2
50 anys del naixement de “Les Cases Barates”
El barri de la Verge de l’Olivar
3
Salutació Benvolguts veïns i veïnes, Enguany, aquesta salutació va molt especialment dedicada als nostres conciutadans que viuen en un barri molt concret d’Almacelles, es tracta del barri de la Verge de l’Olivar, tot i que se’l coneix popularment com “Les Cases Barates”. Val a dir que aquest 2015 és un any rodó pel que fa a la celebració de períodes de vida considerables d’algunes associacions i entitats molt lligades a la nostra vila: les Mestresses de Casa, que n’han fet 25; ARCA, que n’ha fet 50; l’Ordre de Sant Joan de Déu, que també fa mig segle de la instal.lació del primer centre assistencial a la nostra vila… En aquest sentit, avui ens toca parlar del naixement d’un nou barri a Almacelles. Cinquanta anys des de que un dia de Sant Pere de 1965 es van atorgar els títols de beneficiaris a 82 nous veïns que conformarien un nou barri, força allunyat del centre urbà, i amb una concepció urbanística i arquitectònica que, tot i els anys passats, encara es manté com un model novedós, modern, original i que preserva la retícula típicament almacellenca. Un detall que li devem a l’arquitecte Mariano Gomà i Pujadas, autor del projecte i molt sensible amb l’urbanisme almacellenc. Els anys han passat, el barri s’ha fet gran i a principis dels anys noranta va néixer una associació que ha sabut canalitzar les necessitats, anhels i la personalitat d’un barri que enguany ha celebrat el seu mig segle de vida. Des de l’Ajuntament d’Almacelles hem volgut aportar el nostre granet de sorra a conéixer una mica més i millor com es va gestar el naixement del barri de la Verge de l’Olivar. Un indret on l’urbanisme i l’arquitectura hi juguen un paper molt important. Tant que també hem volgut recollir aquesta efemèride en una magnífica exposició que tindrà lloc al Museu durant el mes de setembre. Com en molts altres llocs, cal estar amatents a les noves necessitats dels seus veïns i veïnes. Hem fet una tasca prou important, com la recuperació de la plaça de la Mercè, entre d’altres; però encara ens manquen més intervencions, especialment pel que fa a noves zones verdes que ajudin a fer-lo més humà i més còmode. En aquest sentit, esperem veure néixer ben aviat les places de Sant Joan de Déu i la dedicada al Sr. Pau Pujol i Almenara. M’agradaria afegir, en aquest sentit, el meu agraïment a l’artista local Vicent Torres, per la seva col.laboració en la confecció del logotipus commemoratiu d’aquests 50 anys. Sens dubte, una pinzellada d’art que vol ser present en aquesta festa. Tot desitjant que gaudireu d’aquest Vilot especial dedicat a la història d’un barri ben almacellenc, desitjo a tots els seus veïns i veïnes, un feliç aniversari i que sigui la primera de moltes celebracions que puguem veure i gaudir.
Carrer Major a principis dels anys cinquanta
Com
naix el barri
En primer lloc, cal situar-se en una època molt concreta i en com era l’Almacelles de principis dels anys cinquanta del segle passat. Val a dir que, un cop passats els anys més durs de la postguerra, Almacelles es recupera molt més ràpid que altres poblacions de l’entorn i això es nota en un fluxe immigratori notable i sostingut. Són moltes les causes i les raons que fan que Almacelles atregui mà d’obra i nouvinguts d’arreu. Per sintetitzar aquesta dada només cal veure la progressió dels habitants entre els anys 1940, quan Almacelles comptava amb 3.114 habitants, i el 1965, quan Almacelles pràcticament arribava als 5.000 habitants (4.836). En 25 anys la població augmentà en 1.722 habitants. Un 36%. Una de les causes que va atreure més immigrants fou la imperiosa necessitat de mà d’obra per a la construcció dels nous pobles de colonització que es van iniciar a principis dels anys 40 amb Sucs i Suquets, i van finalitzar cap a l’any 1958 amb la construcció d’El Pla de la Font.
A més d’aquest allau de nouvinguts a la vila, cal fer especial incís en l’origen d’aquests nous habitants: el 1965, el 42% dels habitants d’Almacelles declaren haver nascut fora del municipi (2.067 habitants) i d’aquests, tret dels nascuts a la província de Lleida i Osca que sumen 559, la gran majoria procedeixen de les províncies de Jaen (148), Còrdova (155), Granada (68) i Màlaga (69). També hi ha contingents notables provinents de les províncies de Saragossa, Terol, Almeria, Badajoz, Càceres, Múrcia, Navarra, Cantàbria i Ciudad Real. No cal dir que un dels principals problemes amb què es troba l’Ajuntament de l’època és la necessitat de donar cabuda a tots aquells nouvinguts que necessitaven per sobre de tot, un habitatge digne i a preu assequible. Era una constant la sobreocupació de llars, els rellogats en condicions pèssimes i l’habilitació d’estables i corrals com a vivenda provisional de gent arribada d’arreu. També es començava a insinuar petites barriades de vivendes d’autoconstrucció als afores i en comunals: voltants del Vilot, de l’ermita, dels carrers de Joaquín Costa i Ponent…
Moltes felicitats! Josep Ibarz Gilart Alcalde d’Almacelles
Col·laboradors del present número: Fernando Baltasar, Marisol Oriach, Fina Pollina, Montse Murgades, Montserrat Arnó, Hermínia Bria, Agapito Arnó, Miquel Torruella, Eva Ñaco, Maria Dolors Majadas, Anna Lanau, Antonio Blanco, Carme Novell, Emili Escalé, Lluís Guasch, Teresa Maria Manguillot, Antonio Funes, Hermínia Farran, Paisajes Españoles, Arxiu Zerkowitz i Vicente Ortin.
A partir dels anys 40 Almacelles va rebre una forta immigració amb motiu de la construcció dels nous pobles de colonització. A les imatges, treballs de construcció del poble de Gimenells
4
Cal prendre una decisió
Entorn on es construiria el nou barri a principis de l'any 1959 (Arxiu Zerkowitz)
A
mitjans dels anys cinquanta del segle XX, l’alcalde de l’època, el Sr. Francesc Anastasi i Pàmpols, vistos els problemes que aquesta necessitat d’habitatge no resolt comportava, i que encara s’agreujaria més amb el col·lapse d’altres serveis bàsics, s’acull a una llei que acabava de sortir i que plantejava la possibilitat que un ajuntament sol·licités al Govern la necessitat d’implantar en un municipi habitatges de renda limitada. Aquesta llei (la del 15 de juliol de 1954 sobre protecció d’habitatge de renda limitada) permetia fer la sol·licitud a través de l’Instituto Nacional de la Vivienda, ens encarregat d’aprovar el pla que permetia poder construir aquesta mena d’habitatges, depenent de les necessitats del municipi.
per fer front al problema de l’habitatge. En aquesta petició estableix que Almacelles necessita un total de 224 noves llars, dividides en tres tipus de categories. La petició és estimada si bé se’n redueix notablement el nombre a 82, dividides en 18 habitatges de primera categoria, 26 de segona i 38 de tercera.
Al mateix temps que l’Ajuntament formalitzava la petició per poder ubicar un polígon de cases de renda limitada, també s’establia la necessitat de cercar uns terrenys prou amples, propers al nucli urbà i a un preu raonable. Finalment, serà el mateix Epifani de Fortuny i Salazar, Baró d’Esponellà, qui oferirà a l’Ajuntament prop de sis hectàrees de terrenys situats en la partida coneguda com a Fondo del Senyor El 26 de febrer de 1956 l’Ajuntament d’Almacelles for- per tal que es pugués tirar endavant amb el projecte. malitza la seva petició d’habitatges de renda limitada Ho farà al preu simbòlic de 40.000 pessetes el jornal.
El
E
50 anys del naixement de “Les Cases Barates”
El barri de la Verge de l’Olivar
projecte
l mateix any 1956 s’encomana el projecte constructiu d’aquell nou barri a l’arquitecte lleidatà Mariano Gomà i Pujadas. No era una tasca fàcil però parteix de la base de situar en un polígon més o menys rectangular, un conjunt d’illes que continuarien amb la retícula originària que es mantenia al nucli urbà. Així, s’estableix una primera illa de cases de primera categoria entre l’aleshores carretera general i el que seria perllongament del carrer de Sant Jaume; dues illes posteriors destinades a
Plànol del nou eixample previst per l'arquitecte Mariano Gomà i Pujadas (1955)
5
vivendes de segona categoria, amb carrers estoest que serien la prolongació dels carrers de Sant Roc i Joan Maragall; i finalment, dues illes més al darrera, destinades a habitatges de tercera categoria amb carrers paral·lels als anteriors, encara sense denominació. El polígon tindria, a més, dos carrers nordsud a banda i banda que delimitaria tot aquest sector a orient i ponent. Aquest polígon faria 136 metres de llarg pel nord o la banda de la carretera general, 230 per la banda de llevant, 114 per la banda sud amb un Plànol de distribució de les 82 vivendes per categories (1956) petit escaire de 50 metres que s’adaptaria al recorregut del camí de l’Ermita i, Dins quedaria una petita propietat del Sr. Manel finalment, 186 m. per la banda de ponent, tot res- Farré Carnisé que s’adaptaria en un futur als vials seguint un dels laterals de l’antic Camp de Futbol. interiors i amb la resta de disposició de les cases.
Les
D
cases
els 30.173,75 m2 de superfície total útil, uns 20.329,32 m2 seran els destinats a edificar; mentre que 8.801,73 m2 seran destinats a vials i zones verdes comunes. Tal com hem vist abans, la disposició dels habitatges es faran en cinc Tram del carrer Major amb les Cases Barates en primer terme (1969) illes. Les de primera categoria ocuparan la més propera a la carretera general, excepte dues que s’inclouran en la segona illa. Les dues centrals es destinaran als habitatges de segona categoria, i les dues més allunyades de la carretera general seran les que es destinaran a ubicar els habitatges de tercera categoria. Plànol cases de primera categoria
6
50 anys del naixement de “Les Cases Barates”
El barri de la Verge de l’Olivar
La principal novetat: totes les cases tenen
Les de 1a. Categoria Se’n faran un total de 18. Per norma general ocuparan parcel·les de 300 m2 i façanes de 15 metres linials per 20 m. de fondària. Eren cases de dues plantes, d’una superfície construïda de 143 m2 i un jardí de 212 m2. Estaran adossades de dos en dos i formades per un porxo, menjador, sis dormitoris, cuina, rebedor, bany i rebost. Casa de 1a. categoria l’any 1965 (C. del Dr. Lluís de Despujol, xamfrà amb Anna Minguell)
Jardí d'una casa de 1a categoria (1965)
Les de 2a. Categoria Se’n faran un total de 26. Per norma general ocuparan parcel·les de d’entre 285 i 300 m2 i façanes de 15 metres linials per 19 m. de fondària. Seran cases de dues plantes, de 105 m2 i jardí de 223 m2. Estaran adossades de dos en dos, amb porxo, rebedor, menjador, un dormitori amb cuina i rebost a la planta baixa i tres dormitoris amb bany i vestidor en la primera planta.
Plànol cases segona categoria
Els E
Jardí i lateral del carrer (1965)
vials
n el cas de les cases de primera categoria, els vials tindran amplades de 6 metres, dels quals 3 seran per a la calçada central i les voreres d’1,5 m. per banda. Els vials més amples seran pels que travessin les illes de les cases de segona categoria, amb amplàries de 10,5 m., 7,5 dels quals seran per a la calçada central i la resta per a vorera. Amb aquesta disposició i aquestes amplades es disposa que els carrers de les cases de primera seran de sentit únic i els de segona seran de doble sentit. Per les de tercera categoria es mantindran les amplàries d’un sol sentit: 6 metres en total. Pel que fa als grans vials nord-sud dels extrems ponent i llevant, tindran una amplària de 15 metres i permetran doble sentit i un carril per a l’aparcament de vehicles.
Les de 3a. Categoria Se’n faran un total de 38. Per norma general ocuparan parcel·les de 200 m2 i façanes de 11,5 metres linials per 17,5 m. de fondària. Seran cases de planta baixa, de 71 m2, formades per un pòrtic d’entrada, rebedor, menjador, tres dormitoris, cuina, rebost i bany.
Plànol cases tercera categoria
Nens al carrer del Dr. Lluís de Despujol (1971)
Nena amb ram a les Cases Barates (1972)
jardí
7
8
50 anys del naixement de “Les Cases Barates”
El barri de la Verge de l’Olivar
I neix un nou barri
U
n cop enllestit el projecte, es fa una primera valoració dels costos que suposarà la seva construcció. Segons la memòria, es divideixen les illes en tres valors diferents, depenent si havien de ser destinades per a habitatges de primera, segona o tercera categoria. D’aquesta manera, es desprèn que el valor dels terrenys seran de 10 pessetes el m2 per les de 1a., 7 pessetes per les de 2a. i 5 pessetes per les de 3a. El sòl destinat a cadascuna era de 6.800 m2, 13.600 m2 i 9.773,75 m2 respectivament. En definitiva, el valor dels terrenys s’estimava en 211.066,25 pessetes.
A aquest cost calia aplicar-li un 17% de benefici industrial, més els honoraris facultatius, més el cost dels terrenys dels què se n’havia descrit anteriorment. En total, el projecte sortia amb un pressupost d’execució de 9.726.435,52 pessetes.
Rebut de pagament inicial per a la reserva d'una casa de renda limitada (1956) Segons els barems que estableix l’Instituto Nacional de Vivienda, s’estableix que el cost d’execució material d’un habitatge tipus A (de primera categoria) ascendeix a 134.901,13 pessetes; les del tipus B (de segona) a 99.991,29 i les de tipus E (de tercera) a 50.330,80 pessetes. El total de tots els habitatges puja a 7.944.745,60 pessetes de l’època.
Carta de pagament de la segona part de l'import de paga i senyal per a l'adquisició d'una casa (1960) Així, tenim que el cost unitari total de cada habitatge és de 189.822 pessetes per les de primera categoria, 139.687 pessetes per les de segona i 70.619 pessetes per les de tercera.
P
Carrer del Dr. Lluís de Despujol a principis dels anys setanta
el que fa a les subvencions, el promotor de l’obra –en aquest cas l’Ajuntament– haurà d’abonar una part a l’Instituto Nacional de la Vivienda que serà qui avançarà una part de l’import a interès zero, una altra part anirà a càrrec exclussivament dels propietaris dels nous habitatges, i una altra part serà mitjançant un prèstec. La part subvencionada dependrà del tipus d’habitatge, oscil·lant des del 33% dels habitatges de primera categoria, el 50% dels de segona i el 75% dels de tercera.
9
E
n resum, segons la memòria inicial, els propietaris hauran de fer una aportació inicial de 972.643 pessetes; l’Instituto Nacional de la Vivienda avançarà 5.032.232 pessetes a interès zero i l’Ajuntament d’Almacelles haurà de sol· licitar un préstec final per la diferència, això és 3.721.560 pessetes. Aquest darrer import s’incrementarà fins als 6.205.069 pessetes donada una nova valoració del cost d’execució d’obra, i serà la Caixa d’Estalvis de la Diputació de Barcelona l’entitat encarregada de gestionar el préstec a un interès del 5,5%, a retornar en 15 anys. Un cop es tira endavant amb el projecte, el 15 de maig de 1956 l’Ajuntament informa als possibles interessats en tenir una d’aquestes cases que ja poden passar per l’Ajuntament a inscriure’s. Com a norma general, en aquest primer moment, els interessats havien de pagar el 10% de l’import en què es valorava inicialment cada casa. Aquest import es dividia, alhora, en el 20% de la primera paga i senyal a l’hora de fer la sol·licitud. El 80% restant caldria fer-lo efectiu en el moment que es fés el sorteig de l’adjudicació i l’interessat fos plenament beneficiari d’una d’aquestes vivendes. A l’entrega de claus es començaria a Notificació sorteig ubicació de la casa assignada (1965) pagar una mensualitat fixa durant 15 anys i una altra molt menor durant els 35 anys següents fins completar els 50 anys. Aquests imports variarien en funció de la tipologia de la casa adjudicada. A tall d’exemple, podríem prendre el model d’una casa de segona categoria. En aquest cas, es va fer un primer pagament inicial de 18.000 pessetes, un pagament mensual de 900 pessetes durant els primers quinze anys i de 180 pessetes en els darrers 35 anys. En aquest sentit, les de primera tenien un import de paga i senyal de 24.000 pessetes i les de tercera categoria de 9.500 pessetes. A finals de 1960, un cop iniciades les obres, es fa el sorteig de les cases entre els interessats ins- Desglós del que s'hauria de pagar mensualment a l'Ajuntament per l'adjudicació d'una casa depenent de la categoria (1965) crits a l’Ajuntament per determinar quins serien els beneficiaris de les cases i quins es quedarien sense. En aquest moment, els veïns adjudicataris haurien de satisfer la segona part de la paga i senyal abonada en el moment d’inscriure’s. El 13 de febrer de 1965 es faria un segon sorteig a la segona planta de l’edifici consistorial. Aquest cop seria per determinar quina de les cases de cada categoria seria la de cadascun dels beneficiaris. Un cop adjudicades, es permetia l’intercanvi de les ubicacions sempre i quan hi hagués acord entre els adjudicataris i no es canviés la Celebració al carrer Alcalde Anastasi, davant d'unes cases de 2a. categoria de l’habitatge sortejat. categoria (principis dels anys 70)
10
50 anys del naixement de “Les Cases Barates”
El barri de la Verge de l’Olivar
Comencen les obres A
Zona del carrer de Mn. Alexandre Pedra i cases de tercera a principis dels anys 80 del segle passat
Adjudicació de l’obra
U
n cop redactada la memòria i el projecte constructiu, el 17 de desembre de 1957 s’enllesteixen les bases per treure a concurs-subhasta la construcció dels 82 habitatges de renda limitada i la urbanització de tot el sector. Es dóna un termini màxim de 18 mesos per enllestir el projecte i s’augmenta el preu de sortida, ja que s’incrementa en 2.483.509 pessetes els costos d’execució d’obra sobre els previstos en el projecte. Sembla ser que la roturació, esplanació i condicionament dels terrenys no havia estat suficientment contemplada en la memòria inici- Bateig a les Cases Barates (1970) al. En total, el preu de sortida fou de 12.209.944,93 pessetes. tada pel Sr. Antonio del Valle Jordán, de Barbastro, qui es compromet a fer l’obra pel preu de licitació. El 21 de febrer de 1958 surt publicat l’edicte al BOE i Finalment, l’Instituto Nacional de la Vivienda dóna el 18 de març es procedeix a l’obertura de les pliques. el seu vistiplau i es formalitza l’adjudicació definitiva Guanya l’adjudicació l’empresa constructora regen- mitjançant escriptura en data 3 de juny de 1959.
Voltants del carrer d'Anna Minguell, prop de l'Acadèmia, a principis dels anys setanta
11
municipal i un llarg procediment burocràtic per tornar a endegar les obres.
quell mateix estiu de l’any 1959 s’inicien els treballs d’esplanació i condicionament dels terrenys. L’empresa posarà com a encarregat de les obres al Sr. Eugenio Cebollero Seas i s’agafaran força treballadors de la vila com a paletes de la nova barriada a bastir. No serà una tasca fàcil, ja que caldrà desbrossar i anivellar un terreny força irregular, amb espones i un sòl argilós i salnitrós que feia preveure problemes de cimentació i fonamentació.
I així estaran durant dos anys i escaig. L’alcalde de l’època, n’Amadeu Vilanova, es reuneix vàries vegades amb els beneficiaris d’aquelles cases i es va establir com una prioritat immediata enllestir aquell barri que havia quedat paralitzat i amb molts problemes. Vista la paralització de les obres, un gran nombre d’adjudicataris van renunciar al títol de beneficiaris i es van vendre els drets sobre l’adquisició dels habitatges.
El 1960 es comencen a aixecar els primers habitatges i, curiosament, es comença pels de segona i tercera categoria. Problemes tècnics endarrereixen l’obra i a finals de l’any 1960, coincidint amb la fi del contracte, el panorama no podia ser pitjor: cases a mig fer, contracte exhaurit, canvis en el govern
Dos anys més tard, el 13 de maig de 1962, l’Ajuntament arriba a un acord amb l’empresa local de construcció Torruella-Aguado SL formada pels Srs. Miquel Torruella i Fernando Aguado, qui s’encarregaran d’acabar les cases i finalitzar l’obra començada feia anys.
Inauguració i entrega de claus
F
inalment, després de vuit anys de gestions, obres i dificultats, arriba el moment de fer entrega de les claus i donar per entregades les cases. Fou el 29 de juny de 1965, dia de Sant Pere, i per a l’acte es va bastir un escenari en la confluència dels carrers de Mn. Alexandre Pedra, Sant Jaume i Dr. Lluís de Despujol. L’acte fou presidit per l’aleshores Governador Civil de Lleida, Sr. José Antonio Serrano Montalvo; el sotscap provincial del Movimiento, Sr.
Rodríguez Esteban; el cap del Departament d’Acció Política Municipal, Sr. Solé Paniello i l’inspector de Zona, Sr. Montull. Cal afegir la corporació municipal en ple, presidida per l’alcalde, n’Amadeu Vilanova; així com tots els presidents d’associacions locals i els adjudicataris dels habitatges. L’acte es va iniciar amb un discurs de benvinguda per part del Governador Civil, seguit de l’alcalde i
Entrega dels títols de beneficiaris de cases de renda limitada al Sr. La Sra. Lolita Segura Torres recollint el títol de beneficiària d'una Carmelo Justribó (1965) casa de renda limitada (1965)
12
50 anys del naixement de “Les Cases Barates”
El barri de la Verge de l’Olivar
13
C
om a curiositat, dir que la única casa que estava perfectament acabada i moblada era la del C/ del Dr. Lluís de Despujol, 12 . Aquesta fou la casa que van fer servir les autoritats el dia de l’entrega solemne dels títols de beneficiaris per fer-se una idea de com quedarien tota la resta. L’actual propietària encara recorda com va passar mig poble per casa seva durant tot el dia i que els hi va ser impossible de dinar donat el trànsit de persones que van haver de suportar tot el dia.
Rebuts mensuals d'una casa de 2a. categoria
Veïnes al carrer del Dr. Lluís de Despujol (1977)
Notícia La Mañana una benedicció del barri per part de mossèn Josep Clua. Acte seguit, es va fer l’entrega de títols de beneficiaris als 82 nous propietaris i es va cloure l’acte amb una passejada pels carrers del nou barri i un aperitiu popular. Val a dir que les claus ja s’havien entregat uns dies abans –pels volts de Sant Joan–, ja que així molts dels nous veïns tindrien temps de moblar-les, acabar de pintar-les i enllestir els molts detalls que encara faltaven per acabar. Val a dir que el que s’entregava pràcticament eren les quatre parets de la casa, ja que calia invertir diners i temps per finalitzar-la i deixar-la habitable. En el cas dels habitatges de tercera categoria, fins i tot, s’havien de fer les tanques posteriors i deixar un pas interior de quatre metres acordat entre els propietaris.
Diferents títols de beneficiari d'una casa de renda limitada (1965)
Finalment, tot i que els adjudicataris de les cases serien plenament propietaris al cap de 50 anys de l’entrega de claus, l’any 1991 –un cop liquidats els interessos del préstec que se signaren en el seu dia– els adjudicataris d’aquestes i els seus descendents sol·liciten a l’Ajuntament que es cancel·lin els imports de l’amortització que quedaven pendents de pagament. Veritablement es tractaven de quantitats irrisòries i l’Ajuntament avança les segregacions de les
Altres serveis i usos
D
el total dels terrenys oferts pel Baró d’Esponellà en el seu dia (prop de 6 hectàrees), únicament se’n van emprar per al polígon d’habitatges de renda limitada poc més de 3 hectàrees. La resta de
La nova caserna de la
Guàrdia Civil
D Visita de les autoritats al nou barri recentment construït (1965)
Escombrant el porxo (1977)
els serveis projectats, se’n va destinar 1.600 m2 a la construcció de la nova caserna de la Guàrdia Civil que es va decidir ubicar-la al peu de la carretera general i pràcticament a tocar de la primera illa de cases de renda limitada de primera categoria. Es fa la cessió de la parcel·la a la Direcció General de la Guàrdia Civil l’1 d’abril de 1958. No serà, però, fins l’any 1972 que s’iniciaran les obres de la nova caserna que entraria en funcionament l’any 1974.
Grup de veïns davant una casa de tercera categoria al carrer del Príncep de Viana a principis dels anys 80 finques i l’escripturació de les cases un cop liquidats els imports que quedaven pendents de pagament. S’acabava així amb 35 anys de rebuts i finalment tots eren plenament propietaris de les seves cases.
terrenys van quedar a disposició de l’Ajuntament per ubicar equipaments o per possibles ampliacions d’habitatges d’aquesta tipologia en un futur.
14
50 anys del naixement de “Les Cases Barates”
El barri de la Verge de l’Olivar
Sant Antoni i les primeres Piscines Municipals
L’Acadèmia U
n altre dels equipaments que es van contemplar en un dels vèrtex dels terrenys fora del polígon, fou la construcció del col·legi privat Acadèmia Sant Antoni (va obrir les seves portes l’any 1959 en un edifici del carrer Sant Antoni i a la nova barriada s’hi va establir el 1967). En aquest sentit i a tocar d’aquest col· legi, el mes de juny de 1961, entra en servei el primer complex de piscines d’Almacelles. En un primer moment només serien per als afiliats a les FET i a les JONS d’Almacelles, fet pel qual es restringia notablement l’entrada a gran part de la ciutadania. Tot i això, el 1964, el consell local de les FET i de les JONS d’Almacelles, cedeixen a l’Ajuntament d’Almacelles l’ús i explotació de les piscines, esdevenint per primer cop un complex públic i municipal. Aquest complex era de dimensions força reduïdes. Estaven formades per una piscina gran i una de més petita, de forma quadrada per als més menuts.
Cap a mitjans dels anys setanta, l’Instituto Nacional de la Vivienda inaugurava finalment els blocs de pisos coneguts com a Blocs Batlle Anastasi i es donava el tret de sortida a la urbanització i posterior edificació d’un nou sector a llevant del polígon inicial. Es gua-
La Plaça de
Toros
nyava a més una zona verda: la plaça de la Mercè, que seria l’epicentre de tot el barri. El 2006 es reformà íntegrament i es posava fi a una vella reivindicació dels veïns donat el mal estat en què es trobava. En aquest mateix àmbit, el 1987, un conveni de col· laboració entre ADIGSA, la Comunitat de Propietaris dels blocs, l’Ajuntament d’Almacelles i l’Assemblea Local de Creu Roja d’Almacelles, cedeix l’ús de l’antiga caseta d’obres del complex d’habitatges a l’Assemblea Local de la Creu Roja local per tal que pugués establir allí un lloc de primers auxilis i la seu local de l’entitat. L’any 1990 s’ampliaria amb un nou local annex que serviria per guardar-hi les ambulàncies i material sanitari.
Piscines de les Cases Barates (1961) Val a dir que no hi havia gaire zona verda al voltant. Tot i així era l’únic referent i l’èxit d’acceptació va ser tan gran que l’Ajuntament va veure’s obligat a mirar de fer un nou complex més gran i ambiciós en un altre indret del poble. Com a curiositat, algú recorda que els primers balls que va organitzar l’associació ARCA en els primers anys de vida van ser en aquest recinte, i que una placa amb el logotipus de l’associació a terra així ho testificava.
Els blocs Batlle Anastasi i plaça de la Mercè
U
Plaça de la Mercè a principis dels anys 90
la Vivienda. La idea era poder construir 32 pisos subvencionats que cobrissin la demanda de sol·licitants d’habitatge que havien quedat exclosos en l’adjudicació de les cases de renda limitada. Curiosament, en aquest mateix solar s’havia previst en un primer moment construir una església que donés servei a tots els feligresos de la nova barriada.
15
n cop adjudicats els nous propietaris de les cases de renda limitada, i amb la finalitat de donar sortida a la multitud de peticions d’habitatge que no havien pogut estar admeses, l’Ajuntament acorda el 4 de febrer de 1964 cedir un solar de 2.565 m2, annex a les illes de les cases de segona categoria per la banda de llevant i darrera mateix d’on havia de construir-se la caserna de la Guàrdia Civil, a la Dirección General del Ministerio de
Plaça de Toros de les Cases Barates (1966)
U
n altre dels equipaments que van establir-se en l’àmbit del nou barri fou la Plaça de Toros portàtil que s’instal·lava per les Festes de la Mercè en el solar que hi havia davant l’entrada de l’antic Camp de Futbol del Tossalet, entre els carrers de Mn. Alexandre Pedra i l’actual carrer de Joan Maragall. Era una construc-
Nous A
ció efímera que es muntava amb remolcs de carros, tractors i petits camions que conformaven la plaça de braus durant els dies que es feien espectacles taurins. Val a dir que tenien força acceptació i que aquest emplaçament es va consolidar durant uns quants anys a la dècada dels seixanta.
projectes per a un nou barri
mb la finalitat de fer d’aquest barri un lloc magnífic on poder viure i gaudir dels seus espais, l’Ajuntament d’Almacelles va centrar-se recentment en dignificar els pocs espais verds existents per adaptar-los a les necessitats del barri, de la seva gent, i de tota la ciutadania en general. En aquest sentit, cal esmentar la remodelació integral que es va fer de la plaça de la Mercè el 2005, quan es va recuperar aquest espai tan cèntric i es va dotar de més zona verda, nous jocs infantils i més mobiliari urbà que permetés un accés còmode i un passeig agradable per la principal plaça del barri.
16
El barri de la Verge de l’Olivar
E
n aquests moments, dos són els nous projectes que es pretenen dur a terme en aquest sector. D’una banda, el que es pretèn tirar endavant a curt termini, és el que vol recuperar el solar posterior dels blocs Batlle Anastasi, amb la petició de la cessió d’ús a la comunitat de propietaris i adequar-lo com una nova zona verda del barri. A més de dignificar tot aquest espai i destinar-lo al gaudi dels veïns, també s’aprofitaria l’avinentesa per dedicar-lo a l’Ordre de Sant Joan de Déu per la instal·lació d’un centre assistencial de gran prestigi en el nostre municipi, del qual enguany també celebrem els seus cinquanta anys entre nosaltres.
U
n altre dels projectes previstos a més llarg termini, seria habilitar com a nova plaça i zona verda els terrenys que sorgiran de l’aliniació de l’actual camí de l’Ermita amb el traçat dels carrers actuals, prop d’on hi havia un dels laterals del complex de l’antiga Acadèmia Sant Antoni. En aquest cas, està previst dedicar aquest nou espai a qui fou fundador d’aquest col·legi i un dels referents en l’esport local dels anys setanta i vuitanta a Almacelles, molt especialment del voleibol, com fou el Sr. Pau Pujol i Almenara.
50 anys del naixement de “Les Cases Barates”
17
contrades. Venia regularment a Almacelles i la seva posició de canonge amb gran pes dins de l’Hospital de Sant Pau de Barcelona, feia que facilités l’accés a metges força especialitzats, a la gent malalta més humil de l’Almacelles de la postguerra. Curiosament el reconegut sastre Domingo Manguillot, que vivia en una de les cases d’aquest carrer dedicat a ell, li confeccionava algunes peces de vestir.
Equip de volei a les pistes de l’antiga Acadèmia Sant Antoni (1982)
Garatge per a vehicles en una casa de primera categoria (1972)
Curiositats:
La denominació dels
U
El següent seria el dedicat a l’alcalde impulsor del barri: Francesc Anastasi i Pàmpols. Més amunt hi hauria el de la Pau, el del Príncep de Viana i clouria el barri per dalt el dedicat a la ciutat de Lleida. Els perpendiculars a la carretera serien, d’una banda a ponent el dedicat al rector d’aquells anys Mn. Alexandre Pedra (principalment per recuperar i construir l’ermita de la Verge de l’Olivar que s’accedia des d’aquell mateix carrer) i el de l’Avenir, a ponent, que es canviaria per iniciativa popular l’any 1986 pel de la pedagoga i cofundadora del Col·legi Sant Antoni, Anna Minguell.
nous carrers
n cop enllestides les cases i la nova barriada que havia nascut, es decideix posar nom als nous vials apareguts. Així, l’1 de juny de 1965, l’Ajuntament aprova la nova denominació de tots aquells carrers. Pel que fa al carril lateral que sorgeix a tocar de les cases de primera categoria i la carretera general, s’acorda que sigui el carrer del Governador José Serrano Montalvo, dedicat al governador provincial de Lleida en aquells anys. El carrer paral· lel següent seria el dedicat al canonge barceloní Lluís de Despujol i Ricart (Barcelona 1895-1981). Canonge de Barcelona i fill dels marquesos de Palmerola i barons del Fonollar. Descendent d’una família de les més arrelades de la noblesa catalana, per bé que ell es va decantar pels estudis de teologia on es doctorà, i renuncià als títols nobiliaris a favor del seu germà Josep. A mitjans del segle XX adquirí, juntament amb el polític Joan Ventosa i Calvell, una gran finca propera a la Clamor d’Almacelles on intro- El popular Sr. Farran amb la seva moto arribant al celler que duí per primer cop, el cultiu de l’arròs en aquestes tenia al carrer del Dr. Lluís de Despujol. Anys setanta
Carrer d'Anna Minguell, abans de l'Avenir, a mitjans dels anys seixanta
Nens al carrer del Dr. Lluís de Despujol a principis de la dècada dels setanta
Un lloc apte per a les autoescoles D onades les característiques dels nous vials i disposició dels habitatges, el 13 de gener de 1967, a petició de la Secció de Coordinació i Relacions Públiques del Govern Civil de Lleida, s’acorda que les pràctiques d’autoescola que s’hagin de fer en la zona urbana
d’Almacelles es facin pels carrers de la nova barriada, atesa l’amplitud dels seus vials, la manca de trànsit que entorpeix la conducció i perquè la disposició de voreres i xamfrans ofereixen totes les garanties de seguretat imprescindibles per als conductors en pràctiques.
18
El barri de la Verge de l’Olivar
Carrer Mn. Alexandre Pedra el 1972 i al fon l'antic Mas de Cal Petit
50 anys del naixement de “Les Cases Barates”
19
Nen sobre un cotxe al barri de les Cases Barates (1972)
La personalitat d’un nou barri
B
Els primers comerços
en aviat, amb els primers veïns que s’hi estableixen, comença a fer-se coneguda l’expressió “anem al poble”, i és que veritablement era una barriada força allunyada del nucli urbà. Val a dir que en aquells anys el primer edifici amb el què es trobaven era l’Hostal Roca, encara enmig d’unes esplanades de terra que volien ser algun dia el gran passeig de la Rambla. Poc a poc, comencen a obrir els primers comerços que intentarien cobrir les primeres necessitats dels nouvinguts. Recordem el colmado de Cal Miralbés, al carrer de Mn. Alexandre Pedra 7; la carnisseria del Carmelo Justribó –més coneguda com de Ca
Anunci del barri residencial de les Cases Barates (1967)
Aspecte del carrer de Mn. Alexandre Pedra en una ballada de sardanes a les Cases Barates l'any 1968 l’Hermínia– al carrer del Dr. Lluís de Despujol, 12; el celler de la Farrana al mateix carrer però al número 14, o la botiga de llaminadures de Ca la Fustereta, al carrer d’Anna Minguell a tocar amb l’Acadèmia Sant Antoni. Petits establiments que donaven vida al nou barri i que servien per reforçar els lligams entre els veïns acabats d’arribar a un lloc nou. A més d’aquests comerços més representatius i d’algun taller mecànic, també n’hi havia d’altres no tan concorreguts, en tant que eren serveis que es feien de manera més particular de portes endins: perruqueria de senyores, forn de pa, lleteria, classes particulars d’idiomes, manualitats, modista… Una altra de les veïnes conegudes del barri era la “comadrona” del poble, l’enyorada Sra. Rosita Roset, que va assistir a parts a centenars d’almacellenques fins ben entrats els anys seixanta.
E
n aquest sentit, cal esmentar també la necessitat d’aquests primers residents de donar-se a conéixer com a veïns d’una barriada amb personalitat. Un dels primers actes fou establir la Festa Major del barri el dia de Sant Pere, tot fent coincidir el dia de l’entrega dels títols de beneficiaris l’any 1965. Així es va fer l’any 1966, fent una gran revetlla popular al carrer del Dr. Lluís de Despujol entre tots els que ja hi vivien i els que vindrien a viure properament. Fos com fos, els anys següents es va canviar el dia de Sant Pere pel de Sant Joan, però no deixarà de celebrar-se la revetlla entre els veïns fins l’any 1991. En aquelles primeres revetlles, hom destaca la dedicació i preparació per part de tot el veïnat, si bé cal destacar molt especialment el cas de l’Hermínia Farran, la Montse Viudez i l’Hermínia Bria.
El Celler de la Farrana al carrer del Dr. Lluís de Despujol a principis dels anys setanta
Jardí exterior de una casa de 1a. categoria des del carrer d'Anna Minguell (1965). Família Manguillot Baltasar
El Celler de la Farrana a principis dels anys vuitanta
Peana amb la Verge de l’Olivar a l’espera de ser portada en romeria a l’ermita que porta el seu nom i que dóna nom al barri (2000)
Missa de campanya amb la Verge de l’Olivar al carrer del Príncep de Viana (2002)
50 anys del naixement de “Les Cases Barates”
El barri de la Verge de l’Olivar
A
mb la mirada posada en com s’organitzen socialment altres barris de ciutats i viles properes, a principis dels anys noranta, un grup de veïns del barri comencen a parlar sobre com articular una associació que donés sortida a les iniciatives que es començaven a gestar en una part del veïnat. Coincideix aquest fet amb altres fets paral·lels que agilitzen la necessitat de crear aquesta associació. Parlem de les obres d’urbanització dels carrers del barri, l’any 1992, quan un grup de veïns es posen d’acord per iniciar un plet contra l’Ajuntament, ja que no estaven d’acord amb la imposició d’unes contribucions especials. Aquests antecedents van ser decisius per a l’oficialització de l’Associació de Veïns del Barri de la Verge de l’Olivar, tal com va acabar anomenant-se aquest ens associatiu.
C/ Major
C/Dr. Despujol
Preparant una gran paella en la Festa Major del barri (2002)
L’associació es forma originàriament amb deu socis fundadors. El primer president serà el Sr. Bernabé Febas, a qui li seguiran els Srs. Joan Josep Roure, José Antonio Conte i Fernando Baltasar, qui encara es manté en el càrrec.
Una altra de les decisions va ser fixar el darrer cap de setmana d’agost o el primer de setembre com els dies on poder celebrar la Festa Major del barri. Es recuperà poc a poc la tradició del sopar de germanor, i es decidí fer-lo al llarg del carrer d’Anna Minguell
ANTIC TALLER MURGADES
CA L’HERMÍNIA
(CELLER)
CAL MIRALBÉS (COLMADO) C/ Alcalde Anastasi
C/ la Pau
ANTIC CAMP DE FUTBOL “EL TOSSALET” (1949-1971) C/ Lleida PISCINES MUNICIPALS
ita Castellers al carrer del Batlle Anastasi per la Festa Major de 1978
1961-1974
PISTA VOLEIBOL
ERMITA VERGE DE L’OLIVAR (1955)
BLOCS BATLLE ANASTASI
CA LA FARRANA
(CARNISSERIA)
(1974-1999)
TALLER CAMATS (ANTIC TALLER GUASCH)
PRINCIPAL EIX COMERCIAL
C/ Princep de Viana
FUTURA PL. PAU PUJOL
ANTIGA CASERNA DE LA G.C.
ANTIC TALLER GRANERO-MURGADES
PLAÇA DE TOROS (ANYS 60)
Ja en els primers anys de l’associació es van fixar com a principals objectius aconseguir recuperar tots els trets identitaris del barri i es planteja posar el nom de la Verge de l’Olivar en clara referència a l’advocació de l’ermita propera, i que en aquells darrers anys s’havia recuperat amb la construcció d’un nou temple. El nombre de socis va anar augmentant fins arribar al centenar llarg i es van recuperar les revetlles de Sant Joan, la Castanyada, la participació en la confecció de carrosses de la Festa de l’Aigua i l’organització de l’Aplec de l’Ermita, que s’anava celebrant des del 1988.
la conformen les següents persones: Jordi Solé Carqués, Javier Sistac Pons, Emilio Escalé Moix, Juan Francisco Barroso Lamela, Miquel Ariño Font, i el seu president, en Fernando Baltasar Labrid. A tots ells i a tots els veïns i veïnes del barri que sempre col·laboren i hi dediquen temps i esforços, vagi des d’aquestes línies el nostre agraïment i reconeixement. Llarga vida al barri de la Verge de l’Olivar i moltes felicitats!
PL. DE LA MERCÈ
CREU ROJA (1986)
FUTURA PL. ST. JOAN DE DÉU
C/ De les Garriges
Sopar de germanor (1998). En primer terme, el Sr. Francesc Magraner
21
50 anys d'identitat d'un barri amb caràcter de poble
l’Erm
Grup de nens a la Festa del Barri de 2002
a l’alçada de la confluència amb el del Príncep de Viana. D’aquells primers sopars es recorda la gran tasca organitzativa de dues persones ben estimades i enyorades: la del Francesc Magraner i la de Leonila Pérez, la Leo. Una festa que, poc a poc, s’ha anat consolidant i ha esdevingut una data clau en l’agenda festiva almacellenca. En l’actualitat, l’Associació de Veïns del barri Verge de l’Olivar està més activa que mai i la seva Junta
C/ Anna Minguell
de veïns del barri
í de Cam
Neix l’associació
C/ Mòssen Alexandre Pedra
20
CA LA FUSTERETA (llaminadures)
ANTIC COL.LEGI ACADÈMIA SANT ANTONI (1967-1995)
ANTIGA SEU DELS BALLS D'ARCA
Antigament Actualment
22
50 anys del naixement de “Les Cases Barates”
El barri de la Verge de l’Olivar
L'abans i el després Del barri de la Verge de l'Olivar
El futur
del barri E
l futur del barri està en mans dels que hi viuen i de l’Ajuntament. Els primers donen el caràcter al barri. El segon s’encarrega de gestionar els serveis els equipaments i de projectar i planificar els espais públics i altres. Aquell barri nascut a mitjans del segle passat és avui un dels més dinàmics en tots els sentits. Un dinamisme que s’ha aconseguit gràcies a la implicació i la col·laboració de tots els que hi viuen, de les diferents administracions que hi tenen responsabilitats i també de la resta de la vila.
Valeri Consultors, 2013
Els projectes que l’Ajuntament té sobre la taula ja estan en curs i l’objectiu d’aquests és: . Millorar el barri en tots els nivells (social, cultural, urbanístic,...). . Connectar-lo amb la resta de la vila. . Dotar-lo amb nous espais públics i nous Mirar al passat és serveis. molt enriquidor però també ho és mirar al ues places estan futur i això és el que projectades; una està fent l’Ajuntament d’elles, la dedicada a d ’ A l m a c e l l e s Sant Joan de Déu, estarà acompanyat per les ubicada al costat mateix entitats que treballen de la Creu Roja, a la al barri i que coneixen cruïlla entre el C/ de les també la seva realitat. Garrigues i el d’Alcalde
D
Romeria a l’ermita (2014)
Anastasi. Serà un espai d’oci i esbarjo per a tots aquells i aquelles que vulguin gaudir de bones estones, també serà un bon punt de trobada per als veïns. L’altra dedicada a Pau Pujol al costat mateix del camí de l’Ermita a l’alçada de les últimes cases en direcció a l’Ermita de l’Olivar. La plaça és un dels llocs idonis per fer barri, un punt d’encontre magnífic per a gent de totes les edats.
està avui donat que l’Ajuntament ja està treballant en l’obertura d’un nou carrer que és la perllongació del C/ Melcior de Guàrdia.
L
a nova zona d’equipaments dotada amb espais per a l’esport s’està projectant al costat mateix del barri, exactament on estava fa unes dècades el petit promontori que albergava el camp de futbol. Aquesta zona ajudarà a donar una nova El barri en un futur projecció al barri, alhora molt pròxim estarà més que el dotarà de nous ben connectat del que equipaments esportius.
Any 1960
Festa del Barri de 2014 En l'actualitat
23
24
El barri de la Verge de l’Olivar
Entrevista a Mariano Gomà i Otero, arquitecte i fill de qui fou autor del projecte del nou barri de les Cases de Renda Limitada
“L’aplicació d’un tractament funcionalista a la pròpia arquitectura i façanes del conjunt, ha mantingut molt vigent la seva imatge per sobre de modes i tendències més efímeres.” Mariano Gomà Otero, reconegut arquitecte, acadèmic de la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando i president de l’Assemblea Provincial de la Creu Roja a Lleida. Un home que coneix i estima molt Almacelles. Gran coneixedor i admirador del seu urbanisme peculiar, en aquest cas, ens parlarà del llegat que va fer el seu pare, també arquitecte i autor del projecte del nou barri de cases de renda limitada, més conegudes popularment com “Les Cases Barates”, del què enguany celebrem el 50 aniversari de la seva ocupació pels primers veïns beneficiaris. En primer lloc, quin era el lligam que tenia el seu pare, en Mariano Gomà Pujadas, amb l’Ajuntament d’Almacelles en aquella època? Cal començar dient que el meu avi patern, en Mariano Gomà i Oriach, era un almacellenc que vivia a Lleida però mantenia, a més de propietats rústegues, un nivell de relació molt proper amb la societat i els ajuntaments de l’època. Teníem una intensa relació amb en Manuel Oriach i la seva família; relació que es manté fins ara amb la seva filla Teresa Oriach i les nostres famílies. En segon lloc, en aquella època, el meu pare era el primer arquitecte amb la titulació d’especialista en urbanisme de la província i molts ajuntaments li encarregarien la redacció de plans de línies i urbanístics, entre ells el d’Almacelles. Aquestes dues condicions, juntament amb el fet que en aquells temps hi havien pocs arquitectes, és de suposar que va propiciar que el cridessin. Cal remarcar que el meu pare mai va fer res amb allò que en aquell temps se’n deia “Regiones Devastadas” per regenerar les destrosses de la guerra, ja que no tenia relació amb l’administració franquista;
remarcable en aquest punt que va ser una excel·lent decisió política apostar per uns habitatges, llavors de concepció moderna i de qualitat dins la senzillesa, en comptes d’aixecar blocs de pisos en alçada de forta densificació tal com es va fer en molts llocs.
però en el cas d’ajuntaments i privats, sí que hi va treballar molt. El seu pare ja va preveure un eixample del centre urbà a principis dels anys cinquanta que queda reflectit en un plànol que vàreu donar al Museu d’Almacelles. Realment, aquest nou barri segueix fil per randa aquesta projecció feta uns anys abans. Quina era, al seu parer, la importància que li donà el seu pare al manteniment de la retícula típica d’Almacelles? La retícula urbanística de la Il·lustració, que presentava originàriament Almacelles era un dels pocs exemples al país i per tant, ell el va respectar, a més d’ampliar-lo a totes les zones de creixement urbà de la població, tant en l’eixample com en la perifèria; la qual cosa, molts anys després, ha representat la prova d’un èxit de planejament. D’igual forma el nou barri -avui anomenat de la Verge de l’Olivar- i que en aquella època es batejà com les Cases Barates, va seguir fidelment aquella proposta i filosofia.
Coneix altres exemples de barriades similars a les d’Almacelles que projectés el seu pare en altres ciutats o viles del nostre entorn? El meu pare havia estudiat profundament, com a urbanista, les noves tendències de les àrees residencials de baixa densitat europees i nòrdiques, així com els conceptes anglesos de les anomenades “new towns”, com a paradigma del creixement, ja en aquells temps sostenible, de les ciutats. Va ser doncs, una aplicació en la què hi creia i ho va materialitzar a Almacelles, malgrat les dificultats d’inversió Pels coneixement que té, en econòmica i d’escàs pressuquins models arquitectònics es post. fixà o prengué com a referència a l’hora de dissenyar els Coneix el barri de la Verge de diferents models de cases que l’Olivar? Si és així, quina és la conformaven aquest barri? seva impressió i quines creu Calia fer un conjunt de cases que serien les claus a adopde molt baix pressupost per tar per fer un barri molt més les dificultats econòmiques del atractiu? moment, tant en els pressupos- Conec algunes altres interventos de construcció com pel que cions, tant del meu pare com fa a les capacitats d’adquisició meves, però en cap cas amb la dels seus futurs habitants. Per dimensió, contundència i persoaixò va optar per un disseny nalitat arquitectònica que té el senzill, molt funcional i pràctic, barri almacellenc. que respongués a unes necessitats familiars en les seves És un fet extraordinari que diferents variables de capacitat Almacelles gaudeixi d’un lleeconòmica i número de mem- gat arquitectònic i social com bres. Tot això amb un plus de aquest barri, ja que allò que qualitat com era el gaudir d’uns començà com una promoció espais de jardins privats amb pública de baix cost, en aquests vials públics de poca circulació moments ha edevingut un barri i edificació amb tant sols dos molt valorat, d’una gran qualitat nivells. de vida i, tot i que amb el temps transcorregut és necessari anar L’aplicació d’un tractament fun- rehabilitant, restaurant i condicicionalista a la pròpia arquitec- onant els habitatges a les tectura i façanes del conjunt, ha nologies i necessitats modermantingut molt vigent la seva nes, es manté l’ànima i un nivel imatge per sobre de modes i molt alt de prestigi urbanístic. tendències més efímeres. És Felicitats!