
2 minute read
Altres referències musicals diverses
from Vilot 40

René Bigerelle i el seu pasdoble « Almacellas » (1949)
Advertisement
No es coneix molt bé el lligam d’aquest músic francès, força reconegut en les orquestres i musicals del París dels anys 30, 40 i 50, amb la nos- tra vila però sigui com sigui va compondre un elegant pasdoble amb el títol d’Almacellas i va entregar una partitura per a piano dedicada a l’Ajuntament d’aquella època. Val a dir que aquesta partitura s’havia donat per perduda però afortunadament es va recuperar recentment. La Corporació d’Almacelles, en el Ple de data 8 de maig de 1949 va acordar agrair de manera unànim i solemne a aquest músic parisenc el detall que va tenir cap a la nostra població

Radio Almacellas Frente de Juventudes. Cadena Azul (1957 – 1965) La primera emissora local en emetre música i programació regular. Arribà a tenir fins i tot escola de locutors.
Partitura dedicada del pasdoble "Almacellas" de René Bigerelle (1949) Partitura dedicada del "Almacellas" de René


Ràdio Plural d’Almacelles (1984)
Un efímer intent de recuperar l’antiga emissora de ràdio municipal. Problemes tècnics i burocràtics van fer del tot inviable que passessin dels set mesos que van emetre en període de proves.
Ràdio Almacelles 107.9 FM (2007 – encara en actiu)








La tan esperada recuperació de l’emissora de ràdio municipal no va esdevenir una realitat fins el 3 de març de 2007, quan va emetre de manera oficial Ràdio Almacelles en el 107.9 de la freqüència modulada.
Escola Municipal de Música
Discoteca Doña Pepa, després J.J. i ARCA 2 (1973 – 1977)
Tot i que nasqué per fer la competència a la Discoteca Arca, aquesta era de les anomenades ”boîtes”o “clubs musicals”, locals més petits i amb predomini de la música en directe. Als dos anys d’haver-se estrenat i després d’haver canviat el nom de Doña Pepa pel de J.J., fou la mateixa associació ARCA qui se’n va fer càrrec en fer fallida l’anterior empresa que la regentava, passant a denominar-se “ARCA 2” o “L’Arqueta”, com es coneixeria més popularment.
Pub Mobby Dick (1979 – encara en actiu)
Promogut pels joves empresaris Josep Maria Mir Mayós i Jordi Justribó Escanilla, fou el primer bar musical o pub especialitzat en oferir música ambiental i actuacions de petit format en directe. Situat en un antic molí, era el lloc ideal per fer d’aquell local un referent de la música més alternativa de finals dels setanta i principis dels vuitanta.
Estudis
de gravació El
Zulo d’Almacelles (1999 – encara en funcionament) de musical p blic la vila.
El veritable buc ins gnia de l’ensenyament musical p Tingué en els seus inicis una única professora de piano i cinc alumnes. A data d’avui són prop d’un centenar d’alumnes, nou professors i nou instruments diferents a escollir, a més de les disciplines musicals de cant coral, música de Cambra, llenguatge i sensibilització musical per als més menuts. Forma part d’aquesta escola l’Orquestra de Cambra de l’escola, amb un bon nombre d’alumnes que hi formen part.

Discoteca ARCA (1973 – encara en actiu)

Estudis de gravaci tot un referent per als grups, cantants i m comen fou un CD de la Coral Veus del Roser d’Almacelles. Altres grups o cantants que han gravat en aquests estudis s del Mestre, Karbunko, Eskupiendo Problemas, Xip Xap, La Baldufa, Lo Beethoben, Lo Pardal Lexus i un etc grups i m
Estudis de gravació gestionats pel també músic Txabi Abrego, són tot un referent per als grups, cantants i músics novells, especialment lleidatans. Van començar a funcionar el 1999 i la primera gravació fou un CD de la Coral Veus del Roser d’Almacelles. Altres grups o cantants que han gravat en aquests estudis són en Xavier Baró, El Fill del Mestre, Karbunko, Eskupiendo Problemas, Xip Xap, La Baldufa, Lo Beethoben, Lo Pardal Roquer, Angelot, Lexus i un llarg etcètera de grups i músics catalans, aragonesos i bascos.
Una de les pioneres en el concepte de gran sala de festes de principis
Una de les pioneres en el concepte de gran sala de festes de principis dels setanta a les Terres de Lleida –i d’Osca-. Fou l’associació que porta el seu nom qui s’encarregà de convertir l’antic edifici del Mercat Municipal en una gran discoteca que, encara avui en dia i reformada en diferents ocasions, és un referent dels locals d’oci lleidatans.