre de 2012, amb motiu de la concessió del títol de Filla Predilecta i el descobriment del Bosó de Higgs, en el què ella hi participà de manera directa.

8

Carta de la família Rodrigo-Anoro a l’Ajuntament “Benvolgut Sr. Ibarz Voldríem agrair, de tot cor, el conjunt d'iniciatives, d'homenatges, reconeixements i detalls que ha tingut vostè com alcalde, així com tot l'equip municipal, envers la nostra germana Teresa, tant durants aquests darrers anys com en aquests difícils moments.

Teresa es va sentir molt honorada i l'hi van fer molta il·lusió, tant el nomenament de filla predilecta de la Vila a l'any 2012, com la decisió de dedicar-li una plaça amb el seu nom, prop de l'escola on els nostres pares varen ser professors, ja que sempre s'ha sentit molt vinculada a Almacelles.

Volem agrair de forma especial la seva trucada personal quan va conèixer la seva defunció i també el nostre agraïment a Òscar Lalana que sempre ha mantingut el contacte amb nosaltres durant tot aquest temps.

A més, estem molt agraïts per les moltes mostres de condol i carinyo que hem rebut de molts amics i coneguts veïns d'Almacelles.

Una cordial salutació, M. José, Pilar i Carme Rodrigo” Podeu accedir al visionat d’aquesta conferència des de la pàgina web de l’Ajuntament d’Almacelles, o a través de l’enllaç: https://www.youtube.com/watch?v=bBhTKEtCu3M&feature=youtu.be&fbclid=IwAR0hSU-X_mbMFsI7c3F4pe73ZpvyuqIfWr2SAmhLX0m4XAANg8pQm9HC1yk

r e L’escultor Miguel Ángel González i el seu llegat i s s o D escultòric a Almacelles nes de les seves escultures prop de casa nostra?

Doncs tinc obra meva per tot el món. Però si he de citar-ne algunes peces properes a casa nostra, m’agradaria citar la dedicada a Manolo Calpe titulada Estampida, situada als Camps Elisis de Lleida; l’Homenatge a Pau i Josep Espasa Anguera, creadors d’una de les enciclopèdies més increïbles del món i grans editors, a la Pobla de Cèrvoles on van néixer; la peça Esclat, ubicada a l’església de Vilanova de la Barca; o la figura de Lluís Companys, a Tornabous.

En primer lloc, cal dir que el Miguel Ángel González (Buenos Aires, Argentina, 1940) és un artista de gran ofici, polifacètic, i que acumula una important col·lecció de premis nacionals d’escultura a l’Argentina, on destaca especialment per la seva obra monumental, fins l’any 1991 en què es trasllada a Catalunya i és a Lleida, ciutat on resideix, on continua la seva tasca artística amb nombroses exposicions a la ciutat i també a Barcelona, Cadaqués, París i Holanda.

Gran part de la seva obra es troba en col·leccions privades als EUA, Japó, França, Bèlgica, Alemanya, Andorra i Itàlia. La seva obra també és present en diversos espais públics a l'Argentina i Espanya. Els seus premis més destacats són un 2n premi al II Salón de Artes Plásticas de Villa Constitución - «El Soldador» (1978); un 2n premi al IV Salón de Artes Plásticas de Villa Constitución - «Goi» (1981); el Premi d›honor al Salón Nacional del Museo de Bellas Artes - «El Atleta» (1983); el Premi d'honor al I Salón de Escultura de San Nicolás - «Nacimiento Cósmico» (1985) o haver-lo escollit el 1992 com a millor escultor de la província de Buenos Aires en l'exposició internacional Expo-América 92.

Continua essent un expert en el seu peculiar llenguatge plàstic, devot habitualment del cos en acció, un tema que el Miguel Ángel González domina com a pocs i que l’acostuma a treballar amb ferro i acer inoxidable, materials tots dos que domina amb gran mestria. Una obra coherent i contundent, on la força es manifesta i la poesia que hi transmet s’hi reflecteix d’una manera verídica i molt clara.

Almacelles és, sense cap mena de dubte, una de les poblacions amb major nombre d’obres d’aquest escultor internacional. De fet, s’hi comptabilitzen un total de tres obres en propietat, una més que està en dipòsit i ara mateix, n’està treballant en una quarta, que vol que sigui tot un referent en el món de l’esport local.

Per entendre una mica més el treball del Miguel Ángel, aprofitem que està treballant en aquesta nova peça per a Almacelles, per preguntar-li quelcom sobre la seva obra:

la població, en Pau Pujol.

Per fer aquesta obra em vaig inspirar en el negatiu i el positiu, quan produeixen llum. Quan una gota es junta amb una altra poden produir una torrentada. Un maó rere l’altre fan possible aixecar edificis sorprenents. Un pas, un altre i un altre, fan possible recórrer camins inabastables. Thomas Edison fou l’artífex de la llum. Els dics retenen i condueixen les aigües. Gaudí va modelar el maó i el va transformar en bellesa. Marco Polo va recórrer la ruta de la seda i la seva travessia va durar 24 anys. Beethoven va transformar una a una les notes atrapades dins el pentagrama, en simfonia.

Pau Pujol va conjurar els cossos i els esperits de qui tenien un propòsit en comú.

Miguel Ángel, en quina obra està treballant ara mateix, i com la definiria?

Ara mateix estic treballant en l’obra “Quan tots som un”, dedicada al món del volei a Almacelles i al gran promotor de la introducció A més d’Almacelles, on i l’èxit d’aquest esport a podem contemplar algu-

De fet, algunes com la del mirador del Roc del Quer de Canillo a Andorra, han estat escollides com veritables pols d’atracció turística… En què es va inspirar per fer aquella peça?

Doncs sí. Recordo que vaig haver d’estudiar el lloc on es volia col·locar, per poder concebre el disseny d’una peça especial amb la què presentar-me al concurs d’idees. Quan vaig arribar dalt del mirador vaig sentir una pau immensa. Vaig sentir com la mirada ho volia abastar tot, les muntanyes curulles de neu i voltades del verd dels arbres.

Em vaig sentir neu, vent, ocell… Em vaig sentir part del cel acollint el nostre paradís, la nostra casa, la terra. Sents tot allò que és teu, que t’embriaga l’ànima i t’omple de pau. Tot això va alimentar la meva inspiració, vaig atrapar la pau i poc a poc, l’acer va anar cobrint com si fossin escates el cos de l’home del Mirador del Roc del Quer.

Com valoraria el fet que Almacelles aposti per exposar obra escultòrica en els seus carrers i places?

Cada escultura és com un llibre obert. Quan s’obre un llibre, la vista s’aguditza i

9

es navega en un mar de paraules a la recerca d’un sentit, tractant d’interpretar el missatge que ens vol donar l’autor.

Va sorgir aleshores la seva ambició i supèrbia, bategant-nos com un òrgan més en cadascun dels passos que faríem a partir d’aquell moment.

Exposar escultures al carrer, a les places o en els parcs, és donar l’oportunitat a qui –per moltes raons– no té la possibilitat d’obrir un llibre i, d’aquesta manera, es pot nodrir de cultura, element imprescindible que alimenta l’intel·lecte, i que –segons diu un consell aristotèlic-tomista–, és la part més excel·lent de l’ànima humana, no corpòria i immortal.

Llarga és la nostra història i mai hem deixar de xuclar els pits d’aquesta mare Terra que ens ho ha donat tot, cuidant-nos, sense demanar-nos mai res a canvi. Fa olor de fum la cobdícia a la selva, els oceans s’infecten de petroli i de plàstics, i el desglaç dels pols és ja una trista realitat.

Alguna descripció sobre el significat i simbolisme de les altres peces que té exposades a Almacelles: - Entre tots (Plaça Marc Vitruvi, al davant del Museu) El mitjà d’expressió que més domino és l’escultura.

Tanmateix m’hagués agradat crear una trompeta que en fer-la sonar atordís a l’ésser humà per cridar-li l’atenció.

La Terra es va instaurar fa 4.470 milers de milions d’anys. L’ésser humà fa

La Finestra uns 250.000 anys, i fou en aquell precís moment quan va néixer el depredador i, amb ell, la incongruència més gran de la Terra.

Quan aquest virus es va aixecar sobre dues cames

va ampliar el seu camp de visió, marcant el seu domini fins on se li acabava el seu horitzó, i sense tenir-ne mai prou, va iniciar la seva marxa sense satisfer mai la seva cobdícia.

-Natura.Vida.Cultura 10

Tot pot anar-se’n en orris en aquesta civilització si segueix alimentant la seva desctructora crueltat i deixem de banda la part creadora de la bellesa, capaç d’enaltir i sorprendre de manera còsmica el nostre esperit. Sonen, així, les trompetes d’alerta cridant-nos a la concòrdia i a la unitat.

Solament “entre tots” podrem restaurar les ferides del nostre fantàstic paradís anomenat Terra i tornar a bategar al mateix ritme amb què batega l’essència mateixa del nostre orígen.

- N a t u r a . Vi d a . C u l t u r a (Rambla de Carles III) Era el 2014 quan se’m fa aquest encàrrec per part de l’Ajuntament d’Almacelles. La idea era clara: intentar integrar en un sol conjunt escultòric la cultura (en forma d’un llibre i una ploma) i la vida i la natura (en forma d’un arbre que puja cap al cel). El llibre, per si sol, és receptor i emissor de cultura. Està recolzat en el ventre o nucli de l’arbre.

L’arbre, se sustenta en el seu tronc, el qual com més es nodreixi de coneixement, més fort serà i la copa i les branques creixeran més ufanes i formoses. Si a més, l’arbre dona fruits, aquests seran part de l’aliment que garanteixi la vida. L’altre element important és la ploma, com a símbol de la Cultura. Una mena de columna en simbiosi amb els altres elements vitals. En definitiva, la peça Natura. Vida.

Cultura seria un resum de les facultats que, unides en un sol feix, fecunden tot allò que abasten.

Un altre significat de l’escultura, també tenia molt

a veure amb l’esperit il· lustrat de Carles III, el monarca que va auspiciar la repoblació de la nova vila d’Almacelles durant el segle XVIII i la seva tasca ingent a favor de la cultura i d’apropar el coneixement a la gent. No oblidem que fou el promotor de les Reials Escoles d’Arts i Oficis arreu del país, de les primeres expedicions científiques botàniques, de les primeres i grans biblioteques i escoles públiques i, en definitiva, el gran monarca culte i impulsor d’infinitat de publicacions científiques i de divulgació. No obstant, també es va voler aprofitar l’ocasió d’aquell any per retre homenatge al centenari del naixement de Salvaldor Espriu, una de les figures cabdals de les lletres catalanes del segle XX, a qui, fins i tot, se’l va tenir en consideració per un premi Nobel de Literatura.

- La Finestra (Confluència de l’Av. de Josep Mas Dordal amb el carrer del Batlle Simó) Tan aviat com obres els ulls a la vida, reclames

amb un plor la carícia i satisfer la teva fam. A partir d’aquest moment aniràs comprovant que en el teu camí vital trobaràs impediments i que, per tal de poder sortejar-los hauràs de fer-ho per tu mateix. Et donaràs compte que quant més coneixements tinguis més possibilitats tindràs de sortir victoriós i trobar la finestra. L’home de la finestra està serè, segur de si mateix i sap que “quan se li tanca una porta sempre se li obrirà una finestra”.

- Dansa (Plaça del Centre Cultural) La música clàssica sempre m’acompanya quan treballo en algun projecte, i en aquest cas no va ser una excepció. Escoltant “Per a Elisa” la vaig veure com girava, com si fos una nota musical al pentagrama i quedava suspesa a l’aire, com si fos una estela de fum.

Esperit i cos, música, voluntat, esforç, constància, passió, amor… Tots aquests elements fan possible veure el poder del seu esperit a través del cos.

Dansa

Entre tots 11

Av. de l’Era del Comte

12

L’obertura de l’Era del Comte té els seus antecedent l’any 1994, quan l’Ajuntament presidit aleshores per l’alcalde Josep Escuer, va promoure l’obertura d’un vial que connectés la carretera de Sucs amb el carrer de Binèfar.

Aquesta intervenció urbanística, aprovada el proppassat mes d’octubre, s’emmarca en les obres de millora i de connectivitat planificades en el mateix POUM de 2007, i que suposarien connectar l’Av. de Sucs i el centre urbà d’Almacelles, amb l’Av. de l’Era del Comte, i el carrer Binèfar, així com tot l’àmbit sudoest del municipi. Aquesta actuació és factible atès un seguit de convenis amb els propietaris que ja es van siognar l’any 1994 per obrir l’Av. de l’Era del Comte i el carrer de Binèfar.

El 2017 l’Ajuntament, d’acord amb un projecte molt ambiciós per a aquesta zona, va iniciar una urbanització provisional amb noves voreres, la construcció d’una nova rotonda (plaça del Canal d’Aragó i Catalunya), la instal·lació d’enllumenat a l’avinguda de l’Era del Comte i el carrer Binèfar i Av. de Sucs, la substitució del ferm als carrers de Ventafarines, camí de Ventafarines, carrer de Binèfar, etc. Tot això fins el 2018. Per al 2020 i 2021 està previst obrir la vorera dreta de l’avinguda de l’Era del Comte (entre la porta de Ventafarines i la plaça del Canal d’Aragó i Catalunya). També es preveu realitzar la vorera oest de l’avinguda de Sucs, ja que són moltes les persones que es veuen obligades a caminar per la calçada en no haver una vorera en aquest lateral de l’avinguda.

L’objectiu serà que l’avinguda de l’Era del Comte pugui enllaçar amb les futures basses de laminació i el camí d’Esplús que es disposaran de la plaça del Canal d’Aragó i Catalunya cap a ponent.

Unes millores que permetran, alhora, millorar la seguretat dels vianants que emprin pel Circuit d’Hàbits Saludables i a la població en general. Val a dir que en aquest àmbit d’Almacelles hi viu un 20% de la població i en destaquen equipaments claus, com ara l’Institut Canigó, el Pavelló poliesportiu, les piscines municipals o el Camp d’Esports.

Xamfrà oest de la confluència entre l'Av. de Sucs i l'Av. de l'Era del Comte

Entrevista amb el Sr. Josep Ibarz, alcalde d’Almacelles, en relació a

La pandèmia del Covid-19 a Almacelles

En primer lloc, quines han estat les actuacions de l’Ajuntament d’Almacelles davant l’actual crisi sanitària que hem viscut i de la què encara en patim les conseqüències?

Podem dir que l’Equip de Govern va mostrar-se força preocupat, des del primer moment en què es van conéixer els primers casos a Itàlia i les possibles afectacions que podríem tenir si aquest virus arribava a casa nostra. En aquest sentit, el 25 de febrer ja vàrem encomanar un primer lot de 300 mascaretes, molt abans que el govern espanyol decretés l’Estat d’Alarma el 14 de març.

Un cop el virus ja estava entre nosaltres vam ser dels primers en tancar zones d’esbarjo infantils, parcs i places a fi d’evitar al màxim el risc de contagi.

Crec que això va ser el 12 de març, i un dia després ja vam iniciar les primeres tasques de desinfecció dels vials i dels llocs més concorreguts; desinfecció que encara es manté a dia d’avui gràcies als operaris de la Brigada i als voluntaris que fan anar els seus equips de fumigació. En aquest sentit vull expressar el meu agraïment al regidor Josep Maria Bosch, i als Srs. Manel Reales i Monolo Reñé per la seva inestimable col·laboració en aquesta tasca.

Com es va gestionar la crisi des de l’Ajuntament?

Bàsicament, es va determinar que la regidoria de Salut, amb la seva regidora Sra. Montse Arnó al capdavant, s’encarregués de la coordinació entre els grups de voluntaris, assistents socials, empreses, entitats i particulars que volien fer alguna cosa per ajudar en aquesta crisi. D’aquesta manera, totes les iniciati-

ves, propostes i material es canalitzarien i es coordinarien des de l’Ajuntament, facilitant la logística d’una xarxa de solidaritat molt àmplia, i fent possible que tot arribés a qui havia d’arribar.

Un dels col·lectius més afectats per aquest confinament han estat els més petits de la casa, oi?

Sí. Sens dubte. I hem intentat que moltes de les iniciatives on-line anessin adreçades a ells i als seus pares i mares per fer més fàcil aquesta reclusió. Hem fet tutorials per aprendre a fer manualitats, hem fet concursos via telemàtica, làmines per donar-hi color...

Val a dir que les xarxes socials han estat fonamentals en aquesta crisi, ja que gran part de la informació s’ha donat a través d’elles i hem intentat, des de l’Ajuntament, que fos una eina pràctica i que la informació que es donés fos actualitzada minut a minut. Recordo que durant els primers dies la pandèmia, quan el material sanitari de prevenció era inexistent i no arribava, vàrem fer un tutorial de com fer una mascareta casolana que va tenir força èxit i es va fer viral de seguida. També s’han fet d’altres iniciatives força curioses i amb molt bona acollida, com la Nit dels Estels, i pel que fa a les noves tecnologies vull agrair molt sentidament a l’empresa Víbid i a Adamo, qui han col·laborat en fer possible que les persones amb menys recursos puguessin tenir al seu abast connexió a internet i wifi gratuïta.

Què pensa fer l’Ajuntament per ajudar a pal·liar la davallada d’ingressos de moltes famílies a conseqüència de la paralització de tot un país?

Hem de ser conscients que l’Ajuntament té unes

competències molt limitades. El que sí hem fet, ja que depèn de nosaltres, és la congelació dels rebuts de l’Escola de Música i de la Llar d’Infants durant aquests mesos que no han estat obertes. Tanmateix, el personal docent d’aquests centres han continuat donant temes i assignatures via on-line per tal de poder acabar el curs amb gran part de les matèries consolidades. D’altra banda, el que sí farem serà l’aplicació de bonificacions en alguns establiments que han romàs tancats, com ara els negocis d’hosteleria amb terrasses a l’exterior als què se’ls aplica una taxa d’ocupació de la via pública o en l’impost d’escombraries. Serà un nou sacrifici, ja que aquestes bonificacions

les haurà d’assumir l’Ajuntament i caldrà fer un ajustament de les partides del pressupost d’enguany. Hem de tenir en compte que els sous dels professors s’han de pagar igual, i que les despeses per la recollida d’escombraries són les mateixes, hi hagi o no pandèmia. Aquest nou dèficit en els ingressos s’haurà de treure d’altres partides però crec que enguany cal fer aquests sacrificis per les circumstàncies que patim tots plegats. Voldria, doncs, que tothom fos conscient de les prioritats que caldrà atendre en aquests mesos que venen, i que moltes de les actuacions que es fan de manera ordinària no les podrem atendre amb la immediatesa que voldríem.

Demano comprensió i sentit

13

comú a tothom pel bé de la moment, tant la regidora majoria. encarregada, la Sra. Lluïsa Granero, com la directora Un dels focus d’infecció de la Residència van aplide Covid 19 que va patir car els protocols de maneel nostre municipi es va ra molt rigorosa. Gràcies a detectar a la Residència Déu, la infecció només va Municipal d’Avis. Com va afectar els residents d’una anar? planta. La disposició en Doncs malauradament, sectors separats de l’edigran part dels infectats d’Al- fici i de cada planta, així macelles es van detectar en com els quatre accessos aquest equipament i, a més, independents, va fer fàcil en un col·lectiu força vulne- el confinament dels infecrable. Això va suposar que a tats sense que s’estengués principis de maig s’arribés a el virus a d’altres ales de 9 infectats, 11 confinats per l’edifici. Aquests protocols seguretat i 1 víctima mor- estan consensuats amb la tal. Afortunadament, els que Conselleria de Salut i la de van resultar infectats van Benestar Social i tenen un evolucionar positivament prioritat absoluta. i tots ells ja han superat la malaltia. En un primer Durant els primes dies de

la pandèmia era impossible poder rebre material de protecció i de detecció del virus per part de les autoritats sanitàries i l’Ajuntament se’n va fer càrrec de la seva adquisició. En alguns casos, com els tests, tot i haver-los adquirit pel nostre compte, ben entrat el mes de maig encara no havien arribat.

Una altra gran prioritat va ser la higíene i la desinfecció. Per a aquesta tasca es va contractar, a més del personal ordinari que ja fa les desinfeccions regularment, una empresa especialitzada que va fer una desinfecció exhaustiva de tot l’edifici.

Posteriorment, també vaig demanar la intervenció dels efectius de desinfecció dels

Carrer de Joan Maragall sens Bombers de la Generalitat i la dels operaris de la Brigada que ho feien per l’entorn del centre. Val a dir que Almacelles fou el primer poble de la demarcació en poder comptar amb el servei dels Bombers en aquest tipus de tasques i és un gest que vull agrair. També vull agrair molt especialment a les treballadores de la residència municipal per la seva vàlua, dedicació i professionalitat demostrada en tot moment. De fet, l’Ajuntament ha recompensat aquesta dedicació amb una gratificació extraordinària, ja que penso que és el mínim que es mereixen, i que és lògic que així sigui quan han estat les més exposades al virus i a la gent més vulnerable. De tota manera no es pot baixar la guàrdia perquè un rebrot pot aparéixer en qualsevol moment i hem d’estar preparats per minimitzar al màxim els seus efectes.

Rambla de la Generalitat deserta durant el confinament 14

A més de la Residència, quina ha estat l’evolució de la pandèmia a Almacelles a grans trets?

Fins a principis de maig, podem afirmar que Almacelles no ha estat un municipi especialment castigat per aquest virus, a excepció d’una única víctima mortal. En principi, s’han comptabilitzat una

forma institucional, ni tan sols s’hagi molestat en formar part d’algun grup de voluntaris, fet que lamento moltíssim ja que ser un regidor o regidora d’un Ajuntament com el d’Almacelles hauria d’implicar un cert compromís amb la societat en la què viu i amb la ciutadania que l’ha escollit, estigui a l’oposició o en l’Equip de Govern.

se ningú durant el confinament

Altres mancances que he trobat a faltar és que des del Govern de l’Estat s’ha fet una gestió pèssima en tot allò relacionat amb la provisió de material sanitari i una improvisació en tots els sentits. El darrer error del Govern central fou prendre

la província com a element territorial divisori en la restricció del moviment de persones i transports, un fet que vaig fer-li avinent al sotsdelegat del Govern espanyol a Lleida, fent-li avinent els perjudicis que pot provocar en municipis limítrofs com el nostre. Malgrat tot sóc optimista i crec que ens en sortirem i que d’aquest episodi n’aprendrem moltíssim i en sortirem més reforçats.

Què és el que aprendrem?

Aprendrem a ser més solidaris, a respectar i tenir cura del medi ambient, a mirar-nos menys el melic i preocupar-nos més pels qui tenim a la nostra vora, famí-

lia, amics i veïns. És cert que a partir d’ara el món canviarà, però esperem que aquesta transformació també comporti la recuperació d’uns valors que semblaven perduts, com la solidaritat de la que parlavèm o la cultura de l’esforç, al mateix temps que millorarem la nostra resiliència, que és la capacitat de fernos més forts després de superar un problema. Una altra de les coses de les que m’enorgulleixo és la manera de com molts comerciants i petits empresaris de la vila han sabut reinventar-se en temps difícils, i de com han respost a les necessitats de cada moment: portar els productes a casa, facilitar la venda on-line, etc.

trentena de casos en l’ABS d’Almacelles, que també comprèn altres nuclis com Sucs, Gimenells, el Pla de la Font i Raimat. D’aquests, una desena estarien localitzats a la Residència d’Avis, d’altres han estat de gent d’Almacelles que treballen fora i que se’ls ha localitzat perfectament, i tres casos, dels quals només un va donar positiu en els tests PCR, han estat provinents del brot de Covid 19 que es va registrar en un escorxador de Binèfar a finals d’abril. Pel que fa a aquests darrers casos, des del primer moment es van mantenir converses amb el delegat del Govern a Lleida per tal de coordinar-se les autoritats epidemiològiques d’Osca i de Lleida, i poder fer un seguiment exhaustiu d’aquests treballadors residents a Almacelles. Vull agrair també, en aquest cas, la gran dedicació i esforços que han demostrat el personal de l’ABS d’Almacelles.

Per finalitzar, què és el que més a trobat a faltar en aquests mesos de confinament i de pandèmia?

Doncs que fins a la data (finals del mes de maig), cap dels regidors de l’oposició hagi preguntat, ni s’hagi interessat pels casos de Covid 19 a Almacelles de

Rambla de Catalunya deserta durant el confinament 15

r e i s s o D La pandèmia del Covid-19 a Almacelles Precedents de la pandèmia El coronavirus SARS-CoV-2, que produeix la malaltia coneguda com COVID-19, va mantenir i encara manté en suspens el món sencer. Europa, amb les fronteres tancades i milions de ciutadans confinats a casa, es va convertir a principis d’any, en el focus principal del brot, que es va originar a la Xina a finals de desembre de l’any 2019, però el continent americà aviat va ser la següent gran víctima d’aquesta pandèmia per la ràpida extensió dels contagis als Estats Units.

El primer pacient registrat a Espanya amb coronavirus Covid-19 es va conèixer el passat 31 de gener. Va ser un pacient alemany ingressat a l’illa canària de la Gomera que va donar positiu en coronavirus. El seu estat fou “lleu” i es va contagiar, presumptament, en contactar a Alemanya amb un infectat. Nou dies després es va detectar un altre cas coronavirus Covid-19 a Palma. Però no va ser fins al 24 de febrer quan el virus va saltar a la península, detectant-se els primers casos a la Comunitat de Madrid, Catalunya i la Comunitat Valenciana.

El 9 de març, el Ministeri de Sanitat va haver de canviar l’escenari sobre el qual es treballava per contenir l’epidèmia, passant a un nivell de contenció reforçada. Aquell mateix dia, i de forma coordinada, la Comunitat de Madrid va decidir tancar tota l’activitat educativa de la regió. A partir d’aquí l’evolució de virus es va viure gairebé al minut, el que va portar al Govern espanyol a aprovar mesures “dràstiques” per contenir la seva expansió. Unes mesures que van culminar el dissabte 14 de març amb l’entrada en vigor del reial decret que aprovava l’estat d’alarma a tot l’Estat. La norma va posar al ministre de Sanitat, Salvador Illa, com a únic comandament de totes les competències de l’Estat, excepte les específicament assignades a d’altres ministres.

Aviat s’estèn com una taca d’oli els primers casos de contagi i comencen a aparéixer les primeres víctimes.

Com a dada curiosa cal esmentar la gran dèria en acaparar i comprar paper higiènic en els primers dies de l’estat d’alarma, fet que va provocar el desabastiment d’aquest producte i que fos el tema recurrent d’acudits per les xarxes i en els mitjans de comunicació.

16

Cronologia 25 de febrer: L’Ajuntament d’Almacelles fa una comanda de 300 mascaretes un cop s’han confirmat els primers infectats de Covid 19 a Itàlia.

12 de març: Se suspenen les classes de tot tipus d’ensenyament reglat. Un dia més tard es decreta també el tancament de la Llar d’Infants, de l’Escola de Música i el Mercat setmanal dels dijous.

13 de març: Es fa el tancament de parcs infantils, places, parcs i altres llocs susceptibles de congregar gent. Es fa la primera desinfecció d’aquests indrets.

14 de març: Es declara l’Estat d’Alarma a tot l’Estat espanyol per la pandèmia de Covid 19.

19 de març: S’inicien les primeres tasques de desinfecció de carrers i places de manera regular i periòdica.

Es fabriquen de manera artesanal els primers protectors facials gràcies a la iniciativa del professor Fèlix Leciñena que es fan arribar als treballadors més exposats al públic i a un possible contagi.

26 de març: l’empresa Jardiland entrega plantes i flors d’interior a l’Ajuntament d’Almacelles per a que s’entreguin a les farmàcies, centres assistencials i altres dependències que han de romandre obertes durant la pandèmia.

Arribats a finals de març, el grup de voluntaris ja havia repartit, a través de l’Ajuntament d’Almacelles, més de 2.000 mascaretes de roba casolanes, 25 bates plàstiques i un centenar de protectors de manetes de porta.

29 de març: L’Ajuntament presenta la seva iniciativa on-line de penjar diàriament una làmina referent a algun racó d’Almacelles per a que la gent se la imprimeixi i li pugui donar color.

29 de març: A partir d’un grup de whatsapp s’endega la iniciativa “Almacelles sona”, que consistirà en emetre, de manera coordinada, una selecció de cançons a les 20,15 hores cada dia mentre duri l’Estat d’Alarma, que s’enviarà per les xarxes i que es dedicarà a un col·lectiu diferent.

30 de març: Es detecta el primer cas d’una persona d’Almacelles infectada pel Covid 19.

17

1 d’abril: La regidora de Salut procedeix a l’entrega de més epis de protecció a diferents comerços de la vila que han de romandre oberts al públic en tractar-se de serveis essencials.

Arran de la detecció de casos d’infectats de Covid 19 a la Residència Municipal d’Avis, es procedeix a la contractació d’una empresa especialitzada per a la seva desinfecció exhaustiva.

6 d’abril: L’Ajuntament decideix no cobrar els rebuts de l’Escola de Música i de la Llar d’Infants mentre duri la pandèmia i ajustar algunes taxes als negocis que han hagut de tancar.

8 d’abril: Reunió dels responsables de la Comunitat Islàmica d’Almacelles amb l’alcalde, regidors i tècnics de l’Ajuntament, per establir una zona d’enterraments per a persones d’altres creences.

Durant la Setmana Santa es continua amb les tasques de desinfecció diàries de places i carrers.

A mitjans d’abril s’elaboren fulletons dels principals consells per evitar contagis de Covid 19 en quatre idiomes, i es reparteixen entre les comunitats d’immigrants de la població a través de l’Agent Cívic i de la Policia Local.

No paren de fer-se propostes per a l’entreteniment on-line de grans i petits. Destaquen els tutorials per aprendre a fer manualitats, dibuixos de Sant Jordi o conéixer coses de la nostra vila, com ara quin és el carrer o la plaça que més agrada als almacellencs/enques.

Arriba més material sanitari i de protecció a la Residència Municipal d’Avis, provinents de les autoritats sanitàries i de l’adquisició feta pel mateix Ajuntament.

A través de la Regidoria de Noves Tecnologies i dels serveis d’assistència social, es canalitza la petició de wifi i internet gratuïta per a nens i nenes sense recursos, que l’empresa de telefonia Víbid d’Almacelles i Adamo ofereixen de manera desinteressada.

9 d’abril: Primera víctima de Covid-19.

18

23 d’abril: Es comencen a repartir les primeres mascaretes casolanes infantils arran de la nova ordre en la què a partir del diumenge 26 d’abril els nens i nenes menors de 14 anys ja podran sortir de manera puntual al carrer.

23 d’abril: Es confirma un greu brot de Covid 19 en un escorxador de la població veïna de Binèfar en la què hi treballen gent d’Almacelles. Es confirmen tres casos d’infectats de la nostra població.

24 d’abril: 40 efectius dels Bombers de la Generalitat participen en una nova desinfecció de la Residència Municipal d’Avis.

26 d’abril: Arran de l’ordre per la qual els menors de 14 anys ja poden sortir una hora acompanyats d’un adult, es fa un nova desinfeccio exhaustiva d’aquells indrets que poder ser susceptibles de ser més conconrreguts.

27 d’abril: L’Ajuntament ha gestionat fins al moment l’entrega de més de 4.000 mascaretes casolanes elaborades pels voluntaris i més de 300 d’infantils.

28 d’abril: Arran de les restriccions de moviment de persones i vehicles prenent com a model territorial el de la província espanyola, l’alcalde d’Almacelles fa arribar la seva queixa formal al sotsdelegat del Govern espanyol per tal que reconsideri aquesta mesura tan anacrònica i perjudicial per a pobles limítrofs com el d’Almacelles. Episodis, com els que s’il·lustren en la foto de la portada del present número, demostren que famílies en les què hi ha membres a banda i banda de la Clamor queden dividides per una ordre tan injusta.

30 d’abril: L’Ajuntament d’Almacelles decideix recompensar als treballadors de la Residència Municipal d’Avis amb una gratificació extraordinària per la seva dedicació i risc en l’atenció de persones vulnerables infectades per Covid 19.

4 de maig: L’Ajuntament d’Almacelles reparteix mascaretes als majors de 65 anys del municipi i als conductors dels transports públics que tenen parada a la població.

11 de maig: L’Ajuntament cedeix carpes a determinats supermercats de la població per tal de protegir als clients que s’han d’esperar a l’exterior del sol i de la pluja.

19

Sant Jordi 2020, una diada sota la pandèmia Tot i l’excepcionalitat d’aquest Sant Jordi, l’Ajuntament d’Almacelles va regalar a totes les llars d’Almacelles, una publicació en forma de ficció novelada que du per títol La Pedra de Mas Dordal, a càrrec de l’escriptor i periodista Josep Ramon Ribé, i que tenia com a objecte poder celebrar la festivitat de Sant Jordi amb una bona lectura a les mans. Aquesta publicació forma part d’una col·lecció de novel·la curta històrica que fa quinze anys que s’entrega a totes els vilatans i que recrea, d’una manera divertida i curiosa, alguns dels capítols més destacats de la història d’Almacelles.

En la present edició la història versa sobre el descobriment de la pedra fundacional del primer temple mercedari a Barcelona, i dels successos que van esdevenir-se arran de la construcció de la nova basílica de la Mercè de Barcelona, a càrrec de l’arquitecte Josep Mas Dordal, qui també ho era del nou projecte de repoblament de l’Almacelles del segle XVIII. Així, en una trepidant història on es barregen interessos de l’Església, arquitectes, famílies nobles i una pedra que és l’eix de tota la història, s’arriba a entendre més fàcilment alguns dels fets ocorreguts en aquella Almacelles que començava a rutllar cap a finals del set-cents.

Durant la jornada de Sant Jordi, l’Ajuntament d’Almacelles va regalar tres-centes roses a totes aquelles persones que, dia a dia, estan de cara al públic atenent els serveis bàsics de la població d’Almacelles. Amb aquest gest, es vol agrair el seu servei a la comunitat, malgrat el risc d’exposició a la pandèmia. Així, s’han repartit roses a treballadors/es de comerços, residència d’Avis, Centre d’Assistència Primària, benzineres, etc.

Una altra manera de celebrar el Sant Jordi 2020 que també tingué molt èxit va ser la iniciativa de penjar en la pàgina web de l’Ajuntament i en la resta de xarxes socials, un seguit de tutorials, a fi que els més petits de la casa puguessin fer diferents treballs manuals, com ara dibuix, reciclatge o titelles de plastelina i cartró, i després puguessin exposar els seus treballs en balcons i finestres de les seves cases.

Moltíssimes gràcies a tots aquells voluntaris que han fet més fàcil a tothom superar aquest període de pandèmia: VOLUNTARIS MASCARETES: Rosa Sisó, Chon Ojer, Consuelo Milagros, Fátima Morán, Leo Calderón, Mari Carmen Colom, , Maria Teresa Bernaus, Marisol Vidal, Margarita Serra, Marta Purroy, Fina Pollina, Núria Lloan, Núria López, Pili Manchó, Rosa Mari Llobet, Carmen Cruz. .

VOLUNTARIS D’ATENCIÓ DOMICILIÀRIA: Anna Ambau, Susi Roc, Macu Piedrafita, Antònia Villalba, , Anna Gragera, Ainhoa Fernández, Maria Salla, Paquita Abadías Montse Murgades, Roser París, Aïda Ibarz, Marta Romera, Ariadna Ibarz, Carlota Monfort, Carmen Betriu, Carmen Justribó, Cristina Melció, Geni Gómez, Jordi Nòria, Mercè Corral, Maria Fàtima París, Mireia Martí, Neus Vidal, Roderic Gascón, Marc Dalmau, Sergi Pérez, Sheila Roca, Valèria Torifa.

ENTITATS: Creu Roja Almacelles, ABS Almacelles, Assoc.

Criança Almacelles, Parròquia d’Almacelles.

20

VOLUNTARIS PANTALLES FACIALS: Fèlix Leciñena, Marc Castelló, Pau Mora, Xavi Torrelles, Adrià Gonzàlez.

EMPRESES: Jardiland, Víbid, Adamo, Jovita Sorribas, Xènia Alvarez, Jingyao Xia, Alessa, Ganados Montalbán, Cal Quitèria, Carn Sargaire, Hermanas Rodríguez i Comercializaciones del Somontano.

NETEJA CARRERS: Manel Reales, Manolo Reñé, Germans Campistó-Barés.

ALTRES COLABORACIONS: Palmira Motalbán, Ramon Drudis, Joel Torres, Oscar Lalana, Mercè Turmo, Consell per la República, Comunitat Islàmica, Bombers de la Generalitat, Ernesto Ondoño, Abdelkader Habbouche, Quico Pujol i totes aquelles persones que han donat roba per a la fabricació de mascaretes, han posat música i ritme a les 20,15 hores cada dia, i a totes aquelles altres que no surten en aquest llistat però que també han posat el seu granet de sorra. Gràcies, gràcies, gràcies!

s e l c i Art pinió Precedents del coronavirus: De la Ruta de la Seda al Galió de Manila d 'o

La pandèmia del Covid19 ha provocat, de moment, un bon sotrac a l’economia mundial i sembla que aquesta circumstància negativa s’allargarà considerablement. En un món on impera la globalització, és fàcil fer el símil “món global, epidèmia global”. I és cert que la mobilitat ha estat clau en l’expansió d’aquest virus, però això no és nou.

Les civilitzacions han estat sempre en constant moviment. La diferència és que els virus viatjaven a una altra velocitat.

Ja que el coronavirus ha sorgit del país més poblat del món, començarem per aquí. El comerç amb la Xina es remunta als primers temps de la Ruta de la Seda i de les dinasties Shang (1600–1046 abans de Crist), i malgrat el seu aïllament per tenir com a obstacles les muntanyes més altes del món i alguns dels deserts més extensos, el comerç l’enllaçava amb Egipte i Occident.

Més endavant, Marco Polo, amb el seu llibre titulat Les meravelles del món captaria l’interès d’Occident per l’Orient i, trenta anys més tard, seria el frare Jordà de Catalunya, que al segle XIV narraria el seu viatge a Àsia.

El text és conegut com a Mirabilia descripta (Meravelles descrites), i conclou tot dient “Tot són meravelles a l'Índia, que és, en realitat, un altre món”. El frare, que signava el seu text amb el seu nom en llatí Iordanus Catalanus, l’any 1329, a la ciutat occitana d’Avinyó, el papa Joan XXII el va nomenar primer bisbe de l’Índia.

Venècia, Gènova i Barcelona eren els grans consumidors d’aquells productes que arribaven d’Orient, però la Ruta de la Seda era una via lenta i plena de perills. D’aquí que els empresaris catalans col·laborarien en el finançament dels viatges de Cristòfol Colom en la recerca d’una ruta alternativa. Però aquesta, lluny de trobar-se amb l’Índia, acabaria amb el descobriment del continent americà.

Serien finalment els portuguesos qui, tot bordejant el continent africà, arribarien a Calcuta el 1498. El descobriment el 25 de setembre de 1513, per Vasco Núñez de Balboa, del mar del Sud, conegut avui com a Oceà Pacífic, tornaria a obrir esperances d’arribar a l’Índia per Occident.

Per això, la Corona espanyola no dubtaria en finançar el 1519 una nova expedició, que sortí del moll de les Mules de Sevilla. El viatge, començat per Magallanes i finalitzat per Elcano, tindria com a objectiu obrir una nova ruta per l’oest i arribar a l’Illa de les Espècies (l’actual arxipèlag

d’Indonèsia). Després d’un viatge trepidant i perdre part dels vaixells, el 6 de març de 1521, l’expedició arribaria a l’illa de Guam i set dies més tard, serien a les illes Filipines.

El 6 de setembre de 1522, Elcano arribaria a Sanlúcar de Barrameda. S’havia aconseguit donar la volta al món. Dels 239 mariners, només en tornarien divuit, i dels cinc vaixells només se salvaria la nau Victòria. Amb aquella volta al món s’obririen noves rutes marítimes. Tot estava a punt per crear una ruta comercial entre Filipines i Amèrica, però els pilots dels vaixells sabien com creuar el Pacífic des de Nova Espanya (actualment Mèxic) i arribar a Manila, però els hi era impossible encertar la ruta per retornar.

Seria el 1565, quan el cosmògraf Andrés de Urdaneta, descobriria el tornaviatges navegant fins al nord i situar-se entre la latitud 36 i els 40 N, aprofitant així les corrents de Kurishio, la segona corrent més gran del món. La ruta –coneguda com el Galió de Manila– transportava els productes des de Manila a Acapulco. Allí serien carregades i transportades per via terrestre fins a Veracruz, i des d’allí es tornaven a carregar en vaixells per salpar cap a Cadis. En total: 15.000 milles nàutiques, o el que seria l’equivalent a 27.780 quilòmetres convencionals. La ruta comercial més gran del món que uniria tres continents. La independència de Mèxic al 1812, motivada, entre d’altres, per uns joves Estats Units, posaria fi a una de les rutes comercials més importants de l’època i que va durar 250 anys. Serien, doncs els Estats Units qui potenciarien una nova ruta –anomenada el Camino de las Cruces, entre la cituat de Colón i Panamà City– a l’istme de Panamà, de tans sols 60 Km d’amplada de terra entre ambdós oceans, creant un nou estat i explotant econòmicament les grans possibilitats que oferiria aquest nou pas.

Durant aquells dos segles i mig es van transportar milions de productes arreu del món. Però també es van transportar malalties i virus, que arribaven en zones on la població autòctona sovint no estava immunitzada. Les persones s’infectaven i morien i la majoria de vegades sense saber el perquè.

Per sort, això ha canviat. Ara tenim mecanismes per lluitar contra aquestes infeccions. Els epidemiòlegs, metges, infermeres i tot el personal sanitari que està abocant-se per combatre el Covid-19, ens permetrà superar aquesta epidèmia global. Donem gràcies de tenir-los. Sense ells la foscor seria absoluta.

Josep Ibarz Gilart Alcalde d’Almacelles

21

Cartes des de la presó

L’Ajuntament d’Almacelles, en el seu afany d’atansar la realitat de la nostra vila arreu i des de fa uns quants anys, envia les revistes Lo Vilot, llibres i altres publicacions relatives al nostre poble, a prop de dues-centes persones vinculades d’alguna manera a Almacelles les quals, per diferents motius, viuen lluny de la nostra vila. Entre aquest col·lectiu es troben els presos polítics catalans, qui sempre han rebut amb els braços oberts l’enviament d’aquestes revistes i llibres. Us fem avinent les cartes fetes arribar per alguns d’ells des de les seves cel·les, en agraïment a aqueses trameses, que se’ls hi fa arribar de manera regular:

“Benvolgut alcalde i amic, Moltes gràcies per les vostres cartes, per les vostres paraules de suport i per la informació local que hi adjunteu, des de les revistes fins al llibre Llavors de Futur de Xavier Baró i de Josep Pascual. Poder tastar allò que passa a Catalunya, als municipis, en aquest cas Almacelles, ens fa oblidar per una estona el nostre captiveri.

“Presó d’Estremera, 1 de maig de 2018 Benvolgut Josep.

He rebut el magnífic llibre “Llavors de Futur”, amb poemes del nostre poeta Xavier Baró i aquarel·les de Josep Pascual. És tot un honor, i un enorme plaer, poder-lo fullejar i de ben segur que omplirà la nostra cel·la amb tota la llum, l’estima i la complicitat que desprèn.

Moltes gràcies. Ànims i força al poble d’Almacelles.

22

Raül Romeva i Rueda”

Estem empresonats per haver defensat unes idees lícites i legítimes, però no ens faran callar. El nostre compromís amb la democràcia i la llibertat és insubornable.

Des del Dep. de Territori i Sostenibilitat sempre recordàvem l’imperatiu moral que tenim amb les futures generacions. Apliquem-ho a Catalunya: el nostre país no és només, ni sobretot, una herència extraordinària dels nostres pares i dels nostres avis, sinó un préstec que ens fan els fills. Des d’Almacelles i des d’Estremera conjurem-nos a tornar-los-el amb tones de llibertat i de dignitat.

Gràcies Alcalde i tota la Corporació, per haver estat una peça clau en la resistència democràtica a l’article 155.

Rep una abraçada ben forta. Ens en sortirem!

Josep Rull i Andreu Conseller. Membre del Govern Legítim de Catalunya Estremera, 28 d’abril de 2018”

100 de la revista Lo Vilot que he anat rebent regularment a la presó i a l’hora donar-vos les gràcies per enviar-mela. Llegir la vostra revista, no és solsament un entreteniment que ja seria molt en aquests moments de presó, de temps robat i d’estimes extirpades, és sobretot una gran companyia. Llegint-la he après a estimar el batec del vostre municipi i per tant a tots i totes vosaltres.

M’admira constatar la riquesa d’esdeveniments que sou capaços d’organitzar i a l’hora el variat món associatiu i esportiu, així com cada una de les persones que col·laboreu en consolidar les activitats socials, culturals del poble i que tan bé plasmen en la revista.

M’agrada llegir els articles d’història local, la comercialització dels primers vins d’Almacelles, les accions des de mobilitat sostenible, dia de la Pau, la festa de l’Aigua, les activitats del MAU o les puntuals com el fet de la presentació d’un gravat per exigir la nostra llibertat.

Dit tot això, expressar la meva estima per aconseguir tenir un ventall de publicacions més enllà de Lo Vilot de tanta vàlua. Com dieu vosaltres mateixos Almacelles ha estat una vila rica en publicacions i això és símbol de la vostra estima per la Cultura.

Així doncs, felicitats. Gaudiu del vostra dia a dia i continueu copsant la realitat en la revista per arribar als 200 números. La història la fan gran les persones i Lo Vilot n’és l’exemple de la història d’una vila rica especialment en humanitat i sensibilitat.

Gràcies pel vostre compromís.

Una abraçada groga i lila.

Dolors Bassa i Coll Cel·la 25”

“Dimecres 15 d’abril de 2020 Presó Puig de les Basses 786 dies Benvolguts Almacellencs i Almacellenques, i especialment el vostre màxim representant, el Sr. Alcalde.

Us volia felicitar, primer de tot, per l’edició del número 23

Tantes i tantes mostres de compromís per tots els racons del país, per part de persones tant diferents, ens ha de donar molta més confiança i sobretot esperança.

Patirem i costarà, sí. Però si anem a la una i si som perseverants, ferms, determinats i ho diem pacíficament, com sempre, ens hen sortirem segur!!

El segle XXI és pels que pacíficament volen expandir la justícia, la democràcia i la llibertat, i no pel que autoritariament ho volen empetitir cada dia. Per això cap por i cap complexe. I per això guanyarem!! T’agraeixo de nou la teva carta i sobretot el teu compromís que ve de molt lluny.

Gràcies per tot Josep!!!

Una abraçada!!

Jordi Turull”

“Presó de Lledoners, 29 de setembre de 2018 Belvolgut Alcalde i amic, Moltes gràcies per enviar-me aquí a la presó un exemplar del teu llibre “Desencaixats” ple de compromís i de sentiment.

Gràcies per tot el que ens fas arribar d’informació també des de l’Ajuntament.

Gestos i accions com les teves ens donen molta força per mantenir-nos ferms, forts i més compromesos que mai. És per això que t’ho agraeixo tant!

Al llegir el llibre i la teva carta m’han vingut al cap molts records de tantes vivències conjuntes des de fa molts anys; tant a Almacelles com en molts altres indrets i esdeveniments que hem coincidit. Per un bon moment, en el món imaginari, m’he sentit fora dels murs i les reixes d’aquesta presó. I això és d’agrair molt més del que puguis imaginar.

24

Ara però, en el punt que estem, no tenim, no crec, dret al desànim i molt menys a la resignació o la renúncia. Al contrari! Està en joc el llegat de justícia, de democràcia i de llibertat que hauria d’estar assegurat e l’Europa del segle XXI. En la nostra causa que va de justícia, sinó d’escarment, l’Estat està disposat a vulnerar els drets i llibertats fonamentals que calguin per assolir el seu objectiu. I això afecta i interpel·la a tothom, siguin o no independentistes.

“Presó de Soto del Real, 22 d’abril de 2018 Benvolgut Alcalde d’Almacelles, Us agraeixo enormement les seves paraules de suport i a tot el poble que té a bé representar.

L’u d’octubre fou possible gràcies al compromís del poder municipal, i és així com no defallirem en el nostre camí cap a la llibertat, junts i pacíficament.

Amb tot el coratge i determinació Jordi Cuixart – President d’OC”

Nou guardó per a la cervesa Lo Vilot

Els dies 15 i 16 d'abril es va realitzar l'entrega de premis de cerveses més importat de tot el país: el Barcelona Beer Challenge, certamen que normalment es realitzava dins del marc del Barcelona Beer Festival, on hi van participar 245 cerveseres de 20 països diferents i més de 1.250 cerveses distribuïdes en 62 categories.

Aquest any, donades les condicions excepcionals, es va realitzar una Gala Virtual via You Tube on tothom podia interactuar enviant missatges, ja fossin de suport, d'agraïments, així com de felicitacions als guardonats. La Granja Cervesera "Lo Vilot Farm Brewery SCCL", cervesera d'Almacelles aquest any ha estat guardonada amb una medalla de plata per la seva Cervesa Zatec. Amb aquesta

medalla la Zatec compta amb 3 medalles internacionals (una d'or, una de plata i una de bronze), fet que accentua la qualitat, homogeneïtat i estabilitat d'una cervesa de proximitat elaborada amb ingredients produïts localment. Amb aquesta ja són 10 les medalles internacionals atorgades a les cerveses de Lo Vilot Farm Brewery. Felicitats!

Soteig de carrers A mitjans del mes d’abril, l’empresa Arnó va iniciar els treballs de soteig d’algunes vies públiques on s’havien detectat sots en el ferm arran dels darrers episodis de pluges. L'actuació va centrar-se principalment a l'Avinguda de Josep Mas Dordal, Rambla de Carles III, carrer del Bisbe Irurita, de Maria Rúbies, d’Àngel Guimerà, de Sant Jaume i d’Hipòdam de Milet.

Substitució de posts d’enllumenat públic El dia 27 d’abril van iniciar-se els treballs de substitució d’alguns posts de fusta que s’havien instal·lat al llarg de l’Av. de Sucs a principis dels anys vuitanta, pel seu mal estat i perquè molts d’ells estaven col·locats dins de l’àrea de calçada del vial. Aprofitant aquesta substitució per altres suports metàl·lics també es procedirà a la substitució de les lluminàries per unes de leds, tal com ja es va fer en la urbanització dels Aubacs i al carrer de Binèfar. A més, es dotarà de més enllumenat alguns trams de carrers on no hi havia prou il·luminació nocturna, com ara en un tram del C/ d’Àngel Guimerà rere l’institut, i en un altre del C/ del Dr. Agustín, prop de la plaça de Josep Carner.

Adéu a l'Agapito Arnó Gras (19262020) El dia 8 de maig ens deixava l'Agapito Arnó Gras. Ben conegut de tothom per la seva vinculació a l'Ajuntament durant prop de mig segle. Començà com a aprenent el 1942 amb 16 anys i finalitzà com a administratiu 49 anys més tard amb la seva jubilació. Fou secretari de l'Ajuntament en diferents etapes durant uns 12 anys, així com també secretari del Jutjat de Pau en alguns moments. Hom el recorda també per haver estat dels primers representants d'assegurances a la vila al capdavant de La Suïssa.

El trobarem molt a faltar. EPR

25

Agripurza, SL capdavantera en apostar per la tecnologia en el camp L’empresa almacellenca Agripurza SL, basa la seva activitat agrícola en la producció de cereals i farratges d’alta qualitat, entre d’altres, per a la producció de llet. Donada la dispersió en el territori i l’agricultura intensiva s’han vist en la necessitat d’incorporar les noves tecnologies dins el món agrari.

En aquest marc, juntament amb indústries Lacasta d’Osca, es va començar un projecte per la construcció d’una màquina per poder transportar tot allò que produïa en grans volums, optimitzant recursos i minimitzant al màxim l’impacte que puguessin produir aquests en el sòl.

Així doncs, van projectar i idear el “SILO TRANS60”, una màquina que és capaç de transportar més de 40 tones, compactant el sòl un 75% menys. Això és possible gràcies als 4 eixos, amb 8 rodes de gran volum i que són capaces de funcionar en línia en mode transport però que en el camp les 8 rodes impacten al sòl de forma individual, és a dir, passen de una superfície de contacte de 1,3 m a

5,20 metres. A més, té un sistema intel·ligent que és capaç d’adaptar la pressió en què treballen aquests pneumàtics de tal forma que al camp treballen entre 1,2 i 1,8 kg/cm2 i en carretera passa, en tan sols 3 min, a estar entre 3 i 3,5 kg/cm2 depenent de la càrrega i la velocitat. El seu software permet en cadascun dels 4 eixos dels que disposa, es puguin variar, entre d’altres punts, els graus de gir de cada roda, la velocitat del gir, la direcció del gir, etc.

A més, per completar el projecte tecnològic, l’empresa Agripurza ha incorporat una collitadora de farratges que ens dona mapes de producció metre a metre dels camps i un seguit de dades que permeten conèixer a temps real, no sols la producció, sinó la qualitat d’aquesta.

L’ABS d'Almacelles, informa: Al CAP d’Almacelles estem treballant en l’organització per tal de poder atendre a la població evitant les aglomeracions fomentat l’atenció virtual i telefònica. Això representarà una millora per garantir la distància social i evitar contagis del covid-19.

PREGUNTES FREQÜENTS:

1) Puc venir a visitar-me al CAP? Sí, però sempre amb cita prèvia. Aquest és el nou circuït per visitar-se: - Trucar al CAP d’Almacelles (973 74 2020) per sol·licitar visita telefònica amb el seu metge o la seva infermera per valorar si cal visita presencial o virtual.

- En cas de tenir cita prèvia, cal ser puntuals per no coincidir amb la resta d’usuaris.

- Per consultes urgents, o que requereixin una resposta immediata, truqueu al 061 o dirigiu-vos directament al CAP. 2) Puc sol·licitar per internet una visita presencial al centre?

No, de moment no es pot demanar visita presencial per internet. L’únic que podeu demanar és una visita telefònica.

26

3) I les revisions i vacunes de pediatria?

A partir del mes de juny es podran programar telefònicament totes les revisions i vacunes del Programa del Nen Sa.

4) Puc contactar telemàticament amb el meu metge o infermera?

Sí, a través de “La Meva Salut” mitjançant dues vies: - E-Consulta: permet enviar una consulta en qualsevol moment del dia, amb la possibilitat d’afegir fitxers. El professional us respondrà en menys de 48h i rebreu una notificació per correu electrònic quan ho faci.

- V-Consulta: permet parlar amb el professional mitjançant una videotrucada havent pactat prèviament l’hora aproximada.

A més a més, aquesta aplicació us permet consultar la vostra informació de salut, com el pla de medicació, resultats d’analítiques, etc.

5) Quines són les normes a la sala d’espera?

- A l’arribada i a la sortida, renteu-vos les mans amb solució hidroalcohòlica que trobareu a la sala d’espera.

- Respecteu la distància de seguretat de 2 metres entre persones.

- Es recomana no utilitzar guants ja que donen una falsa sensació de protecció.

- Es restringeix l’entrada als acompanyants, excepte per a les persones dependents.

- La mascareta més recomanada és la quirúrgica ja que les que porten vàlvula no totes garanteixen de contagiar a altres persones.

L'abans i el desprĂŠs

C. d'Enric Prat de la riba

Any (1963)

En l'actualitat 27

A L M A C E L L E N C S

A L

M Ó N

Entrevista a Jordi Ortiz Bonet, que treballa com a risk manager a Luxemburg (Gran Ducat de Luxemburg)

“(…) Luxemburg, al ser un país petit, han pogut posar-se d’acord en allò essencial des de fa molt temps, i els ha permès crear un entorn molt favorable a l’arribada d’empreses i treballadors”.

Parlem amb el Jordi ortiz Bonet, un almacellenc que va aprofitar l’ocasió en què CaixaBank obria una filial de la gestora de fons d’inversió a Luxemburg, per anar a fer de risk manager en un dels països més petits però més pròspers de la UE.

Alemanya?

Doncs al ser un país petit han pogut posar-se d’acord en allò essencial des de fa molt temps, i els ha permès crear un entorn molt favorable a l’arribada d’empreses i treballadors. Però tenen molt clar que encara depenen dels països veïns. Cada dia entre i surten uns cent mil treballadors entre belgues, francesos i alemanys.

Jordi. Quina ha estat la teva formació i com vas arribar a Luxemburg?

Vaig estudiar Administració i Direcció d’Empreses a la UdL. Després vaig acabar una especialització en mercats financers cursant un màster a Barcelona. Va ser precisament allà on vaig començar a treballar a la gestora de fons d’inversió del grup CaixaBank. El 2018 es va optar per obrir una filial aquí a Luxemburg i m’hi vaig llençar de cap. El juliol d’aquell any ja aterrava aquí dalt.

Exactament, el teu treball de risk manager, en llenguatge planer, en què consisteix?

Es tracta d’una funció de supervisió que consisteix en controlar l’evolució de les carteres d’inversió i les decisions dels gestors que gestionen els fons. Però també té una part interessant on has de recopilar informació de diverses àrees de la companyia i respondre a les qüestions dels reguladors.

La millor part és que veus diferents coses i et permet tenir una visió general del sector.

Sou molts els catalans que treballeu per CaixaBank a Luxemburg?

A dia d’avui som quatre en total però tot i ser un equip petit ja hi ha vàries nacionalitats. Allà on vagis de la ciutat te n’adones del grapat 28

Luxemburg encara està considerat un país amb una fiscalitat propera a la d’un paradís fiscal. Això és així? És veritat que per a les empreses i grans patrimonis encara hi ha una fiscalitat més baixa si es compara amb els països del nostre entorn, però poc a poc tot això està canviant. En canvi, per a la gent que vivim aquí paguem els mateixos impostos o més que a Espanya.

de gent de diferents llocs que ha fet via cap aquí. Tot això ajuda a que sigui gent més oberta en la forma de pensar i actuar.

En quina mesura ha afectat el Brèxit en el negoci on tu treballes i què ha suposat per a Luxemburg?

Moltes gestores que abans tenien oficines a Londres han decidit ampliar les d’aquí, de Luxemburg i, al mateix temps, d’altres que no hi eren han decidit instal·

Jordi. Et veus treballant molt de temps a Luxemburg o tens plans de canviar de país en un futur?

Per ara m’agradaria seguir aquí a Luxemburg un parell d’anys més com a mínim, però al no tenir data de retorn fixada reconec que sempre tens aquelles ganes de seguir descobrint llocs i, lar-s’hi, com ha estat el meu qui sap, si en un futur t’acacas. Tot això ha fet que, bes traslladant a un altre tant el país com la ciutat lloc. no parin de créixer. En els darrers deu anys la població Per finalitzar, la pregunta ha crescut en cent mil habi- comuna a tots els entretants en un país de només vistats. Què és el que trosis-cents mil, i encara tenen bes més a faltar d’Almaprevisions de seguir crei- celles? xent més.

La família i les amistats és el que es troba més a faltar Com qualificaries la mane- evidentment. La gastronora de treballar d’un país mia per aquí no és molt tan petit com Luxemburg, diferent a la nostra... Però ubicat entre dues grans com el menjar de l’àvia no potències com França i n’hi cap!