Issuu

Poemari inèdit

Aposta per l’estalvi energètic Josep Pascual

En el marc de les Festes de la Mercè d’enguany, l’Ajuntament d’Almacelles va preparar un acte força especial i emotiu. Es tractava de la presentació del Poemari inèdit de Josep Carner i Garriga, un professor, pedagog i poeta que, tot i ser oriünd de Barcelona, es va establir a Almacelles als anys cinquanta del segle passat i va ser el fundador d’una acadèmia privada on hi van anar molts alumnes que encara el recorden per la seva bonhomia i professionalitat. Catalanista, lliurepensador i un dels referents de l’Escola Blanquerna de Barcelona, va haver de tancar l’Acadèmia tot i que va continuar exercint la seva professió de manera més o menys discreta a casa

Seguint amb la política de millorar i potenciar l’estalvi energètic, l’Ajuntament d’Almacelles ha invertit 12.000 euros en canviar 14 marcs de finestres i portes balconeres de la primera i segona planta de l’edifici consistorial. D’aquesta manera es renoven les velles de fusta que teniem més de cinquanta anys i que no tenien cap mena d’aïllament tèrmic. Les noves

seva. Se’l coneix també pel seu vessant com a escriptor i poeta. Fou una casualitat que un dels seus fills, en Joan Carner i Vidal, va descobrir unes antigues llibretes de viatge, on es recollien uns interessants poemes de la seva època de joventut. Transcrits un a un, i amb una excel·lent introducció del també poeta local Amat Baró, es van presentar en societat aquest recull d’una sei-

xantena de poesies que pretèn ser un homenatge i un record a un dels almacellencs d’adopció més estimats per generacions d’almacellencs que el van conéixer o el van tenir com a professor. L’acte va tenir lloc el dia 25 de setembre al Museu. Cal dir que l’acte fou tot un èxit amb prop d’un centenar de persones que van omplir de gom a gom la Sala d’Actes. Va cloure l’acte el pianista Xavi Monje.

Col·laboradors del present número: Jordi Pascual Jové, Santiago Cacho, José Miguel Martínez Lao, Patri Genestar, Amadeu García, Joan Molet, Leonor Roger, Josep Maria Roset i Javier Navarro.

són d’alumini color fusta per tal d’adaptar-les al Pla Especial del Centre Històric. Aquesta inversió ha estat subvencionada

amb 6.000 euros per part de la Diputació de Lleida, dins del Pla d’Actuacions destinades a la gestió sostenible de l’energia.

Josep Pascual, un dels nostres artistes més actius i prolífics, va ser un dels pintors catalans escollits per participar en el prestigiós Certamen Nacional de Pintura Contemporánea “Casimiro Baragaña”, que va tenir lloc a Pola de Siero (Astúries) el proppassat mes de setembre i que enguany arribava a la seva onzena edició.

10 anys del jaciment del Vilot Bus de la Salut

Amb motiu de la descoberta durant la primavera del 2005 del jaciment arqueològic del Vilot, i donada la importància de les restes que s’han anat treient a la llum durant aquesta darrera

dècada, el proppassat mes de setembre es reprengué novament una nova campanya d’intervencions que s’allargaran fins el proper mes de desembre. L’objectiu principal és

resseguir i descobrir noves estructures per intentar saber quelcom més del perímetre de l’antiga vila medieval i poder datar més exactament totes les restes trobades.

El Bus de la Salut tornà per segona vegada els dies 5 i 6 d’octubre. Aquest bus és una iniciativa de la Diputació de Lleida i la Fundació Renal Jaume Arnó, conjuntament amb el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya i la Unitat de Diagnòstic i Tractament de Malalties Aterotrombòtiques (UDETMA). Les proves es realitzen en un bus medicalitzat, juntament amb un remolc addicional, que es desplaça per les comarques lleidatanes per realitzar un diagnòstic precoç a una població diana d’entre 40 i 70 anys, seleccionada aleatòriament. En aquest cas, 40 persones d’Almacelles van ser diagnosticades amb especialistes mèdics relacionats amb els trastorns vasculars i personal d’infermeria altament especialitzat.

IV Concurs Films in Situ

La quarta edició del concurs de curtmetratges Films in Situ 2015 ha estat un èxit. Es van inscriure 14 grups. Gairebé el doble que anys anteriors. Us recordem que aquest és un concurs de cinema exprés, ja que només es disposa de dos dies per poder fer els curts. Dissabte és dia de gravació i diumenge d’edició i d’entrega. El jurat va estar format per Òscar Sànchez (director de cinema), Albert Balada (crític d’art, de l’Associació Internacional de crítics d’art), Xavier Baró (cantautor), Josep Pascual (Pintor) i Montse Noró (Regidora de Noves tecnologies). Cal remarcar que el jurat no ho va tenir fàcil, aquest any el nivell dels curtmetratges era molt elevat! Però algú ha de guanyar, per tant els premis es van destinar de la següent manera: CATEGORIA A (de 10 a 16 anys) Primer premi: “El Codi Mau Vinci” curt realitzat per Eduard Morell, Marc Cruz, David Morea i Xavier Nadal. Explicació del jurat: Aquest curt va ser seleccionat com el guanyador perquè van involucrar d’una forma molt original el poble d’Almacelles dins del seu argu-

ment. Té una bonica fotografia de la vila amb plans molt originals. Bon càsting i bona banda sonora. Segon premi: “Les pedres misterioses” curt realitzat per Maria Cruz, Laia Castellarnau i Carla Morea. Explicació del jurat: “Les pedres misterioses” mereix el segon premi perquè involucren al poble d’Almacelles dins del seu argument, i el concepte final és molt interessant. També cal destacar que aquest és un equip que es presenta des del

primer any que es fa el concurs de curts, i han evolucionat d’una forma vertiginosa. Només tenen 12 anys i ja saben fer bonics plans i editar elles soles. Tercer premi: “Ànima” curt realitzat per Mercè Corral, Aura Susagna, Jordi Noria i Alba Fernandez. Explicació del jurat: El jurat els hi va atorgar el tercer premi perquè van investigar mites de la nostra vila, i van involucrar la història del nostre poble dins del seu argument. CATEGORIA B (de 17 a 30 anys) Primer premi: “La senyora il·lustrada” curt realitzat per Sara Bisart. Explicació del jurat: Aquest curt va ser el vencedor d’una dura competència, perquè té un argument molt original que involucra el poble d’Almacelles. Té un concepte molt sòlid, bon ritme, una protagonista ben diferent respecte als altres curts i boniques imatges. Segon premi: “És igual” curt realitzat per Lidia Huerta, Albert Rubio, Maria Fontana i Mariona Rubió. Explicació del jurat: “És igual” mereix el segon premi perquè té una bonica fotografia, i técnicament té aspectes

tenir molt en compte si es van respectar el termini de presentació dels equips el dissabte al matí, com també si es va entregar a temps el curt, el diumenge a Casa Clara a les 20 h. Per a la pròxima edició us animem a tots a què us torneu a presentar! I als que no ho han fet mai, veniu i animeu-vos; ja que com us poden dir qualsevol dels participants, és una experiència molt divertida i enriquidora. I sobretot llegiu bé les bases i involucreu bé el nostre poble. Així sumareu punts. Moltes gràcies a tots i a totes, felicitats als guanyadors i a tots els participants i fins l’any que ve! molt interessants, amb un concepte molt fresc. Tercer premi: “Ojos que no ven” curt realitzat per Pol Martinez, Esther Martinez, Jordi Morros, Abel Purroy i Pau Labrador. Explicació del jurat: “Ojos que no ven” realitza una crítica social i destaquem la seva banda sonora. Com s’ha dit abans, catalogar els premis d’aquest any ha estat una tasca molt i molt complicada. Per això el jurat es va recolzar molt amb les bases. Com més s’ha involucrat Almacelles en l’argument i en la fotografia més punts tenia el curt. També es va

El Gremi de Forners es promociona

A fi de promocionar i donar el màxim de difusió d’alguns dels principals productes que s’elaboren en els forns de pa lleidatans, el president del Gremi de Forners de les Terres de Lleida, Sr. Manel Llaràs, es va entrevistar amb l’alcalde d’Almacelles, a fi d’informar-lo i fer-lo partícep de les campanyes de promoció d’aquests productes entre els diferents forns de pa de la població, molt especialment de la Coca de Recapte i els pans de pagès.

Afermem el Vilot

Arran de la represa dels treballs en el jaciment del Vilot i de l’extracció de terres sobrants en aquest punt, s’han aprofitat aquestes argiles per abocar-les en el vessant sud del tossal del Vilot i afermar, així, la base del monticle força erosionada pel temps i per les extraccions que es van fer durant dècades en aquesta part del turó. D’aquesta manera, s’intenta ampliar la base i pal·liar part de l’erosió ocasionada.

Cervesa Lo Vilot Amb motiu dels primers lots de cervesa artesana i ecològica Lo Vilot que s’han enllestit, es va presentar en societat el dia 1 d’octubre dues de les quatre varietats amb què comptarà aquesta nova marca. La principal característica d’aquesta cervesa Lo Vilot és que està feta, produïda i elaborada 100% a Almacelles; des del primer fins al darrer dels ingredients, ja que els joves emprenedors que l’han tirat endavant comptem amb finques pròpies, un obrador en la mateixa població i han apostat des del primer moment per les energies renova-

bles en tot el procés d’elaboració. Segons Quiònia Pujol, una de les empresàries que han gestat aquest projecte cerveser pioner a les Terres de Lleida, el que la fa diferent és -a més de la pròpia producció de les matèries primeres dins el mateix municipi- l’ús de tècniques

L’any dels centenaris

artesanals, i la no utilització de cap mena de conservants, colorants ni cap altre additiu. Les varietats ofertades d’aquesta nova cervesa són la de Blat IPA (de blat), l’Original IPA (d’ordi), l’Scottish (amb blat, ordi i flocs de civada) i l’Antiga (tipus Old Ale, amb cos i molt cremosa).

Aquest any ha estat un any rècord pel que fa a persones de la nostra vila que han fet cent anys, com és el cas dels centenaris Jesús Julián

Aliaga, Pedro Allende Martínez, Teresa Mateu Solsona, que ens acaba de deixar recentment i Maria Arfelis Castellar; o els que n’ha fet alguns

Empedrats medievals

més, com és el cas de la Josepeta Gort, que va fer els 108 el proppassat mes de setembre. A tots ells, novament moltes felicitats!

Sempre hi ha una bona excusa per visitar el jaciment de l’antiga vila medieval d’Almacelles, a redós del Vilot. Però una que en paga molt la pena és gaudir dels preciosos mosaïcs i empedrats fets amb còdols que, segles enrere, decoraven els patis d’algunes cases, carrers i places de l’antiga vila. Motius florals i geomètrics eren elaborats amb paciència infinita fins a deixar aquests bells motius que podem apreciar a simple vista.

tipus de trobades ja que posen en comú necessitats i possibles solucions a problemes amb els què es troben a diari en aquestes viles veïnes i tan properes geogràfica i demogràficament.

Arran dels freqüents talls de subministrament elèctric en la zona de la Rambla de la Generalitat, part del carrer Major i Sant Jaume (4 talls en un mes); l’Ajuntament d’Almacelles va decidir durant el mes d’octubre posar en coneixement de tots aquells particulars i negocis la possibilitat de presentar una reclamació conjunta, que el mateix Ajuntament tramitaria al Dep. d’Empresa i Ocupació per a que gestionés les possibles indemnitzacions o inspeccions a Endesa per aquest cúmul de talls. En total, es van recollir una vintena de queixes de negocis i comunitats de propietaris, en les què es reclamaven responsabilitats pels danys i molèsties que aquests talls havien suposat per les persones i negocis d’aquesta zona d’Almacelles.

El nou alcalde d’Alpicat

Queixes pels talls de llum

Contra els imputats del 9-N

Prop de dues-centes persones es van concentrar el proppassat 13 d’octubre a la plaça de la Vila per protes-

tar contra la imputació de les conselleres Irene Rigau i Joana Ortega, així com també el president de

la Generalitat, Artur Mas, per la celebració del procés participatiu que va tenir lloc el 9 de novembre de 2014.

A fi d’intercanviar idees, experiències i parlar de futures col· laboracions pel que fa a alguns equipaments i serveis d’ambdues poblacions, l’alcalde d’Alpicat Sr. Joan Gilart i el regi-

dor Antoni Tornos, es van entrevistar amb l’alcalde d’Almacelles Josep Ibarz i el regidor d’Obres i Serveis, Sr. Josep Gòdia. Ambdós alcaldes van posar de manifest la importància d’aquest

Espai d’exposicions temporals Octubre 2015: PINTURES DE JOSEP LLUÍS ORTIZ VILAR

Guernica 2,52 x 1,11 m Acrílic sobre tela

Novembre 2015: PINTURES DE JESÚS MARTÍNEZ DÍAZ

Millorem el carrer del Carme S’han iniciat les obres d’urbanització i millora del carrer del Carme d’Almacelles, entre els carrers d’Orient i d’Enric Prat de la Riba. Tot i que aquest només és un primer tram, es preveu allargar aquesta intervenció urbanística fins arribar a la plaça del 2 de Març. Aquesta intervenció consistirà en la renovació total de les voreres amb els serveis que hi passen, com són les canonades d’aigua, gas, clavegueram i l’evacuació de les aigües pluvials. Posteriorment, es continuarà amb la renovació de les voreres i del ferm. Des de l’Ajuntament s’ha estimat que aquesta obra era del tot necessària i imprescindible en un dels carrers més

cèntrics i, alhora, que menys actuacions urbanístiques havien rebut des de feia dècades. Es preveu, a més, l’eixamplament de les voreres, deixant un únic lateral per a l’aparcament (amb una ampliació de les voreres d’entre 30 i 50 cm). D’aquesta manera, els laterals seran més còmodes i transitables per als vianants i els actuals usuaris dels comerços actuals i dels que es puguin obrir en un futur. També hi ha

previst l’accessibilitat en els xamfrans per facilitar l’accés a la gent que tingui alguna discapacitat motriu. Actuacions com aquesta són clau per a la millora de la qualitat de vida dels veïns d’aquest carrer i de tota la ciutadania en general. A més, no es repercutirà econòmicament en els veïns i propietaris d’aquest carrer, ja que gran part de la inversió precedeix de subvencions i dels recursos del propi Ajuntament.

Homenatge a Lluís Companys

El sendero bajo el castaño 60 x 40 cm Tinta xinesa i aquarel·la sobre paper

Interior de la Font de l’Oca 60 x 40 cm Tinta xinesa i aquarel·la sobre paper

El dijous, 15 d’octubre, a les 7 del matí, una trentena de persones van participat en l’acte d’homenatge a qui fou president de la Generalitat, Lluís Companys, en el 75è aniversari del seu afusellament per part de les autoritats franquistes. Aquest acte consistí en una Marxa de Torxes que es va iniciar a la Ronda de Mariano Gomà i va continuar

fins al capdamunt del tossal del Vilot d’Almacelles, on es van

Volem fibra òptica

Arran de les necessitats de gran part dels usuaris d’internet i de telefonia mòbil, l’Ajuntament d’Almacelles, va demanar oficialment i per escrit a Telefònica que fes les gestions oportunes per poder estendre el cablejat de fibra òptica per tot el municipi, així com poder dotar de tecnologia 4G a tots els usuaris de telefonia mòbil que són clients de Telefònica Movistar. Cal recordar que fa dos anys ja es va posar un tram de fibra òptica que donava servei als centres educatius de la població gràcies a un conveni entre aquesta empresa i el Departament d’Ensenyament.

Afició al pàdel

Després de la posada en funcionament de dues pistes de pàdel per part de l’empresa Click & Padel a la zona esportiva de la vila, l’afició per aquest esport ha crescut considerablement. Segons fonts de l’empresa, s’ha creat un grup fixe a Almacelles que es coordina entre ells l’accés a les pistes mitjançant un grup de whatsapp, així com la posada en marxa de diferents cursos de l’escola de pàdel a Almacelles, amb força acceptació per part dels més tirar tres salves en menuts. L’empresa està preparant honor del president una competició a nivell municipal i màrtir. dies de portes obertes.

Amb el president Mas

A l’igual que van fer centenars d’alcaldes i representants polítics municipals d’arreu de Catalunya, l’alcalde d’Almacelles, Josep Ibarz, es va concentrar el dia 15 d’octubre davant la seu del TSJC a Barcelona, per mostrar el seu recolzament al president Artur Mas i per manifestar el seu rebuig a la imputació per la convocatòria del Procés Participatiu del 9-N. A la imatge també es poden veure altres alcaldes com el de Torrefarrera, Sr. Jordi Latorre; el de Rialp, Sr. Gerard Sabarich; l’eurodiputat per CDC, Sr. Ramon Tremosa o el regidor de CDC a la Paeria de Lleida, Sr. Toni Postius.

Pedalada ecològica

Amb motiu de la Setmana de la Mobilitat Sostenible que se celebra a Catalunya durant la segona quinzena d’octubre, el diumenge 18, una vintena d’aficionats a la bicicleta, entre grans i petits, es van apuntar a la 8a. Pedalada Ecològica que va sortir de la Plaça de les Llums i va finalitzar a la plaça de la Vila, amb el repartiment de coca dolça i xocolata entre els participants.

Retaule major restaurat 20 anys de la Penya Barcelonista La Clamor

El propassat mes d’octubre s’iniciaren els treballs de neteja superficial del retaule de l’altar major de l’església parroquial d’Almacelles a càrrec del restaurador Sr. Ramon Solé. A més de la neteja i millora dels elements ornamentals de l’esmentat retaule, també s’aprofità l’avinentesa per fer un informe detallat de l’estat de conservació, a fi de redactar un pla d’actuació que contempli les tasques més urgents de conservació i restauració que requereix. Aquesta peça és obra de l’escultor lleidatà Ramon Borràs Vidal de Lleida, estrenat el 6 de gener de l’any 1940, i del daurador Llucià Oliva, qui el va daurar als anys cin-

quanta. És remarcable el gran encert en haver ideat uns elements escultòrics que emmarquen el context històric en què es va fer aquesta església (finals del segle XVIII), ja que barreja elements barrocs amb neoclàssics, just en el període en què es

va bastir. Destaquen les estàtues de Sant Isidre i Sant Sebastià, copatrons d’Almacelles; la Verge de la Mercè amb el nen en el centre del retaule, patrona de la població; així com les estàtues d’ordre corinti i els daurats que resalten tot el conjunt.

Qui va ser alcalde d’Almacelles entre els anys 1987 i 1989 i 1991 i 1995, Sr. Josep Escuer i Zoriguel, ha fet donació a l’Ajuntament d’Almacelles del seu fons bibliogràfic per a que se’n faci ús i es pugui consultar per part d’aquelles persones que així ho desitgin. Aquest fons, que consta d’uns 400 llibres és especialment interessant pels exemplars de primeres edicions en català de clàssics de la literatura universal, així

com per gramàtiques antigues de català i enciclopèdies vàries. L’Ajuntament d’Almacelles ja va acceptar aquesta donació i serà

l’ens que es farà càrrec de la seva custòdia i qui facilitarà als interessats la consulta del fons.

Cessió de llibres

Descobriment de la placa de la nova seu per part del vicepresident del Barça Joan Gaspart (1998)

Junta de la Penya del Barça 1998 amb Joan Gaspart

Almacelles sempre havia estat un referent del barcelonisme. De fet, l’antiga Penya Barcelonista Lo Vilot, fundada a principis dels anys seixanta, fou una de les pioneres a les Terres de Lleida i de la recuperació de l’identitat catalana i almacellenca en uns temps força difícils. Malauradament, l’any 1974 es va dissoldre, i aquell llegat barcelonista que s’havia consolidat a la nostra vila es quedaria orfe durant prop de vint anys. L’any 1994, uns aficionats del FC Barcelona de la vila amb ganes de crear una nova penya, es reuneixen i inicien els tràmits per donar cos jurídic a una nova entitat d’aquest tipus. Finalment, el 16 de desembre de 1994 es tramita al Departament de Justícia per a la seva oficialització i registre. El següent pas fou llogar un local a l’Av. de la Diputació com a seu de l’entitat. En aquells moments ja comptaven amb un centenar de socis i ostentava la presidència, en Pepito Morell. El mes d’abril de 1995 s’oficialitzen els seus estatuts, i podríem dir que és la data de naixement de la Penya Barcelonista La Clamor d’Almacelles.

Els problemes econòmics comencen a posar en perill la continuïtat de l’entitat i, fins i tot, hi ha alguns socis que han de fer d’avaladors. Especialment greu és la situació que s’esdevé en el moment de l’adquisició d’un nou local a l’Av. de Sucs, 34 l’any 1997, amb la compra d’uns baixos per tenir una seu fixa. Amb motiu del quart aniversari del naixement de la Penya, es convida a l’aleshores vicepresident del FC Barcelona, el Sr. Joan Gaspart, a l’inauguració de la nova seu que té lloc el 16 d’octubre de 1998. El 8 de març de 2015, una representació de socis de la Penya barcelonista La Clamor va acudir a l’acte solemne d’imauguració de la placa al Camp Nou que els identifica com a penya barcelonista. A l’acte hi va acudir el president de la Penya local, Sr. Javier Navarro, i el directiu de la Comissió Social del Barça, Sr. Jordi Durà. Enguany, la Penya Barcelonista, celebra els seus vint anys i, amb prop de 200 socis, vol posar de relleu els presidents que l’han representat: parlem d’en Pepito Morell, Josep Roca, Josep Antoni Barsalà, Joaquima Roca i Javier Navarro qui encara ostenta la presidència.

Visita de la nova seu de la Penya del Barça d'Almacelles per part del vicepresident del FC Barcelona Sr. Joan Gasaprt (1998)

Junta de la Penya del Barça en una celebració de l'entitat l'any 2001

Llotja Camp de Futbol del Tossalet (1956)

Antic camp de futbol a la zona propera a l'antic camí de Sucs. Anys trenta

EL FUTB L A ALMACELLES Història d’aquest esport i els 25 anys de l’EFAC

El joc de la pilota és conegut des de temps dels grecs, però la variant o modalitat de futbol, no fou plenament considerat com un esport reglamentat fins a mitjans del segle XIX. Així, tenim que el primer reglament que regulava aquest esport sorgí a Londres el 1863, jugant-se el primer partit oficial tres anys més tard, enfrontant els equips anglesos del Sheffield i el London.

El 1900, es crea la Federació Catalana de Futbol i amb ella, la reglamentació per a la creació de desenes de clubs arreu de Catalunya.

Com es pot observar, fou des dels seus inicis, un esport d’origen britànic i és d’allí, d’on van sortir els primers tècnics i enginyers anglesos que es van traslladar a la zona de Huelva, per a la construcció de les mines de Riotinto i és, en aquesta ciutat, on es funda el 1878 el primer equip d’àmbit espanyol –el Huelva Recreation Club– que, posteriorment serà el precedent de gran part dels equips i de l’afició futbolística de l’Estat espanyol.

El 1924 Almacelles ja comptava amb una desena de jugadors més o menys organitzats que jugaven al futbol els diumenges o en les estones lliures. Finalment, el 1926 es constitueix oficialment el Club Deportiu Almacellench, que es presentà en societat el dia 25 de setembre, tot coincidint amb els actes de la Festa Major.

Una de les primeres imatges del club de futbol almacellenc (1933)

Club de futbol d'Almacelles (1941) al Camp del Canyissar

Pel que fa a Almacelles, ja es jugava a les eres, i més concretament en una que l'anomenaven "l'Era de Cal Renyé". A principis dels anys vint comencen a sorgir els primers equips reglats.

Així doncs, l'equip de futbol d'Almacelles entra a

Partit inaugural del Camp d'Esports. Març de 1971

formar part de la lliga provincial existent en aquella època. La lliga provincial venia determinada per les distàncies entre les diferents poblacions de la província, posant-se límits de trenta o quaranta quil·lòmetres com a màxim entre els equips que s'havien d'enfrontar. El C.D. Almacellench inicià la primera lliga 1926-1927, jugant en la comarcal 4a., amb tan sols quatre equips: Almacelles, Juneda, Alpicat i Torrefarrera.

Foren els anys quaranta i cinquanta quan el futbol assolí el seu apogeu, amb partits d'exhibició que enfrontaven l'equip local amb grans equips de primera divisió. Sovint eren els filials o aliniacions de jugadors de la pedrera, però les congregacions que arreplegava aquest espectacle eren el més esperat de la festa. Encara hom recorda l'any que vingué el R.C.D. Espanyol (1943), amb l'alineació local de Florensa, Aubach, Casanovas I, Roger, Giribet, Arnó, Aresté, Olivart, Altres curiositats d'aquell primer club esportiu fou Martí, Plana, Rosicart i de suplents: el color de l'equip: samarreta a franges vermelles i Carnicé i Casanovas II. blanques i pantaló curt de color blau fosc. Després de la Guerra Civil es canvià al tradicional vermell de Altres equips que varen passar la samarreta i blau del pantaló, però la samarreta per Almacelles en aquella ratllada o blanca encara s'emprà en alguna ocasió. època van ser el filial del F.C. Barcelona (1949, 1961 i El primer camp de futbol es bastí en una esplanada 1963), la U.E. Lleida (1952, que hi havia prop d’on hi hagué la Cooperativa 1954 i 1957), el Gimnàstic del Camp, on ara estaria situat el Parc de l’Aigua de Tarragona (1945), o la aproximadament. Poc després, quan un nombrós U.D. Huesca (1953). públic començà a assistir regularment als encontres futbolístics, es pensà en tancar el camp per poder Tanta era l'afició, cobrar una entrada, i com que un dels materials més que l'any 1947 abundants eren les canyes de ribera, es van decidir s'inicien les obres Cartell encontre de futbol per fer un tancament a base de canyissos. Aviat de construcció entre l'equip d'Almacelles i es conegué pel Camp del Canyissar i romangué del Camp d'Esports del el RCD Espanyol (1943) dempeus fins ben entrats els anys quaranta. Tossalet.

Xut d'honor en un partit de futbol on va venir una selecció del Barça (1963)

Club de futbol Arca-Almacelles 1982

Primer equip format de l'escola de futbol sobre l'any 1986

Primer escut dissenyat de l'EFAC (1990)

Dos anys més tard, el 1949, s'inaugura amb la presència del filial del Barça, amb un xut d'honor que, excepcionalment, el llençà el Baró d'Esponellà d'aquell temps, n'Epifani de Fortuny i Salazar.

es formalitzés la creació d’aquesta escola, seria l'Ajuntament qui s’encarregaria de donar suport a l'equip amateur local de manera provisional durant la temporada 1987-1988.

Ja entrats els anys seixanta, tot coincidint amb la creació de l'Associació Recreativa Cultural d'Almacelles i l'absorció d'aquesta entitat d'alguns esports que es practicaven a la vila, passa a formar part d'aquesta associació amb el nom d'Athlètic d'Almacelles-ARCA, que iniciarà la lliga 1968-1969 fins a la temporada 1985-1986, en què deixa de dependre'n. En aquesta època, es clausura l'antic Camp de Futbol del Tossalet i se'n basteix un altre prop de la carretera de Sucs, que serà inaugurat l'any 1971 per l'aleshores Capità General de Catalunya, el Sr. Alfonso Pérez Viñeta y Lucio.

L’escola comença a funcionar d’una manera més o menys provisional durant la temporada 1986-1987 amb tres equips: un de benjamí, que va afrontar els Jocs Escolars de la Generalitat, un altre d’aleví i un altre d’infantil.

Neix l’Escola de Futbol d’Almacelles i Comarca (EFAC)

Curiosament, el color de la samarreta en aquells inicis fou el de samarreta lila i pantaló blau, ja que s’aprofitaren els estocs d’un equipament d’aquest color. El Sr. Josep Martí se’n va fer càrrec del disseny del primer escut identificatiu de l’EFAC: un rombe encimbellat d’una pilota de futbol, amb les sigles de l’escola al bell mig. L’any següent, es tornaria als colors emprats tradicionalment per l’equip local.

En aquells primers anys, l’Ajuntament els cedeix un petit local als baixos de l’Ajuntament que el faran Ben aviat, un grup de pares que havien decidit crear anar d’oficines i de seu social de l’entitat. una escola de futbol, així com ARCA, entitat promotora del projecte, fan la primera reunió constitutiva el 27 El 1988 l’EFAC es fa càrrec de l’equip juvenil de de febrer de 1986. De moment, i a l’espera que la població, i l’any 1989 s’hi afegeix un equip pre-

Equip EFAC amb el trofeu Pepito Esteve aconseguit l'any 1993

Equip amater EFAC temporada 2004-2005

Retall de l'acta de constitució de l'EFAC (1990)

Equip femení de l'EFAC en la temporada 1997-1998

benjamí i l’amateur que entrarà jugant en tercera regional i que ascendirà en aquell mateix any a segona regional. L’escola es fa gran, ja compta amb sis equips, prop d’un centenar d’alumnes i poc a poc va esdevenint un referent en la pràctica del futbol a la vila i en tota la comarca. Abans d’acabar l’any es planta la gespa i s’inicien les obres per dotar de llum el Camp d’Esports. El 6 de juliol de 1990, es constitueix definitivament l’EFAC com a associació esportiva sense ànim de lucre, sota la presidència del Sr. Amadeu Garcia, el Secretari Joan Martínez Arroyo, i els vocals constituïts en Junta General que són, a més dels esmentats, els Srs. Isidre Arnó i Baella, Joan Cabós Lanaspa, Pedro Albejano García, Juan Ramon Pascal Iricíbar, Francisco Lorente Moreno, Josep Maria Martí Riera, Ramon Villalba Castro, Josep Maria Aguilà Esteve i Agustín Alegre Morel. Seran en aquests primers anys quan aconseguiran els seus primers grans títols, com el Trofeu Pepito Esteve el 1993, amb un equip format per Santiago Cacho, Eduard Juanós, Lluís Fernández, Jaume Valls, Luis Rico, Carlos Pérez, Ricard Aguilà, Jordi

Athlètic d'Almacelles en una foto recent

Chamizo, Quico Pujol, Carlos López, Jordi Tomàs (entrenador), Sergi Trilla, José Luis Laga, Francisco Hernández, Javi Gombau, Alberto García, Josep Baltasar, Luís Febas, Santi Mazana Jorge Mur, Javi i Santi Moliné. Es fan els primers grans vestuaris en el gol nord (1997) i es crea un equip femení que es mantindrà de manera intermitent en dues èpoques: 1997 i 1998, i després el 2009 i el 2010. Arribem l’any 2000 amb l’elecció com a president del Sr. Manuel Sánchez Porcel que ho serà fins el 2002. Del 2002 fins el 2004 ho serà el Sr. Luís Febas; del 2004 al 2008, el Sr. Santiago Cacho i, finalment, des del 2008 ho és l’actual president, el Sr. Quico Pujol. L’EFAC comptarà el 2005 amb una de les principals figures del futbol d’elit, com és la incorporació de l’ex-jugador del FC Barcelona i almacellenc, en Francesc Xavier Sánchez Jara, que iniciarà la seva carrera com a entrenador i coordinador esportiu i, encara avui, és un referent de l’EFAC en tant que jugador de l’equip de veterans.

Primer equip de l'EFAC a l'actualitat

Renovem la xarxa d’aigua

Camp d’Esports el 30 de setembre de 2006, s’estrena la instal·lació de gespa artificial El 30 de setembre de 2006, tot coincidint amb el 80è aniversari de la constitució del primer equip de futbol local, s’estrena la instal·lació de gespa artificial en tot el Camp d’Esports, amb una inversió de 600.000 euros a pagar en tres anys. S’aprofita per fer la presentació de tots els equips de l’EFAC d’aquella temporada, s’estrena un nou himne amb lletra i música del grup local Karbunko i es fa un partit entre jugadors històrics de l’equip local i altres de veterans de l’EFAC. Va fer el xut d’honor un dels jugadors de més edat, el Sr. Andreu Figueres que comptava amb 85 anys el dia de l’homenatge. També l’acompanyaren en aquest acte tan emotiu figures representatives del futbol almacellenc dels anys cinquanta i seixanta com els Srs. Josep Maria Capdevila i Josep Purdonés.

una important inversió de 100.000 euros, renovant els vestuaris de sota la tribuna i fent unes noves grades i una nova tribuna principal. També, el 2013 es va estrenar el nou equipament de l’equip i es va passar del tradicional blau de pantaló i vermell de samarreta al negre i vermell actual, amb la característica de la samarreta a ratlles i el nou disseny de l’escut, amb clares referències a la vila, com són el monument de les Quatre Barres, i la indicació de l’any de fundació del primer equip local de futbol l’any 1926.

Un altre dels fets a destacar fou l’escissió que va tenir lloc l’any 2013 de l’equip amater B de l’EFAC, qui va decidir refundar-se en un de nou sota la denominació d’Atlètic Almacelles i la direcció del Sr. Juan Antonio Robles. Aquest nou equip va iniciar Arribats a la darrera dècada és quan l’EFAC fa el seu la seva primera temporada el 2014-2015 en la gran ascens en el món del futbol català. Així, en la 4a. categoria catalana, categoria que va deixar en temporada 2011-2012 passa de la primera regional a l’actualitat per passar a la 3a. catalana. la primera preferent i arriba a jugar dues eliminatòries de la Copa Catalunya contra equips poderosos com Pel que fa a l’EFAC, actualment està format per eren els equips de Terrassa i Balaguer. Un any més 11 equips, que agrupen un total de 200 jugadors tard, en la temporada 2012-2013 ascendeix fins entre nens, joves i veterans. Hi ha un total de 22 a la primera Catalana, la màxima categoria a la entrenadors i la direcció esportiva del primer equip què ha jugat mai un equip almacellenc. En aquest va a càrrec de l’exjugador David Giménez i la context, novament l’Ajuntament va apostar per fer presidència del Sr. Quico Pujol.

Presentació del diferents equips de l'EFAC per la temporada 2015-2016

Amb motiu de les noves urbanitzacions de carrers del centre històric o altres de nous, cal tenir ben presents l’enorme inversió que es fa en la renovació o instal·lació de noves canonades de subministrament d’aigua potable. Aquesta renovació implica unes millores considerables, tant pel que fa a la millor gestió i estalvi mediambiental (se suprimeixen les fuites d’aigua), com per la salut dels usuaris, ja que es canvien vells materials per altres de nous, molt més inocus i pensats expressament per a la conducció d’aigua potable a les llars. En aquest sentit, cal remarcar que fa 20 anys que la gestió de l’aigua està en mans de l’empresa FCC Aqualia, i que des de l’any 2003 s’han substituït Inversió en instal.lació de noves canonades o s’han col·locat de nou en nou 6.183 metres de noves canonades, a més de 92 vàlvules de secció, d'aigua potable, vàlvules, hidrants i boques de reg 21 hidrants contra incendis i 20 boques de reg. Aquestes dades contrasten amb el que s’havia instal·lat des de l’any 1995 al 2003, força inferior: 272 metres de canonada, 5 vàlvules, 4 hidrants i 13 boques de reg. Val a dir que la inversió en millora de la xarxa d’aigua potable és molt important. De fet, en el carrer del Carme i els carrers travessers afectats que ara mateix s’estan reurbanitzant, s’ha instal·lat 656 nous metres de canonada, 11 vàlvules i 24 noves boques de reg. A més de la nova instal·lació, cal afegir les despeses en l’obertura i tancament de rases, substitució de voreres i demés treballs relacionats. Això, traduit en despesa són 39.805,52 euros en aquest carrer, o el que és el mateix: 61 euros per metre de canonada que es renova. És una inversió important que no afecta als veïns ni al rebut de l’aigua, ja que es paga amb recursos propis de l’Ajuntament i subvencions que s’aconsegueixen per aquest tipus d’obres.

Propostes amb consens Arran de les darreres eleccions municipals, s’ha fet palesa la voluntat de consensuar amb altres partits polítics, algunes de les propostes i projectes més significatius que es volen dur a terme properament. D’aquesta manera, s’han iniciat reuni-

ons i trobades amb portaveus d’altres partits polítics i els tècnics de l’Ajuntament per tirar endavant amb projectes, com per exemple la reforma del carrer del Carme, la plaça del 2 de Març o la plaça del Casal, entre d’altres.

1995 - 2003 inversió m. canonades d'aigua aprox.: 11.600€ / 272 m 2004 - 2015 inversió m. canonades d'aigua aprox.: 394.000€ / 6.455 m

Aparadors de tardor

Com ja ve essent una tradició, pels volts de Tots Sants, l’aparador de l’entrada principal de l’Ajuntament d’Almacelles, es va transformar en un ric mostruari de tot allò que és tradicional en els dies de la Castanyada, i també del què s’ha fet força comú d’uns anys ençà a casa nostra, com és el típic Halloween d’arrels anglosaxones. En el mateix sentit, també va tenir força èxit, la decoració del vestíbul del Centre Cultural, amb clares referències a la tardor i a la Castanyada.

Reciclem la runa

Arran de les obres de millora i urbanització del carrer del Carme, s’ha endegat una iniciativa que consisteix en reciclar la runa i restes de construcció que es generen amb la remodelació de les voreres. Aquests residus s’esmicolen i es reconvertiran en els àrids que serviran per reomplir novament l’interior de les noves voreres, estalviant-se així la compra d’àrids que siguin prou resistents i que facilitin un correcte drenatge.

Dietes saludables

El passat dilluns 5 d’octubre a la Sala Polivalent, amb motiu de la Setmana Catalana de Prevenció Contra el Càncer, l’Associació de Mestresses de Casa Verge de Montserrat

–juntament amb l’escola Antònia Simó i Arnó– van programar una activitat per a nens de P5, 1er i 2on de primària, que consistia en una obra de teatre i, a continuació, un taller de prepara-

Josep Luque

Un dels grans gravadors lleidatans, com Josep Luque, va estrenar exposició al Museu el divendres 16 d’octubre. Un excel·lent i molt interessant recull d’algunes de les seves millors obres que, sota el títol “Versemblança”, romandran exposades fins el mes de desembre.

Jornades Europees de patrimoni José Zumalabe

ció i tast de fruites. L’activitat va ser un èxit ja que van participar uns 200 nens i nenes que es van acabar tota la fruita i van aprendre quelcom més sobre una dieta saludable.

El dissabte 10 i el diumenge 11 d’octubre, coincidint amb les Jornades Europees sobre Patrimoni, es van dur a terme dues novedoses activitats des del Museu, amb la col·laboració de l’Ajuntament. La del dia 10 fou adreçada al grup del Centre Estudis Comarcals del Segrià i consisití en fer un recorregut pel passat, el present i el futur de la vila. L’activitat es va iniciar a les deu del matí amb una visita a l’antiga vila. Tot seguit es va fer una visita al Centre Històric i una parada per reemprendre l’activitat amb una visita al museu. El grup estava format per unes deu persones (de fora de la vila), van dinar a Almacelles i per la tarda es va visitar el Parc d’Europa. El diumenge 11 d’oc-

tubre, es va dur a terme una interessant passejada per la història de la nostra vila. Unes trenta persones van participar d’aquesta experiència i van visitar de manera guiada el poble medieval d’Almacelles, on van descobrir fantàstics mosaics del segle XVI, dos forns ceràmics del segle XVIII i les estructures de l’antiga Almacelles medieval. Més tard, es va fer una passejada per la vila

Il·lustrada del segle XVIII, i actual centre comercial de la població, on es va fer una pausa i un cafè amb molt bona companyia. Finalment, es va visitar la Casa Clara i es va cloure el recorregut amb la visita del Museu d’Arquitectura i Urbanisme on s’explicà als participants l’evolució de les ciutats, des del tercer mil· lenni abans de Crist i fins als nostres dies. Un diumenge diferent i ple d’emocions.

El 15 d’octubre s’inaugurà a la Sala d’Exposicions del Casal una interessant exposició sobre maquetes, escuts i escultures en fusta, a càrrec de l’artista aragonès José Zumalabe. Una exposició força interessant que es va poder visitar fins el 6 de novembre.

La Maria Arfelis fa 100 anys

Una altra almacellenca que enguany arriba als 100 anys és la Maria Arfelis Castellar. Per celebrar-ho, el dia 24 d’octubre van acudir fins a la residència Betula Alba on resideix amics, coneguts, familiars i el director territorial del Departament de Benestar Social i Família de Lleida, el Sr. Antoni Reinoso, així com els regidors de l’Ajuntament en Josep Gòdia i na Vanesa Olivart. A més de la festa, se la va obsequiar amb una placa commemorativa i un ram de flors. Moltes felicitats Maria!

X Trobada Internacional de Ciutats i Entitats de la Il.lustració El proppassat cap de setmana, del 22 al 24 d’octubre, Almacelles va ser la seu enguany de la Xa. Trobada Internacional de Ciutats i Entitats de la Il·lustració, una important trobada on Almacelles pren el relleu de València, en l’organització d’aquest encontre. En ell hi participaren el mateix Ajuntament d’Almacelles, el MAU, l’AICEI, la Universitat de Lleida i la Diputació de Lleida. La trobada va presentar-se de manera solemne a la Sala Víctor Siurana de l’edifici del Rectorat de la UdL. El Dr. Guillermo Pérez Sarrión, catedràtic d’història moderna a la Universitat de Saragossa i especialista en el segle XVIII espanyol, al que ha dedicat mitja dotzena de llibres i nombrosos articles a revistes especialitzades, obrí oficialment les desenes Jornades de Ciutats i Entitats de la Il·lustració el dijous dia 22 d'octubre amb la conferència: "El món urbà en el segle de la Il·lustració”. La sessió inaugural fou presidida pel rector de la UdL, el Dr. Roberto Fernàndez i per l’Alcalde d’Almacelles i President de la Fundació del MAU, el Sr Josep Ibarz. Posteriorment es va aprofitar l’estada a Lleida de ponents i demés assistents interessats, per fer una visita guiada a la Seu Vella i la Suda, amb la participació dels Amics de la Seu Vella. El divendres 23 d’octubre prosseguiren les ponències, ara ja a la Sala d’Actes del Museu, amb l’egiptòloga Maite Mascort, arqueòloga de la Generalitat de Catalunya i vicepresidenta de la Societat Catalana d'Egiptologia, qui obrí la sessió matinal amb la ponència: "L'urbanisme en l'antic Egipte”. La segona ponència la desenvolupa el Dr. Pere Castanyer, arqueòleg, conservador i investigador del MAC d'Empúries amb el títol "La ciutat en el món grec i romà a partir de l'exemple d'Emporion-Emporiae". La darrera ponència del matí va anar a càrrec de l'arquitecta i experta en paisatgisme urbà, Anna Coello de

Llombet, amb el títol "L'espai públic en l'eixample de la ciutat actual: la Plaça de les Glòries a Barcelona". A continuació, es va fer una visita pel centre històric d’Almacelles i altres enclavaments d’interès per entendre la concepció il·lustrada de la nostra vila. Per la tarda, van tenir lloc les ponències dels tècnics de les municipalitats de Lisboa, Covilha, Almacelles i del MUVIM de València, a les que seguí la presentació de la darrera incorporació al Museu: les constitucions dels tretze Estats Units d'America editada per Franklin a París el 1783. Així, na Teresa Duarte, cap de la Divisão da Reabilitação Urbana da Cãmara Municipal de Lisboa obrí la sessió de la tarda amb la ponència "Evolució i Transformació de Lisboa". Continuaren les senyores Telma Madaleno de la Camara Municipal da Colvilha i Sandra Ferreira de l'ICSP -Instituto de Conservação e Salvaguarda do Património- amb la ponència "L'espai en una instal·lació de producció mercantilista". L'arquitecte de l'Ajuntament d'Almacelles, Xavier Guerra, va fer la tercera de les ponències amb el títol "Almacelles, una vila fidel a l'urbanisme reticular" i finalitzaren els Srs. Francisco Molina, nou director del MUVIM, i Sergio Vilalta tècnic del MUVIM, amb la presentació al MAU, en el marc de les X trobades, del projecte digital "L’aventura del pensament". Acte seguit es va fer la presentació oficial i presentació en el MAU del nou espai dedicat al naixement dels EEUU i del llibre Constitutions dels Treize États Unis de l’Amérique, editat a París el 1783. Finalment, el dissabte 24 d’octubre, l'Alcalde d'Almacelles i president de la fundació del MAU, i de l'AiCEi, Josep Ibarz i el representant de la vila portuguesa de San Antonio, Carlos Luís Figueira, que n'ostenta la Secretaria General de la AICEI, clausuraren la X trobada de l'AICEI amb un èxit notable d'assistents i amb unes ponències d'alt nivell. Per acabar, es va fer una visita guiada al Museu de Lleida.

L’Escola Antònia Simó

Arran dels problemes que comporta l’accés i l’aparcament al centre educatiu Antònia Simó i Arnó, s’ha reunit la directora del centre Sra. Montse Vidal i la Cap d’Estudis, Sra. Anna Tomàs amb l’alcalde de la població Sr. Josep Ibarz, qui han estat estudiant la millor manera de plantejar els accessos al centre educatiu i la recerca d’un lloc prou ample i proper per destinar-lo a aparcament provisional de tots aquells usuaris i professors que ho necessitin. Finalment, s’ha decidit adequar uns terrenys prop de la plaça de Josep Carner per tal que es puguin fer servir d’aparcament.

Survival Horror

Aqualia col.labora amb el Museu Arran del compromís de l’empresa FCC Aquàlia de destinar part dels beneficis de l’empresa a l’adquisició o promoció cultural en els municipis on hi és present, com en el cas d’Almacelles, on aquest compromís ja es va fer palès l’any 1995 quan es va fer càrrec de la gestió del subministre d’aigua; el proppassat dia 23 d’octubre –i en el marc de les Jornades de les ciutats de la Il·lustració– representants de l’empresa FCC Aqualia com el director de la delegació a Catalunya, Sr. Jordi Aguilera; el delegat de LleidaTarragona, Sr. Francesc Quintillà i el directors de Serveis

a Lleida, Sr. Salvador Salse; van formalitzar l’adquisició i donació al Museu d’Arquitectura i Urbanisme Josep Mas Dordal d’Almacelles de tres peces històriques de gran valor i que formaran part del fons d’aquest Museu. Les peces adquirides foren el llibre de les primeres constitucions dels tretze Estats Units d’Amèrica, datat el 1783 i en la seva versió francesa. També es van atorgar

un plànol dels Estats Units d’Amèrica amb els dominis britànics d’aquella primera etapa de formació del país, i un altre plànol dels Estats Units amb les possessions de Canadà, Nova Escòcia i les divisions dels territoris sota domini espanyol i francès segons els articles de Pau signats a Versalles el 1783. Tres joies que ja formen part del llegat d’aquest Museu almacellenc.

Demanem que s’arrangi la LV-801 Durant la nit de la Castanyada, Almacelles va rebre la segona edició del "Survival Horror" organitzat per Athnecdotario Incoherente, dirigit per l'Aquilino Moreno i amb col·laboració de l'Ajuntament. Va ser tot un èxit amb més de 40 persones participants. I en què es basa aquesta festa? Els participants s'introdueixen en un món terrorífic, on han d'anar superant proves i fugint de tot mena de monstres. És com un joc de rol on cada persona assumeix un personatge. Us animem a venir a la propera edició, ja que és una activitat diferent i terroríficament divertida!

Arran de les queixes que es reben d’un temps ençà en relació al mal estat de la carretera LV-801, entre Almacelles, Sucs i Gimenells; així com el seu nul manteniment per part de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre, propietària d’aquest vial, i atès que és un vial de màxima importància per a la comunicació i connexió dels pobles per on passa; l’Ajuntament d’Almacelles ha sol·licitat de manera for-

mal al president de la CHE, el Sr. Raimundo Lafuente Dios, que faci les gestions oportunes per adequar aquesta carretera de manera urgent amb els mínims que requereix una bona senyalització, un bon ferm i una neteja adequada dels vorals. Igualment, també s’ha fet arribar la queixa al Defensor del Pueblo i

al Justícia de Aragón (en tant que institució ubicada amb raó social en aquesta comunitat autònoma) per tal que faci les gestions de intercessió i de control del seu compliment. També s’ha informat de la petició efectuada als alcaldes de l’EMD de Sucs i al de Gimenells i el Pla de la Font.

La Castanyada i Halloween

Pluges torrencials

Un any més, el dissabte 31 d’octubre, va tenir lloc una divertida i concorreguda tarda de Castanyada i Halloween especialment adreçada als més menuts de la vila. Per la tarda es van fer uns tallers d’elaboració de panellets on van participar uns 40 nens i nenes, i un altre de

El dia 2 de novembre, una gran llevantada va provocar un episodi de grans pluges (uns 72 l./m2), en poc espai de temps que va provocar inundacions en alguns punts de la vila. Gràcies a la posada en funcionament de nous col·lectors, es van poder evitar aquestes en zones com l’Av. dels Esports i l’Av. de Sucs. En aquests moments, l’Ajuntament –conjuntament amb el Sindicat de Regs– ja treballa en un tercer col·lector que ha de connectar l’actual fet prop de la Rambla de la Generalitat fins al desguàs situat prop de l’Av. de Josep Mas Dordal.

carbasses de Halloween on s’hi van inscriure una vuitantena. Per acabar, el Mag David va regalar-nos una tarda de màgia i bon humor enmig d’una Sala Polivalent plena de nens i nenes terroríficament vestits per rebre les llaminadures de la Nit de les Ànimes.

25 anys de casats

El diumenge 8 de novembre es va dur a terme una emotiva iniciativa. Es tractava de renovar els matrimonis dels almacellencs que ho van fer durant l’any 1990 i que enguany celebraven els 25 anys de casats. Un total de 12 parelles es van retrobar a l’església, on es va celebrar una missa commemorativa, i van continuar amb un dinar de germanor. Tal com van reconéixer: una trobada inoblidable.

Agraïment a l’Escola Antònia Simó i Arnó

El 5 de novembre, l’alcalde d’Almacelles Sr. Josep Ibarz, va voler compartir el títol de Vila Florida 2015 amb 3 flors d’honor que es va aconseguir el mes de setembre passat, amb l’equip docent de l’Escola Antònia Simó i Arnó, representants per la directora, Sra. Montse Vidal, i el professor coordinador del coneixement de l’entorn Sr. Cèsar Celma. Una de les propostes que es van tenir més en compte a l’hora de valorar la candidatura almacellenca, va ser el fet de posar de relleu la gran varietat en arbres, plantes i flors que es poden trobar a la vila i la implicació de l’escola en aquest coneixement.

Ronda de Mariano Gomà

Nou col.lector Arran de la darrera llevantada produïda el dia 2 de novembre, en la què es van recollir prop de 70 l/m2 i en la què es van produir algunes inundacions en certs punts de la població; técnics de l’Ajuntament d’Almacelles van comprovat in situ l’estat actual d’alguns embornals, acompanyats de la regidora de Comerç, per comprovar la situació d’alguns comerços del carrer Major, força perjudicats per l’entrada d’aigües pluvials als seus locals. Tot i la gran quantitat d’aigua caiguda de forma excepcional, acumulada durant el dia d’ahir i la impossibilitat d’absorvir-la adequadament per part dels desguassos actuals, el que sí es va posar de manifest és la urgència en construir un gran

col·lector d’aigües residuals i un altre paral·lel de pluvials al llarg del carrer d’Enric Prat de la Riba, el gran vial nord-sud que recolliria com un gran embut totes les aigües que es canalitzen en la zona alta de la vila i que en l’actualitat no es poden recollir per manca de capacitat en la xarxa de desguassos que hi ha en aquesta zona de la vila. Aquest fet provoca inundacions en alguns punts quan hi ha grans xàfecs. Aquest col·lector projectat d’aigua residual i un altre de pluvial tin-

Plataforma per millorar la La Grossa de Cap d’Any xarxa de carreteres

dria un diàmetre d’entre 400 i 600 mm de diàmetre i permetria reconduir tota aquesta quantitat d’aigua fins a l’Av. de Josep Mas Dordal, a través del carrer del Batlle Simó. Un cop reconduïda fins a aquest punt, es connectaria a l’actual col·lector que ja les porta cap a l’EDAR. A aquest gran col·lector també s’hi hauria d’afegir la completa renovació que ja s’està duent a terme, de la xarxa de recollida d’aigües pluvials i residuals al carrer del Carme i de Santiago Ramon y Cajal.

Orquestra Julià Carbonell Recentment es van col·locar els cartells que indiquen la denominació de la nova Ronda de Mariano Gomà, un cop s’urbanitzà el tram que connecta el carrer de l’Estació amb la carretera d’Alfarràs i els accessos a l’Escola Antònia Simó. D’aquesta manera es retia homenatge a un dels arquitectes i urbanistes més vinculats amb la nostra vila al llarg del segle XX, i que es caracteritzà pel seu respecte a la retícula ortogonal típicament almacellenca, pròpia del segle XVIII.

El diumenge 8 de novembre per la tarda, va tenir lloc un fantàstic concert a la Sala Polivalent, a càrrec de l’Orquestra Simfònica Julià Carbonell de les Terres de Lleida. Unes 400 persones van gaudir d’una selecció de peces de F.V. Suppé, M. Bruch, J. Nus i F. Schubbert, entre d’altres, a les què van acompanyar

al violoncel la Teresa Valls Palmada i sota la direcció del mestre Alfons Reverté. Cal destacar el patrocini de la Diputació

de Lleida i l’assistència i generositat de la filla del mestre Juilà Carbonell, la Sra. Mari Carme Carbonell.

Arran de l’estat de deixadesa i de la manca d’inversions en la millora de les carreteres compreses entre els nuclis de Vallmanya, prop d’Alcarràs, i que connecten tot aquest sector del Baix Segrià amb els pobles del Pla de la Llitera i una part del Baix Cinca; alcaldes d’aquestes poblacions han decidit crear una plataforma de suport que reculli suports per tenir força a l’hora de reclamar aquestes inversions, en gran part a la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre, qui és la titular de la major part de les carreteres que necessiten més inversions i manteniment de manera

urgent i immediata. En aquest sentit, l’alcalde de Gimenells i el Pla de la Font, el Sr. Dante Pérez, s’ha entrevistat amb el seu homòleg d’Almacelles, Sr. Josep Ibarz, per sol·licitar el suport de l’ajuntament almacellenc en aquesta plataforma. A més dels ajuntaments i Entitats M u n i c i p a l s Descentralitzades d ’ A l c a r r à s , Gimenells, el Pla

de la Font, Raimat, Saidí, Sucs i Almacelles; també s’hi afegiran empreses de la zona i particulars a través d’una recollida massiva de signatures. Les principals inversions demandades són la millora de les carreteres entre Vallmanya i Almacelles, Gimenells a Raimat, Raimat a Sucs, Sucs-el Pla de la Font- Gimenells i Gimenells-Saidí.

qui els va introduir en el context polític, econòmic i de relacions comercials, així com

El dia 12 de novembre al vespre es presentà al Museu, el llibre Crònica del Sí (2010-2015). El darrer títol d’en Ramon Farré, deled'infrastuctures, per gat del Govern de la Generalitat a després visitar la l'ex- Lleida i que també va comptar amb posició permanent del la presència del periodista Josep Museu. Ramon Ribé, autor del pròleg.

Alumnes francesos visiten el MAU Una vintena d’alumnes i professors del centre MFR Périgueux, del departament de la Dordogne a la Regió d'Aquitània, institut que dóna formació professional de segon grau agrària i de comerç relacionat amb les explotacions agrícoles, visitaren el Museu almacellenc. Van ser rebuts per l'alcalde de la vila Josep Ibarz,

El popular i conegut personatge de la Grossa de Cap d’Any va visitar la nostra població a principis de novembre, i va aprofitar l’avinentesa per anar al Mercat i promocionar les participacions del sorteig que promou entre els veïns. No va faltar una trobada amb l’alcalde de la població i els desitjos de moltíssima sort a tots nosaltres per aquest 2016. A veure si és veritat!

Presentació del llibre Crònica del Sí (20102015)

Castanyada de l’Associació de Jubilats

El dissabte 14 de novembre, va tenir lloc a la Sala Polivalent, la tradicional Castanyada que organitza l’Associació de Jubilats d’Almacelles. Més de 400 persones es van retrobar en un acte en el què van compartir una bona estona, tot i que també es va guardar un minut de silenci per les víctimes de l’atemptat de París.

Pilar Lorente presenta el seu llibre

Conveni amb INCASÒL Arran de la petició de vàries empreses que han sol·licitat terrenys aptes per instal· lar-se a Almacelles a peu d’un dels accessos principals de l’A-22; l’Ajuntament d’Almacelles va signar un conveni amb INCASÒL, a través del seu Director General Sr. Damià Calvet; en el qual cedeix a l’Ajuntament la gestió i el desenvolupament de 28.000 m2 de nou sòl industrial de la seva propietat, i que l’INCASÒL disposava en aquesta zona del Pla d’Almacelles, –afegint-se així– a un altre sector industrial conegut com a Pla de les Vinyes (sector 11), que també es troba en fase de desenvo-

lupament. D’aquesta manera, Almacelles vol ofertar més sòl industrial a totes aquelles empreses

Curs de teatre

Comptem des del proppassat mes de novembre amb una nova escriptora almacellenca. Es tracta de Pilar Lorente, qui va presentar el dia 11 de novembre al Centre Cívic de Balàfia de Lleida, l’obra “Ábrete al mundo” de l’editorial Atlantis. Segons l’escriptora es tracta d’un conte, amb missatge inclòs, que juga amb el món fantàstic de les fades i les flors per transmetre uns valors i ajudar a créixer personalment.

El dia 24 d’octubre van iniciar-se les classes del Curs de Teatre que s’impartiran a la Casa Clara tots els

dissabtes pel matí. El curs, que ha estat possible gràcies a la col·laboració de l’Aula Municipal de Teatre

interessades i s’intenta, així, agilitzar al màxim el procés per a la seva implantació al municipi.

de Lleida, ha iniciat les seves classes amb un total de 14 inscrits sota la direcció de l’actor Jordi Villacampa.

Almacelles es manifesta contra els atemptats de París Arran del terrible atemptat de París del dia 13 de novembre, l’endemà –a l’igual que en moltes ciutats del món– Almacelles es va afegir al minut de silenci amb el qual es va voler condemnar aquest tipus de barbàrie i es va voler donar el més sentit condol a les famílies de les víctimes. En aquest sentit, cal remarcar els minuts de silenci de la delegació del Barça i dels membres de la Penya local que celebraven els 20 anys de la seu almacellenca; dels assistents a la Castanyada que es van retrobar a la Sala Polivalent el dissabte 14 per la tarda, la gent particular que ho va fer concentrant-se a la plaça de la Vila a les 12 del migdia, o els participants i assistents a la Desfilada de Moda a l’aire lliure que va tenir lloc el diumenge 15 de novembre per la tarda. Tota una mostra de suport i condol del nostre poble cap a les víctimes d’aquest brutal atac a la democràcia i a les llibertats.

20 anys de la Penya del Barça

El diumenge 15 de novembre va tenir lloc la celebració oficial dels vint anys de la constitució de la Penya Barcelonista La Clamor d’Almacelles. L’acte va comptar amb la presència de l’empresari i mem-

bre de la Junta Directiva del Barça, Sr. Ramon Térmens, així com de l’exjugador Joan Torrent. A més del president de la Penya Barcelonista local, Sr. Javier Navarro i demés socis, es va fer una recepció a l’Ajunta-

Curs d’al.lergògens El dia 14 de novembre va tenir lloc a Casa Clara el sisè dels cursos relacionats amb l’alimentació que s’han impartit d’ençà que es va posar en marxa aquest espai públic. En aquest cas, fou un curs sobre els al·lergògens en l’alimentació al què hi van assistir prop d’una vintena de persones.

ment per part de l’alcalde de la població, Sr. Josep Ibarz i de la regidora d’Esports, Sra. Montse Noró. D’allí es va anar fins al Museu d’Arquitectura i Urbanisme on es va fer una visita guiada a tota la delegació per

anar, acte seguit, a la seu de la Penya a l’Av. de Sucs on es va fer un aperitiu. L’acte finalitzà a la Sala Polivalent on hi va haver un dinar de germanor entre socis i altres simpatitzants culés d’Almacelles. Per molts anys!

5a. Desfilada de Moda a l’aire lliure

El diumenge 15 de novembre va tenir lloc la cinquena edició de la Desfilada de Moda a l’Aire Lliure. Una original iniciativa de la

Unió de Comerciants i Serveis d’Almacelles que, amb la col·laboració de la Regidoria de Comerç, van fer possible que prop de

600 persones es trobessin a la plaça de la Vila per veure en viu i en directe la moda tardor-hivern d’algunes botigues de moda de

la vila. També s’hi van afegir alguns comerços de complements florals, articles escolars, jocs didàctics, merceria i roba infantil.

L'abans i el després Carrer Major

Vicent Torres

L’artista almacellenc Vicent Torres ens va obsequiar amb una fantàstica mostra de la seva darrera obra produïda. L’exposició, formada per un total de 28 quadres, duia el nom de “Somiar un món millor” i es va estrenar durant les darreres Festes de la Mercè en la Sala d’Exposicions del Centre Cultural.

A l’acte inaugural hi van intervenir l’alcalde la població, Josep Ibarz; la regidora de Cultura, Lluïsa Granero i el músic Jordi Gassió, que va interpretar unes cançons a la guitarra. Destaca la visita que en van fer alguns dels interns de la Residència Municipal d’Avis.

L’ABS informa

Instaurem a Almacelles el Programa RespirFàcil. Salut i Respiració RespirFàcil Salut i Respiració és un programa de rehabilitació que aborda holísticament al pacient respiratori des de l'Atenció Primària. Aquesta rehabilitació consisteix a fer una intervenció multidisciplinar aplicant un pla de cures integral, on fem educació sanitària per millorar el maneig dels inhaladors, donem consell antitabac, consells d’alimentació equilibrada, hidratació, fem seguiment del compliment farmacològic, estat vacunal, i desenvolupem el pla d'exercicis de gimnàstica respiratòria del Programa RespirFàcil.

D’aquesta manera garantim l'atenció integral del pacient i donem resposta a totes les seves necessitats. El programa consta de dotze sessions, en grups d’unes 12-15 persones i té una durada de tres mesos. L’objectiu final d’aquest programa és que el pacient respiratori passi a ser un element actiu i decisiu en el maneig de la seva malaltia, i així millorar la seva qualitat de vida i disminuir els ingressos hospitalaris. Amb aquests grans objectius a l’ABS d’Almacelles hem començat a

dur a terme aquest programa, el qual ha tingut molt bona acceptació. Durant aquest primer any ja han participat uns quaranta usuaris de la nos-

tra Àrea Bàsica de Salut. Només dir-vos que si esteu encuriosits i voleu participar, podeu atansar-vos al CAP i demanar informació.

Any 1938

En l'actualitat

Entrevista a Càrol Garcia Murillo, missionera i voluntària de l’Associació Mestral d’Almacelles

“És la meva salut, però no la meva fe la que s’ha tornat molt fràgil” La Càrol Garcia i Murillo és una jove missionera almacellenca. Ha experimentat una llarga i intensa vida plena de vivències al cor de l’Àfrica més necessitada. Una greu patologia canvià els seus plans i, actualment, es continua sentint missionera aquí a Almacelles. Enyora la seva activitat i quan la seva salut precària li ho permet, comparteix la seva experiència de vida a diferents públics i entitats, entre aquestes, a l’Associació Mestral del nostre poble. Com i quan et vas decidir a fer-te missionera?

Després de diplomar-me en Audiopròtesi vaig anar a treballar a Madrid. En el meu temps lliure vaig dedicar-me de ple als més desfavorits en un barri obrer de la capital. Aquests anys van coincidir amb l’arribada massificada d’immigrants de diversos racons del nostre món, principalment, d’Àfrica. En aquell precís moment aquest estimat continent va tornar a seduir-me; tanmateix aquest cop no ho va fer només per pura curiositat com en la meva infantesa, sinó convidant-me a deixar-ho tot per entregar-me a aquesta meravellosa terra.

En quins països de l’Àfrica vas estar i quines eren les teves tasques?

Vaig tenir la sort de viure a Uganda, Tanzània, Kènia i Algèria amb les Germanes Missioneres de Nostra Senyora d’Àfrica. Acompanyava i assistia a malalts de SIDA i d’altres

malalties greus, especialment, a tots aquells que no tenien mitjans per desplaçar-se a centres sanitaris. Durant les meves visites em trobava amb patiment, soledat, amb la mort... Amb el temps vaig arribar a comprendre com els mateixos que se sentien sols i tenien por, intentaven afrontar el demà amb una mirada diferent. Sens dubte, una experiència clau per acceptar el meu present!

Hi ha algun episodi o vivència que t’hagi marcat especialment?

Va deixar una gran empremta en mi la gran solidaritat del poble africà que tant es desconeix. El dia de l’atemptat terrorista a Madrid, l’11M (març de 2004) em trobava a Tanzània convivint a prop d’un poblat Massai. Aquella tarda, després de compartir-los la terrible

tragèdia que havia succeït, van anar a la capital a canviar tota la llet que havien munyit de les seves vaques, per espelmes. Així van poder fer una pregària pels seus germans que, tan lluny del seu país, estaven patint. Quin testimoniatge de germanor, oi? Llàstima que notícies com aquestes no siguin protagonistes en els mitjans de comunicació.

Mantens relacions amb algunes famílies missioneres o persones de la teva estància a l’Àfrica?

Cada dia em sento en comunió amb cadascuna d’elles i, gràcies a les noves tecnologies, podem parlar, compartir i veure’ns sovint. Si pogués tornaria a marxar ara mateix... I de fet, malgrat la meva actual discapacitat, em sento més missionera que mai! Quin va ser el motiu per tornar cap a Almacelles?

Va ser a Nairobi (Kènia), durant el meu temps de Noviciat, quan de sobte, una malaltia pulmonar m’obligava a tornar de nou a casa. En aquell moment vaig pensar que seria de manera temporal. Què il·lusa! Fa dos anys que aquí al poble vaig fer un Compromís Missioner amb les meves companyes. Malgrat el meu retorn i la meva situació, mai les vaig oblidar. És la meva salut, però no la meva fe la que s’ha tornat molt fràgil. No respiro amb normalitat, no puc caminar, no puc realitzar les coses indispensables del dia a dia, sóc totalment depenent... Però la meva mobilitat no m’impedeix continuar vivint per l’Evangeli. La comunió i la pregària són la meva eina principal que em fa viure esperançada! Un cop establerta aquí, continues amb la teva tasca de missionera o col· labores amb altres entitats o col·lectius?

Malauradament, no puc fer cap tasca física; però des de la meva cadira, continuo apostant per una terra més justa per a tota la humanitat. Vaig néixer en un família cristiana i compromesa. Recordo que la porta de casa sempre va estar oberta a la diversitat i, així, he aprés a seguir mantenint-la. A Almacelles em sento estimada; el meu poble m’agrada cada dia més! En aquesta vila el que em reconforta és respirar la interculturalitat que, sens dubte, ens ajuda a créixer i ens fa a tots tan “grans”!