Activitats de Valencià: Dario Fo

TEATRE I CRITICA SOCIAL PROJECTE LLUMS I OMBRES AL SEGLE XX: VALENCIÀ 4T ESO

Quina és la relació entre la realitat i el teatre? És l’humor una ferramenta per al canvi social? Un mètode de supervivència? Quins aspectes de la societat actual podrien fer part d’una obra satírica?

1

La sàtira és l’arma més eficaç contra el poder: el poder no suporta l’humor, ni tan sols els governants que se’n diuen demòcrates, perquè les rialles alliberen l’home de les seues pors” [Font: Entrevista del Magazine, 14 Febrer 2007.]

Dario Fo és un dels dramaturgs europeus més importants de la segona part del S.XX, que ha demostrat a les seues obres una gran capacitat de comunicació amb els espectadors. Va rebre el Premi Nobel de Literatura l’any 1997, perquè “seguint la tradició dels bufons medievals manté la dignitat dels oprimits”.

Ací no paga ni Déu , és una obra teatral escrita l’any 1974, en plena crisi del petroli, i està basada en fets reals ocorreguts a Itàlia els anys 70. Però per a nosaltres l’interès que té és que es tracta d’un gran exemple de teatre compromès, de teatre de denúncia, però també còmic i satíric.

Molt de temps després ens trobem en una situació de forta crisi social, política i econòmica que ben podria ser la que apareix descrita a l’obra (atur, acomiadaments, pujada de preus, baixada i congelació de sous, mobilitat laboral, retallades sanitàries, en educació...) Les retallades socials afecten especialment a gent “del carrer”, que lluita a diari per eixir endavant i que veu perillar fins i tot allò més bàsic.

Per què no afrontar aquestes situacions des de l’humor? Per què no riure’s d’aquesta realitat i fer-li front amb una perspectiva més positiva? Per què no utilitzar el teatre per fer pensar i denunciar allò que no ens sembla just?

OBJECTIUS: Amb la lectura d’aquesta obra i la realització de les activitats volem convidar-vos a:

-

- Divertir-vos amb les situacions còmiques que hi planteja - Entendre el paper del teatre com a mitja d’entreteniment i com a eina que permet la crítica social.

- Analitzar l’humor i la sàtira com a elements teatrals.

- Escoltar, prendre apunts, sintetitzar, fer-se preguntes i investigar les respostes Triar una de les escenes i dramatitzar-la, fent una versió de la mateixa 1

2

ACTIVITAT 1: I TU QUÈ EN SAPS?  Què ens suggereix el títol?  Coneguem algun fet de l’actualitat que podria respondre a eixe titular?  Què en sabem de l’autor, de l’autor, de l’obra...? Que ens dius la ressenya de la contraportada?  Podríem dir algun exemple on es faça crítica a través de l’humor?

ACTIVITAT 2: ACÍ NO PAGA NI DÉU I EL TEATRE

TASCA 1: TREBALL INDIVIDUAL A continuació teniu un enllaç a una entrevista radiofònica: http://youtu.be/B2obaIORGkQ Els entrevistats són el director i un dels actors d’una versió d’aquesta obra. S’hi tracten diferents aspectes, tant personals, com respecte al fet teatral, al sentit i actualitat d’aquesta obra, etc a) Escolteu atentament i preneu apunts del que se’n diu. b) Redacteu un breu resum del contingut de la mateixa c) Redacteu almenys 5 preguntes que us suggerisca l’entrevista. Han de ser preguntes que requerisquen d’una investigació, que no es puguen contestar sols mirant l’entrevista, ni amb la contraportada del llibre.

TASCA 2: TREBALL INDIVIDUAL A classe farem una posada en comú de les preguntes i en seleccionarem 10, explicant-ne els motius i l’interès de les preguntes. També si pregunten concretament per l’obra o pel fet teatral en general.

A casa haureu de fer un poc de recerca i redactar la resposta a 5 d’aquestes preguntes. Podeu triar les que més us interessen, però sempre combinant els 2 estils de pregunta (Ací no paga ni Déu i teatre en general)

“Tot passa per la presa de consciència i per lluitar perquè la gent sàpiga. I sempre he cregut que la millor manera d’informar la gent és envoltant-los amb l’humor, amb les rialles; cal riure’s d’un mateixa, comprendre que hom és un imbècil que es deixa manipular per aquell qui dirigeix i mana”. (Dario Fo en entrevista a Rosana Torres, El País, 9-3-2008)

2

3

ACTIVITAT 3: REPRESENTEM UNA ESCENA

TASCA 3: TREBALL EN GRUP Una vegada llegida l’obra, cal que seleccioneu una de les escenes i la prepareu per a representar-la a classe. Podeu seguir el text o fer-ne una versió del mateix, introduint personatges o temes d’actualitat.

Abans de començar caldrà que presenteu l’escena, situant-la en l’obra i explicant els motius pels que l’heu seleccionat.

La durada de la vostra representació no haurà de sobrepassar els 5 minuts.

Aquesta activitat us servirà d’entrenament i preparació per a la representació del musical que fareu com a tancament del projecte.

COM AVALUAREM?

1. TREBALL INDIVIDUAL: Entregareu per escrit les activitats 1 i 2. Valorarem que estiguen completes, correctes i expressades amb correcció.

2. TREBALL EN GRUP: DRAMATITZACIÓ: Farem una coavaluació en grup. Utilitzarem una fitxa on valorarem: a. La presentació: Queda clar perquè heu triat l’escena i la contextualitzeu en l’obra b. L’escenografia: hi ha un mínim de vestuari o objectes que ens ajuden a posarnos en situació c. El resultat: - L’escena està ben representada (gestos, entonació, ritme...)

- Els actors/actrius es saben els seus papers i se’ls enten

3