Visquem Terrassa número 150 (juny 2012)

VT

Núm. 150 | Juny | 2012 | Revista periòdica d’informació municipal i ciutadana

VisquemTerrassa

L’Ajuntament decideix ajornar la revisió cadastral de l’IBI p. 7

Preservació del patrimoni històric de la ciutat

p. 8

Noves mesures per fer front a la crisi hipotecària

p. 10

VT

Visquem Terrassa 150 | Juny 2012 | Revista periòdica d’informació municipal i ciutadana

EL TEMA DEL MES - Nova campanya per prestigiar el comerç de la ciutat

3

LA CIUTAT - La seguretat a Terrassa presenta un balanç positiu

6

- La revisió cadastral, congelada per no augmentar l’IBI 7 8

- Actuacions per preservar els edificis patrimonials - Mesures pioneres per fer front a la crisi hipotecària

10

- El servei d’autobusos treu un notable

12

- Actuacions per popularitzar l’ús de la bicicleta

13

- Breus

14 L’AJUNTAMENT

- Anem de visita!

16

PROTAGONISTES - Treballem als barris: AV de Montserrat

18

L’AJUNTAMENT - L’opinió dels grups municipals

19

- Medi ambient: mosquit tigre

20

RECOutRadDanEa U...

ció ci Horaris d’aten tràmits ndres, agost i 010 Informació i a 19.30 h, i dive 8 de , us jo di a De dilluns de 8 a 14.30 h vigílies de festius, de la plaça Didó h, i Oficines centrals .30 h i de 17 a 19 14 a 30 8. de , us 30 a 14.30 h De dilluns a dijo es de festius, de 8. íli vig i t os ag s, re divend s de districte Oficines municipal res, de 9 a 14 h De dilluns a divend l’Ajuntament Contacta amb www.terrassa.cat 1 Terrassa tserrat, 14. 0822 on M de l va Ra i 0 010 / 807 210 01 rrassa.cat te 010infotramits@ ó Més informaci cat a. ss rra te @ visquem ssa.tv www.visquemterra ssa.TV VisquemTerra

El Visquem Terrassa arriba al número 150 reforçant el seu compromís per oferir una informació puntual i veraç Aquest és el número 150 de la segona època del Visquem Terrassa, la revista que va néixer el 1984 amb l’objectiu d’informar la ciutadania sobre l’activitat municipal. Al llarg de tot aquest temps, s’hi han publicat regularment notícies sobre temes tan diversos com les transformacions urbanístiques, els pressupostos municipals, els plans d’actuació, les inauguracions d’equipaments i serveis, el món associatiu o la diversa oferta cultural.

El Visquem Terrassa ha experimentat diferents canvis per adaptar-se a les necessitats de la ciutadania i complir amb el compromís municipal d’explicar de forma puntual i veraç a què es destinen,

i de quina manera, els recursos de tots i totes. Enguany se n’ha reduït la periodicitat, d’acord amb els criteris d’austeritat econòmica, i s’ha apostat per l’ús de les noves tecnologies per mantenir una comunicació més directa i immediata.

Així mateix, s’ha potenciat l’ús de les xarxes socials i del portal de vídeos www.visquemterrassa.tv, i, en aquest número 150, introduim també els codis QR, que permetran ampliar la informació de la revista accedint directament a la web de referència, amb continguts actualitzats permanentment, o a vídeos amb continguts suplementaris.

El codi que acompanya aquest text us dirigirà cap a l’apartat del web on es

poden consultar tots els Visquem Terrassa des del març del 2004 (núm. 75) fins a l’actualitat. Els números anteriors, des del març del 1984, estan a disposició de qui els vulgui consultar a l’Arxiu Municipal, en format paper. Feu-hi un cop d’ull i podreu veure de forma ràpida i entenedora com han evolucionat la ciutat i la institució municipal mateixa.

Per molts anys!

Edita: Servei d’Imatge i Comunicació. Ajuntament de Terrassa Direcció: Montse Prat Coordinació: Jordi Garreta i Josep Manel Martínez Redacció: Josep Manel Martínez

Disseny i maquetació: Marta Serrán Producció: Olga Cabús, Pilar Ordoño i Assumpta Olivé Correcció: David Aguilar Fotografies: Badia Casanova, Isabel Marquès,

Manel Marquès, Marta Serrán, Juan J. Domínguez i Arxiu Municipal Impressió: Gratesa Dipòsit legal: B-16102-82 0 80.000 exemplars. Revista gratuïta

2 | Juny VisquemTerrassa

www.terrassa.cat/visquem

el tema del mes

l’editorial

Sóc de Terrassa i compro a Terrassa

Les associacions de comerciants terrassenques i l’Ajuntament posen en marxa una campanya per prestigiar el comerç de la ciutat Potenciar el comerç de la ciutat com a motor econòmic local. Aquest és l’objectiu que s’ha marcat l’Ajuntament amb les associacions de comerciants de la ciutat per posar en valor el nostre comerç i descobrir la seva diversitat, la seva vocació de servei a la ciutat i a les persones, la seva passió per la innovació i la qualitat i el seu compromís per construir una ciutat cada vegada millor, que sigui un referent de compres per a una població que supera les 400.000 persones en la seva àrea d’influència més directa. La campanya “Sóc de Terrassa i compro a Terrassa” és dinàmica i viva en el temps i utilitza els recursos de les xarxes socials i la tecnologia QR per les àmplies possibilitats de relació que planteja entre la ciutadania, les entitats i les associacions.

Personatges i entitats protagonistes de la campanya Diferents personalitats i entitats terrassenques, prou conegudes per la seva trajectòria professional en diferents àmbits o amb un paper destacat en la vida cultural de la ciutat, han participat en la campanya de comunicació per promocionar el comerç de Terrassa. Hi trobem personatges com el futbolista Xavi Hernández, el director del Centre d’Arts Escèniques de Terrassa, Pep Pla, o les actrius Rosa Boladeras, Àngels Poch i Marissa Josa.

També hi donen suport referents de la cultura popular i tradicional de la ciutat com les colles castelleres Minyons de Terrassa i Castellers de Terrassa o el Drac de Terrassa. Està previst que, en ser una campanya de llarg abast, s’hi sumin més protagonistes que vulguin ajudar a promocionar el comerç i els serveis de la nostra ciutat.

Pere Navarro i Morera Alcalde de Terrassa

Comerç de proximitat, comerç de qualitat La campanya “Sóc de Terrassa i compro a Terrassa” vol posar en valor el comerç de la ciutat, un comerç de qualitat amb un paper cabdal en el conjunt de la nostra activitat econòmica, amb més de 6.000 empreses dedicades al comerç, l’hostaleria i la reparació. Això vol dir que hi ha també moltes persones que hi treballen, que tiren endavant el sector amb esforç i compromís malgrat les dificultats que planteja l’actual context de crisi econòmica.

Volem promoure i prestigiar els comerços de proximitat i projectar Terrassa com a capital comercial de la comarca. En aquesta línia, la marca “Comerç de Terrassa en tots els sentits” reivindica l’orgull que els terrassencs i les terrassenques sentim per la nostra ciutat i el seu comerç. Un sentiment que volem fer extensiu a les persones de fora de la ciutat, perquè sàpiguen que quan ens visitin trobaran una ciutat atractiva i dinàmica, amb una oferta comercial que no té res a envejar a cap altra del nostre país.

Vull agrair d’una manera molt especial la implicació de les associacions de comerciants. Han treballat molt i molt bé en aquesta campanya, de la mateixa manera que ho fan en el dia a dia i en la promoció, no només del comerç, sinó també de la ciutat. Cal agrair també la participació de totes les persones i entitats de cultura popular que han volgut fer-nos costat, valorar el nostre comerç i col·laborar a redescobrir la seva diversitat, la seva vocació de servei a la ciutat i a les persones i la seva passió per la feina ben feta.

Twitter: @pere_navarro Correu: pere.navarro@terrassa.cat Juny VisquemTerrassa |3

la ciutat Comerç de Terrassa en tots els sentits La riquesa i diversitat del comerç terrassenc és el centre de la campanya que impulsen l’Ajuntament i les associacions de comerciants per tal de projectar Terrassa com a capital comercial de la comarca. La idea passa per donar a conèixer en profunditat tot el que ofereix el comerç de la ciutat, un comerç pròxim, variat i amb serveis de qualitat, i tot el que aquest sector fa per la ciutat. El nostre comerç genera riquesa, activitat econòmica i ocupació a Terrassa. Alhora, està fortament compromès amb les activitats de cada barri i dóna vida als carrers i places de la ciutat. En aquest sentit, la marca “Comerç de Terrassa en tots els sentits” sintetitza l’esperit d’un comerç de qualitat i de servei obert a tothom que en vulgui formar part i que desitgi impulsar-lo amb la seva participació. La campanya compta amb diversos suports de difusió, des dels tradicionals opis i banderoles repartits pels carrers i fanals de la ciutat, o un gran cartell al pont de la Rambla

(en sentit de pujada cap a l’avinguda de Josep Tarradellas), fins a una pàgina web (www.terrassa.cat/comproaterrassa) o el sistema QR, per consultar a través del mòbil. També es farà difusió de

la campanya a través dels mitjans de comunicació, les xarxes socials i les guies comercials. L’Ajuntament invertirà un total de 8.700 euros en aquesta campanya.

Tot el protagonisme, per a les associacions de comerciants

Servei Municipal de Comerç

Associació d’Artesans de Terrassa, Associació Comarcal de Venedors Ambulants de Terrassa, Associació de Comerciants de Can Montllor - Sant Llorenç, Associació de Comerciants Lluís Companys - Tarradellas, Associació de Comerciants Roc Blanc, Associació de Concessionaris del Mercat de la Independència, Associació de Venedors i Concessionaris del Mercat del Triomf, Ca n’Aurell Comerç i Serveis, Comerç Can Palet, Comerç les Escoles, Compro, Eix Comercial Sant Pere, Eix Terrassa Nord, El Tomb Comerç Ca n’Anglada, Federació d’Associacions de Comerciants de Terrassa (Terrassa Comerç), Maurina Comerç, Promo, Vintiú Centre Comercial, Parc de la Llar, Santa Creu Comerç, Terrassa Centre, Vapor Gran.

La missió del Servei de Comerç és fer d’aquest sector una peça clau de vertebració d’una ciutat compacta, complexa i socialment cohesionada, entenent el comerç de Terrassa com a valor que asseguri la capitalitat de la ciutat dins de l’àrea metropolitana i especialment en la comarca del Vallès.

4 | Juny VisquemTerrassa

la ciutat Capta aquest codi amb el teu mòbil!

Descobreix tot el que pot oferir-te el comerç de Terrassa: campanyes de promoció, rebaixes, fires, el plànol comercial de la ciutat... Només has d’enfocar

el teu telèfon mòbil o smartphone cap al codi QR, si t’has descarregat alguna aplicació per llegir aquest tipus de codis, i tindràs al teu abast tot el comerç de Terrassa. El codi QR és un codi de barres de resposta ràpida que permet emmagatzemar informació en una matriu de punts. Gràcies a aquests codis podem accedir a una web sense teclejar la seva adreça; n’hi ha prou a enfocar el mòbil cap al codi i aquest auto-

màticament dirigeix el navegador cap a la web desitjada. Els codis QR són molt útils per consultar dades o promocions en qualsevol moment, de forma instantània i sense haver d’introduir dades manualment. Les associacions de comerciants han triat aquesta imatge gràfica com a símbol de la seva vocació de servei i de proximitat i del seu compromís amb la innovació i la qualitat.

El Consell de Comerç i Turisme treballarà per la dinamització de la Rambla

Ho sabies?

El passat mes de maig es va constituir el Plenari del Consell de Comerç i Turisme.

Aquest òrgan de participació té caràcter consultiu, assessor i informatiu i pot assumir l’elaboració d’estudis, dictàmens i propostes en aquests àmbits. Està presidit per l’alcalde de Terrassa i integrat per representants dels grups polítics, associacions, gremis i agents socioeconòmics de la ciutat. Entre les seves primeres accions destaca la creació d’un grup de treball per dinamitzar la Rambla, donant resposta a un acord pres al ple municipal el passat mes de març. Està format per les associacions de comerciants del Centre i de Ca n’Aurell, l’Associació de Paradistes del Mercat de la Independència, les associacions de veïns del Centre i de Ca n’Aurell, el Gremi Empresarial d’Hostaleria de Terrassa i Comarca i representants dels grups polítics municipals. La primera reunió de treball se celebrarà els propers dies.

Segons dades del Cens d’Activitats Econòmiques de Terrassa, el gener del 2012 hi havia més de 6.000 empreses dedicades al comerç, la restauració i les reparacions.

El 51% de les empreses amb persones assalariades que integren el sector dels serveis de la ciutat pertanyen al comerç, la restauració i les reparacions.

Un total de 14.394 persones treballen a Terrassa en empreses vinculades al comerç, la restauració i les reparacions. D’aquestes, 9.841 són assalariades (un 30% sobre el total del sector serveis). Els autònoms que treballen en aquests àmbits sumen un total de 4.553, més de la meitat del conjunt del sector serveis (52%).

MÉS INFORMACIÓ

www.terrassa.cat/comproaterrassa Juny VisquemTerrassa |5

la ciutat

Els índexs de delinqüència registrats a la ciutat es troben molt per sota de la mitjana d’altres poblacions catalanes similars en nombre d’habitants

Terrassa manté un bon nivell de seguretat

El Consell Municipal de Seguretat de Terrassa ha presentat les dades de seguretat, trànsit i convivència corresponents al 2011. El Consell ha destacat la bona coordinació i cooperació entre els tres cossos de seguretat que operen a la ciutat i el manteniment dels nivells de seguretat. Així, els índexs de delinqüència registrats a la ciutat es troben molt per sota de la mitjana d’altres poblacions catalanes similars en nombre d’habi-

tants, tot i que els delictes i faltes han augmentat en conjunt un 4,8%, passant d’11.825 el 2010 a 12.415 el 2011.

Més detencions i menys violència de gènere Les detencions s’han incrementat més que els delictes, gràcies a la millora en l’efectivitat dels cossos de seguretat.

Les 1.349 detencions practicades entre

la Policia Municipal i els Mossos d’Esquadra representen un augment del 8,4% respecte al 2010. Una altra dada positiva ha estat la disminució d’un 3,3% dels casos de violència de gènere.

Finalment, les infraccions de les ordenances municipals han baixat un 13,7%. Les més freqüents han estat les referents a sorolls, que han augmentat, però gairebé tota la resta, com embrutar o ocupar la via pública, han baixat.

Millora la seguretat del trànsit Pel que fa la seguretat viària, la xifra d’accidents ha baixat, amb la qual cosa s’ha mantingut la línia descendent iniciada l’any 2007 amb l’aprovació del Pla de Seguretat Viària. Entre el 2010 i el 2011 han disminuït un 3,1% els accidents de trànsit, amb 76 víctimes menys. La dada negativa és que les víctimes mortals han augmentat, passant de 3 a 7; la majoria eren motoristes, joves o persones que conduïen sota els efectes de l’alcohol. Per aquest motiu, el nou Pla de Seguretat Viària, que ha de substituir el del 2007, inclourà accions de sensibilització per a aquest últim col·lectiu. En termes generals, també ha millorat el comportament dels conductors. Així, el conjunt de denúncies per infraccions de trànsit ha baixat un 3,6%, és a dir, el 2011 es van denunciar 1.842 infraccions menys.

6 | Juny VisquemTerrassa

la ciutat

La decisió d’aquest ajornament s’ha pres per tal de no perjudicar amb augments de l’IBI els ciutadans i ciutadanes que passen dificultats econòmiques

Ajornada la revisió cadastral prevista per al 2013

L’Ajuntament ha decidit no aplicar de moment la revisió del cadastre proposada per la Gerència Regional del Cadastre de Catalunya-Barcelona, organisme depenent del Ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques. Aquesta gerència va presentar el mes d’abril a l’Ajuntament una ponència provisional de valors totals del municipi, proposant augments als valors cadastrals que el Govern municipal considera que són difícilment explicables en la situació actual i que comportarien un important

augment de la pressió fiscal sobre la ciutadania. Per aquest motiu s’ha decidit ajornar la revisió del cadastre.

Inestabilitat del mercat immobiliari Un altre dels motius que han portat el Govern municipal a prendre aquesta decisió és la inestabilitat del mercat immobiliari, molt poc actiu a causa de la situació econòmica i financera i molt distorsionat per l’actuació de la banca en aquest sector. La decisió municipal

d’ajornar la revisió del cadastre es basa també en el fet que l’Ajuntament no ha pogut disposar de la proposta de la Gerència Regional del Cadastre amb temps suficient per poder presentar-la a les entitats econòmiques i socials de la ciutat. Per tal que la revisió fos efectiva per a l’exercici del 2013 calia aprovarla conjuntament amb els nous tipus abans del mes de maig del 2012, i aquesta urgència feia impossible un consens social que el Govern municipal considera imprescindible.

L’Ajuntament decideix si revisa o no els valors cadastrals Els valors cadastrals els proposa la Gerència del Cadastre però són els ajuntaments els qui tenen la potestat de revisar-los o no. A Terrassa, aquests valors són de l’any 1997. Tot i que el criteri general és el de fer una revisió cada 10 anys, l’Ajuntament va decidir no fer la revisió el 2007, quan s’estaven registrant els valors màxims al mercat de l’habitatge i la revisió hauria comportat un augment molt important de l’IBI, atès que el valor cadastral és el principal referent d’aquest impost. El 2011, el Govern municipal va plantejar la revisió cadastral per al 2012, entenent que els preus de l’habitatge s’havien moderat, però el deteriorament de la situació econòmica i la inestabilitat del mercat immobiliari l’han portat a optar per l’ajornament.

Juny VisquemTerrassa |7

la ciutat

És competència i obligació dels ajuntaments la preservació del seu patrimoni històric i artístic. Les actuacions que s’han emprès en aquest sentit ajuden a reactivar l’economia del sector que es dedica a la rehabilitació d’edificis en un moment de força dificultats econòmiques

Preservant el patrimoni arquitectònic de la ciutat El passat mes de maig van acabar les obres de rehabilitació de la lluerna del Mercat de la Independència i de la xemeneia de la Bòbila Almirall. Ambdues actuacions formaven part de diferents obres de manteniment que l’Ajuntament té previst portar a terme en elements clau del ric patrimoni històric i artístic de la ciutat. A banda d’aquestes actuacions ja enllestides, també es rehabilitaran aquest estiu la coberta de la Sala Muncunill i la de l’edifi-

ci noble de l’Ajuntament. Per més endavant s’han previst actuacions al Condicionament Terrassenc, de cara a la instal·lació d’un centre d’acolliment temporal d’urgència per a persones sense llar, i a la coberta de la Casa Alegre de Sagrera.

L’Ajuntament té cura del patrimoni històric i artístic El programa de manteniment d’edificis històrics de titularitat municipal és una

de les actuacions previstes al Pla de Mandat. Cal tenir present que la riquesa del patrimoni terrassenc esdevé un dels testimonis fonamentals de la trajectòria històrica i d’identitat de la nostra ciutat, no només en l’àmbit comarcal sinó també del conjunt del país. Els béns patrimonials constitueixen una herència insubstituïble, que cal transmetre en les millors condicions a les generacions futures.

Xemeneia de la Bòbila Almirall

Coberta de la Sala Muncunill Al mes de juny s’iniciarà el projecte de rehabilitació de la coberta de la Sala Muncunill, antiga sala de tints de la fàbrica Vapor Amat, construïda l’any 1921 per l’arquitecte Lluís Muncunill. Les obres consistiran en la impermeabilització de la coberta, per evitar filtracions d’aigua, la reposició de les peces trencades i la col·locació de peces de coronament de xapa d’alumini. També s’actuarà en els finestrals i es retiraran els tubs de la instal·lació de calefacció sense ús i els seus suports. Es preveu que aquestes obres finalitzin al mes de setembre. El pressupost d’aquesta actuació s’apropa als 69.000 euros.

8 | Juny VisquemTerrassa

Aquesta actuació va finalitzar el passat mes de maig i va consistir en la reparació de la cornisa d’acabament de la xemeneia, la reconstrucció dels elements malmesos i la restauració dels graons de l’escala exterior.

L’actuació ha tingut un pressupost de 55.000 euros. Aquesta xemeneia, obra de l’arquitecte Marià Masana, és la més singular i espectacular de la ciutat i ha esdevingut una de les representacions simbòliques més reproduïdes de Terrassa. La caracterísLluerna del Mercat de la Intica escala que l’envolta, amb un total de dependència 234 graons, ha fet possible que s’hagi inclòs en el llibre dels rècords Guinness com També al mes de maig finalitzaven les la xemeneia amb escala més alta del món. obres de reparació de la lluerna del Mercat Municipal de la Independència. La rehabilitació, amb una durada de cinc mesos i un cost de 343.000 euros, ha comportat el reforçament de l’estructura d’acer de la lluerna, la renovació de la coberta i de tots els tancaments i la substitució de la totalitat dels vidres per d’altres de laminats. També s’ha construït una escala externa d’accés a la coberta per facilitar l’accés amb seguretat als treballs de manteniment. La lluerna, de base semiquadrada, es troba a la zona central de l’edifici i té una alçada màxima de 10 m.

La sostenen quatre pilars i unes bigues en gelosia que suporten les vidrieres. El Mercat de la Independència, construït pels arquitectes Antoni Pascual i Melcior Viñals, es va inagurar l’any 1908.

+info

la ciutat

Coberta i parets mitgeres de l’edifici noble de l’Ajuntament Des de l’agost fins al desembre es portarà a terme el projecte de substitució de la coberta de l’edifici noble de l’Ajuntament, construït l’any 1900 per Lluís Muncunill al Raval de Montserrat. L’actuació té com a objectiu la substitució de l’estructura actual de fusta, que està molt deteriorada, per bigues d’acer o de formigó. També es rehabilitaran les parets mitgeres, que es dotaran d’un aïllament, i es faran actuacions puntuals en les parets de la façana de l’edifici, on se substituirà el morter de calç actual per un de les mateixes característiques. Per poder executar aquestes obres caldrà instal·lar una bastida a la façana principal de l’edifici del Raval. L’import de sortida d’aquestes obres és de 656.000 euros.

Coberta de la Casa Alegre de Sagrera Està prevista, encara sense data al calendari, la reparació de la coberta de la Casa Alegre de Sagrera. Concretament, es reposaran teules i canaletes per evitar les filtracions d’aigua i es facilitarà l’accés a la teulada per possibilitar el manteniment i les reparacions futures. El cost de l’actuació de reparació de la teulada és d’aproximadament 25.000 euros. La Casa Alegre de Sagrera, neoclàssica i amb interiors modernistes, és originària de començaments del segle XIX i va ser reformada l’any 1911 pels arquitectes Melcior Viñals i Josep Puig i Cadafalch. Des del 1973 desenvolupa usos museístics.

Centre d’acolliment temporal d’urgència per a persones sense llar S’està redactant també el projecte d’un centre d’acolliment temporal d’urgència per a persones sense llar, que s’instal·larà dins de l’edifici del Condicionament Terrassenc. L’edifici també acollirà el Centre de Cultura Popular i Tradicional de Terrassa, la Fàbrica de les Arts i altres entitats socials i culturals. El centre allotjarà un màxim de 40 persones i disposarà de les instal·lacions imprescindibles de menjador, dormitoris, banys i infermeria. També comptarà amb unes sales polivalents on es faran activitats formatives i de foment de la inserció, amb una superfície total de 650 m2, aproximadament. L’accés de totes les entitats i del centre d’acolliment es farà pel pati principal que dóna al passeig del Vint-i-dos de Juliol. Per a l’habilitació del centre d’acolliment temporal d’urgència, el pressupost prové del procés de projectes participatius i serà de 500.000 euros. El Condicionament Terrassenc es considera un edifici d’alt valor patrimonial que, amb les actuacions previstes, es recuperarà per a la ciutat com a espai sociocultural polivalent. Antiga seu del Leitat, data de l’any 1916 i va ser construït per l’arquitecte Lluís Muncunill. Va ser el primer equipament industrial de condicionament públic de fibres i matèries tèxtils de tot l’Estat.

Juny VisquemTerrassa |9

la ciutat

A Terrassa es produeixen entre dos i tres desnonaments diaris i es calcula que hi haurà hagut uns 900 en acabar l’any. Les partides municipals destinades a ajudar les persones i famílies en risc de perdre el seu domicili es van incrementar un 47% l’any 2011

L’Ajuntament acorda prendre mesures pioneres per lluitar contra la crisi hipotecària

A proposta dels grups polítics municipals del PSC i ICV-EUiA, el Ple municipal ha aprovat una resolució amb noves mesures per preservar la cohesió social i donar resposta a la crisi hipotecària i als desnonaments que s’han estat produint a la nostra ciutat des de l’inici de la crisi. La resolució inclou mesures com oferir sòl públic municipal a les entitats financeres a canvi d’habitatges buits o la possibilitat de gravar amb taxes i impostos de nova creació els pisos buits d’aquestes entitats.

L’objectiu principal és ajudar les persones i famílies que estan en risc de perdre el seu habitatge o que ja l’han perdut.

Full de ruta de l’actuació municipal en matèria hipotecària Aquestes mesures s’uneixen a d’altres imposades en els darrers mesos pel Consistori per ajudar les persones i famílies que estan en risc de perdre el seu habitatge o que ja l’han perdut. Al mes de gener es va posar en marxa la primera oficina d’intermediació hipotecària de l’Estat, amb la col·laboració del Col·legi d’Advocats. El Ple municipal també s’ha posicionat a favor de la dació en pagament. D’altra banda, l’Ajuntament continua les negociacions iniciades l’estiu passat amb les entitats financeres perquè ofereixin pisos buits en lloguer social i, més recentment, ha signat un conveni amb el Col·legi de Procuradors perquè els serveis socials municipals puguin buscar solucions abans dels desnonaments.

10 | Juny VisquemTerrassa

Mesures principals Reforçar els instruments d’informació, assessorament i prevenció existents, com ara l’Oficina d’Intermediació Hipotecària, i dotar-los de més recursos.

Reforçar la coordinació dels serveis municipals, abordant d’una manera més efectiva les situacions de risc d’execució hipotecària i desnonament.

Incorporar a les ordenances fiscals mesures que possibilitin l’ús social de milers de pisos buits a preus assequibles, com la imposició de taxes o impostos als habitatges recuperats dels desnonaments no ocupats.

Sol·licitar al Govern de l’Estat la regulació normativa necessària per poder aplicar gravàmens més elevats als habitatges desocupats.

Dinamitzar el parc d’habitatge social amb part de l’estoc d’habitatges buits de les entitats financeres i amb la col·laboració d’entitats del tercer sector com Càrites o la Creu Roja per a la seva gestió.

Oferir a les entitats financeres la possibilitat de permutar sòl públic municipal per habitatges, per tal de destinar-los al lloguer social.

Demanar al Govern de la Generalitat un pla d’habitatges d’emergència a partir dels recursos de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya i que doti pressupostàriament les partides d’a-

juts a l’habitatge de lloguer i d’emergència.

Donar ple suport a la demanda formulada per diferents organitzacions socials per tal que el Govern de l’Estat presenti un projecte de reforma de la legislació hipotecària i mercantil.

Adherir-se a la iniciativa legislativa popular (ILP) per a la dació en pagament retroactiva, la paralització dels desnonaments i la promoció del lloguer social.

Demanar al Govern de l’Estat que suprimeixi els límits previstos al Reial decret llei 6/2012 que fixen el preu màxim de compra dels habitatges. Aquest decret només preveu la dació en pagament per als immobles valorats, en el cas de Terrassa, en menys de 150.000 euros. El 62% de les famílies que han recorregut a l’Oficina d’Intermediació Hipotecària no acompleixen els requisits del reial decret.

Sol·licitar al Govern de l’Estat que apliqui l’impost de plusvàlues a les entitats financeres en tots els casos de dació en pagament.

Demanar al Govern de la Generalitat i al de l’Estat una moratòria temporal (fins que hi hagi una reforma de la legislació hipotecària i mercantil o entri la ILP al Congrés) a l’efecte d’impedir nous desnonaments en circumstàncies de precarietat i vulnerabilitat acreditades.

la ciutat

Conveni amb el Col·legi de Procuradors per ajudar les persones i famílies en situació de desnonament En el marc de les mesures destinades a ajudar les persones i famílies que poden perdre el seu habitatge per un procediment de desnonament o execució hipotecària, l’Ajuntament i el Col·legi de Procuradors dels Tribunals de Terrassa van signar el passat mes de maig un conveni de col·laboració.

Amb aquest acord, l’entitat facilitarà al Consistori informació sobre les famílies i persones en risc de perdre l’habitatge, per tal que els serveis socials municipals puguin actuar amb més agilitat a l’hora de contribuir a millorar la situació d’aquests

ciutadans. Moltes vegades els serveis socials de l’Ajuntament tenen constància d’un cas pocs dies abans del desnonament. Amb aquest acord, complint totes les obligacions de la llei de protecció de dades i amb el consentiment de la persona afectada, podran activar-se tots els mecanismes amb mesos d’antelació i això permetrà planificar millor les actuacions que es podran dur a terme per acompanyar les persones que es troben en aquesta situació i fer tot el possible per evitar que s’arribi a un desnonament.

Juny VisquemTerrassa |11

+info

la ciutat

Un nou carril bus va entrar en funcionament el 9 de maig a la carretera de Montcada

Els usuaris valoren amb un 7,5 el servei d’autobusos Transports Municipals d’Egara (TMESA) ha presentat els resultats de la darrera enquesta de satisfacció dels autobusos urbans de Terrassa. Per tercer any consecutiu, la valoració dels clients es manté per sobre del 7,5. Cal destacar que els 15 aspectes considerats, entre els quals es recullen la puntualitat, la freqüència de pas, la seguretat i l’accessibilitat, obtenen una nota superior a 7. La puntualitat, l’aspecte que té més importància per als usuaris, ha millorat la seva nota en més d’un 3% en relació amb l’any anterior, i l’adaptació dels autobusos per a usuaris amb discapacitats també ha millorat la nota en més d’un 3%. En aquest sentit, cal dir que enguany per primera vegada tots els autobusos urbans que circulen a la ciutat disposen d’una rampa automàtica o manual per facilitar l’accés al vehicle a les persones amb discapacitat o amb mobilitat reduïda.

Bona valoració de l’Oficina de Mobilitat Pel que fa a l’ús de l’Oficina de Mobilitat, la valoració de l’atenció rebuda s’ha situat en un 7,7 de mitjana. L’enquesta de satisfacció dels autobusos urbans l’ha elaborada una empresa externa entrevistant 602 usuaris i usuàries de diferents línies i franges urbanes, fet que confereix a l’enquesta un marge de confiança del 95%.

Actualment, més de 47.000 persones es desplacen en autobús urbà els dies laborables. El perfil tipus de l’usuari és el d’una dona, resident a Terrassa i sense vehicle propi, que utilitza el servei a diari des de fa més de quatre anys.

12 | Juny VisquemTerrassa

Nou carril bus a la carretera de Montcada Des del passat mes de maig està en funcionament el nou carril bus-taxi, apte també per a bicicletes, a la carretera de Montcada, entre els carrers de Miquel Servet i de Sant Cosme en direcció a l’Hospital de Terrassa, i des de la plaça dels Països Catalans fins al carrer de Ramón y Cajal en direcció al centre de la ciutat. Amb aquesta actuació es pretén millorar la puntualitat i la connexió amb l’Hospital de Terrassa, després que des del 30 d’abril entrés en funcionament la nova línia LH (Hospital Exprés). D’aquesta manera, l’Ajuntament amplia el carril bus a la ciutat de 4 a 5 quilòmetres.

+info

la ciutat

Nou pla per promocionar l’ús de la bicicleta

Divuit accions molt variades

S’aplicarà fins al 2013 i inclou 18 accions per fomentar l’ús d’aquest vehicle El Pla de Promoció per a l’Ús de la Bicicleta a Terrassa 2012-13 vol reforçar i popularitzar l’ús de la bicicleta com a mitjà de desplaçament quotidià a Terrassa, a través de diferents accions, com ara cursos de formació, activitats de promoció o mesures encaminades a facilitar l’ús d’aquest mitjà de transport.

A banda de millorar la qualitat de l’aire i la salut de la població, i de reduir la contaminació acústica, es pretén donar visibilitat a aquest vehicle per demostrar la seva capacitat d’adaptació a l’àmbit urbà.

Aprofitament de la flota de bicicletes municipals El Pla s’ha dissenyat conjuntament entre els Serveis de Mobilitat i Medi Ambient i Sostenibilitat de l’Ajuntament i el BACC (Bicicleta Club de Catalunya), amb la col·laboració de Foment de Terrassa. El document cristal·litza la voluntat de l’Ajuntament de donar continuïtat a les línies marcades pel Pla Director de Mobilitat de la ciutat, que aquest any iniciarà el seu procés de revisió, i recull el testimoni del sistema de préstec de bicicletes públiques Ambicia’t, actualment en fase de supressió temporal, que entre els anys 2007 i 2011 ha esdevingut l’actuació més decidida en el camp de la generalització de l’ús de la bicicleta com a mitjà de transport a la ciutat.

Entre les accions que inclou el nou Pla cal destacar la incorporació de la flota de bicicletes de l’Ambicia’t a disposició del personal dels diferents centres de treball de l’organització municipal, dels punts de restauració repartits al Parc de Vallparadís, dels establiments hotelers i de les entitats ciutadanes existents a la ciutat. A banda de diferents cursos de formació tant per a infants com per a adults, el Pla també preveu impulsar el Biciregistre, una base de dades compartida que ha de funcionar com a registre nacional de bicicletes i que permetrà relacionar tots els vehicles amb els seus titulars, per minimitzar el risc de robatori. Així mateix, es continuarà desenvolupant una xarxa d’aparcaments segurs per a bicicletes a les noves estacions ferroviàries, es crearà la Casa del Ciclista i es fomentarà l’ús de la bicicleta entre els treballadors dels centres de treball d’empreses i entitats localitzades a Terrassa. Finalment, es faran diverses activitats de promoció d’aquest vehicle, s’incrementarà la presència de la bicicleta en els actes festius de la ciutat, es crearà l’Observatori de la Bicicleta i es determinarà, mitjançant un estudi, la viabilitat de crear una ciclovia amb la intenció de restringir el trànsit d’alguns carrers específics en un dia i una franja horària concretes perquè la ciutadania en faci un ús lúdic.

Juny VisquemTerrassa |13

la ciutat

Delicades, de la companyia T de Teatre, una de les obres que ha omplert el Teatre Principal

La Ràdio Municipal sorteja carros de la compra i benzina El programa “El submarí”, de la Ràdio Municipal de Terrassa, sorteja cada dimecres un val de 50 euros per omplir un carro de la compra, i cada divendres un altre val, també de 50 euros, en aquest cas per bescanviar-lo per benzina. Podeu omplir les vostres butlletes a les instal·lacions de la Ràdio Municipal (plaça de la Farinera, 5) o assistir els divendres al matí als programes que “El submarí” emet al carrer des de diversos indrets de la nostra ciutat. “El submarí” és un magazín diari matinal que s’emet de 10 a 12 h, dirigit i presentat per Mariona Tomàs.

El CAET tanca el primer semestre amb rècord de públic El Centre d’Arts Escèniques de Terrassa ha fet balanç del primer semestre de la temporada 2012 i ha superat amb escreix les xifres, ja positives, de l’any 2011. Així, el consolidat Teatre Principal, encarregat de portar a la ciutat obres de gran format, ha assolit pràcticament el cent per cent d’ocupació, aconseguint un 97% de mitjana. Per la seva banda, el Teatre Alegria, escenari de les noves tendències, ha arribat al 75% d’ocupació. La suma d’ambdós teatres situa l’ocupació total del CAET en un 89%. Dos escenaris, dotze espectacles, quatre estrenes i tres coproduccions han configurat la programació d’aquest primer semestre del 2012.

Torna la Mostra del Coneixement d’Estiu

Les entitats dedicades a la inserció de persones amb discapacitat, preocupades per les retallades Diversos representants d'entitats de la ciutat que treballen per la inserció social i laboral de les persones amb discapacitat han mostrat la seva preocupació a l'alcalde, Pere Navarro, davant les retallades del Govern central i de la Generalitat, que poden posar en perill la tasca d'inserció sociolaboral de moltes persones amb discapacitat física o psíquica. Durant una recepció oferta el 12 de juny, a la qual han assistit representants de Fupar, Prodis, Jardineria L'Heura, Escola L'Heura, Taller del Llibre i Teixidors, l'alcalde ha expressat el seu suport a la funció social que desenvolupen aquestes entitats i els ha transmès la intenció de l'equip de govern de traslladar les seves reivindicacions al Parlament de Catalunya i al Congrés dels Diputats.

14 | Juny VisquemTerrassa

La Mostra del Coneixement d’Estiu, que enguany celebrarà la tercera edició, vol apropar el coneixement de diferents àmbits a la població en general i afavorir els contactes amb el món universitari. Presenta una proposta formativa, educativa i cultural vinculada a la universitat, al coneixement i a les noves tecnologies amb un fil conductor comú relacionat amb la innovació, la ciència, la tècnica i la transferència del coneixement. Amb el propòsit de diversificar i oferir un major ventall tant en la flexibilitat de les iniciatives com en el públic que en tindrà accés, s’han establert col·laboracions amb la Universitat de Barcelona, la Universitat Autònoma de Barcelona i la Universitat Oberta de Catalunya, que portaran alguns dels seus cursos de reconegut prestigi al nostre campus universitari urbà.

Informació i inscripcions: www.terrassa.cat/coneixement Servei d’Universitat i Societat del Coneixement Pl. de la Farinera, 2, 2n

la ciutat L’Ajuntament manté les subvencions i beques per als casals d’estiu

Can Parellada ja és zona 30 El barri de Can Parellada s’ha convertit en la desena zona 30 de la ciutat. Amb aquesta mesura s’estableix el límit de velocitat a 30 km/h a tots els carrers interiors del barri. Així s’aconsegueix una millora de la seguretat viària: a velocitats baixes, augmenta el temps de reacció i frenada dels conductors, es redueix el risc d’accident i les bicicletes poden circular amb més seguretat per la calçada juntament amb la resta de vehicles. A més, la moderació de la velocitat disminueix la contaminació acústica i atmosfèrica del barri. La nova zona 30 de Can Parellada s’emmarca en les accions recollides pel Pla de Mandat 2012-2015 amb l’objectiu d’estendre les zones 30 a tots els barris de la ciutat.

Enguany, l’Ajuntament destinarà un total de 193.000 euros als vint casals d’estiu que es faran als diferents districtes de la ciutat, dels quals 125.000 es destinaran a subvencions i 40.000 a beques. A banda d’aquesta partida, cal afegir els milers d’euros que destinen a beques les setze entitats organitzadores dels casals per fer possible que totes les famílies hi tinguin accés independentment de la seva situació econòmica.

L’oferta arriba a 1.600 places, cent més que l’any passat, per a infants i joves de 3 a 17 anys.

L’aparcament de la plaça del Eliminació de torres elèctriques Progrés redueix en un 50% la despesa de llum

Abans

Després

El barri de Poble Nou - Zona Esportiva ha vist millorat el seu paisatge urbà arran de la retirada d’una línia elèctrica aèria que recorria una part de la ronda de Ponent. La companyia Endesa ha substituït aquesta línia per una altra de soterrada de la mateixa tensió. S’han desmuntat tres torres metàl·liques que hi havia al vial nord-oest de la ronda de Ponent: una al davant de la plaça de Canjáyar, una altra a prop de la confluència amb l’avinguda de les Arts, i una tercera fora de la ronda, a l’altra banda del pont de l’avinguda de Béjar.

També s’ha eliminat un suport de formigó ubicat a l’altre vial de la ronda de Ponent, a l’alçada del carrer d’Albacete.

L’empresa municipal Egarvia ha substituït les làmpades fluorescents de l’aparcament soterrani de la plaça del Progrés per aconseguir una millor qualitat de l’enllumenat i reduir el consum elèctric i la despesa en manteniment. Les noves làmpades són de leds, una tecnologia més eficient i curosa amb el medi ambient que permet reduir la despesa energètica en un 50%. La substitució de les làmpades no ha representat cap cost afegit per a l’Ajuntament, ja que amb l’estalvi assolit amb la reducció del consum elèctric es pagaran les quotes mensuals en què s’ha fraccionat el pressupost de 26.567 euros. L’actuació s’emmarca en el Pla d’Estalvi i Eficiència Energètica Municipal 2012-2013.

Juny VisquemTerrassa |15

l’Ajuntament anem de visita!

Les Arenes

Les Arenes

Les Arenes

Heura

Vedruna

Vedruna

Abat Marcet

Abat Marcet

16 | Juny VisquemTerrassa

l’Ajuntament

MÉS INFORMACIÓ

Us podeu descarregar el Visquem Terrassa en PDF al web municipal: www.terrassa.cat/visquem.

Germans Amat

Marià Galí

Marià Galí

Antoni Ubach

Antoni Ubach

Delta

Goya

Lanaspa

Juny VisquemTerrassa |17

protagonistes treballem als barris

D’esquerra a dreta: Isabel Delgado, Carmen Cazorla i Antonio Cazorla

Associació de Veïns de Montserrat Montserrat és un grup d’habitatges que conforma un dels barris de Terrassa, situat al Districte 2, al marge esquerre de la riera de les Arenes. El barri, anomenat habitualment Grups de Montserrat, va néixer arran de la construcció d’un polígon de pisos promoguts per l’Obra Sindical del Hogar l’any 1955, i va agafar el nom de la muntanya de Montserrat, que es pot contemplar fàcilment des del barri.

Carmen Cazorla Membre de l’AV de Montserrat

He nacido en el barrio y para mí es el mejor del mundo. Todos nos conocemos y nos ayudamos; en este sentido, es un barrio muy solidario. Ha cambiado mucho en los últimos años con el tema de la inmigración, pero de hecho no es tan diferente de cuando yo era pequeña. No hay problemas de convivencia; hablando siempre nos hemos entendido, aunque seamos de orígenes muy distintos. Desde que surgió la crisis, lo que vemos es mucha necesidad, hay pobreza.

Uno de los principales problemas es el de los desahucios: tenemos una media de veinte al mes y esto es muy duro para todo el mundo.

18 | Juny VisquemTerrassa

Més informació

Habitants: 2.060 Superfície: 0,12 km2 Dades de l’Anuari Estadístic de Terrassa 2011

Treballant pel barri des de impulsar un projecte de mediació veïl’any 1970 nal i convivència cívica al barri que ha Després de diverses etapes amb projec- donat molt bons resultats. tes i accions de tota mena, l’any 2003 es va constituir la junta actual de l’AV, Antonio Cazorla en un moment de transició social i de President de l’AV de Montsecanvis importants. El nou context, amb rrat un 80% d’immigració, implicava un esforç considerable per tal d’aconseguir la En aquesta etapa porto nou cohesió social necessària per conviure d’una manera cívica. És quan l’AV va anys com a president de l’AV; anteriorment, ja ho havia estat durant 15 anys.

Actualment, l’AV està ultimant un projecIsabel Delgado te de cursos gratuïts d’alfabetització en Veïna del barri de Montserrat llengües catalana i castellana per als quals ja hi ha inscrites 80 persones, la Hace 20 años que vivo en majoria dones de nacionalitat estrangera. el barrio. Desde entonces La previsió és que els cursos s’iniciïn al han llegado muchas familias con mu- setembre. També estem portant a terme cha necesidad. Si ves que puedes una campanya d’intercanvi solidari: les echar una mano, lo intentas y ayudas dones de l’AV ofereixen serveis de costua la gente en la medida de tus posibi- ra i no demanen que els clients paguin lidades. No hay problemas de convi- amb diners, sinó amb aliments, que envencia, hay problemas económicos. viem al banc d’aliments El Rebost. De fet, Siempre hemos arreglado los proble- estem preparant una campanya de recomas gracias a la mediación. Además, llida d’aliments conjuntament amb els los vecinos marroquíes son muy gene- barris de Torre-sana i Vilardell. Finalment, rosos y te ofrecen todo lo que tienen. formem part del projecte Òmnia, que afaPuede haber roces pero nada que no voreix la inclusió social a través de les nose pueda arreglar conversando. El úni- ves tecnologies; donem reforç escolar en co problema es la falta de dinero y las aquest àmbit a un grup de 80 joves i ara barreras que marca el desconocimien- ampliarem les nostres instal·lacions per to del idioma. poder arribar a més persones.

l’Ajuntament l’opinió dels grups municipals Grup Municipal Socialista

Per sortir de la crisi, defensem una ciutat per a tothom

jordi.ballart@ terrassa.cat

Governar és difícil. Implica prendre decisions, triar. I fer-ho amb coherència i respecte a la voluntat democràtica de la ciutadania.

Això és el que fa el Govern municipal cada dia. Crec que ho aconseguim. Ho dic amb modèstia però també amb orgull. A vegades ens equivoquem, sens dubte, i rectifiquem quan fa falta. Però tenim clares les prioritats, el que vol la majoria: primer, la gent. Les persones i les famílies, els més febles. Això vol dir equitat i justícia social, defensa del benestar: treballem per sortir de la crisi d’una forma justa i equilibrada. I no estem disposats a llençar per la finestra tot el que hem aconseguit en tants anys d’esforç, de progrés. No és fàcil quan minven els recursos i cal fer polítiques d’austeritat, però a Terrassa estem demostrant que les coses es poden fer d’una altra manera, que per sortir de la crisi no cal desmuntar l’estat del benestar ni salvar bancs i abandonar la gent a

la seva sort. D’aquí el compromís amb el Pla de la Maurina, l’atenció a les persones i famílies amb problemes hipotecaris, l’esforç en serveis socials, l’atenció a la gent gran i tantes i tantes coses. Al costat, evidentment, de polítiques actives per impulsar l’economia, com Orbital 40, el Parc Audiovisual, el suport al comerç, l’aposta per l’educació i per la innovació com a claus de futur... La situació és difícil a tot el país, sens dubte. Però nosaltres estem convençuts (i els fets ho demostren) que a Terrassa ens en podem sortir amb rigor, amb diàleg, amb austeritat i marcant prioritats socials. Aquesta no és només l’esperança i la convicció del Govern de la ciutat, sinó també la d’una amplíssima majoria de terrassencs i terrassenques que saben que les coses es poden fer d’una altra manera i que el seu ajuntament és i seguirà essent el de tothom, sense excepció.

Grup Municipal de Convergència i Unió

Ara, pacte fiscal

josep.rull@ terrassa.cat

Terrassa i Catalunya estan immerses en una greu crisi que s’està allargant molt més d’allò que inicialment es va preveure. Tanmateix, el nostre país genera prou recursos, prou riquesa, per no haver de patir com ho estem fent. El problema rau en el dèficit fiscal (alguns l’arriben a titllar d’espoli) que des de fa massa anys està patint Catalunya. El dèficit fiscal es defineix com la diferència entre els diners que paguem a l’Estat espanyol i els serveis que en rebem a canvi. Estem parlant d’unes xifres inconcebibles: 16.409 milions d’euros l’any, o, dit d’una altra manera, 45 milions d’euros diaris que se’n van i no tornen. Vol dir que amb cinc dies de dèficit fiscal es podria assumir tot el pressupost de l’Ajuntament de Terrassa. Si ho situem en el nivell individual, les dades són més eloqüents: la nostra condició de ciutadans del Regne d’Espanya ens costa de mitjana 168 euros mensuals a cada català, a cada terrassenc,

parli català, castellà, àrab o wòlof. 168 euros al mes de tributs que no tenen cap mena de retorn. No hi ha cap país, cap nació, cap estat, cap regió a Europa amb uns nivells de dèficit fiscal tan sagnants.

Davant d’aquesta situació, hem de reaccionar. Hi ha un amplíssim consens ciutadà en el sentit de reivindicar un sistema de finançament inspirat en el que tenen el País Basc i Navarra, on ells recapten tots els tributs i després pacten una aportació a la hisenda de l’Estat. Ens cal passar d’un sistema basat en l’espoli a un altre basat en la solidaritat. Una peça clau per poder sortir de la crisi, per crear llocs de treball i per enfortir l’estat del benestar. El pacte fiscal, la hisenda pròpia per a Catalunya, no és un debat dels polítics, és una necessitat inajornable que ens interpel·la individualment a cada català, a cada terrassenc. Ara, doncs, pacte fiscal.

Grup Municipal del Partit Popular de Catalunya

Un genèric Pla de Mandat

gabriel.turmo@ terrassa.cat

Des del Grup Municipal del PPC veiem amb molta preocupació la manca de planificació, propostes i idees del Govern bipartit municipal d’esquerres (PSC i ICV-EUiA), més preocupat a promoure localment debats de política general i supramunicipal que a impulsar mesures i actuacions des de l’àmbit de les competències municipals i renunciant a assolir pactes amb l’oposició per intentar fer front des de l’àmbit de les competències municipals als greus efectes i conseqüències de la crisi econòmica que patim i que té a la nostra ciutat efectes i conseqüències molt dramàtics: unes xifres d’atur mai assolides, tancament d’empreses i locals de negoci, important increment del nombre de famílies i ciutadans que requereixen ajudes socials...

I l’exemple més preocupant el tenim en el document, que el nostre Grup no comparteix, del Pla de Mandat, del que hauria de ser un programa de govern per als propers tres anys i que s’ha que-

dat en un document d’intencions, de genèriques declaracions amb un nivell de compromís i vinculació molt genèric. Tot i així, en el ple en què va ser objecte de debat la proposta de Pla de Mandat, el nostre Grup va oferir la possibilitar d’assolir acords en els àmbits d’actuació que entenem que han de ser prioritaris en aquests moments: la promoció de l’activitat econòmica, per generar ocupació, per crear llocs de treball, i les polítiques socials.

La resposta de l’equip de govern va resultar desoladora, centrada en una ferotge crítica als governs del PP a Espanya i de CiU a Catalunya, crítica d’un elevat “cinisme polític” si atenem a la gestió del tripartit al Govern de Catalunya i del PSOE al Govern d’Espanya i a la situació econòmica en què van deixar el país.

El Govern bipartit municipal continua donant l’esquena a les problemàtiques reals de la nostra ciutat. Nosaltres, des de l’oposició, seguirem aportant i proposant solucions per a la Terrassa real.

Grup Municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa

I si salvem les persones?

manuel.perez@ terrassa.cat

La persistència de l’atur i de la precarització fa que moltes persones no tinguin accés a ingressos suficients i perdin l’habitatge per l’actuació de les entitats financeres i l’increment dels desnonaments.

Patim un sistema pervers on, per acció de la dreta política governant, es retalla la inversió en serveis públics com educació i sanitat mentre es destinen milers de milions d’euros públics a “salvar” la banca. Alhora, les entitats bancàries salvades amb diners de tots i totes “condemnen”, amb execucions hipotecàries i desnonaments, milers de famílies i mantenen buits els habitatges dels que fan fora la gent. A la nostra ciutat ens trobem amb milers d’habitatges propietat d’entitats bancàries que ara estan buits, mentre moltes famílies no tenen un habitatge digne.

A Terrassa no podem ni volem mirar cap a un altre costat davant d’aquesta realitat que genera exclusió i pobresa i que posa en perill la cohesió social a la nostra ciutat. A ICV-EUiA ens indigna aquesta in-

justícia, i per això des de l’Ajuntament continuem prenent mesures que ajudin a conservar la cohesió social a la ciutat i promovent actuacions que puguin ajudar a “salvar” moltes famílies d’aquesta perversitat. Continuarem donant suport a la intermediació i la negociació amb les entitats financeres com a eina possibilista a curt termini per garantir l’habitatge d’algunes famílies. Reclamarem a la Generalitat polítiques actives d’habitatge i recursos pel que fa a ajuts pel lloguer i les emergències socials. I, sobretot, cal continuar reclamant amb força una nova legislació, valenta, que inclogui mesures efectives com la dació en pagament o el lloguer social per posar fi als desnonaments. Per això, donem suport a iniciatives socials com la ILP impulsada per diferents moviments socials. Sobren raons per exigir a qui se li ha atorgat la capacitat de legislar i governar que, en primer terme, rescati les persones i no permeti que hi hagi gent sense habitatge i alhora habitatges sense gent.

Juny VisquemTerrassa |19

Barrem el pas al mosquit tigre El mosquit tigre és originari del sud-est asiàtic i es va detectar a Catalunya per primera vegada l’estiu del 2004.

Se’l reconeix per les ratlles blanques al cap, el cos i les potes. A diferència dels mosquits autòctons, pica principalment de dia i sovint produeix un gran nombre de picades. Tot i això, no suposa un risc per a la salut, ja que ni a Catalunya ni a tot Europa no s’ha detectat que hagi actuat com a vector de cap malaltia.

Al mosquit tigre, ni aigua!

El més efectiu i senzill és eliminar els punts d’aigua on puguin créixer les larves. Per exemple: Buidar o posar de cap per avall qualsevol recipient de l’exterior que pugui acumular aigua.

Buidar els safareigs exteriors i els receptacles d’aigua de pluja setmanalment.

Treure els plats de sota els testos i els plats dels animals domèstics.

Si no és possible, buidar-los quan l’aigua s’hi acumuli.

Canviar l’aigua setmanalment a les plantes que viuen en aigua.

Evitar acumulacions d’aigua en zones de drenatge o canals de desguassos, i retirar les fulles que s’acumulen a les canaleres dels teulats i les terrasses.

Cobrir els forats i depressions del terreny on es pugui acumular aigua.

Mantenir cobertes les piscines mentre no s’utilitzin. Buidar les piscines inflables sovint, i si no s’han d’utilitzar, retirar-les.

Vigilar les basses petites: si és possible, buidar-les setmanalment.

Assegurar-se que els pous, cisternes, tancs i bidons amb aigua estiguin degudament coberts.

Tapar els forats dels troncs i les branques omplint-los amb sorra.

Per evitar la cria del mosquit tigre convé ser constant en aquestes mesures.

I abans de marxar de vacances...

Assegureu-vos que a casa vostra no quedin recipients que puguin acumular aigua, per evitar sorpreses o molèsties a la tornada.

MÉS INFORMACIÓ

Campanya preventiva de l’Ajuntament de Terrassa: http://www.mediambient.terrassa.cat Campanya preventiva de la Generalitat de Catalunya: http://www.gencat.cat/web/multimedia/cat/mosquit/index.htm