Dossier didàctic. Les riuades de 1962 a Terrassa. L'abans i el després de la ciutat

Catàlegs del Museu

20

DOSSIER DIDÀCTIC

Les riuades de 1962 a Terrassa L’abans i el després de la ciutat

Edita: Ajuntament de Terrassa i Associació de Mestres Alexandre Gali Coordinació: Museu de Terrassa Projecte i textos: Ferran Berenguer Segalàs, Joan Coma Ainsa, Antoni Santisteban Fernández Fotografia de portada: TAF. Arxiu històric de la Diputació de BCN Il·lustració de portada: Goliard Impressió: Inkyprint, 2012 Dipòsit Legal: B.28132-2012 ISBN: 978-84-15421-02-3

Sumari Com és el quadern?.................................................................................................................. 6 Abans de la visita..................................................................................................................... 7 Situació en l’espai.................................................................................................................... 8 Situació en el temps................................................................................................................. 11 Terrassa abans de setembre de 1962.......................................................................................... 12 Durant la visita......................................................................................................................... 15 Itinerari................................................................................................................................... 15 0. Presentació ......................................................................................................................... 16 1. La ciutat d’abans dels aiguats................................................................................................ 16 2. Els aiguats de setembre del 62 i les seves conseqüències........................................................ 20 Després de la visita................................................................................................................... 23 Bibliografia.............................................................................................................................. 27

3

Introducció Aquest quadern és una proposta de treball per conèixer millor un dels moments més tràgics de la història de la nostra ciutat: la riuada de 1962. Analitzarem com era Terrassa i com eren les persones que hi vivien.

En aquest quadern trobaràs un conjunt d’activitats que et portaran cinquanta anys enrere, a la dècada dels anys seixanta del segle passat. Terrassa és una ciutat en creixement, però sense planificació, que viu sota la dictadura franquista.

Les dades més importants d’aquesta època i de la història de la ciutat d’aquell moment les trobaràs en el catàleg de l’exposició del Museu de Terrassa, al Castell Cartoixa de Vallparadís: “La riuada del 62 a Terrassa.

L’abans i el després de la ciutat”. A més a més, compta amb unes fotografies magnífiques, que t’ajudaran a entendre millor i a fer-te una idea de com era Terrassa, com hi vivia i treballava la gent, com era l’ajuntament i qui governava la ciutat. Per fer la feina que et proposem cal que tinguis present el catàleg de l’exposició i el tinguis a l’abast per consultar-lo quan calgui.

Ara, anem a veure quina és la feina que hauràs de fer. D’entrada, has de saber que hauràs de treballar abans d’anar a l’exposició, per conèixer la Terrassa d’abans de la riuada. Després, a l’exposició continuaràs el quadern amb un treball que seguirà la informació, les fotografies i els objectes materials que s’hi exposen. A l’exposició podràs saber més sobre les condicions de vida i de treball de la gent de l’època, com va patir la riuada, les causes i les conseqüències de la mateixa. Per últim, de tornada a la classe, encara faltarà investigar una mica més sobre aquests fets tan terribles i, també, per saber com va superar la ciutat aquesta tragèdia. I, si així ho decidiu, podeu mostrar a la resta del vostre centre la feina que heu fet, amb una exposició dels vostres treballs.

5

Com és el quadern?

El treball es divideix en tres parts: abans, durant i després de la visita.

1. Abans de la visita La feina de documentació prèvia és sempre molt important per tenir coneixements quan facis la visita a l’exposició. Cal que coneguis la ciutat de l’època i els barris que naixien, la seva dimensió, la seva gent, la seva economia... Saber tot això et servirà per poder valorar millor els fets que van passar, així com per comparar com era abans la ciutat i com va canviar fins a la Terrassa d’avui dia.

Per poder contestar les preguntes hauràs de consultar els textos i les il·lustracions corresponents a cada tema. També tens alguns exercicis que requereixen una feina d’investigació. Això vol dir que hauràs de buscar informació a la biblioteca o a internet.

2. Durant la visita Representa la part més important del treball, ja que podràs contrastar o comprovar tot allò que has après a l’aula. Has d’anar seguint l’exposició i els seus diferents àmbits i pots aportar, amb les teves respostes, les teves idees o la teva opinió, analitzant els textos, els objectes materials, les fotografies o vídeos de l’exposició, per poder conèixer en profunditat els fets de setembre del 62, les seves causes històriques i les seves conseqüències per a la ciutat de Terrassa.

3. Després de la visita És la feina de sintetitzar i treure conclusions de tot el que has fet anteriorment. Ho farem a partir de la realització d’una entrevista a alguna persona que hagués viscut la riuada. També amb un informe sobre tot el que heu treballat sobre els fets de setembre de 1962 a Terrassa. Finalment, us proposem que mostreu la vostra feina a tots els companys i companyes del centre, perquè en tinguin coneixement d’uns fets tan importants per a la història de la ciutat.

6

Abans de la visita Testimoni de la Riuada del 25 de setembre de 1962 “Vine a Cataluña con 25 años, porque no tenía más oportunidades en mi pueblo de Granada. Aquí conseguí un trabajo digno y pude progresar. Cuando llegué a Terrassa viví en Las Arenas, con mi hermano. Allí conocí a mi mujer y nos casamos.

Compré un terreno en la calle Hockei, que me vendió su propietario, de apellido Rambla. Otros terrenos más arriba, hacia Sant Llorenç, eran propiedad de Mollet y otros más abajo de Humet. La casa se hizo sin papeles, sin permisos de construcción, nadie nos pidió nada. Siempre he pensado que los propietarios de los terrenos y la gente del Ayuntamiento estaban de acuerdo.

Pude construir la casa haciendo muchas horas extras. Era una casa hecha a conciencia. No se la llevó la riada porque tenía buenos fundamentos y estaba bien hecha. Pero el agua entró por detrás…

Aquella noche dio la casualidad que estaba en mi casa uno de mis tíos, que había venido de Granada con su mujer y su hija. Le había prometido a su hija que si acababa la carrera – había estudiado para maestra-, la llevaría a Terrassa a ver a la familia que vivía en Cataluña. También estaban en mi casa tres de mis hermanos, dos solteros y uno casado y con una hija. Y esa tarde también había venido otra sobrina.

Recuerdo que llovió todo el día y por la noche se fue la luz. Teníamos encendidas velas. Era casi media noche cuando el agua entró de golpe por detrás, inundó la casa de seguida y pronto llegó a más de un metro y medio de altura.

Yo rompí los cristales de una ventana con los puños para que saliera el agua. Mi mujer tenía a mi hijo de un año en brazos, lo perdió en el agua y lo volvió a coger de milagro.

Todo pasó muy rápido... Mi hermano menor abrió la puerta de la calle y la fuerza del agua arrastró hacia afuera a los que estaban en la casa. Yo buscaba desesperado a mi mujer, a mi hijo y a mi hija. Encontré a mi mujer con mi hijo pequeño en la casa de enfrente, habían sido arrastrados por el agua hasta allí…

No había luz y todo estaba a oscuras. De tanto en tanto los relámpagos hacían que durante unos segundos se viera lo que estaba pasando, era espantoso, se sentían los gritos de la gente y se veían caer las casas y cómo el agua arrastraba a las personas.

Mi hija tenía cuatro años. Se la llevó el agua… La estuve buscando varios días. Encontraron su cuerpo en Molins de Rei… Murieron, además, 6 personas más de mi familia, que estaban aquel día con nosotros.

Cuando volví a mi casa, a ver cómo estaba, me encontré a unos soldados picando el suelo. Lo único que había era fango encima del mosaico, tenían que haberlo limpiado y no picar. Lo único que hicieron fue destrozarlo. No sabían qué hacer ni cómo ayudar.

En los días después de la riada todo el mundo hablaba de que se había dado mucho dinero, que había muchas ayudas, en la radio se hablaba cada día... Pero también se sabía que algunos se estaban haciendo ricos, incluso traficando con la ropa que se había dado. Además quien más recibió fueron las industrias y sus amos. Los mismos que habían vendido los terrenos y que mandaban en el ayuntamiento.

Cada día recuerdo lo que pasó aquella noche, después de 50 años no hay día que no piense... Pero después de aquel desastre tiramos hacia adelante, la vida sigue. Tuve una empresa… He tenido una buena vida, tuve más hijos y tengo nietos... Pero aquello fue una desgracia muy grande que no debe volver a pasar.”

A.S.S. 83 anys. Setembre de 2012 En grup, comenteu aquest testimoni. Escriviu tres aspectes o moments de la història que us hagin cridat més l’atenció. Coneixeu altres desgràcies similars que hagin passat al nostre país en els últims 100 anys?

Investigueu i expliqueu la notícia. ................................................................................................................................................................................................................................................. ................................................................................................................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................................................................................................................

7

Situació en l’espai Observa l’ortofotomapa (fotografia aèria retocada) de la comarca del Vallès, situa la Serralada Prelitoral (Sant Llorenç i el Montseny), la Serralada Litoral (Collserola i Montnegre), la Depressió Prelitoral, el Llobregat (Anoia, Cardener, riera de Rubí, riera de les Arenes, riera del Palau,...) i el Besòs (el Ripoll, el Congost, el Mogent, la riera de Caldes,...).

Situa també els grans nuclis de població Granollers, Terrassa, Rubí, Sabadell, Sant Cugat...

8

Sobre el plànol de Terrassa situa els principals torrents i rieres (riera de Rubí, riera del Palau, Torrent de Vallparadís, riera de les Arenes...) i les principals vies de comunicació (ferrocarrils del Nord i dels Catalans, carretera de Montcada, de Rubí, de Rellinars, de Matadepera, de Castellar...)

Marca els límits del teu barri i senyala on és casa teva i la teva escola.

Cerca la foto aèria de la ciutat als anys seixanta. Pots trobar-la a la Cartoteca Digital en l’apartat de Fotoplànols de ciutats catalanes 1945-1966. Fent servir el Google Earth/ Google Maps observa la ciutat actual. Captura les dues imatges, prepara-les per imprimir i fes la comparació entre els dos moments de la ciutat, la dels inicis dels seixanta i l’actual.

9

Completa les explicacions Si tenim en compte el relleu, la població se situa a... .................................................................................................................................................................................................................................................

Si tenim en compte rius i rieres, la població se situa a... .................................................................................................................................................................................................................................................

Si tenim en compte rius i rieres les vies de comunicació passen per... .................................................................................................................................................................................................................................................

Investiguem sobre el clima mediterrani Quines són les seves característiques generals? .................................................................................................................................................................................................................................................

Observa el climograma i respon les preguntes:

70,0

Climograma Terrassa (1965-1976)

140,0

60,0

120,0

50,0

100,0

40,0

80,0

30,0

60,0

20,0

40,0

10,0

20,0

0,0

G Precipitació mm. 25,1 7,3 Temperatura ºC

F 31,0 8,1

M 49,4 9,8

A 66,6 12,5

M 65,4 16,4

J 53,9 20,2

J 23,9 23,4

A 70,7 23,0

S 85,5 19,8

O 76,7 15,6

N 44,8 10,5

D 65,2 7,3

0,0

Precipitació mm.

Temperatura ºC

Àngel Arisó i Campà: La transformació del paisatge terrassenc.

Terrassa, 1982

Quina és la temperatura màxima? Quina és la temperatura mínima? .................................................................................................................................................................................................................................................

Quina és la pluviositat anual? Penses que les pluges es troben distribuïdes regularment durant tot l’any? .................................................................................................................................................................................................................................................

En quines estacions plou més? .................................................................................................................................................................................................................................................

Creus que els rius i rieres portaran aigua durant tot l’any? Com seran aquests rius a l’estiu?

Com seran aquests rius quan plogui? .................................................................................................................................................................................................................................................

A manera de conclusió Observes alguna relació entre el relleu i el poblament del territori? .................................................................................................................................................................................................................................................

I alguna relació entre torrents i rieres i vies de comunicació? .................................................................................................................................................................................................................................................

10

Situació en el temps Sobre els eixos cronològics d’aquesta pàgina situa els següents fets: • L’arrencada industrial (a partir de 1830).

• La Guerra Civil (1936-39).

• El franquisme (1939-77).

• La monarquia parlamentària - democràtica actual (1977-2012).

• Les grans etapes del franquisme:

a) la postguerra (1939-1959)

b) el creixement econòmic (1959-1973)

c) la crisi final (1973-1975).

1820

1840

1930

1860

1940

1880

1900

1920

1950

1940

1960

11

1960

1980

1970

2000

2010

1980

Terrassa abans de setembre de 1962 Demografia

El creixement demogràfic d’una ciutat és la suma del creixement natural (naixements menys defuncions) i el saldo migratori (immigrants menys emigrants). En quin tipus de creixement es va basar l’augment demogràfic dels anys 50 i 60 del segle passat? .................................................................................................................................................................................................................................................

Com va influir l’arribada d’immigrants en la natalitat? Raona la resposta. ................................................................................................................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................................................................................................................

On van viure aquests immigrants? Escriu el nom d’algun d’aquest barris i digues on es localitzen. .................................................................................................................................................................................................................................................

Economia: Terrassa és, des de finals del segle XIX, una ciutat eminentment industrial, on el sector predominant és el tèxtil, especialitzat en la producció dels diferents teixits de llana. Comparteix el lideratge en el sector amb la veïna Sabadell i el seu mercat és, des de sempre, l’espanyol. Un mercat limitat però segur, gràcies al proteccionisme de l’estat. La dictadura garanteix una mà d’obra barata i dòcil, que no té mecanismes de defensa dels seus drets. Tot plegat portarà a una indústria tecnològicament limitada, ja que res no estimula la innovació, amb un empresariat acomodat i molt proper al poder que li assegura els privilegis.

12

Percentatge d’empleats per sectors econòmics 1940 5,8 5,0 54,6 3,5 10,3 2,4 9,8 1,3 7,3

Agricultura Construcció Indústria tèxtil Indústria metal·lúrgica Altres industries Transports Comerç Administració pública Altres serveis

1965 1,3 10,2 41,8 13,0 9,5 3,2 7,4 2,9 10,7

Quin era el tipus d’indústria predominant a Terrassa als anys 60? Busca informació d’aquesta indústria sobre la utilització de mà d’obra, salaris dels treballadors, utilització de tecnologia,... .................................................................................................................................................................................................................................................

Classifica i calcula els percentatges de treballadors per sectors: primari, secundari i terciari. Com evolucionen? .................................................................................................................................................................................................................................................

Quina relació hi ha entre immigració i indústria? Quin era el principal objectiu de la majoria de les persones que abandonaven el seu lloc de naixement? .................................................................................................................................................................................................................................................

Societat: La societat terrassenca es dividia bàsicament en dos grups, industrials (la burgesia, els senyors) i treballadors (la classe obrera), en mig, una petita burgesia formada per menestrals, botiguers i professionals liberals. La classe obrera havia anat creixent paral·lelament a l’expansió industrial i es nodria d’una immigració que s’instal·lava a la perifèria formant barris allunyats i mancats de les mínimes condicions de vida. La nova Terrassa era ignorada per la Terrassa de sempre.

Quins són els grups socials predominants? .................................................................................................................................................................................................................................................

Govern: Després de la Guerra Civil es va instal·lar a Espanya una dictadura on tot el poder s’acumulava en la persona de Franco que, recolzat per l’exercit, l’església, els terratinents i la burgesia industrial, va imposar el seu govern fins a la seva mort l’any 1975. Una repressió generalitzada impedia a la ciutadania exercir els drets democràtics de reunió, associació, expressió,...

A Terrassa tot el poder queda en mans dels industrials que controlen l’Ajuntament des del mateix gener del 1939, malgrat que alguns militars i falangistes van ocupar diversos càrrecs concrets. A partir de 1960, amb la nova Llei de Règim Local, 18 membres de la corporació eren escollits a parts iguals entre els caps de família, els membres del sindicat únic i representants de les entitats econòmiques, cíviques i culturals. L’alcalde era nomenat directament pel governador civil. Evidentment només els “afectes al règim” tenien possibilitats de formar-ne part.

Quin tipus de règim polític tenia Espanya en aquell moment? .................................................................................................................................................................................................................................................

Qui era l’alcalde del moment? A quin partit polític pertanyia? Com havia arribat al poder? A quin grup social pertanyia? .................................................................................................................................................................................................................................................

13

Noies de classe alta al Carnaval dels anys 50.

Alfons Ubach. Arxiu Tobella

Botiga de barri als anys 50. Plácido Lordán.

Arxiu Tobella

Gran Casino 1945. Pere Llargués i Brossa.

Jaume Llargués i Segarra

La vida quotidiana: la por i la repressió presidien la vida quotidiana a la ciutat. La llengua catalana era prohibida. Hi havia censura a les publicacions i els espectacles. L’església catòlica imposava els seus criteris de moral pública i tenia el monopoli de l’ensenyament. L’educació no arribava a tothom. Havia augmentat molt el nombre d’infants, però no es van construir més escoles. Hi havia centres per a nens i per a nenes. La vida era molt diferent segons els grups socials: uns amb abundància i una activitat al voltant de les entitats pròpies dels senyors, altres amb penúries i explotació en el treball. Les antigues formes de relació dels treballadors, com ateneus, festes populars o tradicions d’altres entitats havien desaparegut, només es mantindran públicament tradicions de caràcter religiós.

Quines diferències hi ha amb les escoles que tu coneixes? ................................................................................................................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................................................................................................................

Activitat de síntesi: Escriu a la tercera columna una de les dues opcions que es proposen a la segona, segons pensis que és la més correcta.

Àmbits

A la Terrassa de la postguerra hi predomina...

Població

• Emigració • Immigració • Creixement natural • Saldo migratori positiu

Economia

• Agricultura • Indústria • Serveis • Indústria de béns de consum (tèxtil,...)

• Indústria de béns d’equip (siderúrgica,...)

Societat

• Societat amb moltes desigualtats • Societat del benestar

Política

• Democràcia • Dictadura • Càrrecs nomenats • Càrrecs escollits • Partits polítics • Partit polític únic

Vida quotidiana

• Por, repressió, censura • Convivència, respecte, llibertat 14

Gran Casino 1945. Pere Llargués i Brossa.

Jaume Llargués i Segarra

Ball popular als anys 50. Antonio Pérez.

Arxiu Tobella

Processó de Setmana Santa als anys 50.

Marian Montserrat. Arxiu Tobella

Durant la visita La visita et portarà a recórrer els diferents àmbits de l’exposició on efectuaràs diferents parades, observant, comparant amb el que has fet a l’aula, prenent notes,...

Hem plantejat la feina en dos grans apartats: 1) Antecedents, on completaràs els coneixements adquirits prèviament, veuràs moltes imatges que et serviran per saber com era la ciutat als anys seixanta i els fenòmens de canvi que s’hi anaven produint.

2) La riuada i les seves conseqüències, on treballaràs els esdeveniments del 25 de setembre de 1962, la nit de pluja, la destrucció, la mort,... Observaràs la dimensió de la tragèdia. També hi veuràs el dia després dels aiguats, la reacció de les autoritats i l’acció solidària de la gent des del primer moment, així com les conseqüències econòmiques i urbanístiques a mig i llarg termini.

Itinerari

15

12.EL DESPRÉS

2.L’ABANS

10.SOLIDARITAT

RÀDIO

13.ELS POBLES

14.LA CONSTRUCCIÓ

LA FÀBRICA

BANC

11.JOAQUÍN SOLER

5.LA SUOR

TV

9.EL DESASTRE

L’OBRA 4.LA TERRA

OBJECTES

7.LA RIUADA I CONS.

L’ESTACIÓ

7.LA RIUADA I CONS.

1.LA RIUADA

LA CUINA

3.L’ARRIBADA

6.LA CIUTAT

L’HABITACIÓ

8.LA CALMA

L’AULA

0. Presentació La riuada del 62 a Terrassa. L’abans i el després de la ciutat Per què es realitza aquesta exposició? ............................................................................................................................................................................................... ............................................................................................................................................................................................... ...............................................................................................................................................................................................

1. La ciutat d’abans dels aiguats L’abans Quin és el torrent o la riera que queda més a prop de casa teva? ...............................................................................................................................................................................................

Et sembla que a Terrassa existeixen pocs o molts cursos d’aigua? Com ha influït això en l’urbanisme de la ciutat? Té alguna influència avui? ...............................................................................................................................................................................................

L’arribada a la terra promesa Per què Terrassa va atraure un nombre tan gran d’immigrants? ...............................................................................................................................................................................................

Quin era el mitjà de transport més utilitzat per les persones que arribaven de Terrassa? D’on venien? ...............................................................................................................................................................................................

Qui creus que eren les persones que es troben a l’estació? ...............................................................................................................................................................................................

Què és un mocador de fer farcells? Per què s’utilitzava? ...............................................................................................................................................................................................

La terra d’acollida i la seva llar Com eren els habitatges? On es situaven? Qui venia els terrenys? ...............................................................................................................................................................................................

Quines infraestructures i serveis tenien els nous barris? ...............................................................................................................................................................................................

Encercla, d’entre les paraules de la taula, les que consideris correctes de com va ser el creixement de la ciutat.

ordenat

desordenat

perifèric

planificat

lent

ràpid

suburbial

estructurat

desorganitzat

caòtic

16

Les autoritats van regular el creixement o van deixar fer? ...............................................................................................................................................................................................

Observa i descriu la fotografia dels homes fent una casa.

Creus que hi havia col·laboració i solidaritat entre familiars i veïns? ...............................................................................................................................................................................................

Relaciona els objectes de l’obra i la seva funció Objecte

Utilitat

Corriola

Serveix per indicar la direcció vertical

Garbell

S’utilitza per barrejar i aplicar el morter

Gaveta

Serveix per separar sorres, graves...

Paleta

S’utilitza per aixecar pesos

Plomada

S’usa per preparar el morter

Vigència

La suor del nostre front Quina era la principal indústria local? ...............................................................................................................................................................................................

Quines condicions de treball hi havia? ...............................................................................................................................................................................................

Què entens per precarietat dels sous? ...............................................................................................................................................................................................

Què són les hores extres? ...............................................................................................................................................................................................

Observa els objectes de l’àmbit, quins et semblen en ús o desús actualment? ...............................................................................................................................................................................................

Observa la fotografia. Creus que les condicions laborals de les dones eren iguals que la dels homes? ...............................................................................................................................................................................................

Treballadores als menjadors de la fàbrica Saphil.

Dècada de 1950.

Museu de Terrassa

Per què creus que els fabricants utilitzaven la mà d’obra femenina i infantil? .................................................................................................................................................................................................

17

Observa la cuina i l’habitació, quina relació hi havia entre els sous i les condicions de vida dels treballadors? ...............................................................................................................................................................................................

Observa els objectes de la vida quotidiana i omple el quadre següent: escriu, dibuixa, fotografia,...

Funció

Abans

escalfar-se

cuinar

18

Actual

L’educació com a camí de superació Observa les fotografies de l’aula. Quins elements reconeixes? ...............................................................................................................................................................................................

Interior d’un aula de l’Escuela Hogar del Sagrado Corazón, dècada de 1950. AMAT

Alumnes del Sagrat Cor de les Arenes cantant el “Cara al sol”, entre 1958 i 1960. AMAT

Quins personatges trobes representats sobre la pissarra de l’aula? ...............................................................................................................................................................................................

Creus que l’escola tenia una forta càrrega ideològica? Quin paper va tenir l’Església Catòlica? ...............................................................................................................................................................................................

Investiga si la majoria de les escoles que surten al text continuen en funcionament o han tancat les seves portes.

La ciutat oblidada: els invisibles Podem distingir dos tipus de barri, els que anaven construint els propis habitants i els que edifica l’estat. Com els anomenaries? Cita noms de barris de cada tipus. ............................................................................................................................................................................................... ...............................................................................................................................................................................................

Explica què vol dir que tenien el problema de la manca de continuïtat de la trama urbana? Creus que amb aquest model de creixement en que els barris es construïen molt lluny del centre hi sortia beneficiat algú? ...............................................................................................................................................................................................

A què fa referència el títol quan parla d’invisibles? Actualment, creus que hi ha terrassencs invisibles? ...............................................................................................................................................................................................

19

2. Els aiguats de setembre del 62 i les seves conseqüències La riuada i les seves conseqüències En sis hores van ploure més de 200 litres per metre quadrat que representa gairebé la meitat de la pluja que cau en un any sobre Terrassa. Com a conseqüència d’aquest fet es van produir una sèrie d’esdeveniments en cadena. Fes-ne una relació.

On es van produir els grans desbordaments?

Amb la informació que et proporciona el plànol de les zones de desbordament de les rieres i de les cases destruïdes i greument afectades, encercla les zones més inundades en el plànol de la ciutat actual.

20

La calma després de la tragèdia: mort i destrucció A quins àmbits de la vida ciutadana va afectar la riuada? ..............................................................................................................................................................................................

Per què creus que les fonts d’informació no es posen d’acord en el nombre de morts i ferits? Creus que els censos i padrons de l’època eren fiables? Quines institucions eren les encarregades de realitzar els recomptes de població? ..............................................................................................................................................................................................

Quina sensació et transmeten les fotografies i el munt d’objectes del gibrell? ..............................................................................................................................................................................................

Un desastre natural segons el franquisme Quines autoritats van visitar la ciutat? ..............................................................................................................................................................................................

Quina va ser la interpretació oficial dels fets? Es va fer menció a l’especulació del sòl on es van construir els habitatges, a la corrupció de les autoritats i/o a la permisivitat davant dels excessos dels propietaris més poderosos? .............................................................................................................................................................................................. ..............................................................................................................................................................................................

Solidaritat i indignació ciutadana Fes una relació de la solidaritat de les persones i de les institucions respecte als afectats? ..............................................................................................................................................................................................

Què va suposar la indignació ciutadana davant dels fets? ..............................................................................................................................................................................................

Joaquín Soler Serrano, la veu dels aiguats Què representava la ràdio en aquell moment com a mitjà de comunicació de masses? ..............................................................................................................................................................................................

Qui era Joaquín Soler Serrano? On treballava? Què va impulsar? Com va reaccionar la ciutadania? .............................................................................................................................................................................................. ..............................................................................................................................................................................................

El després Què va suposar la riuada en la vida dels terrassencs i de les terrassenques? Va suposar un canvi? Es pot parlar d’un abans i d’un després de la riuada? .............................................................................................................................................................................................. .............................................................................................................................................................................................. ..............................................................................................................................................................................................

21

Els pobles treballadors demanen crèdits Què va suposar per a la indústria i els industrials la riuada? Va suposar una renovació tecnològica i, en conseqüència, més beneficis pels propietaris? ...............................................................................................................................................................................................

Podem afirmar que els industrials en van sortir beneficiats? ...............................................................................................................................................................................................

La construcció d’una ciutat integradora Quines grans obres d’infraestructura es van realitzar per evitar noves riuades? Què van implicar a nivell urbanístic? ...............................................................................................................................................................................................

Quins canvis es van produir en la política de construcció d’habitatges? ...............................................................................................................................................................................................

Observa un dels videos que hi ha al final de l’exposició. Et servirà per treure conclusions de l’exposició.

Explica què t’ha impactat més de les imatges que has vist al video. ............................................................................................................................................................................................... ............................................................................................................................................................................................... ............................................................................................................................................................................................... ............................................................................................................................................................................................... ...............................................................................................................................................................................................

Escull tres imatges o tres escenes de les que has observat. ............................................................................................................................................................................................... ............................................................................................................................................................................................... ............................................................................................................................................................................................... ............................................................................................................................................................................................... ...............................................................................................................................................................................................

22

Després de la visita Exercicis de reconeixement d’imatges: abans i ara. Compara la imatge del dia després de la riuada de 1962 i la imatge actual de la ciutat des d’una posició semblant.

Com ha canviat Terrassa? Quins aspectes han millorat? Quins haurien de millorar encara més? ................................................................................................................................................................................................................................................. ................................................................................................................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................................................................................................................

23

Observa les dues imatges següents, les separen 50 anys. Penses que l’evolució de la ciutat ha estat positiva? .................................................................................................................................................................................................................................................

Com t’agradaria que fos la teva ciutat d’aquí a 50 anys? .................................................................................................................................................................................................................................................

1958

Actual 24

Exercici d’història oral com a treball en grup: coneixes algú que ho va viure? Entrevisteu alguna persona que va viure la riuada de Terrassa de 1962.

Com es fa una entrevista? a) Pensar bé els temes que es tractaran: • lloc on vivia, habitatge, família, treball, fets concrets, causes, conseqüències, els dies després, la solidaritat, altres temes que també puguin sorgir a l’entrevista,... b) Pensar bé les preguntes de cada tema. c) Preparar bé l’enregistrament de l’entrevista a nivell tècnic i de l’espai on tingui lloc. d) Deixar llibertat a la persona entrevistada per tractar altres temes que es deriven del tema principal. e) Cal no oblidar de començar amb les dades de l’entrevistat, la data de l’entrevista, etc. f) Transcriure l’entrevista per poder analitzar tranquil·lament les respostes.

Redacció de l’informe final: elabora un text sobre les riuades del 62. Ha de tenir un ordre del tipus: a) Precedents, com era la ciutat. b) els fets, què va passar? Ambdós tenen un caràcter descriptiu. c) Les raons que van portar al desastre, el per què va passar. És la part d’anàlisi on has de donar resposta a interrogants sobre les causes: naturals o d’especulació urbanística; el paper de les autoritats, passivitat o complicitat de les autoritats: els mateixos burgesos que els interessa tenir treballadors barats també els venen els terrenys. d) Conclusions finals, el resum de tot plegat amb les idees principals i la resposta a la qüestió principal, va ser un desastre natural inevitable? Què vam aprendre? Què hem aprés de tot plegat?

25

ALTRES ACTIVITATS Són moltes i molt diverses les activitats a realitzar després de la visita: murals, treballs il·lustrats, cronologies,... Us proposem un conjunt d’activitats col·lectives encaminades a mostrar a tota l’escola - alumnat, professorat, pares i mares -, el resultat del vostre treball i, alhora, donar a conèixer un xic d’història contemporània de la ciutat, a través d’una exposició sobre el temps de les riuades.

Us suggerim tot un seguit de feines que podeu desenvolupar per muntar-la: • Realització d’un mural cronològic dels esdeveniments climatològics de l’any 1962.

• Realització d’un recull fotogràfic que us pot servir per als vostres murals.

• Confecció de cartells que mostrin la vida quotidiana a la Terrassa de 1962.

• Ampliar la investigació en el vostre entorn familiar sobre la memòria històrica de les riuades: entrevistes i recollida de materials.

• Confecció de plànols de la vila -sobre paper vegetal- que mostrin la seva evolució des dels anys 60 fins avui.

• Mostra sobre les riuades a partir de tot el material recollit i el que heu treballat durant la visita (recull de fotos, postals, records i anècdotes de la gent,...).

26

Bibliografia Berenguer, F, Coma, J , Pérez, M: Terrassa demografia i evolució urbana. Ajuntament de Terrassa. Terrassa 1993.

Coma, Joan; Santisteban, Antoni (coord.): Materials per a una didàctica de la història de Terrassa. Ed Associació de mestres Alexandre Galí-Ajuntament de Terrassa. Terrassa 2011.

Marcet, Xavier (dir): Història de Terrassa en el segle XX (1867-1993). Diario de Terrassa. Terrassa, 1994.

VVAA: Història de Terrassa. Ajuntament de Terrassa. Terrasa 1986. ____________________________ Valls i Vila, Jaume: La catàstrofe que sacsejà la Terrassa invertebrada del franquisme. Ajuntament de Terrassa, 2012.

Relats, Vicenç (coord.): La riuada del 1962 a Vallesos, núm. 3, primavera-estiu, 2012.

Ferran, Domènec (coord.): La riuada del 62 a Terrassa. L’abans i el després de la ciutat. Museu de Terrassa, Catàlegs del Museu, núm. 20. 2012.

Castro, Cristóbal (coord.): La riuada del 62 i els seus fotògrafs. Moments de tristor i esperança. Terrassa: Rotary Club de Terrassa, 2012

27

Cultura i Educaci贸

www.terrassa.cat/museu

93 739 70 72