Influències filosòfiques al pensament de Plató

ANTECEDENTS FILOSÒFICS DEL PENSAMENT DE PLATÓ

Plató

Heràclit

Sòcrates

Parmènides Pitàgores

INFLUÈNCIES EN LA FILOSOFIA DE PLATÓ PAS DEL MITE AL LOGOS

Segle VII-VI a. C JÒNIA

SUD-ITÀLIA

Segle V a. C ATENAS

Problema filosòfic:

Problema filosòfic:

LA NATURALESA

LA SOCIETAT,L’ÉSSER HUMÀ, LA POLÍTICA

EXPERIÈNCIA SENSIBLE

RAONAMENT ABSTRACTE

Els físics jonis

Escola pitagòrica

Heràclit d’Efes

Parmènides d’Elea

FILÒSOFS DE LA NATURALESA

Els sofistes

Sòcrates

IL·LUSTRACIÓ ATENESA

LES CIUTATS DELS PRESOCRÀTICS 1. Elea: Parménides 2. Crotona: Escuela pitagórica 3. Agrigento: Empédocles 4. Leontino: Gorgias 5. Siracusa: 6. Estagira: Aristóteles 7. Abdera: Demócrito; Protágoras 8. Atenas: Sócrates; Platón 9. Clazomene: Anaxágoras 10. Colofón: Jenófanes 11. Éfeso: Heráclito 12. Mileto: Tales; Anaximandro; Anaxímenes

ELS FÍSICS JONIS FILOSOFIA ÉS COSMOLOGIA UNIVERS

NECESSITAT

Θαλής ο Μιλήσιος

COSMOS

CAOS

ORDRE NATURAL

DESORDRE

PRINCIPIS FÍSICS

ACCIONS DE LA DIVINITAT

REGULARITAT

COMPRENSIBLE Experiències sensibles Matemàtica

CONEIXEMENT

ARBITRARIETAT

IMPREVISIBILITAT

IMPREVISIBLE

RELIGIÓ

MITES

HERÀCLIT D’EFES (544-484 AC) Totes les coses naturals

Principi material

ARJÉ

Substrat

Devenir

CANVI

ETERN RETORN

ARMONIA INVISIBLE

CAOS ALS SENTITS

ORDRE

DESORDRE APARENT

LOGOS RAÓ

FOC

OCULT ALS SENTITS

OPINIONS NO CONEIXEMENT

Ἡράκλειτος ὁ Ἐφέσιος

“En el mismo río entramos y no entramos, pues somos y no somos [los mismos]” en Diels-Kranz, Fragmente der Vorsokratiker, 22 B12

PITÀGORES DE SAMOS (571-497 aC) Comunitat místico-religiosa

Πυθαγόρας

Plató pren contacte amb ella als seus viatges a Sicília

ESCOLA PITAGÒRICA Religió òrfica

COSMOLOGIA

CONEIXEMENT

L’univers és un COSMOS

Prové del RAONAMENTABSTRACTE

TOT ORDENAT

NEGACIÓ DELS SENTITS

ESTRUCTURA MATEMÀTICA mesurable

MÈTODE DEDUCTIU

relacions dels números

MÚSICA

Harmonia de les esferes

DOCTRINA DE L’ÀNIMA SUPERIORITAT ANIMA sobre cos Funció: CONEIXEMENT de l’HARMONIA de l’Univers PURIFICACIÓ PER L’ESTUDI (MATEM. I FILO)

ALLIBERAMENT DEL COS

Reencarnacions succesives

PARMÈNIDES D’ELEA (540-470 aC) POEMA DE LA DIOSA

!!!

DOS VIES DE CONEIXEMENT

“El ser es y no es”

VIA DE L’OPINIÓ

A^ ¬A Les experiències sensibles són enganyoses

MULTIPLICITAT D’ÈSSERS

Apariència contradictòria de les coses

DOXA

VIA DE LA VERITAT

“El ser es y el no ser no es”

A=A; ¬A = ¬A El pur raonament lògic du a la veritat Ser de les coses

UNITAT Immutable Ingènit

ALETHEIA

Indivisible Impereceder Complet

ELS SOFISTES (segona meitat s.V a C) EDUCADORS DELS CIUTADANS

FILÒSOFS RELATIVISME

Estrangers sense drets polítics. Gran prestigi i influència a la democràcia Mestres de retòrica, oratòria, erística (arts de la persuasió per obtenir èxit social o polític) No són una escola de pensament

NO hi ha VERITATS ABSOLUTES

ESCEPTICISME

Es IMPOSSIBLE CONÉIXER la veritat

Πρωταγόρας

Allò vertader, bell o just és el que opina cadascú que és vertader, bell o just CONEIXEMENT = OPINIÓ

NO hi ha SABER

Incapacitat humana per al coneixement objectiu i universal El llenguatge sols serveix per persuadir o emocionar

CONVENCIONALISME

Les LLEIS I ELS CODIS MORALS són producte d’ACORDS

No tenen origen diví Són relatives No són eternes

EMPIRISME POLÍTIC

Allò bo, just és el que LA MAJORIA considera bo, just

SÒCRATES (470-399 a C) Hi ha UNA VERITAT UNIVERSAL I OBJECTIVA

Crítica als sofistes

ABSOLUTISME

Relativisme

Objectiu de la FILOSOFIA

MÈTODE DIALÈCTIC

FASES

Escepticisme

IRONIA

“Sols sé que no sé res” Descoberta de la veritat

MAJÈUTICA

en un mateix

DIÀLEG Recerca col·lectiva

INDUCCIÓ

DEFINICIONS ESSENCIALS

Virtuts morals

Participació activa

VIRTUT S’ENSENYA DOCTRINA MORAL

Σωκράτης VIRTUT ES COGNOSCIBLE

INTEL.LECTUALISME MORAL