Origen Garraf 6

ENTORN ECONÒMIC DE LA COMARCA DEL GARRAF

p. 8 PORTADA Il·lustració del dissenyador, David d'Eboli

p. 10 GARRAF SONA Festival Jardins Terramar

Setembre 2021 ED. 6

p. 36 GARRAF GASTRONÒMIC La Cucanya, la taula privilegiada

4

PÒRTIC

ALLÒ QUE ÉS NOSTRE Origen Garraf és la manera d'explicar aquelles coses que tenim a la comarca. També és el nom de la revista de l'Agència NODE que cada tres mesos fa un recull de les singularitats que només podem trobar al Garraf, potser.

Cada pàgina d'aquesta revista ens dona un motiu per presumir d'allò que és nostre. Així, es parla de l'activitat i el patrimoni culturals, de les empreses que innoven i exporten, dels centres de formació i els grups de recerca, del repertori gastronòmic i dels cellers del Massís...

Aquest és un territori petit amb una ànima molt gran. Tenim limitacions, és clar que sí, però també ens sentim privilegiats, i els nostres visitants ens ho diuen, i cada vegada són més els nous residents perquè han descobert que en aquest tros de món s'hi viu molt bé.

adversitats. Tenim reptes i oportunitats, com també assignatures pendents. Hem d'avançar.

Rosa Huguet Presidenta de NODE Garraf

Els darrers anys ens hem convençut que, de la mateixa manera que un municipi és una unitat de gestió, la comarca ens ofereix la complementarietat, la simbiosi i la reciprocitat entre les mateixes unitats que la componen. Hem d'administrar bé els nostres municipis i hem de planificar igual de bé les interrelacions i els objectius comuns.

Quan parlem d'allò que és nostre també estem parlant de la nostra capacitat de millorar les condicions de vida de la ciutadania i afavorir l'activitat de professionals i empreses. Això sí, cal fer-ho en la justa mesura perquè aquí sí que ens ve d'un pam.

Més enllà dels signes d'identitat i les arrels que ens lliguen a aquest micro-univers de terra i mar, hem d'acceptar compromisos i resoldre les

5

12

La coberta de la revista és una realització de David d'Eboli, dissenyador web.

La portada és una representació gràfica a mig camí entre la literalitat i l'abstracció.

Una persona del Garraf sabrà apreciar els elements (aparentment abstractes i arbitraris) típics del paisatge del Massís de Garraf. Per a la resta dels mortals queda oberta la interpretació de la peça.

Redacció i edició: Agència de Desenvolupament NODE Garraf

GARRAF SONA El Festival Jardins Terramar de Sitges va arrencar el 29 de juliol amb l’actuació dels Manel, presentant el seu darrer treball. El cartell, dia a dia, el van completar Fangoria, God Save The Queen, El Barrio, Sílvia Pérez Cruz, Ara Malikian, Amaral, ...

12

Av. Cubelles, 88 08800 Vilanova i la Geltrú Tel. 938 100 722 www.nodegarraf.cat

Impremta: Papyrus Amb el suport de Diputació de Barcelona 6

FILM CLÚSTER Tots ells han confiat en el nostre territori per enregistrar els seus anuncis: Air Up, Aldi, Lidl, Allianz, Fiatc, Mutua Madrileña, Cathay, Citroën, Cupra, Hyundai, Kia, Lamborghini, Lexus, ...

5

PÒRTIC SALUTACIÓ DE LA PRESIDENTA

8

GARRAF CREA DAVID D'EBOLI, L'EXPERTESA EN EL DISSENY WEB

10

GARRAF SONA FESTIVAL JARDINS DE TERRAMAR, RESILIÈNCIA PER A MÚSICA

12

FILM CLÚSTER EL GRAN PENEDÈS ATRAU LES PRIMERES MARQUES

14

REEMPRESA A L'HORA DE COMPRAR UN NEGOCI

16

GARRAF FORMA L’EMAiD, FACTORIA DE COMPETÈNCIES EN ART I DISSENY

18

GARRAF INDRETS EL MONESTIR BUDISTA DE PLANA NOVELLA, AL PARC DEL GARRAF

20

GARRAF ORÍGENS BOUQUET D'HORT, AMB BUQUETS DE TEMPORADA

22

GARRAF MAPA CARTOGRÀFIC COMARCAL

SUMARI

20

36

GARRAF TURISME La Cucanya és un espai singular situat en un enclavament privilegiat, balconer al mar i envoltat per amplis jardins.

GARRAF ORÍGENS La principal oferta de Bouquet d’Hort són les conserves i elaborats de fruites i verdures provinents de l’agricultura ecològica.

38

28

GARRAF INNOVA D’Estocolm a Sitges. Paradox Tinto, la companyia sueca, acaba d’arribar al Garraf per instal·lar les seves oficines i desenvolupar la seva línia de productes de videojocs, al polígon Mas Alba.

24

ECONOSISTEMA GARRAF INDICADORS. EL MERCAT DEL TREBALL AL GARRAF

27

GARRAF IMPULSA El 4T SIMPOSI GARRAF ES CENTRARÀ EN EL MÓN DE L'EMPRESA

28

GARRAF INNOVA PARADOX TINTO, L'EUROPA UNIVERSALIS IV AMB SEU A SITGES

30

GARRAF EXPORTA NG PLASTICS, UN MODEL DE REINVENCIÓ INDUSTRIAL

32

GARRAF TURISME RESIDÈNCIA VILA NOVA, TAMBÉ EN TEMPS DE VACANCES

36

GARRAF GASTRONÒMIC LA CUCANYA, LA TAULA PRIVILEGIADA

38

VINS DEL MASSÍS VEGA DE RIBES, PIONERS DE LA VITICULTURA ECOLÒGICA

41

ORIGENS GARRAF LA LLOTJA, L'AMBIGÚ DE LA NOSTRA DO TERRA I MAR

VINS DEL MASSÍS Es coneixen arxius de la família Bartra i Roig des de 1500, a la mateixa casa pairal, al costat del camí romà de Barcino a Tarraco. Des de 1990, es va apostar per la marca Vega de Ribes, fins avui.

7

GARRAF CREA

DAVID D’EBOLI, l’expertesa en el disseny web A R A FA V INT A NY S Q U E E N D AVI D D’EB OLI VA DEI XA R L’A RGE NTI NA, “PRO V ENI ENT E D E SA N CL EME NT E D EL TU YÚ, UN PEQUEÑ O PUEBL O D E L A COS TA ATL Á NT ICA”, AM B LA INT EN CI Ó D E B U SCA R S E L A VI D A A BA RCE L ON A. P E R A Q U E LL ES CI RCUM STÀN C IE S D E L A V ID A VA V E NI R A PA RA R AL GA RRA F

Foto: Víctor Kenzo

“El primer recuerdo que tengo del Garraf es yendo en un tren dirección Barcelona atravesando la piedra calcárea a través de túneles intermitentes que dejaban ver, por mi lado derecho, un mar mediterráneo sereno y tranquilo, bañado de colores azules, turquesas y nubes blancas flotando en un cielo azul claro. Por mi lado izquierdo, el paisaje cambiaba radicalmente hacia un conjunto montañoso más árido y seco. Las contradicciones de la naturaleza, a veces caprichosa, me dejaron maravillado con un paisaje que, sin saberlo todavía, sería mi hogar durante los próximos años.”

La transició al digital La seva formació en disseny gràfic li va permetre operar en projectes editorials, branding, publicitat i disseny web.

Va treballar a l’estudi vilanoví Creàtica i més tard al ribetà ADN Studio. Amb aquests impulsos es va posar pel seu compte. No va trigar gaire en pujar al tren dels continguts digitals i especialitzar-se en el desenvolupament de pàgines webs, centrant-se més en la programació que en el disseny, fins i tot. Avui dia el 90% dels projectes que porta a terme tenen a veure amb el món web.

@roca.marina 88

La diversificació del mercat David pensa que el gran avantatge del seu ofici és que permet treballar amb clients de tota mena, tant del sector privat com del públic. Ara mateix, David

DAVID D’EBOLI www.daviddeboli.com hola@daviddeboli.com

d’Eboli treballa amb clients del sector vitivinícola, la cosmètica, el turisme local, la indústria i el comerç. Des de petites i mitjanes empreses de Barcelona, València, Madrid o Burgos fins a multinacionals.

Sense sortir del Garraf, porta a terme projectes relacionats amb el turisme i el comerç local, com ara el web de la Fira de Novembre (www.firadenovembre. cat) o el site de notícies, turisme i esdeveniments de Sitges (www.visitsitges. com). També porta el manteniment i el desenvolupament de les botigues online de la multinacional LR-WORLD (www. lrworld-tienda.com, www.lr-shop.pt) a Espanya i Portugal, així com del comerç online de productes de cosmètica natural per al cabell Henna Morena (www. hennamorena.com), a banda d’altres projectes més puntuals como el disseny del site per a l’Orquestra de Cadaqués (www.orquestradecadaques.com) o el desenvolupament i el disseny del web per al Film Clúster (www.filmcluster. cat).

de manera que han dissenyat no només el mateix esdeveniment sinó també les estratègies de venda, comercialització, gestió d’equips i col·laboradors d’àmbit nacional i internacional.

que fa a sectors com el disseny gràfic, la publicitat i el màrqueting és que en un territori petit com aquest convergeixen diferents activitats econòmiques com ara la indústria, el turisme i la cultura.

El Garraf, un mercat petit i alhora molt ampli David d’Eboli recorda que a principis de l’any 2000 es comptaven amb els dits d’una mà els estudis de disseny líders a la comarca. En aquell moment, la majoria de clients eren de l’entorn més proper. Avui, sobretot gràcies a la digitalització, l’oferta en serveis relacionats amb el màrqueting online, productes digitals i disseny gràfic per a diferents formats impresos o en línia és força més àmplia i també difícil de comptabilitzar.

"Això passa a totes les comarques, sí, però té un mèrit especial el fet que el Garraf és una de les més petites i, tot i això, desplega un ventall molt divers d’activitats econòmiques que interactuen."

Segons aquest creatiu, si alguna cosa caracteritza la comarca del Garraf pel

Blanc! Un projecte complet Un dels projectes dels què en sent major orgull és el Blanc! (www.blancfestival.com). Es tracta d’un congrés de Disseny i Creativitat que va néixer a Vilanova i la Geltrú l’any 2009 i que avui dia aplega un miler llarg de participants d’arreu de l’estat espanyol. Ara es fa al Museu del Disseny de Barcelona.

Aquest certamen va ajuntar les iniciatives del mateix David d’Eboli i el seu amic i col·lega Raül Ramos. Això li ha permès aprofundir en un projecte molt més ampli, des dels fonaments; 99

GARRAF SONA

F EST IVA L JAR D INS D E TE R RA MA R, resiliència per la música En cloure la 4a edició del Festival Jardins de Terramar, la direcció del certamen va fer una valoració força favorable perquè malgrat les circumstàncies actuals “pensem que era molt important realitzar tots els esforços possibles per poder tirar endavant enguany l’organització del Festival i fer-ho com ho hem fet, amb totes les garanties de seguretat i prevenció per als assistents, treballadors i artistes”.

El codirector, Joan Ramon Rodríguez va agrair la bona disposició i col·laboració de tothom i el fet que “hem tornat a gaudir d’aquest magnífic espai centenari per seguir consolidant aquest projecte estratègic cultural, econòmic i turístic per al territori com un dels certàmens d’estiu de referència a nivell nacional”.

Aquesta edició ha comptat amb 15 concerts programats i ha pogut dur-se a terme amb les limitacions condicionades per la pandèmia, que han suposat la reducció en un 50% de l’aforament de l’espai, a més de les restriccions horàries imposades a totes les activitats culturals i el fre a la mobilitat general provocada pels tocs de queda als municipis.

El Festival Jardins Terramar de Sitges va arrencar el 29 de juliol amb l’actuació dels Manel, presentant el seu darrer treball. El cartell, dia a dia, el van comple10

tar Fangoria, God Save The Queen, El Barrio, Sílvia Pérez Cruz, Ara Malikian, Amaral, Sopa de Cabra, Mónica Naranjo, Sergio Dalma, Antonio Orozco, Los Secretos, La Casa Azul i, el concert final, La Oreja de Van Gogh.

El balanç d’assistència va ser del 88% de l’ocupació disponible, amb un total de 14.520 entrades venudes. En sis dels concerts es va cobrir l’aforament màxim.

A banda, cal destacar l’addenda del festival, a l’escenari dels imprescindibles que es va ubicar a la zona village, amb actuacions de música en directe i dansa, tots els dies, abans del concert.

11

GARRAF FILM CLÚSTER

EL GRAN PENEDÈ S atrau les primeres marques A I R UP, A LDI, LI D L, A L LI A NZ, FI ATC, MU T UA MA D RIL E ÑA, CATHAY, CI TR O ËN, CU P RA, HY U NDAI, KI A, L A M BO R GH INI, LEX U S, M E RCE DE S BE NZ, PORS CHE, R E NAU LT, S EAT, SMA RT, T ESLA, MO T OS.N E T, A MBA R, BU D WE IS E R, BI CE NTU R Y, L AY S, LE M ONA D E, R ED BU L L, AS IC S, D EC AT HLON, NI KE, PU MA, A R MA NI, H&M, L EVI'S ST RAU SS, MA R I E CL A IR E, MA NGO, MA S SI MO DU T T I, PRI MA R K, ROSA C LA RÁ, RU NNIN G, S TR AD I VA RIU S, UT E RQ Ü E, VE N CA, ZA RA, ZA LA ND O, FAC EB O OK, H EW LE T PAC K A R D, SA MSU NG, V IS A, W E LL A...

Aquestes són algunes de les marques per a les què s’han enregistrat anuncis en el decurs del 1r semestre de 2021 al Gran Penedès. De nou, el Garraf i el Penedès es revelen com una destinació en auge per a les produccions publicitàries. La diversitat i la combinació de localitzacions, bé a cel obert o bé en platós habilitats, fa que es multipliquin les sol·licituds de rodatges. La clau de tot plegat, cal explicar-ho, és la gestió proactiva i el fet de facilitar l’activitat a les productores, cosa que s’aconsegueix des de la NODE Film Clúster. És així com els primers sis mesos d’en12

guany han millorat qualsevol estadística anterior pel que fa a l’activitat de rodatges en l’àmbit de la Gran Penedès Film Commission. En total han estat 133 les sol·licituds de rodatges que s’han materialitzat. Les operacions de producció han suposat un total de 150 dies; es podria dir que gairebé tots els dies hi ha un rodatge a les nostres comarques.

A banda dels espots, cada vegada són més les produccions per a la indústria televisiva, tant les sèries com els realitys. Aquesta tendència positiva tindrà continuïtat els propers mesos, de

manera que el segon semestre de 2021 es podria apuntar un nou rècord.

En concepte de taxes i cessions d’equipaments públics i privats per a l’activitat filmogràfica s’han facturat 140.000 euros. Aquesta quantitat, però, queda lluny de la repercussió total atès que cal afegir els ingressos per als proveïdors de serveis que són necessaris en cadascuna de les produccions, com ara allotjaments, restaurants, càterings, seguretat i vigilància, transports, lloguers de maquinària, subministraments diversos, operaris d’ofici i figurants.

NODE Film Clúster www.filmcluster.cat info@filmcluster.cat Tel. 938 100 722

13

REEMPRESA

A L’H OR A D E COMP R AR UN NEG OCI D ES DE RE E MPRE S A SA BE M Q UE CO MP RA R UN N EGO C I NO É S U NA DEC I SI Ó FÀC I L. DE T O T ES MA NE RE S, NO S ALTR ES T’AJ U DEM I A CO NS E LL EM P ER Q U È HO P UGU IS ACO NS E GU IR.

El primer pas per a la compra d’un negoci és establir la tipologia d’empresa que encaixa amb el que busques. Investiga quins negocis existeixen, quines empreses estan en venda, quins anuncis et criden l’atenció, etc.

A Reempresa hi pots trobar des de fleques, perruqueries, gestories o agències de màrqueting, fins a petites indústries, cases rurals, parades de mercat o explotacions agrícoles, etc.

Un cop tinguis clar el sector i el tipus de negoci que t’interessa, cal valorar el preu de venda d’aquests, entre molts altres factors com són les possibilitats de creixement, la competència, etc.

Als anuncis de la web de Reempresa sempre hi ha un preu orientatiu per a cada negoci, tot i així, que això no et faci tirar enrere perquè com ja hem dit, es tracta d’un preu orientatiu que caldrà

14

parlar i considerar amb totes les parts.

Hi ha sectors que tenen un preu de venda més elevat que d’altres. Per exemple, en el sector comerç Reempresa està venent negocis per 33.000€ de mitjana; 37.000€ de mitjana en el cas de negocis del sector hostaler o 50.000€ de mitjana en empreses del sector serveis.

Altres sectors, com els de la construcció i les reformes o la indústria, tenen un preu de venda mitjà més elevat: 110.000€ i 156.000€, respectivament.

Les xifres varien molt entre sectors.

Però què passa si vull reemprendre una empresa i no disposo de tots els diners per pagar la cessió? A Reempresa treballem amb entitats com CaixaBank o Acció Solidària Contra l’Atur perquè els diners no siguin un problema a l’hora de fer possible la compra d’una empresa.

A més, has de saber que si et trobes en situació d'atur també tens l’opció

de capitalitzar-la. Per altra banda, cada vegada més ajuntaments i altres administracions posen en marxa ajudes fiscals o subvencions per facilitar la com pra-venda de negocis als seus municipis.

Al Garraf, el segon trimestre de l’any dues persones han aconseguit fer realitat el seu somni de poder gestionar el seu propi negoci. La Maria Àngels s’ha fet càrrec de la cafeteria Pupurri, a Sant Pere de Ribes, i l’Erika s’ha posat al davant de la papereria Puig, a Sitges.

Si després de llegir aquest article t’animes a reemprendre un negoci contacta amb nosaltres al tel. 938 101 274 o envia un correu electrònic a yolanda.valles@ nodegarraf.cat. T’ajudarem i t’acompanyarem de forma gratuïta durant tot el procés de compravenda.

GARRAF FORMA

L’EMAID, FACTORIA DE competències en art i disseny L’E MAI D É S L’E S COLA MU NICI PA L D’A RT I DI SS E NY D E VIL A NO VA I L A GE LT RÚ. D EP ÈN DE L A R EGI DO R I A D’E D U CACI Ó DE L’AJ UN TA MENT. E S VA FU NDAR EL 1969, CO M U NA ES CO L A D’ART S I O FI CIS.

Avui, 50 anys després, el centre s’ha consolidat com a escola de referència a la zona, amb una oferta educativa de 4 cicles formatius (ensenyaments reglats) i 9 tallers (ensenyaments no reglats), els quals sumen una xifra aproximada de 400 alumnes per curs.

L’oferta formativa de l’EMAiD En concret, s’ofereixen quatre cicles formatius d’Arts Plàstiques i Disseny: un cicle formatiu de grau mitjà i tres de grau Superior, tots quatre amb titulació oficial i homologada pel Departament 16

d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya i reconeguts pel Ministeri d'Educació. Són aquests:  CFGS Gràfica Publicitària  CFGS Animació, Disseny de Videojocs i Entorns Virtuals  CFGS d’Interiorisme, Projectes i Direcció d’Obres de Decoració  CFGM Assistència al Producte Gràfic Interactiu.

També s’imparteix la formació preparatòria per cursar les proves d’accés

als Cicles Formatius de Grau Superior per a l’alumnat interessat en l’oferta formativa relativa a la família de les Arts Plàstiques i el Disseny.

Pel que fa a la formació no reglada, el centre disposa d’una oferta formativa en horari de tarda que es concreta en nou tallers: Taller d’Art I, Taller d’Art II, Taller de Pintura, Taller de Còmic i Il·lustració, Taller de Tall i Confecció, Taller de Dibuix Artístic, Taller de Fotografia Digital, Taller de Ceràmica i Taller de Gravat i Estampació.

EMAID Escola Municipal d’Art i Disseny Plaça de les Casernes, 8 Vilanova i la Geltrú emaid@vilanova.cat Tel. 938 932 846 www.emaid.cat emaid_vilanova

Les sortides professionals Bona part d’aquests estudis preparen l’alumnat per a crear autoocupació, com a treballadors autònoms, a banda que puguin treballar per a tercers en empreses i estudis relacionats amb cadascuna de les disciplines. Els Cicles Formatius de Grau Mitjà esdevenen un

pas als cicles de grau superior per a la majoria de l’alumnat.

L’EMAiD dirigeix la seva mirada pedagògica cap a uns estudis de caràcter pràctic, que ofereixin a l’alumnat les competències, continguts i procediments clau per a l’exercici professional; així com les eines necessàries per al

desenvolupament de tasques tècniques pròpies dels diferents àmbits de les arts plàstiques i el disseny que el centre ofereix.

17

GARRAF INDRETS

EL MONE ST IR B UDIS TA de Plana Novella, al Parc del Garraf L A CO MU NITAT B UD IS TA D EL GA RR A F VA E STA BL IR E L SE U MO NES T IR A L A P LA NA NOVE LL A, AL TE RME D’O L IV E LL A, L’A NY 1996 . H O VA FER A L’A NTI C PAL AU NO VE L LA, UN A E D IFI C ACIÓ Q UE C O MPTA AM B D IV E RSE S SI NGU LAR I TAT S I E L EME N T S D E CORATI U S FO RÇA RE LL E VAN TS.

18

MONESTIR DE MONJOS BUDISTES DEL GARRAF Sakya Tashi Ling Plana Novella Olivella Tel. 937 432 010 garraf@monjesbudistas.org www.monjesbudistas.org @monestirgarraf

D’una època d’esplendor El Palau Novella va ser construït a finals del segle XIX per l’arquitecte Manel Comas i Thos, un mestre a l’hora de conjugar els estils modernista i neogòtic. La finca havia estat adquirida per l’indià Pere Domènech i Grau, l’any 1875.

De bon principi, a finals de la centúria dinovena, l’edificació va viure una època de gran esplendor i rebia la visita de personalitats egrègies. Va ser llavors que es van fomentar importants activitats culturals i socials que van donar renom al Palau Novella i als seus il·lustres residents. La decadència familiar va arribar pocs anys després i va donar pas a d’altres famílies burgeses que van ocupar el palau fins a mitjan segle XX. D’una manera d’entendre la vida Una visita guiada us permetrà descobrir l'essència de la filosofia de vida dels budistes i gaudir de la bellesa d'un dels patrimonis culturals més emblemàtics de la comarca del Garraf. Es pot planificar la visita reservant dia i hora a la pàgina web. També podreu gaudir amb l'esmorzar a les terrasses o al menjador del monestir.

Els budistes donen rellevància a l'alimentació en la seva forma de viure: la salut és fonament indispensable per desenvolupar el creixement espiritual. D'aquesta manera, podreu experimentar i degustar el menjar saludable que es realitza en el propi monestir.

Visitar el monestir budista Teniu altres opcions com a pretext de la visita; només cal entrar al web de la Diputació i consultar les propostes del programa El parc a taula i altres activitats que s’hi fan al parc del Garraf. Sense sortir del monestir, la comunitat de monjos proposa accions formatives, de recolliment i espiritualitat.

El monestir budista de Plana Novella es pot visitar dimecres, dijous i diumenges, de 9h30 a 19h; i divendres i dissabtes, de 9h30 a 23h. A banda, podeu consultar els horaris de les visites guiades. dera un equip entusiasta.

19

GARRAF ORÍGENS

BOUQUET D’HORT, amb buquets de temporada L A PRI NCI PA L O FE RTA D E B OU Q U ET D’H ORT S ÓN L E S CO NS E RV E S I E LAB OR ATS DE FR UI TE S I VE R DU RE S PR O VI NE NTS DE L’A GRI CU LTU R A E CO LÒ GICA.

Han aconseguit crear una línia d’elaborats, que són les cremes de verdures, totalment artesanals i naturals, amb verdures de qualitat i autòctones (la carbassa, el carbassó, l’espigall, el calçot, la carxofa...). El resultat són unes cremes de verdures fetes com a casa, sense additius ni conservants, sense gluten ni lactosa.

Amb les fruites de primavera-estiu i els cítrics de tardor fan la gamma de melmelades artesanes, sempre escollint les varietats més gustoses i més arrelades al territori per aconseguir el màxim sabor de la fruita (la maduixa del Maresme, el préssec de vinya, la figa coll de dama, la poma de muntanya, la pera de 20

Lleida, els cítrics de les terres de l’Ebre i les cireres del Llobregat).

Un altre dels productes estrella és la conserva de tomàquet que elaboren a l’estiu, com sempre s’havia fet, quan els tomàquets estan en el seu punt òptim de maduració i sabor. Així ens arriba el tomàquet natural “perquè cadascú se’l cuini al seu gust, el sofregit amb ceba ja cuinat per acompanyar pasta i guisats, i les nostres salses de tomàquet amb un toc a herbes aromàtiques i espècies”.

Productes de temporada, com ho feien abans Des de 2015 la filosofia de Bouquet d’Hort és bàsicament recuperar el

sabor i valor de les conserves d’abans.

“Per això seguim les mateixes directrius d’aquelles conserves de fruites i verdures que es feien en la seva temporada, aprofitant els excedents dels horts i camps, elaborades de forma totalment artesanal, i que tenien tot el sabor de les fruites i les verdures per gaudir-les durant la resta de l’any.”

Els responsables del projecte ens diuen que “el nostre objectiu és fer elaborats amb productes sempre de temporada, que no es cultiven de forma industrial, en hivernacles o cultius intensius sinó que són d’agricultura local i ecològica, que garanteixen la sostenibilitat del territori i uns productes bons i sans.”

També mantenen la intenció de fer unes conserves i elaborats totalment artesanals i només amb ingredients naturals, sense afegir-hi processats industrials, conservants ni additius: com es feia abans, únicament amb el tractament tèrmic i el tancament en buit dels pots, “perquè ens durin fins a la propera temporada”.

Amb tota aquesta formulació genuïna, sense artificis, el punt diferenciador dels productes Bouquet d’Hort és sobretot el fet que es tracta de conserves i elaborats amb fruites i verdures molt locals i ecològiques. Gràcies al procés d’elaboració que tenen implantat a l’obrador aconsegueixen el sabor de les conserves i cremes que es poden fer a casa.

La necessària complicitat d’uns i altres “Els nostres productes els definiríem com uns elaborats naturals i sans, que els fem amb la màxima cura per fer-los bons i de qualitat i que, a més, ens encanta que tinguin aquest valor local gràcies a les col·laboracions que hem anat teixint amb els agricultors de fruita i verdura que també aposten per la sostenibilitat i les varietats més arrelades al territori.”

BOUQUET D’HORT C. Lluís Companys, 25 Sant Pere de Ribes www.bouquetdhort.cat

21

23

GARRAF INDICADORS

ELMERCAT DEL TREBALL al Garraf A QU E ST ES T IU E S CO NS OLI DA LA C AI GU DA D E L’AT U R I L’ AU GMEN T D E L E S CON T RACTACIO NS A L A CO MAR CA, O N S’HA P O GU T R EL L ANÇA R LA R EC U PE RA C IÓ DE D IVER SO S SE CT ORS PRO D UC TI U S, E SP E CI A L MENT E N EL SE CT OR D E L'H O STAL ER IA I DE L S S ER VE I S. L’agost ha reduït el nombre d’aturats en 406 persones, un 4,69%, deixant la xifra total d’aturats en 8.257 persones. Pel que fa als demandants d’ocupació, a l’agost del 2021 es registren 14.604, 4.188 menys respecte al mes de juliol i suposa un descens del 22%. El motiu de bona part d’aquesta caiguda és per la reincorporació de les persones afectades per expedients de regulació temporal al seu lloc de treball.

del 11,70%. El municipi amb la taxa d’atur més baixa és Sitges amb l’8,74% de persones aturades. Canyelles registra la variació més alta de la taxa respecte al mes de maig en 5,28 punts percentuals menys i Vilanova i la Geltrú la variació més baixa en 2,08 punts percentuals menys respecte al mes de maig.

Gràfic 3. Taxa d’atur registral dels municipis del Garraf del mes de maig i agost

Quant a la taxa d'atur, ha disminuït fins a situar-se en el 11,70%, 1,5 punts percentuals menys que al mes de juliol, per sobre la taxa catalana (10,80%).

En comparació amb el mes de juliol, l’atur ha caigut en tots els sectors, destaca la intensa caiguda del sector de l’agricultura (-26,21%) seguit del grup de persones sense una ocupació anterior (-15,63%) i seguit de lluny, pels serveis (-4,05%) i la indústria (-4,02%). En la construcció, l’atur s’ha reduït de manera més moderada (-1,46%).

Gràfic 2. Taxa d’atur registral del Garraf i de Catalunya

Gràfic.4 Aturats per sectors i variació intermensual per sectors

Per municipis, Olivella registra la taxa d’atur registral més elevada i se situa en el 14,16% per sobre de la taxa comarcal

Per sexe, els homes han experimentat un descens més intens (-6,90%) que les dones (-3,11%).

Gràfic.1 Aturats i demandants d’ocupació al Garraf

24

L’arribada d’estiu i la finalització de les restriccions imposades per frenar la pandèmia s’ha pogut recuperar les dades d’ocupació. L’ocupació ha augmentat en cinc mesos consecutius des del març d’aquest any. Destaca l’increment interanual del mes de maig del 9,07%, el juny en un 5,89% i el juliol en un 5,40%.

Gràfic.5 Aturats per sexe i variació intermensual per sexe Per edat, la població jove menor de 25 anys presenta la reducció més intensa de tots els col·lectius (-17,99%). El descens entre les persones de entre 35 i 44 anys és del 6,81%.

Gràfic 8.Variació interanual d’afiliats (inclou els autònoms) Al juliol del 2021 es registren 26.729 assalariats al Garraf, un 5,4% més que en els darrers 12 mesos, situant-se a nivells per sobre d’abans de la pandèmia. Si ho comparem amb el mes de juny augmenta en 485 assalariats més (1,29%).

Gràfic.6 Aturats per edat i variació intermensual per edat Per altra banda, durant el mes d’agost s’han formalitzat a la comarca 2.351 contractes de treball, dels qual el 11,7% són indefinits (275) i un 88,3% temporals (2.076). En comparació amb el juliol, hi ha una disminució de la contractació amb 1.208 contractes menys (-33,94%). El descens ha estat en els contractes temporals (-30,04%); 1.073 contractes menys) i en els indefinits (-32,93%; 135 contractes menys).

En relació, l’any passat la contractació augmenta amb força en un 32,90%, amb 582 contractes més però ho fa en menys intensitat respecte a les pujades del mes de juny, maig i abril. La contractació acumulada durant els 8 primers mesos augmenta en un 18,64% respecte a la contractació acumulada de l’any 2020.

G. 7.Variació interanual de la contractació laboral acumulada

Gràfic 9.Evolució assalariats al Garraf (inclou R. G.- S.E.Agrari, R. G.- S.E.De la Llar i R. E. Mar) D’altra banda, en el mateix període els autònoms sumen 11.227 treballadors, 38 més que el mes de juny (+0,34%), i 407 més que fa un any (+3,76%).

Gràfic 11. Evolució autònoms al Garraf 25

GARRAF IMPULSA

EL 4 T S IMPOS I G AR R AF es centrarà en el món de l’empresa L A PRO P ER A E DI CIÓ DE L E S J OR N AD ES D’E CON OM I A I E ST RAT ÈGI A CO MA R CA LS E STÀ P RO GR A MA DA D EL 9 A L’11 D E FE BR ER DE 2022. AQ U E ST 4T SI MP O SI GA RRA F T IND RÀ TR ES ES CE NAR I S D IF E RE NTS, A S IT GES, SA NT PE RE D E R IBE S I VIL A NO VA I LA GELT RÚ.

Els precedents Les tres anteriors edicions del Simposi Garraf han propiciat un exercici de debat necessari pel que fa al devenir de la comarca. De les respectives jornades, en cada cas, s’han publicat el Quadern Blanc de l’Economia del Garraf, el Quadern de l’Economia Taronja del Garraf i, les darreres, el Quadern Verd de l’Economia del Garraf. Aquestes publicacions han servit com a compendi de les ponències i alhora com a epíleg.

En l’edició de 2022 seran diferents els escenaris que acolliran cadascuna de les tres jornades. La sessió d’obertura tindrà lloc al Saló d’Or del Palau Maricel, a Sitges, la tarda del dimecres 9 de febrer. L’endemà, dijous 10 de febrer, durant tot el matí, el programa continuarà a la sala Josep Lluis Palacios, a la casa de la vila de Sant Pere de Ribes. Es farà la cloenda divendres 11 de febrer a l’auditori de Neàpolis, a Vilanova i la Geltrú.

Tres escenaris El proper Simposi Garraf presenta una novetat pel que fa a l’emplaçament.

El Garraf com a districte empresarial La proposta vertebradora d’aquestes jornades d’economia i estratègia

comarcals tindrà a veure amb l’econosistema empresarial; és a dir, tot allò que afavoreix l’activitat econòmica, els factors competitius i els avantatges comparatius a l’hora de retenir i atraure iniciatives i talent. La proposta prové del Fòrum Hèlix Garraf, que aplega els agents socials, econòmics i del coneixement.

L’organització és cosa de l’Agència NODE Garraf, amb la col·laboració dels Ajuntaments, el Consell Comarcal i les entitats del teixit empresarial, professional i sindical, i amb el suport de la Diputació de Barcelona.

GARRAF INNOVA

PA R AD OX T IN TO , L’Europa Universalis IV amb seu a Sitges D’E S TO C O LM A S IT GE S. UN A CO MPA NY IA S UEC A ACA BA D’A R RIB AR A L GAR RA F PE R IN STAL LA R L ES S EVE S O F I C INE S I DESE NV O LU PAR LA SE VA LÍ NI A D E PR ODU C TE S D E V I DE O JO CS, A L P OLÍ GO N MA S A L BA. PA R A D O X TI N TO É S E L NO M D’AQ U ESTA E MPR ESA QU E C OM PTA A MB U N EQ U IP DE 25 P E RSO NE S.

Paradox Tinto va triar Sitges perquè “un dels alts càrrecs coneixia el poble per motius personals i va suggerir la comarca del Garraf”. La responsable d’operacions de la companyia, Sonia Linares, explica que “després d’estudiar diferents opcions, finalment es van decantar per Sitges pel seu ecosistema de creativitat i cultura, que és molt proper al món dels videojocs.”

Per què atrau Sitges?

Linares afegeix que “a més, Sitges està ben connectada amb Barcelona, que és un nucli molt potent des del punt de vista econòmic i està ben comunicat en l’àmbit internacional, cosa que afavoreix

28

els desplaçaments arreu per al desenvolupament de la nostra activitat i facilita la mobilitat dels nostres treballadors”.

L’emplaçament de Paradox Tinto ha tingut en compte que Sitges ofereix els avantatges de la proximitat a una gran ciutat, amb els beneficis i la qualitat de vida d’una petita localitat costanera.

“Aquest és un punt diferenciador davant d’altres competidors del nostre mateix sector, que sovint es troben en grans nuclis urbans, com ara Madrid, Barcelona, París, Londres…”.

Pel que fa als valors, es té molt en compte que Sitges també abandera

la diversitat i la inclusió de tot tipus de persones; aspectes que també són fonamentals per a la companyia sueca. I encara més; Sitges té un reconeixement internacional i està preparada per acollir grans esdeveniments “i els sitgetans són acollidors i tenen la ment oberta, de manera que estan acostumats a conviure amb persones de diferents cultures i procedències.”

Sonia Linares confirma que “obrir l’oficina a Sitges ha estat un encert. Ens permet atraure talent qualificat i ben capacitat, des del punt de vista local i internacional, amb major facilitat que en altres entorns europeus.”

L’Europa Universalis 4 L’activitat de Paradox Tinto a Sitges està molt centrada en el desenvolupament de continguts per a l’anomenat Europa Universalis 4, un videojoc d’estratègia que té un mercat internacional.

L’Europa Universalis es coneix en el sector amb les sigles EU. És una sèrie de videojocs d’estratègia en temps real dis-

senyats anteriorment des del segell Paradox Development Studio i publicats, gairebé tots, per Paradox Interactive, amb seu a Estocolm.

just, l’arribada de Paradox Interactive a Sitges té com a pretext donar continuïtat al desenvolupament de continguts addicionals per a la quarta entrega de l’EU: l’Europa Universalis IV.

La primera entrega de la sèrie es va llançar l’any 2000 i ràpidament va resultar un gran èxit dins del segment Grand Strategy Games, que són jocs de naturalesa complexa i desafiant. Tot

PARADOX INTERACTIVE www.paradoxinteractive.com

29

GARRAF EXPORTA

NG P L AST ICS, un model de reinvenció industrial “EL S VAL ORS Q UE EN S D EF INEI XE N SÓN LA FL EX IBILI TAT, L’ORIEN TACI Ó AL C LI EN T, LA IN N OVACIÓ, L’E SPEC IAL IT Z ACI Ó, LA QUAL ITAT, EL SE RVEI I L A P ROF ESSI ON AL ITAT”.

A QU E STA ÉS LA TARGE TA D E P RE SE NTA C IÓ DE NG PL A STI CS, U NA FAC TO R IA DE T O TA LA VI DA A MB SE U A SA NT P ER E DE R I B ES PE RÒ, AVU I D IA, AM B UN A NO VA DI R EC CI Ó.

75 anys d’història ...

A Sant Pere de Ribes, a la rodalia de Sota Ribes, molt a prop del castell, hi trobem una instal·lació fabril que sempre ha tingut a veure amb la fabricació de plàstics. Estem parlant tot just en el 75è aniversari d’aquesta activitat promoguda per una empresa familiar del mateix poble. Encara es recorden les capsetes de Pastillas Juanola que sortien d’aquesta factoria, entre molts altres productes i estris que potser tenim per casa.

Avui els accionistes són uns altres i l’equipament i l’orientació de la companyia també han canviat però l’estrella de la producció continua sent el plàstic.

Amb el nom de NG Plastics, la companyia que dirigeix Toni Borrell està especialitzada en la injecció de plàstics per a tercers i la fabricació de taps i dispensadors per a la indústria farmacèutica.

“Els dos socis de l'empresa som del Vallès però ens vam adjudicar la unitat productiva d'aquesta empresa que anava a liquidació. Des de llavors, la nostra

30

obsessió ha estat donar-li una línia ascendent a la companyia allà on estava instal·lada i als sectors on ja estava treballant.”

Innovar en un sector molt madur En el catàleg de productes destaquen els segments de taps i envasos per a la indústria farmacèutica com també manufactures per a la indústria de l’alimentació. En aquest darrer sector NG Plastics està abocant la seva capacitat de R+D per competir en el sector de IML. Es tracta d’una tècnica de decoració de peces plàstiques.

Consisteix en inserir en el motlle una etiqueta compatible amb el plàstic que es vulgui injectar, de manera que l’etiqueta quedarà fusionada a la peça i de resultes

d’aquest procés en sortirà un envàs sense adhesius, d’un sol material i indeleble.

Des de la factoria ribetana s’exporta a França, Itàlia, Turquia, Ucraïna, Rússia i República Dominicana. Els 31 treballadors que componen la plantilla comparteixen també “uns valors molt familiars i donem molta importància al desenvolupament de les persones que fan aquí la seva tasca.”

NG PLASTICS www.ngplastics.es Tel. 938 964 949 Sant Pere de Ribes

31

GARRAF TURISME

R ESID ÈNC IA V ILA N OVA, també en temps de vacances E L SET E MB R E D E L’A NY 2000, A MB EL CO ME NÇA ME NT DE L CU R S A C ADÈ MI C, EL CA MP U S D E LA U PC E S VA D OTAR D’U NA RE S ID ÈNC IA D’ES TU D IA NTS. E N A QU ES T M AT EI X E Q UI PA ME NT, SI TUAT A L A RA MBL A DE L’E XPO SI C IÓ, A V IL A NO VA I LA GE LT RÚ, E LS M E SO S D E JU L IO L I A GOS T E S L L O GU EN E L S A PA R TA ME N TS P ER A TU R IS TE S.

Durant els mesos acadèmics els allotjaments s’ofereixen sobretot als estudiants de la UPC de Vilanova (EPSEVG); si queden places, també hi poden residir estudiants d’altres centres educatius.

La Residència està formada per diferents petits apartaments equipats amb cuina i bany propi, a part de TV, aire condicionat i calefacció i internet. En l’època de Residència els tipus d’apartaments són individuals i dobles, fins a 65 usuaris en total. Els mesos de juliol i agost els apartaments poden ser dobles, triples o quàdruples; en aquest cas la capacitat total d’allotjament pot arribar a 100.

A banda dels apartaments, a la Residència disposen de dues sales d’estudi, una sala de TV i una sala de bugaderia 32 32

equipada amb rentadora, assecadora i planxa. A més, hi ha servei de recepció, de dilluns a diumenge, i servei de consergeria de nit, tots els dies de l’any.

La Residència Vila Nova ha estat acreditada amb els segells Biosphere i Safe Travels i forma part de la xarxa de Punts d’Informació Turístics que promou la Diputació de Barcelona a través de l’Agència de Desenvolupament NODE Garraf.

RESIDÈNCIA VILA NOVA Rambla de l’Exposició, 39-41 Vilanova i la Geltrú Tel. 938 115 900 info@residenciavilanova.cat www.residenciavilanova.cat www.apartamentsvilanova.com

33

34

GARRAF GASTRONÒMIC

L A C UCA NYA , la taula privilegiada L A CU CAN YA É S U N ESPAI SI NGU LA R S IT UAT EN U N E NCL AVAM ENT PR I VIL E GI AT, BA L CON E R A L MA R I E NVO LTAT P ER A MPL IS JA R DI NS. “AM B MÉS D E 40 A NY S D’H I ST ÒR IA D E T RA DI CIÓ FA MIL IA R, H EM A NAT EV O LUCI O NA NT I CREI X ENT A L COS TAT D EL S NO ST RE S CL IENT S, OF E RI NT G ASTRO N OMIA ARREL ADA AL T ERRIT OR I E N EL N OST RE S ERVE I D E CARTA D IARI." Carlos Alcover ens recorda que La Cucanya va néixer com un restaurant familiar. La proposta era del tot genuïna: la cuina de casa i un bon producte. Encara avui dia aquests són els mateixos arguments que fan de La Cucanya una de les insígnies gastronòmiques del Garraf.

Aquest és un bon establiment per fer un àpat d’empresa, entre setmana, i per compartir experiències, tots els dies. La proa mediterrània del seu menjador pot ser el millor horitzó per als negocis i per a les emocions; també per a les celebracions familiars i els esdeveniments corporatius.

El director del restaurant ens convenç quan diu que “tenim uns productes de proximitat de molta qualitat, començant pel mar. També tenim productes extraordinaris terra endins, amb horta, aviram i vins magnífics. Penso que és un error no aprofitar el que tenim a tocar, que, a la vegada, ens dona identitat gastronòmica singular.”

A banda del menjador de diari, amb vistes de cine, l’establiment disposa d’altres espais per a grups, fins a 240 comensals; a destacar l’expertesa en l’acolliment d’aquells actes que volem que siguin memorables.

El Suquet de Gambes de Vilanova D’aquesta manera de pensar i estimar allò que ens singularitza en va sortir el plat més característic de la casa, el Suquet de Gambes de Vilanova. Aquesta especialitat combina tradició, família i un dels productes de proximitat més emblemàtics, la gamba de Vilanova.

36

La Cucanya està obert de dilluns a diumenge, de 13h a 16h, i de dimecres a dissabte, de 20h30 a 23h. El servei de terrassa té horari gratificant, a partir de les 11h30, tots els dies.

RESTAURANT LA CUCANYA Racó de Santa Llúcia, s/n Vilanova i la Geltrú Tel. 938 151 934 WhatsApp: 674 016 682 www.restaurantlacucanya.com @LaCucanya 37

VINS DEL MASSÍS DEL GARRAF

VEG A D E R IBE S, pioners de la viticultura ecològica L ES RE F ER ÈNC IE S H IS T ÒR IQ UE S D E L A SER RA, A L T ER ME D E SA NT PE RE D E RI BE S, E NS PO R TE N AL S. XI I. ES CO NE I XE N A R XI U S DE L A FA MÍ LI A BA RT RA I R O IG D ES DE 1500, A L A MAT E I XA C A S A PAI R AL, A L COS TAT D EL CA MÍ RO MÀ D E BA R CINO A TARRA CO. DE S D E 1990, E S VA AP OS TA R P ER LA MA RCA VEGA DE R I BE S, F I NS AVU I, A MB L A DE D I CA CI Ó PE RS E VE R ANT D E LS BA R TR A CO M A VI T IC U LT OR S I E LA BOR AD OR S.

Amb calma, amb discreció, amb coneixement Segons el reconegut sommelier Josep Roca, els vins de Vega de Ribes són “la calma d’un capvespre mediterrani”.

Un altre expert, al diari El País, va exaltar el Sasserra 2013 per elevar-lo a la divinitat d’Afrodita, per les seves ressonàncies gregues. Compliments no 38

en falten a l’hora d’avaluar els mèrits dels Bartra.

Des del seu celler Vega de Ribes surten gammes de vins, vins escumosos i mostos. Arriben al mercat amb les marques Vega de Ribes, Castell del Vell Lloc, Grans Marges i, potser les de major reconeixement, Sasserra i Ancestral; totes elles registrades a la DO Penedès,

en l’àmbit de la subdenominació Massís del Garraf. El tiratge total és de 20.000 ampolles per any.

Les varietats de referència són la Malvasia de Sitges, el Xarel·lo, la Garnatxa, el Monastrell i l’Ull de llebre. Són vinyes de la propietat, unes 30 ha en feixes amb marges al voltant del mateix celler.

VEGA DE RIBES Masia La Serra Camí del Montgròs, 18 Sant Pere de Ribes www.vegaderibes.com Tel. 938 960 024

Des d’aquesta masia de Sant Pere de Ribes s’exporta el 50% de la producció, sobretot als Estats Units, Japó, Holanda i França.

La vitivinicultura ecològica Vega de Ribes va ser el primer viticultor i elaborador ecològic del Garraf i un dels primers de Catalunya. Juntament amb el celler de l’Hospital de Sitges han con-

tribuït a recuperar la Malvasia de Sitges, amb les primeres elaboracions, fa més de 20 anys. En fan vi, escumós ancestral des de 2009 i verema tardana en els anys que la climatologia ho permet.

Enoturisme a la carta S’hi està treballant de valent i en molt bona direcció per arrodonir l’oferta del celler amb propostes d’enoturisme. Us

agradarà conèixer els horaris de visita, les activitats que es mostren, la combinació d’experiències i, per descomptat, descobrir la botiga del mateix celler. En horaris a convenir, s’hi poden fer tastos, maridatges, passejades per les vinyes i observació d’ocells i plantes, perquè l’entorn s’ho val.

39

40

GARRAF IMPULSA

L A LLOTJA , L’A MBIGÚ de la nostra DO Terra i Mar A CAVALL D’U N 2020 IMP O SSI B LE I UN 2021 CO MPL IC AT, LA 4 ED IC I Ó D E LA L LOTJA MA NT É EL PR OP Ò SI T PR I MI GENI I P RO POS A A CC IO NS D E SUP OR T A LS PRO D UCT ES DE PR O XI MI TAT I L A S EVA PROM O C IÓ, A IX Í CO M P ER A L C ON EI XEM ENT I LA D IVU LGA CIÓ D E L A CU LT U RA CU L INÀ RIA I L'I MPU L S DE L T U RI SME GU R ME T; T O T, E N EL MA RC D'U NA R EGI Ó E N O GA ST RO NÒ MI CA E XCE PCI O NA L, C A RAC TE RIT ZA DA P EL BI NO MI T ER RA I MAR.

Amb el bagatge de les tres edicions precedents, La Llotja consolida els passos fets i posa majors esmerços en la promoció de tot un districte enogastronòmic que, des d’ara, ja es presenta amb l’etiqueta de destinació de turisme gurmet.

Tot just enguany La Llotja ha passat a formar part de l’estratègia de turisme gurmet, que també promou l’Agència de Desenvolupament NODE Garraf. Es proposen accions orquestrades en una mateixa partitura: Garraf Gastronòmic, Vins del Massís del Garraf, Xefs del Garraf, Corpus Culinari del Garraf, Novena de Cuina Marinera del Garraf, Congrés de Màrqueting Gastronòmic de Catalunya i, com a inspiradora, La Llotja.

Els episodis anteriors de La Llotja han deixat veure les oportunitats del Garraf com a regió de gran atractiu enogastronòmic, sota la demarcació d’orígens Terra i Mar i de la mà del Penedès, en el seu conjunt.

El calendari d’activitats de La Llotja conté espais didàctics i divulgatius adreçats a tots els públics, també als més petits.

A més, l’agenda suggereix accions promocionals en les què es combinen la tradició culinària, els productes de proximitat, el mestratge gastronòmic i la diversitat vitivinícola.

Any rere any, un dels puntals d’aquest certamen és la formació professional.

Aquesta té un reflex encomiable en l’Escola d’Hostaleria de l’Institut Joan R. Benaprès, a Sitges. En el mateix rang cal aplaudir la tasca dels gremis d’hostaleria i les entitats gastronòmiques de la comarca.

En el mateix podi de La Llotja es vol donar notorietat a la perseverança de la pagesia i la gent de mar; com també a l’ofici dels petits productors, elaboradors, restauradors i cuiners que bateguen en aquest districte enogastronòmic.

Tots ells són els artífexs de La Llotja.

Aquesta vegada La Llotja obre un major ventall d’actuacions per a complir amb els objectius divulgatius i promocionals i alhora vol escampar la seva repercussió al conjunt del país; molt més enllà d’aquest territori que vol servir d’epicentre d’una nova cultura gurmet.

LA LLOTJA www.lallotja.info NODE Garraf Tel. 938 100 722

41