Sant Jordi 2010 IES ARXIDUC LLUÍS SALVADOR
EL COL·LEGI El col·legi és un avorriment i només et dóna cansament; això és per al futur però és molt dur. Per vindre aquí he d'agafar el bus i per això he de matinar un munt: he d'entrar a les vuit i jo li dic al meu pare que no vull. Jo surt a les tres i quan arrib a ca meva no faig res només faig els deures perquè és el meu deure. Quan és de nit jo vaig i agaf un llibre per llegir, i quan l'acab, acot el cap
Salvador Sobrino 1r ESO A
El nin que podia volar Aquesta historia comença al poble de sa Pobla. El nostre protagonista es diu Bernat, un nin que no té amics ni pares i cerca la felicitat a un món imaginari. Un bon dia a l'orfenat de sa Pobla en Bernat estava cercant qualque cosa per jugar. Un nin li va dir si volia ser el seu amic i jugar a futbol però ell no va voler perquè no l'abandonés, com els seus pares. Com que ell no tenia amics, per no avorrir-se, llegia molts de llibres de fantasia, com per exemple " La història interminable ", " Star wars ", " L'home dels anells " etc. Però ell sabia que li faltava qualque cosa... un amic. Després va pensar i se'n va anar al bosc, es va fer una casa amb llenya que hi havia per allà i jugava que aquella era la seva fortalesa. Després es va imaginar que ell era un rei que cuidava del seu poble imaginari, on hi havia lleons, llops, girafes, etc. Tots els animals del món, ell s'imaginava que estaven allà. Però no tot era perfecte perquè la seva imaginació era tan gran que no podia sortir-ne. Cada nit s'havia de quedar a la casa feta amb llenya perquè no sabia tornar a l'orfenat. Un dia tres nins varen anar a explorar al bosc i el varen trobar corrent d'un lloc a l'altre dient que podia volar. Quan en Bernat els va veure, als tres nins, es va imaginar que eren 3.000 invasors del poble del costat. Va agafar una espasa feta de fusta pensant que eren soldats. Els nins varen veure que es movia molt ràpid, que saltava molt alt i que a poc a poc la seva imaginació es feia realitat o potser ells també s'ho imaginaven. Varen veure que aquell món era diferent, no hi havia gravetat, els arbres eren més grans i més bonics, i que cada poble estava fet amb diferents elements, un d'aire, un altre d'aigua, un altre de foc, etc. Quan tornaren a veure a en Bernat tenia una espasa de foc, una armadura d'aigua i unes ales d'aire. Llavors ells es varen fabricar les seves armadures i varen lluitar.
Varen estar un bon temps jugant fins que un dels nins va caure a un riu. El varen intentar salvar però quan varen agafar-lo ja era massa tard: el nin estava ofegat i mort. En Bernat es va posar trist perquè ell no volia això. Va cridar molt fort i va aparèixer un drac que parlava i va tocar el nin mort i de sobte es va despertar com si no hagués passat res. Els tres nins estaven impressionats amb aquell món. Ho varen explorar tot i varen veure molts de monstres com si fossin humans. Però ells sabien que tot era la imaginació d'un nin i estaven preocupats perquè es feia de nit i ells no podien sortir de la imaginació. Varen anar a viure a la casa d'en Bernat, era una casa de tres pisos i era una casa de milionari. Tenia set habitacions, quatre banys, una cuina, etc. Al dia següent varen veure que estaven atacant el poble on vivia en Bernat i varen anar a ajudar-lo pero els enemics eren masa ràpids i poderosos. Varen pensar que com que tot era d'imaginació, es varen imaginar que tenien mes músculs i més velocitat i així varen guanyar als enemics que eren com dracs petits d'altura com un humà però molt forts. Els nins s'anaven acostumant a aquell món i es varen fer amics d'en Bernat, per primera vegada en Bernat tenia amics i estava molt feliç. Ja era quasi l'hora de menjar i varen tornar a casa. Es varen seure a la taula i s'imaginaren un banquet de celebració, amb lasanya, pollastre, pasta etc. Quan varen acabar, els quatre nins varen anar a comprar noves armes i a entrenar-se. El primer nin es va comprar una espasa d'aigua que quan absorbeix més aigua es fa més gran. El segon nin es va comprar un escut d'aire que podia crear grans tornats. El tercer es va comprar una destral feta amb raigs, i l'especial que tenia és que t'augmentava la velocitat un 80%.
Varen anar a practicar a una cova molt gran que hi havia a les muntanyes d'aquell poble. Varen estar allà molt de temps fins que es va fer de nit. Varen tornar a casa, varen dinar i varen dormir. Al dia següent varen aprendre a volar llançant-se des d'un precipici utilitzant la poca gravetat que hi havia en aquell poble. L'altre dia aprengueren a caçar i a pescar uns grans peixos com balenes, que es deien " big fish " per la seva mida, que era d'uns 30 metres de llarg. Varen menjar-se'ls tots. A l'altre dia conegueren els pobladors, uns eren alts i bonics, i altres baixos i lletjos. Però no tota la vida podien estar allà i els quatre nins ho sabien, i varen estar cercant la sortida durant setmanes fins que la varen trobar a dins d'un arbre. Varen veure que l'orfenat estava igual encara que hi havien estat fora durant mesos. Però per als altres tan sols havien passat 3 hores.Des d'aquell dia cada cap de setmana anaven a aquell món imaginari. Aquesta història demostra que la imaginació pot ser tan gran com tu vulguis, i que els teus somnis es poden fer realitat.
Continuarà...
GIANNI FANTELLI 1r ESO D
El m im C r eador d'es per ances , s enti m ents de m al abar s , am o r del s r om r i ur es , en tu, podem es ti m ar ? S 贸c el v i ol i ni s ta del s teus s enti m ents . S 贸c el m ag, cr eado r d'es dev eni m ents M ut, bl anc i negr e, fai g el m eu es pectacl e. N o m 茅s bl anc i negr e, del s m al abar s fai g tot un m i r acl e.
Fabi谩n Carreras 3r ESO C
23 DE MARÇ No em vols dir què ha passat? Què és aquest poder que m'has deixat? Només començo a recordar Que l'aigua comença a cridar. Les flors es van mustiant I el cel perd la claredat. Què és aquest sentiment Que em ronda? Després que l'espasa freda Et toqués sense pensar La teva ànima se n'ha anat D'aquell color tan llampant. El teu cos s'ha congelat I els teus ulls que el cel emmirallaven Sense dir res s'han tancat. Jo m'he quedat Mentre tu marxaves Cap a aquell món que sempre canvia Quan la veritat es venjarà La meva ànima i tu es trobaran
Ilona Nedilko 1A-batxillerat