Vilot 104

Concert d'en Xavier Barรณ

Arranjament de camins

Durant el mes de juliol es van iniciar les tasques de conservació i reparació de 80 Km de camins veïnals del terme, tant els d’asfalt com els de terra. La contractació d’aquesta licitació es va fer efectiva durant el mes de juliol i se li va adjudicar a l’empresa Romà Infraestructures i Serveis per un període de dos anys.

Sega per controlar incendis Arribats als mesos centrals de l’estiu, i amb la finalitat d’evitar possibles focus d’incendis, l’Ajuntament va procedir a la sega de bancals, vorals i punts potencialment perillosos; especialment en la zona de la partida de l’Olivar, propera a la zona boscosa de la serra de l’ermita de la Verge de l’Olivar i de la urbanització dels Aubacs.

Avancen les obres de la Sala Polivalent annexa a l’edifici de l’antic Escorxador Municipal Les obres per convertir l’antic Escorxador Municipal en un complex cultural multiusos van avançant cada cop més. Durant les primeres setmanes d’agost s’iniciaren les obres de pilotatge del que serà la Sala Polivalent annexa a l’edifici de l’antic Escorxador, i que servirà –entre d’altres coses– per a l’assaig de grups i formacions musicals del municipi.

Aquesta obra, amb un pressupost de 304.000 euros, ha estat molt demandada per un gran nombre d’associacions i entitats del municipi, ja que possibilitarà que un antic edifici –fins avui en desús– pugui tenir altres funcions de caire cultural, esportiu i lúdic.

Entre les possibilitats que oferirà aquest

2

nou edifici de 1.300 m2 de superfície, sobre una parcel·la de prop de 10.000 m2, és la que preveu una zona d’auditori per a concerts, sales d’assaig per a grups novells i de percussió; una zona per a usos esportius, on destaca una àrea de rocòdrom, i altres espais multiusos. L’edifici està situat al camí d’Esplús i a poc més d’un Km del centre urbà, fet que facilita la mobilitat dels usuaris i evita les molèsties per sorolls als veïns a l’estar allunyat de la zona edificada de la vila.

Col·laboradors del present número: Jordi Pascual Jové, CAP d’Almacelles, Centre de Sant Joan de Déu-Terres de Lleida, Escola Antònia Simó i Arnó, INS Canigó, Marisol Oriach, Maria Esparza, Josep Reales Juni i Ivan Godoy

Instal·lació de càmeres de videovigilància A fi de garantir la seguretat viària i el trànsit en diferents punts del centre urbà de la població d’Almacelles, l’Ajuntament procedí durant el mes de juliol, a la instal·lació de diferents càmeres de videovigilància en alguns dels punts més concorreguts o que poden presentar major nombre d’incidències pel trànsit que s’hi genera en certes cruïlles.

Així, la previsió és començar per la plaça de la Vila, carrer Major a l’alçada del Centre Cultural, Rotonda-Font de la cruïlla del carrer Major amb les Rambles, Rambla de la Il·lustració a l’alçada del recinte firal i Skate Park, Font d’Atena i plaça de les Llums, i zona del Parc d’Europa i Residència Municipal d’Avis.

Arbres destacats d’Almacelles.

La troana de la plaça Fortuny En l’apartat d’arbres destacats del poble d’Almacelles, cal destacar la magnífica Ligustrum japonicum de la plaça Fortuny, coneguda vulgarment com a troana. Compleix enguany els seus 30 anys de vida. En l’actualitat té una copa de més de 4 metres de diàmetre, fet que la converteix en un dels arbres més notables del patrimoni verd d’Almacelles.

Corredors almacellencs en la Run Rett Day El passat mes de juliol, l’associació Lucha Rett por ti princesa, associació solidària que té com a principals objectius donar a conèixer la Síndrome de Rett i recaptar fons per a la investigació d’aquesta malaltia rara i fer viure a la Berta (una nena amb síndrome de Rett), llençava des de les seves xarxes socials un repte solidari i esportiu: el Run Rett Day. Aquest repte va consistir en la venda de quilòmetres per part de tots aquells atletes amateurs disposats a córrer per una boníssima causa.

Els quilòmetres venuts els havien de dur a terme el 25 de juliol de 2020.

Tres runners almacellencs, la Laia Markixa, el Raül Baradad i la Maria Esparza, van unir-se a aquesta causa,

venent i posteriorment corrent tants quilòmetres com la gent els havia comprat. Van ser molts els veïns de la població que van col·laborar comprant-ne. El Run Rett Day finalitzà amb 3.200 euros recaptats per a la investigació de la síndrome de Rett i 620 quilòmetres solidaris realitzats per 20 runners d’arreu del país.

3

Baixem l’endeutament municipal L’Ajuntament d’Almacelles tanca l’exercici 2019 amb un rècord històric, ja que es baixa l’endeutament municipal fins al 49%, quan l’any 2003 era del 112% (Aquesta quantitat representaria uns 3 milions d’euros aproximadament).

Aquesta és la dada que es desprèn de la liquidació del pressupost de la Corporació, així com un romanent positiu de prop de 250.000 euros que el govern municipal, dins de les limitacions que imposa la normativa, destinarà al teixit comercial i empresarial d’Almacelles.

Des de l’ajuntament ja es va fent tota la despesa possible que reverteixi en la localitat. Per incrementar el suport a les empreses i comerços almacellencs, l’Ajuntament destinarà tota la part del romanent que la normativa permeti, a incrementar encara més aquesta despesa per tal d’ajudar a revertir la situació provocada per la pandèmia de la Covid-19. A aquest increment de la despesa en el sector comercial s’hi afegiran d’altres propostes que s’estan considerant en les ordenances fiscals.

Prova Ironman a Almacelles El 15 d’agost Almacelles va ser l’escenari de la segona prova del darrer repte solidari en curs del triatleta Tomi López: 12 mesos 12 Ironmans, on –com se’l coneix a la les xarxes– Vaboom es va desafiar a fer 12 cops (12 mesos consecutius) una de les modalitats de triatló més dures que es coneixen: 3.800 m. nedant, 180 Km en bicicleta i finalitzar amb els 42 Km d’una marató. Així, a les 8:10 s’iniciava la primera part, la d’aigua, que va tenir lloc a les piscines municipals d’Almacelles, un escenari ideal per iniciar l’aventura. El recinte es va obrir expressament per part de l’Ajuntament abans de l’horari habitual per poder realitzar aquesta prova amb garanties de seguretat i segons l’horari previst. A l’aigua, l’acompanyaren en Toni Marín, el Jordi Verdú i el Joel Alonso.

Un cop finalitzada la prova més fresca, començava una de les parts més àrdues, no només per la quantitat de Km que havien de pedalar, sinó per les temperatures previstes. Durant aquesta prova, en Tomi va ésser escortat per Toni Marín en la seva totalitat, i parcialment es van unir la triatleta Maria Esparza, en Joel Alonso, la Laia i la Mireia.

En acabar la bicicleta, el 5 vegades Ultraman, va finalitzar amb la distància, ni més ni menys d’una marató en un circuit realitzat dins del mateix municipi d’Almacelles i al que, a més dels companys habituals, s’hi van afegir durant alguns trams altres veïns del municipi com en Dani

Roman, en Xavi Esparza, o la Desirée Alegre. La prova es donava per finalitzada a les 22.19 h. amb èxit, gaudint d’una jornada d’esport, solidaritat i companyerisme.

Aquest repte tenia com a finalitat d’una banda donar a conèixer, la Síndrome de Rett, un trastorn genètic neurològic i del desenvolupament que afecta a la forma en que es desenvolupa el cervell i provoca una pèrdua progressiva de les habilitats motores i la parla, i, que afecta principalment a les nenes. D’altra banda, recaptar diners per l’associació de la que n’és president, Lucha Rett por ti princesa, i també fer aportacions a la unitat de l’Hospital de Sant Joan de Déu que porta a terme l’estudi d’aquesta malaltia minoritària.

Millorant els camins del terme Durant els mesos d’agost i setembre es van dur a terme els treballs de conservació de la xarxa de camins asfaltats.

Cal dir que, uns cop superat l’Estat d’Alarma el proppassat mes de juny, la Junta de Goven va poder adjudicar a l’empresa Romà Infraestructures i Serveis, SA per un import de 133.308,56 euros més IVA, la conservació dels camins per dues anualitat (2020-2021) i que afectarà a més de 80 quilòmetres de camins veïnals, dels quals 34,46 són de reg asfàltic i la resta de terra.

4

Ca l'Esquerré (1930)

Ca l'Esquerré Un dels documents que ens va cedir l’enyorat Ramon Royo Cortadellas abans del seu decés, fou aquesta preciosa fotografia que acompanya aquest article. Es tracta d’un interessant document gràfic que ens mostra com eren algunes de les cases més conegudes i reconegudes de l’Almacelles de tombants de segle XIX al XX. En el cas que ens ocupa es tracta de la casa coneguda originàriament com de Ca l’Esquerré, per ser el renom dels primers propietaris. Es tracta d’una fotografia datada l’any 1930 i ens mostra l’edifici des del carrer de Sant Josep amb la façana principal orientada al carrer de Sant Antoni. N’hi havia una altra que no es veu, que seria la del carrer de la Bassa del Molí.

Malgrat els anys transcorreguts, molta gent recordarà aquesta casa, enderrocada cap a finals dels anys vuitanta, com la del Reales o la del Llauïset, per hostatjar la coneguda fusteria que durant tres generacions de la família Reales van treballar en un dels locals d’aquesta casa. De fet, la història comença a principis de segle XX, quan el Sr. Lluís Reales Català, provinent d’Almenar, es casa amb la pubilla de Ca l’Esquerré, la jove Pepita Pujol Vendrell, d’una família d’Almacelles de tota la vida. El Sr. Lluís Reales instal·la una fusteria a la planta baixa i comença amb ell una nissaga de fusters. Va tenir tres fills: el Lluís, la Josefa i el Josep Reales Pujol. El primogènit va voler continuar amb el negoci i per diferenciar-los del pare se l’anomenava Lluïset. Aquest es casaria amb la Mercè Juni Arnó, de Cal Balià, i també tindria tres fills: el Lluís, la Mercè

i el Josep Reales Juni. A l’igual que el seu pare i el seu avi, el Lluís també continuà amb la fusteria i a aquest se’l coneixeria com a Lluís, deixant el diminutiu de Lluïset pel pare. Va morir molt jove i la fusteria es va traspassar a un altre fuster que va continuar amb el negoci uns anys més.

A més de la família Reales que ocupaven els dos pisos del carrer de Sant Antoni, i la fusteria de la planta baixa, també s’hi pot apreciar el local de l’esquerra del tot, que era un taller de guarnicioneria conegut com el taller de Cal Bep. En aquesta façana principal destaca, com a curiositat la capelleta de Sant Antoni que hi havia en un dels angles del segon pis, i que amb l’arribada de la Guerra Civil es va treure el sant i es va tapiar per evitar aldarulls. Anys més tard, amb l’enderroc de la casa, es traslladaria la capella del sant a una altra casa del carrer de Sant Antoni.

Pel que fa a la resta de l’edifici, es disposaven un total de sis pisos més destinats al lloguer per la banda del carrer de Sant Josep i amb una entrada independent. Als baixos hi havia la ferreria del Sr. Royo, el taller de reparació de calçat d’en Fèlix Florido i més amunt, la botiga de queviures de Cal Vicentet. Per la banda del carrer de la Bassa del Molí, hi havia una altra entrada que donava a tres pisos més. Per tenir una idea de l’eixam en què es convertien algunes cases d’inquilins de l’Almacelles de posguerra, direm que en una sola casa com aquesta hi havia nou pisos, on hi convivien trenta-tres persones, a més de quatre tallers i una botiga de queviures.

5

Concert de Helen Amb motiu de la clausura de la gira Nothing but road, l’almacellenca Helen va oferir el seu darrer concert a la seva població. Així, el dissabte 15 d’agost va tenir lloc al Parc d’Europa, el repertori del seu darrer treball en format EP titulat Fairytales.

Aquesta gira la va portar a deu poblacions d’arreu de l’Estat i forma part de l’enregistrament d’un documental on contarà totes les experiències i vivències d’aquest tour; sempre ben acompanyada de les seves germanes Gemma, com a documentalista, i la Cristina, en tant que periodista i productora del documental, del qual també hi ha previst que en surti un llibre. Ens mantindrem pendents d’aquest projecte tan engrescador.

Casals d’Estiu 2020 organitzants pel Patronat d’Esports El Casal d’Estiu organitzat pel Patronat Municipal d’Esports d’Almacelles ha comptat amb la participació de 63 nens i nenes, amb edats compreses entre els 3 i els 12 anys, repartits en 5 torns que van anar del 6 de juliol fins al 10 de setembre. Així, el desglós d’aquests Casals foren: - 1r torn: 28 participants - 2n torn: 15 participants - 3r torn: 12 participants - 4t torn: 8 participants - 5è torn: 9 participants Els ingressos durant aquest període foren de 7.200 euros amb les inscripcions dels nens i nenes participants.

Les despeses es desglossen en: - Material per a la realització del Casal: (Plus-Fresc i Mercat Cris) - Nòmines dels monitors del Casal: 6.136 euros - Obsequis per a tots els participants al Casal: (Serigrafia Segrià) - Assegurança del Casal: 477,59 euros L’obsequi que entrega el Patronat té una part subvencionada per diferents col·laboradors - Cal Quitèria: 75 euros - Caragols d’Almacelles: 100 euros - Prunus: 75 euros TOTAL 250 euros

Concert en homenatge a Heroes del Silencio

Tot i les dificultats per dur a terme concerts a l’aire lliure, el dia 22 d’agost al vespre, va tenir lloc a la plaça de la Vila l’actuació del grup El despertar del Silencio, en homenatge a la històrica banda aragonesa Heroes del Silencio. Un aforament limitat a tres-centes persones i un repartiment anticipat d’entrades per evitar aglomeracions va fer possible que tots els incondicionals d’Enrique Bunbury puguessin gaudir d’una vetllada inoblidable.

6

Partida de l’Olivar amb Almacelles al fons des del camí Vell de Sucs en una imatge de principis de segle XX

r e i s s Do El cultiu de l'olivera a la població d'Almacelles INTRODUCCIÓ AL MÓN DE L'OLIVERA El seu fruit, les olives, són comestibles després d'un tractament. De l'oliva premsada s'obté un producte capital, l'oli, que marcarà una forma d'alimentació, avui coneguda mundialment com Dieta Mediterrània. S'aprofiten les seves fulles per infusions, aliment d'animals i honors socials i un ús religiós present a totes les creences de la zona. La seva fusta té una gran valor calorífic i en l'actualitat li hem trobat una altra aplicació molt important: l’ornamental. Rars són els llocs naturals enjardinats que no continguin una olivera entre els seus exemplars. Els seus troncs retorçats i la seva fulla perenne els fa ideals per a aquest fi.

L'olivera és un vegetal amb un gran aguant als condicionants climàtics. Vol climes suaus, ni molt freds ni molt càlids, el que diríem mediterranis. Aguanta bé l'estrès hídric i ha colonitzat totes les zones del món amb aquest tipus de clima que coneixem com a temperat.

Des del Orient Fèrtil, seria un poble que basava la seva economia en el comerç qui posaria en contacte a l'oli i les olives amb la Mediterrània Occidental. Els Fenicis de la zona del Liban. D'aquesta manera es coneixeria a l'Orient Mitjà, Israel, Egipte, Nord d'Àfrica, les illes Jòniques, Grècia, Xipre, Malta, especialment Creta, on han quedat vetustes plantacions, Itàlia, Sicília, Còrsega, Sardenya, Sud de França i finalment la Península Ibèrica.

Van ser els romans no obstant els grans impulsors del seu cultiu. L'interès de Roma per l'oli va arribar a cotes extraordinàries. La Muntanya Testacio dóna fe d'aquesta afirmació. És una muntanya situada prop de el port de Roma on el segle passat es va comprovar que no era un turó qualsevol sinó que estava format per les restes dels milions d'àmfores amb les que s'havia traslladat l'oli des de les seves colònies; especialment, Tunísia i la península Ibèrica. L'Imperi Romà va realitzar immenses plantacions en els seus territoris. Aquí hem de destacar la península Ibèrica on els va conrear en tota la seva superfície a excepció de la zona nord. Es van plantar grans extensions a tot el centre, sud, oest i llevant. D'allí s'exportaven cap a la metròpoli en quantitats industrials. La varietat més estesa era la "Farga" i encara queden a la zona llevantina entre Catalunya i València grans plantacions d'arbres mil·lenaris amb uns troncs monumentals de gran valor ornamental.

Ramon Salvador Gassió. President de la Confraria de l’Oliva Arbequina Catalana

L'olivera més vetusta de Catalunya és la "Farga de l'Orion", a Ulldecona (Motsià), de 1.703 anys d'antiguitat. Va ser plantada l’any 314 quan governava a Roma Constantí el Gran. Curiosament el més longeu de la Península està a Portugal. Concretament a Mouriscas, comarca d'Abrantes, amb 3.350 anys a sobre. Es conegut com “el Mouchou”.

En llocs de la Mediterrània com Betlem hi han exemplars que atresoren entre 4.000 i 5.000 anys d'edat, encara que minsa, en producció.

Amb la caiguda de l'Imperi Romà, va arribar el declivi.

"Els pobles bàrbars" tenien altres costums culinàries.

Durant la dominació romana l'ús d'oli d'oliva s'havia consolidat en pràcticament tot el territori ibèric si exceptuem alguns indrets de l'indòmit nord. Amb les invasions bàrbares aquests imposen els seus costums gastronòmics ben allunyades de la "finezza romana". Els sueus, vàndals, alans i visigots són del fred nord i consumeixen grans quantitats de greix animal. L'oli perd el favor llatí i s'imposen els greixos culinaris.

No obstant això, amb l’ocupació àrab es produeix un altre canvi en els costums. Els àrabs i els seus aliats musulmans, a part de la relació amb la religió que els prohibeix els greixos d'animals impurs com el porc, són grans cultivadors d'oliveres. Si a això, li afegim les costums jue-

7

es coneixen unes 5.000 varietats d’oliveres, de les què 260 són conreades comercialment.

Oliveres a la partida dels Aubacs ves molt semblants pel que fa a gastronomia ens trobem en una península dividida per dues costums culinàries: la cristiana, consumidora de greixos; i la judeo-musulmana, d'oli d'oliva. Aquesta circumstància donarà peu a denúncies davant la Inquisició, ja que la cuina és una bona delatora d’"heretges". Això serà en segles posteriors.

8

El sistema dels molins és senzill. Es renten les olives i es netegen de branquetes, fulles i terra o pedres. Va caient a poc a poc entre la gola de les moles i, des d'allí, passen a una batedora. De la batedora surt una pasta que es col·loca ben repartida en els esportins i aquests es van amuntegant formant una alta pila que es col·loca a la fi de la grandiosa biga de fusta que els oprimeix.

N'hi ha de lliura, també conegudes com de biga o quintal. O de les dues coses alhora, amb un pes a l'extrem que s'incorpora en forma de pedres generalment, o de cargol, que de tant en tant són apretats per incrementar la força de la biga. Tota l'estada està sempre sota els efectes de la calor ja que, d'aquesta manera, les molècules es trenquen aportant major quantitat d'oli obtingut.

Una virtut del futur li es l’anomenada “extració en fred” que oscil·la al voltant dels 25 graus. El sistema d'obtenció és per decantació. Una sèrie de piles de ceràmica s'aprofiten de la menor densitat de l'oli amb l'aigua.

Aquest sura i es trasllada de pila en pila sobreixint-se fins que arriba només l’oli verge a la darrera. L'aigua es rebutja i s'emmagatzema l'oli en grans recipients de ceràmica vidrada. Avui s’utilitzen més aviat dipòsits d’acer inoxidable. A la fi del segle XIX apareixen les noves premses hidràuliques. Aquestes (metàl·liques) convertiran a les de fusta en obsoletes i per raó de la seva menor grandària, els molins ja no seran tan grans.

Amb la conquesta del territori pels àrabs es produeix una nova gran empenta en el cultiu de l'olivera. S'imposen les repoblacions del desitjat arbre i tota la península experimentarà un gran auge de plantacions d'oliveres. A més, hem de reconèixer que els àrabs, amb moltes mancances en els seus països d'origen a causa de la poca pluviositat, es converteixen en grans enginyers en el tractament dels regs. Això implica un increment extraordinari en el tractament hidràulic de totes les terres de cultiu. Més tard, amb l'expulsió dels moriscs, aquesta gran economia agrícola patirà grans pèrdues. Les nostres terres de Lleida, En l'actualitat els molins han canviat. El més important és Tarragona i Aragó es coneixeran com “Al-Zaytun” que sig- que han permès una major velocitat de mòlta i una major nifica "terra d'Oliveres". neteja, a part de prescindir de gran quantitat de factor humà. Les olives, un cop netes, entren en uns martells que A l'Espanya cristiana tenim una curiositat digna de tenir en la molturen i la seva pasta passa per diverses batedores i compte. Els únics que estan a la zona de Palestina són els centrifugadores, horitzontals i verticals d'on ja surt l'oli en Cavallers de l'Ordre del Temple i aquests tenen una sèrie condicions d'emmagatzematge. de normes basades en la frugalitat de la seva alimentació.

També cal que estiguin forts ja que com sabem la seva Actualment, i gràcies a la imposició gradual del conespecial dedicació era la guerra. Sumant les dues coses, sum de l'oli d'oliva, resultat de les virtuts de la Dieta ells comproven que la forma d'alimentació juevo-àrab de Mediterrània, l'olivera ha vist un gran increment en el seu la zona amb reminiscències romanes és la millor. Molta cultiu. I és l'olivera arbequina la més plantada a tot el verdura i fruita, poca carn i una ingesta de molts aliments món. Avui tenim enormes extensions d'arbres a la Xina, però amb quantitats més aviat mitjanes. L’ús de l’oli és Estats Units, Sudàfrica, Amèrica del Sud i sobretot en tot cabdal; el vi molt frugal; i els cereals i algun producte làc- l'Arc Mediterrani, fins i tot en llocs ben distants com el tic són la base principal. Ha nascut la Dieta Mediterrània Japó i Austràlia. Al costat de l'arbequí tenim a l'Arbosano, i ells la imposaran entre els seus membres en l'Europa Koronaiki i Frantoio. cristiana. Un seguit d’historiadors atorguen als Templers la portada de l’oliva arbequina a les nostres latituds.

Tot això va començar gràcies al Duc de Medinaceli que, a part d’ensenyorar mitja Espanya, també era el Senyor Com hem comentat prèviament, els àrabs acaben de d’Arbeca a les Garrigues per matrimonis dels Ducs de crear una àmplia estructura al voltant de l'elaboració d'olis. Cardona. Aquest home era un Il·lustrat del segle XVIII, del Hi destaquen els molins o trulls. Un ampli establiment tipus d’en Melcior de Guàrdia a Almacelles, i l’any 1767 va dóna aixopluc a una o diverses imponents bigues de fusta prometre un ral per olivera a tots el pagesos que en planque, recolzades en un cargol, espremen amples tires d’es- tessin. Ací hi trobem força similituds amb el cas d’Almaportins on s'ha col·locat prèviament la pasta resultant de celles. Va començar plantant-se a les Garrigues i en algun moldre les olives amb unes pedres de granit circulars o indret més, per avui arribar a estendre’s per tot el món de còniques en forma prismàtica. Es coneix com extracció a clima mediterrani. "sang" si són amb tracció humana o animal essent homes o animals de tir qui donen voltes contínuament a les moles.

El problema que es genera amb aquest tipus de molí és la lentitud amb què es molturen les olives. Això va contra la qualitat de l'oli obtingut ja que aquests fruits han d'esperar amuntegats a ser tractats, generant-se floridures, bacteris i humitats. Aquest era el gran problema d’Andalusia.

L’acidesa de l’oli andalús era molt elevada i el feia molt inferior als olis catalans. Avui, gràcies als molins centrífugs, l’oli andalús es tan bo com el català. Aprofito l’ocasió per a dir que Espanya es el més gran productor d’oli d’oliva Oliveres a la plaça del Canal d'Aragó i Catalunya de tot el món. I continuant amb les anècdotes direm que

La raó principal que l'olivera arbequina sigui el més plantat del món es deu a tres raons principalment. La primera, la seva fesonomia. Aquesta neix amb la creació del clon IRTA I 18 al Mas Bover de Tarragona. Els enginyers agraris han aconseguit un arbre amb característiques més arbustives que el fa més petit. Això permet la utilització de maquinària i la seva major densitat de plantació. La segona, les seves característiques tant químiques com organolèptiques que fan que s'extregui un oli de gran suavitat, molt baix d’acidesa i molt adaptable a tots els gustos. La tercera, podem considerar que les seves plantacions rectilínies permeten tant un conreu mes racional, informatitzat i controlat a tots els nivells inclòs l’hidràulic. N’hi hauria una quarta, que seria que en tractar-se d’un àrbre que tarda molt poc en començar la producció (entre dos i tres anys) resulta força rendible a curt termini. Com a problema, és que es necessiten grans extensions planes de terreny i abans l’olivera era el gran cultiu de zones de muntanya.

Avui distingim “Olivera de muntanya o tradicional” i l’“Olivera intensiva o de seto”.

seguit al Vilot podran veure amb més profunditat un fantàstic article d'Oscar Lalana Foj, amb la problemàtica local del cultiu municipal. Jo voldria afegir la curiositat que a Arbeca es van començar a plantar oliveres arbequines previ pagament per part del seu senyor el Duc de Medinaceli d'un real, (que per cert va incomplir), l'any 1767, tenint un èxit captivador que perdurà fins a l’actualitat. Amb la propera posada en marxa de Canal Segarra-Garrigues temem veure'ns abocats a un destí parell al d'Almacelles.

La responsabilitat de la plantació de les oliveres recau en el Senyor de l'època, -a finals del XVIII a Don Melcior de Guàrdia i Matas-, nomenat pel rei Carles III i amb l'ajuda de l'eclesiàstic Anton Servià, fervents seguidors dels postulats de la Il·lustració i que van representar una gran modernització per a l'agricultura espanyola en tots els nivells.

Avui, la quantitat de terres dedicades al cultiu de l'olivera a la població ha quedat reduïda al testimoni d'unes quantes oliveres que tindran una funció pràcticament testimonial i ornamental, amb gran criteri mediambiental i AL PANORAMA LOCAL sostenible, i a la capella de Nostra Senyora de l'Olivar, de A la zona d'Almacelles, no explicaré gran cosa ja que tot gran devoció popular entre la gent d’Almacelles.

Ramon Salvador Gassió

President de la Confraria de l’Oliva Arbequina Catalana

Plantat d'oliveres als voltants de la Saira cap als anys 50 del segle XX

LA IMPORTÀNCIA DEL CULTIU DE L’OLIVERA I LA HISTÒRIA D’AQUEST ARBRE EN EL PAISATGE ALMACELLENC Costa entendre que un arbre –ara pràcticament testimonial com l’olivera– fou, i de manera molt important, tot un referent en l’economia i en el paisatge almacellenc durant els segles XVIII, XIX i gran part de la primera meitat del segle XX. Tant, que fins i tot va arribar a haver cinc molins d’oli en actiu a la població. No cal dir que la climatologia i l’aridesa del terreny contribuí al cultiu de la soferta olivera, però també la riquesa que aportava un bon any de collita d’olives i del seu fruit més preuat: l’oli. Un aliment bàsic, molt preuat i que es cotitzava sempre a l’alça. Aquest va ser el motiu de perquè es va introduir amb força en comarques de sòl aspre i de climatologia adversa com la de les Garrigues, el baix Segrià i altres zones de la Terra Alta, Ribera d’Ebre o el Priorat durant els segles XVII i XVIII, aportant molta riquesa i beneficis en territoris que, sense els ingressos de l’oli i el cultiu de l’olivera, estarien condemnats a la misèria més absoluta.

EL CAS D’ALMACELLES En el cas del repoblament d’Almacelles estava molt clar.

La repoblació anava lligada a tres pilars bàsics: reeixir una agricultura de secà en uns erms àrids, pobres i salobres; donar vida a un poble nou de trinca amb l’arribada i establiment de nous colons que fessin treballar la terra; i amb els fruits que se’n generessin, comptar amb l’aportació de censos i impostos al propietari del terme. Aquest els acolliria en règim d’enfitèusi, però sempre vetllant per a que aquests fruits fossin cada cop més quantiosos, generant més ingressos i més riquesa, i amortitzant -quant abans millor- la ingent inversió feta en tirar endavant amb el nou poble d’Almacelles.

Pel que fa al primer punt, el d’establir una agricultura pròspera i de nou en nou en aquell territori tan aspre,

9

Olivera centenària del Parc del Vilot

10

Oliveres a la plaça de les Llums

anava lligat a la roturació de la terra, i destinar les primeres hizo plantar muchos millares de cepas, y pies de Olivos, parcel·les a tres cultius de secà autòctons: el blat, l’olivera distribuyendo después entre los nuevos Pobladores estos i la vinya. mismos terrenos, roturados a sus expensas con las cepas, y pies de Olivos en ellos existentes. Nono: Que para estiEn els primers anys de vida de la nova Almacelles, cap mular la indústria de los nuevos Pobladores y asegurar a la dècada dels 70 del segle XVIII, es determina que les más el arraigo de la nueva Población, ha ofrecido y pagaparcel·les més planes, regulars i fàcils de treballar siguin do, como actualmente paga mi Principal, cierto premio por les destinades al plantiu de cereal. Per contra, els vessants las cepas y pies de Olivos que se han plantado en dicho de les serres i les parts més obagues i ombrívoles, on es término de Almacellas.” conserva una mica més la saó i la humitat del terreny, serien les destinades al cultiu de l’olivera i de la vinya.

Malgrat els esforços i l’interès del senyor d’Almacelles En aquest punt veurem que hi haurà discrepàncies entre per impulsar el cultiu de l’olivera i de la vinya, i poder genecolons i administradors del senyor a l’hora de decidir on i ralitzar aquests cultius no només en les parts obagues com plantar els plançons d’olivera, ja que no tothom era de les serres del terme -ja que els guanys que oferien partidari de destinar els llocs obacs a l’olivera, essent les olives, l’oli i el vi, eren molt més quantiosos que el del més partidaris de plantar altres tipus de cultius o, fins i tot, cereal-, els nous pobladors es neguen a fer-ho, ja que els d’hortalisses per a l’autoconsum dels pagesos en els llocs plançons d’olivera no donarien fruit a curt termini, i pel que més humits i, per tant, més fèrtils. A més, els plançons de fa a la vinya calia estar molt a sobre per evitar els furts l’olivera no donarien els primers fruits d’immediat, mentre del raïm, ja fos pels mateixos pagesos, bé per les aus o que la vinya o el cereal, en anys de pluges regulars, podri- per d’altres tipus de bèsties. Aquesta preocupació es posa en oferir guanys i bones collites al moment. Com que la ben de manifest en la visita que va fer l’eclesiàstic i amic gent era reàcia a decantar-se per plantar oliveres, el pro- de la família de Guàrdia, n’Anton Servià, l’any 1784, on li pietari del terme decideix compensar als pagesos que ho explica al senyor d’Almacelles tots i cadascun dels punts fessin amb una retribució extraordinària per cada plançó febles que té el bon funcionament de la nova vila, que ja d’olivera, i també de vinya, que plantessin i que reeixís. comptava amb onze anys de vida, i les mesures a prendre per tal de corregir certs aspectes que no anaven gaire bé: Veiem que se’ns diu d’aquests cultius en una certificació de com està l’estat del nou poble d’Almacelles feta pel “(...) De las Vinyas notari de Barcelona Vicent Gibert el 1779, sis anys després Del plantiu de las Vinyas és poch o ningun lo adelantade l’atorgament del títol de senyor d’Almacelles per part ment, a lo qual contribuheix la distància del Lloch per est del rei Carles III a Melcior de Guàrdia i Matas, que havia Plantiu està destinat, la poquíssima utilitat que s’espera a de justificar que el projecte de repoblament s’havia dut a causa de ser inquietadas, així per las Personas que roban terme correctament i tal com s’havia previst en els sis anys y se menjan antes de hora los Rahims, com també per los convinguts, sota el compromís que, de no fer-ho, perdria la animals, especialment en anys de sequedat, circunstancijurisdicció sobre aquell terme per sempre més: as per las quals és veríssimil que no tindrà gran Progrés aqueix Plantiu, a lo menos en lo estat present de las cosas. (...) Octavo: Que Dn. Melchor de Guardia mi Principal, no (...) En efecte se diu que en lo any passat se culliren de sólo hizo roturar y reducir a cultivo una grande extensión vinya set cànters de Vi, habent costat cerca de 40 lliuras de terreno en dicho término de Almacellas, sinó también los conreus; y que àdhuc per a aprofitar aqueixa mòdica

quantitat fou precís cullir los Rahims prematurament, y aconsolar-se de cullir aqueix fruit poch y dolent, no duptant-se que serà lo mateix en lo present any, lo qual dicta que deu fer-se alguna reflexió sobre est Plantiu, y en particular sobre la Vinya de la Rectoria, que ningú la demana a diferència de las Terras.

explicarán en altre lloch, y la obra dels Plantats de Seps y Oliveras, a fi de promourer aqueix Plantiu o son adelantament, com altre dels obgectes més importants, lo qual sol lograt en la extensió de que és molt capàs, serà la riquesa de la Població y a est Ram de gasto necessari pertany lo pago del Premi o Dotació promesa als Pobladors en los actes de sos establiments per las plantadas de Vinyas y Dels Olivers Olivers; çò és 7 sous i 6 diners per cada 100 seps, y 2 sous Lo Plantiu de las Oliveras, encara que no està tant atras- per cada peu d’Oliver.” sat com lo de las Vinya, emperò a pessar de la inclinació y desitg de plantar que tenen tots los Pobladors, no ha tingut Aquesta serà la primera de les mesures que proposarà tot lo Progrés que se esperaba y que era convenient y fac- Anton Servià a Melcior de Guàrdia i Matas per incentivar tible, perquè segons lo sistema actual de aquella Població el cultiu de la vinya i de l’olivera al terme d’Almacelles. en ordre a est Plantiu és de destinar a ell solament los Malgrat tot, caldrà també incidir en l’error que tenen tots terrenos obachs y vessants dels tossals, lo qual no promet els nous pobladors pel que fa a plantar aquests cultius aquella copiosa multitud de olivers que esperarían los únicament en les zones obagues de les serres. Per eviPobladors, sí pensassen que seria útil o convenient plan- tar aquest fet, es proposa que, d’ara en endavant, en les tar Olivers tota la dilatada extensió del terme y est error noves heretats que es concedeixin als nous pobladors que causará en aqueix Plantiu molta lentitut. (...) Segons lo s’estableixin a Almacelles, s’obligui a destinar una part de modo de pensar de estos Pobladors és temible que encara la parcel·la que se’ls concedeixi al cultiu de l’olivera i de que los assistesca la possibilitat, mediant algunas bonas la vinya, estigui on estigui ubicada. Caldrà fer un plànol cullitas, plantaran ab molta lentitut no exehent haber de general del terme on es recullin cadascuna de les heretats plantar tot lo terme o sa major part; per lo que serà molt concedides fins a la data, les que es vagin donant a partir convenient y àdhuc necessari procurar de paraula y ab d’aquell moment i la descripció dels cultius que s’hi podran exemples imbuhintlos dels importants sentiments contra- fer en cada parcel·la, atenent a la seva ubicació i a les ris, fent-los véurer i tocar que la felicitat de aqueix terme, seves característiques, però sense que el nou pagès pugui y de sos Habitants està dependent de la major extensiu decidir pel seu compte què pot plantar i què no. D’aquesta d’aqueix Plantiu”. manera se’l podrà obligar a destinar una part de la finca deixada en enfitèusi al cultiu de la vinya i de l’olivera, que És a dir, cal fer entendre als nous pobladors d’Almacelles era el que es pretenia: de la importància i necessitat de plantar oliveres. És el cultiu del futur, el que dona major rendiment i del què se’n pot “(...) Altre de las utilitats que produhiria aqueixa obra (la extreure major profit. Tal com s’ha vist en el redactat ante- redacció d’un plànol general del terme amb la ubicació de rior, els pagesos no les tenien totes i calia incentivar-los totes les heretats concedides i les pendents de concedir), d’alguna manera. Com? Doncs pagant al pagès cada seria lo contribuir eficasment a desvanéixer lo error comun plançó de vinya o d’olivera que plantés i que aconseguís que pateixen aquells Pobladors de no ser los terrenos del que arrelés i donés fruit. terme en tot sos extrems abtes per lo plantiu dels Olivers, que entenen haber de estar confinats en los Obachs. Est “(...) Lo rompiment y cultiu de terras novas, per la for- error és gravíssimament perjudicial, que causaria la pèrmació de algunas Heretats y altres Designes, que se dua o notable atràs del fruit de las olivas, que són la supe-

Espectacular olivera centenària a la plaça del Canal d'Aragó i Catalunya

Detall de les olives de l'olivera centenària que hi ha a la plaça del Canal d'Aragó i Catalunya

11

Antic molí d'oli de la Cooperativa del Camp cap al 1940 rior y més rica producció de que és capàs aquell dilatat terme, al logro del qual ha de dirigir-se tota la solicitud del Sr., aplicant quants medis sian imaginables, ningun dels quals serà de igual eficàcia y activitat al del exemple del plantiu, que deurà practicar-se en tots els espays y àngols del Terme, manifestant ab lo efecte pràctich la verdadera capacitat que per esta preciosa producció tenen tots los terrenos del Terme, en presència del qual no seria aquell error sustenible sens temeritat”.

Tres anys més tard d’aquella visita, no sembla que s’ampliés gaire més l’extensió dels plantats d’oliveres fora dels vessants de les serres i les zones més obagues del terme, si bé sí que es comencen a plantar oliveres en algunes zones properes a la Saira i en alguns bancals del Piconill.

Ara, el problema és un altre. Som al 1787 i ja comença a ser notable la quantitat d’olives que es recullen al terme.

Fins ara, la collita no era gaire quantiosa i es portaven a molins d’oli que hi havia propers a Alpicat o el Torricó per tal que en fessin oli. Ara calia plantejar-se la construcció d’un molí al poble que es fes càrrec de la producció local.

Veiem que en deia n’Anton Servià en la seva visita el 1787 i què aconsellava al Sr. Melcior de Guàrdia: “(...) Segons lo gran número de olivers que comensan ja a donar fruit y los que annualment se añadeixen serà del tot necessari el que se examínia y resòlguia lo puesto ahon deurà fabricar-se la Casa o Molí de Oli per recullir-se totas

Plànol del cultiu de l'olivera al terme d'Almacelles a finals del segle XIX. En verd, els camps d'oliveres, en marró la zona elevada del Pla i les serres. las olivas del terme y cobrar los drets que me corresponen ab exactitut lo que no se ha pogut lograr fins ara per falta de esta oficina que tinch privativament concedida en la Cèdula Reial”.

Un altre dels problemes que planteja la construcció del Molí d’Oli del poble és el lloc més idoni. Uns voldrien ferlo al costat de la Casa del Senyor –on hi hauria el Centre Cultural–; uns altres a la plaça Major, en el solar que queda lliure davant l’església i on hauria d’haver-se construit el palau del senyor d’Almacelles; i uns altres en la costa que porta cap a una “rejolaria” o petita fàbrica de teules, entre les tres basses existents a la vila: la bona o del Senyor (a la zona de la plaça Fortuny), la que està més cap a l’Aragó (la Boera o Bassa Dolenta), i la que hi ha a la zona del darrere del Vilot. Tot just en la línia de darrera dels horts de les cases que s’estenien per sobre del carrer Major en direcció cap al tossal de les Santes Creus. Aquesta condició era la més ventatjosa, ja que el molí podria nodrir-se d’aigua per algun canal des de qualsevol d’aquestes tres basses, evitaria que les males olors provinents del premsat i el ferment de les olives afectés als veïns, i hi havia roca viva al subsòl, fet que impediria el moviment de l’estructura de l’edifici donat el pes i la pressió que exercirien les 25 premses previstes. Finalment, el primer molí d’oli de la població es va fer en algun punt del que ara seria carrer de Sant Antoni, proper a la plaça Fortuny, i del que sortia alguna mena de conducció que nodriria d’aigua aquest edifici

Olivera que presideix l'entrada de l'antiga Residència d'Avis Olivera al Parc de l'Aigua procedent del monument de les Quatre d'Almacelles Barres de la Rambla 12

Monument Eón de Llorenç Martí, fet amb l'antiga pedra del molí Olivera a la placeta de Teresa Rodrigo que hi havia a la Cooperativa del Camp, voltada d'oliveres gràcies a la bassa que hi havia en aquesta plaça. D’aquest està del tot enllestit i, fins i tot, s’acorda afegir-hi un molí de espai encara queda el nom del carrer que passa per aquell gra annexe. Una altra de les propostes que es fa per prosector que porta el nom de carrer de la Bassa del Molí: moure el cultiu de l’olivera és fer un viver de plançons en una parcel·la del senyor d’Almacelles, propera al Pou de la “(...) En quant a la Fàbrica del Molí, se prevé que los Vila, a la zona del que avui coneixeríem com la serra del Pobladors, únicament atents a la pròpia conveniència, se la Cau de la Figuera. Vegem que en diu el Sr. Anton Servià disputan entre sí, majorment y si bé tots convenen, en què en la seva visita a la població el 1789: sia contigua e inmediata a la Casa del Poble, uns la indican al extrem o entrada del carrer, inmediata a las Casas “(...) Lo Molí del Oli està ben construit y encara que en del Sr. Dn. Melcior, altres al Centro del Poble en la Plassa las bigas hi ha unas lligaduras de ferro no és de témer que devant la Iglesia, y en la línea dels horts de las Casas de la se arruinia pues las bigas són bonas y per ser quarentens part de ponent, però altres causas de conveniència públi- no arribaven de una part al altra paret, com se haurà de ca y particular de dit Sr. resisteixen aqueixos progectes, allargar lo Molí per añadir las prempsas de Oli que se apareixent més ben indicat aqueix edifici en lo costeret de deurán posar en los anys pròxims se faràn entonzes uns sobre la Rejolaria, tras los Horts de las Casas de la part de pilans ahont són ara las lligaduras per sostenir lo Edifici, llevant, en què tindrà òbvia la aygua de tres Bassas, una qual cosa també se hauria fet encara que las primeras que se diu del Sr., altra la nova al altre extrem del Poble, bigas fossen estas molt llargas, pues lo dit Molí anirà prea la part de Aragó; y altre sobre lo Bilot, lo siti és abte, nent cada dia major extensió.(...) Queda aprovat també lo encara que ab lo temps hagués de ser per 25 prempsas, projecte de posar un vivé per a tenir sempre Plansons de no seria molta la distància per lo tràfich y comunicació dels Olivers per qual efecte se podria señalar un jornal de terra habitants y tindria la convenient, per a que per ningún vent en la Vall del Pou, y murallar-lo bé, a fi de evitar robos. los efluvis que se suposan eixir de una semblant officina, De dit vivé no sols podria servir lo Señor per a plantar quant és molt gran, poguessen causar al Poble la menor Olivers per son compte, sí que també per a evitar lo ral impressió. Tal vegada podria fundamentar-se sobre Roca, que costà el premi de cada Oliver que plantan novament y sobre tot tindria per sa gran immediació a la Pedrera, un los Pobladors, y per a evitar tot dupte convindria que en gran ahorro y facilitat del transport de la Pedra”. los Establiments que se faràn en avant en la Clàusula que ofereix lo Señor lo premi de un real per cada Oliver se Dos anys més tard, el 1789, el molí de l’oli del poble ja podria añadir o bé un plantsó”.

Oliveres a la plaça de Sant Joan de Déu 13

Antigues oliveres en bancals a la partida dels Aubacs

L’EXPANSIÓ DE L’OLIVERA (SEGLE XIX) Segons les dades del Cadastre de 1815, quan ja pràcticament s’havien concedit la major part de terres del terme als nous pobladors arribats a Almacelles, veiem que –a més del cultiu del cereal, que era el majoritari-, també s’havia fet palès un gran increment de les parcel·les o heretats destinades al cultiu de l’olivera, associada moltes vegades al del cereal o en exclussiva, depenent del tipus i desnivell del terreny. Bàsicament, el cultiu de l’olivera es donava en les zones obagues de l’actual serra de l’Olivar, de la vall del camí d’Alguaire i Covetes, boga de Sucs i tota la zona obaga del vessant de la serra del Piconill i del Fenollet. També es van destinar algunes parcel·les en la zona de tossalets propers a la Saira. Només per fer-nos una idea, de les 4.891 hectàrees que conformen el terme d’Almacelles, el 1815 l’olivera n’ocupava 492 hectàrees, un 10%. Val a dir que en aquells anys, 1.197 hectàrees (el 24,5%) eren erms i la major part de les terres cultivades, 3.145 hectàrees (un 64,5%), eren destinades al cultiu de cereal de secà. La resta, unes 57 hectàrees (un1,2%), era per a vinya i altres cultius més minoritaris. Tal com es pot deduir d’aquestes dades, el cultiu de l’olivera fou un dels sustents bàsics de l’agricultura de secà i de l’economia almacellenca fins ben entrat el primer terç del segle XX.

En donen fe els cinc molins d’oli que van arribar a haver al municipi: el del carrer de Sant Antoni, proper a la plaça Fortuny i possiblement continuador d’aquell primer molí de la vila; un altre que es va fer a mitjans del segle XIX en una de les dependències de la Casa del Senyor, al carrer Major; el de la Cooperativa del Camp –també al carrer Major-; el conegut de Cal Marxant al carrer d’Anselm Clavé, i el de la fàbrica de Jaume Martorell, al carrer de la República Argentina.

EL DECLIU (SEGLE XX) A partir de l’entrada en funcionament del Canal d’Aragó i Catalunya el 1910, i la posterior irrigació del terme durant la primera meitat del segle XX, l’agricultura almacellenca sofrí un canvi radical. Canviaren les tècniques d’explotació, els sistemes de producció, la morfologia de les parcel·les i, en general, el tipus de cultiu. Avui en dia, el nombre d’hectàrees conreades a Almacelles són unes 3.800 a grans trets, pràcticament totes destinades a cultius de regadiu. La major part destinades a cereals de reg, herbacis i extensius (3.407 Ha), fruiters (220 Ha), hortalisses (26 Ha), pastures i erms (21 Ha). L’olivera quedaria com a darrer reducte amb unes testimonials 11 Ha comptabilitzades l’any 1996, però el que destaca més és la manera en què s’eliminà aquest cultiu del nostre terme en pocs anys, ja que l’any 1964 encara s’hi comptaven 400 hectàrees i, a dia d’avui, pràcticament és un arbre desaparescut del nostre entorn més immediat.

L’OLIVERA COM A ELEMENT PATRIMONIAL El fet d’haver estat un arbre tan arrelat, mai millor dit, en el nostre entorn i, de la mateixa manera, pràcticament eradicat en poc menys de cinquanta anys, ha fet que l’olivera hagi esdevingut un element patrimonial de primer ordre al nostre municipi que es fa valorar. De fet, ha esdevingut una mena de símbol de tot un llegat agrícola i humà que ens van deixar els nostres avantpassats, i el compendi de tota una època, un món i una cultura que ja va desaparéixer amb l’arribada de l’aigua al nostre terme. En resum, l’olivera és i serà, com aquell monument viu que ens recordarà d’on venim i cap a on anem.

14

De com deixar palès al nostre municipi tot aquest llegat Olivera que presideix l'entrada principal de la seu de la que té l’olivera com a eix vertebrador, ja se’n va fer càrrec Comunitat de Regants d'Almacelles a mitjans del segle passat Mn. Alexandre Pedra, quan va

Oliveres trasplantades a la zona verda de l'Av. de l'Era del Comte Oliveres prop de l'Av. de Josep Mas Dordal recuperar l’antiga tradició que contava que Sant Jaume va arrecerar-se en una cavitat propera a Almacelles, a l’entorn de la serra de l’Olivar, quan se li va aparéixer la verge per indicar-li el camí que havia de seguir per arribar a Compostel·la, tot venint de Lleida. Conta la llegenda que Sant Jaume, quan va veure l’aridesa del terreny, els turons argilosos i la gran quantitat d’oliveres que s’estenien vessant enllà, cap a la vall on es trobava l’antic poble d’Almacelles, rere el Vilot, es va sentir com quan estava a Terra Santa, abans d’iniciar el seu viatge per predicar el nou Evangeli a la península Ibèrica. En l’indret on es diu que se li va aparéixer la verge es va construir una petita capella el 1955 que, més tard, es va substituir per una ermita de factura moderna l’any 1987, amb gran devoció entre els almacellencs. El nom de la verge apareguda no és un altre que la Mare de Déu de l’Olivar, a l’igual que el nom de la partida on es troba aquesta ermita, en clara referència a un dels paratges on es va plantar major nombre d’oliveres i en el qual encara s’hi poden trobar alguns d’aquells antics exemplars.

L’AJUNTAMENT D’ALMACELLES, IMPULSOR D’AQUESTA INICIATIVA

En els darrers anys, cal dir que l’Ajuntament d’Almacelles ha promogut i ha impulsat la plantació d’antigues oliveres, que s’han trasplantat dels seus llocs d’origen per por a perdre’s per sempre més, com a conseqüència d’intervencions urbanístiques, esplanacions de terrenys, canvi de cultius, etc. Cal agrair, no obstant, la generositat de particulars com els Srs. Josep Maria Arfelis, Pere Escanilla o Ramona González; qui han fet donació d’antigues oliveres de la seva propietat que corrien el perill de desaparéixer de les seves finques per diferents motius. Alguns d’aquests exemplars quasi centenaris els podem contemplar avui en dia en llocs com ara la Plaça de les Llums o de l’Obelisc, el Parc del Vilot, la plaça del Canal d’Aragó i Catalunya, la placeta de les Sitges, la de Sant Joan de Déu al barri de la Verge de l’Olivar, o en una de les noves zones verdes de l’Av. de l’Era del Comte. L’olivera ens contempla, sempre majestuosa i curiosa, veient el temps passar i segura que El creixement demogràfic i urbanístic d’Almacelles de romandrà guardant la memòria del nostre poble durant les darreres dècades va fer que, poc a poc, s’anessin dècades, tal com ho ha anat fent fins ara, essent fidel cusarrencant oliveres de tot aquest sector més proper a la tòdia de la nostra història. població. No obstant, el valor intrínsec del què parlàvem, i que adquirí l’olivera com a element patrimonial de referència, va fer que s’escollís d’uns anys ençà aquest arbre per presidir places, jardins, monuments i zones verdes d’Almacelles. Recordem l’olivera que presidia el monument Nòminas Mudas de la Rambla (1985), més conegut com les Quatre Barres, i que es trasplantà al Parc de l’Aigua amb la reforma de les Rambles. O les oliveres que presideixen l’accés principal de la cooperativa Agroserveis d’Almacelles, sota l’ombra de l’escultura Eón, de l’artista local Llorenç Martí i Melià, que té com a element principal l’antiga pedra del molí d’oli amb què comptava l’antiga Cooperativa del Camp. Recordem també l’olivera que emmarca l’entrada principal de la seu de la Comunitat de Regants d’Almacelles, símbol d’una pagesia de secà que va veure néixer l’Almacelles del segle XVIII com hem vist abans, o l’olivera pràcticament centenària que adorna el jardí de l’antiga residència d’Avis d’Almacelles, una metàfora de la longevitat de la vida humana, incomparable a la d’aquest arbre que pot viure milers d’anys. Afegim en aquest catàleg d’oliveres regalades per l’ajuntament de Santa Ninfa a Almacelles, a l’illa italiana de Sicília, que presideixen un dels angles de la plaça del mateix nom que hi ha a la confluència de l’Av. de Sucs amb l’Av. dels Esports Oliveres italianes de Santa Ninfa plantades en la plaça que porta el seu nom i de l’Era del Comte.

15

Donació del Sr. Ramon Royo

Malauradament, el proppassat 29 d’agost ens deixava el Sr. Ramon Royo Cortadellas als 87 anys d’edat. En Ramon, conegut ferrer de vocació, havia anat preservant i guardant molt material antic relacionat amb el món agrícola del nostre entorn, així com peces de forja artística que feia de tant i tant i de la què n’era un destacat artista. Abans del seu traspàs, va voler cedir a l’Ajuntament d’Almacelles un seguit d’elements del seu llegat. Així, el dia 17 d’agost va tenir lloc la signatura del conveni de cessió d’un seguit de material documental, artístic i etnogràfic, provinent del llegat personal del Sr. Ramon Royo Cortadellas. Aquesta donació contemplava la donació de documents relatius a material gràfic del seu antic taller de ferreria i a les patents de moltes maquinàries i estris de les què va registrar la seva marca comercial. També hi ha material divers relacionat amb la seva col·lecció particular d’eines i estris relacionats amb el camp i el món rural, així com mobiliari d’època, que passaran a formar part del fons expositiu de Casa Clara, un edifici municipal del segle XVIII.

Tal dia com avui, tot recordant Romà Sol i Carme Torres

16

Deia Miguel de Cervantes que “La història és èmula del temps, dipòsit de les accions, testimoni del passat, exemple i avís del present, advertència del que ha de venir”. Té tota la raó, sense història no som ni tenim res, ni tan sols referents per saber qui som i qui podem ser. Per això, la tasca d’historiador ha estat i és primordial per entendre’ns a nosaltres mateixos.

Tota la història és important, de la global a la local i, en el cas de Lleida, han tingut un paper preponderant Romà Sol i Carme Torres, que van fer d’ella i de la seva investigació el seu modus vivendi, l’eix principal que movia les seves existències. Sense el seu colossal i exhaustiu treball, sempre desinteressat, s’haurien perdut dades i coneixements sobre part de la nostra història i aprofito aquestes ratlles per fer-los un més que merescut agraïment.

Fora d’aquest camp, i pel que fa a la nostra vila, també cal esmentar la seva participació en l’Associació Pro 2 de Març l’any 2000. Aquesta associació, presidida pel Sr. Josep Ibarz, i amb la participació dels aleshores presidents de les Cooperatives frutícola, del Camp i de la Comunitat i Sindicat de Regs d’Almacelles, tenien com a principal objectiu la reclamació del dia 2 de març com a Dia Internacional de l’Aigua. Romà Sol i Carme Torres van fer les gestions oportunes amb representants de l’ONU a Ginebra per tal que s’informés als principals membres de l’associació dels passos a seguir per aconseguir aquesta fita. L’èxit de la convocatòria fou aclaparador i s’hi adheriren les quatre diputacions catalanes, 26 consells comarcals i 128 municipis de tot Catalunya.

Tanmateix, i retornant a la passió per la història d’aquest matrimoni, un dels aspectes més difícils d’aquesta matèria és eixamplar el seu interès i acostar-la el més possible al públic, i per aquest motiu, el diari La Mañana va dedicar una secció diària a la parella d’historiadors perquè fessin

quatre pinzellades d’un tema en concret. Amb el títol de Tal dia com avui, Sol i Torres van fer un recorregut per diversos episodis de la nostra història fent coincidir les dates dels esdeveniments amb les de la publicació periòdica.

Així, l’1 de març de 1997, i amb títol Un poble de disseny, es feien ressòl que en aquella data del 1774 el rei Carles III va concedir a Melcior de Guàrdia el dret de repoblar el poble d’Almacelles, que havia quedat abandonat des de feia més d’un segle. El monarca li va donar 6 anys per ferho efectiu i Melcior de Guàrdia va fitxar l’arquitecte Josep Mas Dordal per impulsar la iniciativa.

La resta de la història ara ja la sabem tots, però, paradoxalment, l’any 1997 el renaixement d’Almacelles era una informació pràcticament desconeguda pels seus vilatans.

Durant aquest segle XXI, però, s’han engegat múltiples iniciatives per difondre i prestigiar aquells orígens: el Museu d’Arquitectura i Urbanisme, la recuperació de cases emblemàtiques i originals de finals del segle XVIII, accions per a la difusió del patrimoni... Tot plegat, tot un ventall d’accions claus per acostar la història a les persones. Ara que la informació és a l’abast de tothom potser ens sembla fàcil saber d’història, però sense erudits com Romà Sol i Carme Torres viuríem immersos en les tenebres del desconeixement.

Llarga vida als historiadors!

Josep Ramon Ribé

Director de La Mañana (2014-2018)

r e i s s o D La pandèmia del Covid-19 a Almacelles Treballs als patis escolars La setmana abans de l’inici del curs escolar, l’Ajuntament d’Almacelles treballà en la parcel·lació o sectorització dels patis escolars, a fi de donar compliment als protocols que estableixen les autoritats sanitàries, pel que fa a establir zones perfectament diferenciades per cursos i edats, als patis d’esbarjo escolar i evitar, en la mesura que sigui possible, la barreja d’alumnat de diferents aules i edats en un mateix àmbit, disminuint així, les possibilitats de contagi per Coronavirus.

Així, es procedí a delimitar diferents espais de joc al pati del col·legi de la Plaça de l’Ensenyança, amb nous sorrals i noves zones de jocs infantils; i seguidament es feu una altra sectorització del pati escolar de l’escola Antònia Simó i Arnó.

Reunions tècniques per coordinar les mesures de prevenció

El dia 9 de setembre van tenir lloc dues reunions tècniques a l’Ajuntament d’Almacelles. D’una banda, es va dur a terme una amb el personal directiu dels centres educatius de primària d’Almacelles per determinar els protocols a seguir pel que fa als accessos als diferents centres escolars, a fi i efecte d’evitar al màxim l’aglomeració de gent a l’entrada i sortida de l’alumnat.

En la segona reunió de l’ABS, van participar diferents autoritats i personal sanitari de l’ABS d’Almacelles, regidores implicades i el mateix alcalde. En aquest cas, es

tractava de valorar la situació epidemiològica del municipi d’Almacelles, i posar sobre la taula les mesures a prendre de cara a alguns events públics, com ara les Festes de la Mercè.

Desinfecció Un cop entrats al mes de setembre, i un cop es reprèn novament l’activitat escolar i laboral normal, els equips de la Brigada Municipal d’Obres van iniciar novament la desinfecció de places, carrers i indrets més concorreguts, a fi de garantir al màxim la seguretat de vianants i usuaris.

17

Canvis en l’entorn dels centres escolars A més de la sectorització dels patis per cursos i nivells, a fi de minimitzar al màxim l’aglomeració i la barreja d’alumnat i evitar, en la mesura que sigui possible, els contagis que hi puguessin haver, s’han adoptat d’altres mesures en aquesta mateixa direcció en els diferents centres educatius d’Almacelles. Pel que fa a l’Escola Antònia Simó i Arnó, s’han habilitat diferents punts per deixar els nens si es ve en vehicle particular per evitar que els cotxes arribin o accedeixin a la porta principal de l’escola. En un

d’aquests punts, s’ha reforçat la seguretat de la vorera de la Ronda de Mariano Gomà amb jerseys de formigó, ja que serà un dels corredors de seguretat per accedir els alumnes que vinguin des de la plaça de Teresa Rodrigo fins a l’Espai Jordi Boix i viceversa. Pel que fa a l’INS Canigó, s’ha adequat l’antic aparcament del carrer del Canigó com a pati escolar annex a l’institut; i pel que fa a la Llar d’Infants, s’ha habilitat un nou accés a la porta de la banda nord de l’edifici.

Promovem el comerç i la restauració local

18

Arran de la pandèmia i la crisi sanitària, són molts els sectors de l’economia que han quedat greument afectats.

Un d’ells és el de la restauració, sense cap mena de dubte.

L’Ajuntament d’Almacelles, a fi de facilitar els gerents i treballadors d’aquests negocis les possibilitats de disposar de més clients, ha posat les condicions i els mitjans per adequar espais de la via pública com a llocs autoritzats per ubicar terrasses a l’exterior d’alguns locals que així ho han demanat.

D’aquesta manera, es permet ampliar la superfície útil i apta per a usuaris en casos de restricció d’aforament en l’interior del local, o en el nombre de clients que podien emprar aquestes terrasses amb l’antiga llicència de què disposaven.

Així, prop d’una vintena de bars, cafeteries i restaurants, han pogut ampliar el nombre de clients a l’exterior i veure’s menys perjudicats per les restriccions que determinaven les autoritats sanitàries en aquest tipus de negocis.

s e l c i t Ar pinió d 'o

Abracem els arbres

L’estiu s’ha acabat i aquelles puntes de calor insuportable que patim, sobretot al migdia, trigaran força a tornar. Els moments de frescor durant la canícula no sempre els gaudim quan els desitgem i massa cops hem d’acudir als efectes de l’aire condicionat, tot i que som conscients que des del punt de vista de la sostenibilitat no és, de ni bon tros, la millor alternativa.

Però quan anem a buscar el nostre vehicle al migdia sota el bat de sol o hem de caminar per carrers on l’ombra brilla per la seva absència, pensem en el bé que estaríem si el nostre cotxe estigués protegit per la frescor que desprenen els arbres o si poguéssim caminar sota ells.

Una circumstància tan senzilla que les administracions podrien resoldre amb facilitat només que pensessin que els arbres no són aquells éssers vius que generen un problema de neteja quan cauen les seves fulles, o quan les seves arrels poden acabant aixecant una part del paviment. Hem de buscar la seva part positiva i entendre i assumir alhora que són els grans aliats per fer front i capgirar l’escalfament global que pateixen ciutats, viles i pobles. Però la seva utilitat no l’hem de circumscriure únicament als mesos estiuencs, sinó que també impulsen una funció de filtratge de la pols de l’ambient urbà i ens generen oxigen pur per facilitar la nostra respiració i combatre la inevitable contaminació que vivim en el nostre dia a dia.

Les bondats arbòries no són un acte de fe, però com sempre hi ha escèptics. Aquest estiu hem volgut fer una prova amb un resultat incontestable: vàrem mesurar la temperatura a la Rambla d’Almacelles al voltant de les quatre de la tarda en un espai on podem gaudir de més d’un centenar d’arbres –el nostre gran pulmó verd urbà– i la vàrem comparar amb carrers propers, però sense arbres. Les dades obtingudes cauen pel seu propi pes: la diferència superava els sis graus, o el que és el mateix, en un lloc feia una calor asfixiant i en l’altra una calor forta, però suportable.

Aquesta oscil·lació també afavoreix la sostenibilitat perquè, si fa menys calor, la nostra despesa en consum d’electricitat (ventiladors, aire condicionat...) és

menor, alhora que genera efectes directes beneficiosos sobre la salut i el benestar de les persones.

Sabem que no hem descobert la sopa d’alls, però el que és cert és que a Almacelles ja fa temps que ha inclòs dins de les seves prioritats plantar arbres en tots aquells carrers en què sigui possible. Però amb la voluntat política no n’hi ha prou i per reeixir sempre és necessari comptar amb assessorament, un suport que tenim com a municipi que forma part de Viles Florides, entitat que posa a la nostra disposició un equip tècnic per orientar-nos en els projectes de plantació que es vulguin dur a terme a la vila.

També han estat claus iniciatives impulsades en el seu moment des de la Diputació de Lleida, quan va donar suport a Almacelles per impulsar el primer Pla Director Verd de les Terres de Lleida, un pla d’una potència colossal, malgrat que no ha despertat l’interès d’altres municipis de les nostres comarques.

Incomprensible, però cert; el que evidencia una certa apatia davant la possibilitat de revertir la situació de viles i pobles que, amb el pas del temps han anat perdent el seu vincle secular amb el medi ambient.

Ara anem més enllà i també volem incloure en els plans urbanístics d’Almacelles una sèrie de grans corredors verds de la mà de diversos experts, que ens ajudaran a dissenyar la millor proposta. És un pla ambiciós que ens obre la porta a una relectura de les possibilitats que ens donen els parcs i els boscos i que, alhora, permeti la mobilitat per diversos punts de la vila, tant si es va a peu com en bicicleta, sempre sota una capa de fulles. És sota la protecció dels arbres que com a ciutadans hem de seguir avançant. Abracem-los.

Josep Ibarz Gilart Alcalde d’Almacelles

19

11 de setembre a Almacelles Amb motiu de la crisi sanitària per la Covid 19, i sempre amatents al que disposen les autoritats sanitàries, enguany l'acte central de l'11 de Setembre es va limitar a l'ofrena floral davant el màstil de la Senyera al Parc d'Europa, i es va fer de manera pautada a fi d'evitar al màxim l'aglomeració de gent i el contacte entre persones. Així, prop d'una vintena d'associacions, entitats, partits polítics i el mateix Ajuntament, van participar d'aquest acte tan especial que, desitgem, sigui el darrer i puguem recobrar la cerimònia institucional que s'havia anat celebrant durant els darrers anys.

20

21

Obres de millora de l’accés al Tossal de les Santes Creus Un cop licitada l’obra de millora dels accessos al tossal de les Santes Creus a l’empresa Inmobles Shopping 2016, SL per un import total aproximat de 133.000 euros –dels quals 75.000 euros provenen d’una subvenció de la Diputació de Lleida–, es procedí el dia 4 de setembre a la signatura de l’acta de replanteig de l’obra per iniciar durant la segona setmana de setembre les obres que han de comportar l’adeqüació d’un circuit en ziga zaga pel vessant sud del tossal de les Santes Creus, a fi de millorar i eliminar qualsevol barrera arquitectònica i fer més fàcil l’accés a la part alta d’aquest turó que presideix la vila, on es troba un dels centres educatius més grans d’Almacelles força concorregut per alumnes pares i professors durant tot l’any. No obstant, les antigues escales de formigó dels anys setanta romandran com a element arquitectònic a preservar i, a més, s’enjardinarà i adequarà tot l’entorn d’aquest nou recorregut per fer d’aquest punt un nou lloc de passeig i gaudi per a la ciutadania.

Tot i que les obres coincideixen amb l’inici del curs esco-

lar, s’establí a través d’una reunió amb la directora del centre educatiu, la Regidoria d’Educació i el mateix alcalde d’Almacelles, les mesures a prendre per tal de minimitzar al màxim els inconvenients que puguessin comportar les obres a l’alumnat en els seus trajectes escolars. Així, s’acordà habilitar un recorregut alternatiu degudament senyalitzat, per tal que els alumnes puguin accedir de manera segura i còmoda a l’escola sense interferir en el desenvolupament de les obres.

Mantraining

El dia 5 de setembre va tenir lloc, la primera edició del mantraining o jornada d’entrenament d’unitats canines de bombers de tot l’Estat. Aquests entrenaments estan especialment ideats per a la recerca de persones desaparegudes. Els instructors participants pertanyien als cossos de bombers i grups de rescat d'Astúries, Mallorca, València, Toledo, Biscaia i Catalunya.

En total, van participar, disset instructors amb més de vint gossos.

Adéu al Miquel del Cryslis Malauradament, el dia 16 de setembre ens va deixar el Miquel del Cryslis com es coneixia popularment al Sr. Miquel Poca. El Miquel i el seu estimat bar que va romandre obert tres dècades, i per on van passar generacions d’almacellencs. La seva generositat i amabilitat rere el taulell, juntament amb la seva esposa Cristina, el van fer ben popular, tant com els seus mítics vermuts. Et trobarem molt a faltar, tant o més que els bons records que ens van deixar els cafès que vam prendre molts de nosaltres a l’enyorat bar Cryslis.

Lliga catalana de motocròs

22

El diumenge, 20 de setembre, va tenir lloc al Circuit de la Mina d’Almacelles, el campionat puntuable per a la lliga catalana de motocròs en la modalitat infantil. La convocatòria va tenir un èxit notable ja que van acudir a la cita prop d’un centenar de pilots arribats d’arreu de Catalunya i Aragó. Les categories representades foren les de mx50, mx65, mx85, juvenil-mx85, cadet i Mx fèmines. Els pilots locals més destacats van ser el Dídac Arfelis en tercera posició d’un total de 27 pilots en mx85 juvenil, i l’Aina Arfelis en cinquena posició en mx65, d’un total de 25 pilots.

Xavier Baró presenta el seu darrer treball La Veu de la Muntanya El 20 de setembre, el cantautor almacellenc, Xavier Baró, presentà a la plaça de la Vila en un concert íntim però força concorregut tot i les restriccions pròpies de l’actual situació sanitària, el seu darrer treball La Veu de la Muntanya, on s’hi manté l'estil sonor folk i acústic amb caràcter unitari. En els dotze temes que formen el seu nou disc, hi trobem deu cançons de lletra i música pròpia, l’adaptació d’un poema de Maria Mercè Marçal (“Brida”) i una cançó tradicional (“Saltadors de camins”). La destresa i el coneixement de Baró mostren la seva incomparable capacitat per transmetre credibilitat i emoció. I sobretot un so inequívocament català.

Camins del Ministeri de Foment en mal estat

Enguany des de l’Ajuntament s’ha fet un gran esforç amb l'arranjament dels camins tot i la situació de la pandèmia. Una despesa de prop de 200.000 € que es distribuirà en dues anualitats (2020-2021). Malauradament, però, és molt trist el mal estat de conservació d'alguns vials propers a l’autovia A-22, dels què en són titulars el Ministeri de Foment; fet que demostra una falta total de voluntat per arribar a un acord amb l’Ajuntament d’Almacelles ja que són molts els escrits enviats als responsables de carreteres de l’Estat a Catalunya denunciant aquest fet, però sempre sense resposta. Per aquest motiu, es demanà una reunió amb el subdelegat del Govern de l’Estat a Lleida, a fi de poder arribar a un acord de traspàs de titularitat si es dona el cas, sempre que vagi acompanyat prèviament d’una inversió de millora d’aquests camins.

Junta Local de Seguretat El proppassat 22 de setembre, tal com disposa la normativa en aquells municipis que compten amb efectius de la Policia Local, es va reunir la Junta Local de Seguretat d’Almacelles, en la què hi havia representants dels tres cossos policials que operen al municipi, a més de l’alcalde, la regidora de Seguretat Ciutadana, el delegat del Govern

de la Generalitat, la directora territorial del Dep. d’Interior a Lleida i el sostdelegat del Govern central a Lleida. Es va fer un resum de l’incidència en delictes i actuacions dels darrers mesos a Almacelles, i es van fer un seguit de recomanacions per tal de poder afrontar les Festes de la Mercè i el que es determini en els mesos següents.

23

Un estiu treballant per Almacelles

Durant aquest estiu, tot i la crisi sanitària i els condicionants que s’han hagut de superar per fer front als requeriments que han fet arribar des de les autoritats sanitàries, Almacelles no ha parat de fer obres i intervencions urbanístiques de tot tipus. Vegem només alguns exemples:

Treballs d’un primer tram del gran col·lector que ha d’anar des del carrer de l’Urgell fins a l’avinguda de l’Era del Comte, i des d’allí a les basses de laminació.

Obres d’un nou col·lector per desguassar les aigües pluvials de la zona de la plaça de les Llums i millorar la seguretat viària en tot aquest àmbit.

Darrera fase i ampliació de la Residència Municipal d’Avis; fet que que suposarà la posada en funcionament d’onze habitacions més en la planta primera de l’edifici, que vol dir 21 places més, arribant als 64 llits en total, i que suposen el 100% de les places previstes en aquest equipament.

Reforma de les voreres d’un tram del carrer Major (des de la cruïlla del carrer Ramon y Cajal fins al del Dr. Agustín), canviant tots els serveis i suprimint barreres arquitectòniques.

Millora de les voreres d’un tram del carrer de la Bassa del Molí, amb restitució de tots els serveis, supressió de barreres arquitectòniques i adequació d’un tram per accedir a l’aparcament públic que hi haurà en l’extrem proper al carrer d’Orient.

Ampliació de l’espai destinat a Centre de Dia. Aquesta ampliació s’aconseguiria adequant l’antiga Residència d’Avis. Així, permetria separar els usuaris del Centre de Dia de la resta de residents de la nova residència, millorant la seguretat de pacients i treballadors i evitant contagis per part d’ambdós col·lectius.

Reposició de gran part dels camins del terme, tant els que se’ls hi ha fet capa d’aglomerat en alguns d’ells, soteig amb reg asfàltic en d’altres casos, i s’ha compactat els de terra. En total, una primera inversió de 85.000 euros en aquesta anualitat.

24

Millora dels accessos i rampa al vessant sud del tossal de les Santes Creus, amb enjardinament de l’entorn i arranjament de l’antiga escalinata dels anys setanta.

Obres de transformació de l’antic Escorxador Municipal en un centre cultural, lúdic i esportiu.

Urbanització del carrer de Mn. Cinto Verdaguer i part d’un tram del carrer de Melcior de Guàrdia i de Miguel de Cervantes, a l’entorn del futur supermercat de la cadena CONSUM.

Obres de reparació i manteniment de mobiliari urbà Inici del projecte de millora i urbanització del sector sud del carrer de Melcior de Guàrdia i Matas, Inici del projecte de entre l’Av. de Sucs i el carrer millora de les vored’Aragó. res del C/ de Jaume Balmes, entre el C/ de la Bassa Bona i C/ del Canal.

Adaptació de la zona verda contemplada en el POUM de l’Av. de l’Era del Comte, entre l’Av. de Sucs i el carrer de Ventafarines.

Inauguració de la nova edició de l’ALMA-PARC ESCULTÒRIC al Parc d’Europa i una altra exposició de peces en petit format al Museu d’Arquitectura i Urbanisme Josep Mas Dordal.

25

Festes de la Mercè 2020 Òbviament, la present edició de les Festes de la Mercè ha estat força condicionada per la crisi sanitària de la COVID 19. Malgrat tot, hem pogut comptar amb un bon reguitzell d’actes que s’han pogut fer sempre tenint en compte les mesures de seguretat i de prevenció oportunes. Així, el dia 24 de setembre, dia gran de la patrona d’Almacelles, vam poder comptar amb la Missa Major i la posterior cantada de sardanes a càrrec de la Cobla de l’Orquestra Selvatana. Per la tarda, va continuar la bona música amb un concert de Festa Major a la Sala Polivalent, mentre que al Parc d’Europa el grup d’animació

26

infantil Xip Xap va posar en escena l’espectacle de titelles “La cigala i la formiga”.

El dia 25 de setembre pel matí, i atenent a la gran ventada que va bufar tot el dia, es va traslladar la inauguració de la present edició de l’ALMAPARC ESCULTÒRIC 2020, al Museu. Allí, vam poder comptar amb la presència de l’escultor convidat d’enguany, n’Eduardo Chillida Belzunce, que va dur fins a Almacelles unes quantes peces escultòriques de gran i petit format, així com algun dels seus treballs pictòrics més destacats. Durant la tarda, els més

petits van poder gaudir de passis de pel·lícules d’animació infantil al cinema del Casal. Al vespre, es va cloure el divendres amb la posada en escena de l’obra de teatre “La Rambla de les Floristes”, a càrrec del grup El Celler d’espectacles.

Cap al migdia i tarda va ser molt concorreguda la trobada de cotxes tunejats que es van poder veure al llarg de la Rambla de Carles III i pels diferents carrers de la vila.

Per la tarda també va ser el moment d’escoltar a la Sala Polivalent, un excel·lent repertori d’havaneres a càrrec de

la cantant Neus Mar Quintet. Finalment, l’hora del jovent es va veure magníficament representada amb el concert de trap, dancehall i reggaeton del 31FM al recinte firal.

Per cloure aquestes Festes de la Mercè tan atípiques, el diumenge va tenir la seva dosi de bona música amb el concert de Festa Major de l’Orquestra Saturno i un Castell de Focs d’artifici que vam poder seguir des de casa, i que va ser el colofó d’aquests dies que, esperem, siguin una excepció en la celebració de les nostres festes més populars.

27

El dissabte 26 de setembre pel matí va ser el torn de la inauguració de l’exposició de 46 peces escultòriques de petit format que es podran veure al Museu d’Arquitectura i Urbanisme fins al proper Nadal. En aquesta inauguració hi van ser presents alguns dels autors de les peces que s’hi mostren, així com la comissària de l’exposició, na Luísa Noriega, qui va fer una excel·lent dissertació sobre el contingut i les característiques de la mostra.

Enguany, els escultors seleccionats són Eduardo Chillida Belzunce, Jorge Egea, Mer Jiménez, Adrián Arnau, Bartosz Janczak, Francisco de Borja Moreno, Teresa Guerrero, Wenceslao Jiménez, Franc Vilà, Manuel Díaz Castedo, José Miguel Abril Aznar, Núria Torres Domínguez, Mario Molins Roger, Marta Fresneda Gutiérrez, Adrián Arnau Solsona, Ana Maria Olano Sans i Marta Sánchez Luengo.

28

Millorem el camí de Sant Joan L’Ajuntament ha donat llum verda a la redacció del projecte que permetrà reformar el camí de Sant Joan, entre el punt conegut com els Quatre Camins i el circuit de la Mina d’Almacelles. En total, un quilòmetre de camí completament renovat. La inversió prevista serà d’uns 25.000 €, dels quals la Diputació de Lleida n’aportarà uns 15.000€.

Pintat de línies blaves per reforçar la senyalització Per tal de reforçar la senyalització informativa vertical existent en un tram del carrer de Sant Jaume i d’Anselm Clavé, C/ Major (voltants del Centre Cultural) i C/ de les Barraques, on es limita l’aparcament a una hora en determinats trams horaris, a fi de facilitar la rotació de vehicles en una zona propera al centre comercial de la vila; s’ha procedit a pintar amb línies de color blau aquest espai i fer més fàcil la identificació per part dels usuaris. No cal dir que aquest aparcament és completament gratuït i tan sols és necessari posar un rellotge horari al parabrisa (que es pot aconseguir a les Oficines Municipals) o deixar una nota en paper amb l’hora d’arribada per informar a la Policia Local del còmput horari a establir pel vehicle que aparca.

Almacelles, un dels pobles més bonics de Lleida Segons destaca el diari digital vinculat a temes de turisme rural La Espiga Digital, Almacelles es consolida com un dels set pobles més bonics i interessants de la província de Lleida, juntament amb Àger, Cervera, Gerri de la Sal, Guimerà, Peramea i Bagergue.

Segons el diari, s’han escollit aquelles poblacions de menys de 20.000 habitants, que tinguin reconegut el seu centre històric com a d’interès turístic per algun motiu especial, o siguin inclosos en algun altre catàleg que els

faci especialment atractius i interessants, com ara el de Viles Florides.

Pel que fa al cas d’Almacelles, a més d’estar reconegut el seu centre històric com a BCIN i formar part del catàleg de Vila Florida de Catalunya des de fa anys, destaca com a elements de gran interès la Casa de les Sitges, la tribuna del Palau dels Barons d’Esponellà, l’església de la Mercè, el centre històric del segle XVIII en el seu conjunt i el Museu d’Arquitectura i Urbanisme Josep Mas Dordal.

29

250 anys del projecte de Mas Dordal de la nova vila d’Almacelles

Recreació del'escena en la què Josep Mas Dordal presenta el projecte de la nova Almacelles a Melcior de Guàrdia i els seus col·laboradors (1770). Dibuix de Miguel Ángel González Recordem bé aquesta data: 1770. Tot sembla indicar que fou en aquest any quan Melcior de Guàrdia i Matas encomanà al mestre d’obres Josep Mas Dordal, els plànols del projecte del nou poble d’Almacelles. Estem, doncs, davant els documents que acrediten el naixement de la nova vila, i de la qual en celebraríem enguany els 250 anys d’aquest fet. Per a veure el primer acte de posada en marxa de la nova Almacelles hauríem d’esperar tres anys més: el 24 de setembre de 1773, quan es fa l’acte solemne de col·locació de la primera pedra del nou poble. Per dir-ho clar, estem a tres anys de festejar el quart de mil·leni del naixement de la nostra vila.

30

Tot comença el 1739, quan el rei, a instància de l’Intendent de Catalunya, el Sr. Josep de Contamina, sol·licita que es faci un estudi i valoració de tots els despoblats propietat de la Corona que podien sortir a la venda. Era necessari vendre-se’n algun d’ells perquè costava més pagar els censalistes que no pas els guanys que se’n treien. Un dels primers termes on es va fer aquest estudi i valoració fou el d’Almacelles i l’encarregat de fer-lo fou l’aleshores reconegudíssim geòmetra Joan Cherta, que establí el preu del terme d’Almacelles en 84.000 lliures. El terme despoblat d’Almacelles continuava estant a les mans de la família Glòria que, un cop mort el principal interessat en l’adquisició del despoblat d’Almacelles, continuava -anys més tard- més despoblat que abans, ja que l’actual

propietari, en Josep de Glòria, no estava gens interessat en l’aventura repobladora a què s’havia compromès el seu pare. A més, el contracte especificava que hi havia data de caducitat per dur a terme aquesta repoblació, passada la qual i si no havia complert amb el compromís de crear un nou poble per un mínim de vint veïns, perdia tot poder de propietat sobre aquell territori. És en aquest període quan la figura de Melcior de Guàrdia i Matas cobra força i apareix en molts documents com a un dels principals interessats a fer-se amo i senyor d’un territori apte per repoblar. Però, qui era Melcior de Guàrdia i Matas?... Quin era l’interès que tenia per comprar el terme d’Almacelles?... Quina era la seva relació amb els Glòria?... En primer lloc, veiem que la relació dels Guàrdia amb els Glòria era força evident. Ambdós formaven part de la Junta de Comerç de Barcelona, ambdós es guanyaven la vida amb el comerç i fabricació d’indianes, ambdós formaven part de la política de la ciutat de Barcelona i ambdós tenien una de les fortunes més notables de la ciutat Comtal.

Sabem, pels constants contactes que tenia amb Josep Glòria, que s’assabenta de les intencions de vendre’s el despoblat d’Almacelles, i que comença a realitzar un seguit d’investigacions i estudis per cercionar-se de l’estat i condicions que tindria una venda d’aquesta envergadura.

propietari i d’altres institucions i entitats barcelonines de pes a la Cort.

El 13 d’agost de 1771, s’emet el primer document que analitza la conveniència o no de cadascun dels interessats en la compra del despoblat d’Almacelles per part de la mateixa Intendència de Catalunya que va adreçat al Consell d’Hisenda, i que emetrà l’informe final d’aptitud de compra davant del rei. Allí queda molt clar que, de tots els interessats a fer-se propietaris del despoblat d’Almacelles, tan sols l’advocat de la Reial Audiència de Barcelona, el Sr. Grau Cebrià i Bordas i, especialment, Melcior de Disseny dels jardins de Josep Mas Dordal a la plaça de la Vila Guàrdia i Matas, per ser el més ric i qui té més solvència per posar-se en una aventura d’aquestes i portar-la a bon Els primers passos es duen a terme l’any 1768, quan sem- fi, eren els únics aptes per a ser els propietaris del despobla ser que un edicte reial dóna via lliure a la possibilitat blat d’Almacelles. que el despoblat d’Almacelles surti de nou a la venda.

La proposta és ben acollida i es presenten al concurs un Finalment, la Fiscalia de la Intendència de Catalunya, a total de sis possibles compradors: Felip Puig, pagès del instància del Consell d’Hisenda, emet dictamen de valoració Poal; Josep Folguera i Josep Borràs, pagesos d’Algerri; final sobre qui ha de ser el licitador més apropiat per a la Francesc Dolader, pagès de Lleida, Cristòfol Troch, comer- compra del despoblat d’Almacelles. Després d’haver valociant de Barcelona i Grau Cebrià, advocat de la Reial rat diferents aspectes, es recomana l’opció de Melcior de Audiència de Barcelona. Cap al 1770, i un cop assabentat Guàrdia. Primerament, per ser l’única que ha dipositat una Melcior de Guàrdia de les intencion d’adquirir el despoblat fiança. Segon, per ser més completa i generosa que la del d’Almacelles del seu màxim competidor -en Grau Cebrià-, seu oponent, especialment pel que fa al nombre de cases emprén de manera precipitada la intenció de presentar-se a construir, d’edificis públics i de terminis en l’execució del i de fer-se’l seu a qualsevol preu. És el moment d’encoma- programa de repoblació i, tercer, perquè és l’única que nar-li els projecte a Josep Mas Dordal per fer de la seva contempla la liquidació immediata i al seu càrrec de tots els proposta el projecte guanyador. deutes acumulats amb els anys d’aquell despoblat per part dels antics censalistes que tenien alguns drets en aquell En Melcior de Guàrdia, havent examinat amb deteni- terme. Com era d’esperar, el Consell d’Hisenda va decanment les condicions establertes de l’actual propietari, i tar-se clarament a favor de Melcior assabentat dels grans guanys que obtindria dels fruits de de Guàrdia i un cop envila repoblació d’aquell despoblat, es decideix per enviar la at el dictamen a Madrid, sol·licitud al rei, tot i mostrant-se segur que la seva propos- el rei Carles III signà ta era la millor. Primerament pagaria trinco-trinco tots els la concessió de la censos pendents als censalistes per alliberar de deutes el plena propietat del terme, que no era poc (unes cent-set mil tres-centes sei- terme despoblat xanta lliures). Segon, ingressaria al moment en el Dipòsit d’Almacelles en de Capitals una paga i senyal de 33.558 lliures i la resta, data 3 de juny de fins arribar a la quantitat acordada la faria efectiva en un 1773. Es pot dir termini de dotze anys. Tercer, assegurava la repoblació que en aquesta amb la construcció d’un nou poble amb un mínim de trenta data neix la nova cases (deu cases més que la millor proposta presentada Almacelles i que fins aleshores), a més de tots els edificis de serveis que és a partir d’ara fossin menester, i que aquesta nova vila seria dissenyada quan comença la pel millor arquitecte de Barcelona en aquells temps: Josep història de la nova Mas Dordal. A més, comptava amb el vistiplau de l’actual vila.

Plànol en planta on es detalla com havia de ser el palau del Senyor d'Almacelles segons el projecte de Josep Mas Dordal (1770) 31

El primer jardí públic d’Almacelles De resultes d’aquests primers plànols, molta gent ho desconeix, però sabeu que el primer jardí públic d’Almacelles va ser projectat per Josep Mas Dordal cap al 1770?

Aquests jardins estaven projectats en la part posterior del que havia de ser el palau o residència del nou Senyor d’Almacelles. Uns jardins d’estil francès que s’iniciaven en una mena d’estany o font monumental en el mur sud

32

del palau, i continuaven més avall emmarcant un cercle central fet de tanca vegetal amb un estany o font circular al bell mig, segurament amb un sortidor vertical. Aquests jardins també comptaven amb parterres en cada un dels angles i dues avingudes arbrades amb tuies o altre tipus de coníferes a l’estil dels jardins francesos, que s’estenien des de la plaça Major cap al sud.

Recreació de com es van concebre els jardins francesos d'Almacelles per Josep Mas Dordal el 1770 De fet, la idea era molt ambiciosa, ja que es contemplava una àrea de jardins que s’estendrien des de l’actual carrer de Sant Jaume fins a la plaça del Mercat. Aquest interès pels espais verds també ho va reflectir en altres edificis civils del mateix autor, com ara el Palau Moja de Barcelona. Malauradament, aquests jardins no es van dur a la pràctica, però fou el 2011 durant les obres de remodelació del centre històric, que l’Ajuntament va decidir

reflectir el seu disseny amb llambordes diferents al bell mig de la plaça de la Vila.

Si esteu interessats en veure aquests plànols, testimoni viu i gènesi de la nostra població, els podeu contemplar al Museu d’Arquitectura i Urbanisme Josep Mas Dordal. De ben segur que aprendreu coses noves sobre l’aventura repobladora de l’Almacelles del segle XVIII.

33

Siguem curosos amb les deixalles Per tal de ser més respectuosos amb el medi ambient, optimitzar els recursos que són de tots, i tenir una Almacelles neta i polida, fem anar la Deixalleria per tots aquells residus voluminosos. L’Ajuntament us ho posa fàcil i, si cal, passem per casa vostra a recollir-los.

Recordeu l’horari de la Deixalleria a partir del mes d’octubre: De dilluns a dijous, de les 17 a les 18 hores Divendres, de les 16 a les 17 hores Dissabtes, de les 11 a les 13 hores Si teniu residus voluminosos o no podeu portar-los a la Deixalleria, podeu posar-vos en contacte amb les Oficines Municipals (de dilluns a divendres, de les 08.30 a les 13.30 h.), al telèfon 973 741212, i us prendrem nota. Cada dimarts hi ha servei de recollida domiciliària d’aquest tipus de residus i passarem per casa vostra a recollir-los sense cap mena de cost.

Val a dir que només durant el mes de setembre es va passar a recollir aquest tipus de residus voluminosos a vint llars d’Almacelles. A més, operaris de la Brigada municipal també recullen de forma complementària -i tres cops per setmana-, cartró i altres materials pels principals comerços de la vila, a fi d’agilitzar i no embussar els contenidors convencionals de paper i cartró que hi ha distribuits en les diferents illes de contenidors.

Fem d’Almacelles una vila neta!

L’ABS d'Almacelles, informa:

Tallem la cadena de transmissió de la covid-19 La COVID-19 segueix formant part del nostre dia a dia.

Després de superar mesos d'incertesa, por i força; aquesta ens ha portat a viure la que anomenem "La nova normalitat". Una normalitat que ens ha costat molt arribar-hi però que al mateix temps ens brinda l'oportunitat de cuidar de la gent que ens envolta i de ser més responsables que mai.

Des dels Centres d'Atenció Primària estem lluitant per combatre la cadena de transmissió de la COVID-19. Per aquest motiu, aquest últim mes s'ha incorporat al nostre centre un Gestor Covid. Aquest s'encarrega de la detecció precoç de les persones amb Covid-19 i de la ràpida identificació i aïllament dels contactes estrets.

La rapidesa i la vostra col·laboració és molt important en aquest procés, ja que identificant els contactes estrets d'un cas positiu s'evita que la cadena de transmissió es pugui anar estenent.

Cal ressaltar que els contactes estrets són aquelles persones que han estat en contacte amb un positiu més de 15 minuts i a menys de 2 metres sense mascareta durant les 48 h prèvies als símptomes.

A continuació trobareu l'explicació d'aquest procés i com podeu brindar la vostra ajuda.

1.- Si tens símptomes de COVID-19 truca al teu Centre d'Atenció Primària, al 061 o pots fer una eConsulta a través de La Meva Salut.

34

2.- Una vegada tingueu programada la PCR comença a pensar detalladament amb qui vas estar les 48 h prèvies als símptomes o a l’aïllament.

3.- El dia de la PCR tinguis preparats els contactes estrets per comunicar-li al Gestor Covid, el qual et realitzarà una breu entrevista el mateix dia de la prova i t'ajudarà a identificar-los.

4.- Durant les 24/48h posteriors podràs veure el resultat de la prova a través de la Meva Salut o esperar que la infermera us ho comuniqui per telèfon.

5.- Si el resultat és positiu, gràcies a la llista dels contactes estrets donats anteriorment, procedirem a contactar amb ells.

6. Seguidament, els contactes s'han d'aïllar i fer-se la PCR el 5è dia des del contacte amb el positiu. És important que en el cas de ser un contacte estret facis l'aïllament i ho comuniquis ràpidament al CAP. Respectar les mesures de seguretat comunicades anteriorment i les indicacions establertes pels professionals del Centre d'Atenció Primària és vital per cuidar de la salut i el benestar del nostre entorn.

L'abans i el desprĂŠs

Avinguda de la DiputaciĂł

Any 1972

En l'actualitat 35

A L M A C E L L E N C S

A L

M Ó N

Entrevista a Paola Martínez Morell, jugadora de futbol femení del CF Pistoiese 2016, a Pistoia (Itàlia)

“Aquí a Itàlia li donen molta importància al físic. Ja ho diuen que els equips italians són durs!”

Parlem amb la jove almacellenca Paola Martínez Morell, qui continua la llarga rècua de grans esportistes i futbolistes de la població. En aquest cas, els seus passos l’han portat fins a la ciutat de Pistoia, a Itàlia, on ha estat fitxada per l’equip femení de futbol d’aquella ciutat que juga a la sèrie C de la lliga italiana.

Paola, en principi els teus estudis no tenien res a veure amb el món de l’esport, oi?

Doncs ben bé no. Vaig decidir escollir un àmbit diferent al de l’esport, ja que sentia que el futbol omplia tot l’àmbit esportiu per a mi i em despertava la curiositat d’aprendre coses noves, ja que m’agrada molt tractar amb les persones i el seu benestar.

36

futbol-sala tres anys més…

I com va ser que vas inici- Tota una vida amb la pilota ar-te en el món del futbol, als peus! i no en un altre esport?

De quina manera un equip Doncs suposo que tot va de futbol italià va fixar-se començar al pati de l’escola, en tu? a la primària, quan te n’adones que a l’hora de l’esbarjo Doncs vaig ser jo qui tenia et vols dedicar únicament al cap viure una experiència a jugar amb els teus amics futbolística a Itàlia i afortunaa futbol. Ja em vaig iniciar dament una companya del en aquest esport de ben meu ex-equip em va pasjoveneta, amb 5 i 6 anys sar un enllaç d’instagram quan vaig entrar a l’EFAC. on buscaven noies que volDesprés vaig estar un temps guessin exactament el que en un equip de la lliga esco- buscava jo. Vaig enviar un lar de futbol-sala femení on currículum esportiu i uns vaig competir al Campionat quants vídeos de futbol i va de Catalunya i vam arribar aparèixer l’oferta d’aquest a classificar-nos en cinque- equip Italià a través de l’emna posició del Nacional. presa de representació futTambé vaig jugar en equips bolística Ricobaldi Soccer. del Tamarit de Llitera quan tenia 15 anys i de nou a Quins creus que són les l’EFAC. Posteriorment, amb teves qualitats més des18 anys em van fitxar els de tacades com a jugadora? la UE Lleida on vaig competir durant 6 anys. En la darSóc una jugadora ofensirera etapa vaig jugar també va, amb bona visió de joc amb l’AEM durant dos anys i regat. M’agrada jugar en i amb el Cervera-Segarra de equip i tinc bona definició de

cara a porteria.

Has pensat a què t’agradaria dedicar-te un cop deixis de jugar al futbol, o t’agradaria mantenir-te lligada a aquest món esportiu?

Doncs no descarto endinsar-me cap a la psicologia esportiva, encara que la meva altra passió és viatjar.

M’agradaria poder combinar tot allò que m’apassiona.

a Itàlia o tens previst que sigui una estada curta?

De moment el meu pla és ser-hi aquesta temporada, però no descarto quedar-m’hi més temps si hi estic a gust i puc gaudir del que m’agrada.

Per finalitzar, què t’agradaria que passés per sentir-te totalment realitzada com a jugadora de futbol, i més en un equip important com el Calcio Notes alguna diferència Femminile Pistoiese? en la manera d’entrenar del futbol italià al català o Per a mi, poder gaudir espanyol? d’aquesta oportunitat ja és tot un somni complert, però Aquí a Itàlia li donen molta poder compartir la il·lusió importància al físic. Ja ho amb el meu equip de guadiuen que els equips itali- nyar la lliga crec que em ans són durs! Estem fent faria sentir molt realitzada. una pretemporada molt física per arribar a la lliga amb Alguna cosa que trobis a les condicions més òptimes faltar d’Almacelles? possibles.

Els quatre padrins, els de Està previst que roman- casa, la família, les amigues guis una bona temporada i el meu nebot Roger.