Vilot 103

Parc d'Europa

Sega Circuit d’Hàbits Saludables

Amb l’arribada del bon temps, es va fer necessari una sega puntual del lateral nord del Circuit d’Hàbits Saludables per adaptar-lo a la necessitats dels usuaris d’aquest circuit. Més encara, amb les franges acordades durant la desescalada del confinament destinades a esportistes, que concentraven encara més el temps destinat a fer esport. La banda sud, es deixà amb la capa d’herba natural per facilitar la pol·linització i l’ecosistema original.

Nou pas de vianants S’enllestiren les obres de la primera fase per a la creació d’un nou pas de vianants, i adequació de la cruïlla entre l’Av. de Sucs, la d’Esports i l’entorn per donar continuïtat del Circuit d’Hàbits Saludables.

Aquesta intervenció urbanística, aprovada el proppassat mes d’octubre, s’emmarca en les obres de millora i de connectivitat planificades en el mateix POUM de 2007, i que suposarien connectar l’Av. de Sucs i el centre urbà d’Almacelles, amb l’Av. de l’Era del Comte, i el carrer

Binèfar, així com tot l’àmbit sudoest del municipi.

Aquesta actuació és factible atès un seguit de convenis amb els propietaris que ja es van signar l’any 1994

per obrir l’Av. de l’Era del Comte i el carrer de Binèfar.

El que es fa ara es una nova connexió peatonal, i que comportarà una modificació d’aquests convenis.

Dia Internacional El proppassat dia 8 de maig, amb motiu del Dia Internacional de la Creu Roja i la Mitja Lluna Roja, es commemorava el naixement d'Henry Dunant, empresari fundador de l'entitat. L'Ajuntament d'Almacelles va voler homenatjar a tota la gent que col·labora amb Creu Roja (voluntariat, institucions, empreses i persones) il·luminant de vermell algun edifici històric, com ara el Centre Cívic Casa Clara, tal com es va fer en moltes ciutats del món.

Col·laboradors del present número: Jordi Pascual Jové, CAP d’Almacelles, Centre de Sant Joan de Déu-Terres de Lleida, Escola Antònia Simó i Arnó i INS Canigó.

2

Nou pas elevat A fi de millorar la seguretat de vianants i usuaris del Circuit d’Hàbits Saludables, el passat mes de maig es va procedir a l’habilitació d’un nou pas elevat en la confluència del carrer de Miquel de Cervantes amb l’Av. de Josep Mas Dordal. D’aquesta manera s’aconsegueix reduir la velocitat del trànsit que accedeix a la zona, i deixa en un sol nivell el circuit d’hàbits saludables que transcorre pel voral d’aquesta avinguda.

200.000 euros per a la conservació dels camins En la Junta de Govern de data 12 de maig, l’Ajuntament d’Almacelles va acordar l’aprovació del contracte d’execució de l'obra inclosa al Projecte Tècnic de manteniment dels camins de terra i soteig dels camins amb reg asfàltic.

Aquesta obra comporta una inversió que volta els 200.000 euros i suposa establir tasques de conservació de la xarxa de camins del terme municipal durant dos anys, a fi que les actuacions no es paralitzin d’un any a un altre amb noves licitacions i les millores es puguin anar fent de manera més continuada i efectiva.

Nova ampliació de la Residència Ja s’ha aprovat inicialment el projecte que permetrà endegar la darrera ampliació de la Residència Municipal d’Avis d’Almacelles. En aquest cas, es tracta d’incidir més en el vessant sòcio-sanitari donades les característiques dels interns i dels usuaris d’aquesta nova àrea, com per exemple dotar d’oxígen en xarxa algunes de les habitacions, a més de poder disposar d’11 habitacions complementàries, i la possibilitat d’acollir 21 residents més en la zona de la primera planta zona nord de l’edifici principal.

Aquesta ampliació suposarà una inversió aproximada de 350.000 euros i ampliar la capacitat a 64 residents en total.

Dia Mundial del Metge de Família El proppassat 19 de maig, va tenir lloc el Dia Mundial del Metge de Família. Un dia molt especial per a aquests professionals que han hagut de treballar de valent, especialment durant els darrers mesos, donat l’estat de crisi sanitària en la què ens trobàvem. Des d’aquí el nostre agraïment a la tasca que realitzen diàriament tots els metges de família en la prevenció i en la cura de la nostra salut.

3

Carpes per fer passar la calor Amb motiu de les cues que es formen a l’entrada de determinats comerços del municipi, a fi de mantenir els protocols de prevenció de contagis, durant el mes de maig l’Ajuntament d’Almacelles va cedir carpes per posar als accessos d'alguns comerços i donar ombra a la gent que s’esperava a l’exterior per poder entrar i mantenir els aforaments autoritzats.

Plantilla de la Policia Local amb dos agents interins més

El mes de juny es van incorporar dos nous agents interins de la Policia Local, a fi de reforçar la plantilla actual durant sis mesos i cobrir les vacances dels agents en actiu. Amb aquesta ampliació es pretèn reforçar els serveis d’atenció a la ciutadania en relació a les necessitats que se’n derivin de la pandèmia del COVID-19, i la seguretat ciutadana en general. En total seran 7 els agents que formaran part del cos de la Policia Local d’Almacelles durant els propers sis mesos.

Nou tram del col·lector L’Ajuntament d’Almacelles inicià el mes de juny els treballs d’un primer tram del col·lector que ha de separar les aigües sobrants de reg i les pluvials de la xarxa general de clavegueram. Unes obres en què l’Ajuntament espera la participació del Sindicat de Regs, ja que segons els seus Estatuts han de realitzar les millores que calgui per millorar la xarxa de desguàs. Es tracta d’un tram de col·lector que ha d’anar des del carrer de l’Urgell fins a l’avinguda de l’Era del Comte i, des d’allí reconduir les aigües a les basses de laminació. Un conjunt d’obres que l’Ajuntament vol executar per fases, preveient la seva finalització cap al 2025. Aquesta obra evitarà inundacions al centre urbà i als camps del camí d’Esplús, alhora que es disminuirà la quantitat d’aigües que van a l’EDAR i que no necessitarien cap mena de tractament.

Gran Recapte

4

El dissabte 13 de juny, l'ajuntament d'Almacelles va organitzat el Gran Recapte d'Aliments, conjuntament amb el suport del Supermercat Plus, que són col·laboradors del Banc d'Aliments de Lleida. Cal agrair molt especialment la inestimable col·laboració de Creu Roja Almacelles, la Parròquia, l’església evangèlica i gràcies, també, a la trentena de voluntaris que un any més han fet que la recollida fos un èxit amb 1.360 Kgs d’aliments recaptats.

Malauradament, la pandèmia ha passat factura i s’ha accentuat el nombre de famílies necessitades de productes de primera necessitat. La generositat de molta gent fa que sigui possible portar una rialla i un sospir d'esperança a totes aquelles persones que avui lluiten per sortir-se'n.

El Til.ler del Copeo Des del proppassat dia 16 de juny, Almacelles ja compta amb un nou element patrimonial declarat d’interès local i, per tant, a preservar i difondre. En aquest cas, es tracta de patrimoni verd, i més concretament d’un arbre ben especial: el Til·ler del Copeo.

Antecedents

Història del Til·ler del Copeo

La declaració d’aquest arbre com d’interès local ve determinada pel que disposa el decret 47/1988, d’11 de febrer, sobre declaració d’arbres d’interès comarcal i local.

El nom li ve donat pel renom del propietari on es troba, conegut com Cal Copeo en referència al bar que regentava a la vila i que portava aquest nom.

Pel que fa al propietari, va posar en coneixement la seva predisposició a la declaració d’aquest arbre com d’interès local per la seva excepcionalitat. L’Ajuntament d’Almacelles s’hi va avenir a fer la tramitació i, finalment, es va encomanar a una empresa la confecció d’un informe que va qualificar la importància d’aquest arbre per l’excepcionalitat d’una espècie com el til·ler en aquestes latituds, i més, amb l’edat i les característiques morfològiques que presenta el Til·ler del Copeo. Finalment, es va declarar arbre d’interès local mitjançant decret d’Alcaldia, en data 16 de juny de 2020, fent el tràmit d’informació pública a la Secció de Biodiversitat i Medi Natural per a la seva inclusió a l’Inventari d’Arbres d’Interès Local i Comarcal de Catalunya, i al Consell Comarcal del Segrià per a la seva difusió, preservació i declaració d’arbre d’interès comarcal, si s’escau.

El til·ler es va plantar de manera expressa pel Sr. Jaume Campistó Lleida quan era tot un infant, a principis de la dècada dels anys 40 del segle XX, acompanyat pel seu pare. D’aquesta manera se sap amb exactitud l’edat de l’exemplar. La casualitat va voler que el pare del Sr. Jaume Campistó comprés un plançó del til·ler a un firaire que en venia al Mercat i que, en aquells anys, era un tipus d’arbre molt sol·licitat per donar ombra fresca i, a més, oferir la flor de la til·la per fer infusions i tisanes. Recorda també que el firaire en va vendre quatre plançons més a d’altres particulars i que l’únic que va reeixir va ser el seu. Un altre dels til·lers famosos que també es van plantar en aquella època, malauradament ja desaparescut, fou el til·ler del Pati de les Monges que estava situat al Col·legi-convent de la Sagrada Família d’Almacelles.

Característiques del Til·ler del Copeo Coordenades: 41º 43’54.7N i 0º 27’42.4”E Partida: Ptda. del Camí del Mas del Rull Ubicació: Polígon 8, parcel·la 53 Exemplar protegit: Til·ler de l’espècie Tilia Platyphyllos, d’uns 80 anys d’edat.

Alçada: 15 m.

Perímetre de copa: 180 m Perímetre tronc principal: 270 cm Valoració a càrrec de l’enginyer Sr. Roger Busquets Huix, de l’empresa Endoteràpia Vegetal, SL; seguint el mètode Norma Granada del programa Mab de la UNESCO, i refrendada per l’Asociación Española de Parques y Jardines Públicos, l’Associació de Professionals dels Espais Verds de Catalunya i l’Asociación Española de Arboricultura.

El til·ler Els til·lers són natius de les regions temperades de l'hemisferi nord. Són arbres de bon volum, aconseguint entre 20 i 40 m d'alçària. Són caducifolis, amb fulles cordiformes, amb la vora serrada, de fins a 20 cm d'ample, de color verd fosc a l'anvers i verd clar platejat al revers.

Les flors d'aquest arbre són molt aromàtiques, en forma de xicotets xanglots grocs amb una bràctea allargada.

Aquestes són conegudes per les seves propietats curatives per a combatre refredats, o altres afeccions.

El tell o til·ler de fulla grossa (Tilia platyphyllos), que és el cas que ens ocupa, és un arbre originari d'Europa central tot i que s'ha escampat per tot el continent Europeu i a parts d'Àsia occidental; però sempre en llocs ombrívols i amb molta humitat, d’aquí l’excepcionalitat de trobar-ne en les nostres latituds.

5

Antonieta Palau i la seva nova obra La ceramista Antonieta Palau Casañé ha publicat digitalment un nou treball de porcellana. Des de primers d’any i durant els mesos de confinament ha estat treballant amb un nou tema “NATURA RENAIXENT”. Es tracta d’una idea nascuda entre amigues per donar utilitat a les peces i que ha inspirat aquesta sèrie de ceràmiques úniques que tenen la particularitat d’emetre llum des del seu interior. Rafel Valle Jordán ha aconseguit il·luminar unes escultures que renaixen amb la llum i que li aporten una màgia i un esperit que les fan quelcom especials.

Almacelles a favor de la no discriminació per motius d’orientació sexual Amb motiu de la celebració el proppassat dia 17 de maig, del Dia Internacional contra l’LGBTI-fòbia, i la commemoració el 28 de juny del Dia Internacional de l’Orgull LGBTI, l’Ajuntament d’Almacelles s’acollí a la crida del Consell Nacional LGBTI i va penjar la bandera de l’Arc de Sant Martí per fer avinent que està a favor de defensar els drets de les persones que s’inclouen en aquest col·lectiu.

Cent metres de nova vorera al C/ Major sense cap cost econòmic pels veïns

6

Atès que ja s’havia reformat part un tram del carrer Major i de les voreres del carrer Major, en la zona del Centre Històric, i que s’havia previst continuar amb aquesta reforma fins a la seva confluència amb les Rambles.

Un seguit d’incidències tècniques van fer necessari emprendre de manera immediata la reforma de les voreres d’un altre tram del carrer Major, en aquest cas des de la confluència amb el carrer de Ramon y Cajal fins al del Dr. Agustín. Aquesta reforma s’inicià el proppassat mes de juny amb les obres en prop de 100 metres de vorera del voral nord del carrer Major, en un dels enclavaments comercials més transitats de la població. Tal com ja es va fer en l’anterior actuació que la precedeix en l’àmbit del Centre Històric, contempla la substitució integral de tota la vorada per rajoles de llosa grisa de 40x60 cm, l’ampliació d’aquesta passant d’1,20 a 1,50 ó 1,70 cm en algun punt.

A més, es renova tota la xarxa de clavegueram, es fa un desguàs d’aigües pluvials i una altra de drenatge francès, i se substitueix la xarxa d’enllumenat i d’altres serveis, a més d’eliminar les barreres arquitectòniques en els xamfrans. Aquest drenatge francès és un sistema novedós que s’instal·la per primer cop en la xarxa de la trama urbana i que serveix per recollir aigües sobrants que, de manera puntual, no poden ser absorvides pel desguàs convencional. Antigament, el sistema de drenatge emprat en aquests casos era la ubicació de la canonada dins d’una mena de

canaleta feta de matxembrat o altres materials que l’envoltaven i que servia igualment per a la recollida de les aigües sobrants.

Amb aquesta obra s’avança una primera part de la reforma que ha de contemplar l’altra banda de la vorera i la substitució del ferm de la calçada central.

Av. del Baró d'Esponellà tot just oberta (1931)

r e i s s Do Història de l'Av. del Baró d'Esponellà Podríem dir que la història de l’Av. del Baró d’Esponellà ve determinada per un seguit de factors força importants que cal tenir en compte a l’hora de conéixer com es va gestar el naixement d’aquesta gran avinguda almacellenca.

nord-sud que, a més de treure del centre de la ciutat el trànsit pesant que anava i venia de l’estació, s’haurien de conformar com a amplis passadissos de fluxe de mercaderies pel que fa a la primera, i de passeig i espai per al gaudi dels almacellencs, pel que fa a la segona.

En primer lloc, cal parlar de la posada en funcionament de l’estació de ferrocarril el 1861 i la gran atracció urbanística que significà aquest fet des del punt de vista del desenvolupament de noves barriades i nous espais urbans. Així doncs, el que havia estat un incipient camí que comunicava els ravals de la població amb l’estació de tren a mitjans del segle XIX es converteix en un eix de primer ordre sobre el qual es bastiran la pràctica totalitat de les noves edificacions que s’iniciaren a partir de la posada en funcionament del ferrocarril. És a partir d’aquest fet, i de l’entrada en vigor de la Llei d’Eixamples de ciutats del 22 de desembre de 1876 que l’Ajuntament d’Almacelles es planteja posar negre sobre blanc al creixement urbanístic futur que s’albirava a la població i, més encara, quan s’havien représ els treballs del Canal d’Aragó i Catalunya, i s’esperava un augment demogràfic força considerable. Cal dir que ja en la dècada dels anys 60 del segle XIX l’Ajuntament d’Almacelles s’esmerça en continuar l’urbanisme hereu del naixement de la vila al s. XVIII “(…) Que recurriendo este pueblo una circunstancia especial yá desde su fundación del mismo, de la construcción de las calles en linea recta desde la Mayor, hasta las más insignificantes…” es fan els primers treballs d’aliniacions d’alguns carrers a fi d’adaptar-los a la retícula ortogonal originària. En aquest aspecte cal destacar el primer projecte d’aliniació que es coneix: el del carrer de Sant Antoni, datat el 1869 i redactat per l’aleshores arquitecte provincial Julio de Saracíbar. Un dels treballs pioners en adaptar les edificacions d’aquella època a la retícula típica almacellenca.

Sigui com sigui, el primer projecte que definirà les línies mestres del creixement futur d’Almacelles serà el de l’arquitecte José Benedicto que, atenent a les sensibilitats de les autoritats locals de l’època, enllesteix un projecte de com hauria de ser l’eixample de l’Almacelles del segle XX. En ell, curiosament, preveu i projecta per primer cop les dues grans avingudes i passeigs de la vila: el que seria l’Av. del Baró d’Esponellà en un primer terme i més pròxima al centre urbà, i la Rambla; dos grans vials de connexió

Plànol on es detalla l'obertura de l'Av. del Baró d'Esponellà (1930)

Primera etapa. Els inicis (novembre de 1909) A petició de l’alcalde Francesc Molins Torres, l’arquitecte Josep Benedicto defineix el futur eixample d’Almacelles seguint la trama reticular originària del segle XVIII. Com

7

Magatzem d’en Josep Pellisé, a la part alta de l’avinguda (1936) Tot passejant per l'Av. del Baró d'Esponellà (1945) a norma general, s’assignaran 9 metres com a amplada regular de tots els carrers. Tot i així, preveu grans vials de primer ordre que permetran connectar l’estació de ferrocarril amb la carretera general, en els quals es contemplarà amplàries més generoses.

Pocs anys més tard, en un dels primers plànols que es fan de la població per determinar les actuacions urbanístiques més urgents, com ara les noves aliniacions de carrers o la col·locació de nous trams de voravies, redactat pel prestigiós arquitecte noucentista Raimon Duran i Reynals i datat a Barcelona el mes de desembre de 1926, també es torna a posar de manifest la gran importància vertebradora dels carrers, avingudes i passeigs, que hauran de projectar-se de nord a sud, i que haurien de facilitar tant el trànsit humà, com l’animal i industrial de tot allò que vingui o vagi per la carretera principal (avui carrer Major) fins a la concorregudíssima estació de ferrocarril i el centre de la població –a través del carrer de l’Estació-, que esdevindrà una altra artèria vital. Aquest fet hauria de permetre l’accés de vehicles pesants o agrícoles a d’altres punts del municipi o de l’entorn sense haver de creuar el centre urbà -com fins ara passava-, amb l’enrenou de persones, carros, vehicles, animals i les molèsties que això comportava als veïns de l’Almacelles de tombants de segle.

Per entendre la urgència d’obrir aquesta gran avinguda, cal tenir en compte un seguit de dades que ens faran entendre el context general de l’Almacelles dels anys vint del segle passat. En primer lloc, feia deu anys que s’havia posat en funcionament el Canal d’Aragó i Catalunya. Això

Aviat, grans comerciants de farratges lleidatans i barcelonins, van iniciar la construcció de naus d’emmagatzematge en la zona propera a l’estació de ferrocarril. D’una banda, les naus Queralt, on –a més de farratge– també s’hi guardarien xisques que es tallaven a la zona de la Clamor, i que un cop seca i triturada, serviria per fer cel·lulosa de paper. A l’altra banda, l’any 1928 es construeix un dels magatzems més grans de la província, amb una capacitat com no s’havia vist mai. Era el Cobert del Cerdà, promogut per un comerciant barceloní de farratges: Ramon Cerdà i Garriga. Aquests dos grans magatzems s’havien bastit tot seguint el carrer de l’Estació, però mantenint les amplàries que ja s’havien contemplat en el projecte d’eixample de Josep Benedicto. La construcció de més naus era imparable i l’Ajuntament de l’època es decideix a posar fil a l’agulla.

Av. Baró d'Esponellà des del Vilot (1955)

Voltants de la fàbrica d'embotits de Jaume Martorell (1959)

S’obre l’avinguda (1930)

8

volia dir, posar en reg de manera paulatina però contínua prop de 8.000 jornals de terra pel cap baix. En aquells anys, principalment durant el període de la primera gran guerra, molts comerciants de farratge es van fer d’or amb la comercialització d’aquest producte –molt especialment a França–, on era molt demandat amb la finalitat d’abastir la gran demanda en un país on el sector agrícola havia quedat arrasat, i on era imprescindible alimentar la cabana animal que havia de subministrar de carn i llet a la població del país veí. Almacelles, i per extensió, tota la zona de la Llitera, era un territori apte i molt cobejat per produir farratge i per transportar-lo fàcilment per ferrocarril a qualsevol altre punt de la península o de França, si era el cas. Només cal veure l’exportació de farratge que registra l’estació d’Almacelles per veure la dimensió del comerç que s’hi feia. Si l’any 1905 van sortir 218 tones de farratge de l’estació, l’any 1926 es van despatxar 10.218 tones en vagons de càrrega.

En primer lloc, tot i que s’havia parlat ja l’any 1926 de traslladar la bàscula municipal de la plaça de la Vila a algun altre indret allunyat del centre urbà i proper a l’estació de ferrocarril, és a finals de 1929 quan es decideix que un bon indret per ubicar-la seria el punt de confluència de l’aleshores encara carretera de Lleida amb el vial que, de manera perpendicular, hauria de connectar aquest punt amb el carrer de l’Estació.

de noves naus que s’havien anat construint a la part alta d’aquesta avinguda. A més, del Ramon Cerdà, hi haurà el Sr. Josep Pellisé i Sr. Joan Prats.

Cap a finals de 1930 s’inicien les obres d’esplanació i d’obertura de l’avinguda. Se soterra part d’una séquia que creuava el carrer i s’enderroca part d’un tancat per aliniar-lo amb el carrer. Pot dir-se que l’any 1931 l’avinguda ja està plenament urbanitzada i ara ja només quedarà l’adquisició, per part de l’Ajuntament d’Almacelles, d’un angle en la confluència amb el carrer Major per ubicar la bàscula propietat del baró d’Esponellà. Finalment, s’arriba a una acord amb el preu (800 pessetes de l’època) i l’any 1934 entra en funcionament la nova bàscula municipal que romandrà en aquest espai fins l’any 1995.

A la vista que gran part dels terrenys per on havia de transcórrer aquell vial eren propietat del senyor d’Almacelles i baró d’Esponellà, n’Epifani de Fortuny i Salazar, l’Ajuntament es posa en contacte amb ell i, a canvi d’unes aliniacions del seu palau per la banda del carrer de Sant Jaume, i el compromís que si s’obria aquella avinguda s’havia d’urbanitzar convenientment i enllestir-la en el període màxim d’un any, renunciava a qualsevol expropiació i En aquells anys previs a la Guerra Civil, s’inicia tímidadonava de manera gratuïta els terrenys a l’Ajuntament per ment la construcció d’algun habitatge unifamiliar. És el cas a que es pugués dur a terme la referida obertura d’aquest de la casa coneguda com del Cubano, a la part alta de vial tan necessari. l’avinguda, però el que estava clar és que el futur d’aquell gran carrer era el d’acollir naus i alguna fàbrica. L’atracció Un any més tard, el 17 d’agost de 1930, s’acordava econòmica de l’estació de ferrocarril ho feia fàcil, i es deiformalment la cessió dels terrenys i, a més, en gratitud xaven els usos residencials per a l’altra gran avinguda que pel gest del Sr. Epifani de Fortuny cap als interessos del també s’havia projectat més cap a l’est, coneguda com la poble d’Almacelles, també s’acordà que aquesta avinguda Rambla d’Almacelles. portaria el nom d’Avinguda del Baró d’Esponellà. “(…) Seguidamente dicho señor Presidente expone a sus compañeros de Consistorio, las gestiones realizadas por él y otros elementos de esta Corporación acerca de D. Epifanio de Fortuny y de Salazar, con ocasión de encontrarse en este pueblo el día diez del actual mes para apertura de la calle proyectada siguiendo el plano de ensanche de esta localidad la cual unirá la carretera de Lérida con la de la Estación férrea bajo la denominación de “AVENIDA DEL BARÓN DE ESPONELLÁ”. Dicho Sr. les prometió y ofreció su cooperación más entusiasta para todos lo que pueda redundar en beneficio del pueblo de Almacellas, hecho probado en diferentes ocasiones y que lo corrobora una vez más en esta, por la generosidad con que ha facilitado las obras relativas a la indicada mejora urbana. El Sr. Fortuny mostrose partidario así como los visitantes de que la aludida apertura se realizara cuanto antes dada la trascendental importancia que la misma entraña, para lo cual, él, por su parte, cede gratuïtamente todo el terreno que sea necesario para la mencionada “AVENIDA”, así como también cede todos los impuestos que actualmente tiene establecidos el Ayuntamiento y los que en lo sucesivo establezca tales como, sobre permisos para edificar y otros similares bajo las siguientes condiciones: 1ª.- Que la obra se realice dentro del plazo de un año a contar de esta fecha. 2º.- Que la proyectada calle se engrave en forma semejante a las carreteras del Estado. 3º.- Que con el fin de no perjudicar tanto al Sr. Fortuny, el Ayuntamiento, por su cuenta deberá cerrar el corral o redil a la línea de los edificios levantando las paredes que con motivo de la construcción de la referida carretera, habrá necesidad de derrumbar y ocupar en partes. 4º.- El Ayuntamiento no como recompensa, sinó como prueba de agradecimiento, autoriza al Señor Barón de Esponellá para que pueda alinear la parte posterior de la casa nº 22 de la calle Mayor, o sea parte de la fachada de la calle de San Jaime, ocupando gratuítamente para ello, el terreno de la vía pública que le fuere preciso.”

La dècada dels 40. L’Avinguda del Baró d’Esponellà bull d’activitat Tot i la paràlisi en tots els aspectes que va suposar la Guerra Civil, l’avinguda del Baró d’Esponellà va ser, possiblement, un dels carrers més concorreguts, transitats i amb més vida, no ja d’Almacelles sinó de tota la província, a partir dels primers anys de la dècada dels quaranta.

La causa vindrà quan, tot just finalitzada la Guerra Civil, l’ordre de 21 de desembre de 1939 organitza la Legió espanyola i l’agrupa en tres terços. Alhora, cada terç estarà format per un seguit de “banderes” o agrupacions que tindran destinacions diverses, depenent dels objectius que havien de cobrir. Justament, s’ordena que s’instal·li a Almacelles un d’aquest terços, l’anomenat Gran Capitán i primer de la Legió amb la seva 3a. Bandera. Aquest terç, format per més d’un miler d’efectius, estava destinat a la reserva mòbil del Pirineu i estava comandat sota les ordres del General Manso qui, alhora, rebia ordres del General Martínez Campos, cap del Cos de l’Exèrcit espanyol. S’estableix tot aquest contingent, provinent de les casernes de la Legió de Tauima a Melilla a Almacelles cap al 1943, i tindrà com a principal objectiu evitar possibles insurreccions i tallar el pas de maquis en el que era una

Acta Llibre de Sessions de l’Ajuntament d’Almacelles, de data 17 d’agost de 1930 Val a dir que, a més del baró d’Esponellà, també hi Aspecte de l'Av. del Baró d'Esponellà plena de naus i magatzems van fer cessions de terrenys per obrir el vial, propietaris cap als anys cinquanta

9

Pel que fa a la indústria, cal mencionar la fàbrica de mosaics, rajoles, safareigs i altres peces de construcció Adams (1944), a tocar del carrer Major. D’altra banda, tot i que no estaven disposades en la mateixa avinguda, sí que estaven localitzades en els carrers veïns dues de les grans fàbriques càrniques del municipi, i que atorgaven gran personalitat a tot aquest àmbit urbà. D’una banda, en la confluència del carrer República Argentina amb carrer de Sant Antoni, obriria la fàbrica d’embotits i olis Jaume Martorell Torres (1940). L’altra era la coneguda popularment com la del Botifarrer Nou o Embutidos Lasús (1943), situada en la confluència de l’actual carrer del Dr. Agustín amb el carrer de Nostra Sra. de Montserrat. A aquestes fàbriques, caldria afegir d’altres indústries més artesanals, com la dels fabricants de canyissos i cel-rasos del Florenci Capdevila, conegut com Cal Sargairet, o la del Josep Abadal, també Part alta de l'Av. del Baró d'Esponellà cap a 1965 especialitzat en la fabricació d’estris amb vímet i canya.

Per acabar amb la implantació d’indústries en aquest vial, avantsala del Pirineu. Les altres banderes van anar a la cal esmentar el molí de pinsos que instal·la el Sr. Francesc conca minera d’Astúries i a Galícia, amb gran nombre de Gassó (1952). revoltes i pas obligat de maquis.

Aquest allau de legionaris, militars diversos, comandaments, personal de manteniment (hi havia la 15a companyia mecanitzada), personal civil de suport i, en els primers anys també un contingent de soldats regulars d’Àfrica, van fer que s’hagués d’establir en un temps rècord, prop de 2.000 persones a la població. Els llocs escollits per a tal efecte foren les naus del Ramon Cerdà, les del Queralt, les del Josep Pellisé i les del Joan Prats (a la zona alta de l’avinguda i que es convertirien en veritables casernes). A la confluència del que avui seria aquesta avinguda amb el carrer de Sant Jordi, es van fer uns tancats on es posarien les letrines i els serveis de neteja i higíene del destacament. La casa coneguda com de Cal Cóc, a la part més baixa de l’avinguda, prop de la bàscula, es confiscà per destinar-la a hospital militar i infermeria. Les cases del Cubano també quedarien confiscades i es destinarien a habitatges dels comanaments i oficines, mentre que l’estructura sense acabar de l’immoble situat en la confluència de l’avinguda amb el carrer de Nostra Sra. de Montserrat, es condicionaria com a presó i calabós dels legionaris i se’l coneixeria popularment com a “Pelotón de los Torpes”.

Aquest espai, fàcilment visible des de l’exterior, congregava molts curiosos de la població, ja que era fàcil veure els càstigs a què eren sotmesos els soldats expedientats, com era el pujar i baixar escales amunt i avall amb sacs terrers carregats a l’esquena, fins a caure extenuats.

10

Cap a una avinguda més residencial Tot i que durant els anys quaranta s’havia edificat algun habitatge en aquesta avinguda (especial menció té la casa coneguda com Ca l’Antolin -1948-, a la part alta del carrer (que com a curiositat direm que serví de cotxera a l’autocar de línia regular de l’empresa Lax entre Almacelles i Lleida durant vint-i-cinc anys), a la qual s’hi afegí un espectacular esgrafiat de caire neoclàssic obra del pintor establert a Almacelles Joaquín Rodríguez, o la de Cal Cóc -1942-), era cert que la gran part del vial era ocupat per naus i tancats que donaven un aire fabril a tot aquest entorn.

No fou fins ben entrats els anys cinquanta, amb l’arribada d’un gran contingent de nouvinguts a Almacelles, que l’Ajuntament de l’època es veu obligat a prioritzar part dels patis i terrenys més cèntrics a la construcció d’habitatges, evitant que s’iniciessin noves barriades d’autoconstrucció com les que ja s’estaven iniciant als vessants del tossal del Vilot o de la Serra de l’Olivar. Així, l’any 1958, l’Ajuntament decreta una nova ordre urbanística en la què prohibeix la construcció de més naus i magatzems o cases unifamiliars de planta baixa en tot l’eix de la rambla ja projectada, l’Av. Calvo Sotelo (actual carrer de l’Estació), C/ Major, C/ de la Mercè i Av. del Baró d’Esponellà.

Com a dada curiosa, l’any 1957 i a petició de l’autoescola Escuela de Chóferes Volante, l’Ajuntament d’Almacelles estableix que els únics carrers aptes per poder fer Inici de l’avinguda fabril (1945-1960) pràctiques de vehicles d’autoescola siguin el carrer Major, Entrats en la dècada dels anys quaranta, i a mesura que l’esplanada de la Rambla i l’Av. del Baró d’Esponellà. s’anaven retirant els efectius dels legionaris establerts a Almacelles, l’activitat industrial d’aquella avinguda continua, si bé, la major part de les empreses i establiments s’anaven centrant en la part baixa del carrer, la més propera al carrer Major. Així, es basteixen les altres grans naus d’emmagatzematge de farratge, adobs i, com en el cas de les naus de l’Antoni Pàmies Sirés (1946), d’arròs que provenia de l’arrossera de Tamarit, a la zona de la Clamor d’Almacelles. També, es basteixen les naus del barceloní Miguel González (1944), regentades per l’almacellenc Miquel Abós; i més amunt, l’empresari Amadeu Sala Pavía també fa una nova nau d’emmagatzematge de farratges i d’abobs de la casa Gaillart de Barcelona (1947).

Finalment, la darrera gran nau de farratges seria la coneguda com del Coscollar (1958), que ompliria un dels solars de la part central de l’avinguda i que restaria llogada durant Casa Antolín anys a l’empresa farratgera i d’adobs Queralt i Turmo, SA.

També, el 1957, es fan els primers treballs d’urbanització de l’avinguda amb un engravat de la calçada i la delimitació de les voreres amb la plantació d’acàcies, de les què encara avui se’n conserven alguns exemplars.

Amb aquesta nova normativa més estricta, es pot veure com es basteixen noves naus en la part baixa del carrer Major, perllongant cap al sud l’avinguda i donant lloc a un nou vial: l’Av. de Mossèn Cinto Verdaguer. És el cas de la nova Cooperativa del Camp, que obre les seves noves instal·lacions el 1960, o bé la construcció de la granja avícola C. Arfelis (1963) endarrerint la façana de la nau uns metres sobre l’accés principal a l’avinguda principal, que és on es construiria l’edifici plurifamiliar.

A partir de la dècada dels seixanta es consolida aquest eix com un nou pol de serveis, a redós del creixement urbanístic que estava experimentant Almacelles cap a llevant, i la demanda de nous establiments. Així, l’any 1961 neix el primer bar de l’avinguda, el Bar Sport, que curiosament serà un dels primers establiments de la vila en tenir televisor per als seus clients. L’any 1962 obre el primer taller mecano-elèctric de Ramon Vidal, i poc a poc, es va edificant algunes parcel·les que havien quedat buides en la part mitja i alta de l’avinguda.

Amb l’arribada dels anys setanta, es consoliden els usos residencials de la zona, tot i que encara entraran en funcionament alguna indústria com el de filtres d’automòbil Util-Filtro (1970) a la zona alta de l’avinguda, que serà substituïda anys més tard per un rentador de vehicles, una botiga de mobles, un magatzem d’articles de reg i finalment un taller de fusteria.

Postal de l'Av. del Baró d'Esponellà (1998) Als anys vuitanta obren nous negocis a la part més propera amb el carrer Major, amb una impremta i una verduleria, que seran substituïdes per una botiga de mobles i, posteriorment, per una companyia d’assegurances. Una altra de les grans instal·lacions fou el condicionament de l’antic cobert del Coscollar com a supermercat de la cadena Plus-Fresc (1990), que coincidirà en el temps amb l’eliminació de la bàscula municipal (1995) i les primeres promocions d’habitatges que aniran substituint algunes de les antigues naus que ocupaven part d’aquesta avinguda.

Amb el boom urbanístic de la primera dècada del segle XXI, l’Av. del Baró d’Esponellà, també va acollir noves promocions immobiliàries que li han aportat més i major activitat, essent –avui per avui– un dels carrers més concorreguts pels almacellencs. Seria bo, doncs, aprofitar aquest llegat industrial que encara és present avui en dia, per posar de relleu alguns edificis destacats, -especialment per les seves característiques úniques- com el cas del Cobert del Cerdà; o per les seves originals façanes, com ara la casa de l’Antolín i els seus esgrafiats, o la nau del Pàmies i els seus òculs i la gran arcada central que la presideix.

L’any 1972 es fa una altra nova actuació urbanística que coincideix amb una remodelació de la bàscula múnicipal i l’any 1979 entra en servei un dels primers bars musicals de la població, el Trànsit Pub, molt recordat per la seva gran terrassa d’estiu que tenia a l’altre costat de l’avinguda i que es mantenia cercat per una tanca de canyissos, Han col·laborat en aquest article: Ramon Pascual, molt concorregut durant els mesos d’estiu amb música en Neus Montoy, Belen Benítez, Núria Tersa, Manel Pastor, directe i barbacoa per als seus clients.

Carlos Nicolàs i Carmina Arfelis.

Av. del Baró d'Esponellà des del carrer de l'Estació en l'actualitat 11

Maqueta de l’ermita de la Verge de l’Olivar Aquest mes de juliol, l’Associació de Veïns del barri de la Verge de l’Olivar va fer la cessió de la maqueta en fusta que va fer l’enyorat Gumersindo Pascual i que els va donar com a peça patrimonial representativa de tot un barri. S’ha fet entrega a la parròquia d’Almacelles, a fi que resti exposada en l’interior de l’església parroquial de la vila com un element més a tenir en consideració a l’hora de visitar aquest temple i els tresors que hi custòdia.

Més passos de vianants Durant el mes de maig es van endegar les obres de la primera fase per a la creació d’un nou pas de vianants, i adequació de la cruïlla entre l’Av. de Sucs, l’Av. dels Esports, carrer de Ventafarines i l’entorn de la plaça de Santa Ninfa, per donar continuïtat al Circuit d’Hàbits Saludables.

Aquesta intervenció urbanística, aprovada el proppassat mes d’octubre, s’emmarca en les obres de millora i de connectivitat planificades en el mateix POUM de 2007, i que suposarien connectar l’Av. de Sucs i el centre urbà d’Almacelles, amb l’Av. de l’Era del Comte, i el carrer Binèfar, així com amb tot l’àmbit sudoest del municipi.

Cases niu per a ocells, hotels d’insectes i cases-refugi d’ànecs en determinats punts del municipi En la línia de fomentar la política de sostenibilitat mediambiental del municipi d’Almacelles, i reforçar els eixos de la ciutat biofílica que vol ser aquesta població, s'ha posat en marxa la instal·lació d’alguns elements que han de fer més fàcil la preservació de determinada fauna local.

12

En aquest sentit, cal mencionar que, en la zona verda de la confluència de l’Av. de l’Era del Comte amb l’Av. de Sucs s’ha instal·lat la primera casa niu per a ocells d’Almacelles. Aquest aparell permet que diferents tipus d’ocells puguin fer niu i tinguin un espai per fer la cria i l’estança dels seus pollets. La col·locació de caixes niu també pot ajudar a mantenir poblacions d'espècies en particular en una àrea determinada, i està especialment indicada per a ocells pàrids i insectívors, com ara orenetes, pardals, pica-soques, mallerengues, papamosques, pit-roigs, cueretes, cotxes fumades, cargolets o ferrerets, entre d’altres. Aquesta casa niu està feta per material reciclat, i s’han aprofitat els antics posts de fusta d’antics fanals com a màstils per subjectar aquestes cases niu.

A la rotonda d’Albert Lleó, s’hi instal·larà un hotel d’insectes, un objecte creat per a acollir i oferir refugi a aquests animals, ja que aquí hi poden trobar un lloc idoni per a protegir-s’hi durant els períodes d’hivernació o per a utilitzar-ho com a niu. Aquests refugis volen reproduir els hàbitats naturals dels insectes per tal d’afavorir la seva presència a prop de les nostres plantes en horts, terrasses i balcons. N’hi ha de moltes menes i, generalment, es construeixen amb materials que la natura ofereix, com troncs, pinyes, branques, escorça, palla, canyes, maons porosos, terracota, etc., i cadascun d’aquests materials atrau un tipus d’insecte en concret. Els insectes són uns aliats vitals per a la nostra vegetació ja que permeten a les plantes créixer i produir fruits. Alguns són pol·linitzadors i altres depredadors de plagues.

Un altre dels elements que es vol incorporar a curt termini, i donat que s’han començat a veure alguns ànecs en el llac del Parc d’Europa, és una caseta-refugi on aquestes aus puguin resguardar-se i mantenir-se segures.

Gira "Nothing but road" Amb aquest emotiu nom es coneix la gira amb què la cantant i artista local Helena Capdevila promocionarà el seu darrer treball en format EP titulat Fairytales. Aquesta gira la portarà a 10 poblacions en 10 dies i tancarà el darrer concert a Almacelles, el seu poble nadiu i on vol cloure aquesta iniciativa d’una manera ben original. I original ho serà pel fet que l’acompanyaran en la seva gira musical les seves dues germanes: la Gemma, en la seva condició de documentalista i que recollirà en un treball les sensacions i experiències de la gira; i la Cristina, periodista i productora, que s’encarregarà de donar forma a un llibre de cròniques.

Parlem amb elles per tal que ens expliquin en primera persona els detalls d’aquesta gira.

que es pretén donar amb l’elaboració d’aquest documental?

Ens interessa crear un híbrid entre el que anirem coneixent i aprenent en cada poble, ressaltant l’encant dels indrets, la vivència de cada concert i l’experiència i l’emoció del viatge. Estem en temps de canvis i en el camp de l’àudiovisual i el periodisme hem d’experimentar constantment i reinventar-nos per poder sobreviure. Donada la situació d’incertesa en què estem immersos enguany, les tres vam decidir unir forces i crear un producte transmèdia que aplegués el que ens apassiona: viatjar, conèixer i crear.

Cristina, en tant que periodista, quin serà el teu rol a part de la producció? El fet de comptar una gira en què participeu tres germanes, serà més aviat un estímul o pot resultar un hàndicap per no caure en un excés de confiança?

Durant el viatge, anotaré tot allò que succeeixi al nostre voltant i em resulti interessant. D’aquí en sorgiran un seguit de cròniques que prendran forma de llibre i que resultaran un complement per a l’espectador que hagi gaudit del documental, tot i que el llibre també pretén funcionar independentment. D’aquesta manera, algú que no hagi seguit la gira en el format audiovisual podrà gaudir d’una lectura que el traslladi a certs pobles d’Espanya.

Helena, què ens pots dir de les cançons i la temàtica d’aquest treball Fairytales?

L’EP sorgeix d’un treball de producció musical de l’escola de Microfusa de Barcelona, on estic estudiant. L’encàrrec era fer la producció d’una sola cançó, però em vaig animar i en vaig compondre fins a quatre. Totes elles tenen una sonoritat folk i són una crítica a la societat actual: a la superficialitat de les xarxes socials, a la manipulació dels polítics i els mitjans de comunicació, que ens fan creure el que els interessa, i n’hi ha una de caràcter més feminista, on toco el tema del maltracte de gènere de manera implícita. D’aquí que l’àlbum s’anomeni Fairytailes. A mesura que m’he fet gran i he estat conscient d’aquestes problemàtiEl fet de viatjar amb les germanes és per a mi un avanques, m’he adonat que la vida no és un compte de fades. tatge tant en el tema personal com el professional, ja que la convivència és bona i cadascuna té molt clar el rol que Com heu escollit les poblacions on faràs els con- desenvoluparà. I si hi ha discussions, benvingudes siguin. certs?

El nostre projecte aspira a plasmar una gira de la forma Primer, vam acotar la gira al nord d’Espanya per un tema més realista possible. de temps. En deu dies era molt difícil poder recórrer tot el país. A continuació, vam contactar amb pobles petits de Per acabar, un cop fets els concerts i amb aquest trecada província per tal de dur a terme concerts propers i ball àudiovisual tan original, què penseu fer amb ell i íntims. D’aquesta manera, en les poques hores que pas- on es podrà veure? sarem a cada població, podrem conèixer els punts més La idea inicial és que el documental tingui recorregut en emblemàtics i els seus habitants. festivals de documentals i no descartem l’opció de vendre’l a alguna cadena de televisió. Tot dependrà de l’enfocaGemma, què és el que t’interessa captar més en una ment que tingui el contingut final. El que sí que farem és experiència com aquesta i quin és el missatge final una estrena a Lleida i, possiblement, a Barcelona.

13

Reobrim el Museu Des de la reobertura del Museu el 16 de maig i atenent les limitacions que s’establien en els confinaments perimetrals de comarca, de població, etc; i sempre acomplint totes les mesures de seguretat sanitària establertes, han visitat el museu fins al 7 d’agost, (mes que habitualment tanquem excepte enguany), un total de 206 persones, contant-ne un total de 8 grups que han pogut copsar les

14

dues mostres que conformen el Museu d’Arquitectura i Urbanisme “Josep Mas Dordal”, la mostra permanent sobre geografia urbana i humana i la mostra temporal que acaba el seu periple el 16 d’agost sobre gravats i aiguaforts de “Rembrandt i els seus contemporanis”, cedida per la Col·lecció Gelonch-Viladegut del seu dipòsit al Museu de Lleida, Diocesà i Comarcal, i la Col·lecció Arnó Vila.

15

Revetlla de Sant Joan Sens dubte, la d’aquest any 2020, ha estat una revetlla força especial. El fet d’estar sota les restriccions pròpies de la pandèmia de la Covid 19, i els rebrots que van sorgir cap a finals de juny en diferents poblacions de la Franja, van fer que alguns dels actes que es feien amb anterioritat se suprimissin per evitar aglomeracions de gent. No obstant, el que sí que hi va haver va ser la recollida de la Flama del Canigó per part de l’Almacelles Pedal Club i d’altres voluntaris, que la van portar fins a la foguera de darrere l’Institut, on hi va haver l’encesa oficial i el tret de sortida a les nombroses revetlles que es van fer. Un total de sis carrers es van tallar per poder fer celebracions veïnals al carrer, però de manera més discreta i menys multitudinària que en d’altres ocasions. Malgrat tot, la revetlla de Sant Joan va portar gresca i alegria, i de la mà del Bar La Fortu, concert en una nit tòrrida que es va aprofitar com mai per celebrar el solstici d’estiu.

16

r e i s s o D La pandèmia del Covid-19 a Almacelles Ajuts a l’hosteleria local

Com sigui que el dia 18 de maig, la demarcació de Lleida va passar de la fase 0 a 1 de desconfinament, es permeté obrir determinats negocis d’hosteleria, com ara els bars i cafeteries que tenen zones habilitades per a terrassa exterior, i que ja tenien concedida aquesta autorització prèvia a l’Estat d’Alarma. La normativa, pel que fa a aquests negocis era molt clara: només es permetiria el 50% de l’aforament concedit, mantenint les distàncies de seguretat entre clients. L’Ajuntament d’Almacelles, de cara a intentar ajudar al sector de la restauració local, permeté ampliar l’espai públic proper, de manera que es pugués col·locar el cent per cent de les taules concedides des d’un primer moment i l’establiment en qüestió no perdés clients.

L’Ajuntament d’Almacelles va informar als veïns i veïnes d’aquestes terrasses de la iniciativa per si volien interposar possibles al·legacions, suggeriments o millores. També es va trametre als propietaris dels 14 establiments del municipi que comptaven amb espais de terrassa exterior per fer-los avinent l’acolliment a aquesta mesura, i se’ls va informar de l’ampliació de via pública amb la què podrien fer front a la instal·lació d’aquestes taules i cadires complementàries. Pel que fa a aquesta ampliació extra no se’ls hi cobrà cap suplement i, per tant, quedaven bonificats d’aquesta ocupació.

Mesures preventives davant la nova obertura de terrasses en bars, cafeteries i restaurants El dilluns 18 de maig, amb l’entrada en la fase 1 de desconfinament i la possibilitat d’obertura d’algunes terrasses exteriors per part d’alguns negocis d’hosteleria del municipi, l’Ajuntament d’Almacelles va disposar de senyalització complementària i preventiva en la major part dels 14 establiments acollits, ja que la nova disposició de les terrasses ho feien convenient, a fi de garantir la seguretat de vianants, usuaris i conductors.

17

Es reprèn el Mercat Municipal d’Almacelles El dijous, 21 de maig, amb l’entrada de la regió sanitària de Lleida ciutat en la fase 1 de desconfinament, l’Ajuntament d’Almacelles va autoritzar per primer cop, des de la seva suspensió el proppassat 14 de març, l’obertura del Mercat Municipal, tot i que només per a les parades de venda de productes d’alimentació i de planter per a horts.

En total, una dotzena de parades van poder instal·lar-se novament al llarg del centre històric de la població, tot i que amb mesures preventives per evitar contagis i agilitzar al màxim les vendes per reduir al màxim les aglomeracions de gent davant de les parades.

Detectors de temperatura corporal i d’identiPrecaució per evitar nous rebrots de Covid-19 ficació facial amb motiu de la revetlla de Sant Joan

Amb motiu de les mesures i recomanacions preventives i organitzatives a empreses i persones treballadores i orientacions per planificar una tornada a la feina segura, l’Ajuntament d’Almacelles ha adoptat, entre d’altres, l’evitar sistemes de fitxatge que impliquin el sistema dactilar.

Per aquesta raó, s’ha implantat a l’accés principal de les Oficines Municipals i a la Residència Municipal d’Avis, càmeres de detecció de temperatura corporal que, al mateix temps que avisin de l’entrada de persones amb temperatura compatible amb episodis febrils, tindran un software especial de reconeixement facial que servirà per fitxar els treballadors i com a identificador de persones que accedeixen a aquests espais per fer un possible rastreig en cas de detectar-se algun contagi en algun d’aquests àmbits.

Davant la crisi sanitària i l’alarma que es generà en tot aquest territori del nord del Segrià limítrof amb la comarca de la Llitera, on hi va haver nombrosos rebrots de Covid 19 en els darrers dies de juny, i que van comportat tornar a la fase 2 de confinament; l’alcalde d’Almacelles –Sr. Josep Ibarz- va manifestar davant les càmeres de TV3, que van voler copsar el neguit de tots els alcaldes de la zona que limita amb les comarques aragoneses de la Franja, la seva preocupació per un possible increment dels casos de contagis i la possibilitat que algun dels infectats puguessin afectar territori català, amb tot el que això podria comportar en el ritme de desescalada que s’estava duent a terme a casa nostra. Al mateix temps, el Sr. Ibarz reclamava un major control dels treballadors temporals que venien a la campanya de la fruita en tots aquests pobles de la part oriental d’Aragó, a les empreses agropecuàries que també Es reobren les places i les àrees d’esbarjo necessitaven reforçar la mà d’obra en aquelles dates i la infantils necessària supervisió i control dels nous casos que es Arran de l’entrada en la nova fase de represa de tota detectessin per tallar d’arrel qualsevol possible expansió Catalunya el proppassat dia 19 de juny, i com un pas més del virus. en la desescalada per tornar a una certa normalitat, s’obrí al públic les places i àrees d’esbarjo infantils, que romaEn aquest sentit, l’Ajuntament va confeccionar uns opusnien tancades i precintades des de que es va declarar l’Es- cles informatius que es van difondre durant aquells dies tat d’Alarma el proppassat 14 de març. Al mateix temps, es de revetlla, recordant les precaucions mínimes per evitar procedí a la desinfecció de tots els elements susceptibles contagis i demanant màxima responsabilitat a la ciutadania de ser emprats o tocats pels usuaris. en general per evitar nous rebrots.

18

Almacelles torna a extremar les mesures de seguretat davant el nou estat de confinament La tarda del dia 6 de juliol, l’alcalde de la població va convocar una reunió amb els responsables de l’Àrea Bàsica de Salut d’Almacelles, regidories implicades i policia local; on es va acordar que el mercat setmanal tornés a deixar solament les parades d’alimentació i amb les mesures de seguretat adequades per mantenir les distàncies i l’aforament. També es va acordar reduir l’accés a les piscines que passaria de 500 persones a 350, i sempre mantenint la distància i grups inferiors a 10 persones, sense descartar un tancament preventiu si la situació empitjorés.

Així mateix, la policial local multarà a tots aquells que no portin mascareta. També es donarà informació directa i un telèfon de contacte del CAP a totes aquelles explotacions agràries i fructícoles per tal de coordinar la vigilància.

També es demanarà als comerços, bars i restaurants prudència, ús de mascaretes per part del personal i manteniment de les distàncies. No es descartaria, segons evolucioni la situació, la reducció dels espais a les terrasses.

Almacelles demana un confinament selectiu

a l’àrea de la Conca d’Òdena, en la qual es va restringir el moviment de les poblacions d’Igualada, Òdena, Santa Margarida de Montbui i Vilanova del Camí, on hi havia hagut un seguit de rebrots abans d’iniciar-se, fins i tot l’Estat d’Alarma arreu de l’Estat, i només va perimetrar-se l’àrea on s’havien detectat la major part dels casos i no es va fer extensiu a la totalitat de la comarca de l’Anoia.

Aquest fet permetria no perjudicar l’economia local que, en el cas d’Almacelles –amb prop de 7.500 habitants i tan sols confirmats deu casos en aquella data–, suposaria el tancament de prop de dos-cents establiments, entre comerços i altres negocis, 14 terrasses de bars i restaurants, la Llar d’Infants, el complex de les Piscines Municipals, etc, amb l’inconvenient que l’Ajuntament d’Almacelles hauria de continuar assumint el cost salarial d’una vintena de treballadors sense generar cap mena d’ingrés. En definitiva, aquest nou confinament seria un cop mortal a la lleugera recuperació que s’havia observat d’unes setmanes ençà en tot aquest sector econòmic.

Amb motiu de l’estat de confinament a què va arribar la comarca del Segrià a principis del mes de juliol, en la què es va incloure el conjunt dels 38 municipis de tota la comarca, amb l’afectació de més de 200.000 habitants i, davant la possibilitat, que les mesures de confinament esdevinguessin més estrictes si l’increment del nombre d’infectats continuava augmentant, l’alcalde d’Almacelles Sr. Josep Ibarz, va fer arribar el dia 7 de juliol un escrit al delegat del Govern de la Generalitat a Lleida, Sr. Ramon Farré, i al sotsdelegat del Govern central a Lleida, Sr. José Més mesures de prevenció a l’accés de les Crespín; en el què sol·licitava que aquest confinament Piscines fos més selectiu i que únicament afectés aquells nuclis o zones urbanes on s’han detectat rebrots importants d’inArran dels brots de Covid 19 al Segrià, les Piscines fecció per Covid-19, i –alhora- que no es fés extensiu a d’Almacelles van adoptar a partir del cap de setmana de la totalitat de municipis de la comarca, quan n’hi ha molts l’11 i 12 de juliol, algunes mesures més de prevenció com d’ells que ni tan sols tenen un infectat des de fa setmanes. van ser la presa de temperatura abans d’accedir-hi. A més, també es van fer desinfeccions més exhaustives de L’alcalde es basava en el fet que, tal com ja es va fer en diferents zones comuns del complex un cop finalitzada la el seu dia amb el confinament d’un seguit de poblacions jornada d’accés dels usuaris.

19

Obertura de les Piscines Municipals Finalment, el dissabte, 4 de juliol, van obrir les Piscines Municipals d’Almacelles, a fi de donar servei a tots els usuaris/àries d’aquest equipament fins al proper diumenge 30 d’agost. No fou una tasca fàcil, ja que arran de la pandèmia i dels protocols a complir, contemplats per les diferents autoritats sanitàries del país per evitar contagis de la COVID-19, es van haver de prendre un seguit de mesures de seguretat per a l’accés a les Piscines i per a l’ús d’aquestes que consistiren, bàsicament, en el pagament i reserva on-line i en la limitació de l’aforament dels banyistes.

Com a curiositat, cal dir que a les poques hores d’entrar en funcionament la nova APP de reserva i compra d’entrades per poder anar a les Piscines Municipals d’Almacelles, ja es va comptabilitzar la reserva i compra de més de cent tiquets només per al primer dia. Tot sembla indicar que aquesta nova adaptació a les normes i protocols sanitaris per evitar contagis de Covid-19, fou força ben acollit entre la població d’Almacelles, que es familiaritzà ben aviat en l’ús i utilització d’aquesta nova forma de reserva prèvia i compra d’entrades.

També fou molt ben acollida la possibilitat de poder accedir al Bar-cafeteria del recinte, amb un passi especial per una hora i mitja sense necessitat d’adquirir cap tiquet d’entrada a les Piscines.

20

s e l c i Art pinió D’Artagnan hauria pogut passar per Almacelles d 'o

Estàtua de d'Artagnan, a París Va ser una llàstima que l’escriptor Alexandre Dumas no incorporés en la seva arxiconeguda novel·la “Els tres mosqueters” (1844) alguna escena entre els mítics passadissos secrets que comunicaven les estances del Castell de la Suda i la Seu Vella. I això hauria pogut estar possible perquè l’historiador Marc Pons situa D’Artagnan l’any 1642 en algunes operacions militars contra l’exèrcit de Felip IV. Unes accions que es durien a terme a la zona dels Quatre Pilans (Lleida) i a Montsó, convertint tota la zona del Pla de la Llitera (Segrià Nord) i la Llitera en un camp de batalla d’on Almacelles, malauradament, acabaria destruïda i abandonada durant llargues dècades.

Charles de Batz-Montesqui, comte d’Artagnan i capità de la guàrdia dels Mosqueters del rei Lluís XIV de França (personatge real que va inspirar el de la ficció de Dumas), era fill de la població de Lupiac, a pocs quilòmetres del santuari de Lourdes i la seva llengua materna era l’occità. Aquest fet dóna peu a pensar que Louis XIV i el Cardenal Richelieu escolliren els seus oficials en la Guerra dels Segadors en virtut que puguessin entendre’s sense gaire problema lingüístic amb els catalans. En aquells temps les distàncies lingüístiques eren menors i, entre l’occità i el català, encara ho eren menys.

D’Artagnan va morir el 25 de juny de 1673 als 62 anys d’un tret al coll durant el setge a la ciutat de Maastricht.

Josep Ibarz Gilart Alcalde d’Almacelles 21

Més desinfecció per vials i espais públics A partir del mes de juliol es van remprendre les mesures de desinfecció per vials i espais públics d’Almacelles, a fi i efecte d’evitar al màxim la propagació del Covid 19. Un cop més, gràcies als pagesos i particulars voluntaris que van col·laborar en aquestes tasques de manera desinteressada

Obres de millora d’un tram del carrer de la Bassa del Molí Durant el mes de juliol s’han endegat les obres de millora d’un tram del carrer de la Bassa del Molí amb la demolició de les antigues voreres. A partir d’ara, es procedirà a la renovació de tota la vorada amb panot Flor de Barcelona, l’eixamplament de la part destinada al vianant, passant del metre escàs que fan en l’actualitat al metre i mig o metre setanta que faran en alguns punts, un cop s’aliniï tota la vorera del carrer fins arribar a la Plaça Fortuny, lloc d’origen d’aquest carrer tan concorregut.

La remodelació de les voreres serà el tret de sortida a tot un seguit de reposició de noves canonades d’aigua, gas, cablejat i d’altres serveis, que permetrà posar al dia un dels carrers més transitats per escolars i acompanyants durant el curs escolar, ja que duu al centre escolar Antònia Simó i Arnó, un dels centres escolars amb major nombre d’alumnes del municipi. A l’igual que en les darreres renovacion de voreres que s’han anat efectuant en diferents punts del centre urbà d’Almacelles, el cost serà assumit per l’Ajunta-

ment i els veïns quedaran exclosos de qualsevol càrrec o pagament d’aquesta obra.

Així mateix, també es contempla en aquest àmbit la millora substancial dels accessos al centre escolar a través del vessant del tossal de les Santes Creus, i l’habilitació d’un aparcament públic en les immediacions del carrer d’Orient amb el carrer de la Bassa del Molí.

Moció de l’Equip de Govern de l’Ajuntament per demanar ajuts directes als sectors més perjudicats per la crisi de la COVID-19

22

L’Equip de Govern de l’Ajuntament d’Almacelles va voler presentar en el Ple ordinari de l'estiu, una moció per sol·licitar al Govern central, de la Generalitat i la Diputació, tot un seguit de mesures que permetin ajudar o pal·liar els perjudicis econòmics que provocarà la crisi sanitària per la Covid 19, molt especialment en aquelles poblacions on les restriccions siguin més severes. Així, es contemplen mesures com ara demanar al Govern Central una baixada d’impostos a les empreses i comerços (baixada del IRPF, ajudant així a totes les families treballadores; baixada del 21% dal 18% l’IVA, amb l’objectiu de reactivar la despesa; eliminació de l’IVA en la compra d’habitatges; eliminació de l’IVA en Cultura, llibres, concerts, teatres, etc; o baixar la quota als autònoms, base i cotització); a la Conselleria de Benestar Social de la Generalitat una ajuda extraordinària de 200.000€ per fer front a la construcció del Centre de Dia d’Almacelles; o a la Diputació de Lleida un nou Pla d’infraestructures municipals de 15 M€ per a les comarques de Lleida, amb l’objectiu de reactivar l’economia de les empreses de Lleida, entre d’altres.

Casal d'Estiu

Arran de les circumstàncies sanitàries i les restriccions motivades per la crisi sanitària de la COVID-19, el Patronat d’Esports i l’Ajuntament d’Almacelles van endegar el primer Casal d’Estiu per a infants i joves d’entre 3 i 12 anys, que va tenir lloc durant els mesos de juliol, agost i part del mes de setembre, a fi i efecte d’oferir un ampli ventall d’activitats lúdiques i esportives a aquest sector de la població.

En aquest sentit, i per tal d’evitar grups nombrosos, es van establir 5 torns per períodes (del 6 al17 de juliol, del

20 al 31 de juliol, del 3 al 14 d’agost, del 17 al 28 d’agost i del 31 d’agost al 10 de setembre). També s’establiren dos espais diferenciats per edats. D’una banda, els més petits (dels 3 als 5 anys) van fer les activitats al Centre Cultural.

Els de 6 a 12 anys ho van fer a les instal·lacions esportives municipals. Amb aquest Casal d’Estiu es posa solució a la manca d’estades que oferien diferents empreses i entitats esportives privades i que, enguany s’havien deixat de realitzar.

Ens deixa Pep Mòdol El proppassat divendres, 10 de juliol, ens va deixar en Pep Mòdol Pifarré als 63 anys. Sociòleg, polític i persona entregada al màxim en tot allò relacionat amb el món de la cultura i en tot allò que feia gran les terres de Lleida. La seva empremta a Almacelles va ser, d’uns anys ençà, molt important. Ens queda un dels projectes més importants de la vila en el què hi va col·laborar d’una forma molt activa: un recorregut per l’evolució de la humanitat a través de diferents elements escultòrics que podem descobrir al Parc d’Europa.

Però la seva col·laboració no acaba aquí. El Museu va ser un espai on ell hi va fer diferents aportacions a nivell d’exposicions i, com no?, engrescant una de les artistes lleidatanes més importants i que avui tampoc està entre nosaltres, la Rosa Siré. Ella fou l’autora del mural que presideix la sala d’exposicions temporals. I encara que sembli estrany la seva mà va arribar, fins i tot, al recinte de les piscines municipals, quan s’hi va instal·lar una escul-

tura del projecte cultural Kayart del Paco Ermengol. On hi havia cultura i coneixement, allí estava ell. Ens ha deixat, però a Almacelles la seva obra i el seu bon fer quedarà per sempre més. Gràcies, Pep!

23

Miquel Poca i els seus records de l’antic Bar Cryslis Són moltes les generacions d’almacellencs i almacellenques que recorden amb nostàgia un dels bars i cafeteries que més i millor van fer per la vida social dels vilatans i de gent vinguda de fora vila. Es tracta del Bar Cryslis, regentat durant anys pel Sr. Miquel Poca Sardà i la seva esposa, la Cristina. El que molta gent no sap és que el Miquel és un enamorat del món de la restauració i encara conserva a casa seva, com en un museu, menatge, mobiliari i estris que omplien aquell mític establiment i que va tancar les seves portes el 2006 amb motiu de la jubilació del seu gerent.

Miquel Poca, natural d’Albelda però criat al Campell, com vol ell que se’l reconegui, va començar a treballar com a cambrer de molt jove. De fet, als 14 anys ja venia “mitgets” a 2 pessetes a la gent que anava al cinema del seu poble.

D’aquests vermutets va passar a treballar al restaurant Ducal de Lleida, i d’allí a l’Hostal Roca d’Almacelles –el famós Parador– on hi faria cap el 1972 i s’hi estaria un parell d’anys. Del Parador va anar a l’Hotel Piscis de Montsó on coneixeria la seva esposa i l’any 1976 se li presenta l’oportunitat de fer-se amb el traspàs del Cafè de l’Aresté, un modern i espaiós local ubicat al rovell de l’ou de la vila d’aquells anys, voltat de cinemes i amb una carrer Major, encara carretera, on sovintejaven viatjants, turistes i locals delitosos de fer un beure o un bon vermut.

24

Un cop van fer-se amb el local li van donar un aire modern. Van posar moqueta, van canviar tota la vaixella i en van comprar una de nova apta per a cent comensals.

Van treure les antigues taules –moltes d’elles coixes– i les van substituir per novedosos sofàs baixos en escai marca de la casa. Un dels primers objectius del Miquel fou acon-

seguir un tret d’identitat del local i el van aconseguir fixant un gran pòster a l’entrada del local amb la imatge d’unes muntanyes nevades. Aquella imatge tan alpina la van fer anar per als sobrets de sucre, ja que molts dels que paraven eren turistes que anaven o venien del Pirineu, i sempre agraïen veure la imatge d’un paisatge d’alta muntanya, tant a l’entrada del local com en el disseny dels sobrets de sucre. Molts veien en aquelles muntanyes l’estampa del Parc Nacional d’Aigües-Tortes que es trobarien en unes quantes hores més de camí, però no. Es tractava d’un paisatge de les muntanyes Rocalloses dels Estats Units que res tenia a veure amb les valls pirinenques de casa nostra.

I així va obrir el Cryslis l’any 1976. Un bar-cafeteria a la moda dels anys setanta. Durant trenta anys va ser un dels locals de referència on fer un bon vermut. Malauradament, l’any 2006 va tancar les portes per passar a hostatjar una delegació de la Caixa de Terrassa i, més tard, una clínica dental. De tot aquell llegat, en Miquel s’ho va emportar a casa seva i n’ha fet una mena de mostra perpètua del món de la restauració que tant ha estimat. Així, podem veure relíquies com una ampolla de Ricard i un molinet de cafè dels anys cinquanta que va conservar de l’antic Cafè de l’Aresté. També hi ha una col·lecció d’obrellaunes, obridors d’ampolles, cendrers, i més de 800 fotografies que recullen tota una vida rere el taulell. Quina peça recorda amb més estima, doncs una que ja no té i que la va vendre a un particular. Es tracta d’una Juke Box de discos dels anys setanta que la va amortitzar en un any i que li porta molts bons records de tot un món i de tota una època que ja s’ha esvait, però que encara roman en l’ànima de molta gent d’Almacelles que va anar al Cryslis a fer un beure o a prendre un aperitiu.

Comencen les obres del supermercat CONSUM

El mes de juliol van iniciar-se finalment les obres de construcció del supermercat que la cadena Consum vol obrir a Almacelles. És una aposta ambiciosa ja que es tracta d'habilitar unes antigues naus properes al Parc d'Europa i amb una superfície de més de 8.000 m2 en un dels supermercats més grans de l'entorn. A més de l'espai comercial i la zona d'aparcament, aquesta gran inversió comportarà la urbanització parcial dels carrers de Mn. Cinto Verdaguer, Melcior de Guàrdia i Miguel de Cervantes al voltant de l'espai comercial; la renovació de l'enllumenat públic de la zona; el condicionament d'una zona d'aparcament per als clients; la instal·lació d'una estació transformadora elèctrica per tot aquest àmbit i la contractació d'entre 20 i 30 nous llocs de treball. Tot sembla indicar que aquest supermercat podria obrir les seves portes cap a finals d'any.

Comencem les obres a l’edifici de l’antic Escorxador Municipal

Avancen les obres de la Sala Polivalent annexa a l’edifici de l’antic Escorxador Municipal, que esdevindrà un complex cultural multiusos.

Les obres per convertir l’antic Escorxador Municipal en un complex cultural multiusos van avançant cada cop més.

Durant aquesta setmana ja s’han iniciat les obres de pilotatge del que serà la Sala Polivalent annexa a l’edifici de l’antic Escorxador, i que servirà –entre d’altres coses– per a l’assaig de grups i formacions musicals del municipi.

Aquesta obra, amb un pressupost de 304.000 euros, ha estat molt demandat per un gran nombre d’associacions i entitats del municipi, ja que possibilitarà que un antic edifici –fins avui en desús– pugui tenir altres funcions de caire cultural, esportiu i lúdic.

Entre les possibilitats que oferirà aquest nou edifici de 1.300 m2 de superfície, sobre una parcel·la de prop de 10.000 m2, és la que preveu una zona d’auditori per a concerts, sales d’assaig per a grups novells i de percussió; una zona per a usos esportius, on destaca una àrea de rocòdrom, i altres espais multiusos. L’edifici està situat al camí d’Esplús i a poc més d’un Km del centre urbà, fet que facilita la mobilitat dels usuaris i evita les molèsties per sorolls als veïns a l’estar allunyat de la zona edificada de la vila.

Imatge virtual de com serà el futur complex cultural esportiu de l'Antic Escorxador 25

Adéu al Josep Maria Colom, lo Toribio El proppassat 14 de juliol ens deixà als 77 anys el nostre estimat veí, el Sr. Josep Maria Colom Arnó, més conegut com lo Toribio, a qui molta gent el recorda com a treballador de la Brigada de la Neteja de l'Ajuntament d'Almacelles, on va exercir de manera exemplar durant més de 30 anys. Molts de nosaltres el recordem i el recordarem com l'encarregat de tenir el pati del col·legi de la Plaça de l'Ensenyança sempre impecable. En els darrers anys, el seu record anirà lligat al d'una bona persona, sempre disposada i amb un somriure a la cara, amunt i avall amb el seu inseparable Renault 8 blanc del 72. En pau descansis Toribio!

Almacelles celebra una nova veïna centenària

El proppassat 17 de juliol, la veïna Júlia Parício Sangüesa, va celebrar el seu centenari en el marc de la Residència Municipal d’Avis. Fills, néts i besnets la van acompanyar en aquest dia tan entranyable seguint unes estrictes mesures de seguretat. A més, la Sra. Júlia va rebre la medalla als centenaris que atorga el Departament de Benestar Social de la Generalitat, un ram de flors que li van regalar les treballadores i equip tècnic de la Residència Municipal d’Avis i una placa per part de l’Ajuntament. A l’acte van assistir, a més de la família, les regidores, Sres. Montse Arnó i Lluïsa Granero respectivament, així com la directora i l’equip tècnic de la Residència.

L’ABS d'Almacelles, informa:

Tria un estiu amb prevenció

Durant l’estiu les altes temperatures poden arribar a tenir efectes perjudicials en la nostra salut. Els infants i les persones grans, amb malalties cròniques o que treballen en ambients calorosos estan especialment exposats a patir-los.

Hidrata't

Evita la calor

Per evitar cops de calor, cal aplicar algunes mesures de prevenció, tant dins com fora de casa, com ara hidratar-se freqüentment, buscar les zones més fresques i evitar l’exposició directa al sol durant les hores de més calor.

Utilitza crema solar

Refresca l'ambient

En paral·lel, els efectes de la pandèmia de COVID-19 cindibles per reduir el contagi i evitar un rebrot. continuen condicionant els hàbits de vida. Això fa que les En aquest context, seguir algunes recomanacions t’ajumesures d’higiene i seguretat, com ara el rentat freqüent darà a triar el teu estiu: un estiu amb prevenció, segur i de mans i el distanciament social, segueixin sent impres- saludable.

Posa't la mascareta 26

Rentat les mans

Respecta la distància de seguretat

No comparteixis estris, beguda ni menjar

L'abans i el després

Carrer de Binèfar

Any (1995)

En l'actualitat 27

A L M A C E L L E N C S

A L

M Ó N

Entrevista a Mariona Pujols Vidal, professora d’espanyol a Bangalore (l’Índia)

“Tenir els fonaments emocionals ben estructurats i ferms és una seguretat que t’acompanya en cada decisió que prens a la vida” Parlem amb la Mariona Pujols, una jove almacellenca que va viatjar a l’Índia per fer un treball de voluntariat i es va enamorar d’aquest immens país, de les seves gents i, tal com diu ella, dels seus temples, dels seus colors i de la seva pols.

Quina és la teva formació i com vas anar a parar a l’Índia?

Sóc mestra i a això em dedico aquí. Treballo en una escola internacional donant classes d’espanyol a secundària. La llengua vehicular és l’anglès i els meus alumnes estudiaran a universitats d’arreu del món on es requereix dues segones llengües.

Doncs vaig aterrar per primera vegada a l’Índia l’estiu del 2016. Vaig venir a fer un voluntariat a Jaipur també relacionat amb educació, i després vaig estar viatjant per conèixer el nord del país. Aquell viatge em va canviar la vida. Mai m’havia passat abans. Vaig tenir una connexió molt intensa amb aquest país, i ja després, la necessitat de passar-hi una temporada. Jo sempre dic que debia ser índia en alguna altra vida, perquè tot i la gran diferència cultural la sento molt meva.

28

On vius de l’Índia?

Visc a Bangalore des de fa ja més de tres anys. Com passa el temps, mare meva!

Bangalore és una ciutat del sudest del país i es coneix també com “La Ciutat Verda” perquè té molta vegetació.

També és coneguda com la “Silicon Valley” de l’Índia, la capital de les IT (les noves tecnologies). Té més de 12 milions d’habitants i, com tot a l’Índia, és plena de temples, pols, colors i gent. I encant, molt d’encant. L’estat de Bangalore és Karnataka.

Què és el que més t’agrada d’aquest país?

M’ho he preguntat moltes vegades i diria que, d’una banda, la seva intensitat en tot: en colors, olors, costums i tradicions. Sense cap mena de dubte és un país que no deixa indiferent a ningú, i d’aquí aquella frase que diu: “A l’Índia, o l’estimes o l’odies”. D’altra banda, la seva diversitat i, per suposat, la sevea espiritualitat. Gran nombre de religions i moviments filosòfics van néixer a l’Índia.

Encara que avui en dia s’autodetermini com a país laic atenent a la Constitució, és el país on hi conviuen més religions del món. El més conegut i extens és l’hinduisme, seguit per l’islam, el budisme, el cristianisme i el sikisme, entre d’altres. I aquesta barreja a mi m’encanta. Entenc la diversitat com una riquesa, en majúscules.

Bé. Cal dir que l’Índia va, des de la misèria i crueltat més preocupant, fins al luxe i modernitat més abrumant.

Així que algunes persones no en saben res de nosaltres i et miren com si fossis una estrella de cinema, ja que només veuen gent diferent a ells/es als cartells publicitaris de grans firmes internacionals. D’altres han estudiat o tenen negocis arreu del món i per a ells passes totalment desapercebuda.

Però els meus alumnes, per exemple, veuen els europeus com a gent moderna, oberta de ment, poc familiar (segons el seu parer) i afortunats, fet que confirmo. També tenen una idea de societat tancada, i diria que no gaire solidària. Totes les persones que moren al Mediterrani i els refugiats que tenim oblidats en camps potser són ignorades per tots nosaltres, però no ho són tant per a la resta I què en saben els habi- del món. tants de l’Índia de nosaltres?

Què és el que més enyo-

res del poble?

Per descomptat la meva família, els de “Cal Franciscot”; que tot i que estem tots molt units i en contacte permanent, cada vegada que hi vaig sento que m’he perdut coses.

Quan estàs tan lluny de casa, amb nous inputs constantment, hi ha un procés d’autoconeixement molt gran, que jo crec que no s’experimenta a la zona de confort, en el què hi connectes persones i situacions viscudes al llarg de la vida.

En el meu cas, l’amor incondicional de la meva família m’ha ajudat a no tenir mai por. Tenir els fonaments emocionals ben estructurats i ferms és una seguretat que t’acompanya en cada decisió que prens a la vida.

Així que, moltes gràcies als Vidal! També m’agradaria animar a tot aquell/a a qui li cridi viure en un país estranger, els hi diria: Fes-ho! No tinguis cap por!

Que no conec a ningú a qui no li hagi anat bé aquesta experiència.