3 minute read

AL ESPAÑOL DE LA MISMA AUTORA

LITERATURA CATALANA

“FECUNDA LA PARAULA” Y "ARRIBAR SUPERVIVENT AL SOMNI", DOS POEMAS DE ANNA ROSSELL

Advertisement

ORIGINAL EN CATALÁN Y TRADUCCIÓN AL ESPAÑOL POR LA MISMA AUTORA

Fecunda la paraula per l’esquerda, per la ferida oberta el fèrtil buit, humit i ombrívol, acollirà la llavor molt més preciosa dels sentits.

Deixa lliscar els sentits per les escletxes, i detura’t quan sentis el silenci esdevingut paraula.

(El Masnou, 26-10-2011)

* (Español, traducción de Anna Rossell)

Fecunda la palabra por la grieta, por la herida abierta el fértil vacío, húmedo y sombrío, acogerá la semilla mucho más preciosa de los sentidos.

Que los sentidos fluyan por la hendidura, y detente cuando percibas el silencio convertido en palabra.

Arribar supervivent al somni: quasi abastar la flor anhelada que creix rere la reixa: les teves mans s’hi atansen —tantes mans s’hi atansen— , el cos exhaurit i un fràgil bleix als llavis d’esperança.

Davant la reixa, tu, i una caterva de foc a punt a cada banda.

Les mans —tantes mans— s’arrapen al reixat, s’enlairen cap al cel cercant amunt, amunt el blanc cotó dels núvols surant en l’immens blau. És a tocar, molts cavalqueu ja la cresta de la tanca...

I una pluja de plom us cus el cos.

La pluja és calculada, exactament ordida; Caieu tots abatuts d’un sol costat, una catifa humana d’un sol costat de la frontera.

Però han disparat dels dos: de mode diferent i ben igual.

Us han colgat amb terra en un país estrany, no pas aquell on creixia la flor que cobejàveu.

Enterraments negociats; bescanvi de favors inconfessables entre els gestors del crim.

Ningú no sap qui sou. Ningú no ho vol saber. Ningú ho farà saber als vostres germans.

Com tots els qui heu nascut fora de lloc, us han vedat el lloc sublim dels reis del món, que antany esventraren i avui esventren el vostre continent.

Ara habiteu per sempre els llimbs del buit o del no-res.

Quin tribunal clamarà justícia per vosaltres? Algú ha sentit el clam d’un magistrat del continent que s’erigeix en salvaguarda dels drets més sacrosants? Tots resten muts; han emmudit les boques. No sou ni dignes d’un titular per als informatius que un dia —un únic dia— us esmentaren.

(Calescoves, 30-06-2022)

(Español, traducción de Anna Rossell)

LLegar, superviviente, al sueño: alcanzar casi la flor anhelada que crece tras la reja. Tus manos se abalanzan hacia ella —tantas manos se abalanzan hacia ella— , el cuerpo exhausto y un rescoldo frágil en los labios de esperanza.

Ante la reja tú, y una caterva de fuego dispuesta enfrente y a tu espalda.

Las manos —tantas manos— se agarran a la verja, se elevan hacia el cielo buscando en lo alto el blanco algodón de las nubes flotando en el azul inmenso. Está muy cerca, muchos cabalgáis ya la cresta del cercado...

Y una lluvia de plomo os cose el cuerpo.

La lluvia es calculada, exactamente urdida; caéis todos abatidos de un solo lado, una alfombra humana de un solo lado de la frontera.

Pero han disparado desde ambos: de modo diferente, pero igual.

Os han sepultado en la tierra de un país extraño, no aquel donde crecía la flor que codiciabais.

Entierros negociados; intercambio de favores innombrables entre los gestores del crimen.

Nadie sabe quiénes sois. Nadie quiere saberlo. Nadie lo hará saber a vuestro hermano.

Porque nacisteis fuera de lugar os han vedado el lugar noble de los grandes, que antaño reventaron y hoy revientan vuestro continente.

Ahora habitáis por siempre el limbo del vacío o de la nada.

¿Qué tribunal clamará justicia por vosotros? ¿Alguien ha oído el clamor de un solo magistrado del continente que se erige en salvaguarda de derechos sacrosantos? Todos siguen mudos; han enmudecido las bocas. No sois ni dignos de un titular en los informativos que un día —un solo día— os mencionaron.

(Calescoves, 30-06-2022)

©Anna Rossell (traducción del original catalán al español de la autora)