3
2
Mercat de la Rebaixa
Un cop més, Almacelles va celebrar els dies 10 i 11 de juliol l’edició estiuenca del Mercat de la Rebaixa, un mercadet a l’aire lliure que ja està del tot consolidat i que replega -any rere any- un major
nombre de comerços i clientela. Enguany, hi van ser presents una trentena de comerços que van oferir el bo i millor dels seus productes a uns preus força interessants i rebaixats. Cal fer esment
que aquesta iniciativa és fruit de l’interès de la Unió de Comerciants i de Serveis d’Almacelles (UCSA), conjuntament amb la Regidoria de Comerç de l’Ajuntament d’Almacelles.
Ruta de la Tapa 2015
Mulla’t per l’esclerosi
Reduïm la velocitat
En la seva 22a. edició, les Piscines d’Almacelles també es van apuntar a aquesta iniciativa tan popular que cada any se celebra en les diferents piscines de Catalunya i que pretèn recaptar fons per
A petició d’alguns veïns del carrer de les Garrigues, l’Ajuntament va instal·lar durant el mes de juliol, un seguit de bandes rugoses al carrer de les Garrigues, a fi de reduir la velocitat del trànsit que passa per aquest important vial. Al mateix temps, també es varen col·locar unes biondes als laterals del carrer Lleida per millorar la seguretat dels vehicles i dels veïns de la zona.
combatre aquesta malaltia i facilitar-ne la seva investigació. Les Piscines d’Almacelles no hi van faltar i cal agrair la presència del Club de Natació d’Almacelles, l’Ajuntament que també hi va ser present amb
l’alcalde i alguns regidors de l’Equip de Govern, i dels artistes locals Josep Pascual, que va aportar un quadre per sortejar-lo, i el Xavier Baró, que va aportar cedés dedicats del seu darrer treball.
S'obrirà en breu el C/d’Àngel Sardanes a la fresca Guimerà
Després de l’èxit de convocatòria aconseguit en les tres edicions anteriors, Almacelles va tornar a celebrar la Ruta de
la Tapa, amb molts més establiments adherits. Una interessant proposta organitzada el dia 10 de juliol per nou bars i restau-
rants de la vila, que van atreure un nombrós públic interessat en fruir d’un ampli assortit de tapes a uns preus força atractius.
Col·laborador del present número: Jordi Pascual Jové
Un cop aprovat definitivament el projecte de reparcel·lació del sector on s’ubica el perllongament del carrer d’Àngel Guimerà i havent-ho acordat amb els veïns afectats mitjançant un conveni de col·laboració, l’Ajuntament d’Almacelles ja ha iniciat els tràmits per a la redacció del projecte que permetrà l’obertura complerta d’aquest important vial que, avui per avui, es troba interromput a l’alçada
dels carrers Melcior de Guàrdia i Ponent. Un cop obert, es procedirà a la urbanització, l’obertura del qual permetrà la connexió sense interrup-
cions del centre històric amb l’Av. dels Esports i tots els equipaments que es troben en aquest trajecte: institut, CAP, zona esportiva...
Un estiu més, els Amics de la Sardana d’Almacelles, ens van portar les ballades de Sardanes a la Fresca que van tenir lloc tots els dijous al vespre a la plaça Fortuny. A més, s’aprofità l’ocasió per posar en pràctica l’aprenentatge de tots aquells que han fet els cursets per saber ballar sardanes.
5
4
10 de setembre concert de Gerard Quintana EI el dijous 10 de setembre es tancà el programa FESESTIU 2015, amb un concert gratuït de Gerard Quintana, cantant del grup Sopa de Cabra, al què hi van assistir unes 2.000 persones.
Havaneres al Parc d’Europa Divendres 3 de juliol al vespre, un seguit d’actuacions musicals i culturals ompliren alguns dies d’estiu de bona música i ritme. S’inicià amb una magnífica cantada d’havaneres al Parc d’Europa, a càrrec del Grup Boira, amb el repartiment de rom cremat a les més de 200 persones que s’hi van apropar.
Concert de Marc Freixas i Albert Gàmez El 17 de juliol, va tenir lloc al Parc d’Europa un emotiu concert, de títol “Música d’Amor i Silenci” a càrrec de Marc Freixas i Albert Gàmez. Un projecte que sorgeix a partir de la unió de dues arts: la poesia i la música. Marc Freixas és un poeta de carrer, com li agrada denominar-se. Albert Gàmez l’acompanya magistralment al piano, la guitarra i també canta.
Joan Reig, en concert El 24 de juliol, va tenir lloc a la Sala Polivalent un recital de petit format on Joan Reig interpretà, acompanyat pel guitarrista Sergi Esteve, cançons seves (algunes força conegudes del grup on forma part Els Pets), i també d’altres autors que han format part de la seva carrera professional i emocional.
Repercussió del concert de Gerard Quintana
El vídeo que Almacelles TV va fer sobre la Diada i el posterior concert de Gerard Quintana, ha estat un èxit. El mateix cantant es va fer ressò del nostre reportatge a través del seu perfil de Facebook, compartint-lo amb els seus 20.500 seguidors. Com podeu veure a la captura de pantalla dóna fe de la moltíssima gent a qui li va agradar i el van compartir. Si el voleu veure, només cal que entreu al Youtube i busqueu "Almacelles TV" o escanegeu el codi QR que us deixem a continuació.
7
6
Mobiliari urbà
Amb l’estiu i les temperatures adequades per a un ràpid i correcte assecament, s’ha procedit al repintat i envernissat de tots els bancs i cadires de la Rambla. Uns treballs de manteniment imprescindibles per poder conservar correctament els prop de cent bancs i seients que hi ha instal·lats.
Futbol integrador
Nova planta de biomassa
El 17 de juliol s’inaugurà al Centre Assistencial Sant Joan de Déu d’Almacelles la nova xarxa de calor que ha de permetre escalfar tot el com-
plex sanitari. El conseller d’Empresa i Ocupació, Felip Puig, presidí l’acte d’inauguració de les instal·lacions. Aquesta aposta ferma per la
sostenibilitat es tradueix en una caldera de biomassa de 1235kW de potència. A l’acte també hi assistiren, entre altres, l’alcalde, Josep Ibarz, el delegat del Govern de la Generalitat de Catalunya a Lleida, Sr, Ramon Farré, el gerent del Centre Assistencial Sant Joan de Déu, Dr. Pere Vallribera, el conseller delegat del Grup Soler, Jordi Soler, i diversos membres i representants del teixit econòmic i empresarial del nostre país.
Arqueologia subaquàtica a les Piscines
Futbol Sala
Pedalada Nocturna
Aprofitant la lluna plena del divendres 24 de juliol, una cinquantena d’aficionats al ciclisme van dur a terme la tradicional Pedalada Nocturna que es ve celebrant d’uns anys ençà per aquestes dates. El passeig nocturn consisteix en arribar fins a la Saira on hi havia un suculent berenar-sopar per a tots els participants.
El Torneig de Futbol Sala “Vila d’Almacelles”, possiblement l’esdeveniment esportiu més veterà de la vila, celebrà el mes de juliol la seva 35a. edició. Tot un rècord! Enguany, l’equip guanyador fou
el Valientes Team, que s’enfrontà a una disputadíssima final contra el NiutinCarnisseries Anna per 2 a 1. En la categoria infantil, els guanyadors de la 20a edició en aquesta categoria foren l’equip Tallers
Pedrós que s’enfrontà i va véncer a l’equip Fauria per 5 a 2. En aquest mateix sentit, també cal esmentar el torneig de Fut-7 de veterans que va tenir lloc al Camp d’Esports entre els dies 20 i 31 de juliol.
guany, si bé també cal esmentar les gimcames i altres activitats lúdiques que
El 7 d’agost va tenir lloc a les Piscines Municipals la Festa Aquàtica que cada any té lloc en el marc del programa Nereu. Un èxit de convocatòria que va reunir desenes de joveníssims banyistes que van disfrutar d’allò més amb es van dur a terme totes les actividurant aquell cap de tats aquàtiques setmana en aquest que s’hi van carrer tan cèntric. celebrar.
Festa del carrer de Sant Roc
Aprofitant l’estiu, la comunitat senegalesa i d’altres nacionalitats subsaharianes residents al municipi, van aprofitar per fer un seguit d’encontres de futbol el dia 2 d’agost. Sens dubte, res millor que l’esport per integrar aquest col·lectiu tan important a casa nostra.
El 24 de juliol va tenir lloc una original iniciativa en una part de la Piscina Olímpica. Es tractava del projecte “Un naufragi a la piscina”, en la què es reprodueix el jaciment arqueològic del peci de l’Uluburun, unes restes que es van trobar davant les costes de Turquia. La idea era que nens i nenes d’entre 7 i 14 anys,
puguessin explorar les restes d’aquest vaixell enfonsat, el més antic trobat a la Mediterrània. Aquest projecte pretèn atansar als més menuts a veure com treballen els arqueòlegs subaquàtics, a més de fer-los participar en la recerca de peces, intenta explicar antigues civilitzacions, les eines amb
les què treballaven i els materials que transportaven per mar: ànfores, lingots de bronze, joies, aliments... Aquest projecte estava organitzat per la Universitat de Saragossa i dirigit pels arqueòlegs subaquàtics Héctor Conget i Andrés García-Arilla, especialitzats en Ciències de l’Antiguitat.
El cap de setmana del 7 al 9 d’agost va tenir lloc la tradicional festa o revetlla del carrer de Sant Roc, una de les poques festivitats –per no dir la única– que encara es mantenen a Almacelles i que els veïns celebren l’onomàstica del seu carrer. Com no podia ser d’una altra manera, un bon recital a càrrec dels Avis Show i un sopar de germanor van ser els actes principals d’en-
Festa Major de la Saira
El 25 de juliol, dia de Sant Jaume és dia de festa grossa a la Saira. No podia faltar com cada any la missa en l’església de Sant Jaume i un sopar de germanor entre tots els veïns i familiars d’aquest llogarret almacellenc.
Festa aquàtica
9
8
Espai d’exposicions temporals
Festa Major de les Cases Barates
Agost 2015: PINTURES DE TXÚS MAYÓS ABADIAS
Pont de Goden Gate de San Francisco 40 x 32 cm Oli sobre tela
Antiga estació de tren 40 x 27 cm Oli sobre tela
Durant el darrer cap de setmana d’agost, una multitud d’actes van protagonitzar els actes de la Festa Major del barri de la Verge de l’Olivar. Enguany va prendre especial protago-
nisme aquesta festivitat ja que aquesta barriada, coneguda popularment com les Cases Barates, celebrava el seu mig segle d’existència coincidint amb l’entrega de claus als pri-
mers beneficiaris de les cases de renda limitada l’any 1965. Música, ball, gimcames i un animat sopar de germanor van fer de la d’aquest any una festa per recordar.
Diplomes Curset de Sardanes
El proppassat mes d’agost es van repartir els diplomes als onze nens i nenes que van participar durant el mes de juliol del curs per aprendre a ballar sardanes, impartit per l’Associació d’Amics de la Sardana d’Almacelles.
Cinema a la fresca
Pubillatge 2015-2016
Setembre 2015: PINTURES D'ANTONIETA PURROY VENTURA
Charlot i una nena 80 x 52 cm Oli sobre tela
Cascada 73 x 52 cm Oli sobre tela
El diumenge 23 d’agost va tenir lloc al Centre Cultural l’elecció del pubillatge almacellenc per al 2015 i 2016. Sabem de la dificultat que
va tenir el Jurat per escollir d’entre els 19 joves presentats la pubilla, dames d’honor, pubilleta, damisel·les, hereu, cabaler, hereuet i cabale-
rets que representaran la nostra localitat durant aquest any i part de l’any vinent. Als guanyadors i als participants moltes felicitats!
El 21 d’agost, en el marc del programa Fes-Estiu d’enguany, va programar-se l’activitat Nit estelada de Cinema, on es va preveure projectar la pel·lícula 8 apellidos vascos al Parc d’Europa. Tot i que les condicions meteorològiques van fer que es projectés finalment a la Sala Polivalent foren prop de 300 persones les que hi van anar a gaudir d’aquest film.
11
10
Rècord d’usuaris a les Piscines
Un cop closa la temporada d’aquest estiu a les Piscines d’Almacelles, es pot dir que ha estat un rècord de visitants que no s’havia donat mai en els 41 anys d’existència d’aquest equipament en tots els sentits. Així, des del dia de l’obertura (14 de juny) fins el 6 de setembre s’han comptabilitzat un total de 43.420 usuaris que han accedit a aquest recinte, tenint com a data rècord el diumenge 28 de juny en el què hi van accedir al llarg del dia prop de 1.100 usuaris. Tot i que ha disminuït el nombre d’entrades soltes venudes respecte a l’any passat (de 8.938 s’ha passat a 6.788) aquest nombre ha estat notablement superat pel nombre d’usuaris acollits a un abonament, amb un increment del 18,7% respecte a l’any passat, passant dels 1.310 abonats l’any 2014 als 1.556 d’enguany. També cal assenyalar l’augment en el nombre d’usuaris provinents d’estades d’estiu de diferents col·lectius i entitats d’Almacelles, així com els cursets de natació, usuaris d’Aqua-gym i visites de grups concertats.
Tortosa i Almacelles
Amb motiu del 20è aniversari de les Festes del Renaixement de Tortosa, una delegació d’almacellencs que formen part del grup de recreació històrica del segle XVIII i que organitzen anualment la Fira de la Il·lustració, van ser rebuts per l’alcalde de Tortosa, Sr. Ferran
Bel, qui els va explicar els detalls de l’organització d’aquesta festa –que ja és tot un referent turístic i social a la capital del Baix Ebre–, així com la possibilitat de mantenir alguns intercanvis entre membres d’ambdues ciutats vinculades a la celebració d’aquest tipus
d’esdeveniments històrics.
Caminada Nocturna
Xavier Baró al Festival Delicadeses
Un any més, el Festival Delicadeses de ritmes folk que es va celebrar a l’Espluga Calba el proppassat 20 d’agost, va comptar amb la presència d’entre els seus artistes convidats, la del cantautor almacellenc Xavier Baró, qui va compartir actuació amb la cantant Heura Gaya.
Alberg per a refugiats sirians Després de l’enorme crisi migratòria i d’exiliats polítics, l’Ajuntament d’Almacelles va oferir a les institucions i entitats que ja han iniciat les primeres gestions per coordinar un futur acolliment d’exiliats sirians, com ara el Dep. de Benestar Social i la Diputació de Lleida, les dependències i serveis de l’antiga Residència d’Avis de la població. De fet, l’alcalde, Sr. Josep Ibarz ja va informar el president de la Diputació de l’esmentat oferiment. Aquesta iniciativa, promoguda per l’Equip de Govern de l’Ajuntament d’Almacelles, té el suport dels grups polítics municipals de CDC i de Poblem Almacelles, i pretèn ajudar i col·laborar al màxim amb aquests col·lectius d’exiliats que han sortit dels seus països en guerra per cercar un lloc on viure en pau i
iniciar una nova etapa a Europa. L’edifici de l’antiga Residència d’Avis, que va deixar de prestar els serveis com a tal el proppassat mes de juny, possibilita l’allotjament de fins a 20 famílies. Compta amb tots els serveis necessaris per poder residir de manera temporal amb cuina, lavabos, menjadors comunitaris i altres dependències que es podrien condicionar per a altres usos, depenent de les necessitats que
Minut de silenci
D’èxit es pot qualificar la convocatòria de la 13a. edició de la Caminada Nocturna que va tenir lloc el divendres 4 de
setembre al vespre. Prop de 200 participants es van apuntar a fer un atractiu recorregut urbà de 5 Km que va iniciar-se a la
plaça de la Vila i va finalitzar al recinte de les Piscines on hi va haver una xocolatada popular per tots els participants.
Amb motiu de l’apunyalament que va sofrir una veïna a mans de la seva parella el dia 10 de setembre, l’Ajuntament va voler expressar el seu
més enèrgic rebuig a aquests actes de violència de gènere i fer palesa aquesta protesta amb la concentració d’1 minut de silenci davant l’Ajuntament
es requerissin. A dia d’avui, aquest és un dels allotjaments més capaços que s’han ofert per a l’allotjament d’exiliats i refugiats polítics a les comarques de Lleida. Han estat presents en l’acte d’oferiment oficial d’aquest equipament l’alcalde de la població, Sr. Josep Ibarz; les regidores Montse Arnó i Vanesa Olivart, i el regidor i portaveu del grup municipal de Poblem Almacelles, Sr. Josep Maria Doblas.
a les 12 del migdia on s’hi van aplegar un centenar de persones. A l’acte s’hi va afegir el delegat del Govern de la Generalitat a Lleida, Sr. Ramon Farré.
Rebaixa en la quota de la Llar d’Infants
En els darrers anys, l’ajuntament d’Almacelles ha tingut especial sensibilitat per les polítiques socials, destinant-hi, cada any, més recursos en els pressupostos municipals. Aquesta legislatura, conscients de la importància de la llar d’infants tant pel desenvolupament dels nens i nenes com per la conciliació de la vida laboral i de les famílies, l’equip de govern farà la proposta de rebaixar sensiblement la quota de la llar d’infants, fixant-la en 120 € mensuals, això és, una reducció del 20%. Aquesta rebaixa serà proposada en les ordenances i pressupostos que es debatran en els propers mesos.
Evitem inundacions
A fi d’evitar les inundacions que es produeixen regularment en la zona propera a la Sala Polivalent, l’Ajuntament d’Almacelles –conjuntament amb el Sindicat de Regs– han instal·lat unes canonades de 800 mm, en el vial situat en el límit del sòl urbà amb el del sector 6. D’aquesta manera, s’ha permés connectar els desguassos provinents de la zona de la Rambla i del barri de la Verge de l’Olivar, al desguàs principal que transcorre pel carrer de Melcior de Guàrdia.
13
12
Arrangem el recinte firal Amb motiu de les Festes de la Mercè, l’Ajuntament d’Almacelles va iniciar els treballs d’esplanació i millora d’accessos de l’espai firal que havia de servir per acollir tots els firaires i atraccions que van venir a finals de setembre. Aquestes tasques van consistir en l’esplanació dels terrenys propers a la Rambla de la Il·lustració i la compactació de sahorres en els dos vials recentment oberts amb motiu de la instal·lació del col·lector general i que permetran un millor accés al recinte firal, més llocs d’aparcament i una millor fluïdesa tant per als molts vehicles que hi accedeixen com per als visitants d’aquest espai tan concorregut.
Cristian Teringuer
Almacelles Vila Florida
Josep Ibarz rep a Jaume Pont Millorem el Museu
El dia 9 de setembre va tenir lloc a Sant Hilari Sacalm la designació de les Viles Florides de Catalunya 2015. Almacelles, revalida el guardó i millora ja que s’endú la categoria de tres flors d’honor, una més que l’any anterior. L’alcalde de la població va voler dedicar el guardó d’aquest any a totes les persones i tècnics de l’Ajuntament que han participat en fer possible aquest premi i, molt especialment, a l’escola Antònia
Josep Ibarz, es va reunir el mes de juliol amb l’empresari almacellenc Jaume Pont, i s’interessà per la gran inversió que la Granja Sant Josep vol efectuar properament en les seves instal· lacions, convertint aquesta planta en la segona de major producció lletera d’Espanya. Aquesta inversió també suposarà un augment dels llocs de treball, passant dels 52 actuals als més de 80 previstos. En la reunió, l’alcalde es va mostrar interessat en intentar que els nous llocs de treball tinguessin en compte la gent de la vila, així com va incidir en el fet
Simó pels seus treballs i recerca. Viles Florides és una proposta de la CHOC (Confederació d’Horticultura Ornamental
de Catalunya) que distingeix aquelles iniciatives de l’àmbit públic i privat on la flor i la planta ornamental són protagonistes.
Potenciem el comerç local
L’atleta almacellenc Cristian Teringuer va quedar en primera posició de la darrera edició del Memorial Ramon Martí-VIIa. Travessia Borges Blanques, un dificilíssim circuit de resistència de 51,4 Km, amb desnivells de fins a 1.400 metres i que recorre part de la comarca de les Garrigues i de la Conca de Barberà. Aquesta edició era puntuable per a la Copa Catalunya de Caminades de Resistència de la FEEC i van participar un total de 229 corredors. L’atleta almacellenc va fer tot el recorregut en un temps de 4 hores i 22 minuts, a tan sols un minut de batre el rècord de la prova. Felicitats campió!
El 14 de setembre el director general de Comerç, Josep Maria Recasens, l’alcalde d’Almacelles, Josep Ibarz, i el president de la Unió de botiguers d’Almacelles, José Manuel Expósito, van signar un conveni de dinamització comercial. Amb aquesta signatura, Generalitat, Ajuntament i la Unió de Botiguers d’Almacelles reiteren el seu compromís per sumar esforços i consolidar el projecte de centre comercial a cel obert de la ciutat. Una de les prioritats del Departament d’Empresa i Ocupació en matèria de comerç és donar suport als ajuntaments i les associaci-
d’obrir noves perspectives en la indústria de la llet, fet que podria suposar la instal·lació de noves indústries relacionades amb la transformació dels làctics al municipi. Cal dir que Almacelles, amb l’aportació de la
Granja Sant Josep i les altres explotacions ramaderes lleteres que hi ha en l’actualitat, aportarà prop de 100 milions de litres de llet al mercat, és a dir, una sisena part del total de la llet que es produeix a Catalunya.
titució que, justament enguany, celebra el mig segle que es va instal·lar un dels seus centres assistencials a la nostra vila. Val a dir que aquesta ordre compta en l’actualitat amb 350 centres dis-
tribuïts en 53 països dels cinc continents, compta amb més de 1.000 germans, més de 55.000 professionals i 9.000 places sanitàries que donen atenció a més de 27 milions de persones cada any. La candidatura, proposada per la professora Marta Elvira Roja, membre del jurat del premi Princesa d’Astúries de ciències socials, es va imposar entre les 27 que optaven a aquest guardó, últim a decidir-se dels vuit premis que anualment concedeix la fundació.
Sant Joan de Déu guardonat
ons de comerciants de Catalunya per la consolidació dels Centres Comercials a Cel Obert de Catalunya (CCCO). Amb aquestes premisses, l’objecte del conveni és fomentar sinèrgies comercials urbanes capaces de donar respostes professionals a les necessitats actuals dels consumidors, i convertir aquest
equipament comercial col·lectiu urbà en el motor de la revitalització comercial i urbanística del seu entorn. El pressupost total del pla d’actuacions és de 5.000 euros. El Departament d’Empresa i Ocupació –a través del Consorci de Comerç, Artesania i Moda (CCAM)– aporta al projecte una subvenció de 2.598 euros.
Després d’haver-se concedit el guardó del premi Princesa d’Astúries de la concòrdia 2015 a l’Orde Hospitalari de Sant Joan de Déu, l’Ajuntament d’Almacelles va voler felicitar a aquesta ins-
Aprofitant l’aturada del mes d’agost, s’han dut a terme les obres de reforma i millora del Museu consistents en l’ampliació del vestíbul de l’entrada principal. El fet que molts dels visitants siguin grups d’escolars i de particulars va fer necessària aquesta actuació per donar acollida de forma còmoda a aquests grups. L’obra ha estat senzilla ja que només ha suposat retirar els envans de pladur que separaven aquest espai dels lavabos, aconseguint més amplitud amb una inversió mínima.
Apostem per la sostenibilitat
S'ha endegat un seguit d’actuacions encaminades a la millora d’alguns equipaments i, alhora, que incrementin l’estalvi energètic. En aquest sentit, cal esmentar les obres de substitució de finestres en una altra aula del CEIP Antònia Simó, les de la segona planta de l’edifici consistorial i la substitució prevista de 90 fanals per llums de leds. En total, una inversió de 100.000 euros que hauran de repercutir en la millora i sostenibilitat ambiental del municipi.
15
14
Maria Tersa, pionera de la ràdio La Maria Tersa l'any 1936 Malauradament, el proppassat 12 de setembre ens va deixar als 103 anys una almacellenca universal, molt estimada, enyorada i la única vilatana que comptava amb el guardó de la Creu de Sant Jordi concedit per la Generalitat de Catalunya, i entregat el 2010. Ens referim a la Maria Tersa Miralles, pionera en el periodisme radiofònic i qui, tot i establir-se a Barcelona, sempre va tenir molt present al seu cor l’Almacelles que la va veure néixer fa més de cent anys. Per tenir una idea de la importància de la seva vida i obra, hem repescat un interessant article que es va publicar a la Revista de Girona (núm. 243) per part de la periodista i professora en periodisme àudiovisual de la Universitat Autònoma de Barcelona, Sílvia Espinosa i Miravet, i que transcrivim tot seguit: “La primera vegada que vaig veure la Maria Tersa va ser a Ràdio Lleida. Em va produir una estranya impressió. Era menuda, arrugada i enèrgica, amb uns ulls vius que ho deien tot i amb un somriure que no amagava la satisfacció que li produïa l’homenatge que la seva ràdio, com sempre més n’ha dit, li retia tants anys després d’haver-hi treballat. Aleshores jo en sabia ben poca cosa, d’aquella dona de prop de 90 anys que caminava àgil com una daina. El 1999 jo treballava en el procés de documentació per a l’edició d’un llibre sobre la història de Ràdio Lleida, i un descobriment fortuït va posar en evidència l’existència d’una noia que havia treballat a la primeria d’aquell mitjà de comunicació. (…) No apareixia
als relats oficials, però sí a totes les publicacions que sobre ràdio s’escriviren contemporàniament a l’època que la Maria i la seva germana Aurora van treballar a la ràdio: la II República. La Maria Tersa i Miralles va néixer a Almacelles, al Segrià, el 1912. Era la segona filla del matrimoni format per en Jaume Tersa i l’Antònia Miralles. Els seus pares, conservadors i creients, i com a bons terratinents d’ideologia propera a la dreta, eren també els propietaris de Casa Tersa, el casino del poble. Allí, de ben petita, la Maria i els seus quatre germans van entrar en contacte amb el món de l’espectacle, ja que el seu casino era l’únic indret del poble on es feia ball, actuacions musicals i teatre. De fet, Casa Tersa també va ser el marc de les primeres projeccions de cinema mut d’Almacelles, unes exhibicions que a vegades eren acompanyades al piano pel seu pare. En aquest entorn i amb els coneixements musicals de la seva mare, pianista, no és estrany que els nens Tersa estudiessin, a més a més del que tocava a l’escola de monges on anaven, música i ins-
truments. La Maria va començar piano i violí a casa i amb professor particular, però no va acabar els estudis. A final dels anys 20, els Tersa van marxar d’Almacelles i s’instal·laren a Lleida. Allí van continuar els estudis i les estones avorrides –«ja que les noietes d’aquella època havíem de saber cosir i brodar»–. Per tant, quan els Tersa van saber de la instal·lació de la ràdio a través d’un amic de la família, les dues filles grans, l’Aurora i la Maria, van fer mans i mànigues per anar-hi i fer les proves per ser-ne locutores. De fet la Maria només anava a acompanyar la seva germana pianista, però el seu caràcter obert i decidit va fer que es decidís també a fer les proves, que va superar sense cap mena de dificultat, tot i que hi havia altres candidates: «Potser com que érem germanes... i l’Aurora tocava el piano molt bé... És que no sabíem res de ràdio, tot era nou! Però sabíem llegir molt bé en català, i recordo que jo vaig recitar una poesia que parlava de la plaça de l’Ereta de Lleida». La Maria fou segurament una noia que es féu dona mercès a les possibilitats que la II República oferia a la població femenina del
Maria Tersa com a locutora a Ràdio Lleida (1933)
país, i la ràdio va ser el canal que la va ajudar a créixer en aquest sentit. El fet de treballar al costat de músics, conferenciants, professors, polítics i actors de teatre o cantants, que ella presentava en directe, o des dels discs de pedra que l’obligaven a canviar les agulles dels giradiscs amb molta freqüència, li obria les mires i li ensenyava que el món estava ple d’oportunitats. Aquesta va ser una etapa de goig tan gran a la seva vida que encara la recorda amb emoció.
possible. La vida a Lleida va quedar paralitzada. La Maria i la seva família van haver de prendre, en aquells moments, una dolorosa determinació: marxar de la ciutat abans que la retirada tingués per a ells conseqüències perilloses. Els Tersa haurien esperat l’entrada dels nacionals sense moure’s de Lleida, però se sentien amenaçats i fugiren deixant totes les seves pertinences per salvar-se de revenges eixelebrades, tan comunes en aquells dies.
La Guerra Civil ho va fer malbé tot i la va posar en contacte amb ideologies polítiques diferents de les que es respiraven a casa seva. A la ràdio, la música intentava donar tints de normalitat a l’allau de proclames i els anuncis que sindicats, partits i governs demanaven a la Maria que posés en antena, amb el vistiplau dels seus directors.
Una part de la família es quedà al poble, en zona ben aviat nacional, i els pares i la Maria van fugir cap a l’est. El fet que quedessin separats va obligar-los a mantenir correspondència a través de la Creu Roja, per la qual cosa hi ha documents que demostren que els Tersa van viure dins les instal·lacions de Ràdio Girona els dies finals de la guerra, fet inèdit fins ara.
L’abril de 1938 Lleida patí un bombardeig esfereïdor que va destrossar una ciutat que encara no s’havia refet d’un altre atac aeri rebut pocs mesos abans. La Guerra Civil havia entrat a Catalunya per ponent de la forma més cruenta
L’èxode de la locutora i els seus pares els portà a fer un periple travessant una Catalunya destrossada i fumejant, buscant l’aixopluc de familiars que vivien en zones on els nacionals encara no havien entrat i la vida era més suportable.
Així van arribar a Barcelona. Es varen refugiar uns mesos a casa de la família materna, els Miralles de Terrassa, i així també la locutora pogué anar a Ràdio Associació de Catalunya a deixar les seves dades per si mai podia tornar a treballar a la ràdio, tal com el seu director de Lleida, l’empordanès Alexandre Figa, li havia manat que fes abans de marxar de ponent. L’oportunitat li fou donada, però els pares de la Maria decidiren marxar novament per fugir dels bombardejos que patia la capital catalana. En aquells dies de guerra i misèria, Ràdio Girona necessitava urgentment un locutor. En Tinet Carreras havia mort a la guerra i la locutora M. Lluïsa Figa estava fent els preparatius per casar-se i plegar. L’Alexandre Figa, novament director de Ràdio Girona l’any 38 (Figa, periodista vinculat des del seu inici a Ràdio Associació de Catalunya, ja havia estat director de Ràdio Girona, i més tard ho fou de Ràdio Lleida) i oncle de la M. Lluïsa, resolgué la situació: coneixia la Maria Tersa de Lleida i li proposà anar a Girona com a nova locutora. Així, els Tersa van arribar a Girona el juny de l’any
La família Tersa ballant sardanes davant el nou Cafè Tersa a la plaça de la Vila (1929)
16
17 a Ràdio Girona i que va formar part del tribunal que escollí la primera locutora, Francina Boris, el 1933. D’aquesta manera la Maria procurava que la música clàssica s’alternés amb el jazz, i amb els avisos que les institucions de la ciutat havien de difondre a través de la ràdio. El pare de la Maria era l’encarregat d’engegar el centre emissor del carrer Carreras Peralta quan aquest s’aturava per culpa dels talls en la tensió elèctrica, cosa freqüent en plena guerra. Aquesta fou la manera com els Tersa pogueren sobreviure a Girona i com la veu de l’EAJ-38 de Girona no es va aturar fins al dia que els soldats franquistes de Falange van arribar a l’estació gironina.
Les germanes Tersa Miralles a la plaça de la Vila el dia que van obrir el nou cinema l'any 1929 1938 i, com a refugiats de guerra, s’instal·laren a viure, amb el permís del director, al mateix pis on Ràdio Girona tenia els estudis, al carrer de la Força, número 8. Era un immoble molt gran del call i a més dels estudis tenia cabuda per a una cuina i dues habitacions, que es convertiren durant els darrers nou mesos de la guerra en la nova llar dels Tersa. Tot i la guerra, foren dies feliços a la ràdio per a la Maria, que va poder tornar a ser locutora. «Triava els discos, els posava... els anuncis...; feia la meva feineta: pam, pam, pam [...]La secretària del director portava les notes que s’havien de donar. Si venia algun cantant, algun conferenciant, una orquestra..., l’anunciàvem. No era difícil”. Quan els discos no arribaven a Girona des de Ràdio Associació de Barcelona la Maria els anava a buscar a casa de Josep Maria Dalmau, prohom de la cultura gironina que sempre va estar vinculat
Corria el mes de febrer de 1939 quan els soldats nacionals entraren a la ràdio per ocupar-la. El director ja s’havia exiliat a França feia uns dies, però els Tersa no abandonaren les seves habitacions a la ràdio. «És el moment de marxar. Tothom marxa, un munt de gent de tot Espanya, tots marxen per Girona. Els meus pares volen tornar cap a Lleida. I aquí s’ha acabat tot! Ja no té objecte que jo estigui donant notícies, ja no n’hi ha més, no hi ha possibilitats, ja s’ha acabat. [...] A mi em van classificar de roja des del moment en què van entrar i em van trobar a la ràdio. Vivia al pis de la ràdio! Estava allà, però no al locutori: a casa. Sabien que era la locutora. Van entrar al pis, i jo la veritat és que em vaig desfer completament d’ells. Ells van fer el que van voler [...] No feien antena, no, no! Miraven la ràdio, els estudis, agafaven coses... Però no van fer ràdio. Ja s’havia acabat». S’havien acabat la guerra i la Ràdio Girona de la República per la qual la Maria havia entretingut els gironins durant els moments finals de la Guerra Civil. Els Tersa
van tornar a Lleida pocs dies després que els nacionals entressin a Girona. A la Maria, els soldats no la van detenir, com va passar a altres indrets de Catalunya, segurament perquè coneixien el tarannà conservador del seu pare. La tornada a ponent va significar per a ella deixar de treballar a la ràdio, de la qual, però, mai no s’ha apartat: «perquè quan hi has treballat és un mitjà que portes sempre més dins l’ànima». Sílvia Espinosa i Mirabet és professora de periodisme audiovisual de la UAB” Vagi, doncs, aquest petit reportatge com a record i homenatge a un referent del periodisme radiofònic al nostre país. L’any 2012, amb motiu del seu centenari, l’Ajuntament d’Almacelles ja va establir un concurs de ràdio que portava el seu nom i que, en aquell moment, van guanyar una colla de nois i noies que gestionaven l’emissora del Centre Assistencial de Sant Joan de Déu. I és que tan com deia ella en una entrevista que se li va fer en un Vilot: “Per a mi la ràdio és i ha estat una distracció, una distracció de la qual no m’he jubilat ni em jubilaré mai”.
La Maria Tersa en una foto de 2003
Almacellencs a la 1a. Guerra Mundial Segons l’historiador Joan Esculiés, en el seu recent llibre titulat “Els catalans a la primera Guerra Mundial”, un total de 900 catalans es van apuntar a la Legió Estrangera Francesa, amb el nom de Voluntaris Catalans. Molts d’ells s’apuntaven per ideals, ja que creien que si vencien els aliats hi hauria una possibilitat d’internacionalitzar el problema català i aconseguir la independència de Catalunya. Així ho va fer palès el president nordamericà Woodrow Wilson, amb el qual es va aconseguir la creació de nous estats com Iugoslàvia i Txecoslovàquia, un cop guanyen la guerra els aliats. Altres es van allistar perquè era una manera de veure món i obtenir recursos. En aquesta línia, es crea el Comitè de Germanor amb els Voluntaris Catalans, que s’encarregarà de subministrar menjar, roba, llibres i intercanviar correu amb els enviats al front. A través d’aquestes fonts es coneix que del total de voluntaris catalans que van lluitar en la primera Guerra Mundial, 53 eren nascuts en terres lleidatanes, i es coneix el cas d’un almacellenc que
Voluntari català a la 1a Guerra Mundial. En una mà la bandera de la Legió francesa, i en l'altra, la senyera (1916) hi va formar part, en Josep Vidal Sardà, nascut a la plaça de la Vila d’Almacelles el 1882 i mort al front, a Sèrbia, l’octubre de 1916. Era fill d’en Jeroni Vidal Seuma, pagès de la vila, i de Maria Sardà Usall.
Quintos d’Almacelles 1949 Aquí tenim els quintos d’Almacelles de 1949 el dia en què van fer una “quintada” com va ser col·locar un gran pedrot al bell mig de la plaça i intentaven treure-la del pas amb unes canyes fent palanca. D’esquerra a dreta i de dalt a baix tenim: Carmelo Roure, Valentí Codó, Eleuteri Clota, Josep Pena, Salvador “del Llopet”, Paquito Gombau, Valentí d’Artesa de Lleida (treballador de la fàbrica d’embotits Martorell), Marcelo Mingot, Gumersindo Roca, Josep Maria Pàmpols (nen recolzat al porxo), Ramon Pascual, Jesús Vidal, Ramon Reñé, Manuel Visa, Josep Borràs, Teodoro Rull, Pau (sense
dades), Ramon Altisent i un darrer del qui es desconeix el nom però que venia d’Ossó de Cinca.
19
18
Deu anys del descobriment de l’antiga vila d’Almacelles La primavera de l’any 2005 es descobria un important episodi del passat d’Almacelles i és que sortien a la llum les restes de l’antiga vila, al costat mateix del camí dels Pedregals a la vessant nordest del tossal del Vilot. La descoberta va ser possible gràcies a la iniciativa de l’Ajuntament de convertir l’antic abocador que hi havia i que cobria els antics dipòsits d’aigua, en un parc.
Les diverses intervencions arqueològiques ens han permès conèixer una unitat domèstica complexa i de grans dimensions amb una gran entrada, una sitja, una espai destinat als animals, un espai destinat a cuina i unes escales que evidenciarien l’existència d’una primera planta destinada a acollir sales i habitacions.
Amb anterioritat a l’inici de les obres es va fer un estudi de l’indret i de les possibilitats que aquest tenia d’albergar les restes d’una antiga població. Això es va fer perquè hi havia indicis que apuntaven a aquesta possibilitat. La gent més gran del poble recordava com de joves, quan extreien les argiles del tossal, apareixien en aquella zona: ceràmiques, ossos, blocs de pedra i altres restes susceptibles de pertènyer a un antic assentament. D’altra banda els plànols de la construcció de la nova vila, datats a finals del segle XVIII i atribuïts a Josep Mas Dordal mostraven dues viles; la nova vila que seria dissenyada pel mestre d’obres i l’antiga vila, la que ell mateix va veure darrera del tossal del Vilot i que va dibuixar deixant-ne així constància per sempre.
L’accés als diferents espais i recintes són d’allò més treballats doncs empraven petits còdols de riu que col·locaven en algunes ocasions tot dibuixant formes geomètriques. Dos forns ceràmics de grans dimensions de 3 metres de diàmetre i un conjunt d’espais possiblement relacionats amb aquests, confirmarien l’activitat terrissaire que es podria datar en els moments finals de l’existència de la vila o fins i tot a posteriori.
Durant aquests deu anys les descobertes han estat molt interessants. Ens han atansat a la vila medieval i moderna. La vila que fou arrassada i abandonada durant la Guerra dels Segadors. Es pot dir que avui hom sap més del passat d’Almacelles.
El material arqueològic recollit en aquestes intervencions ajuda a datar i a conèixer millor la gent que vivia en temps passats. La ceràmica acostuma a tenir un paper protagonista. Destaca en el jaciment la ceràmica de cuita reduïda i oxidant decorada amb incisions en el cas de la primera i amb òxids en el cas de la segona. Les producciones ceràmiques conegudes com: blanques i blaves, blanques i reflex metàl·lic, verd i manganès, manganès… són molt abundants i els recipients tant de cuina com de taula del tipus plat, escudella amb nanses d’orelletes, cubilet, cassola, tupí, olleta, safa, morter,… es troben en la totalitat de l’estratigrafia. El vidre, el metall, les restes òssies, les restes de material constructiu són altres dels materials que es troben en el jaciment. El jaciment, avui al descobert, és visitat any rere any per diferents col·lectius interessats en el passat d’Almacelles. El futur està d’aquest està en mans de la ciència, dels investigadors, dels promotors i del públic que amb el seu interès demana saber-ne més.
21
20
L’11 de Setembre Amb motiu de la gran manifestació del dia 11 de Setembre a Barcelona, l’Ajuntament d’Almacelles decidí, a l’igual que ja es va fer l’any passat, avançar els actes institucionals de la Diada a la vigília dia 10. En aquest sentit, es va dur a terme al Parc d’Europa la tradicional Ofrena Floral davant el màstil amb la senyera, on hi van participar una vintena d’associacions de la vila, així com les diferents formacions polítiques i l’Ajuntament que va cloure l’acte. A més
de l’Ofrena Floral, també s’hi van llegir uns versos al·lusius a l’11 de Setembre per part del poeta local Amat Baró i el cantautor local Xavier Baró va interpretar a la guitarra el Cant dels Ocells. Finalitzà l’acte la lectura del manifest d’enguany per part de la Pubilla d’Almacelles i el Cant dels Segadors. Acte seguit, va haver una ballada de sardanes i posteriorment s’hi va dur a terme un concert de Gerard Quintana. L’endemà, prop de mig miler de vilatans es van reunir a la zona de pic-nic de les Piscines on es va fer el tradicional Dinar de Germanor.
23
22
Almacelles amb la Via Lliure
Almacelles va estar present en la multitudinària manifestació de l’11 de Setembre a Barcelona, amb la presència d’uns 300 almacellencs que es van desplaçar gràcies als 3 autobusos fletats i vehicles particulars. Una Via Lliure cap a la Independència que també va comptar amb una animada delegació de la nostra vila.
Teresa Mateu
Campionat de motocròs El dia 13 de setembre va tenir lloc al Circuit de la Mina, la tercera cursa provincial de motocròs Ara Lleida 2015. Es van disputar 14 mànegues en 7 categories diferents. Aquest nou format de campionat és absolutament innovador tant a Catalunya com a l’Estat i inclou des de les categories més “pro” fins a les d’afeccionats i, naturalment les categories infantils. Hi van participar un total de 111 pilots.
Destaquen d’entre tots els premiats els excel·lents resultats dels pilots locals Iban i Xavier Cabezas, en categoria MX-1 i 2; Joan Villalba i Jacint
Pedrós en categoria d’afeccionats i els joveníssims Xavier Camps i Dídac i Aina Arfelis, en categories MX-65 i MX-50 infantils respectivament.
Exposició sobre les Cases Barates
El dia 17 de setembre l’alcalde d’Almacelles i la regidora de Benestar Social van felicitar a una nova centenària d’Almacelles, es tracta de la Sra. Teresa Mateu Solsona, a qui se li va fer entrega d’una placa commemorativa i d’un ram de flors de record. Moltes felicitats!
Amb motiu de l’aniversari de la Sra. Josepeta Gort Esquerda, que va celebrar el 18 de setembre 108 anys, l’Ajuntament d’Almacelles, representat per les regidores Montse Arnó Mora i Vanesa Olivart, acompanyaren a la família de l’homenatjada en un acte familiar per expressar-li les seves felicitacions i la de tot
el poble que representen. Josepeta Gort, amb els seus 108 anys, esdevé la persona més longeva de les Terres de Lleida, la vuitena de Catalunya i la 38a. de tot l’Estat. Es manté en bona forma i comptà amb la companyia dels seus 4 fills, 9 néts i 19 besnéts en una jornada que fou inoblidable i molt entranyable. Val a dir que
El dia 18 de setembre va tenir lloc a la Sala d’Actes del Museu la presentació de l’exposició sobre els 50 anys del naixement del Barri de la Verge de l’Olivar. A l’acte hi van assistir un nombrós públic provinent
d’aquesta barriada que enguany celebrava el mig segle des de la concessió de les primeres cases de renda limitada als seus beneficiaris. Hi van intervenir l’alcalde de la població, Sr. Josep Ibarz i el repre-
sentant de l’associació de veïns del barri, Sr. Emili Escalé. A l’acte es va projectar un vídeo commemoratiu i es va inaugurar oficialment una exposició fotogràfica sobre aquests cinquanta anys del barri.
La Dansa, aquest esport integral que permet una perfecta sintonia dels moviments de tots els músculs del cos, comptarà a partir d’enguany amb una nova seu. Tractantse d’un espai prou capaç per donar sortida a aquest esport tan saludable, s’ha condicionat la segona planta de l’edifici del Punt Sanitari per ubicar la seu de l’Esco-
la de Dansa. Aquest condicionament ha consistit en el trasllat i adaptació de miralls i barres fixes, una nova
Escola de Música
Amb l’inici del nou curs de l’Escola Municipal de Música, l’Ajuntament ha conclòs una important reforma al Centre Cultural, on hi ha la seu d’aquest equipament, que ha permès doblar la superfície destinada a aulari. En aquest sentit, s’han habilitat tres noves aules a la segona planta, s’ha canviat tota la instal·lació elèctrica i s’han adquirit noves pissares i material escolar. En total, una inversió de 3.000 euros i més de 100 m2 de noves instal·lacions destinades a l’educació musical. Actualment són més de 150 alumnes els què cursen estudis de música en aquesta Almacelles és un clar escola i s’imparteixen una desena exemple de vila amb d’instruments musicals. un alt grau de longevitat dels seus habitants. Compta amb 219 persones que Des del 16 de setembre i, en dimetenen entre 80 i 84 cres alterns, s’han tornat a iniciar anys (un 3,13%), 168 les rutes a peu habituals acomque tenen entre 85 panyades de personal del CAP. i 89 anys (2,4%), 74 Podeu trobar el calendari de les que tenen entre 90 i sortides al taulell del CAP d’Alma94 anys (1,06%), 20 celles. Us animem a que vingueu que tenen entre 95 i a caminar i a passar una bona 99 anys (0,28%) i 5 estona tot fent salut i exercici físic. que superen els 100 anys (0,03%).
Caminades amb el CAP
Nova seu per a l’Escola de Dansa
Llibres de text
Un curs més, l’Ajuntament d’Almacelles, en la línia de fer més fàcil la tornada al col·le de molts escolars de la vila i de les seves famílies, ha facilitat un seguit de llibres i diccionaris als alumnes de 4t. d’ESO i de 5è i 6è de primària. D’aquesta manera es rebaixa substàncialment la despesa en llibres de text que afecta anualment un nombre considerable de famílies.
Josepeta Gort fa 108 anys
instal·lació elèctrica, un nou lavabo i la climatització de tot l’espai amb una bomba de calor i fred.
Gespa artificial
Amb la intenció de potenciar petits punts verds, en llocs estratègics, i apostant per mesures d’estalvi energètic i més sotenibles, s’ha disposat que en determinats llocs s’apliqui la gespa artificial. En aquest sentit, s’ha posat aquest tipus de gespa en la rotonda distribuïdora de trànsit de la carretera d’Alfarràs, en la de la Porta de Ventafarines, en l’espai del Mestre Jordi Boix o en la plaça de Francesc Gassó.
25
24
Les Festes de la Mercè 2015
De molt participatives es podrien qualificar les Festes de la Mercè 2015, que es van dur a terme entre els dies 23 i 27 de setembre. Com sempre, el tret de sortida va ser el repic de campanes, el “xupinasso” amb pregó inclòs des del balcó de l’Ajuntament i la posterior cercavila, enguany encapçalada pel grup d’animació El Sidral, els quals van fer un animadíssim espectacle titulat “Una de Pirates”. En aquest primer dia també hi va haver la inauguració de l’exposició de Vicent Torres “Somiar en un món millor” al Centre Cultural, la proclamació del nou pubillatge 2015-2016 i l’estrena de l’obra de teatre Bon Appétit del grup Xaos Teatre de Lleida. Com sempre, les Penyes van fer-se seu el primer dia de gresca amb la 4a. Guerra de Penyes i un gran sopar de germanor entre tots els penyistes congregats.
El dia 24, dia de la Mercè, a més de poder gaudir de les firetes a un preu popular, va haver la Missa Major cantada, una ballada de sardanes amb la Cobla Jovenívola d’Agramunt i la projecció a la fresca de la pel·lícula Divergente a la plaça de la Vila. El divendres, 25, dia d’homenatge a un dels poetes i professors més estimats i enyorats d’Almacelles, el Sr. Josep Carner i Garriga, i la presentació del seu Poemari inèdit al Museu. El ritme i la bona música va venir de la mà del grup de versions Los Tremendos i una festa posterior de DJ’s al recinte de les Penyes. El dissabte, 26, esports tradicionals com la caça, la petanca i la veterana Milla Urbana “Vila d’Almacelles”, que enguany celebrava la seva 16a. edició: tot un referent en l’atletisme de casa nostra. També
27
26
Principals actes de les Festes de la Mercè i seccions de la població a qui van adreçades
hi va haver titelles per als més menuts amb el grup El Sidral i la seva obra “Nora i el Conte perdut”. La música va venir amb un concert i un ball de categoria amb l’Orquestra Selvatana. Després, de cara al vespre-nit, va haver una original Holi-Party al recinte de les Penyes, l’espectacle de foc amb els Diables L’Espetec d’Agramunt i l’actuació estelar dels Flaming Shakers, el millor grup de tribut als Beatles que hi ha en l’actualitat. Es va cloure la jornada amb la 4a. Festa del Latro i l’entrega de les escarapel·les a totes les Penyes d’enguany, així com una sessió inoblidable de DJ’s de primer nivell. El diumenge 27, a més de les terrasses on poder fer un vermut pel carrer Major i de la Mercè, també hi va haver una baby-disco a la plaça Fortuny, el partit de futbol entre l’EFAC i l’Alcoletge i un concert amb ball de fi de festa que ens va portar al Parc d’Europa l’orquestra Welcome Band. Per acabar les Festes de la Mercè d’enguany, el piromusical de la Mercè es va dedicar a les bandes sonores de pel·lícules de Walt Disney. I fins l’any vinent!
En aquests gràfics, que seccionen la població per franges d’edat, s’ha intentat donar sortida a les preferències i necessitats de cada tipus de públic. Així, veiem que amb els principals actes festius duts a terme en les Festes de la Mercè, es contemplen tots i cadascun dels públics estudiats de manera més o menys extensa, per tal que tots els públics tinguessin actes adequats als seus gustos.
Principals despeses de les Festes de la Mercè 2015 PROGRAMACIÓ INFANTIL: Cercavila grup El Sidral: 1.524,60 euros Traca: 583,22 euros Disco-Baby: 605 euros Titelles grup El Sidral: 980,10 euros TOTAL: 3.692,92 euros
LOS TREMENDOS: 5.082 euros Hores brigada i personal municipal, muntatge, neteja i supervisió: 2.000 euros TOTAL: 16.882 euros
ALTRES: Servei ambulància (Milla Urbana, Correfocs i concert Penyes): 300 euros ORQUESTRES I GRUPS MUSICALS: Brigada d’Obres en la resta d’actes: 1.000 euros WELCOME BAND: 6.675 euros Sardanes: 1.250 euros SELVATANA: 9.680 euros Correfocs: 1.100 euros THE FLAMING SHAKERS: 1.936 euros LLOGUER LLUM (Sala Polivalent, Penyes i firetes): Grup electrògen: 360 euros Cinema a la Fresca: 700 euros 3.890 euros Lloguer equip de so Piromusical i The Flaming TOTAL: 22.181 euros Shakers: 1.715 euros Piromusical: 7.260 euros PENYES I ACTUACIONS JUVENILS: TOTAL: 13.685 euros Lloguer carpa penyes: 2.000 euros Adequació terrenys recinte Penyes: 1.200 euros Instal·lació elèctrica, lavabos, seguretat, lloguer de DESPESA DELS PRINCIPALS ACTES DE LES tanques, etc: 6.100 euros FESTES DE LA MERCÈ 2015: 56.440,92 euros Holi-Party: 500 euros
29
28
Millorem el centre urbà
Ja som 7.000 habitants!
Durant aquest mes de setembre s’han iniciat els treballs de millora integral d’aquest sector tan cèntric que comprendria la plaça del Casal, part del carrer Major, carrer de les Barraques, tram del carrer del Carme, d’Enric Prat de la Riba, de Ramon y Cajal i la plaça del 2 de Març. En resum, el rovell de l’ou d’Almacelles. Aquestes millores consisteixen en un primer termini, la substitució de tota la xarxa de subministrament d’aigües, gas, voreres i recollida d’aigües pluvials del tram de carrer Major comprès entre el carrer del Batlle Simó i la cruïlla amb el carrer d’Antoni Gaudó i Ramon y Cajal. Aquestes intervecions són solament un primer pas a un projecte molt més ambiciós i integral que pretèn donar continuïtat a la part del
El dia 29 de setembre, l’alcalde de la vila i la regidora de Benestar Social, van fer entrega als pares Miquel Simón Jordà i Anna Aldavert Piqueras, d’un diploma i un lot de productes per a nadons dedicats a la seva filla Jana, ja que fou l’almacellenca número 7.000 empadronada al municipi. La nena va néixer el proppassat 28 d’agost, onze anys després que una altra nena, la Núria Teringuer Canela, fos proclamada l’almacellenca número 6.000 el 20 de juny de 2004.
carrer Major urbanitzat l’any 2010 dins el Centre Històric, seguint els mateixos criteris tot i que amb petites diferències en els materials per diferenciar la part catalogada com a BCIN de la resta. També es farà una intervenció en la zona de la plaça del Casal, modificant les escales actuals per altres de menys alçada, suprimint desnivells en el revolt amb el carrer
del Batlle Simó, posant jardineres i fent d’aquest espai un lloc obert amb més amplitud, més verd i amb menys barreres arquitectòniques. En aquest tram del carrer Major es deixarà el voral sud per a l’aparcament i s’adaptarà el carrer de les Barraques a aquest nou tipus de paviment. Aquest carrer serà un vial interessant ja que s’assenyalarà amb llamborda rústega de dife-
rent color el recorregut que seguia l’antic camí de Sucs. Aquest antic camí es podrà resseguir gràcies a un paviment de diferent color i textura des del seu inici al carrer del Batlle Simó fins a travessar tota la plaça del 2 de Març i connectar amb l’actual carrer de Sant Antoni. El carrer del Carme, en aquest punt, i començant des del carrer del Nord, a tocar de l’església, també es transformarà en un carrer més humà, més adaptat al vianant i, el que és més important, amb una connexió a peu pla amb la plaça del 2 de Març, que s’adaptarà al nou vial i es treuran tots els impediments visuals i físics que té actualment. D’aquesta manera, la nova plaça serà molt més ampla, més accesible i molt més oberta als futurs usuaris d’aquesta zona verda tan cèntrica. També s’incrementarà la zona enjardinada i es dotarà de nou mobiliari urbà i nous serveis.
En aquests onze anys Almacelles ha augmentat una mitjana de 91 habitants l’any, amb un total de 3.617 altes de persones que han vingut a residir a la vila (fins l’1 de setembre), de les quals un 44% són de nacionalitat espanyola i el 56% estrangers). Les baixes
per canvi de residència han estat de 2.483 (amb un 56% de nacionalitat espanyola i un 44% d’estrangers). Resulta, doncs, un saldo poblacional positiu de 1.134 habitants. Cal afegir, també, els habitants de més que resulten dels naixements (801 fins l’1 de setembre d’enguany), enfront a les defuncions (759). Això és +42 habitants i un creixement vegetatiu positiu del 5,2%. La diferència fins arribar als 1.000
Eleccions 27-S
habitants vindria determinada per les baixes per caducitat, baixes per inclusió indeguda, duplicats i altes per omissió que es van gestionant a instància de l’Institut Nacional d’Estadística. Només es registra un augment de 1.000 habitants en una dècada en el període 1910-1920, quan s’incrementà el padró en 948 habitants, tot i que el percentatge de l’augment poblacional fou del
50,6% en tant que els habitants d’Almacelles de 1910 eren 1.873 i van arribar als 2.821 el 1920. En aquest darrer tram l’augment ha suposat un increment total del 17%, amb anys d’increments notables (del 2005 al 2006, 187 habitants; del 2006 al 2007, 168 i del 2007 al 2008, 201, per exemple) i d’altres amb augments més minsos (del 2010 al 2011, 38; del 2012 al 2013, 12 o del 2014 al 2015, 15).
Els resultats d’Almacelles a les eleccions al Parlament de Catalunya, celebrades el proppassat 27 de setembre foren: Total cens: 4.522 Votants participants: 3.225 (70,71%) Abstenció: 1.297 (28,44%) 1.462 (45,04%) Junts pel Sí: 497 (15,31%) C’s: 343 (10,57%) PSC: 303 (9,33%) PP: 233 (7,18%) CUP: Cat. Sí que es Pot: 221 (6,81%) 143 (4,41%) Unió: 13 (0,4%) PACMA: Recortes Cero-EV: 5 (0,15%) 5 (0,15%) Guanyem: 21 (0,46%) Vots en blanc: 18 (0,39%) Vots nuls:
31
30
L’ABS d’Almacelles a la població Actualment, l’Àrea Bàsica de Salut (ABS) d’Almacelles ofereix l’assistència sanitària a les poblacions d’Almacelles, Sucs, Gimenells, el Pla de la Font i Raimat, on el CAP (Centre d’Assistència Primària) té la seva seu al municipi d’Almacelles. Som un equip d’atenció primària que, d’un parell d’anys cap aquí, ha experimentat força canvis de professionals. En primer lloc, voldríem agrair als professionals que acaben de deixar les seves tasques assistencials en aquest CAP, després de molts anys en la nostra àrea bàsica: Sr. Narcís Aylón, Sr. José Maria Nicolás, Sra. Montse Tomàs… Ramon Mazana, director A continuació, passem a presentar-nos: de l’ABS L’equip consta dels següents metges facultatius: .- Dr. Marcén (metge a Gimenells, Sucs i el Pla de cirurgies menors, activitats comunitàries, salut i la Font) escola (xerrades en col·legis i institut…) i moltes .- Dr. Alabat (CAP d’Almacelles i Raimat) altres de les què us en podeu informar en el mateix .- Dra. Ortiz (CAP d’Almacelles) CAP. .- Dra. Figueres (CAP d’Almacelles) Estem encantats de poder participar en aquesta .- Dr. Mazana (CAP d’Almacelles) revista Lo Vilot, i poder anar donant un seguit de .- Dra. Cristina Aler (odontòloga) consells en matèria sanitària, social, etc. de manera .- Dra. Maria Chiné (Pediatra) periòdica i adreçada a la població en general. Diplomats en Infermeria: VACUNACIÓ ANTIGRIPAL .- Sra. M. Freixanet (Gimenells i Sucs) La grip és una malaltia respiratòria aguda causada pel virus .- Sra. Núria Huguet (Almacelles i Raimat) influença, ateses les variacions antigèniques d’aquest virus, la .- Sra. Irene Gómez (CAP d’Almacelles) vacuna de la grip ha de ser administrada anualment. La cam.- Sra. Teresa Solà (CAP d’Almacelles) panya de la vacuna antigripal comença a mitjans d’octubre, i .- Sra. Montse Tersa (CAP d’Almacelles) per vacuna-se s’ha de demanar cita per vacuna al CAP amb .- Sra. Estrella Lalueza (CAP d’Almacelles i el Pla la vostra infermera. Us animem a què us vacuneu si us trobeu de la Font) en alguna de les següents indicacions. .- Sra. Meri Pelegrí (Infermera de Pediatria) .- Sra. Flora Perales (Auxiliar d’Infermeria) Indicacions: .- Sra. Teresa Olarte (Treballadora Social) · Població partir dels 60 anys. .- Sra. Tere Monte (Llevadora) · Població que pateix malalties cròniques com alteracions carAdministratius: diovasculars i/o pulmonars, malalties metabòliques cròniques .- Sr. David Claverol (diabetis mellitus ), disfunció renal, anèmia, immunosupressió .- Sr. Felip Subirà o asma. .- Sra. Montse Cintora · Residents en institucions mentals, residències o altres entitats .- Sr. Jaume Lorenzo per a malalts crònics. Personal de neteja (Pilar i Marta) A més de la tasca assistencial del dia a dia, també · Embarassades. tenim la nostra cartera de serveis propis, com ara · Pacients amb obesitat mórbida. fomentar l’exercici físic (Caminades amb el CAP), · Personal sanitari i no sanitari que treballa a hospitals, centres de salut i consultes. · Empleats d'institucions tancades que tenen cura dels pacients. · Els convivents amb els pacients de risc alt . · Guàrdia municipal. · Personal de neteja. · Bombers. · Personal de transports. · Personal d'ensenyament. · Policia autonòmica i estatal. · Personal de serveis funeraris. *L’única contraindicació absoluta és la hipersensibilitat a les proteïnes de l'ou. L’Equip d’Atenció Primària de l’ABS
L'abans i el després Av. del Baró d'Esponellà
Any 1931
En l'actualitat
32
Entrevista a Jaume Pont Camps, president d’ATO i gerent de la Granja Sant Josep
“La rendibilitat del negoci passa per incrementar els volums de producció i reduir les despeses fixes” La Granja Sant Josep és una de les explotacions ramaderes de producció de llet més importants de l’Estat espanyol. Recentment, s’ha conegut que s’està preparant una inversió que situarà a la Granja Sant Josep en la segona posició espanyola en producció de llet. Res millor que parlar amb el seu gerent i president d’ATO, l’empresari almacellenc Jaume Pont Camps. Quina és la inversió que voleu dur a terme a la Granja de Sant Josep i en quina mesura afectarà a la producció de llet o d’altres seccions que també s’inclouen en aquesta explotació? Granja Sant Josep, una explotació agrícola i ramadera establerta entre els termes d’Almacelles i Tamarit des del 1951, i propietat de la família Pont, és actualment la segona explotació en volum d’Espanya. Tenim 2.500 vaques lleteres i 2.000 vedelles de recria. El que es vol amb aquesta important inversió és doblar el volum de producció i arribar a les 5.000 vaques adultes. La inversió prevista se centra en una nova sala de munyir rotativa de 80 places, a més de noves naus d’allotjament per al bestiar i una nova zona per emmagatzemar els ensitjats. Per tenir una idea del volum de la inversió, està previst destinar-hi 18 milions d’euros. En tant que president d’ATO, quina és la participació de la Granja Sant Josep i quin és el seu accionariat? Granja Sant Josep, a través
de la societat Natura Llet SL (formada amb 6 socis ramaders més de Girona), tenim el 60% de Llet ATO. La resta del 40% pertany a Central Lechera Asturiana. En el nostre cas, Granja Sant Josep té una participació final del 25% en Llet ATO. Granja Sant Josep és una finca de 1.700 hectàrees, a cavall entre Almacelles i Tamarit de Llitera. A més de la llet, quines altres línies de negoci es duen a terme? La nostra explotació, en el seu conjunt, té una finca de 425 hectàrees en propietat i una altra de llogada de 440 hectàrees. Tenim unes altres 1.700 llogades per aplicar els fems. Amb aquesta superfície de 865 Ha produïm actualment el 100% dels farratges que necessita el nostre propi bestiar, és a dir, intentem ser autosuficients.
Si afegim a la producció de llet vostra la d’altres explotacions ramaderes almacellenques, es pot dir que Almacelles abastirà prop de 100 milions de litres de llet anuals, una sisena part de la llet que que produeix a tota Catalunya. Si és així, com es planteja el futur d’aquest negoci per a que sigui rentable? Sens dubte, creiem que la rendibilitat del negoci passa per incrementar els volums de producció i reduir les despeses fixes. L’economia d’escales funciona molt bé en el nostre negoci. Veu factible instal·lar alguna mena d’indústria relacionada amb els làctics a Almacelles aprofitant aquest pol productor de llet i la proximitat de les explotacions? A curt termini no, ja que nosaltres tenim la fàbrica a Vidreres (Girona) i
en aquests moments està preparada per absorbir els nostres increments de producció. A mig termini, si saturéssim la fàbrica de Girona, que no té possibilitats d’ampliació, seria factible parlar de la instal·lació d’alguna nova fàbrica a la plana de Lleida, ja que entre Almacelles i Vallfogona de Balaguer es produeix més del 50% de tota la llet de la província. Una de les vies de futur és l’exportació. Cap a on i quina mena de producte exporteu? Estem obrint mercats a Xina de llet líquida UHT d’alta qualitat. En un futur tractarem d’exportar producte de major valor afegit, com ara mantega, llet sense lactosa, etc. Per acabar. Quina recomanació ens donaríeu per beure llet de vaca, ara que sembla que no està de moda o que han sortit altres tipus de llets vegetals que prenen quota de mercat a la llet de vaca de tota la vida? La llet és un element essencial en la nostra alimentació. La llet que manté les millors qualitats nutricionals i organolèptiques és la llet fresca o pasteuritzada, de la qual ATO ja en disposa des de fa 2 mesos. Les nostres granges grup ATO són les úniques amb certificat AENOR de compliment del benestar animal i de traçabilitat de la llet. Actualment som els únics que podem garantir que tota la nostra llet, ATO, està produïda a Catalunya. Proveu-la i veureu que bona és!!